Mostrando entradas con la etiqueta primavera. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta primavera. Mostrar todas las entradas

miércoles, 2 de septiembre de 2026

Ver, Veragut, Vernal, Primver, Primavera, Verba, Verbi, Verbal, Verbositat - Verbena

Ver, s. m., lat. verres, verrat.
Demandar on anet
Lor truoia ab vostre ver.
(chap. Preguntá aón va aná la seua gorrina (verra) en vostre verro (gorrino mascle).)
T. de Folquet et de Porcier: Porcier.
Demander où alla leur truie avec votre verrat.
ANC. FR. Un vers ochist un effant,... on trayna et pendi ledit vers, et fu pendus par les piés.
Liv. rouge de la commune d'Abbeville, an. 1323. Carpentier, t. II, col. 754.
CAT. IT. Verro. (chap. Verro, verros; gorrino mascle; No sigues verro! no sigues tan guarro, no siguéu tan guarros!)

Luiset, Chum, gorrino, Valjunquera, mondongo, matansa

2. Veragut, s. m., verrat.
Del groing del veragut.
(chap. Del gruñit del verro.)
T. de Giraud et d'Hugues de S.-Cyr: N Uc.
Du groin du verrat.
3. Verrat, s. m., verrat.
Ordonam de tot verrat. Statuts des bouchers de Bordeaux. Ord. des R. de Fr., 1461, t. XV, p. 415. 
Nous ordonnons de tout verrat.
ESP. Verraco.

Daniel Vives Albesa, Fuentespalda, Fondespala, gorrinet

Ver, s. m., lat. ver, printemps.
Un vers farai dels quatre temps del an,
De ver, d' estiu, d' autompne e d' ivern.
Serveri de Girone: Un vers farai.
Un vers je ferai des quatre temps de l'année, de printemps, d'été, d'automne et d'hiver.
ANC. FR.
Comme la rose au plaisant temps de ver. Cl. Marot, t. II, p. 82.
Voy-cy déjà l'esté qui tonne,
Chasse le peu durable ver.
Œuvres de Du Bellay, fol. 108.

2. Vernal, adj., lat. vernalis, printanier, du printemps.
Vernal calor.
Equinocci vernal.
Eluc. de las propr., fol. 24 et 122.
Printanière chaleur.
Équinoxe du printemps.
CAT. ESP. PORT. Vernal. IT. Vernale. (chap. Vernal, vernals : que perteneix a la primavera.)

3. Primver, s. m., primevère, printemps.
On lit dans les Commentaires de César, lib. VI, cap. 3:
Concilio galliæ primo vere ut instituerat indicto.
L' intran d' automn' e de primver. Brev. d'amor, fol. 44.
L'entrée d'automne et de printemps.

4. Primavera, s. f., primevère, printemps. 
El temps de primavera. Brev. d'amor, fol. 45.
(chap. Al tems de primavera.)
Au temps de printemps.
CAT. ESP. PORT. IT. Primavera. (chap. Primavera, yo ya ting 48 primaveres al añ 2026, aixina que podéu sabé o sabre a quín añ vach naixe. Agarréu la calculadora y fiquéu 2026-48.)

 Ramón Guimerá Lorente, Moncho de Beceite, Beseit

Verba, s. f., lat. verbum, parole, mot, terme.
Vers ses verba, es niens.
Bernard de Venzenac: Pus vey lo.
Vers sans parole, c'est rien.
Special so d' esturmens ses verba. Leys d'amors, fol. 41.
Spécial son d'instruments sans parole.

2. Verbi, s. m., parole, mot, terme.
Enganar la gen
Ab verbis dauratz de sen.
Aimeri de Peguilain: So dont hom.
Tromper la gent avec mots dorés de sens.
CAT. Verb. ESP. PORT. IT. Verbo. (chap. Verbo, verbos; normalmén mos referim a les paraules que indiquen una acsió, pero verbo es, per se, una paraula.)

3. Verbal, adj., lat. verbalis, verbal.
Corals esser deu yssament
Contricios de penedent;
Quar, qui l' a solamen verbal
Senes coratge, re no val.
Brev. d'amor, fol. 109.
De coeur doit être pareillement la contrition du pénitent; car, qui l'a seulement verbale sans volonté, elle ne vaut rien.
- En terme de grammaire.
Noms verbals, quan se deriva del verb. Leys d'amors, fol. 49.
(chap. Nom verbal, cuan se derive del verbo.)
Nom verbal, quand il se dérive du verbe.
CAT. ESP. PORT. Verbal. IT. Verbale. (chap. Verbal, verbals.)

4. Verbositat, s. f., lat. verbositatem, verbosité, prolixité.
Verbositatz,... es cant hom ditz motas paraulas las quals no so necessarias.
Leys d'amors, fol. 119.
Verbosité,.… c'est quand on dit de nombreuses paroles, lesquelles ne sont pas nécessaires.
CAT. Verbositat. ESP. Verbosidad. PORT. Verbosidade. (chap. Verbosidat, verbosidats; verbossidat, verbossidats.)

5. Verbar, v., parler, articuler, prononcer.
Part. pas. Cant er verbatz.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Quand (ce) sera prononcé.

6. Verbe, Verb, s. m, lat. verbum, verbe.
Verbes es apelatz,... et significa alcuna causa far.
Tuit li verbe de la prima conjugazo.
(chap. Tots los verbos de la primera conjugassió : cantá, ballá; Nacho Sorolla, vesten a cagá.)
Gramm. provenç.
Verbe il est appelé,... et signifie aucune chose faire.
Tous les verbes de la première conjugaison.
CAT. Verb. ESP. PORT. IT. Verbo. (chap. Verbo, verbos.)

7. Adverbe, Adverbi, s. m., lat. adverbium, adverbe.
Adverbes es apellatz, quar justa lo verbe deu esser.
Tuit li adverbe que finissen en en. Gramm. provençal.
(chap. Tots los adverbios que acaben en EN. Afortunadamen, consienmen, lingüísticamen.)
Adverbe il est appelé, parce qu'auprès du verbe il doit être.
Tous les adverbes qui finissent en EN.
Noms adverbials es cant se deriva d' adverbi. Leys d'amors, fol. 50.
(chap. Nom adverbial es cuan se derive d'adverbio.) 
Le nom est adverbial quand il se dérive d'adverbe.
CAT. Adverbi. ESP. PORT. Adverbio. IT. Avverbio. (chap. Adverbio, adverbios.)

8. Adverbial, adj., adverbial.
Noms adverbials es cant se deriva d' adverbi. Leys d'amors, fol. 50.
Le nom est adverbial quand il se dérive d'adverbe.
CAT. ESP. PORT. Adverbial. IT. Avverbiale. (chap. Adverbial, adverbials.)

9. Proverbi, s. m., lat. proverbium, proverbe, adage, sentence.
Com lo proverbis ditz.
(chap. Com lo proverbi o proverbio va di : díe.)
Deudes de Prades, Auz. cass.
Comme le proverbe dit.
Sabieza quer los esconduz proverbis. Trad. de Bède, fol. 37.
La sagesse cherche les sentences cachées.
CAT. Proverbi. ESP. PORT. IT. Proverbio. (chap. Proverbio, proverbios; proverbi, proverbis.)

10. Proverbiar, v., s'apostropher, se disputer.
Lo coms G. los aus proverbiar. Roman de Gerard de Rossillon, fol. 58.
Le comte Gérard les entend s'apostropher.
Part. pas.
Ferabras lo regarda e a 'l proverbiat. Roman de Fierabras, v. 1187.
Fierabras le regarde et l'a apostrophé.

11. Reproverbi, s. m., proverbe, adage.
Alcunas gens aytals proverbis vulgars apelo reproverbis. 
Leys d'amors, fol. 138.
Aucunes gens de telles sentences vulgaires appellent proverbes.
(N. E. Ver la obra de Carlos Ros o Ròs: tratat de adages, y refranys valencians.)

Verbena, Vervena, Berbena, s. f., lat. verbena, verveine.
Verbena e milfueilh.
Vervena vert truzaretz fort.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Verveine et millefeuille.
Verveine verte vous pilerez fortement.
Berbena las nafras sana. Brev. d'amor, fol. 50.
(chap. Verbena les ñafres sane.)
Verveine les blessures guérit.
CAT. Berbena. ESP. PORT. IT. Verbena. (chap. Verbena, verbenes : planta y festa.)

viernes, 13 de abril de 2018

Obriu lo balcó, Juan Carlos Abella

"OBRIU LO BALCÓ", Juan Carlos Abella

Este divendres tornem a fica la nostra poesía en chapurriau.

Obriu lo balcó, Juan Carlos Abella


Que entro lo aire, obriu lo balcó
vull sentí dins de casa
de les flos la seua auló
que de frescó mai ña masa

que la casa sen fico ben plena
y la llum u ompligue tot
del coló de la primavera
avui que no bufe lo ventot

inclus los mobles tenen mes brillo
cuan fa un dia radian
y si fa un dia mes pillo
lo balcó anirem tancan

que entro lo can de la cagarnera
cante felis damun del amelé
anuncian que ya es primavera
ella se vol enamorá tamé

vull escoltá com belen le ovelles
als primes momens del matí
parlen les mares en les filles
al seu corral antes de eixí

y tamé puixe del riu
lo can que fan les granotes
anuncian que está prop lo estiu
aixo les torne mol locotes

sensasions que venen del carré
que a casa nostra an entrat
que no mos costen cap diné
y mos aporten molta felisidat

obriu bé lo balcó
voreu la vida com pase
que pugueu sentí la sensasió
que la vida sense pará avanse

no es bó sentí la quietut
de la gen que no se pot moure
segú que ells tamé auran vullgut
bañas un dia que vá ploure

al carré esta la vida
la tristesa, y la alegria
la esperansa compartida
pos lo sol ix cada dia

obriu lo balcó gran
que se veigue la espiga dorada
eisa flo tan elegan
y a la cagarnera enamorada

obriu lo balcó de dal
que entro lo auló del matí
una aulo fresca, que no fa mal
que tots la puguem compartí.

// Dejad el balcón abierto. Federico García Lorca.

domingo, 11 de marzo de 2018

Primavera (Juan Carlos Abella)

Primavera (Juan Carlos Abella)

AGRAIMENS

Ya fa uns dos mesos que vach escomensá a escriure una poesía cada divendres, mai me podía imaginá les moltes mostres de cariño que ai resibit en este temps per part vostra, de la gen de este grupo, cada día ne sou mes los que me demostreu lo vostre cariño, es per aixó que avui vull donatos les grasies a tots, grasies de tot cor per los vostres comentaris, per la vostra comprensió,  per dedicá un poc del vostre tems a lligim, y grasies per lo cariño que me feu arribá, aixó es energía pera seguí. Tame vull doná les grasies a los creadós de este muro, pos sí, per que grasies a Ramón, Fernando... natros podem expresamos aquí en la nostra llengua, grasies per crea este espai del chapurriau que esta sen mol importan, y mes que u será encara en lo futuro pos cada día som mes gen los que partisipem, grasies a tota eixa gen que partisipe uns escribin, atres comentan, atres lligin, teniu que save que tots fem CHAPURRIAU. Tamé vull doná les grasies a lo primé valén que va escriure aquí Luis Arrufat, ell va perde la po y mos va marcá lo camí a datres que mos ham animat después, y espero que cada día ne ixquen mes com Enrique, o la Olga. Tenim que está mol orgullosos de lo que fem aquí, pos estem demostrán que lo chapurriau, la nostra llengua está viva, ben viva, pos no sol la parlem, sino que tamé la escribim y la lligim tal y com la parlem, sense tindre que adoptá cap paraula ni expresió de fora de les nostres fronteres, som autosufisiens, aixó es un primé pas pa demostrá a los nostres polítics que no nessesitem cap llengua de fora, que natros ya tenim la nostra llengua que está mol viva, y que sol nessesitem que al Aragó li faiguen lo reconeissimén que se mereix, doneuton cuenta si es importán este primé pas que estem donán aquí entre tots,
ANIM Y A SEGUÍ.

Ya escomense a fe bon tems, ya escomense a fe tems de:

"PRIMAVERA"

Esta ple de flo de amelé
una mica pronte, potsé
es lo anunsi de una primavera
que diuen que la sang "altera"

al racó del ribás
comense la vida a donás pás
poc a poc anira eixín
tot alló que está dormín

a la primavera brote la vida
espléndida, mol esclafida
es tems de procreá
animals y plantes si van aplicá

ya escomense lo perdigot a cantá
a una perdiu se vol camelá
y pel terme de Queretes
corren enamorades dos llebretes

cuan cante lo figotero
hai de escomensá a buscá lo sombrero
per un mas de Valchunquera
cantae mol galán per una era

han dit que a La Codoñera
han sentit cantá una cagarnera
es un can tan embelesedó
que per a mols es lo milló

una nutria al riu de Beseit 
ha fet lo niu a un raconet
a una madrilla vol peiscá
pos lo seu fill vol alimentá

Primavera (Juan Carlos Abella)
Nutria al Ulldemó, Bulldemó, Beseit, Beceite, foto de Jaime Giner Guimerá

 

lo buitre vole per Valderrobres
y mostre orgullós les seues plomes
es un animal tan elegán
que brille mol si lo veus volán

Maella está plena de fló
de presegué, que fa bona auló
ña que aprofitá este momén
pos en uns díes anirán caen

tamé han dit que a Tamarit
lo aufals fa díes que ha eixit
y ara ya lo podrán segá
en ilusió u fan per primera vegá

a La Fresneda y Torre del Compte 
no se si es una mica pronte
espárrecs vull aná a buscá
ojalá ne puga trová

per les roques del Masmut
la cabra parle en lo seu menut
y Penarroija li enseñe orgullosa
mira quina vila tan maravillosa

Monroch está tan vert
que per lo horizonte se pert
a Fórnols la basas sa omplit
conténs están los patos, man dit

a Fondespala lo mussol vole pa amún
vole y vole hasta Bellmún
disfrute de un paissaje de coló
de tot lo añ es lo milló

a Calaseit florix la olivera
un atre símbol de la primavera
a Lledó no tenen cap pó
pos ara lo tems sirá milló

Olivo, mandarina, mandarino, injerto, empeltá, empelt, olivera, olivé

 

a la Vall a la vora del riu
la gen espere lo estiu
y en los de Massalió van quedá
que estos díes volen disfrutá

són postals de la primavera
de totes les estassións, la primera
es la que mes goch
pos tot torne a escomensá.