ORACIO DE NOSTRO SENYOR JHESU-CHRIST

ORACIO DE NOSTRO SENYOR JHESU-CHRIST (1). 

(1) Códice del monasterio de san Cucufate del Vallés, titulado Miscellanea ascetica, fól. 51.

Jhesu-Christ fill de Deu viu per la volentat de pome (2: pare omnipotent) he per hobra del Sant Sperit e per la tua sancta misericordia vengist an aquet mon presit carn umana e nesquist de la Verge e donist batisme e penitencia e sacrifici els altres sagramens de Sancta Esgleya an remisio de nostros peccats e soferist per nos fam e set e calor et fret e tribulacions et angoxes e malananses e suor de sanch e persegist he venut e pres e ligat e despulat e asotat e justiciat e estridat e anbeneat e apelat e ferit e scupit e scarnit e clauficat e de fel e de vinagre abourat e lenseyat (alanceado) e mort e sabolit per la nostra redempcio e devalest en infern tragistne los teus amichs e resucitest el ters dia e pugest e la tua vertut gloriosament a la dreta part del teu pare e vandras el dia del judici a jutgar los vius e los morts e daras a quescu son guardo segons que auras servit tu est Senyor meu e Creador e Redemptor e Salvador meu refugi gloria amor e dolçor heretat et esperansa mia tu Senyor Creador e lou e beneesch e a tu fas grat he gracies del ben del honrament e de la misericordia que as fet a aquest teu peccador e a tota la tua crestiandat a tu Senyor me pinet em comfes de tots mos peccats que hanc fiu del dia ansa que fuy nat antro a la ora dare en pensar an obrar an parlar en oyr ne en negune altra manera que jo pusque aver peccat de tot so quim membre e nom membre de tot dich ma colpa e prec Deu quem aja vera merce e precte Senyor tu qui vengist apellar los peccados a penitencia que no garts los meus peccats ne les mies falides mas donem gracia e illuminament que jols pusque conexer e antendra e quen vengua a vera penitencia e a vera confesio e a vera esmana e a vera satisfacio e placia a tu Senyor qui perdonist a madona Sancta Maria Magdelena e a moysi sent P. e al ladre an la creu e rebs a merce tots los ves penidens que tu ajes merce daquest ver peccador e perdonam segons la tua misericordia e guardem de pecar e de falir e de fals testimoni e de male fama e de mort soptane e mostram a dir e a fer la tua sancta volentat e a tenir tostemps de la mia vida antro al dia de la mia fi e an totes les mies cuytes Senyor te clam vera merce quem sies ajudador e defenedor e quem ampars lo meu sperit an les tues beneytes mans e quem dons vide perdurabla Amen.

La falsificación catalana del Valeri Máxim

La falsificación catalana del Valeri Máxim, ¿del 1400…?

Ricart Garcia Moya. PDF.

Aunque sea por enésima vez, lo siento, voy a tratar sobre la archiconocida traducción al valenciano del texto latino de Valerio Máximo, Dictorum factorumque memorabilium, encargo del cardenal y obispo de Valencia Jaime de Aragón, primo de Pedro del Ceremonioso.
El manuscrito contenía el incómodo juicio sobre la superioridad de la lengua valenciana sobre la poco estructurada catalana en 1395. Quien juzgó ambas lenguas —a poco más de un siglo de la muerte de Jaime I— fue Antoni Canals, traductor áulico de la Corte de los reyes de Valencia: Juan I, la reina Violante, Martín el Humano, Alfonso el Magnánimo, la reina María…; aparte de nobles como el Duque de Gandía.

Boecio, códice, monasterio de Ripoll

BOECIO. (1)

(1) Códice del monasterio de Ripoll, titulado Vida y milagros de Santos, n.° 113, fól 141. La materia que encierra este fragmento tiene marcados de vez en cuando unos espacios, que serían destinados para ocuparlos con el número respectivo de los capítulos en que se divide, de lo que se olvidaría, sin duda, el escribiente, menos en los espacios quinto, séptimo y octavo, donde efectivamente se lee la palabra capitol con el número que, por orden, corresponde a cada uno. Advertimos, pues, que hemos llenado los espacios donde se omitieron las indicaciones referidas, con las que les correspondieran; y esto lo hacemos, tanto para que se note mejor la distribución de la materia, como porque así se deja ver claramente que el trozo que falta al principio ha de ser tan solo una pequeña parte del capítulo I°.

....... La qual cosa en breu los vendria en ajuda contra lo dit Theodorich el despol posseyria del regne posant falçament titol de tracio al dit Boheci per ço cor era major e pus virtuos e pus poderos quels altres. Empero era innocent en la cosa. E en absencia del dit Boeci fo promulgada sentencia contra ell que fos exiylat e mes en preso en la ciutat de Pavia on per colpa malament fenta fo malmenat e per aço car era bo e discret e coratios e no frevol axi com virtuos e bo jatsia que soferis tribulacio en lo seu cors empero temprava e vencia la sensualitat per bona raho per la qual cosa feu aquest libre en lo qual mostra que ell sentia be la tribulacio en lo cors mas empero axi com virtuos soferia valentment la fortuna contraria car humanal cosa es sentir les adversitats mas empero sil hom leva lo seu enteniment alt envers la veritat sobirana conexera clarament que nos deu del tot esmeylar ne si matex desemperar. On podets notar que en altre manera esta hom trebayllat per passions senssibles e en altra manera quant te lo enteniment exalçat envers los bens vertaders e per ço car Phylosophia qui vol aytant dir com saviesa feu levar lenteniment del hom envers los dits bens. E per aço lo dit Boheci en aquest libre posa si matex en loch de persona torbada per tribulacions e posa la Phylosophia en loch de persona qui seguex e conex veritat axi com si eren IIes persones ques rahonassen perque posa les sues dolors ab les rahons de les dites dolors e la Philosophia lo consolava anullant les rahons de les dites dolors perque lo dit libre a nom de consolacio de Phylosophia quaix que fossen II persones ço es la una malalta e laltre que fos metge e que fossen maestre e dexeble perque lo dit Boeci comença a dir planyent en axi. Lo II capitol. - Aylas jo qui solia esser estudi he qui he feyts molts libres e diverses dictats e qui he tresladats molts libres de Philosophia de grec en lati axi com la methafisicha de Aristotil e la arismeticha de Nithomachi pare del dit Aristotil mentre jo era en la flor del meu estudi estant en gran benanança aylas aram cove de fer dictats de plant e de dolor per los quals puxa mostrar la mia miseria regant ab lagremes de plor vertader la mia cara e jatsesia quem hajen tolt tot ço que jo posseya empero nom han poscudes tolre les mies sciencies ans aquelles me acompanyaran e nos pertiran de mi e aquelles soles son companyia mia. - On es notoria cosa que lo dit malvat Theodorich per la sua crueltat tolch a Boheci tota persona qui hagues ab ell privadea e negun seu amich nol gosa seguir ne li lexa negun seu conexent a son servey e part aço havial desposseyt de tot quant havia mas per ço car los bens e les riqueses de la anima no desemparen hom no poden esser toltes per mans estranyes per aquesta raho diu que les sciencies que ell se havia guanyades estegeren ab ell e no pogueren esser enpetxades per negun. E per ço dix Catho aprin alcuna sciencia a art car si per aventura se mudava e fugia la tua fortuna la sciencia tots temps romandria ab tu e not desemperaria dementre que haguesses vida. En apres Boheci fa comperacio del seu temps passat al present dient aytals peraules - ay mesqui la gloria de la mia benanança que e hauda en los temps passats e la verdor del meu jovent aram som tornats en desolacio dels meus fets en la mia triste veylesa. - Notats que compara lo jovent a verdor car axi com planta quant es be vert mostra que deu be aprofitar en fruyts axi la persona cant en son jovent comença ben faent bones obres e virtuoses es garda de mal demostra que deu esser bona e profitosa plasent a Deu e a gents. E per aquesta raho Boeci en son jovent era estat bo e virtuos e ara en se veylea se veya en tristor e havia major raho de planyer perque dehia - ara es aquest temps per los mals que sofir mes venguda soptosa veylea la qual se apar en aço car soptosament son tornat canut e magra e rugat (canoso, magro, arrugado). - Aci notats que per ço cor los mals e les tristors fan cuytar la persona a veylesa per tal quant tots los accidents de la anima exceptat goig e alegria sequen lo cors de la humiditat radical que es fonament de la vida e per aço cuyten hom a la mort per força cove de enveylir la persona per tristors. E per ço car per les engoxes de la anima lo cors pren mudament segons mes e menys per aquesta raho lo dit Boeci torna canut soptosament de la qual cosa se esdevench una gran meraveyla en Bolunya la grassa on quant I hom fos jutgat a mort li tornaren tots los cabeylls blancs dins espay de I die natural e empero non havia negun blanch. E axi mateix per ço car dolor toll a hom la sabor de les viandes per ço lo dit Boeci no podia ben menyar perque torna rugat e tremolos per ço car per defaliment de vianda la pell del hom no compleix ne la persona no pot haver força. En apres se clamava de la mort perque no venia car per la dolor que havia ne soferia la desiyave dient que la mort lavores es cruel quant ve a la persona estant en benanança e lavores es bona quant ven a hom en temps de adversitat e de pobrea e de tristor car en aytal temps es per molts desigada e menys es temuda mas comunament fa lo contrari axi com a cruel car menysprea les pregaries e les lagrimes e los sospirs e gemechs de les persones que la desigen quant son posades en miseria e ve a aquells qui son en bona anda e han ço que volen e dix - o mort perque es axi cruel perque no vens ara quant me veus en tanta dolor e quem faries gran plaser e fugs a mi mesqui posat en gran tristor. - E en apres repren los henamichs dient axi - o amichs meus quim teniets per benehuyrat e mavets moltes vegades loat veus ara que son caygut e aterrat soptosament e mes venguda mala ventura perque podets conexer que la mia benahuyrança no era ferma ans era vana perque vanament son estat loat per vosaltres. -  

Lo IIIe capitol.

Mentre ques penssava en les dites coses ab dolor e hagues callat e estigues tot consiros en son lit aperechli una dona a la part dreta del seu cap la qual havia la cara molt bella e digne de gran reverencia e havia los huylls flamajants e molt avists la color de la sua cara era tota viva e frescha en senyal de bona compleccio e de benignitat. Aquela dona havia molt gran força e era ten antiga e veylla que no poria jo dir la sua hedat de dies e de ayns. La granesa del seu cors era molt duptosa car alscunes vegades era axi minua com les altres persones e a vegades era ten alta que del cap tochava al cel e sil volia I poch alçar trespassava lo cel. Les sues vestadures eren fetes de filadura molt prima e delicade e molt soptilment e eren de tal materia que nos porien corrompre les quals vestadures la dita dona havia texides e fetes per aximatexa. La color de las dites vestadures era semblant a negror de fum que roman en les pintures ennegrides per veylesa e per fum e en les estremitats de les dites vestadures eren texides dues letres ço es P e T la P era baix en les faldes e la T era entorn del cabeç e de la P entro a la T havia pintura a manera de grasons. La dita vestadura era esquinçada en alcuns lochs per ço cor alscuns robadors la volien pendre per força perque la havien rompuda e esquinçada ab les mans car fugi e no la prengueren. La dita dona tenia en la sua man dreta libres en la ma esquerra un ceptra.

Lo IIII capitol.

Aquesta dona era la Philosophia la qual es dita dona per ço car axi com a dona se pertany segons la sua condicio de nodrir lom. E per ço naturalment ordonada axi la Philosophia fa lom perfeyt e acabat nodrint e informant aquell nedeament ab ella. E estava sobre lo seu cap per ço cor havia torbat lo seu enteniment per la ira que havia no la posa en lo cap lo qual es lo seu loch car ira empatxa lenteniment que no pot conexer la veritat clarament. Aquesta dona fou mare dells savis antichs perque Plato e Demostenes dixeren que havien haudes dues mares ço es natura e philosophya e dehien que natura los havien feyts materials e philosophia los havia denegats de vicis e informitats de virtutz. La dita dona havia la sua cara molt bella e digne de gran reverencia es deguda a persona virtuosa la qual cosa ço es que alcun sia virtuos segons los phisonomichs se demostra mes en la cara que en neguna altra pertida de la persona segons un proverbi qui diu axi la vostra cara mostra quina es la condicio vostra car per la cara conex hom en alguna manera la condicio de la persona. Encara mes la dita dona havia los huyls flamejants per ço cor la persona savia conex clarament e soptil veritat e bonesa e no pot esser tost enganada car gardes de engan. E la color de la cara sua mostrave benignitat car saviesa e fe fan esser hom benigne. La sua hedat de dies era molt antiga per ço car ja era en lo començament del mon perque diu Salamo en lo libre dels proverbis en lo VIIIe capitol quant Deus aparaylava los cels ja era ab Deu ordonant totes coses per la sua estatura duptosa. Dona entendre que a la persona savia se pertany que hage cura de les coses altes e axi matex algunes vegades de les coses baxes ço es de les celestials e terrenals. Per les vestadures Ion enteses les sciencies car axi con les vestadures comprenen e encloen dins si la persona vestida axi les sciencies encloen dins si saviesa e la embeleexen los fils prims son los principis e les regles que son en cascuna sciencia los quals aparen e son soptills mas quant son be ordonades donen compliment a la sciencia los quals principis la Philosophia avia texits car a saviesa se pertany de fer e ordonar les dites regles. Mas per ço car los entichs savis feeren molts e diverses libres de philosophia molt escurament per ço car perlaren per semblances posa que la color de les vestadures eran semblants a ymages fumoses e veylles. Per les dites letres ço es P e T son enteses dues coses ço es principi e terme e la I deu esser ab laltre car poch valria començar la cosa si no la termanava hom. E axi com aquell qui vest es comença a vestir les faldes e puis vest lo cabeç e axi vest tota la vestadura quant de les faldes es vengut al cabeç tot en axi del principi ab grasons ço es poch apoch aconseguex hom lo terma ço es a saber començant obres virtuoses e meylorant en aqueles havent conexensa de les coses en guisa que depuis finalment puxa pujar a la contemplacio divinal on aura clara conexença sens miga e sens triga. La dita vestadura era estada esquinçada forcivolment. Aços diu per molts qui soptosament e per força volen saber les sciencies e prenenne de la I^a I poch e de laltre altre poch e finalment non han neguna empero volen esser comtats entre els savis. Per los libres que tenia son enteses les sciencies les quals deu ensenyar persona scient e les quals ell ha apreses per los libres mes que per altra cosa. Per lo ceptra es entesa correccio car al hom savi se pertany de corregir e de castigar los homens fols. Aquestes dues coses ço es ensenyar e corregir no poden esser fetes sens saviesa. Los filosops pintaven la dita Philosofya en altres e diverses maneres car alscuns la pintaven jahent en I lit per ço que la anima reposant conquer saviesa e pintaven IIII donzeles que aportaven lo lit. La primera havia nom amor la segona trebayl la terça cura la quarta vigilia car per amor obraz e trebaylant obran e acaban e ab cura provehim e veytlant nos guardam de coses contrarioses. Altres la pintaven estant en los portals dels temples e sobre lo seu cap scrivienhi aytals peraules – usatge ma engenrada memoria ma infantada avorresch los fols e les obres vanes. - Aquests breument dehien en quina manera a hom saviesa e ço de ques deu gardar tota persona savia. Altres les pintaven en los lochs de les justicies axi com a regina seent en cadira e als seus peus estaven II homens entichs qui tenien la I genoyl baix en terra e xuclavenli les mameles cascun la sua e ella estenia los seus braces sobre els per la qual cosa es entes que veritat e bonea de justicie e de jutgement es feta e formada e nodrida ab let de philosophya e per aquella es fortificada e perfeta e acabada. Lo V^e capitol. En apres posa que feu la Philosophya on devets notar que per aço car havia compassio e pietat de Boeci tench manera de persona qui vol donar consolacio. E primerament li lunya ço que li donava tristor e depuys posay que li devia donar consolacio perque fo I poch comoguda car persona savia nos deu fortment enfelonir. E quant hac vistes les rahons de la sua dolor les quals lo agrevyaven e nol lexaven tornar al dret juy de raho dix de aqueles - qui a lexades acostar a aquest malaut aquestes putanyones soylades les quals per manera de medicina li donen veri lo qual fa les sues dolors crexer perque no pot garir ans se agreuge quant mes va mes. - On devets notar que persona savia no deu retenir ab si los pensaments que torben la raho mas deulos lunyar de si matexa. E per ço car seguir mes la volentat que la raho fa hom esser quaix bestial e sutze e per aquesta raho la Philosophia dix de les cogitacions seguens la volentat que eren putanyones soylades car aytals cogitacions moven hom a coses sutzes afalagant ab coses plasents axi com fan les putes giten los homens de raho els fan delitar en sutzures. En apres giras deves les cogitacions dienlos felonament - anatsvosen en mala ventura car sotz axi com les serenes de la mar que cantant dolçament maten les gents. - Diuse en les faldes que les dites serenes son en forma de fembres les qualls canten molt dolçament e tiren les naus faent faent adormir los homens per la dolçor de lur cant e puis aucienlos. Axi aytals cogitacions paren plasents mas fan crexer la dolor en tant que fan venir hom a desesperacio si molt les aturave ab si. E quant aço ach dit les dites cogitacions se pertiren de Boeci ab gran confusio e no pogren respondre axi com a malmirents. E apres la Philosophya posa aqui les sues dozelles ço es les rahons virtuoses e bones per ço que guarissen Boeci qui havia los huyls ploroses e la pensa aterrada lo qual quant hac viste la dita dona e hac vist ques era axi ensenyorida com no la conegues e estech tot meraveylat e gira los seus huyls e la viste fortment envers la terra e espera que faria la dita dona. Notats quel hom qui es sotsmes a la sensualitat per avols pensaments ans ques puxa de tot levar per la lum de la raho ha primerament batayla dins en si entre la sensualitat e lenteniment fort trenca hom los ligams de la sensualitat regonexent si matex. En apres la Philosophya acostas en lo lit de Boeci e asigues sobre lespona. Aquest lit es lenteniment del hom e la espona es la sciencia especulativa en la qual se posa la Philosophya. En apres parla reprenent Boeci e dix - o Deus e tan gran dolor es aquesta car la pena daquest baro es soptosament enderrochada pregon per vens terrenals de la fortuna e esli crescuda forment cura e ancia molt dampnosa e ha soptosament perduda la sua propia lum e es caygut en escures tenebres. - Aquest hom qui era virtuos e franch de totes ancies pegues e solia gardar e remirar lo cel axi com sil vees ubert es pensava en los moviments dels cels e del sol e de la luna e de les altres planetas e axi mateix de les esteles es pençaba en los mudaments dels elaments e de la mar e dels vents e de totes les dites coses vol saber raho pensaves encara en los sperits qui mouen los cels e per quina fin e com e encara en tots los temps e en les natures e en tot ço ques feya en la terra e en lo cel e en la migania e perque era habundancia o freytura de les coses ara veus aquest aytal com jau e quaix te apagada la lum de la sua pença e premut efexugas e greus de tristor e de dolor e te la sua cara baxa. O e ten gran estranyedat es que aquest qui ab ten gran pleser solia contemplar les coses celestials e ara es forçat de gardar la terra nescia e folla car per ella ço es per les coses terrenals moltes persones fan follies e nescieses e lexen estar vertadera saviesa.

Lo VI^e capitol.

Mas de huy mes temps es que prenga alcuna saviesa e medicina de bon metge. On devets notar que la Philosophya tench manera de bon metge qui demana e vol saber lo conençament de la malauthia interrogant lo malaut e per aço fa interrogacions e demandes a Boeci cortesament. E axi com lo metge per les respostes del malaut revella e mostra al malalt alcunes coses que ell no sabia nes pensave perque lo malalt conex mils lo seu mal en es pus obedient al metge. E axi com lo metge comença a donar al malalt medicines leugeres e en apres les dona pus forts segons que a obs per ço car les forts farien mudaments massa soptoses per aquesta raho la Philosofya tench semblant manera en guarir Boeci consolantlo de les sues peraules començal a rependre suau e leugerament guardantlo en la cara e dix - no es tu aquell qui eres nodrit ab la nostra leyt ço es ab la nostra doctrina e es crescut e vengut a perfeccio per les nostras sciencies e qui eres escapat a les persones de la sensualitat e eres posat en gran fortalea de virtuts al qual nos haviem dades moltes bones armes les quals sino haguesses lançades e desemperades te hagren virtuosament defensat e no fores estat vençut. Diguesme tu al qual tantes gracias havem fetes coneysme perque cales parla ab mi. Demante si calles per vergonya o per esgleyament car certes mes amaria que calasses per vergonya car la vergonya no tol la raho ne lo seny. Esgleyament empatxa lo sen el enteniment mas segons que jo conech a tu pren axi espaordiment. - Lo VII^e capitol. E quant la Philosofya vee estar Boeci axi mut e quaix peria que no hagues lenga posali les sues mans ço es conaxença del seu defaliment als seus pits aço es quant hom torna a regonexença de si matex e lavors jatsesia que la raho sia carregada empero no es de tal vençuda ne aterrada perque dix Philosofya quant lo hac toquat - aquesta malalthia no es periylosa car es litargia que es exir de dret e de juy e de raho. Exoblidades li son - dix ella - les armes que nos li haviem dades mas leugerament les cobrara sins pot conexer e per ço quens conega tochar liem los seus huyls qui estan cuberts de gran foscura de les coses terrenals. - En apres torchas los huyls ço es la raho e lenteniment ab la sua vestadura delicada los quals eren carregats de lagremes ço es de volentats terrenals e fosques car levali les sues turbacions e felonies de la sua pença e lavores lexaren les tenebres de turbacio e tornali quecom de la prima vigor ço es que lo seu enteniment fo illuminat. Lo VllI^e capitol. E qnant (quant) Boeci se fo I poch regonagut e hac aclarit lo seu enteniment volch asseiar si conexeria la dona. E quant hac alçats los huyls deves ella conech que aquela dona era Philosofya nodriça sua ço es conexença del sobiran be lo quall era lo derrer e milor de la sua consolacio les esteles de la qual Boecii havia molt sovinyades. E quant la hac coneguda dixli - o maestre de totes virtuts qui es enviada en terra e avellada del sobiran be ço es de Deu qui la tremet a diverses e a moltes persones com ses fet aço que tu sies venguda en aquesta solitut e preso del meu exiyll es tu matexa axi com jo falçament acusada. - Resposli la Philosofya en axi - o especial amich meu e com seria aço que jot desemparas specialment ara com per amor de mi sofers ten gran trebayl per mantenir la mia doctrina ço es que tot philosof deu mantenir sobre totes coses veritat e bonea e deu menysprear tota tribulacio qui li vinga per aquesta raho. E per aço nom estaria be que jo desemperas les persones ignoscens qui per amor mia soferen mal. Lo teu afany prench jo per meu ell vuyl ab tu soferir. E not pens que jom meraveyl del teu trebayll car a mi nom es novell empero ben saps tu que los antichs filosofs per conservar les nostras doctrines e per amor de veritat han sofertas moltes tribulacions. Car bet deu remembrar ço que has vist ço es que saviesa es molt menyspreada e avilada entre males persones car tots temps les persones folles contrasten a les savies e a les discretes. E no saps tu que ans que fos Plato amich nostre ja haviem haudes bataylles per los savis qui foren ans que ell dells qualls alscuns foren exillats e les altres hageren a fogir e alscuns prengueren mort. Ben saps tu que vivent lo dit Plato amich nostre Socrates maestre seu fo molt injustament perseguit e en presencia nostra pres mort per mantenir veritat. On devets notar que Socrates maestre de Plato feu I libre de unitat de Deu en lo qual prova per manifestes rahons que no devia hom fer honor ne reverencia divinal sino tensolament ha I Deu per la qual cosa foren somaguts contra ell los sacerdots de les ydoles qui preycaven molts deus. E acusarenlo ab lo princep de Athenes dient que ell havia dit mal dels deus per la qual cosa havia esser jutgat a mort en tant que fos sentenciat que begues I anap de veri en nom daquell deu que el creya la qual cosa ell no rebuja confiantse en Deu. E quant lo hac begut no li feu mal negun segons que diu I doctor per nom Macer. En apres fo forçat quen begues altre anap en nom de tots los deus de Athenes e ell protestant que per aço moria lo qual quant lach begut tentost mori per lo qual fo irat tot lo pobla qui aqui era present. E levarense contra los dits sacerdots e ocierenlos tots. E prengueren lo cors de Socrates e ab gran honor soterrarenlo en lo templa axi com aquell qui era amich de Deu vertader. E apres la mort de Socrates los seus dexebles se depertiren en diverses oppinions e jatsesia que alscuns mantinguessen alscunes errors empero aytembe mantenien alcuna pertida de veritat e per aquella soferien molts trebays jatsesia que fossen fols en altres. E si a tu no baste la fuyta de Anagaras ne lo veri de Socrates ne los turmens de Zeno per ço com eren grechs e estranys de la tua nacio empero deuriat menbrar de Cani e de Senecha e de Sora car tots aquests foren molt excellents philosops romans axi com tu metex e tots hagueren molts e bons dexebles e tots han soferts diverses turments per amor de veritat e de bonesa. Car Senecha segons ques comte en la istoria dels romans fo mestre de Nero quant fo feyt emperador e faes I die gran convit estant en la sua emperial magestat e vees Senecha maestre seu qui era en lo palau remembrali com moltes vegades lo havia ferit per nodrir e per castigarlo e soptosament mogut de gran ira feulo venir denant e dixli que elegis en quina mort volia morir car daqui avant no podia mes viure e mana quel matassen denant ell en aquella mort que ell mes elegiria lo qual forçat elegi que fos sagnat de dos brassos e posat en I bayn. E an axi nodri corp qui li tolch la vida e mori. Donchs aquest e los altres damunt dits sofariren mort per los castichs que donaven a les persones malvades volentlos nodrir e sostengren moltes e diverses tribulacions empero es romasa excellent e digna memoria de ells e no havia molt temps passat que eren estats morts e no foren morts axi ne tentost sino per ço cor eren molt savis en sciencies e en custumes de les males persones perque foren perseguents car tots temps fo que les bones custumes son perseguides per aquells qui tenen mala vida. Donchs no veig raho perque tu lot deges meraveylar si los bons homens estant en la mar salada e tempestuosa daquest mon soferen amergures e tempestats per les ondes grans qui hi son. E axi com la mar es amergosa e salade e tempestuosa axi es la vida de les gents mentre son en lo mon e jatsesia que les bones persones soveny sofiren tribulacions e persecucions per los mals per ço car les bones persones son poques e les males son moltes e quaix sens fi ques mouen mes bestialment seguint la lur propia voluntat que no rahonablament seguint lo dret juy de raho e per aço perseguexen los bons en moltes maneres empero per ço car saviesa venç malicia e bonea sobrepuge a malesa e la intencio e lo proposit dels savis e dels bons homens es aytal que no deuen aver anchia dels desplers dels mals homens ans los plau quels sien desplasents per raho jatsesia que les males persones sien moltes e molt poderoses per poder mundanal empero no deuen esser temuts per aquests car les dites males persones no han ab si regidor qui les govern car defall-los la raho qui deu regir e governar les gents ans son axi com la nau sens thimo e sens govern en la tempesta qui nos pot regir ans esta en gran periyll e per aquesta raho si ells se ajusten contra aquels quils donen les bataylles no poran haver victoria dels bons cor fermanse en aquella cosa qui no ha en si fermetat e los bons son regits per la virtut intellectiva que es regidora dels savis e informals de bonesa e de veritat e menals a la gran força e a la forts torra del sobiran e vertader ben hon han plasent contemplacio possehint los grans tresors de saviesa perques poden traure escarn dels fols los qualls han lexat lo vertader be e sonse occupats en coses qui res no valen ne poden profitar verament cor son transitories e decaybles e leugeres e frevols e altes e vallayades de molts bens. E axi o dix Enpodocles segons que recomte Theofautus en lo començament del libre de plantes qui diu que III coses son qui per lur excellencia sobrepugen totes les altres en aquesta vida. La primera menyspreu de la honor terrenal e de fortuna. La segona es desig de la benanança eternal. La terça es illuminacio del enteniment e de la volentat. La primera es ten bona que no es altre pus honesta e per res non es hom ten benehuyrat com per la segona e no es res que tant hom faça a conseguir les dites II com la tercera. E per ço car la torra es força dess... ta es ben garnida de les dites III coses per aquesta raho no ha pahor de res. E posar tene eximplis naturals en coses manifestes hon un hom qui ha lenteniment clar axi com lo cel com es ben sere posa sots los peus tota fortuna contraria menyspreant aquella e aquel jutge be e dreturerament qui per fortuna contraria nos lexa decaure e per fortuna de benanança no exalça lo seu cor aquest aytal pot ben tenir sens temor la cara ferma contra tota adversitat e no li calra haver paor de les ones tempestuoses mundanals per torbades e irades qui vinguen ne sera sobrat per la tempestat de la mar mundanal ne sera enderrochat per enpenta de vent ne cremat per ardor de foch ne aterrat per colp de pedra de giny ne sera mogut de son loch axi com para la furor del poble a moviment de mar e la envege dels henamics lagoters a vent e la ira dels senyors mundanals a foch e al colp de pedra de giny les quals coses temen vanament les gents folles e per aço son vençudes leugerament mas les persones savies no les qual tembre. Seguexse en apres o mesquins de homens e perque havets temor e estats espaordits e meraveyllats de les ires malignes e cruels dels mals senyors car sius en prenets be esgart no han ab si regidor ne capita perque no deuen esser temutz car no han força ne vigor. E per aquesta....

Sabbat, Sabat

Sabbat, Sabat, s. m., lat. sabbatum, sabbat.

Sabbat en nostra lengua vol dire repaus.

(chap. Sabbat en la nostra llengua vol di repós, descans. Shabat o Sabbat es una paraula hebrea.)

Lo disapte que los Juzieus apello sabat.

(chap. Lo dissapte que los judíos diuen sabbat; día + sabbat = dissapte.)

V. et Vert., fol. 2.

Sabbat, en notre langue, veut dire repos.

Le samedi que les Juifs appellent sabbat.

ESP. Sábado (N. E. no hay tilde, para variar). PORT. Sabbado. IT. Sabato.

(chap. Sabbat; dissapte, dissaptes.)

2. Sapte, Sapde, s. m., lat. sabbatum, samedi.

Si fon un sapte mati.

P. Vidal: Abril issic.

Il fut un samedi matin.

En luoc del sapde que gardon los Juzieus. V. et Vert., fol. 2.

En place du samedi qu'observent les Juifs. 

Voyez Dia.

3. Sabatar, v., vexer, agiter, tourmenter.

Eisso foras, e sabaten l' aire. Liv. de Sydrac, fol. 46.

Sortent hors, et tourmentent l'air.

Sabata

Sabata, s. f., soulier.

Voyez Muratori, Diss. 33 et 25; Mayans, Orig. de la leng. esp., t. 1, p. 233; t. II, p. 246.

Soven compissas ta sabata.

T. de Bonnefoy et de Blacas: Seign' En.

Souvent tu compisses ton soulier.

Si non disia la messa, sabatas non caussava. V. de S. Honorat.

(chap. Si no díe la missa, sabates no calsabe.)

S'il ne disait pas la messe, souliers il ne chaussait.

Loc. Del suc entro la sabata.

Rambaud d'Orange: Als durs.

Du haut de la tête jusqu'au soulier.

Loc. fig. Pot liar en sa sabata

Que, si puosc, ie 'l vendrai l' erguel

Que fes en la cort de Carduel.

Roman de Jaufre; fol. 52.

Il peut lier dans son soulier (il peut être sûr) que, si je puis, je lui vendrai l'insolence qu'il fit à la cour de Cardueil.

CAT. Sabata. ESP. Zabata (zapato). IT. Ciabatta. (chap. Sabata, sabates.)

2. Sabataria, s. f., cordonnerie, fabrication de souliers.

Levar obraduy de sabataria.

Statuts des Cordonniers de Bordeaux. Ord. des R. de Fr., 1461, t. XV, p. 451.

Lever boutique de fabrication de souliers.

ANC. CAT. Sabateria. ESP. Zapatería. PORT. Sapataria. (chap. Sabatería, sabateríes. Són les tendes o botigues favorites de José Miguel Gracia Zapater, de La Codoñera, un membrillo catalanista sossio de Òmnium mes sompo que la sola de una sabata.)

3. Sabato, s. m., soulier. 

C' ades vulhatz bos sabatos

Portar e caussas benestans.

P. Vidal: Abril issic.

Qu'incessamment vous veuilliez (veuillez) de bons souliers porter et des chausses bienséantes.

El pe portet un sabato.

(chap. Al peu portabe un sabató, una sabata.)

P. Vidal: Lai on cobra.

Au pied il porta un soulier.

ANC. FR. Vieil savaton, vieil cabas.

Rabelais, Épître à la première Vieille.

ESP. Zapato. PORT. Sapato. (chap. Sabató, sabatons; sabata, sabates.)

4. Sabatier, s. m., cordonnier.

E 'l sartr' e 'l sabatier.

(chap. Y los sastres y los sabatés.)

G. Riquier: Pus Dieu.

Et les tailleurs et les cordonniers.

Ballestiers e sabatiers.

Raimond d'Avignon: Sirvens suy.

Arbalétrier et cordonnier.

CAT. Sabater. ESP. Zapatero. PORT. Sapateiro. IT. Ciabattiere. 

(chap. Sabaté, sabatés, sabatera, sabateres.)

5. Sabatat, adj., ensabaté, nom d'une secte religieuse.

Co fan sobr' els eretges e sobr' els sabatats. 

Guillaume de Tudela.

Comme ils font sur les hérétiques et sur les ensabatés.

6. Ensabatat, Essabatat, s. m., ensabaté, nom d'une secte religieuse.

Cassar los eretges e los ensabatatz. Guillaume de Tudela.

(chap. Acassá als herejes y als ensabatats : que porten sabates.)

Chasser les hérétiques et les ensabatés.

D' eretj' o de baudes o dels essabatatz. 

Izarn: Diguas me tu.

D'hérétiques ou de vaudois ou des ensabatés.

(chap. Ensabatat, ensabatats, ensabatada, ensabatades : que porten sabates, calsat en sabates. Estos baudes o vaudois són una secta antiga del cantón del Vaud, a Suiza; se troben textos en chapurriau antic sobre l'añ 1100.)

Saba

S, s. m., dix-neuvième lettre de l'alphabet, et quinzième des consonnes.

Nostre, vostre, que no volon s en la fi. Gramm. provençal.

Nostre, votre, qui ne veulent pas s à la fin.

Mays sona c que s. Leys d'amors, fol. 4.

Davantage sonne c que s.

S s'employait comme pronom personnel devant les mots commençant par une consonne, lorsque le mot qui le précédait se terminait par une voyelle.

Voyez Se.

Saba, s. f., lat. sapa, séve.

Per la rusca non pueia

La dous' umor de la saba.

(chap. Per la crosta no puje la dolsa humor de la saba.)

Rambaud d'Orange: Er quan.

Par l'écorce ne monte pas la douce humeur de la séve.

Qu' en giet la mala saba e la mala humor.

Guillaume de Tudela.

Qu'il en jette la mauvaise séve et la mauvaise humeur.

CAT. ESP. (savia) Saba. (chap. Saba, sabes.) (PORT. Seiva)

Rude - Rutela

Rude, adj., lat. rudis, rude, grossier.

Es rudes en fahs e en paraulas.

(chap. Es rudo, grossero, en fets y en paraules.)

Qui a la cara grossa e plena, es de ruda natura.

(chap. Qui té la cara grossa y plena, es de ruda naturalesa. Per ejemple, Juaquinico Monclús, presidén de la Ascuma de Calaseit.)

Liv. de Sydrac, fol. 126 et 127.

Est rude en faits et en paroles.

Qui a la face grosse et pleine, est de nature rude.

Non es degus homs, per can que sia durs e rudes. Leys d'amors, fol. 148.

Il n'est aucun homme, pour combien qu'il soit dur et rude.

CAT. ESP. Rudo. PORT. IT. Rude. (chap. Rudo, rudos, ruda, rudes.)

2. Rudeza, s. f., rudesse, rusticité, grossièreté.

Qui a las aurelhas grans, es signifiansa de rudeza. Liv. de Sydrac, fol. 127.

(chap. Qui té les orelles grans, es signo - o marca - de rudesa.)

Qui a les oreilles grandes, c'est marque de rudesse.

CAT. Rudesa. ESP. PORT. Rudeza. IT. Rozzezza. (chap. Rudesa, rudeses; rustissidat, rustissidats; grossería, grosseríes.)

3. Ruditat, s. f., lat. ruditatem, rudesse, rusticité, grossièreté.

Aurelhas per exces longas... denoto d' entedement ruditat.

Eluc. de las propr., fol. 40.

Oreilles par excès longues... dénotent grossièreté d'entendement.

4. Rudament, adv., grossièrement.

Uelhs negres, le jorn vezo agudament..., mas la nuech vezo rudament.

(chap. Los ulls negres veuen agúdamen - en agudesa - pel día..., pero per la nit veuen rúdamen - en rudesa.)

Eluc. de las propr., fol. 38.

Yeux noirs, le jour voient finement..., mais la nuit voient grossièrement.

(ESP. Rudamente. Chap. Rudamen o rúdamen.)

Ruf, adj., raboteux, rude, âpre.

Ac grans e rufas las mas. Roman de Jaufre, fol. 27.

Il eut grandes et raboteuses les mains.

Rufian, Rofian, s. m., rufien, paillard, maquereau.

Ancmais tan bon rofian

Non vim.

T. de Taurel et de Falconet: Falconet.

Oncques plus si bon rufien nous ne vîmes.

Que nengun rufian non ause habitar en aquest pays.

(chap. Que cap rufián no oso habitá an este país. La Provensa tamé ere y es un país. La llengua dels inexistens “paísos catalans” es la provensal, lenga d'òc.)

Statuts de Provence. Bomy, p. 205.

Que nul maquereau n'ose habiter dans ce pays.

Que sia acusat de fach criminel (criminal) ni rufian.

(chap. Que sigue acusat de fet criminal ni rufián.)

Statuts de la Confr. du Saint-Esprit.

Qu'il soit accusé de fait criminel et rufien.

CAT. Rufiá. ESP. Rufián. PORT. Rufião. IT. Ruffiano. (chap. Rufián, rufians.)

Rugir, v., lat. rugire, rugir.

Leos rugish. Leys d'amors, fol. 46.

(chap. Lo león rugix o rugish. Los leons rugixen o rugishen.)

Le lion rugit.

Subst. Pueys son dos (dous) chant torn' en rugir.

T. de Guillaume et de G. Riquier: Guiraut.

Puis son doux chant tourne en rugir.

Part. prés. Coma leons rugens.

Trad. de la 1re Épître de S. Pierre.

Comme lion rugissant.

ESP. PORT. Rugir. IT. Ruggire. (chap. Rugí.)

2. Rugit, s. m., lat. rugitus, rugissement.

Fa XII rugitz, o critz. Eluc. de las propr., fol. 255.

(chap. Fa dotse rugits, o crits.)

Fait douze rugissements, ou cris.

CAT. Rugit. ESP. PORT. Rugido. IT. Rugito. (chap. Rugit, rugits.)

- Flatuosité, borborygme.

Fa ronha et pustulas els efans, rugit et ventozitatz excita.

(chap. Fa roña y pústules als infans (chiquets), rugit (petera) y ventosidats (pedorrines) exite o excite.)

Eluc. de las propr., fol. 274.

Fait rogne et pustules aux enfants, flatuosité et ventosités excite.

3. Rug, Ruch, s. m., rugissement.

Rug far et clamors. Eluc. de las propr., fol. 81.

Faire rugissement et clameurs.

IT. Ruggio, rugghio.

- Flatuosité, borborygme.

Ayga, la qual preza otra mezura, fa ruch el ventre.

Exces de vianda... engendra rug. Eluc. de las propr., fol. 54 et 73.

Eau, laquelle prise outre mesure, fait borborygme au ventre.

Excès de nourriture... engendre flatuosité.

4. Rugiment, s. m., flatuosité, borborygme.

Inflacio de ventre e rugiment.

(chap. Unfló de ventre y rugimén.)

Eluc. de las propr., fol. 210.

Enflure de ventre et flatuosité.

(chap. Rugimén, rugimens - flatulensia, flatulensies; petera, peteres; pedorrina, pedorrines. Les tripes rugixen per gana.)

Rugle, s. m., globe.

Dos rugles si encontro en l' ayre, cum dos calhaus eflamatz, fasem granda collizio. Eluc. de las propr., fol. 138.

Deux globes se rencontrent en l'air, comme deux cailloux enflammés, faisant grande collision.

(chap. Rogle, rogles : sírcul, sirculs; lo globo es esféric; los globos són esferics.)

Rumor, rimor, s. m, lat. rumor, rumeur.

Fon gran rumors

Entr' el poble e gran clamors.

Trad. d'un Évangile apocr.

Il fut (y eut) grande rumeur parmi le peuple et grande clameur.

Non aiatz paor

De crit ni de rimor.

Arnaud de Marsan: Qui comte.

N'ayez peur de cri ni de rumeur.

ANC. FR. De quatre lieues oïsiez la rumor.

Roman de Roncevaux, Monin, p. 11.

CAT. ESP. PORT. Rumor. IT. Romore, rimore. (chap. Rumor, rumors; rumó, rumós.)

2. Rumoros, adj., agité, tumultueux, grondeur, mugissant.

Mar... es tempestuoza, rumoroza.

(chap. La mar es tempestuosa, rumorosa. En castellá se escriu y diu igual.)

Eluc. de las propr., fol. 153.

La mer... est tempétueuse, mugissante.

IT. Romoroso. (chap. Rumorós, rumorosos, rumorosa, rumoroses; tumultuós, tumultuosos, tumultuosa, tumultuoses.)

Rundir, v., grogner. 

Parlon aissi cum porcs rutz.

(chap. Parlen així o aixina com lo gorrino (porc) gruñ o gruñix.)

Torcafols: Cominal.

Ils parlent ainsi comme cochon grogne.

(chap. Gruñí: gruñixco o gruñixgo, gruñs o gruñixes, gruñ, gruñim, gruñiu, gruñen; gruñit, gruñits, gruñida, gruñides; yo gruñiré; yo gruñiría; si yo gruñiguera o gruñira.)

Rural, adj., lat. ruralis, rural, rustique, grossier. 

Cobes e rurals. Leys d'amors, fol. 39.

Convoiteux et grossier.

CAT. ESP. PORT. Rural. IT. Rurale. (chap. Rural, rurals; menos mal que tenim la (caixa) Rural.)

Rusca, Ruscha, s. f., écorce.

Per la rusca non pueia

La dous' umor de la saba.

Rambaud d'Orange: Er quan.

Par l'écorce ne monte pas la douce humeur de la séve.

Rusca... de pomier.

(chap. Crosta... de pomera.)

Deudes de Prades, Auz. cass.

Écorce... de pommier.

- Tan.

Als cuers que adobaray farai dar III ruscas novas..., lo quals cuers tenrai... en cascuna rusca per XV dias al mens. Cartulaire de Montpellier, fol. 112.

Aux cuirs que je préparerai je ferai donner trois tans neufs..., lequel cuir je tiendrai... dans chaque tan pendant quinze jours au moins.

- Fig. Ventre, bedaine, panse.

Joglars, imple la ruscha.

Le Dauphin d'Auvergne: Joglaretz.

Jongleur, emplis la panse.

Loc. Apela G. vil fola ruscha. Roman de Gerard de Rossillon, fol. 64.

Appelle Gérard vieille folle bedaine.

CAT. Rusca. (chap. Crosta, crostes. Mon pare de jove anabe a buscá crosta de pi cuan tallaben algún piná pel port, demanán permís al amo, y después se reveníe. Tamé va mol be com a ensenall, pera ensendre lo foc. ESP. Corteza de los árboles.)

2. Ruschal, s. m., écale.

En la notz tres causas ha:

L' escorsa, la testa, 'l nogalhs;

L' escorsa, so es lo ruschals,

Qu' es mot d' amara natura.

Brev. d'amor, fol. 80.

En la noix il y (a) trois choses: l'écorce, la coque, le cerneau; l'écorce, c'est l'écale, qui est moult d'amère nature.

(chap. Clasca, clasques, de anou, anous, amela, ameles; del marisc.)

3. Ruscalh, adj., débile.

Apele los paubres rancs,

Frevols e secs, ruscalhs e mancs.

Brev. d'amor, fol. 138.

Qu'il appelle les pauvres contrefaits, faibles et aveugles, débiles et manchots.

Rustic, Rostic, adj., lat. rusticus, rustique, villageois, grossier.

Engannar... lo poble rostic. Traité de l'Antecrist.

(chap. Engañá... al poble rústic. Tratat del Antecristo o Anticristo.)

Tromper... le peuple rustique.

Subst. Gran companhia de rustics e de vilas.

(chap. Gran compañía de rustics y de vilans - villanos. Ascuma, IEC, AVL.)

Cat. dels apost. de Roma, fol. 30.

Grande compagnie de villageois et de vilains.

CAT. Rustic (N. E. sin tilde). ESP. (rústico) PORT. IT. Rustico. 

(chap. Rústic, rustics, rústica, rústiques. Al Decamerón en chapurriau ne ix un que li enseñe a Alibech a embutí al dimoni al infern.)

2. Ruste, adj., grossier, rude, violent.

Adoncxs viratz d' espaza man ruste colp donat.

Lo bran dichen a terra per mot rusta fertat.

Roman de Fierabras, v. 4318 et 4805.

Alors vous verriez d'épée maint rude coup donné.

Le glaive descend à terre par moult rude férocité.

ANC. FR. 

Par mult ruiste vertu a son caup avalé. 

Roman de Fierabras en vers français.

CAT. Rustec.

3. Rustat, s. f., grossièreté, rusticité, rudesse.

Adoncxs venc l' us vas l' autre de gran, fera rustat.

Roman de Fierabras, v. 1594.

Alors vint l'un vers l'autre avec grande, farouche rudesse.

4. Rusticitat, s. f., lat. rusticitatem, rusticité.

Rusticitat, utilitat. Leys d'amors, fol. 68.

Rusticité, utilité.

CAT. Rusticitat. ESP. Rusticidad. PORT. Rusticidade. IT. Rusticità, rusticitate, rusticitade. (chap. Rustissidat, rustissidats.)

5. Rustegamens, adv., grossièrement, rudement.

Lur parlet mot rustegamens. Hist. de la Bible en prov., fol. 17.

Leur parla moult rudement.

CAT. Rusticament. ESP. (rústicamente) PORT. IT. Rusticamente.

(chap. rústicamen o rusticamen.)

Rutela, s. f., lat. rutela, tarentule.

Percussio… de vipera o de rutela. Trad. d'Albucasis, fol. 46.

(chap. Picotada... de escursó o de tarántula.)

Piqûre... de vipère ou de tarentule.

(chap. Tarántula, tarántules. ESP. Tarántula, tarántulas. En chapurriau se li diu escursó a la víbora; se li diu arraclau, arreclau al “escorpión”.)

(A por la S)