Vie de Saint Trophime. Tostems aus dir c'on deu aver conselh (Bartsch)

Vie de Saint Trophime.

(Raynouard, éd. Ramón Guimerá Lorente.)

Tostems aus dir c'on deu aver conselh

dels ancians e c'on prenna espelh

en lors bels fatz e'n lur ditz eissament:

e car l'antic en lur comensament

pregavan Dieu, lo payre glorios,

tot enaysin lo devem pregar nos

que elh nos don complir nostre dechat

a sa onor e senes falsetat.

Tengut nos an enclaus aquest escrig

nostres clerges, tro c'on lur o a dig,

per pereza e per nesietat: 

mas aras l'an de novel revelat, 

car conoison que per lur gran pereza,

per lur delieg e per lur avareza

an perduda la renda que avien

en Alisquams, tant com ben lo servien; (v. campos Elíseos)

qu'ieu ay auzit que gran devosion

i avien totas gens per lo mon,

e ben de luen s'i fazien portar

sil que morien de sa otra la mar.

Con ayso sie, demandas o als viels,

els o diran plus gent que ieu e miels.

Pero comtan que plus aut de Layon,

encara mays plus aut que de Mascon,

venien mortz que avien elegit

e'n lur gaje layssavan establit

c'on los meses en un vayselh de fust,

mot fort sarat e que fosa ben just.

Cant eran mort, los metien sos parens,

pueys metien lo en lo Roze corent;

entro aval ad Arle deysendien,

car plus en sus decendre non podien,

per la vertut del sementeri sans,

que Dieu sagret, c'om apella Alisquams.

Encaras mais reconta, et es vers,

que de Tolzan e de tot Carcases

e de Franza e de tota Espanha,

foson en plan o foson en montanha,

tant com tenian los regnes de sa mar,

cant eran mort, s'i fazien portar.

E tutz avien tant gran devosion

los avesques e ls contes e l baron

que a penas alons jaser volian:

aytant gran fe al sementeri avian.

E si fazien totz los ricz embaymar (embalsamar)

et an cavalz vo an carris portar;

e li paures que aver non avien,

a lur parens prometre si fasien,

los salesan dedintre e defors: (los salaren de dins y de fora)

e cant fora ben saonat lo cors,

lo portesan en Arle soterar, (lo portaren a Arlés a enterrá : soterrar)

en Aliscamps, lo qual volc Dieus sagrar.

So es l'espelh qu'ieu desus dig avia: (l'espill)

el qual espelh totz fizels si deuria

mirar en so que fasien los antics.

Mais nos semblam los jovenetz mendics, 

car no siguem las pezadas dels viels

que dizien et o fasien mot miels (que dién y u féen mol milló)

que nos non fam, per que laysam estar (que natros no fem)

lo sante luoc que Dieus dignet sagrar.

Mas ges del tot non es nostre lo dans,

ans y an part selhs que rosins anblans

e bels cavals sojornatz e corens

tenon d'aquo que lur ufron las gens.

Per lur deport e per lur quavalquar

dezamparon lo servir de l'autar (desamparen lo serví del altá)

e non mostron tota la veritat

del sante luoc aysi com fon sagrat.

Molt o fan miels de la relegion:

sels que i son, dison en lur sermon

q'ils sont tutz sans e lo lur eysamens:

per que tiran ad els totas las gens,

que non sabon la vera sagrason

que Jezus fes al sementeri bon.

E per aquo quar tota gent non sap

la gran vertut que l sementeri cap,

ieu o diray a tot lo mont per ver:

sol de l'auzir es grans gauc e plaser.

Ar m'entendes et aurires l'effant Jesus pueyssas que fes. (L'évangile de l'enfance)

L'évangile de l'enfance.

Ar m'entendes et aurires

l'effant Jesus pueyssas que fes.

Un bon mati se vai levar

e vol s'en anar deportar

foras la vila en la ribieira.

E passet per una teulieira

ont avia ganre d'ubriers

que farian teules e pechiers. (pichella, cantrella, etc.)

L'effant aqui s'arestanquet,

l'obra que farian regardet;

pueis l'effant volc lur aiudar.

E l teulier vai li demandar:

"Digas, effant, de qui es vos

que tant es bel e gracios?

Vos non es pas d'aquels mestiers

que fassas teules ni pechiers.

Ieu cre que sias gentil effant;

la cara n'aves e l semblant.

Vos me semblas de gran linhatge (del de David)

e de mot noble parentatge.

Prec vos, mon effant, vo n tornes."

L'effant respont: "No farai ges." (no u faré gens)

L'effant am los obriers estet;

tro fon gran nueg lur aiudet. (hasta que va sé gran nit : tancada)

A lo teulier era samblant

c'amb els obres Jesus l'effant.

A l'effant nulla re non dero

ni de manjar no l convidero. (“ni de minjá no lo van convidá”)

Vespre font; volgro s'en anar;

car era ora d'elbergar. (albergar : hora de retirás a casa)

L'obra, c'an facha, regarderon; (que han feta, van mirá)

trestotz fort se meravilheron,

cant viron tanta d'obre facha, (“cuan van vore tanta d'obra feta”)

e font mot gentilmens obrada.

Mai n'agro fag en aquel dia (mes ne habíen fet en aquell día)

que de cinq jorns fag no n avia.

Pueis lo prozom teulier va dir (Después lo prohome teulé va di)

a sos obriers: "Be m meravilh,

aquel effant, ont es anat,

quey tot jorn nos a aiudat?”

Dis lo maistre: "Gran falhensa

avem fag e desconoissensa,

qu'a l'effant non avem re dat:

de que ferem gran malvestat.

Negu de totz re non li dem

ni de manjar ne l convidem."

Respondo totz: "Sol que l trobem,

entre tos ben lo pagarem." (entre tots be li pagarem)

D'aqui se van tantost partir,

vas lur hostal s'en van venir,

am gran gaug et ab alegratge,

car avian fag tan bel obrage.

L'effant Jesus fonc remazutz

a la teuliera rescondutz.

E cant s'en foront totz anas, (y cuan s'en habíen anat tots)

l'effant Jesus, qu'era remas,

tota l'obra que facha avian, -

ben quatre jorns o .v. avia, -

ola ni teule ni pechier,

ren non a remarut entier. (remazut : res no ha quedat sansé)

L'effant Jesus tot atrenquet, (tot u va trencá)

de mantenent el s'en anet

ves son hostal tant co podia.

E Jozep son effant queria;

e car era vespre tan gran,

gran paor avia de l'effan,

car non lo podia trobar,

Jozep no faria mai plorar

e dis: "Catiu, e que faray, (faré)

aquest effan on trobaray?" (trobaré)

Cant el at pro l'effant sercat

e fon ben las e trabelhat, (treballat : cansat, baldat)

el vic l'effant que s'en venia

ves son hostal tant co podia.

E Jozep tantost l'effan pren

per la ma et pueis menet l'en.

Nostra dona, cant vit Jozep

e l'effant que am se menet,

ela ac plazer e gaug mot grant,

cant font vengutz son car effant.

Pueis nostra dona humilment

li demandet mot dossament: (li va preguntá mol dolsamen)

"Mon effant, vont a ves estat

de tan gran nueg? Si as albergat,

ieu vos priec que no m'o seles."

L'effant respon: "No faray ges.

Uey mati ieu me vau levar

e volg i anar deportar

tras la vila en la ribieira,

e passey per una teulieira

ont avie granre d'obriers

que farian teules e pichiers.

Aqui ay huey tot jorn estat

e ay als obriers aiudat."

E nostra dona pres a rire,

e pueys apres ella va dire:

"Mon enfant, es d'aytal mestier

que fassas teule ni pechier?"

Nostra dona va l demandar:

"Mon effan, volrias vos pauzar?"

L'effant respont: "Menjar volria,

huey no mangey de tot lo dia."

E nostra dona a respondut:

"Mon effan, be son malastruc

sels cui aves huey aiudat,

que lunha ren no us aion dat." (lunha : nulha)

Jesus respon: "Res no me deron

ni de mangar no m covideron."

L'effant Jesus beg e manget: (va beure y va minjá)

cant a manjat, pauzar s'anet.

E lo prozom de la teulieira

lo bo mati tent sa carreira,

a la teulieira s'en anet,

ganre d'obriers am se menet.

L'obra pesset aver trobada

entieira, com l'avia laissada,

et vit que res no y ac entier,

ola ni teule ni pechier.

E l teulier cridet: "Que faray (va cridá: qué faré)

ni qualh cosselh penre poiray? (ni quín consell pendre podré)

E qui m'a donat tal dampnatge

que m'aia trencat mon obratge?

Qu'ieu non li pessi aver tort:

mai me valgra que m'agues mort."

Lo teulier estet corrossat (enfadat, cabrejat, mosquejat, etc.)

e fonc mot dolent et irat, (irat sol significá triste, no enfadat)

cant vic tota l'obra affolada,       (cuan va vore tota la obra afollada)

aissi delida e malmenada.

Pueis lo prozom teulier va dir

a sos obriers: "Voles aurir: (voléu escoltá, sentí)

l'effant que hier nos aiudet,

per so car ren hom ne l donet,

sapjas que ieu vau fort doptan

que l'aga fag aquel effan."

tot respondon: "Far se poria;

nos ferem mot gran vilania

qu'a l'effant non aiam re dat;

de que ferem gran malvestat.

Per que per sert es be razo

l'effan nos redda gazardo,

car l'effan es de gran sabenssa,

ne re a ffar non a temenssa:

effan fassa o mal o be,

el non pessa falhir en re.

Digam l'effant fag o agues,

lun tems amenda non aures."

E parlet un savi Juzieu:

"Senher," dis el, "no vos sia grieu,

per sert ieu acosselharia,

si conoisses que be fag sia,

davant Jozep nos no n anem

e pueis apres li contarem

la perdoa e l dampnatge gran

que nos a fag lo sieu effan."

Tug respondo: "Mot ben dizes,

maistre, anem hy addes."

D'aqui s'en van tantost partir,

davant Jozep s'en van venir

et anero lo saludar

e Jozep elos atrestal. (elos : an ells atretal : tamé, igualmen)

Dis Jozep: "Senher, que dizes?"

"Senher, nos te direm addes."

Jozep tantost s'anet pessan

c'alqu' esquern lur a fag l'effan.

Pueis lo prozom teulier va dir:

"Senher Jozep, voles aurir:

ton filh Jesus venc entre nos,

a la teulieira adiudet nos (a la teulería mos va ajudá)

l'effan de bona volontat,

volontiers nos a aiudat.

Mais pueis nos ho a car vendut,

de l'obra non a remazut,

olas ni teulas ni pechier, (olles ni teules ni pichelles)

res no y a remazut entier."

Pueis Jozep al teulier va dir:

"Maistre, fort me meravilh,

si nostre effan vos a trencada

vostra obra ni affolada."

E lo teulier a respondut:

"Senher Jozep, si Dieus m'aiut,

sapjas que ieu non ho diria

per lunha re que el mon sia." (nulha)

Dis Jozep al teulier: "Anem

a la teulieira e veirem

s'aquela obra ha trencada

l'effan Jesus ni affolada."

Totz respondo: "Mot volontiers."

Dis Jozep: “Metes vos premiers”

D'aqui sen van tantost partir;

a la teulieira van venir:

la obra volgro a Jozep mostrar.

E l teulier anet regardar

et estet trestos vergonhos, (v. trastotz)

e fonc per sert meravilhos,

cant el vic l'obra ben formada,

ben cuecha e ben apparelhada;

olas e teules e pechier:

trastot o troberon entier.

Dis Jozep: "Senher, que voles,

pus vostra obr' entieira aves?

Vos autres semblas truffados,

barataires, escarnidos,

que m'agas fag venir vessar

ni tant luenh venir trabelhar.

Mot aves fag gran vilania,

qu'ieu non puesc anar a ma guia."

Respondet lo prozom teulier:

"Senher Jozep, merce vos quier,

prec vos que vos me pardones

per la bontat que en vos es."

Respon Jozep: “Perdon vos Dieu,

car el o pot melhs far que ieu.” 

Lo teulier vai d'aqui partir,

ves son hostal s'en va venir,

e tug sos obriers issamen

d'aqui partiron e van s'en

am gran gaug et ab alegrage,

car accabatz fonc lur obratge.