Mostrando las entradas para la consulta arrimás ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta arrimás ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas

domingo, 28 de junio de 2020

SAN SEBASTIÁN VA LLIBERÁ DE LA LEPRA A FAYÓ

SAN SEBASTIÁN VA LLIBERÁ DE LA LEPRA A FAYÓ
(SIGLO XIV. FAYÓ)

Traducsió de una leyenda de Agustín Ubieto Arteta, germá de Antonio.

335. SAN SEBASTIÁN VA LLIBERÁ DE LA LEPRA A FAYÓ  (SIGLO XIV. FAYÓ)


Faie un fret geladó, que talláe la cara, y ere de nit. Ningú eixíe de casa y los carrés de Fayó estaben totalmen desertes. Los que vivíen prop de una de les entrades al poble van pugué sentí arrimás, caminán mol desplayet, una vella y arguellada cabalgadura sobre la que destacabe la silueta belcada de un jinete.

La mula camine cansinamen, y, de cuan en cuan, se pare. Se trobe al límit de les seues forses. Al passá pel carré del Arrabal, lo animal rellisse, se fot un cop al cap contra una roca y se mor al acte. Entre lo soroll de la caiguda y los crits del jinete, los veíns se desperten y ixen al carré.
Una de les famílies, la del tío Quelo, moguda per la caridat, arreplegue al viachán ferit y lo porte a casa. Lo fiquen al llit de la alcoba del fondo y, entre crits de doló, li trauen la capa que cubrix lo seu cos. Cuan se quede en mangues de camisa, descubríxen en auténtic espán que lo forasté té la lepra.

La familia sansera discutix qué fé. Los seus componéns pugnen entre entregál a les autoridats o callá. Si no lo entreguen, tenen temó de que se escampo la enfermedat pel poble; si lo entreguen, lo dolén se morirá casi segú.

Dessidixen callá y, confiats en la fe que li tenen a san Sebastiánpatró del poble, se encomanen an ell. Li prometixen que, si no se contagien, tots los añs pera la seua festa amasarán coques, y, después de beneíles, se repartirán entre tots los veíns.

Lo milagre se va fé, y passat un sert tems, lo viachán no sol se va recuperá de les ferides de la caiguda, sino que la terrible lepra habíe desaparegut del seu cos.

Naturalmén, la familia del tío Quelo va cumplí la seua promesa.

sábado, 20 de junio de 2020

JORNADA QUINTA. NOVELA SÉPTIMA.

JORNADA QUINTA. NOVELA SÉPTIMA. 

Teodoro, enamorat de Violante, filla de micer Amerigo, lo seu siñó, la dixe preñada y es condenat a la forca, y mentres lo porten allí afuetánlo, es reconegut per son pare, ficat en libertat, y pren per dona a Violante (Yolanda).

Les siñores, que tremolaben pendéns de sentí si los dos amáns se sucarráen, sentín que se habíen salvat, se van alegrá mol, donán grássies a Deu. La reina, habén escoltat lo final, a Laureta li va doná lo encárrec de contá la siguién história, y ella va escomensá aixina:
Hermossíssimes dames, al tems del bon rey Guiglielmo de Sicilia ñabíe a la isla un gentilhome que se díe micer Amerigo Abate de Trápani, que, entre tots los demés bens temporals que teníe, estabe ben carregat de fills. Com teníe nessessidat de criats, y com veníen moltes galeres de los corsaris genovesos de Lleván, que pirateján y costeján Armenia a mols sagals habíen capturat, de estos, pensánse que eren de Turquía, ne va comprá uns cuáns, entre los que, encara que tots los demés paregueren pastorets, ne ñabíe un de mol bona pinta, de nom Teodoro. Este, com va aná creixén, encara que fore tratat com lo criat que ere, se va criá en los fills de micer Amerigo. Va adependre a sé cortés y de bones maneres, hasta tal pun que tan li va agradá a micer Amerigo que lo va fé libre; y com creíe que ere turco, lo va fé batejá y lo va cridá Pietro, y lo va fé administradó dels seus assuntos, confián mol en ell. Como los atres fills de micer Amerigo, igual va creixe una filla seua de nom Violante, hermosa y delicada jove; passán lo tems sense que lo pare la casáre, se va enamorá de Pietro, y volénlo y tenín en gran estima les seues maneres y les seues obres, teníe vergoña de dílay. Pero Amor li va traure este treball, perque, habénla Pietro mirat moltes vegades cautelosamén, tan se habíe encariñat de ella que no estáe be cuan no la veíe; pero mol se temíe que de aixó algú sen acatare, pareixénli que no fée be en alló; de lo que la jove, que de bona gana lo mirabe, sen va doná cuenta, y per a donáli mes seguridat, contentíssima com estabe, se li mostrabe. Y en aixó van está un tems, sense atrevís a dis la un al atre res, encara que mol los dos u dessichaben. Pero mentres los dos se enseníen en les amoroses flames, la fortuna, com si haguere dessidit que volíe que alló passare, va trobá lo modo de gitá (expulsá, arrojá) de ells la temó que los aguantáe. Teníe micer Amerigo, aproximadamén a una milla de Trápani, un puesto seu mol majo al que la seua dona en la filla y en atres dones y siñores acostumbraben a aná assobín per a distráures; aon, habén anat un día que fée molta caló, y habén portat en ells a Pietro y habénse quedat allí, va passá (com a vegades veém que passe al estiu) que de repén se va tapá lo sel en núgols de tronada, per lo que la Siñora en la seua compañía, per a que la possible pedregada no los enchampare allí, van arreá cap a Trápani; y camináen lo mes depressa que podíen. Pero Pietro, que ere jove com la mossa, se van aná adelantán bastán al caminá de la mare, y de los atres compañs, potsé no tan espentats per l´amor que per la temó al tems; y habén ya avansat bastán, en relassió a la Siñora y als atres, que apenes se veíen, va passá que después de mols trons, un codoléo mol gran y espés va escomensá a caurer, del que la Siñora y la seua compañía se van escapá embutínse a escape a casa de un llauradó. Pietro y la jove, que no van trobá datre refugi, van entrá a una iglesia antiga y casi assolada, a la que no ñabíe dingú, y los dos, daball de una mica de teulada que encara quedabe, se van arrepetá; y los va obligá la nessessidat de la teuladeta a arrimás la un al atre. Este tocamén va los va tranquilisá una mica los ánims, y va despertá lo dessich del amor. Y primé va escomensá Pietro a di:
- ¡Vullguere Deu que may, están com estic, parare esta pedregada!
Y la jove va di:
- ¡Mol me agradaríe!
Y de estes paraules van vindre a agarrás les mans y a apretás, y de aixó a abrassás y después a besás, mentres caíe un granís com a ous de gualla o codorniu; y (per a no tíndre yo que contá tots los detalls) lo tems no va escampá abáns de que ells conegueren los deleites del amor.
Cuan va passá lo mal tems, y al entrá a la siudat, que estabe prop, esperán a la Siñora, van torná en ella a casa. Allí, algunes vegades, en mol discret orden y cuidadet, en gran felissidat se van ajuntá; y va aná abán la cosa, tan que la jove se va quedá embarassada, lo que mol los va desagradá als dos, per lo que ella va tíndre que empleá moltes artes per a pugué luchá contra lo curs de la naturalesa, pero no va pugué conseguíu. Per lo que Pietro, temén per la seua vida, dessidit a fugí, lay va di, y ella li va contestá:
- Si ten vas, me mataré sense falta.
A lo que Pietro, que mol la volíe, va di:
- ¿Cóm vols, Siñora meua, que me queda aquí? La teua pancha descubrirá la nostra culpa, a ti te sirá perdonada fássilmen, pero yo, pobret que soc, siré qui la teua culpa y la meua tindrá que patí la pena. A lo que la jove va di:
- Pietro, lo meu pecat be se sabrá, pero pots está segú de que lo teu, si no u contes, no se sabrá may. Pietro entonses va di:
- Ya que mu prometixes, me quedaré; pero pensa en cumplíu. La jove, que tan com va pugué va aná amagán lo seu estat, veén per lo aumén de lo seu cos que mes no podíe amagás, en mols plos un día lay va manifestá a sa mare, rogánli que la salvare. La Siñora, mol apenada, li va di de tot y va fé despenjás mols ángels del sel, y va voldre sabé cóm habíe sigut la cosa. La jove, per a que a Pietro no se li faiguere cap mal, se va inventá una fábula, embolicán la verdat en mentires. La Siñora la va creure, y per a amagá la falta de la filla, la va enviá a una possesió seua. Allí, arribat lo tems de criá, va escomensá a cridá la jove com un home cuan té fiebre, sense que la mare se puguere imaginá que estaríe allí micer Amerigo, que casi may acostumáe a víndre. Va passá que, tornán ell de cassá y passán prop de la alcoba aon la seua filla cridabe, espantánse, va entrá cap a dins y va preguntá qué ere alló. La Siñora, veén arribá al home, eixecánse assustada, li va contá lo que li habíe passat a la seua filla; pero ell, menos cregut que la seua dona, va di que no podíe sé verdat que no sapiguere de quí estabe preñada, y per naixó u va volé sabé, y si lay díe podríe recuperá lo seu perdó; si no u fáie, ya podíe pensá en morí sense cap piedat. La Siñora se les va ingeniá tan com va pugué en contentá al home en lo que ella li habíe dit, pero no va funsioná; ell, que habíe perdut l´oremus de tanta rabia, en la espasa desenfundada a la ma, va corre cap a la seua filla, que, mentres sa mare entreteníe al pare en paraules, habíe parit un fill mascle, y va di:
- O manifestes de quí se va engendrá este sagalet o morirás aquí mateix. La jove, temén la mort, va trencá la promesa que li habíe fer a Pietro, y lo que entre ella y ell habíe passat li va manifestá. Sentínu lo caballé y mol enfadat, per los pels que no la mate, pero después de alló que li dictabe la ira, va puchá a caball y sen va aná cap a Trápani, y a un micer Currado que en nom del rey ere capitá allí, li va contá la ofensa que li habíe fet Pietro. En seguida, sense sospechá ell res, lo va fé péndre, lo van torturá, y tot lo fet va confessá. Después de uns díes va sé condenat per lo capitá a la pena de sé afuetát per tota la siudat, y después penjat. Per a que a un mateix tems se emportare de la terra als dos amáns y a son fill, micer Amerigo, a qui no li valíe en portá a Pietro a la mort, va abocá veneno a una tassa de vi, y lay va doná a un criat seu, en un gaviñet, y li va di:
- Ves en estes dos coses a Violante y disli de la meua part que prengue la que vullgue de estes dos morts, o lo veneno o lo ferro, y que u faigue sense tardá; si no, disli que yo, a la vista de tots los siudadáns que ñan aquí, la faré cremá com su mereix; y fet aixó, agarrarás al fill parit per nella fa pocs díes y, esclafánli lo cap contra la paret, lo aventarás per a minjá dels gossos de cassa. Donada per lo cruel pare esta senténsia contra la seua filla y lo seu net, lo criat, mes al mal que al be disposat, sen va aná. Pietro, condenat, va sé per los guardies portat a la forca a cop de fuét. Va passá per dabán de un albergue aon ñabíen tres hómens nobles de Armenia, enviats per lo rey de Armenia a Roma com embajadós a tratá en lo Papa de grandíssimes coses per a una expedissió que se teníe que fé; van desmontá allí per a refrescás y descansá uns díes, y habíen sigut mol honrats per los hómens nobles de Trápani y espessialmén per micer Amerigo. Éstos, sentín passá als que portáen a Pietro, se van assomá a una finestra a guaitá. Anabe Pietro de la sintura amún despullat y en les mans gigades a detrás, y miránlo un dels tres embajadós, que ere home vell y de gran autoridat, de nom Fineo, li va vore al pit una gran taca roija, no teñida, sino naturalmén fixada a la pell, pareguda a les que les dones de aquí diuen «roses»; vista esta marca, de repén li va víndre a la memória un fill seu, que fée ya quinse añs que habíe sigut robat per los corsaris, a la costa de Layazo, y no habíe pogut tíndre notíssies de ell.
Considerán la edat del infelís que passaé afuetát, va pensá que, si estiguere viu son fill, tindríe que sé de la edat de aquell, y va pensá que si fore aquell encara sen enrecordaríe del seu nom, y del de son pare, y de la llengua armenia; per lo que, cuan lo va tíndre prop, lo va cridá: - ¡Teodoro!
Sentín aixó Pietro, rápidamen va alsá lo cap, y Fineo, parlán en armenio, li va di:
- ¿De aón eres y fill de quí?
Los soldats que lo portáen, per respecte al valerós home, se van aturá, de manera que Pietro va contestá:
- Vach sé de Armenia, fill de un home que se díe Fineo, y me van portá aquí de sagalet no sé quina gen.
Sentín aixó Fineo, mol sert va reconeixe al fill que habíe perdut; per lo que, plorán, en los seus compañs va baixá, y entre tots los soldats va corre a abrassál, y li va ficá damún un manto de mol rica tela que portabe, y li va rogá an aquell que lo portabe cap al penjadó que se esperare allí hasta que li arribare un atra orden. Aquell va contestá que la esperaría de bon grado. Fineo habíe sabut la raó per la que ere conduít a la mort, per lo que rápidamen en los seus compañs y en los seus criats sen va aná a vore a micer Currado y li va di aixina:
- Micer, aquell a qui enviéu a morí com a criat es home libre y fill meu, y pendrá per dona a la que se diu que li ha tret la seua virginidat; aplasséu la mort hasta que pugue sabés si ella lo vol per home, per a que contra la ley, si ella lo vol, no trobéu que hau obrat.
Micer Currado, sentín que aquell ere fill de Fineo, se va maravillá, y avergoñínse una mica de la culpa de la fortuna, confesán que ere verdat lo que díe Fineo, rápidamen lo va fé torná a casa, va maná a buscá a micer Amerigo, y li va contá aquelles coses.
Micer Amerigo, que ya creíe que la filla y lo net estaben morts, se va dóldre mes que cap home al món per lo que habíe fet, veén que si no estiguere morta se podíen mol be arreglá totes estes coses, aixina que va enviá a escape allí aon la seua filla estabe per a que si no se habíe cumplit la seua orden no se cumpliguere. Se van trobá al criat enviat per micer Amerigo que, habénli ficat dabán lo veneno y lo gaviñet, com ella no se dessidíe, la insultabe y volíe forsála a agarrán un, pero oít lo manamén del seu siñó, dixánla, sen va entorná cap an ell y li va di cóm estabe lo assunto. De lo que, contén micer Amerigo, anán allí aon estabe Fineo, plorán, com milló va sapigué se va excusá de lo que habíe passat y li va demaná perdó, afirmán que ell, si Teodoro volíe a la seua filla per dona, estaríe mol contén de donálay.
Fineo va ressibí de bona gana les excuses, y va contestá:
- Enteng que lo meu fill prengue a la vostra filla; y si no vullguere, que se cumplixque la senténsia donada contra nell. Están, pos, Fineo y micer Amerigo de acuerdo, allí aon Teodoro estabe, encara tremolán per la mort tan justeta, pero mol alegre (com la Violante o Yolanda de Valchunquera), per habé trobat a son pare, li van preguntá la seua voluntat sobre açó. Teodoro, sentín que Violante, si vullguere, siríe la seua dona, tanta va sé la seua alegría que del infern li va pareixe saltá al paraísso; y va di que aixó siríe una grandíssima grássia si a ells los veníe be. Se va enviá, pos, a la jove a preguntáli lo seu pareixe, y ella, sentín lo que li habíe passat Teodoro y encara li podíe passá, va contestá que res milló li podíe ocurrí que sé la dona de Teodoro, pero que sempre faríe lo que son pare li manare. Aixina, pos, en concordia, fen casás a la jove, se va fé una festa grandíssima en mol plaé de tots los siudadáns. La jove, consolánse y fen assormá al seu fillet, después de no mol tems va torná a sé encara mes guapa que antes. Y a Fineo lo va tíndre com a un pare; y ell, mol contén de tan hermosa nora, en grandíssima festa y alegría va fé selebrá les bodes, com a filla la va ressibí y la va tíndre después; y al cap de uns díes, a son fill y an ella y al seu netet, puján a una galera o galea, en ell sels va emportá a Layazo, aon van viure los dos amáns en mol descáns y plaé tan com la vida los va durá.

jornada-quinta-novela-octava

viernes, 14 de diciembre de 2018

JORNADA TERSERA. NOVELA SÉPTIMA

Tedaldo, enfadat en una amán seua, sen va de Florencia; torne allí después de algún tems disfrassat de peregrino; parle en la dama y li fa reconéixe lo seu error y libre de la mort al seu home, a qui sel habíe acusat de habéli donat mort an ell, y lo reconsilie en los germáns; y después, discretamen, en la seua amán gose.

Ya alabada per tots calle Fiameta, cuan la Reina, per a no pédre tems, rápidamen a Emilia li encomane la narrassió; y ella escomense:
A mí m´agrade torná a la nostra siudat, de aon los dos anteriós narradós s´han apartat. Vull contátos cóm un ressidén nostre va reconquistá a la seua perduda Siñora. 

Ñabíe, pos, a Florencia, un noble jove de nom Tedaldo dels Elisei, que enamorat sobremanera de una Siñora, doña Ermelina, dona de AldobrandinoPalermini, per les seues loables costums va mereixe disfrutá del seu dessich; plaé al que la Fortuna, enemiga dels dichosos, se va oposá. Fore com fore, la Siñora, habén complaít a Tedaldo durán un tems, del tot se va apartá de vóldre embriagál, y no volíe escoltá cap embajada seua, ni tampoc vórel de cap manera. Per naixó ell se va dixá caure a una tristesa fiera, pero teníe de tal manera selat lo seu amor que dingú creíe que ésta fore la raó de la seua melancolía; y después de que de diferentes maneres se habíe ingeniat mol en reconquistá l´amor que sense culpa seua li pareixíe habé perdut, y trobán en vano tota molestia, se va disposá a alluñás del món (per a no alegrá an aquella que lo vée consumís).
Y agarrán tots los dinés que va pugué amprá, secretamen, sense di cap paraula ni a amics ni a paréns, mes que sol a un compañ seu que tot u sabíe, sen va aná y va arribá hasta Ancona, fénse cridá Filippo de San Lodeccio, y trabán allí coneiximén en un ric mercadé, va entrá al seu servissi y en un barco jun en ell sen va aná cap a Chipre. Les seues costums y maneres van agradá tan al mercadé que no sol li va assigná un bon jornal, sino que lo va fé lo seu sossio en part y ademés gran part dels seus negossis los hi va ficá entre les máns, y los va portá tan be y en tanta solissitut que en pocs añs se va fé un ric mercadé y ben famós. En estos negossis, encara que moltes vegades sen enrecordare de la cruel Siñora y encara siguere traspassat per l´amor y mol dessichare torná a vórela, va tíndre tanta constansia que durán sat añs va vénse aquella batalla. Pero va passá que, sentín un día a Chipre cantá una cansó que fée tems ell habíe compost, aon se contabe l´amor que li teníe a la seua Siñora y lo plaé que de ella gosabe, pensán que no podíe sé que ella lo haguere olvidat, en tan dessich de torná a vórela se va inflamá que, no podén patíu mes, se va disposá a torná a Florencia.
Y ficats en orden tots los seus assuntos, va vindre sol en un criat seu a Ancona, aon habén arribat les seues coses, les va enviá a Florencia un amic del anconés sossio seu, y ell, de amagatóns, com un peregrino que vinguére del san Sepulcro, en lo seu criat va arribá; y una vegada a Florencia, sen va aná a una fondeta que dos germáns teníen prop de la casa de la seua Siñora. Y aon primé va aná va sé a la porta de la casa de ella per a vórela si podíe; pero va vore les finestres y les portes tancades, pel que se va pensá que habíe mort o que se habíe mudat de allí. Mol pensatiu, sen va aná a casa de sons germáns, als que va vore tots vestits de negre, de lo que se va extrañá mol. Sabénse tan cambiat pel disfrás y lo tems que fée que no estabe allí, com no podríe sé reconegut fássilmen, se va arrimá a un sabaté y li va preguntá per qué aquells anaben vestits de dol. A lo que lo sabaté va contestá:
- Van vestits de dol perque no fa ni quinse díes que un germá seu que fée mol tems que no estabe aquí, que teníe per nom Tedaldo, va morí; y me pareix enténdre que han probat a la justíssia que un que té per nom Aldobrandino Palermini, que está a la presó, lo va matá perque estabe enamorat de la seua dona y habíe tornat disfrassat per a está en ella. Se va extrañá mol Tedaldo de que tan se li assemellare algú que fore pres per nell y li va doldre la desgrássia de Aldobrandin, y habén sentit que la Siñora estabe sana y salva, sén ya de nit, ple de diferéns pensaméns, sen va entorná cap a la fonda, y después de sopá a lo mes amún de la casa va aná a dormí en lo seu criat. Allí, tan per los mols pensaméns que li assaltaben com per la duresa del llit y potsé per la sena, que habíe sigut justeta, ya ere mijanit y encara Tedaldo no habíe pogut adormís, pel que, están despert, li va paréixe cap a la mijanit sentí que desde la teulada o tellat de la casa baixabe gen a la casa, y después per les bades de la porta de la cámara va vore cap vindre una llum cap allí. Pel que, arrimánse a les reixetes, va escomensá a mirá qué ere alló y va vore a una jove mol hermosa en un cresol a la ma vinín cap allí en uns atres tres homes, que habíen baixat de la teulada, y después de fes algunes festes los uns als atres, va di un de ells a la jove: 
- Ya podem, Déu sigue loat, está segús, perque sabém sert que la mort de Tedaldo Elisei ha sigut achacada per sons germáns a Aldobrandino Palermini, y ell ha confessat y ya está escrita la senténsia, pero debém seguí callán perque si alguna vegada se sap que ham sigut natros estarém en lo mateix perill que está ara Aldobrandino.
Y dit aixó, en la dona, que mol contenta se va mostrá en aixó, van baixá y sen van aná a dormí. Tedaldo, sentit aixó, va escomensá a considerá cuáns y quins eren los errors en que podíe caure la men dels homes, pensán primé en sons germáns, que a un extrañ habíen plorat y sepultat al seu nincho, y después acusat a un inossén per falses sospeches, y en testigos no verdadés habél portat cap a la mort, y ademés de alló en la severidat sega de les leys y dels seus rectós, que moltes vegades, com solíssits investigadós de la verdat, en crueldats fan probá lo fals y se diuen ministres de la justíssia y de Déu cuan són ejecutós de la iniquidat y del dimoni. Después de aixó, a la salvassió de Aldobrandino va atansá los seus pensaméns y va considerá lo que debíe fé. Y en cuan se va alsá pel matí, dixán al criat, cuan li va paréixe adecuat sen va aná ell sol a la casa de la seua Siñora y, trobán per cassualidat uberta la porta, va entrá a dins y va vore a la seua Siñora assentada per enterra a una saleta que ñabíe a la planta baixa; y estabe plena de plos y de amargura; y casi se va ficá a plorá de compassió; y arrimánse li va di:
- Siñora, no tos atribuléu; la vostra pas está prop.
La Siñora, al sentíl, va eixecá la cara y, plorán, va di:
- Bon home, paréixes un peregrino forasté; ¿qué saps tú de la pas ni de la meua aflicsió? 
Va contestá entonses lo peregrino:
- Siñora, yo soc de Constantinopla y fa poc que hay arribat aquí enviat per Déu a convertí les vostres llágrimes en rissa y a librá de la mort al vostre home. 
- ¿Cóm - va di la Siñora - si eres de Constantinopla y ressién arribat aquí saps quí som lo meu home y yo?
Lo peregrino, escomensán desde lo prinsipi, li va contá tota la história de la angustia de Aldobrandino y li va di quí ere ella, cuán tems fée que estabe casada y atres moltes coses que ell mol be sabíe dels seus assuntos, pel que la Siñora se va maravillá mol y tenínlo per un profeta se va aginollá als seus peus, rogánli per Déu que, si habíe vingut a salvá a Aldobrandino que se donare pressa perque quedabe poc tems. Lo peregrino, mostránse com un san, va di: 

- Siñora, eixequéutos y no ploréu, y escoltéu be lo que vach a dítos, y guardéutos de contálay may a dingú. Déu me ha revelat que la tribulassió en la que estéu tos ha sobrevingut per un gran pecat que vau cometre fa tems, que Déu ha volgut que purguéu en part en esta angustia y del que vol que tos enmendéu: si no, per naixó recauréu en una pena mol mes gran.

Va di entonses la Siñora:

- Siñó, hay pecat mol y no sé de quin pecat vol Déu que me enmenda, y per naixó, si u sabéu, diguéumel y faré tot lo que puga per a enmendám. 

- Siñora - va di entonses lo peregrino - , be sé quin es y no tol preguntaré per a sabéu milló, sino que diénlo vos mateixa tindréu mes remordimén. 

Diguéume, ¿ton enrecordáu de habé tingut algún amán?

La Siñora, al sentí aixó, va dixá eixí un gran suspiro y se va maravillá mol, pensán que dingú u sabíe, a no sé que desde que habíen matat an aquell que va sé enterrat com Tedaldo se haguere propalat o escampat algo per algunes paraules indiscretamen dites per un amic de Tedaldo, que sabíe de alló; y va contestá:

- Vech que Déu tos amostre tots los secretos dels homes, y per naixó estic disposada a no ocultátos los meus. Es verdat que a la meua juventut vach amá mol al desventurat jove que han matat y han donat la culpa al meu home. La seua mort hay plorat perque me dol, pel que, per mol rígida y fura que me mostrara en ell abáns de la seua partida, ni la seua partida ni la seua llarga aussénsia ni la seua desventurada mort han pogut may arrancámel del cor.
A lo que va di lo peregrino:

- Al desventurat jove que han matat no lo vau vóldre vos, sino a Tedaldo Elisei. Pero diguéume, ¿quina va sé la raó per la que tos vau enfadá en ell? ¿tos va ofendre en algo? Y la Siñora li va contestá:

- No, may me va oféndre, pero la raó del enfado van sé les paraules de un malparit flare en lo que me vach confessá una vegada, perque cuan li vach parlá del amor que an aquell li tenía y de la intimidat que tenía en ell, me va fótre lo cap tan calén que encara me espante, diénme que si no me abstenía de alló aniría a la boca del dimoni a lo mes fondo dels inferns y siría condenada al foc etern. De aixó me va entrá tanta temó que del tot me vach disposá a no vóldre gens mes la seua intimidat; y per a apartá consevol ocasió, ni la seu carta ni la seua embajada vach volé ressibí; encara que crec que si haguere perseverat mes (perque sen va aná desesperat y lo vach vore consumís com fa la neu al sol), la meua dura dessisió se haguere doblegat o belcat perque datre dessich mes gran no tenía al món. 
Va di entonses lo peregrino:
- Siñora, éste es lo únic pecat que ara tos atribule o apene. Sé firmemen que Tedaldo no tos va forsá en res; cuan tos vau enamorá de ell per la vostra propia voluntat u vau fé, agradántos ell, y cuan vos mateixa vau volé va vindre a vos y va gosá de la vostra intimidat, en la que en paraules y en obres tan agrado li vau mostrá que, si primé tos amabe, mes de mil vegades vau fé redoblá lo seu amor. Y si aixina va sé, com sé que va sé, ¿quina raó podíe móuretos a apartál tan rígidamen? 
Eixes coses s´han de pensá abáns de fes, y si creguéreu que debíeu arrepentítos com de algo mal fet, no féles. Tal com ell se va fé vostre, vos tos vau fé seua. Si ell no haguere sigut vostre, podríeu habé fet tot lo que haguéreu vullgut, com ama, pero vóldre arrebatáli a vos que éreu seua ere un robo y cosa reprobable si aquella no ere la voluntat de ell. Pos hau de sabé que yo soc flare y per naixó coneixco totes les seues costums; y si parlo de elles una mica libremen per al vostre profit no estará mal en mí com estaríe en uns atres; y tos parlaré de estos usaches per a que de ara en abán milló los conegáu del que pareix que hau fet hasta ara. 
Ñabíe abáns flares santíssims y homes de valor, pero los que avui se diuen flares, y per naixó volen sé tinguts, no tenen res de flare, mes que la capa, y ni siquiera ésta es de flare perque si per los fundadós dels flares van sé triades primes y míseres y de teles bastes y manifestadores del espíritu que habíe desapressiat les coses temporals cuan se embolicáe lo cos en tan vil vestit, avui se les fan amples y forrades y satinades y de teles finíssimes y los han donat forma cortessana y pontifical per a no avergoñís de pavonejás en ells a les iglesies y a les plasses com en los seus vestits fan los seglás; y com en lo esparavel lo peixcadó se ingenie en agarrá als rius mols peixos de una tongada, aixina estos, en les amplíssimes guirnaldes embolicánse, a moltes santurrones, moltes viudes, a moltes atres dones néssies y homes se ingenien en agarrá deball, y de alló se ocupen en mes gran solissitut que de cap atre ejercicio. Y mentres los antics dessichaben la salvassió dels homes, estos dessichen a les dones y les riqueses, y tot lo seu empeño han ficat y posen en assustá o esbarrá en palabrería y en pintures les mens dels sabocs y en enseñáls que en les limosnes se purguen los pecats y en misses, per a que an aquells que per cobardía (no per devossió) se han fet flares, y per a no passá penúries ni fam, éste los envíe lo pá, aquell los envíe lo vi, aquell atre los done la pitansa per l'alma dels seus morts. Y sertamen es verdat que les almoines y les orassións purguen los pecats, pero si los que los fan veiguéren a quí los fan o los coneguéren, abáns los guardaríen per an ells o los aventaríen als gorrinos. Y com saben que contra menos gen sigue posseedora de una gran riquesa, a mes toquen, tots en charrades y en espáns se ingenien en tráurels als demés alló que dessichen per an ells sols. Reproben als homes la lujuria per a que, apartánse de ella los reprobats, per als que reproben se quedon les dones; condenen la ussura y les ganansies injustes per a que, sén restituídes an ells, puguen fes les capes mes amples, comprá obispos y atres prelatures mes grans en alló que han enseñat que portaríe a la condenassió a qui u tinguere. Y cuan de estes coses y de atres moltes que caussen escándol sels reprén, en contestá «féu lo que diém y no lo que fem» creuen que tenen digna descárrega de tan pes, com si los fore mes possible a les ovelles sé constáns y de ferro que als pastós. Y cuáns ne ñan de aquells a qui donen tal resposta que no la entenen de la manera en que la diuen, mols u saben. Volen los flares de avui que faiguéu lo que diuen, aixó es, que ompligáu les seues bosses de dinés, los confiéu los vostres secretos, observéu castidat, perdonéu les afrentes, tos guardéu de parlá mal de dingú: coses totes bones, totes honestes, totes santes; ¿pero per a qué? Per a podé fé ells lo que, si los seglás u fan, no podrán fé. ¿Quí no sap que sense dinés la dropina, gossina o vagansia no pot durá? Si en los teus gustos te gastes los dinés, lo flare no podrá haraganejá o gossejá; si ten vas en les dones de la roglada los traurás lo puesto als flares; si no eres passién y perdones les afrentes, lo flare no se atrevirá a vindre a casa teua y contaminá a la teua família. ¿Per qué seguíxco? Se acusen ells mateixos tantes vegades com abáns los oyéns se excusen de aquella manera. ¿Per qué no se queden a casa si no creuen podé sé abstinéns y sans? O si volen dedicás an aixó, ¿per qué no seguíxen aquelles santes paraules del Evangelio

Fáiguen aixó primé y enseñon después als demés. 

Hay vist a la meua vida galantejadós, amadós, visitáns no sol de les dones seglás sino de les monges y de aquells que mes escándol armen desde los seus púlpitos. ¿Y an estos ham de seguí? Qui aixina fa, fa lo que vol pero Déu sap si u fa prudenmen. Pero si haguérem de consedí lo que lo flare que tos va empendre va di, aixó es, que gravíssim pecat es chafá la fe matrimonial, ¿no u es mol mes gran robáli a un home?, ¿no u es mol mes gran matál o enviál al exili rodán o redolán pel món com un bolo de riu? Aixó u consedirá consevol. Lo tíndre intimidat un home en una dona es un pecat natural; robáli o matál o expulsál ve de la maldat del espíritu. Que li vau robá a Tedaldo ya abáns tos u hay demostrat, arrebatántos vos mateixa de ell cuan tos habíeu fet seua per la vostra espontánea voluntat. Ademés, tos dic que, pel que a vos respecte, lo vau matá per habé fet tot lo nessessari (mostrántos cada vegada mes cruel) per a que se matare en les seues propies máns. Vos sou la culpable del seu exili y de que haygue caminat rodán pel món sat añs, no se pot negá. Aixina que mol mes gran pecat hau cometut en consevol de estes tres coses dites que cometíeu consedínli la vostra intimidat. Pero veigám, ¿es que Tedaldo se va meréixe estes coses? Sertamen que no: vos mateixa u hau confessat; sé que mes que an ell mateix tos vol. Res va sé tan honrat, tan exaltat, tan magnificat per nell com éreu vos sobre consevol atra dona, si se trobabe en part aon honestamen y sense engendrá sospeches sobre vos podíe de vos parlá. Tot lo seu be, tot lo seu honor, tota la seua libertat a les vostres máns ficabe. ¿No ere un noble jove?, ¿no ere mes pincho que tots los seus consiudadáns?, ¿no ere valén en les coses que són propies dels joves?, ¿no ere vullgut, apressiat, ben vist per tots? A res de aixó diréu que no. Entonses ¿cóm, pel que diguere un flaret maniátic, brutal y envejós, vau pugué pendre contra nell una ressolusió cruel? Vos, moguda per les paraules de un flare, que en sertesa debíe de sé algún tragassopes manducadó de cocs, ya u sabéu, y potsé lo que ell dessichabe ere ocupá lo puesto de aon se esforsabe en traure a un atre. Este pecat es aquell que la divina justíssia que en justa balansa porte a efecte totes les seues operassións, no ha volgut dixá sense cástic; y aixina com vos sense cap raó tos vau ingeniá en apartátos vos mateixa de Tedaldo, aixina lo vostre home sense raó ha estat y encara está en perill, y vos en esta angústia. 

De esta pena, si voléu sé liberada, lo que tos convé prometí y, sobre tot fé, es aixó: si passe alguna vegada que Tedaldo del seu llarg desterro torno, la vostra grássia, lo vostre amor y la vostra benevolénsia y intimidat li tornaréu y li donaréu aquell estat al que estabe abáns de que vos tontamen creguéreu al lloco flare.

Habíe acabat lo peregrino les seues paraules cuan la Siñora, que atentíssimamen lo escoltabe perque mol verdaderes li pareixíen les seues raóns, y se vée en seguridat castigada per aquell pecat, al sentílay an ell, va di:

- Amic de Déu, bastán be sé que són sertes les coses que diéu y en gran part conec per la vostra enseñansa quí són los flares, que hasta ara han sigut tinguts per mí com a sans; y sense duda coneixco que la meua culpa ha sigut gran en lo que vach fé contra Tedaldo, y si puguera en gust la enmendaría de la manera que me hau dit: pero ¿cóm pot sé? Tedaldo no podrá torná may: está mort, y per naixó lo que no pot fes no sé per a qué u hay de prometre.
Lo peregrino li va di:

- Siñora, Tedaldo no está mort, segóns Déu me revele, está viu y sano y en bon estat si tinguere la vostra grássia.

Va di entonses la Siñora.

- Miréu lo que diéu; que yo lo vach vore mort dabán de casa meua en moltes gaviñetades, y lo vach tíndre an estos brassos y en moltes llágrimes vach bañá la seua carta inerte, lo que van doná peu a que se diguere lo que deshonestamen se ha dit.

Entonses va di lo peregrino:

- Siñora, diguéu lo que digáu tos asseguro que Tedaldo está viu; y si voléu prometí alló en la intensió de cumplíu, espero que lo veigáu pronte.
La Siñora va di entonses:

- U fach y u faré de bona gana; y res podríe passá que me donare tanta alegría que vore al meu home libre y sense mal y a Tedaldo viu.

Li va paréixe entonses a Tedaldo tems de descubrís y de consolá a la Siñora en mes serta esperansa del seu home, y va di:

- Siñora, per a que puga consolátos en relassió al vostre home, un gran secreto nessessito dítos, que cuidaréu de que may mentres viscáu lay manifestéu a dingú. Estaben a un puesto apartat y sols, habénse pres gran confiansa la Siñora en la santidat que li pareixíe tíndre lo peregrino; pel que Tedaldo, traén un anell guardat per nell en sumo cuidado, que la Siñora li habíe donat la radera nit que habíe estat en ella, mostránlay, va di: 

- Siñora, ¿reconeixéu aixó?

En cuan la Siñora lo va vore lo va reconéixe y va di:

- Siñó, sí, yo lay vach doná a Tedaldo fa tems.

Lo peregrino, entonses, ficánse de peu y rápidamen traénse de damún la esclavina y del cap la cogulla, y parlán en florentino, va di:

- ¿Y a mí, me coneixéu?

Cuan lo va vore la Siñora, veén que ere Tedaldo, se va esglayá, en tanta temó com si als morts haguere vist caminá com als vius. 

Tedaldo li va di:

- Siñora, no tingáu temó, soc lo vostre Tedaldo viu y sano y no me hay mort ni me van matá, cregáu lo que cregáu los meus germáns y vos.

La Siñora, tranquilisada una mica, y baixán la veu, y miránlo mes y asseguránse de que aquell ere Tedaldo, plorán se li va aviá al coll y lo va besá, dién: 

- Dols Tedaldo meu, ¡sígues benvingut!
Tedaldo, besánla y abrassánla, va di:

- Siñora, no es ara tems de fémos mes estrets saludos; vull aná a fé que Aldobrandino tos sígue tornat sano y salvo, y espero que abáns de demá per la nit tinguéu noves que tos agradon; si ting sort, com espero, sobre la seua salvassió vull podé víndre esta nit a donátoles en mes tems del que ara ting.
Y giránse se va ficá la esclavina y la capucha, besán un atra vegada a la Siñora y reconfortánla en bona esperansa, se va separá de ella y allá sen va aná aon Aldobrandino estabe empresonat, mes embegut en pensaméns de temó de la inminén mort que de esperansa de futura salut; y com consoladó, en la venia dels carselés, va entrá aon ell estabe y assentánse a la vora de ell, li va di: 

- Aldobrandino, soc un amic teu que Déu te envíe per a salvát y demostrá la teua inossénsia; y per naixó, si vols consedím un don minudet que vull demanát, sense falta abáns de demá de nit, en ves de la senténsia de mort que esperes, sentirás la absolusió. A lo que Aldobrandin va contestá:

- Bon home, ya que de la meua salvassió te preocupes, encara que no te conec ni men enrecordo de habét vist may, tens que sé amic, com dius. Y en verdat lo pecat pel que se diu que ting que sé condenat a mort, may lo hay cometut; mols atres hay fet, que potsé an aixó me han portat. Pero te dic per la temó de Déu aixó: si ell ara té misericórdia de mí, grans coses, no una minuda, faría de bona gana, encara que no u prometiguera; aixina que demana lo que te paregue, que sense falta, si me escapo de ésta, u cumpliré.

Lo peregrino entonses va di:

- Lo que vull no es datra cosa mes que perdonos als cuatre germáns de Tedaldo lo habét conduít an este pun, creénte culpable de la mort de son germá, y que los tingues per germáns y per amics si te demanen perdó.
A lo que Aldobrandín va contestá:

- No saps qué dolsa es la vengansa ni en cuánta forsa se dessiche, pero encara aixina, per a que Déu de la meua salvassió se ocupo, de bona gana los perdonaré y ara ya los perdono, y si de aquí ixco viu y me salvo, per a féu seguiré lo modo que me dígues. Aixó li va agradá al peregrino, y sense vóldre díli res mes, li va rogá que tinguére bon ánimo, que en seguridat abáns de que acabare lo siguién día tindríe notíssia sertíssima de la seua salut. Y separánse de ell sen va aná a la señoría y en secreto a un caballé que la gobernabe li va di aixina: 

- Siñó meu, tots sabém de bona gana empeñámos en fé que la verdat de les coses se conegue, y mes aquells que tenen lo que vos teníu, per a que no patíxguen los cástics los que no han cometut lo pecat y síguen castigats los pecadós. Y per a que alló passo en honor vostre y per a mal de qui u mereix, hay vingut a vos. Com sabéu, hau prossedit severamen contra Aldobrandín Palermini y pareix que hau tingut per sert que ell va sé qui va matá a Tedaldo Elisei, y anéu a condenál, lo que seguríssimamen es fals, com crec que abáns de la mijanit, portán a les vostres máns an aquell jove, tos hauré demostrat.
Lo valén home, que teníe llástima de Aldobrandino, va fé oít a les paraules del peregrino, y explicánli moltes coses sobre aixó, sén lo seu guía, cuan estaben al primé son, als dos germáns de la fonda y al seu criat va apresá a mansalva, y volénlos torturá per a descubrí cóm habíe sigut la cosa, cadaú per separat y después tots juns van confessá habé matat a Tedaldo Elisei. Preguntats per la raó, van di que perque éste a la dona de un de ells, no están ells a la fonda, habíe molestat mol y volgut forsá a que faiguere la seua voluntat.
Lo peregrino, enterat de aixó, en llisensia del gentilhome sen va aná y secretamen va aná a casa de la Siñora Ermelina, y an ella sola (habénsen anat a dormí tots los demés de la casa) la va trobá esperánlo, igualmén en dessich de tíndre bones notíssies del home y de reconsiliás del tot en Tedaldo.
Arrimánse an ella, en alegre gesto, li va di:

- Siñora meua, alégrat, que per sert recuperarás demá aquí sano y salvo al teu Aldobrandino.

Y per a assegurálay mes, li va contá lo que habíe fet. La Siñora no se creíe pugué recuperá a Tedaldo viu, al que creíe habé plorat mort, y vore libre de perill a Aldobrandino, a qui se creíe tíndre que plorá per mort uns pocs díes después, tan alegre com may u va está dingú, afectuosamen va abrassá y besá al seu Tedaldo; y anánsen juns al llit de bona gana van firmá grassioses y alegres paus, prenén la un del atre deleitable alegría. Y al arrimás lo día, Tedaldo, eixecánse, habén ya explicat a la Siñora lo que enteníe fé y rogánli que mol secret u tinguere, un atra vegada en hábit de peregrino va eixí de casa de la Siñora per a podé, cuan fore lo momén, ocupás dels assuntos de Aldobrandino. La señoría, arribat lo día y pareixénli tíndre completa informassió del assunto, rápidamen va liberá a Aldobrandino y pocs díes después als malhechós va fé tallá lo cap aon habíen cometut lo assessinat. Están, pos, libre Aldobrandino, en gran alifara seua y de la seua dona y de tots los seus amics y paréns, y sabén que alló habíe sigut obra del peregrino, lo van portá a casa seua durán tan tems com li apetiguére está a la siudat; y allí, de féli honors y festes que no se acabáen, y espessialmén la dona, que sabíe a quí los hi fée. Pero pareixénli, después de algúns díes, tems de reconsiliá a sons germáns en Aldobrandino, a qui sabíe no sol desacreditats per la seua absolusió, sino tamé armats per la temó, va demaná a Aldobrandino que cumpliguére la seua promesa. Aldobrandino va contestá que estabe disposat. Lo peregrino li va fé prepará un hermós convit per al día siguién, al que va di que volíe que ell en los seus paréns y en les seues dones invitare als cuatre germáns y a les seues dones, afegín que ell mateix aniríe a invitáls de part seua. Lo peregrino enseguida sen va aná a casa dels cuatre germáns, y dirigínlos les paraules que per a tal assunto se requeríen, al final, en raóns irrebatibles fássilmen los va portá a vóldre reconquistá, solisitán lo perdó, la amistat de Aldobrandino, y fet aixó, an ells y a les seues dones a diná en Aldobrandino lo día siguién los va convidá, y ells, de bona gana, creén la seua paraula, van asseptá lo convit.
Aixina, pos, en son demá, a la hora de diná, primé los cuatre germáns de Tedaldo, vestits de negre com anaben, en algúns amics seus van arribá a casa de Aldobrandino, que los esperabe; y allí, dabán de tots aquells que per a acompañáls habíen sigut invitats per Aldobrandino, aviádes les armes an terra, se van ficá en máns de Aldobrandino, demanánli perdó pel que contra ell habíen fet. Aldobrandino, plorán compassivamen, los va ressibí y besán a tots a la boca, gastán poques paraules, totes les afrentes ressibides va perdoná. Después de ells, les germanes y les dones totes vestides de dol van vindre, y van sé ressibides per la Siñora Ermelina y les atres grans Siñores. Van sé magníficamen servits al convit tan los homes com les dones, pero flotabe al aire la melancolía pel ressién doló que estabe repressentat en los vestits oscurs dels paréns de Tedaldo. La invensió y la invitassió del peregrino habíe sigut censurada per mols, y ell sen habíe percatat. Tal com u habíe dessidit, vingut lo tems, se va ficá de peu, y encara minján los demés la fruita, va di: 

- Res ha faltat an este convit per a que fore alegre mes que Tedaldo, a qui hau tingut continuamen en vatros pero no lo hau conegut. Tol mostraré. Y traénse de damún la esclavina y tota la roba de peregrino se va quedá en jubón de tafetán verd, y tots maravillats lo van mirá y examiná mol tems abáns de que algú se atreviguere a creure que ere ell. Tedaldo los va parlá dels seus paréns, de les coses passades entre ells, de los seus acsidéns; pel que son germáns y los demés homes, tots plens de llágrimes de alegría, van corre a abrassál, y lo mateix después van fé les dones, tan los paréns com los no paréns, menos doña Ermelina. 

Veén aixó Aldobrandin, va di:

- ¿Qué es aixó, Ermelina? ¿cóm es que no u selebres com les atres dones? 

Y, sentínla tots, la Siñora li va contestá:

- No ne ña cap que en mes agrado li haygue fet festes o les hi faigue que les que li faré yo, perque mes que cap atra li está obligada, considerán que per nell te hay recuperat; pero les deshonestes parladuríes de cuan plorabem al que creíem que ere Tedaldo, fan que me retínga.
Aldobrandino li va di:

- ¡Aném, aném!, ¿creus que yo crec als que lladren? Procurán la meua salvassió ya ha demostrat que alló eren falsedats, sense contá en que may u vach creure: eixécat enseguida, ves a abrassál.

La Siñora, que datra cosa no dessichabe, no va tardá en obeí en alló al home; pel que, eixecánse com habíen fet los demés, abrassánlo ella, li va fé alegres festes. Esta liberalidat de Aldobrandino mol los va agradá als germáns de Tedaldo y a tots los homes y dones que allí estaben, y consevol barrunto que hagueren tingut per los cotilleos que habíen sentit, en aixó va desapareixe. Habén, pos, selebrat tots a Tedaldo, ell mateix va esgarrá los vestits negres que portaben sons germáns y les de les germanes y cuñades, y va volé que se portaren atres robes y después de vestís, mols cans y balls se van fé y atres passatems; per estes coses, lo convit, que habíe tingut un escomensamén algo silensiós, va tíndre un final sonat. Y en grandíssima alegría, aixina com estaben, sen van aná a casa de Tedaldo y allí van sopá per la nit, y mols díes después, seguín del mateix modo, van continuá la festa. Los florentinos durán mols díes com a ressussitat y assombrosa cosa van mirá a Tedaldo; y mols, y hasta los germáns, encara dudaben sobre si ere ell o no, y no su creíen del tot ni potsé su hagueren cregut durán mol tems si un cas que va passá no haguere arribat a aclaríls quí habíe sigut lo mort; que va sé este: 

Passaben un día uns soldats de Lunigiana dabán de casa de Tebaldo, y veénlo, van aná a trobál, diénli:

- ¡Bons los tingue Faziuolo!

A lo que Tedaldo, en presénsia de sons germáns, va contestá: 

- Me hau pres per un atre.

Ells, al sentíl parlá, se van avergoñí y li van demaná perdó, dién: 

- En verdat que tos assemelléu, mes que may ham vist assemellás dingú a un atre, a un camarada nostre que se diu Faziuolo de Pontriémoli, que va vindre aquí fa uns quinse díes o poc mes y may ham pogut sabé qué va sé de ell. Be es verdat que mos maravillabem del vestit perque ell ere, com u som natros, mersenari.

Lo germá gran de Tedaldo, al sentí aixó, va aná cap an ells y los va preguntá quin vestit portabe aquell Faziuolo. Ells lay van di y se va trobá que lo assessinat anabe pressisamen vestit com díen ells; pel que, entre aixó y atres siñals, se va aclarí que lo mort habíe sigut Faziuolo pres per Tedaldo, pel que se van dissipá les sospeches de sons germáns y de consevol atre. Tedaldo, que habíe tornat riquíssim, va perseverá en lo seu amor y sense que la Siñora se enfadare mes en ell, discretamen obrán, mol tems van disfrutá del seu amor. Déu mos dixo chalá del nostre.

tersera jornada novela octava

martes, 30 de octubre de 2018

Dicsionari chapurriau - castellá, A

La A, com díe Eugenio







a cascarrulles, a costes, ancostes, a la esquena, a costelles, a cuestas
a la volta // a la vegada / volta, voltes, barrang de les voltes a Beseit a la vez / vuelta, vueltas
a palpó // a paupóns, paupontes a tientas  
ab, amb catalá modern. En chapurriau: EN con
ababol, ruella, roella, ruelles, roelles amapola, amapolas
abadejo, abadejos – lo abadejo va callá (bacallá) y no va di res mes abadejo, bacalao
abadía, abadíes, abad, abadesa abadía
abadiat (terreno de la abadía) abadiado
abáis, a baix, abaix abajo
abaixá, baixá bajar
abalansáben (se) – en cambi, a balansades es aná de costat a costat, per ejemple cuan vas gat abalanzaban (se)
abalot (alborot) alboroto
abalotá, abalotás alborotar, alborotarse
abalotadores, abalotadós alborotador, alborotadora
abalotat, abalotats, abalotada, abalotades alborotado, alborotada
abalotéu alborotéis
aball (cap) abajo, hacia abajo
abán - abán y crits ! adelante (y gritos)
abanderat abanderado
abandoná abandonar
abandonabe abarca, calzado suela de goma
abandonabe, abandonáe abandonaba
abandonades abandonadas
abandonál abandonarlo
abandonat abandonado
abandonats, abandonades abandonados, abandonadas
abandone abandona
abandoném abandonemos
abandono abandono
abáns, avans, aváns antes
abansá, avansá avanzar
abansada, avansada avanzada
abansahí VS después demá antes de ayer VS pasado mañana
abánse, avánse avanza, avance
abaratá, baixá lo preu abaratar, bajar el precio
abarca, albarca, abarques, albarques abarca, calzado con suela de goma
abarcála, abarcál abarcarla, abarcarlo
abatimén abatimiento
abatix (abatí, abatíx) abate (abatir)
abatollá, pegá en una batolla a les llegums, olives, ameles, anous, etc varear con una batolla
abátre, abatre, tira an terra, fé caure, tombá abatir
abatussá, esbatussá pegar, golpear
abatut, abatuda, abatuts, abatudes abatido, abatida
abaubádamen, de baubo bobamente
abella , abelles abeja, abejas
abellá, abellás - A Beseit lo de rampí, garsía, etc abejar, abejares, donde se tienen las colmenas para hacer miel
abellé, lo que cuide abelles per a fé mel

http://saboresconarte.com/miel/35-el-apicultor-miel-de-mil-flores-1-kg.html



abellé, lo que cuide abelles per a fé mel
mel de Francisco Berge de Valderrobres

apicultor
abellerol, abellerols, merops apiaster


abellerol, abellerols, abejarruco, abejarrucos, merops apiaster

abejarruco, abejarrucos. El abejaruco europeo o abejaruco común (Merops apiaster) es una especie de ave coraciforme de la familia Meropidae que vive en Eurasia y África.
abentá - aventá lo carro pel pedregal - aviá, tirá


abentá , aventá lo carro pel pedregal (aviá, tirá)

aventar, aviar, tirar


Manolo Escobar ya ha trobat lo carro que li van robá

abeurá, abeurás – abeuro, abeures, abeure, abeurém o abeurám, abeuréu o abeuráu, abéuren, cuan se abeurabe un macho, se li díe poma, po-ma y atres coses segóns lo puesto per a marcáli lo ritmo y que no beguere massa abrevar, abrevarse
abeuradó, abeuradós abrevadero, abrevaderos
abeuráls (als machos), abeuráles (a les mules) abrevarlos, abrevarlas
abeurás abrazos
ablaníe ablandaba, golpeaba
ablaníla ablandarla, golpearla
ablanít abren
abocá – abocá les ameles del cabás al sac, ensacá


abocá – abocá les ameles del cabás al sac, ensacá

verter, vaciar un recipiente en otro, ensacar
aboco abres
abofetejo, abufetejo, abufetecho, abofetecho (bufetada)


abofetejo, abufetejo, abufetecho, abofetecho (bufetada)

abofeteo (bofetada, bofetón)
abogat abrevadero
abogat, abogats, abogada, abogades – Vols vore al abogat ? Quin abogat ? Lo que porto aquí penjat ! abogado, abogados, abogada, abogadas – Quieres ver al abogado ? Qué abogado ? El que llevo aquí colgado !
abogot zángano
abogot , zángano abrevarlos
aboñá, fé un boñ al coche


aboñá, fé un boñ al coche, aboñat, que té un boñ

abollar, bollo, bulto en un coche producido por un golpe -
https://m.forocoches.com/foro/showthread.php?t=4647040

Me cago en la puta madre de los que no saben aparcar ni salir sin dar a los demás. Es que es casi seguro que fue al salir hay que ser subnormal para darle al de al lado saliendo de frente flipante. 


Tampoco puedo saber quien fue para soltarle dos ostias a menos que me ponga de noche a buscar coche por coche a ver quien ha sido.
aboñat, que té un boñ abultado
abono abrir, abierto, abierta
abono, abonos abono, abonos
aboque (abocá) vierte
abordáen o abordaben abrirse de piernas, despatarrarse
abordála, abordál abordarla, abordarlo, abordarle
aborto, abortos abrírsele
abotonáe o abotonabe (botó) abotonaba
abrás, abrassos abrazo, abrazos
abrasá (brasa, brases) abrasar, brasa, brasas
abrasá (foc, brasa), abrasat, abrasada, chamuscá, chamuscat, chamuscada (vore torrá) abrasar
abrasadó, abrasadora, abrasadós, abrasadores abrasador
abrassá abubilla
abrassá – de bras, brás, abrás abrazar
abrassá (foc) abuelitas, viejitas
abrassaba abrazaba
abrassabe abrazaba
abrassál abrazarlo, abrazarle
abrassála abrazarla
abrassám abrazarme
abrássam ! abrázame !
abrassán (g) abrazando
abrassánla abrazándola
abrassánlo abrazándolo
abrassáre abrazara o abrazase
abrassaré abrazaré
abrassat abrazado
abrassátos abrazaros
abrassats abrazados
abrasse abraza
abrassen abrazan
abrassen abrazan
abrasso abrazo (yo)
abrassos abrazos
abrassos – que tú abrassos, abrássos Abrazos – que tú abraces
ábre, álbre, árbre, ábre vell y trasplantat, antes mort que arrailat Árbol – árbol viejo y trasplantado, antes muerto que arraigado
abrecoc , abrecoqué, albercoc, albercoqué, abrecocs, albercocs, albercoqués, abrecoqués , alberge albaricoque, albaricoques, albaricoquero - Prunus armeniaca, llamado comúnmente damasco, albaricoque, albergero o chabacano, es un árbol frutal originario de China (donde fue hallada la variedad originaria silvestre), Turquía, Irán, Armenia, Azerbaiyán y Siria.
https://es.wikipedia.org/wiki/Prunus_armeniaca
abrecoqué, albercoqué


albaricoquero (árbol)
abret, abrets arbolito, arbolitos
abreviat abreviado
abreviatura abreviatura
abrigadets, abrigadetes abrigaditos, abrigaditas
abrigat, abrigada abrigado, abrigada
abrillantadó abrillantador
abrillanten abrillantan
absóldrel absolverlo
absóldrels absolverlos
absolt, absolta absuelto, absuelta
absolusió, absolusións absolución, absoluciones
absolut, absoluta, absoluts, absolutes absoluto, absoluta
absolutamén absolutamente
abstémia, abstémio (com mon cusí Artemio), abstémios, abstémies abstemio, abstemia
abstenénme, abstenínme absteniéndome
abstíndre, abstíndres abstenerse, abstenir
absting (me) yo me abstengo
abstracsió abstracción
abstracte, abstracta, abstractes abstracto, abstractos, abstracta, abstractas
abstraíe abstraía
absurd, absurt absurdo
absurda absurda
abultáe o abultabe abultaba
abultat abultado
abundabe, abundáe abundaba
abundáen o abundaben abundaban
abundán abundante, abundando
abundáns, abundantes abundantes
abundánsia abundancia
abundantíssim abundantísimo
abundantíssima abundantísima
abunden abundan
aburrí, aburrís (v) aburrir, aburrirse
aburría aburría
aburríe aburría (él)
aburrimén aburrimiento
aburriren o aburriguéren aburrieran
aburriríen aburrirían
aburrisque, aburrixque aburra
aburrísses, aburríxes aburres
aburrit, aburrida aburrido, aburrida
aburríu – vatros tos aburríu – aixó ña per a aburríu pa tota la vida aburrís, aburrirlo
aburrixco aburro
abusá acequia
abusáe, abusabe abusaba
abusáen, abusaben abusaban
abusat, abusada abusado, abusada
abusius, abusives abusivo, abusiva
abussón, abussóns, abussona, abussones abusón, abusones
acabá, acabo, acabes, acabe, acabém, acabéu, acáben, - acabat, acabada acabar
acababa acababa
acababe (ell, ella) acababa (él)
acabábem acabábamos
acabada, acabat acabado, acabada
acabades acabadas
acabáe o acababe acababa (él)
acabáen o acababen acababan
acabán (g) acabando
acabaré, acabarás, acabará, acabarém, acabaréu, acabarán, futuro del verbo acabá, acabás acabar, futuro
acabarém acabaremos
acabáren acabaran o acabasen
acabaría, acabaríes, acabaríe, acabaríem, acabaríeu, acabaríen (condissional verbo acabá o acabás) acabaría
acabás acabarse
acabat, acabada, acabats, acabades acabado, acabada
acabém, acabám acabamos
acabósse (lo) el acabose (el se acabó)
acachá, acachás – yo me acacho, acaches, acache, acachém o acachám, acachéu o acacháu, acáchen – cacho, cachet, cachotet, cacheta, cacha, cachoteta agacharse, agachar
acachadets, acachadetes agachaditos, agachaditas
acacháen o acachaben agachaban
acachats, acachades, acachat, acachada agachados, agachadas
académiques, académic académico, académicos
acalentát, acalentat acalentado
acaloradamén acaloradamente
acaloránse acalorándose
acalorat, acalorada acalorado, acalorada
acampá acampar
acampaben o acampáen acampaban
acampás una cría, un chiquet ressién naixcut, - A Beseit, un chiquet va náixe mol arguelladet y minudet y son pare va di, no acampará, fotéulo al riu. Después de va fé mol gros y majo. No diré quí es, pero a la casa ña un 1900 grabat a la pedra, lo añ de naiximén de mon yayo Tomás. sobrevivir una cría recién nacida. En Beceite un niño nació muy pequeño y “arguellau”, su padre dijo “no acampará”, tiradlo al río, pero después se hizo muy gordo y majo. No diré quién es, pero en la casa hay un 1900 grabado en la piedra, el año de nacimiento de mi abuelo Tomás.
acantalejá, acantalechá (cantal) – lapidá, codolejá apedrear, lapidar
acantilat, acantilats, no ne tením cap al terreno chapurriau. acantilado
acarissiá acariciar
acarissiá – acaríssio, acaríssies, acaríssie, acarissiém, acarissiéu, acaríssien – acarissiaría – acarissiára – acarissiaré – acarissiat, acarissiada – caríssies, caríssia acariciar
acarissiáben acariciaban
acarissiadós, acarissiadores acariciadores, acariciadoras
acarissiáe, acarissiabe acariciaba
acarissiál, acarissiála acariciarlo, acariciarla
acarissián (g) acariciando
acaríssie acaricia
acaríssios (que tú) acaricies
acás – si acás – auncás acaso, si acaso
acassá (perseguí) - yo te acasso, tú me acasses, ell mos acasse, acassém o acassám, acasséu o acassáu, acássen – acassámos – acassat, acassada – acassaría – si yo te acassára – acassaré
acassá (perseguí) - yo te acasso, tú me acasses, ell mos acasse, acassém o acassám, acasséu o acassáu, acássen – acassámos – acassat, acassada – acassaría – si yo te acassára – acassaré

perseguir
acassadós, acassadores perseguidores, perseguidoras
acassámos perseguirnos
acassán (g) persiguiendo
acassánme persiguiéndome
acassat, acassada perseguido
acassáts, acassats, acassades perseguidos, perseguidas
acatánse (acatá), acatánsen dándose cuenta
acataríe se daría cuenta
acataríen se darían cuenta
acataríeu os daríais cuenta
acatássen (v) darse cuenta
acatat – men hay acatat de que lo coche pert oli Me he dado cuenta de que el coche pierde aceite
acento, acentos al parlá una llengua, acento de una paraula (tilde, tildes es la forma gráfica del acento) acento, acentos, tilde, tildes
ací, açí , aquí, astí (Litera y mes amún) aquí
aclamáe o aclamabe aclamaba
aclamán (g) aclamando
aclaperáen o aclaperaben – de clapé (mún) amontonaban
aclarí , aclarís, despejás (lo cap) – yo me aclarixco o aclarixgo, aclaríxes, aclaríx, aclarím , aclaríu, aclaríxen – si aclarigueres los préssecs te se faríen mes majos, grossos – aclariría – aclarit, aclarida


aclarar, aclararse, despejar, despejarse
aclariguéu aclaréis
aclarínse aclarándose
aclarirá aclarará
aclarisque (ell, ella) aclare
aclaríu aclaráis
aclaríx – se aclaríx lo sel – ell no se aclaríx aclara – se despeja el cielo – él no se aclara
aclarixco acreditativo, acreditativos
aclarixco aclaro
aclocada (gallina ponedora), acllocada, aclocat, acllocat, allocada - vore nial gallina clueca, preparada para poner huevos
aclofat, aclofats, aclofada, aclofades (al sofá) tumbado en el sofá
acollonán, acollonáns acojonante, acojonantes
acollonat, acollonit, acollonada (ella), acollonida (ella) acojonado, acojonada
acometénlo acometiéndole
acométre acometer
acometut, acometuda acometido, acometida
acomodades acomodadas
acomodánla acomodándola
acomodassió, acomodo acomodación, acomodo
acomodats, acomodades acomodados, acomodadas
acomódon (ells, elles) acomoden
acompañá acompañar
acompañabe acompañaba
acompañaben acompañaban
acompañada acompañat
acompañada, acompañades acompañada, acompañadas
acompañáe o acompañabe acompañaba
acompañál acompañarlo
acompáñal ! acompáñale ! acompáñalo
acompañála acompañarla
acompañáles acompañarlas
acompañám acompañarme
acompañamén acompañamiento
acompañán (g) + lo que acompañe – acompañáns acompañante, acompañante, acompañando
acompañánla acompañándola
acompañánles acompañándolas
acompañánlo acompañándolo
acompañánlos acompañándolos
acompañáns acompañantes
acompañáns acompañantes
acompañárem acompañáramos
acompañarém acompañaremos
acompañaréu acompañaréis
acompañaríe acompañaría
acompañaríen acompañarían
acompañat acompañado
acompañátos acompañaros
acompañats, acompañades acompañados, acompañadas
acompañe acompañaba
acompaño acompaño
acomparán (g) comparán comparando
acompassada acompasada
acompassat acompasado
acondissionada acondicionada
acondissionat acondicionado
aconsejable admitían
aconsellá, doná consell, consells – aconsello, aconselles, aconselle, aconsellém o aconsellám, aconselléu o aconselláu, aconséllen – aconsellaría – aconsellára – aconsellat, aconsellada – aconsellaré aconsejar
aconsellada aconsejada
aconselláe o aconsellabe aconsejaba
aconsellará aconsejará
aconsellás aconsejarse
aconsellat aconsejado
aconselle aconseja
aconsello aconsejo
acontentat , acontentada – fart de minjá acontentado, acontentada – harto, haíto
acontessiméns acontecimientos
aconvido (tos) - convido convido (os)
acoquinaben – acoquiná, acobardá, intimidá, assustá, amilaná, amedrentá, atemorisá, acogotá, achicá acoquinar - acoquinaban – acobardar, intimidar, asustar, amilanar, amedrentar, atemorizar, acogotar, achicar - achantar - achantarse - achicarse - acobardarse - acogotar - acojonar - acollonar - arredrar - arredrarse - atemorizar - atemorizarse - aterrar - descorazonar – descorazonarse
acorassada (Brunete, barco), acorassat, que té corassa acorazada, acorazado Brunete
acordá, acordo, acordes, acorde, acordém, acordéu, acórden – acordat, acordada – enrecordá, enrecordássen, yo men enrecordo, tú ten enrecordes, etc acordar
acordalá, ficá una corda a la curdiola acordalar, poner una cuerda en la polea
acordat acordado
acorde, acordes – estic de acuerdo – estic d´acord – acordá – acordat, acordada acorde
acorpórea, forma sense cos acorpórea, forma sin cuerpo
acossánme acosándome
acostumá (acostumbrá) – (me) acostumbro, acostumbres, acostumbre, acostumbrém o acostumbrám, acostumbréu o acostumbráu, acostúmbren – acostumbrán (g) – acostumbrara, acostumbrares, acostumbrare, acostumbrárem, acostumbráreu, acostumbráren – costúm, costúms acostumbrar
acostúmbrá (que yo me) que yo me acostumbre
acostumbrabe acostumbraba
acostumbrades acostumbradas
acostumbráen o acostumbraben acostumbraban
acostumbrála acostumbrarla
acostumbrán acostumbrando
acostumbrat acostumbrado
acostumbrats acostumbrados
acostumbre acostumbra
acostumbréu acostumbráis
acostumbron (ells se) acostumbren
acotat, acotats, en cota acotado, con cota
acotolá - yo acotolo, acotoles, acotole, acotolám o acotolém, acotoláu o acotoléu, acotólen, ya u ham acotolat tot. - acotóla an este chiquet, que se quedo COTO (quieto), cotet. agotar – hacer que alguien se esté quieto - acotolar (RAE) - tr. Ar. Aniquilaracabar con algoespecialmente con los animales o frutos de la tierra.
acre, acres, medida de terreno acre, acres
acreditá acreditar
acreditat acreditado
acreditatiu, acreditatius (sertificat de nivell mijà de valencià) acreditativo, acreditativos
acreditátos acreditaros
acsedí acceder
acsedíx accede


acsés, acsésos, accesos acceso, accesos
acsidén, acsidéns accidente, accidentes
acsidental accidental
acsió, acsións, acsioneta, acsionetes acción, acciones
acsiomo, ecce homo, persona mal farjada, bruta, dixat - Imache : ECCE HOMO de Borja, Saragossa


acsiomo, ecce homo, persona mal farjada, bruta, dixat, ECCE HOMO BORJA

ecce homo, persona mal vestida, dejada, https://www.heraldo.es/noticias/ocio-cultura/2018/02/06/el-eccehomo-borja-prepara-llegada-del-visitante-200-000-1223144-1361024.html
acsioná accionar
acsionats accionados
acsiono acciono
acsións acciones
acte, actes (sala o salón de actes) acto, actos
actitut – eixa es la actitut ! actituts actitud, actitudes
actiu, actius, activa, actives activo, activa, activos, activas
actividat actividad
actó, actós, actriu, actrius, actrís, actríses actor, actriz, actores, actrices
actuá, actúo, actúes, actúe, actuém o actuám, actuéu o actuáu, actúen – actuát, actuada, actuassió – actuaría – actuára – actuaré – per ejemple, fem riure (o no) a Valderrobres. actuar
actuaben actuaban
actuáe o actuabe actuaba
actual, actuals actual, actuales
actualisá actualizar
actualisán (g) actualizando
actualmén, avui en día, a día de avui actualmente, hoy en día, a día de hoy
actuassió actuación
actuát (p) actuado
actúe actúa
actúo actúo
acudí acudir
acudíe acudía
acudíen acudían
acudiguérem acudiéramos
acudiguéreu acudiéseis, acudiérais
acudím acudimos
acudín (g) acudiendo
acudirém acudiremos
acudiren, acudiguéren acudieran, acudiesen
acudíssen, acudíxen acuden
acudit, acudida – en catalá acudit es chiste acudido, acudida – acudit en catalán, chiste
acudíx acude
acudixco acudo
acudíxen acuden
acudixquen acudan
acuerdo , estar de acuerdo, acuerdos acuerdo, acuerdos
acullidó acogedor
acumuláe o acumulabe acumulaba
acumulánse acumulándose
acunál, acunála acunarlo, acunarla
acurrucá – enroná a La Litera ? (ficá a un chiquet a la faldeta), acurrucás – me acurruco, acurruques, acurruque, acurruquém o acurrucám, acurruquéu o acurrucáu, acurrúquen – acurrucat, acurrucada, acurrucats, acurrucades acurrucar
acurrucadet, acurrucadeta acurrucadito, acurrucadita
acurruquéu acurruquéis
acursá, acursás – fé algo mes curt – acurso, acurses, acurse, acursém o acursám, acurséu o acursáu, acúrsen – acursán (g) – acursat, acursada – acursaría, acursaríes, acursaríe, acursaríem, acursaríeu, acursaríen hacer corto, acortar
acusál acusarlo
acusán acusando
acusassió acusación
acusat acusado
acusém, acusám acusamos
achicá (aigua) achicar (agua)
achinollat, aginollat (vore ginoll) de rodillas
achopás, chopás, fótres chop, chopet, amerás, calás de aigua mojarse, calarse
achuda, ajuda ayuda
achudaben, achudáen, ajudáen, ajudaben ayudaban
achudáe o achudabe ayudaban
achúdal – achudál Ayúdale !
achudála, ajudála ayudarla
achúdala, ajúdala ! ajúdala
achudáli, ajudáli ayudarle
achudals, ajudals ayudarles
achúdam ayúdame
achudám, ajudám ayudarme
achúdamos ! ajúdamos ayúdanos
achudámos, ajudámos ayudarnos
achudán, ajudán (g) ayudando
achudánla, ajudánla ayudándola
achudánli, ajudánli ayudándole
achudáns, ajudáns ayudantes
achudantes, ajudantes ayudantas
achudará, ajudará ayudará
achudarán, ajudarán ayudarán
achudarás, ajudarás ayudarás
achudaré, ajudaré ayudaré
achudarém, ajudarém ayudaremos
achudáres, ajudáres (que tú) ayudaras (que tú)
achudat, ajudat ayudado
achude, ajude (ell) ayuda (él)
achudém, ajudém ayudamos
achúden, ajúden ayudan
achúdes, ajudes ayudas
achudo, ajudo ayudo
achuní, chuní, juñí, ajuntá, juntá unir
achuntada, ajuntada juntada
achuntaménajuntamén , casa de la vila, casa del consistori, consistorial, achuntaméns ayuntamiento
achuntat, ajuntat ajuntado
adaptá adaptar
adaptánla adaptándola
adaptás adaptarse
adapte adapta
adecuadamen adecuadamente
adecuades adecuadas
adecuassió, adecuasió adecuación
adecuat, adecuats, adecuada, adecuades adecuado, adecuados, adecuada, adecuadas
adelán, adeláns adelanto, adelantos
adelantá adelantar
adelantabe, adelantáe adelantaba
adelantán (g) adelantando
adelantánme adelantándome
adelantánseli adelantándosele
adelantárem adelantáramos
adelantarém adelantaremos
adelantaríeu adelantaríais
adelantat adelantado
adelantats adelantados
ademán, ademáns, gesto, gestos ademán, gesto
ademés además
adentrá, se va – adentrás adentrar, adentrarse
adependrá aprenderá
adepéndre, adepréng o adeprénc, adepréns, adeprén, adepreném, adeprenéu, adeprénen – adeprés, adepresa – adependría – si yo adeprenguéra – adependré aprender
adepéndrel – vols adepéndre chapurriau ? Natros tel amostrém, no es difíssil adepéndrel. aprenderlo
adepéndreles aprenderlas
adepéndren (no podrás adepéndren may) aprender, no podrás aprender(lo) nunca
adepéndreu aprenderlo
adependría (yo) aprendería (yo)
adependríe aprendería (él)
adependríen aprenderían
adeprén aprende
adeprénen aprenden
adeprenénu aprendiéndolo
adepreng aprendo
adeprenga, cuan yo adeprenga física cuántica, los sapos criarán pel. cuando yo aprenda física cuántica, los sapos criarán pelo.
adeprenguere aprendiera, aprendiese
adeprengues aprendas
adepreníe aprendía
adeprés, adepresa aprendido, aprendida
adepreses aprendidas
adés, ara fa poc hace poco rato
adhesiu, adhesius, adhesiva, adhesives adhesivo, adhesivos, adhesiva, adhesivas
adiós, adéu adiós
adissional adicional
adiviná (ensertá), adivinás – si la enserto la endivino – adivino, adivines, adivine, adiviném o adivinám, adivinéu o adivináu, adivínen – adivinaría – adivinára – adivinaré – adivinat, adivinada adivinar
adivinabe adivinaba
adivinán (g) adivinando
adivinánu adivinándolo
adjectiu, adjectius, adj. adjetivo, adjetivos
admétre (vore admití) – aixó no se pot admétre, admití admitir, esto no se puede admitir
administrá, administro, administres,administre, administrém o administrám, administréu o administráu, adminístren – administrat, administrada, administrassió Administrar – ministro, ministra
administrabe administraba
administradó, administradora administrador, administradora
administrassió administración
admirá, admirás admirar, admirarse
admirabe admiraba
admiraben, admiráen admiraban
admirablemen admirablemente
admirassió, admirasió, admirassións admiración, admiraciones
admirat, admirada, admirats, admirades admirado, admirada, admirados, admiradas
admití, admitixgo o admitixco, admitíxes, admitíx, admitím, admitíu, admitíxen – admitida, admitit, admisió – admitiría – admitiguera o admitíra – admitiré admitir
admití, admitixgo, admitíxes, admitíx, admitím, admitíu, admitíxen – admitida, admitit, admisió admitir
admitíe admitía
admitíen admitían
admitiguére admitiera, admitiese
admitiguéren admitieran, admitiesen
admitím admitimos
admitíren , admitiguéren admitieran, admitiesen
admitís admitirse
admitit admitido
admitits admitidos
admitíu – admétre - aixó no podém admitíu – aixó no se pot admití admitirlo
admitíx admite
admitixco o admitixgo admito
admonissió , admonissións, avís, avísos, amonestassió, reproche, recriminassió, reprimenda, reconvensió, regañina, filípica, sermó admoniciones, admonición, aviso, amonestación, reproche, recriminación, reprimenda, reconvención, regaño, regañina, filípica, sermón
adobá, ficá en adobo, salsa, aliño, condimén, espéssia, espéssies, conserva, salmuera adobar, poner en adobo, salsa, aliño, aderezo, condimento, especia, conserva, salazón
adobaréu adobaréis
adopsió adopción
adoptá adoptar
adoptán (g) adoptando
adoptat, adoptada adoptado, adoptada
adopto adopto
adorable, adorables adorable, adorables
adorál adorarlo
adorassió (de los tres reys magos, y qué majos que eren) adoración (de los tres reyes magos, y qué majos que eran)
adorm (se, s´adorm) se duerme
adormí, adormís - yo me adórmigo, tú te adorms, adorm, adormím, adormíu, adórmen – adormiguéra – adormiría – adormit, adormida – adormiré – vore dormí, se conjugue igual dormirse
adormida, adormit, adormides, adormits dormido, dormida, dormidos, dormidas
adormíen (se) se dormían
adórmigo duermo
adormiguere durmiera, durmiese
adormilat, adormilats, adormilada, adormilades, adormiscat, adormiscada adormilado, adormilados, adormilada, adormiladas
adormím dormirme
adormits dormidos
adormíx (se) se duerme
adorná adornar
adornaben adornaban
adornades, adornats adornadas, adornados
adornadíssima adornadísima
adornadíssimes adornadísimas
adornál adornarlo
adornánles adornándolas
adornat, adornada adornado, adornada
adornats, adornades adornados, adornadas
adosada, adossada, una casa pegada a un atra adosada, una casa pegada a otra
adosats, adossats (chalets) adosado, adosados, chalets
adotsenat, adotsenats, adotsenada, adotsenades, vulgar, comú, corrén, trivial, ramplón, sáfio, mediocre, ordinari, chabacano, charro, plebeyo adocenado, vulgar, común, corriente, trivial, ramplón, zafio, mediocre, ordinario, chabacano, charro, plebeyo
adquirí, adquirixgo, adquirixes, adquiríx, adquirím, adquiríu, adquiríxen – adquissisió, adquirit, adquirida – adquiriría – adquiriguera – adquiriré adquirir
adquirit, adquirida adquirido, adquirida
adquirixquen adquieran
adquissisió adquisición
adressá, adressás – ficá algo recte (al dret) – aná cap an algún puesto – adressat, adressada – agarrá una adressera, atajo, camí mes recte Enderezar, poner algo recto – dirigirse hacia – atajar, coger un atajo
adressála enderezarla
adressánse dirigiéndose, enderezándose
adressera, adresseres, dressera, dresseres (atajo) – vore adressá – acursá lo camí agarrán una adressera atajo, atajos
adulá, afalagá, lissonjeá, alabá, agassajá, loá, exaltá, camelá, requebrá, piropejá,
doná coba, fé la pilota,
adular, halagar, lisonjear, alabar, agasajar, loar, exaltar, camelar, incensar, embelecar, requebrar, piropear,
dar coba, hacer la pelota
 adulades, adulat, adulats aduladas, adulados
adulteri, adúltero, adúltera – dos adults han cometut adulteri. adulterio, adúltero, adúltera
adulto, adulta, adultos (escola de adultos), adultes adulto, adulta, adultos (escuela de adultos), adultas
adverbio, adverbios adverbio, adverbios
adversidat adversidad
advertánsia, adverténsia, advertimén, advertiméns, avís, observassió, consell, exhortassió, indicassió, insinuassió, sugerénsia, amenassa, admonissió, prevensió, informassió, opinió, apersibimén, sermón, aclarassió, nota, explicassió, prefassi, prólogo advertencia, aviso, observación, consejo, exhortación, indicación, insinuación, sugerencia, amenaza, admonición, prevención, información, opinión, apercibimiento, sermón, aclaración, nota, explicación, prefacio, prólogo
advertí, advertixgo o advertixco, advertíxes, advertíx, advertím, advertíu, advertíxen – advertit, advertida, adverténsia – advertín – advertínli advertir
advertiguere advirtiera, advirtiese
advertit, advertida advertido, advertida
advertíu advertirlo
aerossol aerosol
afabilidat afabilidad
afabilíssima, mol afable afabilísima
afable afable, cordial, amable, cortés, afectuoso, cariñoso, simpático, acogedor, tierno, dulce, sencillo, llano, franco, abordable, bondadoso, apacible, gracioso, ameno, gentil, amistoso, afectivo, cálido, benévolo, benigno, condescendiente, sociable, familiar, humano, expresivo, efusivo, jovial, campechano, urbano, atento, obsequioso
afablemen afablemente
afaenat, que té faena (atrafegat) afaenado, ocupado, con mucho trabajo
afaito, afeito (yo me) afeito
afalagamén, afalagaméns halagos
afalague halaga
afalagues halagas
afamat, afamada afamado, afamada
afán, afáns afán, afanes
afanéutos, afanáutos daros prisa
afanós , afanosa, afanosos, afanoses, aufanós, aufanosa que tiene afán
afavorí – aixó te afavorix, - fé un favor an algú - afavoríe, afavoríen, afavoríl, afavorit, afavorida, afavorixen favorecer
afectá, afecto, afectes, afecte, afectém o afectám, afectéu o afectáu, afécten – afecsió, afectat, afectada afectar
afectades afectadas
afectassió afectación
afecte afecto
afectiu afectivo
afectuós, afectuosa afectuoso, afectuosa
afectuosamen afectuosamente
afectuoses afectuosas
afectuossíssima, mol afectuosa afectuosísima
afechí, afegí afegixco, afegíxes, afegíx, afegím, afegíu, afegíxen afechíe afechirém afechís afechísquen afechit, afechida añadir
afegix añade
afegixco añado
afegixque añada (él)
afegixques añadas (tú)
afeitá – afeitás – rapá lo cap, rapás lo cap - afeitat, afeitada – yo me afeito, afeites, afeite, afeitém o afeitám, afeitéu o afeitáu, aféiten – afeitaría – afeitára – te afeitaré t´afaitaré afeitar, afeitarse
afeitám afeitarme
afeitán (g) afeitando
afeitat, afeitada afeitado, afeitada
afeite – de afeitá - cosmétic, maquillaje, potingue, pintura, crema, colorete, carmín, rimmel, polvos, tinte afeita – afeite : aderezo, adorno, embellecimiento, cosmético, maquillaje, potingue, pintura, crema, colorete, carmín, rimmel, polvos, tinte
afiladó, afiladora


afiladó, afiladora, afilador, moto, guzzi, antigua, blanco y negro

afilador, afiladora, la moto del afilador (o la bicicleta)
afiláe o afilabe afilaba
afiláe, afilabe afilaba
afilán (g) afilando
afilat, afilada afilado, afilada
afinat, afinada afinado, afinada
afinidat, afinidats afinidad, afinidades
afirmá - afirmo, afirmes, afirme, afirmém o afirmám, afirméu o afirmáu, afírmen – afirmassió, afirmat, afirmada (firmá se conjugue igual) afirmar
afirmabe afirmaba
afirmaben afirmaban
afirmán (g) afirmando
afirmánli afirmándole
afirmassió afirmación
afirmat afirmado
afirmatiu, afirmatius afirmativo, afirmativos
afirme afirma
afissió, afissións afición, aficiones
afissioná, afissionás aficionar, aficionarse
afissionada aficionada
afissionat, afissionats aficionado, aficionados
afissións aficiones
aflamá, s'han aflamat les primentoneres (que fan primentóns) – de flama, massa caló – vore agostejá, agostá


aflamá, s'han aflamat les primentoneres (que fan primentóns) – de flama, massa caló – vore agostejá, agostá

se han quemado las pimentoneras (plantas que dan pimientos) – de llama, demasiado calor – ver agostejá : agostar
aflicsió, pena, pesá, doló, tristesa, congoja, amargura, cuita, dol, consternassió, tribulassió, abatimén, dessolassió, desconsol, dessesperassió, patimén, mortificassió, tormén, tortura, quebranto, agonía, ofec, cárrega, contrariedat aflicción, pesar, pena, dolor, pesadumbre, tristeza, congoja, amargura, desazón, cuita, duelo, consternación, tribulación, abatimiento, desolación, desconsuelo, desesperación, sufrimiento, mortificación, tormento, tortura, quebranto, agonía, ahogo, sinsabor, carga, contrariedad
afligides, afligida, afligit, afligits, vore aflicsió afligido, afligida, afligidos, afligidas
afligíxen (se), se apenen afligen, apenan
aflorá – aflorat, aflorada (a la superfíssie) aflorar – a la superficie
afluén , afluéns (riu) afluente, afluentes (río)
afluénsia (de gen) afluencia (de gente)
afluixá, afluixás aflojar, aflojarse
afluixabe, afluixáe aflojaba
afoná, afonás – yo me afono, afones, afone, afoném o afonám, afonéu o afonáu, afónen – afonat, afonada – anássen cap al fondo – afonaría – afonára – afonaré - ya díe mon rebisyayo que lo Titanic s´afonaríe


afoná, afonás – yo me afono, afones, afone, afoném o afonám, afonéu o afonáu, afónen – afonat, afonada – fondo – afonaría – afonára – afonaré - ya díe mon rebisyayo que lo Titanic s´afonaríe

hundir, hundirse, irse al fondo
afonaben (se) hundían (se)
afonán (g) hundiendo
afonare hundiera, hundiese
afonaríen hundirían
afonats hundidos
afondá, paregut a afoná, afondá la rella, l´aladre, que vaigue mes fondo ahondar, el arado
afora, a fora, a les afores fuera, afuera, a las afueras
afores aniquilar, aniquilado, aniquilada, aniquilara, aniquilaría
aforrá, aforrás - aforro, aforres, aforre, aforrém o aforrám, aforréu o aforráu, afórren (vore estauviá, estalviá) ahorrar, ahorrarse
aforrámos, aforramos, vore aforrá ahorrarnos
aforrán (g) ahorrando
aforrat, aforrada ahorrado, ahorrada
aforrátos ahorraros
aforre ahorra
aforréutos los dinés ! ahorraos el dinero, los dineros !
aforro ahorro
afortunat, afortunada, afortunats, afortunades afortunado, afortunada
afrenta, afrentes – afrentat, afrentada – ofensa, ofenses – afrentós, afrentosa afrenta, ofensa, agravio, ultraje, insulto, injuria, desprecio, desdén, infamia, burla, mofa, zaherimiento, escarnio, vejación, vergüenza, ignominia, deshonor, deshonra, vilipendio, baldón
afrentabe afrentaba
africats (sonidos) sonidos africados
afuetat, que li han futut en un fuét golpeado con una fusta
agarrá (de garra), agarrás – agarro, agarres, agarre, agarrém o agarrám, agarréu o agarráu, agárren – agarrat, agarrada – agarrára – agarraré – agarraría – agarradet, agarradeta agarrar, coger
agarraben agarraban
agarrabes agarrabas
agarrada agarrada, cogida
agarrades agarradas, cogidas
agarráe o agarrabe agarraba
agarráen o agarraben agarraban
agarrál, agarráli, agarrála, agarrálay cogerlo, agarrarlo
agarrála agarrarla
agarrals, agarráls agarrarlos
agarramén, agarre (codíssia, tacañería) – vore agarrat, agarrada codicia, tacañería, avaricia
agarrán (g) agarando
agarránla agarrándola
agarránli agarrándole
agarránlo agarrándolo
agarránme agarrándome
agarránse agarrándose
agarránu agarrándolo
agarráre agarrara, agarrase
agarrarém agarraremos
agarraríen agarrarían
agarrat, agarrada (de la vírgen del puñ), preto, preta, tacaño, tacaña tacaño, de la virgen del puñoagarrado, agarrada
agarréume ! aguantéume ! Cogedme ! Agarradme ! Aguantadme !
agarron agarren
agassajá agasajar
agassaján (g) agasajando
agén, agéns agente, agentes
agenda, agendes (se ponúnsie la g com en castellá) agenda, agendas
agénsia agencia
agilidat - lo vi done agilidat agilidad
agilíssim, mol ágil agilísimo
ágils, ágil ágil, ágiles
aginollá, aginollás – yo me aginollo, aginolles, aginolle, aginollém o aginollám, aginolléu o aginolláu, aginóllen – a ginollóns cullía codoñs - ginoll, ginolls – aginollaría – aginollára – aginollaré – aginollat, aginollada, aginolladet, aginolladeta ponerse de rodillas, arrodillarse
aginollada de rodillas, arrodillada
aginollo (yo me) me pongo de rodillas, arrodillo
agitassió agitación
aglomerassió, aglomerassións aglomeración, aglomeraciones
agon, aon – aón, agón ? donde, dónde ?
agonía, agoníes agonía, agoníes
agónic, agónics , agónica, agóniques agónico, agónicos, agónica, agónicas
agonisán agonizando
agost agosto
agosté (de agost) – treballadó que ajude a la cullita o cullida al mes de agost. trabajador que ayuda en la cosecha en el mes de agosto
agostejá secarse algunas plantas (en agosto)
agostejat , agostejada , la cullita, les pataqueres (pataca) plantas secas (mes de agosto), las plantas de la patata por ejemplo.
agotat, agotats, agotada, agotades agotado, agotada, agotados, agotadas
ágra , ágre (vi ágre, vinagre), ágres Agrio – vino agrio = vinagre – agrios
agradá - agrado, agrades, agrade, agradém o agradám, agradéu o agradáu, agráden - aixó no me agrade – agradán (g) – agradára, agradáres, agradáre, agradárem, agradáreu, agradáren – agradat, agradada agradar, gustar, satisfacer, interesar, complacer, contentar, encantar, deleitar, alegrar, regocijar, cautivar, atraer, seducir, hechizar, arrebatar, entusiasmar, embelesar, embriagar, absorber
agradá, chauchá gustar, (no) me gusta
agradabilíssima, mol agradable agradabilísima
agradable, agradables agradable, agradables
agradablemen agradablemente
agradáe, agradabe agradaba (gustaba)
agradáen, agradaben agradaban (gustaban)
agradála agradarla
agradáles agradarlas
agradáli agradarle
agradám agradarme
agradánli agradándole
agradántos agradándoos, gustándoos
agradaría agradaría
agradaríe (an ell li) agradaría (a él le) gustaría
agradat agradado, gustado
agrade, agráe agrada
agraden, agráen agradan
agradéu agradéis
agraí, agraíxco, agraíxes, agraíx, agraím, agraíu, agraíxen – agraít, agraída, agraimén agradecer – agradecido, agradecida, agradecimiento
agraída agradecida
agraídes agradecidas
agraíe (ell) agradecía
agraíli agradecerle
agraím agradecerme
agraimén agradecimiento
agraín (g) agradeciendo
agraínli agradeciéndole
agraínu agradeciéndolo
agrairía agradecería
agraísquen, agraíxquen agradezcan
agraít agradecido
agraíts agradecidos
agraíuli agradecedle
agraíx (ell) agradece (él)
agraíxco agradezco
ágramen – li va contestá ágramen agriamente – le contestó ágriamente
agraná en una granera o ramás – agrano, agranes, agrane, agraném o agranám, agranéu o agranáu, agránen – agranat, agranada – agranaría – si yo tinguera una granera, cuántes coses agranaría


agraná en una granera o ramás – agrano, agranes, agrane, agraném o agranám, agranéu o agranáu, agránen – agranat, agranada – agranaría – si yo tinguera una granera, cuántes coses agranaría
En catalá, escombrar, escombrem-los

barrer, escobar
agraná en una granera – ramás – sepillá,
passá la granera,
arrollá, atropellá, apartá, despedí, expulsá
barrer, escobar, escobillar, cepillar, barrisquear,
pasar la escoba,
arrollar, atropellar, apartar, despedir, expulsar
agranades, agranada, agranat, agranats barrida, barridas, barrido, barridos
agranán (g) barriendo
agranat barrido
agranen barren
agrassiat, agrassiada, en cambi, Josep Miguel Gracia Zapater de La Codoñera no té gens de grássia agraciado, agraciada
agravat, de grave, agravada agravado, agravada
agravi, agravis, ofensa, ofenses, injuria, injúries, afrenta, afrentes, ultraje, ultrajes, deshonra, deshonres, humillassió, humillassións, mansilla, mansilles, insult, insults, calumnia, calumnies, mal, moléstia, perjuissi agravio, ofensa, injuria, afrenta, ultraje, deshonra, humillación, mancilla, insulto, calumnia, daño, molestia, perjuicio
ágre, ágra – vi ágre, vinagre – quina cara mes ágra té ta sogra ! agrio, agria, vinagre – qué cara más agria tiene tu suegra !
agredí agredir
agredíxen agreden
agregá, afegí, afechí, sumá, adissioná, incorporá, ajuntá, assossiá, anexioná, anexá, chuní, pegá, vinculá, mesclá, combiná, aumentá, incrementá, completá, complementá agregar, añadir, sumar, adicionar, incorporar, adjuntar, asociar, anexionar, anexar, unir, juntar, pegar, vincular, mezclar, combinar, aumentar, incrementar, completar, complementar
ágres agrios
agressividat agresividad
agrupá agrupar
aguaitá – guaita ! – aguaita ! - aguaito, aguaites, aguaite, aguaitém o aguaitám, aguaitéu o aguaitáu, aguáiten – aguaitaría – si yo aguaitara – aguaitaré – aguaitat, aguaitada - (tamé en aragonés) – está al aguait, vigilá, mirá, ataullá mirar, observar
aguantá – a guantá llimpia (guantada) aguantar – a guantazo limpio
aguantá, aguantás – aguanto, aguantes, aguante, aguantém o aguantám, aguantéu o aguantáu, aguánten – aguantaría – aguantára – aguantaré – aguantat, aguantada (a guantada llimpia no, que es de guan, bufetada) aguantar, aguantarse
aguantáe o aguantabe aguantaba
aguantáen aguantaban
aguantán (g) aguantando
aguantánla , aguantánlo aguantándola, aguantándolo
aguantánli aguantándole
aguantánme aguantándome
aguantánse aguantándose
aguantaríe aguantaría
aguantaríen aguantarían
aguantat, aguantát aguantado
aguante – capassidat de aguantá aguanta – capacidad de aguantar
aguantém aguantamos
aguanten aguantan
aguánton, aguanton aguanten
aguardá , esperá – aguardo, aguardes, aguarde, aguardém o aguardám, aguardéu o aguardáu, aguárden – aguárda aquí ! - aguardaría – aguardára – aguardaré (guardá se conjugue igual) aguardar, esperar
aguardabe aguardaba, esperaba
aguardaben aguardaban
aguardál aguardarlo
aguardán (g) aguardando
aguardánlos aguardándolos
aguarde aguarda, espera
aguda – veu aguda o fina, fineta – agudes – agut, aguts – agudesa, agudeses – agudisat, agudisada aguda, agudas, agudeza, agudezas, agudizado
agüelets abuelitos
agüelo , agüela / agüelo sebeta (seba minuda), agüelet, agüeleta, agüelos, agüeles abuelo, abuela
aguinaldo, aguinaldos aguinaldo, aguinaldos
agulla, agulles – agulles de cap aguja, agujas – alfileres
agut , agudes, aguts, aguda agudo, aguda, agudos, agudas
ahí (ahir) ayer
ahorros (vore aforrá) ahorros
ahuyentá ahuyentar
aigua, aigües, aigueta, aigüetes, aigualera (rosada) – aiguat, aiguats agua, aguas, agüita, rocío, mucha agua
aiguardén, aigua ardén, aiguardéns barrejat en mistela o moscatell es una barreja o barrecha – cassalla (mol típica de Valénsia) aguardiente, agua ardiente, barreja : mezcla de moscatel y aguardiente (cazalla)
aiguat mucha agua
aigüera, aigüeres, boñs a la terra, caballonets O regués per a desviá l´aigua de un camí cap a un bancal y que no se regallo. No es un desaigüe encara que sigue per a desaiguá.
aik, aic, eic, chaic, chaica, aiks, eics, chaics, etc (xeic a Tortosa) saludo, saludos
airadamen, en enfado airadamente
aire , ven, aireguina aire, viento
airegaz , ventolina – Qué es lo ven? Les orelles de X en movimén. mucho aire, viento – Qué es el viento? Las orejas de X en movimiento.
airejá – airejás – airejo, aireges, airege, airegém o airegám, airegéu o airejáu, airégen – airejara, airejáres, airejáre, airejárem, airejáreu, airejáren – airejaría, airejaríes, airejaríe, airejaríem, airejaríeu, airejaríen – airejat, airejada airear
airet, airets airecito, airecitos
aisladamen aisladamente
aislades, aislats aisladas, aislados
aisláe , aislabe (ell o ella) aislaba
aislare (condissional), si ell aislare la finestra, no entraríe tan fret aislara, aislase
aislat, aislada aislado, aislada
aissá, eissá, eixada, aixada, vore cavegueta azada
aissí, així, aixína, aissina, aixínes así, de esta manera
aissó, aixó, aixós, ixo, ixos esto, estos
Aiva d´ay // fuch !, úspen ! fuera de ahí !
aixecás, eixecás levantar, levantarse
així , aixina, aixines, aixíns, de esta manera, així m´agrade, fésmu aixina, fému aixina,
aixina que no vols eixí
así, de esta manera
aixó esto
ajedrés, ajedrez ajedrez
ajudá, achudá, ajudo, ajudes, ajude, ajudém o ajudám, ajudéu o ajudáu, ajúden – ajudat, ajudada - ajuda – si yo ajudara, ajudares, ajudare, ajudárem, ajudáreu, ajudáren ayudar
ajudáda, ajudada ayudada
ajudáe o ajudabe ayudaba
ajúdal (an ell), ajúdala (an ella) ayúdale, ayúdala
ajudála, ajudál ayudarla, ayudarlo
ajudáls ayudarles, ayudarlos
ajudám ayudarme
ajúdam ! Ayúdame !
ajúdamos ! Ayúdanos !
ajudánla ayudándola
ajudánli ayudándole
ajudánme ayudándome
ajudánmos ayudándonos
ajudánse ayudándose
ajudanta, ajudán (tamé gerundio) ayudanta, ayudante
ajudará ayudará
ajudarán ayudarán
ajudaríe ayudaría
ajudat ayudado
ajudats ayudados
ajude ayuda
ajúden, ajuden ayudan
ajudéume ! ayudadme
ajudéutos ! ayudaros
ajudo ayudo
ajúdon, ajudon (que ells) ayuden
ajuntá , achuntá – ajúnto, ajúntes, ajúnte, ajuntém o ajuntám, ajuntéu o ajuntáu, ajúnten – ajuntán (g) – ajuntára, ajuntáres, ajuntáre, ajuntárem, ajuntáreu, ajuntáren juntar, unir
ajuntaben juntaban
ajuntamén , casa de la vila, achuntamén Ayuntamiento
ajuntán (g) juntando
ajuntánlos juntándolos
ajuntat juntado
ajuntémos juntémonos
ajupá, pujá an algú mes alt, a una paret, per a que véigue milló aupar
ajupida, ajupit agachado, en cuclillas
ajupís - ajupís per a cagá al monte, com Carlitos Pigdemont


ajupís - ajupís per a cagá al monte, com Carlitos Pigdemont

agacharse, ponerse en cuclillas
ajupís, arrupís acurrucarse, agazaparse
ajust (de cuentes) ajuste (de cuentas)
ajustá, just, justa – ajusto, ajustes, ajuste, ajustém o ajustám, ajustéu o ajustáu, ajústen – ajustat, ajustada, justet, - ajustán (g) – ajustára, ajustáres, ajustáre, ajustárem, ajustáreu, ajustáren – si te fico lo dit al cul entre just, pero no es lo correcte. ajustar, justo, justa – si te meto un dedo en el culo entra justo, pero no es lo correcto.
ajustarém ajustaremos
ajustat, ajustada ajustado, ajustada
al tardet, al acabás la tarde al acabarse la tarde, crepúsculo, puesta del sol
ala, ales (Red Bull ten done) - aleta (de un tiburón), aletes (de pollastre) ala, alas (Red Bull te las da) – aleta, aletas, alita, alitas
alababe, alabáe alababa
alabáen, alababen alababan
alabál – alábal ! alabarlo – alábalo !
alabálay alabárselo
alabám alabarme
alabán (g) alabando
alabánlo alabándolo
alabansa, alabanses alabanza, alabanzas
alabánte alabándote
alabat alabado
alabats alabados
aladre, aladres per a llaurá arado, arados para labrar
alambique, alambiques, alambic, alambics per a fé aiguardén alambique, alambiques para hacer aguardiente
alarmat alarmado
albada, música que se toque a la primera hora del matí o maití (maitines) albada, música que se toca a primera hora de la mañana o maitines.
albarca, abarca, abarques, albarques, calsat en sola de goma o caucho, fet de cuero albarca, calzado con suela de caucho, hecho de cuero
albarda, aubarda, albardes, aubardes albarda, albardas (para un equino)
albéitar, menescal, veterinari albeitar, menescal, veterinario
albelló, albellóns, aubelló, aubellóns, auvelló, auvellóns, ovelló, ovellóns – drenaje de aigua - del árabe al-ballóʿa, ‘séquia subterránea’ (Dozy Gloss. 65). - Beure més que un aubelló: sé mol bevedó (Mallorca).



albañal,  tíjera, sumidero, desagüe, desagües hechos en un campo, drenaje de agua
albenc, albeng, forat, bada, esclecha de les roques agujero, grieta en las rocas
albercoc, abrecoc, albercocs, abrecocs albaricoque, albaricoques
alberchineta, alberchina, aubergínia, oberginga, etc berengena, berenjena
albergabe albergaba
albergaben, albergáen albergaban
albergám albergarme
albergámos albergarnos
albergará albergará
albergaréu albergaréis
albergat, albergada albergado, albergado
álbre, álbres, albret, albrets, albre, albres árbol, árboles, arbolito, arbolitos
albrechines, alberchina, alberchines, etc berenjena
albríssies, regalo al que porte bones notíssies – albríssia albricias, albricia
álbum álbum
álbums álbumes
alcalde, alcaldes, alcaldesa, alcaldeses alcalde, alcaldes, alcaldesa, alcaldesas
Alcañís Alcañiz
alcáns, alcanse alcance
alcansá, alcanso, alcanses, alcanse, alcansém o alcansám, alcanséu o alcansáu, alcánsen – alcansat, alcansada alcanzar
alcansabe alcanzaba
alcansaríe alcanzaría
alcansaríen alcanzarían
alcansat, alcansada alcanzado, alcanzada
alcansats, alcansades alcanzados, alcanzadas
alcansáume, alcanséume alcanzadme
alcansém alcancemos
alcánsen alcanzan
alcanso alcanzo
alcantarilla, alcantarilles alcantarilla, alcantarillas
alcantarillat alcantarillado
alcaparra, alcaparres alcaparra, alcaparras
alcoba, habitassió normalmén sense finestra, humida, fosca y freda – alcobes, alcobeta alcoba, habitación normalmente sin ventana, húmeda, oscura, fría
alcohol alcohol
alchez, alchés, ges, gessaire - cals, clarió, tiza, escayola, lechada (vore yessaire, gessaire) Yeso, - cal, clarión, tiza, escayola, lechada – el yesaire es el albañil especializado en yeso.
aldabón, picaport, aldaba, trucadó en aragonés aldaba, picaporte, aldabón, llamador, trucador en aragonés
aldeá, aldeana, aldeáns, aldeanes aldeano, aldeana
aldea, aldees, com la del agüelo Sebeta  aldea, aldeas
alé, alén, aliento aliento
alegá alegar
alegat alegado
alegoría, alegoríes - símbolo, emblema, enseña, imache, insignia, signo, siñal, iconografía, romanse, leyenda, ficsió, mito,
apólogo, fábula, parábola, alusió, comparassió, metáfora, personificassió, prossopopeya
alegoría, símbolo, emblema, enseña, imagen, insignia, signo, iconografía, romance, leyenda, ficción, mito,
apólogo, fábula, parábola, alusión, comparación, metáfora, personificación, prosopopeya
alegrá, alegrás alegrar, alegrarse
alegrabe, alegráe alegraba
alegraben, alegráen alegraban
alegrán (g) alegrando
alegránse alegrándose
alegrarán alegrarán
alegraríe alegraría
alegrat alegrado
alegre, alegres – Alegre com apellit, per ejemple a Valjunquera, la Yolanda de la asoc. Amics del chapurriau – ella está alegre, ell está o es alegre alegre, alegres
alegremén alegremente
alegren alegran
alegréu (tos) os alegráis
alegréutos ! Alegraos !
alegría, (vore alifara o jubiléu), alegríes, alifares alegría
alegro (men) Me alegro
aleguéu, alegáu alegáis
alentabe alentaba
alerta, alertes alerta, alertas
ales alas
aleta, aletes aleta, aletas
alfabeto, analfabeto, alfabeta alfabeto, analfabeto, alfabeta
alfalz, aufals – fals, falseta, falsejá, falsechá, corbella, corvella Alfalfa – hoz
alfombrá alfombrar
alforja, alforges alforja, alforjas
Alga, algues – Algás o Algars , riu

algarada, abalot, crits
alga, algas – río Algás, Algars

algarada, gritos, alboroto o vocerío formado por un grupo de personas que habla, discute o protesta. Tropa de a caballo que en la Edad Media salía a correr y robar la tierra del enemigo.
algarsa, garsa, algarses, garses picaraza, urraca
algú, algún, algúns, alguna, algunes alguien, algún, alguna, algunos, algunas
alguasil, alguassils, alguassilet, aguassil, aguassilet alguacil
alguns, algúns algunos
alicates alicates
alienígena, alienígenes alienígena, alienígenas
alifara (julibéu y jubiléu), alegría – va sé una festa del Matarraña y pobles de zona Morella Maestrat - la de Torredarques va sé mítica, los sivils esperáen a la carretera y al que véen tocat lo féen esperá o doná mija volta cap aball y a tornáy. alifara, júbilo, alegría
áliga (águila), áligues águila, águilas
aligerán (g) aligerando
alimaña , alimañes alimaña , alimañas
alimén, aliméns alimento, alimentos
alimentá, doná de minjá – yo alimento, alimentes, alimente, alimentém o alimentám, alimentéu o alimentáu, aliménten – alimentat, alimentada, alimén – alimentán (g) alimentar
alimentaben alimentaban
alimentades alimentadas
alimentáe, alimentabe alimentaba
alimentáen, alimentaben alimentaban
alimentánla alimentándola
alimentassió alimentación
alimentat, alimentada, alimentats, alimentades alimentado, alimentada
alimenten alimentan
aliñá la ensalada (arreglá lo ensiam) aliñar la ensalada (de lechuga)
alineades, aliniades, alineats, aliniats alineadas
alineán (g) alineando
alineat, alineats, aliniat, aliniats, (línia), aliniada, aliniades alineado, alineados, alineada, alineadas
aliviat aliviado
aljezó , alchezó (de ges, alchez, alchés), tros de ges trozo de yeso
alma , almes alma, almas
almanaque, almanaques – ara que hay adeprés a di almanaque li diuen “candelari”. Calendari, calendaris. - anuari, agenda, efemérides, repertori, recordatori



calendario, anuario, agenda, efemérides, repertorio, recordatorio
almari, armari, almaris, armaris - guardarroba, aparadó, cómoda armario, armarios, ropero, guardarropa, aparador, cómoda, taquillón, bargueño, anaquel, estante
almassén, almasséns (sens de almes naveguen pel sementeri) almacén, almacenes (cientos de almas deambulan por el cementerio)
almassenada, almassenades, almassenat, almassenats almacenada, almacenadas
almassenáe, almassenabe almacenaba
almeja, almejes, pichina, pichines, chirla, chirles, (clasca, valva) almeja, almejas, chirla, amayuela, telina, mejillón, concha, valva
almíbar, jarabe, dols, sirope, caramelo almíbar, jarabe, arrope, dulce, sirope, caramelo
almirante almirante
almogávar, almogávars (desperta, ferro !) - al-mugāwir, lo que provoque algarades, o al-mujābir, lo portadó de notíssies : vore albríssia almogavar , almogávares - Los almogávares fueron unas tropas de choque, espionaje y guerrilla presentes en todos los reinos cristianos de la península ibérica a lo largo de la Reconquista, formadas principalmente por infantería ligera y especialmente conocidos por el activo papel que desempeñaron en el Mediterráneo aquellos procedentes de la Corona de Aragón entre los siglos xiii y xiv.
almorsaben desayunaban
almostades (vore aumosta, almosta) coger algo con las dos manos formando cuenco
almut, almud, celemín, medida antiga almud, celemín, medida
alocat, alocats, alocada, alocades alocado, alocados
alocussións alocuciones
aloe (vera) aloe (vera)
alomilló, a lo milló, potsé - igual u fem quizás, a lo mejor, - igual lo hacemos
alquería, alqueríes – mas, masada alquería, alquerías – mas, masada, masía
alquilá alquilar
alquilán (g) alquilando
alquilé, alquiler, alquilés alquiler, alquileres
alrededó alrededor
alrededós (los), lo voltán, la roglada alrededores
als, a les a los, a las
álsa - álsa la garra, eixéca la garra, les cames, les garres levanta !
alsá, alsás levantar, alzar, levantarse, alzarse
alsada, alsades altura, alturas
alsáe o alsabe alzaba
alsáen o alsaben (se) alzaban
alsála, alsál alzarla, alzarlo
alsán (g) alzando
alsánlo alzándolo
alsánmos alzándonos
alsánse alzándose
alsat, alsada, alsats, alsades alzado, alzada, alzados, alzadas
also – apellit de Tortosa, aon se parle valensiá tortosí Alzo – Also, apellido de Tortosa, donde se habla valenciano tortosino
alt, alts, alta, altes, altet (altillo), altets, alteta, altetes alto, altos, alta, altes
altá, altás – altá majó de Beseit altar, altares
áltamen altamente
altané, altiu, engreít, arrogán, presumit, petulán, vanidós, orgullós, soberbio, desdeñós, despressiadó altanero, altivo, engreído, arrogante, presumido, petulante, vanidoso, envanecido, orgulloso, soberbio, desdeñoso, despreciativo
altaveu, altaveus altavoz, altavoces
alterá alterar
alterá alterar
alterada, alterades, alterat, alterats alterada, alteradas, alterado, alterados
alterassió alteración
altere altera
alternán (g) de alterná alternando, gerundio de alternar
alternativa, alternatives alternativa, alternativas
altíssim altísimo
altíssima altísima
altíssimes altísimas
altíssims altísimos
altiu, altiva, altius, altives altivo, altiva, altivos, altivas
altramússos, tramússos, altramuz, tramús (paregut a la guixa) altramuz, altramuces, lupino, chocho
altura, eixecada, altures, eixecades altura, alturas
alumbrat alumbrado
alumne, alumno, alumnes, alumnos alumno, alumnos
alusió, alusións alusión, alusiones
alussiná alucinar
alussinats alucinados
all y oli, all-i-oliallioli, all i oli - allium oleum en latín

all y oli, all-i-oli, allioli, all i oli - allium oleum
Quinti Sereni Sammonici, google books



all y oli, allioli, all i oli - allium oleum en latín
estos alliolis de compra fóten un tuf a butano o un atre gas que tire cap a atrás

ajo y aceite, alioli
all, alls ajo, ajos
allá allá
allacuanta , allavonses, llavonses, llavores, entonses, allabonses, etc. hace mucho tiempo, entonces
allanamén (de morada) allanamiento (de morada)
allargá, fé mes llarg o llarc, llarga – allárgam la sal (pássam la sal) – allargo, allargues, allargue, allarguém o allargám, allarguéu o allargáu, allárguen – allargára – allargaría – allargat, allargada – allargás, aná a un puesto alargar
allargabe, allargáe alargaba
allargánse alargándose
allargat alargado
allargo alargo
allargue alarga
allegat, allegats - familiá, parén, próxim, prójimo, inmediat, simpatisán, seguidó, partidari, leal Allegados - familiar, pariente, cercano, próximo, inmediato, secuaz, simpatizante, seguidor, partidario, leal
allí allí
alló – Qué es alló d´allá dal? aquello
alloque (se), allocás una gallina o polla Ponerse una gallina a incubar o poner huevos
alluñá, alluñás - distansiá, separá, aislá, apartá, retirá, rechassá, desdeñá, desvinculá, anássen, llargás, marchá, etc alejarse, distanciar, separar, aislar, apartar, retirar, rechazar, desdeñar, desvincular, irse, largarse, marcharse
alluñabe alejaba
alluñada alejada
alluñám alejarme
alluñat alejado
allunat, allunada (lluna) – vore modorro, modorra (tamé les ovelles) persona que no rige bien, que le afecta la luna, alunado, alunada
alluñen alejan
ama, ames ama, amas
amabe amaba
amaben amaban
amábeu, volíeu, estimábeu amábais
amabilidat amabilidad
amabilíssima amabilísima
amabilíssimes amabilísimas
amable amable
amablemen amablemente
amades amadas
amadó amador
amagá – yo m´amago, tú t´amagues, ell s´amague, natros mos amagám o amaguém, tos amaguéu o amagáu, ells d´amáguen – amagat, amagada, de amagatontes, amagatóns - amenassá, ocultás, amagás, acachás, atrincherás esconder, amagar, amenazar, conminar, ocultarse, esconderse, agacharse, atrincherarse
amagaben escondían
amagades escondidas
amagadets, amagadetes escondiditos, escondiditas
amagáe o amagabe escondía
amagáen o amagaben (se) escondían
amagaets, amagadets, amagaetes, amagadetes escondiditos, escondiditas
amagál esconderlo
amagáls esconderlos
amagámos – amágamos ! Escondernos – escóndenos !
amagánla escondiéndola
amagánse escondiéndose
amagántos escondiéndoos
amagaré esconderé
amagát, amagat escondido
amagatall, amagatalls / amaga´l tall escondrijo, escondrijos / esconde la comida
amagatóns (a), amagatontes (a) a escondidas
amagats, amagades, amagadet, amagadeta, amagadets, amagadetes escondidos, escondidas
amago escondo
amague – Jordi Pujol amague los dinés an algún paraís fiscal com Andorra Esconde – Mario Conde esconde los dineros en algún paraíso.
amainá – amainat, amainada - afluixá, calmás, sedí, debilitá, disminuí, moderá, escampá amainar, aflojar, calmarse, ceder, debilitar, disminuir, moderar, escampar
amál amarlo
amála amarla
amamantá, assormá, alimentá en lleit, atetá (teta, teta, carnucet Aiguaiva) – criá, nutrí, doná de mamá, doná lo pit amamantar, alimentar, atetar, criar, nutrir, lactar, dar de mamar, dar el pecho
amán (g) – amáns Amante, amantes – amando
amanerat, amanerats - afeminat, amariconat, afectat, remilgat, ensayat, estudiat, forsat, rebuscat, teatral amanerado, amanerados - afeminado, amariconado, amujerado, afectado, remilgado, ensayado, estudiado, forzado, rebuscado, teatral
amaní, amanís preparar, prepararse
amanit, amanits, amanida, amanides – amanida (ensalada) de ensiám (lechuga) preparat, preparados, preparada, preparadas – ensalada
amánla amándola
amáns amantes
amansá - amanso, amánses, amánse, amansém, amanséu o amansáu, amánsen amansar
amansabe, amansáe amansaba
amánse, amanse – de amá amansa – amándose
amansém amansamos
amánsen amansan
amánses amansas
amanséu amansáis
amansí – amansá amansar
amargá amargar
amargamen amargamente
amargaréu amargareis
amargat, amargats amargado, amargados
amarguíssim, amarguíssims amarguísimo, amarguísimos
amarguíssima, amarguíssimes amarguísima, amarguísimas
amargura, amargures amargura, amarguras
amartellá (un arma) martillear, golpear, montar, armar
amartellat (rifle), amartellada (escopeta) Amartillado, amartillada
amassá, pastá la pasta – vore lleute - amasso, amasses, amasse, amassém o amassám (la massa , lo lleute), amasséu o amassáu, amássen – amassaría – amassára – amassaré – amassat, amassada amasar
amassála amasarla
amasso amaso
amat, amada amado, amada
amátos amaros
amats, amades amados, amadas
ámbar – coló – mineral – servesa ámbar – color – mineral – cerveza
ambarina, ambarines amabarino, de color ámbar
ambién, ambiéns ambiente, ambientes
ambissió ambición
ambulán (deambulán), ambuláns ambulante (deambulando), ambulantes
ambulánsia, ambulánsies ambulancia, ambulancias
amedrentat, assustat – amedrentá, assustá, intimidá, acobardá, apocá, arredrá, assustá, atemorisá, achantá, espantá, esbarrá, etc amedrentado, asustado - intimidar, acobardar, apocar, arredrar, asustar, atemorizar, achantar, espantar
amela, armela, armeles, ameles, amelé, armelé, amelés, armelés, ameleret, almendra, almendras – almendro, almendros
amelat, amelats (pastes de amela) almendrado, almendrados
amém, amám amamos
amén amén
amenassa amenaza
amenassá – amenasso, amenásses, amenásse, amenassém o amenassám, amenasséu o amenassáu, amenássen – amenassaría – amenassára – amenassat, amenassada amenazar
amenassabe amenazaba
amenassadó, amenassadora, amenassadós, amenassadores amenazador, amenazadora
amenassáe amenazaba
amenassáen , amenassáben (ells, elles) amenazaban
amenassán (g) amenazando
amenassánlo , amenassánla amenazándolo, amenazándola
amenassare amenazara
amenassaren amenazaran
amenassat amenazado
amenassat amenazado
amenasse amenaza
amenasse (ell) amenaza
amenidat amenidad
amenisá, divertí, entretíndre, distraure, animá, atraure, encantá amenizar, divertir, entretener, distraer, animar, atraer, encantar
americá, americáns, americana, americanes americano, americanos, americana, americanas
améu amáis
amic , amics, amiga, amigues, amiguet, amiguets, amigueta, amiguetes amigo, amigos, amiga, amigas
amigablemen amigablemente
amigot, amigots amigote, amigotes
amigues amigas
amigueta amiguita
amiguets amiguitos
amistat, amistats amistad, amistades
amistós , amistosa, amistósos, amistóses, amistoses amistoso, amistosa
amistosamen amistosamente
amo, ama, amos, ames dueño, dueña, amo, ama, amos, amas
amoblat amueblado
amoinás, preocupás preocuparse
amoinat, preocupat preocupado
amoinos (no te), preocupos no te preocupes
amolá, esmolá, esmolet, esmolo, esmoles, esmoles, esmolém o esmolám, esmoléu o esmoláu, esmólen – esmolat, esmolada – afilá amolar, afilar - aburrir, cansar, enojar, fastidiar, incomodar, molestar, hastiar
afilar, aguzar
amollá aflojar
amolle afloja
amonestá,
recriminá, reprobá, reprochá, apersibí, increpá, reconvení, sermonejá, regañá, renegá, reñí, repéndre, empéndre, advertí, avisá, recordá, informá
amonestar,
recriminar, reprobar, reprochar, apercibir, increpar, reconvenir, sermonear, regañar, reñir, reprender, advertir, avisar, recordar, informar
amonestáls amonestarles
amonestassió amonestación
amonestat amonestado
amoneste amonesta
amoniác amoniaco
amontoná, amuntoná, fé múns – amontóno, fach mún, amontónes, amontóne, amontoném o amontonám, amontonéu o amontonáu, amontónen – amontaría – amontonara – amontonat, amontonada amontonar
amontonáen, amontonaben (ells, elles) amontonaban
amor, amors amor, amores
amorós amoroso
amorosa amorosa
amorosamen amorosamente
amoroses amorosas
amorrá, amorrás – yo me amorro, amorres, amorre, amorrém o amorrám, amorréu o amorráu, amórren – amorrat, amorrada – amorraría – si yo me amorrára – baixá, inclinás amorrar, amorrarse - bajar, inclinar
amorsá - amorso, amorses, amorse, amorsém o amorsám, amorséu o amorsáu, amórsen – amorsat, amorsada – amorsaría – amorsára – amorsá , amorsás (sustantiu), desdichuná (des + dichú), desdijuná (des + dijú)
amorsabe desayunaba
amorsán (g) desayunando
amorsaret desayuno (almuerzo es a mediodía)
amorsás desayunos
amorsat desayunado
amorso (yo) desayuno (yo)
amorson desayunen
amostrá , enseñá – amostro, amostres, amostre, amostrém o amostrám, amostréu o amostráu, amóstren – amostrat, amostrada – mostra – amostraría – amostrára, amostráres, amostráre, amostrárem, amostráreu, amostráren – yo te haguera amostrat aón está aquella finca mostrar, enseñar - exhibir, exponer, presentar, revelar, destapar, abrir, manifestar, evidenciar, ofrecer, indicar, señalar, advertir, orientar, aconsejar, sugerir, encaminar, guiar
amostrálesi mostrárselas, mostrárselos
amostráli mostrarle
amostrám mostrarme
amostránles mostrándolas
amostránse mostrándose
amostrarán mostrarán
amostraré, amostrarás, amostrará, amostrarém, amostraréu, amostrarán – vore amostrá mostrar en futuro
amostrat mostrado
amostre muestra
amostren muestran
amostro muestro
amotinás amotinarse
amotinat amotinado
amparaben amparaban
amparála ampararla
amparat amparado
ampla, ample, amples (los carrés amples, les carreres amples, les esquenes amples, la esquena ampla, lo carré ample) ancha, ancho, anchas, anchos
amplaria anchura
ampliá, fé ample, amplío, amplíes, amplíe, ampliém o ampliám, ampliéu o ampliáu, amplíen – ample, ampla, ampliát, ampliada ampliar
ampliada, ampliat ampliada, ampliado
ampliassió ampliación
amplíssim anchísimos
amplíssimes anchísimas
amún – damún (de) hacia arriba – encima de
amuntoná, amontoná, amontonás, amuntonás Amontonar -

apilar, acumular, aglomerar, hacinar, apelotonar, apiñar, agrupar, almacenar, reunir, enrollarse, arrejuntarse, juntarse, abarraganarse
amuntonáen, amuntonaben amontonaban
amuntonáes, amuntonades amontonadas
amuntonán amontonando
an ella a ella
an esta casa en esta casa
añ, añs – per mols añs (cumpleañs) año, años – por muchos años (cumpleaños feliz)
aná – vach, vas, va, aném o anám, anéu o anáu, van – anat, anada – si yo aniguéra, aniguéres, aniguére, aniguérem, aniguéreu, aniguéren – yo haguera anat – anán – anada (contari: tornada) ir
aná als atres morirse
aná, anássen / vach, vas, va, aném, anéu o anáu, van – aniguéra – aniría – men aniría – ten vas – sen va – mon aném – anán (g) – anat, anada ir, irse
anaba (yo) iba
anabe iba
anabem íbamos
anada – y tornada ida – y vuelta
añadí, afegí añadir
añadiba, afechiba, afegía, añadía añadía
añadín, afegín, afechín añadiendo
anáem, anabem íbamos
anáen, anaben iban
anáes, anabes ibas
anal, anals - artes anals NO es lo mateix que artessanals anal, anales – artes anales no es lo mismo que artesanales
analéptic, analéptics, analéptica, analéptiques (medissina), reconstituyén, fortificán analéptico, reconstituyente, fortificante
analisá analizar
análissis (lo, los) análisis (el, los)
analític, analítics, analítica, analítiques analítica, analítico
anám vamos
anámen irme
anámon irnos
anán (aná) / vach,vas, va, anem, aneu o anau, van yendo
anánsen yéndose
anare, aniguére fuera, fuese
anárem, aniguérem fuéramos, fuésemos
anáren, aniguéren fueran, fuesen
anáreu fueseis
anat ido
anáten irte
anatomía anatomía
anáu, anéu vais
anáy – Mama, avui no vull aná a escola. - Tens que anáy, perque eres lo directó. Mama, hoy no quiero ir a escuela. Tienes que ir porque eres el director.
anchelet, anchelets, angelet, angelets angelito, angelitos
Andalussía, Andalusía Andalucía
andarín, trotamóns, corremóns com Bernat lo de les catalanades pel Matarraña, caminadó andarín, trotamundos, andariego
andurrial, andurrials, puestos poc transitats, fréstecs andurriales, lugar, paraje, sitio
anécdota, anécdotes Anécdota, anécdotas
anell, anells anillo, anillos
aném ! sómi, sóm-hi ! Vamos !
anémi ! aném-hi ! Vamos allá !
anémon, némon, aném ! Vámonos !
anéuton ! Idos !
ángel, ángels, angelet, angelets ángel, ángeles, angelito, angelitos
angelicals, angelical angelicales, angelical
ángelus ángelus
ángul, ánguls ángulo, ángulos
angula, angules angula, angulas
angunia, angunies, angustia, angústies angustia, intranquilidad, malestar, pesadumbre, ansiedad, desconsuelo, incertidumbre, pesar, zozobra, aflicción, ansia, congoja, desesperación, preocupación, inquietud, pena, tormento, tristeza
anhelán, anheláns Anhelante, anhelantes
anigám, aniguém vayamos
aniguéra fuese
aniguere (ell, ella) del verbo aná fuera, fuese
aniguéren (ells, elles) del verbo aná fueran, fuesen
anigueres fueras, fueses
ánim, ánimo, ánims, ánimos ánimo, ánimos
animá animar
ánima, alma, ánimes, almes ánima, alma, ánimas, almas
animabe animaba
animaben, animáen animaban
animada animada
animades animadas
animal , animals (animál es animá an ell, animála an ella) – animat, animada animal, animales


animalá, animalada animalada
animalades animaladas
animalet, animalets animalito, animalitos
anímam ! Anímame !
animán (g) animando
animánlo animándolo
animats animados
anime anima
animes animas
animeta, animetes, alma, almes almita, almitas, alma, almas
animéu animáis
animo animo
anímos animes
animós animoso
animosamen animosamente
animosidat animosidad
aniquilá – aniquilo, aniquiles, aniquile, aniquilém o aniquilám, aniquiléu o aniquiláu , aniquílen – aniquilara, aniquilares, aniquilare – aniquilaría, aniquilaríes – aniquilat, aniquilada aniquilar
anirá (ell, ella) verbo aná irá
anirás (tú) verbo aná irás
aniré (yo) iré
anirém (natros, natres) iremos
aniréu (vatros, vatres) iréis
aniríe iría
aniríen irían
aniríeu iríais
anit anoche
anivellá anivelar
aniversari, aniversaris aniversario, aniversarios
anogué, noguera, nogué nogal
anomenades nombradas
anomenám nombrarme
anomenat, anomenada X, nom, noms de nombre, nombrado
añorá, añorás – añoransa – yo me añoro, añores, añore, añorém o añorám, añoréu o añoráu, añóren – añoraría – añorat, añorada – añorára, añoráres – no te añóros ! añorar
añorabe añoraba
añorada, añorat añorada, añorado
añoráe, añorabe añoraba
añoransa añoranza
añoro (yo me) añoro (yo me)
anotá anotar
anotán (g) anotando
anote anota
anou, anous, anogué, anogués, noguera nuez, nueces, nogal, noguera
ánsia, ánsies, afanós, afanosa, ansiós, ansiosa ansia, ansias, ansioso, ansiosa, con afán
ansiáu (vatros, vatres), ansiéu ansiáis
ansiedat ansiedad
ansiosa (ella), ansiós (ell) ansiosa, ansioso
ansiosamén ansiosamente
antára, punta del solc extremo del surco
antena, antenes antena, antenas
antepassades antepasadas
antepassats antepasados
anterió (a), anteriós anterior (a), anteriores
anterioridat anterioridad
anterra , a enterra, an terra, an tiarra, antiarra, terra a tierra, en el suelo, en la tierra
antes, abáns, aváns, avans, abáns antes
antessala antesala
antessales antesales
antessedéns antecedentes
antiarra, an terra, a enterra en el suelo, tierra
antic, antiga, antics, antigues antiguo, antigua, antiguos, antiguas
anticlericals anticlericales
antichoque antichoque
antídoto, antídot antídoto
antigamén antiguamente
antigüedat antigüedad
antigüedats antigüedades
antimagnétic antimagnético
antirreumátics antirreumáticos
antissipada anticipada
antissipadamen anticipadamente
antissipassió anticipación
antojá, antojás antojar, antojarse
antojo, antojos antojo, antojos
antología, antologíes antología, antologías
antorcheta antorchita
anual, anuals anual, anuales
anugolá – anugolás, se anugole – se está anugolán (g) - está anugolat, ting la vista anugolada nublar, nublarse
anugolada nublada
anugolat nublado (nublo)
anulá , anulás – anulo, anules, anule, anulém o anulám, anuléu o anuláu, anúlen – anulada, anulat – anularía, anularíes, anularíe, anularíem, anularíeu, anularíen – anulára, anuláres, anuláre, anulárem, anuláreu, anuláren – haguera anulat lo vol anular
anulál , anulála anularlo, anularla
anunsi, anunsis anuncio, anuncios
anunsiá , anunsi – anunsio, anunsies, anunsie, anunsiém o anunsiám, anunsiéu o anunsiáu, anúnsien – anunsiat, anunsiada – anunsiára, anunsiáres, anunsiáre, anunsiárem, anunsiáreu, anunsiáren – haguera anunsiat – anúnsiat al periódic ! - anunsiaría, anunsiaríes, anunsiaríe, anunsiaríem, anunsiaríeu, anunsiaríen anunciar
anunsiabe anunciaba
anunsiaben anunciaban
anunsián (g), anunsiáns anunciando, anunciante
anúnsie, anunsie anuncia
aon donde
aón ? dónde, adónde ?
apagá – apago, apagues, apague, apaguém o apagám, apaguéu o apagáu, apáguen – apagat, apagada (acorat, acorada) – apagára – apagaría – apagaré apagar
apagabe apagaba
apagada, apagades apagada, apagadas
apágales apágalas
apágals apágalos
apagat, apagats apagado, apagados
apago apago
apagó, apagón, apagóns apagón, apagones
apague apaga
apalissá apalizar, dar una paliza
apalissála apalizarla
apalissat, apalissats apalizado
apamplat, apamplats (atontat, atontada, vore baubo) atontado, atontada
apañá, arreglá arreglar, apañar
apañéu apañáis
apará parar
aparadó, aparadós – alacena, vitrina, escaparate, estantería, rebost (despensa) – puesto aon pará o aon se apare algo, l´aigua (aturadó) aparador, alacena, trinchero, vitrina, escaparate, estantería, despensa – sitio donde parar o donde se para algo, como el agua.
aparato, aparatos aparato, aparatos
aparcadó aparcador
aparcat aparcado
apareguda, acomparada, pareguda, aparegut, acomparat, paregut parecida, parecido
aparégue aparezca
aparegut (ha) aparecido
aparéisse, apareixe aparecer
aparéissen copiar, copia, copiado
apareissíe, apareixíe aparecía
apareix aparece
aparéixe - aparéixco, apraréixes, aparéix, apareixem, apareixéu, aparéixen – ha aparegut, apareguda (tamé pareguda, de paréixe) – apareixería – apareguéra, apareguéres, apareguére, apareguérem, apareguéreu, aparaguéren – aparissió – apariénsia aparecer
apareixén (g) apareciendo
apareixerá aparecerá
apareixíe aparecía
apareixíen aparecían
aparellá – fé una parella (un casamenté) – dixá algo parello, igualat, per ejemple, una era de un hort cuan se cave hacer pareja – dejar algo parejo, igualado, por ejemplo una era de un huerto cuando se cava
aparellada, aparellat aparejada, aparejado
aparells aparejos
aparén , aparenta aparente
aparen, apáren paran
aparenmén, aparenmen aparentemente
aparenten aparentan
aparesque, apareixque aparezca
apariénsia, apariénsies apariencia, apariencias
aparissió, aparissións aparición, apariciones
apart, a part aparte
apartá, apartás – yo (me) aparto, apartes, aparte, apartém o apartám, apartéu o apartáu, apárten – apartat, apartada – apartaría – si yo me apartára – fés a una vora apartar
apartaba, apartabes o apartáes, apartabe o apartáe, apartabem o apartáem, apartábeu o apartáeu, apartáen o apartáben apartar (pasado)
apartabe apartaba
apartaben apartaban
apartada, apartat apartada, apartado
apartadeta, apartadet
ting uns dinés apartadets
apartadita, apartadito – tengo unos dineros, unas perras, apartaditos.
apartáe, apartabe apartaba
apartál apartarlo
apartála apartarla
apartáls, apartáles apartarlos, apartarlas
apartám apartarme
apartamén , apartaméns (de turisme rural, de playa) apartamento
apartán (g) apartando
apartánse apartándose
apartat, apartats, apartada, apartades apartado, apartados, apartada, apartadas
apartéulo ! apartadlo !
apassibilidat, pas, pau, tranquilidat, calma, benignidat, dolsó, passiénsia, serenidat, suavidat, mansedumbre apacibilidad, paz, tranquilidad, calma, benignidad, dulzura, paciencia, serenidad, suavidad, mansedumbre
apassible apacible
apassiguá, passificá, paliá, amortiguá, aplacá, acotolá, calmá, dolsificá, frená, mitigá, serená, assosegá, suavisá, tranquilisá apaciguar, pacificar, paliar, amortiguar, aplacar, aquietar, calmar, dulcificar, frenar, mitigar, serenar, sosegar, suavizar, tranquilizar
apassionada, apassionades apasionada, apasionadas
apassionat, apassionats apasionado, apasionados
apátic, sense ganes de fé res, indiferén, indolén, dixat, descuidat, dessidiós, abúlic apático, sin ganas de hacer algo, indiferente, indolente, dejado, descuidado, desidioso, abúlico
apeám apearme
apeánse apeándose
apedassá, ficá pedassos, pedás apedazar
apedregare granizara, apedreara
apedregat, apedregada granizado, granizada
apegá – apegás una enfermedat pegar, pegarse – contagiar, contagiarse
apegabe pegaba
apegaben, apegáen pegaban
apegades, apegats (per ejemple, en visc o wesque), enganchats, enganchades, enviscat, enviscada, enviscolat, enviscolada, enviscolats, enviscolades pegadas, pegados
apegalós, herba pegalosa, apegalosa, que se apegue mol a la roba, sobre tot als calsetíns. pegalosille, setaria verticillata,  pegalosilla


apegalós, herba pegalosa, apegalosa, que se apegue mol a la roba, sobre tot als calsetíns. pegalosille, setaria verticillata,  pegalosilla

que se pega, que se contagia, hierba que se pega con facilidad (setaria verticillata)
apegán (g) apegánse (g) – pegán (g) es de pegá, fótre, esbatussá Pegando, pegándose – pegando (golpear)
apegat, apegats – ballá apegats es ballá ... pegado, pegados – bailar pegados es bailar ...
apegue (se) se pega
apellidat, apellidats apellidado, apellidados
apellit, apellits - denominassió, designassió, apelatiu, patronímic, sobrenom, alias, apodo, mote, títul
clamor, crit, cridada
apellido, apellidos - nombre, denominación, designación, apelativo, patronímico, sobrenombre, alias, apodo, mote, título
clamor, grito, llamada
apenada, apenades apenada, apenadas
apenáe, apenaba apenaba
apenat, apenats apenado, apenados
apéndis, apéndix (lo) – no es la pendis apéndice - añadido, agregado, aditamento, prolongación, suplemento, anexo, adjunto, adición, añadidura, complemento, alargamiento
rabo, cola, tentáculo, antena, miembro, extremidad
apenen apenan
apenes apenas
apersibí apercibir
apertura – vore obrí - estreno, inaugurassió, inissiassió, escomensamén, prinsipi Apertura, - ver abrir – abertura, estreno, inauguración, iniciación, comienzo, principio
apessadumbrat, apessadumbrat, apenat, apenada apesadumbrado, apesadumbrada, apenado, apenada
apestá, putí (vore putput), atufá apestar, heder
apestáe, apestabe, putíe apestaba, hedía
apeteissíe, apetíe, apeteixíe apetecía
apetí apetecer
apetíe apetecía
apetiguere, apetire apeteciera, apeteciese
apetiríe apetecería
apetís, apetix – m´apetix, me apetix, t´apetix, te apetix, li apetix, mos apetix, tos apetix, los apetix apetece, me, te, le, nos, os, les
apetisque, apetixque apetezca
apiazá , apedassá (pedás) - remendá, compónre, apañá, arreglá apedazar, remendar, componer, apañar, arreglar
apissonánla apisonándola
apissoná , aplaná, nivellá, enrasá, comprimí, espachurrá, despachurrá, aplastá, apretá, potejá, patejá, explaná, alisá apisonar; allanar, nivelar, enrasar, comprimir, apachurrar, aplastar, apretar, laminar, pisonear, espachurrar, explanar, alisar
apissonada, apissonades apisonada, apisonadas
apissonadora apisonadora
apissonat, apissonats apisonado, apisonados
ápit , ápits apio, apios
aplaná, aplano, aplanes, aplane, aplaném o aplanám, aplanéu o aplanáu, aplánen – aplanat, aplanada, pla, planet, plano (dibuixat a un papé) allanar
aplanades allanadas, llanas
aplanadeta, aplanadet allanadita, allanadito
aplanat, aplanats allanado, allanados
aplanirém, aplanarém allanaremos
aplanit, aplanat allanado
aplassá aplazar
aplassat aplazado
aplastabe aplastaba
aplastades, empanades, empanada, aplastada, aplastat, empanat aplastadas, empanadas
aplastánlo (g), aplastánla (g), empanánlo (g), empanánla (g) aplastándolo, aplastándola, empanándolo, empanándola
aplastánlos aplastándolos
aplastat aplastado
aplastémla aplastémosla
aplaudí aplaudir
aplaudín (g) aplaudiendo
aplaudirá aplaudirá
aplaudíssen, aplaudíxen aplauden
aplaudix aplaude
aplausso, aplaussos aplauso, aplausos
aplec, conjún de varies coses o persones (reunió, junta) conjunto de varias cosas o personas (reunión, junta)
aplegat, aplegats reunido, reunidas
aplenat, ple (omplit) lleno
aplicá, aplicás – yo me aplico, apliques, aplique, apliquém o aplicám, apliquéu o aplicáu, aplíquen – aplicat, aplicada – aplicára – aplicaré – aplicaría aplicar, aplicarse
aplicabe aplicaba
aplicadamen aplicadamente
aplícali Aplícale
aplícam aplícame
aplicán (g) aplicando
aplicánles aplicándolas
aplicassió, aplicassións aplicación, aplicaciones
aplicat, aplicada aplicado, aplicada
apocá, apocás apocar, apocarse - humillarse,
limitar, menguar, mermar, minorar,
amedrentarse, amilanarse, cortarse, aflojar, deprimirse, abatirse, acobardarse, acoquinarse, achicarse, amenguar, aminorarse, arredrarse, asustarse, aturdirse, avergonzarse, rebajarse, degradarse, retraerse, acojonarse
apocades apocadas
apocadet apocadito
apocadeta apocadita
apocadets apocaditos
apocat apocado
apoderá, apoderás – yo me apodero, apoderes, apodere, apoderám o apoderém, apoderáu o apoderéu, apodéren – apoderaría – apoderára – apoderaré – aixó me se apodere (pot en mí) – apoderat, apoderada – lo poder (vore verbo podé o pugué) apoderar, apoderarse
apoderáe o apoderabe (ell se, ella se) apoderaba
apoderat apoderado
apolillá, apolillás - ratás, carcoma : corcás, querás, deteriorás, fes malbé, corrómpres apolillar - raerse, carcomerse, deteriorarse, estropearse, corromperse
apolillán (g) apolillando
apoquit, apocat apocado
aportá aportar
aportassió aportación
apósits - gassa, cotó, compresa, vena, vendaje apósitos - gasa, algodón, compresa, venda, vendaje
apossento, apossentos aposento, aposentos
aposta – fé algo aposta (a propósit) – fé una aposta (jugá, joc, primitiva, lotto, loto, euromillones) aposta, adrede – apuesta
apóstols apóstoles
apóstrofe – l´apóstrofe en chapurriau se fa aná lo menos possible, es mol afransesat. apóstrofe
apoyá, apoyás – yo me apoyo, apoyes, apoye, apoyém o apoyám, apoyéu o apoyáu, apóyen – apoyat, apoyada – apoyaría – apoyára, apoyáres – apollaré – poyet apoyar, secundar, defender, ayudar, proteger, auxiliar, amparar, animar, avalar, asistir, patrocinar, estimular, favorecer, respaldar, reafirmar, corroborar, confirmar, descansar, descargar, arrimar, gravitar, adosar, asentar, fundar, basar, armar, hincar, apuntalar, cargar, soportar, sustentar, sostener, reclinar, acodar, sujetar,
afirmar, reafirmar, confirmar, corroborar
apoyabe apoyaba
apoyáben apoyaban
apoyada apoyada
apoyades apoyadas
apoyáe o apoyábe (ella, ell) apoyaba
apoyán (g) apoyando
apoyánse (ell,ella) apoyándose
apoyánsel apoyándoselo
apoyat, apoyada, apoyats, apoyades apoyado, apoyada, apoyados, apoyadas
apoyo, apoyos - soport (aon se apoye algo) apoyo, apoyos
apremiá , donás pressa – Dónat pressa, que ham de torná a Premià de Mar (Enric o Xavi) apremiar, urgir, acuciar, apresurar, compeler, aguijonear, azuzar, apurar, atosigar, estimular, exigir, incitar, instar, hostigar, obligar,
darse prisa, meter prisa
apremiabe apremiaba
aprendís, aprendísos aprendiz, aprendices
aprensió, prejuissi, escrúpol, ressel, reparo, manía, repugnánsia, miramén, desconfiansa, sospecha, temó, po, vergoña, asco, tirria, obsessió aprensión, prejuicio, escrúpulo, recelo, reparo, manía, repugnancia, miramiento, desconfianza, figuración, sospecha, miedo, temor, vergüenza, asco, tirria, ojeriza, obsesión
aprensións aprensiones
aprentánsels – apretánse apretándoselos – apretándose
apresamén - detensió, captura, aprehensió, arresto, redada, secuestro, prendimén, aprisionamén, engarjolamén, engabiamén apresamiento, detención, captura, aprehensión, arresto, redada, secuestro, prendimiento, aprisionamiento, asimiento
apresánlo apresándole
apresats apresados
apressiá, apressiás apreciar, apreciarse
apressiába, apressiábes o apressiáes, apressiábe o apressiáe, apressiábem o apressiáem, apressiábeu o apressiáeu, apressiáben o apresiáen apreciar, pasado
apressiabe apreciaba
apressiable apreciable
apressiables apreciables
apressiades apreciadas
apressián (g) apreciando
apressiánlo apreciándolo
apressiassió apreciación
apressiat apreciado
apressiats apreciados
apréssio (yo) aprecio
apressio, afecte, estima, cariño, respecte, amor, amistat, considerassió, atensió, apressiassió, crédit
, valorassió
aprecio, afecto, estima, cariño, respeto, amor, amistad, consideración, atención, apreciación, crédito, valoración
apressurada, apressurat, en pressa, apressurades, apressurats, apressúrat ! apresurada, apresurado, con prisa, apresurados, apresúrate !
apressuradamén apresuradamente
apressurades apresuradas
apressurámos apresurarnos
apressure (se), se done pressa se apresura, se da prisa
apretá, apretán (g) – apreto, apretes, aprete, apretém o apretám, apretéu o apretáu, apréten – apretaría – apretára – apretat, apretada – apréta ! - un apretó de pancha o de máns apretar
apretaba, apretábes o apretáes, apretáe o apretábe, apretábem o apretáem, apretábeu o apretáeu, apretáen o apretáben apretar, pasado
apretabe apretaba
apretabes apretabas
apretades apretadas
apretadets apretaditos
apretáe, apretabe apretaba
apretáen, apretaben apretaban
aprétala apriétala
apretála apretarla
apretán (g) apretando
apretánla apretándola
apretánli apretándole
apretaré apretaré
apretats apretados
apretáume apretadme
aprete aprieta
apreto – preto, apretos, pretos – me has ficat en un aprieto aprieto – prieto, sujeto – me has puesto en un aprieto
apretó, apretóns apretón, apretones
apretonet apretoncito
apretos aprietes – prietos, sujetos
aprimat (se ha) adelgazado (ha)
aprobá – aprobassió – aprobo, aprobes, aprobe, aprobém o aprobám, aprobéu o aprobáu, apróben – aprobat, aprobada – aprobaría – aprobára – apróba este exámen ! aprobar
aprobabe aprobaba
aprobán (g) aprobando
aprobánu tot (hay passat lo curs) aprobándolo todo (he pasado el curso)
aprobaríe aprobaría
aprobassió aprobación
aprobe aprueba
aprobéu aprobáis
aprofita aprovecha
aprofitá – aproftán (g) – aprofito, aprofites, aprofite, aprofitém o aprofitám, aprofitéu o aprofitáu, aprofíten – aprofitat, aprofitada – aprofitára – aprofitaría – aprofíta ! - profit, bon profit aprovechar
aprofitabe aprovechaba
aprofitada aprovechada
aprofitáe o aprofitabe (ell, ella) aprovechaba
aprofítal aprovéchalo
aprofitála aprovecharla
aprofitáls aprovecharlos
aprofitán (g) aprovechando
aprofitará aprovechará
aprofitarán aprovecharán
aprofitare aprovechara
aprofitaríe aprovecharía
aprofitat aprovechado
aprofitats aprovechados
aprofite aprovecha
aprofito – que aprofito – bon profit aprovecho – que aproveche – buen provecho
apropá, apropás (prop) acercar, acercarse
apropánse acercándose
apropiá, apropiás apropiar, apropiarse
apropiada, apropiades apropiada, apropiadas
apropiadamen apropiadamente
apropiades apropiadas
apropiat apropiado
aproximá, aproximás – yo me aproximo, aproximes, aproxime, aproximém o aproximám, aprofiméu o aproximáu, aproxímen – aproximaría – aproximára – aproxímat ! - aproximat, aproximada aproximar, aproximarse
aproximadamen aproximadamente
aproximánse aproximándose
aproximánsels, apropánsels aproximándoseles
aproximassió aproximación
aproximáu aproximáis
aproxime aproxima
apte, apto apto
aptes aptos
aptitut aptitud
apuche, puge (lo) lo sube
apún - a pun de Apunte – a punto de
apúns apuntes
apuntá, apuntás – apuntán (g) – apunto , apuntes, apunte, apuntém o apuntám, apuntéu o apuntáu, apúnten – apuntada, apuntat (lo vi que se fa agre) – apuntára – apuntaría – apúntat ! - apuntadó apuntar, apuntarse
apuntabe apuntaba
apuntaben apuntaban
apuntáe, apuntabe apuntaba
apuntalá apuntalar
apuntán (g) apuntando
apuntaríe apuntaría
apuntassió, apún, apúns, apunte, apuntes, apuntamén apunte, apuntamiento
apuradamen apuradamente
apuradet, apuradeta apuradito, apuradita, apuradillo, apuradilla
apurat, apurada apurado, apurada
apuros (los, en) apuros (los, en)
aquell aquel
aquell , aquella, aquells, aquelles aquel, aquella, aquellos, aquellas
aquella aquella
aquelles aquellas
aquells aquellos
aquí, astí, assí, ací aquí
ara ahora
ara mateix ahora mismo
árabe, árabes (moro, moros es diferén pero sels diu igual) – ara ve un árabe y al cap porte un turbán Árabe – ahora viene un árabe y en la cabeza lleva un turbante
arabescos (adornos) arabescos, adorno, ornato, espiral, voluta
arabissassió arabización
Aragó Aragón
aragonés aragonés
aragonesos aragoneses
araña, arañes – animal – persona bruta araña, arañas – animal – persona sucia
arbelló (aubelló, auvelló) drenaje de agua
arbequina, oliva – tamé ñan uns olivés borts que fan les olives casi iguals oliva arbequina – también hay unos olivos bordes, sin injertar, que hacen las olivas casi iguales.
arbitri, arbitris arbitrio, arbitrios - potestad, capacidad, poder, autoridad, derecho, albedrío, voluntad, opción, licencia, resolución, recurso, medio,
impuesto, tasa, carga, tributo, contribución, gabela, exacción, gravamen, tributación, imposición
árbre , árbres, ábre, ábres árbol, árboles
arbret, arbrets, abret, abrets arbolito, arbolitos
arc, arco arco
arcada, arco, arc, arcá (portal) arcada, arco, portal
arcano, arcanos, arcana, arcanes, de aixó sap mol Carlos Ollés (misteri, mistiari) arcano,
misterio, enigma, secreto, problema, misterioso, enigmático, secreto, oculto, recóndito, reservado, hermético, sibilino, impenetrable, insondable, subrepticio, incógnito, esotérico
arco, arcos arco, arcos
Arcoiris – arc de San Martí arcoiris, arco de San Martín
arcón, baúl, arcóns, baúls arcón, baúl, arcones, baúles
archilaga, argilaga, archilagues, argilagues aliaga, aliagas (plantas con flor amarilla)
archiu, archius, archivo, archivos archivo, archivos
archivada archivada
archivat archivado
ardén (ruén, mol calén) ardiente (muy caliente)
ardénmen ardientemente
ardid, ardids ardid, ardides, astucia, treta, truco, maña, engaño, añagaza, trampa, artificio, artimaña, amaño, estratagema, jugarreta, maquinación, celada, lazo, embuste, mentira, falacia, timo, fraude, chasco, trápala, trapaza, bribonada, zancadilla
ardó, ardós ardor, ardores
arena, arenes arena, arenas
arenilla, areneta arenilla
arenós arenosos
arenosa arenosa
arenque, arenques, sardines de cubo, guardiassivils arenque, arenques, sardinas de cubo, guardiaciviles
Areñs de Lledó, Matarraña Areñs de Lledó, pueblo del Matarraña
arestes, aresta (de la espiga, espigues, espigadilla) aristas, arista, espiga, espigas
argadells , sistella, sistelles de vime, banastes cestos de mimbre
argent, plata, dinés plata (AG), dinero
argila, argiles arcilla, arcillas
argilaga, argilagues aliaga, aliagas (plantas con flor amarilla)
arguellat, arguellada, arguelladet, arguelladeta, arguellats, arguellades seco, delgado, enfermizo
argumén, arguméns argumento, argumentos
argumentá – argumento, argumentes, argumente, argumentém o argumentám, argumentéu o argumentáu, arguménten – argumentat, argumentada – argumentára – argumentaría – arguménta milló ! argumentar
árid, aon no se críe la vida – vore grava Árido, donde no se cría la vida – grava
arissó – arissóns erizo, erizos
armá , armás - armo, armes ,arme, armém o armám (jaleo), arméu o armáu, ármen – armára – se armará grossa – armaría – armaré, armarás, armará, armarém, armaréu, armarán armar, armarse
arma, armes, armat, armada arma, armas
armabe armaba
armán (g) jaleo armando (jaleo)
armari, armaris, almari, almaris armario, armarios
armat armado
armats armados
armela , amela, ameles, armeles almendra, almendras
armelat, amelat almendrado
armelats, amelats almendrados
armelé, amelé almendro
armelés, amelés almendros
armeleta almendrita
armen arman
armónica, armónic, armoniós, acorde, eufóric, afinat, avingut, solidari, unit, conforme - vore harmónica armónico, armonioso, acorde, eufórico, afinado, avenido, solidario, unido, conforme
armoníes armonías
arna, arnes (abelles, apicultura) arna, arnas de las abejas, colmenas - colmenar, abejar, panal
arnella, arnelles (de ferro, per a lligá als machos, burros, mules) anilla, anillas de hierro, para atar a los equinos
arnés, arnesos – Arnes a Tarragona : lo nom ve de les arnes de les abelles, arna, y la gen de allí són gendarmes (gent d´Arnes) arnés, arneses – Arnes en Tarragona : el nombre proviene de las arnas de las abejas, arna, la colmena, y la gente de allí son gendarmes (gent d´Arnes)
aro, aros aro, aros
aroma (vore flat y auló) aroma
aromátic, aromátics aromático, aromáticos
aromes aromas
arpioc , arpiot , ferramenta en forma de U y detrás té un CAS de ferro herramienta con forma de U y detrás otra pieza de hierro (cas)
arpón, arpóns (per a peixcá) arpón, arpones
arquejada arqueada
arquejat arqueado
arquitecto, arquitecte, arquitectes, arquitectos arquitecto, arquitectos
arrabal (carré) - barri, barriada, afores, periféria, extrarrádio, extramuros, alrededós, enchample, sercaníes arrabal (calle) - suburbio, barriada, afueras, periferia, extrarradio, extramuros, alrededores, aledaños, alfoz, ensanche, cercanías
arracada, arracades pendiente, pendientes para la oreja
arraclau, arreclau (Scorpio), arraclaus, arreclaus La Perla de Steinbeck en chapurriau escorpión, escorpiones
arraíl , arraíls raíz, raíces
arrailá - arraigá, aclimatá, fixá, implantá, adaptá, agarrá, péndre, collá arrailar, arraigar, aclimatar, fijar, implantar, adaptar, agarrar, prender, cuajar
arrailat, arrailats, arrailada, arrailades arraigado, arraigados, arraigada, arraigadas
arrancá, arrencá, arrencás, arrancás – arrencán (g), arrancán (g) – arranco, arranques, arranque, arranquém o arrancám, arranquéu o arrancáu (a córre), arránquen – arrancára – arránca ! - arrancaría – arrancat, arrencat, arrancada, arrencada arrancar
arrancaba, arrencaba, arrancabes, arrencabes, arrancáes, arrencáes, arrancabe, arrencáe, arrencabe, arrencáe, arrancábem, arrencábem, arrencáem, arrancáem, arrancábeu, arrencábeu, arrencáeu, arrancáeu, arrancáben, arrancáen, arrencáben, arrencáen arrancar, pasado
arrancál arrancarlo
arrancáls arrancarlos
arrancán (g) arrancando
arrancat, arrancada arrancado, arrancada
arrancats, arrancades arrancados, arrancadas
arranque arranque
arrasat arrasado
arrassá arrasar
arrassaben arrasaban
arrassats arrasados
arrasserás, buscá rasé, cubert – yo me arrasséro, te arrasséres, se arrassére, mos arrasserám o arrasserém, tos arrasseráu o arrasseréu, se arrasséren – arrasseraría – si yo me arrasserára – arrassérat que ve la gebrada ! buscar cubierto para el frío
arrastrá, arrastrás, arrastrán (g) – yo me arrastro, arrastres, arrastre, arrastrém o arrastrám (al guiñot o la brisca), arrastréu o arrastráu, arrástren – arrastrat, arrastrada – arrastrára – arrastraría – arrastraré – portá algú a rastres – está per al arrastre arrastrar
arrastrába, arrastrábes o arrastráes, arrastrábe o arrastráe, arrastrábem o arrastráem, arrastrábeu arrastráeu, arrastráben o arrastráen arrastraba, arrastrabas, etc
arrastrabe, arrastráe arrastraba
arrastraben, arrastráen arrastraban
arrastrán (g) arrastrando
arrastránme arrastrándome
arrastránse arrastrándose
arrastraríe arrastraría
arrastrat arrastrado
arrastre arrastre
arrastron arrastren
arreá arrear - azuzar, aguijar, aguijonear, hostigar, animar, estimular, excitar, activar, acelerar, exhortar, golpear, pegar, zurrar, tundir, atizar, apalear, sacudir, fustigar, cascar, magullar
arreáben arreaban
arrebatá – tráure, robá - (yo te) arrebato, arrebates, arrebate, arrebatám o arrebatém, arrebatáu o arrebatéu, arrebáten – arrebataría – arrebatára – arrebataré arrebatar
arrebataben arrebataban
arrebatán (g) arrebatando
arrebatánli arrebatándole
arrebatat, arrebatats arrebatado, arrebatados
arrebol, roch, encarnat, colorat, rogéng, carmín, carmessí, escarlata – royo en aragonés arrebol, rojo, encarnado, colorado, rojizo, carmín, carmesí, escarlata, bermejo (vermell en catalán), bermellón
arrebolat, arrebolats, arrebolada, arrebolades (vore arrebol) arrebolado, arrebolada
arrechucho, arrebato, pronto, ataque, arranque, eixida, jamacuco, desmayo, achaque, enfermedat, crisis, empijoramén arrechucho, arrebato, pronto, impulso, rapto, acceso, ataque, arranque, salida, vehemencia, pasión, apasionamiento, éxtasis, arrobo
indisposición, malestar, desmayo, abatimiento, afección, achaque, enfermedad, ataque, crisis, empeoramiento
arredrá, arredrás - atemorisá, assustá, fé po, fé temó, intimidá, acobardá, acoquiná, amedrentá, amilaná, apocá, desalentá, desanimá, espantá, esbarrá, horrorisá, horripilá, acolloná arredrar, arredrarse, atemorizar, asustar, intimidar, acobardar, acoquinar, retraer, amedrentar, amilanar, apocar, desalentar, desanimar, espantar, horrorizar, horripilar, acojonar, sobrecoger
arredrabe arredraba
arrefredá, arrefredás (tamé encatarrás) enfriar, enfriarse
arrefredál enfriarlo
arrefredáls enfriarlos
arreglá – arreglo, arregles, arregle, arreglém o arreglám, arregléu o arregláu, arréglen – arreglán (g) – arreglara, arreglares, arreglare, arreglárem, arregláreu, arregláren – haguera arreglat – arreglaría, arreglaríes, arreglaríe, arreglaríem, arreglaríeu, arreglaríen – arreglo arreglar
arreglaben arreglaban
arreglades arregladas
arregláe, arreglabe arreglaba
arregláen o arregláben arregalaban
arreglál arreglarlo
arreglála arreglarla
arregláls arreglarlos
arreglám, arreglém arreglamos, arreglarme
arreglán (g) arreglando
arreglánse arreglándose
arreglare arreglara, arreglase
arreglarém arreglaremos
arreglarem, arreglárem arregláramos
arreglaríen arreglarían
arreglat, arreglada, arreglats, arreglades arreglado, arreglada, arreglados, arregladas
arregláu arregláis
arregle arregla
arreglém arreglamos
arregléu arreglais
arreglo arreglo
arrele, arraíle, vore arrailá - arraigá, aclimatá, fixá, implantá, adaptá, agarrá, péndre, collá arraiga, aclimata, fija, implanta, adapta, agarra, prende, cuaja, echa raíces,
arremangá, arremangás, remangá, eixecás les mánegues, mánega – pujás, alsá, enrollá arremangar, arremangarse, remangar, recoger, levantar, subir, alzar, enrollar, respingar
arremangue (arremangar) arremanga
arremétre, embestí, aviás, pressipitás, abalansás, aventás, agredí, atacá, assaltá, combátre, chocá, estrellás, empéndre arremeter,embestir, acometer, arrojarse, precipitarse, abalanzarse, lanzarse, agredir, atacar, asaltar, combatir, chocar, estrellarse
arremolinat arremolinado
arremullá (ficá algo a remull, a remulla) – al Matarraña no se diu mullá, sino bañá - humí, duchá, empapá, regá, calá, chopá, amerá, remojar, mojar (poner algo en remojo),humedecer, mojar, bañar, duchar, empapar, regar, calar
arremullaben remojaban
arrénca ! arranca ! arranca !
arrencá, extirpá, extraure, separá, desarrailá, traure, suprimí, eliminá, erradicá, desapegá, desclavá, arrebatá, eixí, partí, aná, asselerá, marchá, escomensá, inissiá arrancar, extirpar, extraer, separar, descuajar, desarraigar, desraizar, descepar, sacar, quitar, suprimir, eliminar, erradicar, despegar, desencajar, desclavar, descerrajar, arrebatar, salir, partir, ir, acelerar, marchar, comenzar, iniciar
arrencaben arrancaban
arrencán (g) arrancando
arrencats, arrencat, arrencada, arrancada, arrencades, arrancades (vore arracades : pendientes) arrancados, arrancado, arrancada, arrancadas
arrénco, arrenco, arranco - Pare, sego o arrenco? arranco
arrendá arrendar, alquilar
arrendá alquilar
arrenquéu arrencais
arreo, arreos – de arreá - adorno, atavío, gala, ornato, guarnissió, guarnissións, aparell, apero, brides, equip, equipamén arreo,adorno, atavío, gala, ornato, aderezo, guarnición(es), jaeces, atalaje, aparejo, apero, bridas, equipo
arrepentí, arrepentís arrepentir, arrepentirse
arrepentimén arrepentimiento
arrepentit, arrepentida arrepentido, arrepentido
arrepentíu arrepentís
arrepentíx arrepiente
arrepentixes arrepientes
arrepetá – arrepeto,arrepetes,arrepete, arrepetém o arrepetám,arrepetéu o arrepetáu, arrepéten – arrepetaría – arrepetára – arrepetaré recoger, poner orden
arrepetán (g) recogiendo
arrepetát, arrepetat recogido
arreplegada recogida
arreplegades recogidas
arreplegáe o arreplegabe (ell, ella) recogía
arreplegála (an ella), arreplegál (an ell) recogerla, recogerlo
arreplegáles recogerlas
arreplegáls recogerlos
arreplegán (g) recogiendo
arreplegat, arreplegats recogido, recogidos
arrepleglá (de enterra) – vore arrepetá recoger
arreplego (yo) – que ella arreplego Recojo – que ella recoja
arreplegos recojas
arrestos -
detensió, apresamén, captura, péndre, reclusió, apresonamén, encarselamén, enchironamén, engabiamén, espossamén, valor, brío, ímpetu, ánim, ánimo, determinassió, ressolusió, valentía, gallardía, enjundia, atrevimén, ossadía
arrestos -
detención, apresamiento, captura, prendimiento, reclusión, aprisionamiento, encierro, encarcelamiento, enchironamiento, enjaulamiento, aherrojamiento, esposamiento, coraje, audacia, intrepidez, arrojo, brío, ímpetu, ánimo, determinación, resolución, valor, valentía, bizarría, gallardía, enjundia, atrevimiento, osadía
arretrasat atrasado
arreu , está per tot arreu está por todos lados, doquier
arribá – arribo, arribes, arribe, arribém o arribám, arribéu o arribáu, arríben – arribat, arribada – si yo arribara, arribares, arribare, arribárem, arribáreu, arribáren – arribán (g) llegar (arribar)
arribaba llegaba
arribabe llegaba
arribaben llegaban
arribada llegada
arribáe o arribábe (ell, ella) llegaba
arribáen o arribáben (ells, elles) llegaban
arribám llegamos
arribán (g) llegando
arribare (ell, ella) llegara
arribarém (natros, natres) llegaremos
arribaríen llegarían
arribat, arribada, arribats, arribades llegado, llegada, llegados, llegadas
arribon lleguen
arriendo alquiler
arriero, arrieros arriero, arrieros
arriesgades arriesgadas
arrimá, arrimás arrimar, arrimarse
arrivá, arribá llegar
arrogán, arrogáns, arroganta, arrogantes arrogante, arrogantes
arronsá (los muscles, lo fron, la esquena), contráure, contracsió – ajupí, arrupí Encoger, contraer
arronsat engogido, contraido
arronse encoge
arronso encojo
arrós, arróssos arroz, arroces
arrossegá (fusta), vore rossegadó, rossegadós arrastrar (mader)
arrugá arrugar
arrugaben arrugaban
arrugades arrugadas
arrugán (g) arrugando
arrugat, arrugats arrugado, arrugados
arruiná arruinar
arruinán (g) arruinando
arruinánse arruinándose
arruinat, arruinats arruinado, arruinados
arruissá, arruixá mojar, salpicar, esparcir agua
arruissán, arruixán mojando
arruisse, arruixe moja
arrúissen, arrúixen mojan
arruissó, arruixó acto de salpicar, mojar
arruixá - arruixo, arruixes, arruixe, arruixém o arruixám, arruixéu o arruixáu, arruixen – arruixán (g) – arruixara, arruixares, arruixare, arruixárem, arruixáreu, arruixaren – arruixaría, arruixaríes, arruixaríe, arruixaríem, arruixaríeu, arruixaríen – arruixat, arruixada mojar, salpicar, esparcir agua
arrullo, arrullos arrullo, arrullos - canturreo, tarareo, cantar, susurro, murmullo, bisbiseo, nana, acunamiento, adormecimiento,
canción de cuna, galanteo, requiebro, piropo, carantoña, mimo, arrumaco, engatusamiento, embeleco
arrupís, ajupís acurrucarse, agazaparse
arrupit, arrupits, arrupida, arrupides, arrupideta, arrupidetes, arrupidet, arrupidets agachados, medio escondidos
arte, art arte
artefacte, artefactes artefacto, artefactos
arteria, arteries arteria, arterias
artesa, pastera (per a pastá lo lleute y fé pa), amassadó, batea artesa, amasadera, batea, duerna, artesón, cuezo, dornajo, gamella, masera, tolla, almocarbe
artícul artículo
articulá articular
articulassións articulaciones
articulat articulado
artículs artículos
artifissi artificio
artifissial artificial
artifissialmen, artifissiosamen artificialmente, artificiosamente
artimaña , artimañes artimaña, artimañas
artiste, artista artista
artistes artistas
artística artística
artritis artritis
arts artes
as, asos as, ases
ascensor ascensor
asclá - estellá la lleña, fé estelles, esclopála en un mall, tascóns, destral, etc – chafá consevol cosa – asclat, asclada – yo asclo, ascles, ascle, aclém o asclám, ascléu o ascláu, ásclen cortar la leña – romper algo
asclada, asclades cortada, rota
asclat, asclats cortado, roto
ascles rompes
áscles , riscles, riscla, áscla astilla, astillas
asco asco
assossegá sosegar
aspa, aspes aspa, aspas
aspavéns aspavientos
aspecte, aspectes aspecto, aspectos
asperesa aspereza
aspirá aspirar
aspirabe aspiraba
aspiradó aspirador
aspirina, aspirines per al mal de cap y atres dolós. aspirina, aspirinas para el dolor de cabeza y otros dolores.
áspra, áspre , mes aspra que una serva o serba verda, mes aspre que un codoñ vert (com José Miguel Gracia Zapater) – áspramen áspero, áspera
áspramen ásperamente
áspre, áspra áspero, áspera
asquerós, asquerosos asqueroso, asquerosos
asquerosa, asqueroses asquerosa, asquerosas
assaetejá, dispará fleches, saetes asaetear, disparar saetas, flechas
assaetejada asaeteada
assaltá asaltar
assaltabe asaltaba
assaltaben asaltaban
assaltat asaltado
assalte asalta
assalto, assaltos asalto, asaltos
asseá asear
asseada aseada
asseat aseado
asseátos asearos
asseats aseados
assechá, acechá acechar
assechán, acechán acechando
assediat asediado
assegurá, assegurás - segú – asseguro, assegures – Estás segú que has assegurat lo seguro de la escopeta ? asegurar, asegurarse – Estás seguro de que has asegurado el seguro de la escopeta ?
assegurada asegurada
assegurám asegurarme
asseguránla asegurándola
asseguránli asegurándole
assegurántos asegurándoos
assegurarém aseguraremos
assegurat asegurado
assegure asegura
asseguren aseguran
asseguréu aseguráis
asseguro aseguro
asselerá acelerar
asselerada, asselerat acelerada, acelerado
asselero acelero
assemellá, assemellás - yo me assemello a mon pare, tú te assemelles a ta mare, se assemelle, mos assemellém o assemellám, tos assemelléu o assemelláu, se asseméllen – assemellat, assemellada – assemellaría – haguera assemellat – assemellán (g) parecerse, parecer
assemellats parecidos
assemelle (se) se parece
assemellen (se) se parecen
assemelles (te) te pareces
assentá , assentás – me assento, te assentes , se assente, mos assentem, tos assenteu o assentau, se assenten (s'assenten) /assentat , assentéutos sentarse, sentar
assentada sentada
assentades sentadas
assentadet sentadito
assentáe o assentabe (se + ) sentaba
assentám sentarme
assentánse sentándose
assentaren sentaran
assentat, assentada, assentats, assentades, assentadeta, assentadet sentado, sentada, sentados, sentadas, sentadita, sentadito
assentáu, assentéu – Aón tos assentáu? - Assentáu al chiquet a la trona. Dónde os sentáis? - Sentad al chiquillo en la trona.
assente sienta
assentém (mos) sentamos (nos)
assénten (se) sientan (se)
assentes (te) te sientas
assentí, di que sí, yo assentixco, assentíxes, assentíx asentir
assentíe asentía
assentíen asentían
assento asiento
asseo, asseos aseo, aseos
asseptá, assepto, asseptes, assepte, asseptém,asseptéu, assépten – asseptat, asseptada aceptar
asseptada aceptada
asseptáe, asseptabe aceptaba
asseptáre aceptara
asseptat aceptado
assepte acepta
assepto acepto
asser, assers, acero, aceros acero
assera, asseres acera, aceras
asserada (de asser, acero) acerada
asserenada, serena serena
asserenat, sereno sereno
assertá acertar
assertabe acertaba
assertadamen acertadamente
assertades acertadas
assertáe, assertabe acertaba
assertán (g) acertando
assertarás – pensa mal y assertarás acertarás – piensa mal y acertarás
assertat acertado
asserte acierta
asserto acierto
assessinat, assessinato asesinato, asesinado
assessino, assessinos asesino, asesinos
assessorá asesorar
assí, astí, aquí aquí
assicalá acicalar - aderezar, aliñar, adornar, engalanar, ornamentar, componer, arreglarse, asearse, atusarse, atildarse, emperejilarse, emperifollarse, endomingarse, maquillarse, bruñir, pulir, limpiar
assicalades acicaladas
assiduidat asiduidad - frecuencia, constancia, continuidad, puntualidad, hábito, costumbre, reiteración, perseverancia, persistencia, asistencia, aplicación
assíduo, assídua asiduo, asidua
assiento asiento
assignatures asignaturas
assimilable, assimilables asimilable, asimilables
assistánsia, assisténsia asistencia
assistí asistir
assistida asistida
assistíen asistían
assistínlos asistiéndolos
assistit asistido
assistix asiste
assistixen asisten
ássit, ássits ácido, ácidos
assó, aixó esto
assobín, a sobín, sobín a menudo (sovint catalán)
assolá - destruí, arrassá, devastá, saquejá, arruiná, aniquilá, derrumbá, tombá, dessolá, desmantelá, afoná – tallá, ermá asolar, derrumbar - destruir, arrasar, devastar, saquear, arruinar, aniquilar, demoler, desolar, desmantelar, hundir, agostar, abismar, talar, yermar
assolada asolada
assomá asomar
assomabe asomaba
assománli asomándole
assománse asomándose
assomare asomara
assomás asomarse
assomats asomados
assombrá asombrar
assombrada, assombrades asombrada, asombradas
assombrat, assombrats asombrado, asombrados
assombro asombro
assombrós asombroso
assombrosa asombrosa
assombrósamen asombrosamente
assombroses asombrosas
assome (se) se asoma
assomen asoman
assomo (me) me asomo
assormá a una cría (cordé per ejemple) ressién naixcut amamantar a una cría
assormaben, assormáen amamantaban
assossegá sosegar, tranquilizar, apaciguar, serenar, aplacar, relajar, calmar, amansar, moderar, rehacer, reponer, descansar, reposar
assossegat sosegado
assosségat sosiégate
assosségos (que te) sosiegues
assossegue sosiega
assossiassió, assossiassións asociación, asociaciones
assubín , assobín, a sovín, a sobín a menudo
assumíe asumía
assunto, assuntos asunto, asuntos
assuriacá, fé corre la suriaca, surriaca azurriagar, hacer correr la zurriaga
assuriacabe, assuriagabe, assuriacáe, assuriagáe azurriagaba
assustá asustar
assustabe, assustáe asustaba
assustada asustada
assustades asustadas
assustál asustarlo
assustála asustarla
assustás asustarse
assustat, assustats asustado, asustados
assuste asusta
assusto asusto
asterisco, asteriscos asterisco, asteriscos
astí, assí, aquí aquí
astro, astres astro, astros
astrolabio, astrolabios astrolabio, astrolabios, sextante, atacir, instrumento, artefacto
astronauta, astronautes astronauta, astronautas
astutamen astutamente
astutes astutas
atabalá (tabal), aturdí, turbá los sentits per un soroll mol fort. aturdir, ensordecer
atabalat, atabalada aturdido, aturdida
atabut, ataúd, féretro, sarcófago, urna, caixa, caixó ataúd, féretro, sarcófago, urna, caja, cajón
atacá atacar
atacaben, atacáen atacaban
atacada atacada
atacán (g) atacando
atacará atacará
atacat atacado
atalaya, atalayes atalaya, atalayas
atañí - afectá, incumbí, importá, interessá, conserní, pertenéixe, correspondre, competí, tocá, aludí, relassioná, atribuí atañer, afectar, incumbir, importar, interesar, concernir, pertenecer, corresponder, competer, tocar, aludir, relacionar, atribuir
atansá, atansás, arrimás a un puesto, aná cap a un puesto acercar, acercarse
atapí apretar, compactar
atapíx compacta, aprieta
ataque, ataques ataque, ataques
ataronjada, de coló taronja, ataronjat anaranjada, anaranjado
ataulá / Platero de Beseit va ataulá en una porta del corral de Tomás del Rufo. pasar la tabla para allanar un campo después de labrar
atauláe, ataulabe pasaba la tabla
ataullá, otejá, mirá otear, mirar
ataullán lo món des del Moliná (mas de Penarroija) oteando, mirando – el mundo desde el Molinar (masía de Peñarroya)
ataúllen otean, miran
atemorisá atemorizar
atemorisá, atemorissá atemorizar
atemorisáe, atemorisabe atemorizaba
atemorisat atemorizado
atemorissabe atemorizaba
atendre, aténdre atender
aténdrels atenderlos
atenén (g) atendiendo
aténen, atenen atienden
atengueren atendieran, atendiesen
atensió, atensións atención, atenciones
atenta, atento – atén ! atenta, atento – atiende !
atentamén, atentamen atentamente
aterrissá aterrizar
aterrissaje aterrizaje
aterrorisats aterrorizados
atés (de aténdre) atendido
atesos atendidos
atestada, atestades atestada, atestadas
atestat, atestats atestado, atestados
atiborrá / empapussá empapuzar, engullir, hartar, atiborrar, hinchar
átic ático
atildá - assicalá, cuidá, asseá, arreglá, pulí, ataviá, adorná, engalaná, emperifollá (en Pere follá no) atildar, acicalar, cuidar, asear, componer, arreglar, pulir, atusar, ataviar, adornar, engalanar, emperejilar, emperifollar
atiná atinar
atinabe atinaba
atinán (g) atinando
atissá lo foc atizar el fuego
Atlántic Atlántico
atlas atlas
atmósfera atmósfera
atmósferes atmósferas
atmosféric, atmosférics, atmosférica, atmosfériques atmosférico, atmosféricos, atmosférica, atmosféricas
atontades atontadas
atontat atontado
atontats atontados
atontí, atontá atontar
atormentá atormentar
atossigá atosigar - hostigar, fustigar, acosar, azuzar, aguijonear, cansar, fatigar, fastidiar, incordiar, importunar, brear, asaetear, molestar, insistir, acuciar, apremiar, urgir, conminar, obligar, oprimir
atossigat atosigado
atracsió atracción
atractiu, atractius atractivo, atractivos
atractiva atractiva
atractives atractivas
atrafegat, atrafegada, en mol tráfec (afaenát) afaenado, ocupado, con mucho trabajo
atragantás, embossinás atragantarse
atraguere atrayese
atrapá, enchampá, agarrá atrapar, agarrar
atrás atrás
atraure atraer
atravessá atravesar
atravessáe, atravessabe atravesaba
atravessála atravesarla
atravessán (g) atravesando
atravessat, atravessada, atravessats, atravessades atravesado, atravesada, atravesados, atravesadas
atravessen atraviesan
atre, atra otro, otra
atres otros, otras
atreví, atrevís atrevir, atrevirse
atrevides atrevidas
atrevidet, atrevideta atrevidillo, atrevidilla
atrevíe atrevía
atrevíen atrevían
atrevimén atrevimiento
atrevínmos atreviéndonos
atreviría atrevería
atrevisco, atrevíxco atrevo
atrevisque, atrevixque atreva
atrevíssen, atrevíxen atreven
atrevisses, atrevíxes atreves
atrevit atrevido
atrevítos atreviros
atrevits atrevidos
atrevíu atrevís
atrevixca atreva
atrevixco atrevo
atrevíxen atreven
atrevixque atreva
atribuí Atribuir -
asignar, aplicar, achacar, imputar, cargar, enjaretar, encasquetar, culpar, colgar, inculpar, acusar, suponer, presumir,
cargar el muerto, colgar el milagro, poner el sambenito, echar la culpa, conceder, otorgar, agraciar, dar, prestar
apoderarse, reivindicar, reclamar
atribuít atribuido
atribuíxen atribuyen
atronán ofrecer oferir,ofrenda, ofrecido
atronánse (tro) sonido como un trueno
atropelládamen atropelladamente
atropellaríe atropellaría
atropellat, atropellada atropellado, atropellada
atuendo, atuendos atuendo, atuendos
atún, bonito atún, bonito
aturá, aturás, pará, parás - yo me aturo, te atures, se ature, mos aturém o aturám, tos aturéu o aturáu, se atúren – aturat, aturada – aturaría, aturaríes, aturaríe, aturaríem, aturaríeu, aturaríen – aturára, aturáres, aturáre, aturárem, aturáreu, aturáren – aturán (g) parar, aturar en aragonés
aturámos aturarnos, pararnos
aturán (g) aturando, parando
aturat parado, aturado
aturdimén aturdimiento
aturdíxen aturden
aturéu paréis, aturéis
aturon, que se paron paren
au ! interjección
aubarca, abarca, albarca abarca, sandalia de suela de goma y hechas de cuero
aubarda, albarda, aubardes, albardes albarda, albardas
aubarques, abarques, albarques abarcas, sandalias de suela de goma y hechas de cuero
aubelló, albelló, desaiguadó desagüe en una finca
auberginga , aubergingues, aubergínia, obergínga, obergínia, obergínies , etc berenjena
aubrí, obrí abrir
aubríe abría
aubrís, obrís – a Valjunquera, ell o ella aubrís = ell o ella obri abrirse – en Valjunquera = abre
aubrisque, óbrigue abra
aubríssen, óbrin abren
aufádega , alfábrega ,etc albahaca
Aufanidat – A Beseit, Carlos de Benito díu bastán : Aixó sen va de la aufanidat (orfanidat) ufanidad ? De ufano.
aufanós, aufanosos ufano, ufanos
aufanosa, aufanoses ufana, ufanas
Aufegá, aufegás – yo (me) aufego, aufégues, aufégue, aufeguém, aufegáu o aufeguéu, auféguen – aufegán, aufegánse – aufegaría – me haguera aufegat – si yo me aufegára, aufegáres, aufegáre, aufegárem, aufegáreu, aufegáren ahogar, ahogarse
aufegabe, aufegáe ahogaba
aufegada, aufegades ahogada, ahogadas
aufegánse ahogándose
aufegare ahogara, ahogase
aufegaréu ahogaréis
aufegat, aufegats ahogado, ahogados
aufego ahogo
aufegue ahoga
auló (flat), - auloreta, bona auló, fragánsia, perfume olor (sentido del olfato) – buen olor, fragancia, perfume
aulorá oler
aulorabe, auloráe olía
auloro huelo
auloroses olorosas
aulós olores
aullá, udulá, ululá, bramá, chillá, cridá aullar, ulular, bramar, chillar, gritar, vociferar
aullabe, aulláe aullaba
aullaben, aulláen aullaban
aumén aumento
aumentá aumentar
aumentáe, aumentabe aumentaba
aumentals aumentarlos
aumentán (g) aumentando
aumentaríe aumentaría
aumentat aumentado
aumente aumenta
aumosta, aumostes, a aumostades, aumostada, almosta, almostes, a almostades, almostada almosta, lo que cabe en las dos manos unidas
auncás (si), per si acás acaso, si acaso, por si acaso
auriculá, auriculás auricular, auriculares
aurora, aurores aurora, auroras
auscultá (meche) auscultar (médico)
aussén ausente
aussénsia ausencia
aussentá, aussentás ausentar, ausentarse
aussentám ausentarme
auténtiques auténticas
autó, autós, autora, autores autor, autora, autores, autoras
autobús, autobusos, autobussos, autocar, autocars autobús, autocar
autóctona (fauna) autóctona (fauna)
autoelogio, elogiás a un mateix autoelogio, elogiarse a uno mismo
automátic, automátics automático, automáticos
automática, automátiques automática, automáticas
automatisme automatismo
automóbils, automóvils automóvil, automóviles
autónoma, autónomo autónoma, autónomo
autonómica, autonómiques autonómica, autonómicas
autopista, autopistes autopista, autopistas
autopsia, autopsias autopsia, autopsias
autoridat, autoridats (com l´arcarde de un poble, alcalde) autoridad, autoridades
autorisá autorizar
autorisada, autorissada, autorisat, autorissat autorizada, autorizado
autorisáe, autorisabe autorizaba
autorisassió autorización
autorise autoriza
autorisen, autoríssen autorizan
autorissadamen autorizadamente
autorissarán autorizarán
autorissassió, autorisasió autorización
autosservissi autoservicio
auxili, auxilio, auxilis, auxilios auxilio, auxilios
auxiliá auxiliar
auxiliánme auxiliándome
auxiliéulos auxiliadlos
aval, avals aval, avales
avalansá, avalansás, abalansá, abalansá avalanzar, avalanzarse
aván, abán alante, adelante
avans, abáns – avanse, abanse avance
avans, abáns (de) antes (de)
avansá avanzar
avansada avanzada
avansán (g) avanzando
avanse avance
avariento, afanós, avarissiós, avarienta, afanosa, avarissiosa afanoso, avaricioso
avaríssia (trenque lo sac) avaricia (rompe el saco)
avarissiós, avarissiosa, avarissiosos, avarissioses avariciosos, avariciosas, avaricioso, avariciosa
avassallá avasallar
avellana, avellanes, avellané – avellaneta, avellanetes Avellana, avellanas, avellano – avellanita, avellanitas
Avemaría, Ave María, Avemaríes Avemaría, Ave María
avena, avenes avena, avenas
avénta aixó ! tira esto !
aventá, aviá, tirá aventar, aviar, tirar, arrojar, etc
aventáben aventaban
aventajat, aventajada aventajado, aventajada
aventajats, aventajades aventajados, aventajadas
aventál aventarlo
aventála aventarla
aventáli aventarle
aventánli aventándole
aventánloshi aventándoselos
aventaríen aventarían
aventat, aventats (tamé lloco, com lo del cacao de la facao, Manuelico Riu Fillat) aventado, aventados (tb loco)
avente avienta
aventéu aventáis
avento – lo carro pel pedregal aviento el carro por el pedregal
aventurá, aventurás aventurar, aventurarse
aventura, aventures aventura, aventuras
avergoñí, avergoñís (v) avergonzar, avergonzarse
avergoñía (yo) avergonzaba
avergoñida avergonzada
avergoñides avergonzadas
avergoñíe avergonzaba
avergoñínse avergonzándose
avergoñire avergonzara, avergonzase
avergoñiré avergonzaré
avergoñit avergonzado
avergoñits avergonzados
avergoñíx avergüenza
avería : lo gallinám (les gallines) y tota classe de bestiá doméstic. gallinas y toda clase de animales domésticos
averiá, averiás averiar, averiarse
avería, averíes avería, averías
averiat averiado
averiguá averiguar
averiguassións averiguaciones
averiguat averiguado
averigüe (ell) averigua
averíguo, averiguo averiguo
aversió, tírria tirria, aversión
avespa, avespes, avespé (niu de avespes) avispa, avispas, avispero
aviá aviar, aventar, tirar, arrojar, etc
aviabe aviaba
aviáda, aviada aviada
avián (g) aviando
aviánlo aviándolo
aviánlos aviándolos
aviánse aviándose
aviánseli aviándosele
aviáts – aventats aviados, aventados
aviáu aviáis
avíe avía
aviémla aviémosla, tirémosla
avíen avían, arrojan, tiran
aviéume aviadme
avindré avendré
avíndre, avíndres – yo me aving, avéns, avé, avením, aveníu, avénen – avindría – avindré – avinguéra – allá se les avíngue ! avenirse
avinguda, avingudes (carrés, aigua) avenida, avenidas
avión, avións avión, aviones
avís, avisos aviso, avisos
avisá, avisán – aviso, avises, avise, avisém o avisám, aviséu o avisáu, avísen – avisára – avisaré – avisaría avisar
avisadó, avisadós, avisadora, avisadores avisador, avisadores, avisadora, avisadoras
avisáen, avisaben avisaban
avisál avisarlo
avisám avisarme
avísam ! avísame !
avisán (g) avisando
avisánlo avisándolo
avisaríe avisaría
avisat avisado
avisat, avisats, avisada, avisades avisado, avisados, avisada, avisadas
avisém avisamos
avisen avisan
avituallamén, proví de vitualles avituallamiento, proveer de vituallas
avuy, avui, hui en valensá , huy (ab huy) hoy
axila, axiles – sobaco, sobacos axila, axilas – sobaco, sobacos

dicsionari chapurriau castellá B