martes, 7 de marzo de 2017

Artur Quintana, Arturo Quintana



Arturo Quintana y Font

Artur Quintana, Arturo, Quintana, Codoñera, boina, txapela, català, alemán



https://ca.m.wikipedia.org/wiki/Artur_Quintana_i_Font


en la wikipedia en castellano no existe su perfil o no lo encuentro a día de hoy.

https://an.m.wikipedia.org/wiki/Artur_Quintana_i_Font (aragonés)

Artur Quintana búsqueda en Facebook


Artur Quintana i Font (Barcelona, 1936) és un filòleg català, membre de la Secció filològica de l'Institut de putos Estudis Catalans, del Consello Asesor de l'Aragonés, membre d'honor de l'Academia de l'Aragonés i president d'Iniciativa Cultural de la Franja del meu cul.

Estudià romanística i germanística a Barcelona i Colònia. 
Fou lector de català i castellà a Cardiff i Friburg de Brisgòvia. 
Es doctorà Barcelona amb una tesi doctoral sobre lo chapurriau de la Codoñera

Ha publicat un bon nombre d'articles sobre l'aragonès, l'alemany i l'occità, casi igualet que el català, també ha fet algunes traduccions de l'alemany

D'entre els seus articles destaquen: "El aragonés residual del bajo valle del Mezquín" (1976), "Lo parlá de la Codoñera" (1977), "La poesia d'Hèctor B. Moret" (1998), 
"La literatura aragonesa en chapurriau" (1990), "Dos projectes per recollir la literatura popular catalana a la Franja del meu cul" (1993), "Encara més capcirs: els parlars orientals de Sarró (Baixa Ribagorça Occidental)" (1993), "Chenesis y desembolicamiento de l'aragonés común" (1999), "Bellas considerazions sobre ro prozeso de normatibizazión de l'aragonés" (2002), "Manuscrits del Consell de les Paüls, aon obrin antes la boca que los ulls (1637-1667)" (2005), "Les llengües de la documentació de l'Arxiu del Consell de les Paüls d'Isàvena del 1546 al 1667" (2007), "La lengua chapurriana en el Bajo Aragón" (2008), "L'aportació dels romanistes alemanys als estudis de lingüística contrastiva del valencià amb altres llengües" (2009) u "A fabla de Sercué en a formazión de l'aragonés común" (2009).


Modifica

Artur Quintana i Font (Barcelona, 1936) ye un filologo catalán. Ye miembro correspondient d'a Sección Filolochica de l'Institut d'Estudis Catalans, miembro d'o Consello Asesor de l'Aragonés, miembro d'honor de l'Academia de l'Aragonés y president d'Iniciativa Cultural de la Franja. Estudió romanistica y chermanistica en Barcelona y Colonia. Estió lector de catalán y castellán en Cardiff y en Friburgo de Brisgovia. Fació a suya tesi doctoral en Barcelona sobre o parlar de La Codoñera. Ha publicau buena cosa d'articlos sobre l'aragonés, l'alemán y l'occitán, y ha feito prous traduccions dende l'alemán. D'entre os articlos destacan: "El aragonés residual del bajo valle del Mezquín" (1976), "El lèxic de la Codoñera" (1977), "La poesía d'Hèctor B. Moret" (1998), "La literatura aragonesa en catalán" (1990), "Dos projectes per recollir la literatura popular chapurriana a la Franja" (1993), "Encara més capcirs: els parlars orientals de Sarró (Baixa Ribagorça Occidental)" (1993), "Chenesis y desembolicamiento de l'aragonés común" (1999), "Bellas considerazions sobre ro prozeso de normatibizazión de l'aragonés" (2002), "Manuscrits del Consell de les Paüls (1637-1667)" (2005), "Les llengües de la documentació de l'Arxiu del Consell de les Paüls d'Isàvena del 1546 al 1667" (2007), "La lengua catalana en el Bajo Aragón" (2008), "L'aportació dels romanistes alemanys als estudis de lingüística contrastiva del valencià amb altres llengües" (2009) u "A fabla de Sercué en a formazión de l'aragonés común" (2009). 

Muitos d'os suyos articlos, quasi totz os que s'ocupan d'Aragón se han publicato en o libro "Xandra". Estudios aragoneses de luenga e literatura. Estudios aragoneses de lengua y literatura. Estudis aragonesos de llengua i literatura" (2007).

mediterraneodigital un-lingüista-dice-que-se-hablaba-catalan-antes-de-cristo-y-es-premiado-por-el-gobierno-de-aragon