viernes, 17 de julio de 2026

Terra, Terreta, Terral, Terros, Terrier, Terren - Terratremol

Terra, s. f., lat. terra, terre.
Fructifica plus en magra terra que en grassa. V. et Vert., fol. 75.
Fructifie plus en maigre terre qu'en grasse.
Il fan ficar un albre en terra. Liv. de Sydrac, fol. 31.
Ils font planter un arbre en terre.

Peñarroya de Tastavins, Pena-roja, Penarroija

- Domaine, propriété.
La vescomtessa donet lo decime de tota sa terra. Titre de 1160.
(chap. La vizcondessa va doná la déssima de tota sa terra. Se entén mol be lo chapurriau del añ 1160.)
La vicomtesse donna le dixième de toute sa terre.
No 'ls laisses terra tenir.
(chap. literal: No 'ls dixare terra tindre.)
Folquet de Romans: Tornatz es.
Ne les laissât terre posséder.
Terra es el mech de la regio del mon pauzada. Eluc. de las propr., fol. 146.
La terre est au milieu de la région du monde posée.

Planeta, planetes, Mercurio, Venus, la Terra, Marte, Júpiter, Saturno, Urano, Neptuno, Plutón, Haumea, Makemake, Eris Ceres

- Partie solide du globe.
Tan cum mar clau, ni terra pot estendre.
Arnaud de Marueil: Anc vas Amors.
Autant comme mer enclot, et terre peut (s') étendre.
Loc. Sebelhit en terra de promissio. V. et Vert., fol. 80.
Enseveli en terre de promission.
Adv. comp. Gran tempesta que met a terra los grans albres.
V. et Vert., fol. 9.
Grande tempête qui met à terre les grands arbres.
Fon lo murs per terra, e 'l castels pres. V. de Bertrand de Born.
Le mur fut par terre, et le château pris.
CAT. Terra. ESP. Tierra. PORT. IT. Terra. (chap. Terra, terres.) 

2. Terreta, s. f. dim., petite terre, petit domaine.
Ab onor pretz mais pauca terreta
Qu' un emperi tener a dezonor.
(chap. En honor apressio mes menuda terreta que un imperi tindre a deshonor.)
Bertrand de Born: Pus Ventedorn.
Avec honneur je prise davantage petite terre qu'un empire tenir à déshonneur. 
CAT. Terreta. IT. Terretta. (chap. Terreta, terretes; patria menuda, la terra aon se ha naixcut y un ha creixcut o se ha criat; la meua es Beseit, Beceite, y la comarca del Matarraña, lo riu: aigua de Terrañes.)

Beceite, el pueblo, casco urbano, las eras, les eres

3. Terral, s. m., terreau, terre.
Del loc alsor
Jos al terral.
A. Daniel: Chanson.
Du lieu plus haut en bas à la terre.
ANC. FR.
Del mur e del terrail lor esteut départir. Roman de Rou, v. 4080.

4. Terros, adj., lat. terrosus, terreux.
Fon derieire totz terros. Roman de Jaufre, fol. 39.
(chap. Estabe (anabe) detrás tot terrós : tacat de terra.)
Fut derrière tout terreux.
Tan bon elme brunit veiretz terros,
Envers, jazer sanglens.
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 4.
Tant bon heaume bruni vous verrez terreux, renversé, gésir sanglant.
- Décomposé. 
Una partida del os,... e ja era terros. Trad. d'Albucasis, fol. 45.
Une partie de l'os,... et déjà il était terreux.
CAT. Terros. ESP. IT. Terroso. (chap. Terrós, terrosos, terrosa, terroses; vore tarrós, tarrossos.)

5. Terrier, s. m., terrier, terrasse.
L' aut mur e 'l terrier.
Giraud de Borneil: Lo doutz chant.
Le haut mur et le terrier.
Ni fossat ni terrier que no destruu. Roman de Gerard de Rossillon, fol. 23.
Ni fossé ni terrasse qu'il ne détruise.
ANC. FR.
Li roi d'Aufrique as hui fet trébuchier
Et son cheval abatu el terrier.
Roman d'Agolant, Bekker, p. 179.
ESP. Terrero. (chap. Terré, terrés.)
- Seigneur terrien.
Sai prelatz e terriers e borzes.
G. Gaucelm: A penas.
Je sais prélats et terriers et bourgeois.
E 'l segons es adreg e bons terriers.
Ralmenz Bistors: En Azemars.
Et le second est juste et bon terrier.

6. Terren, Terre, adj., lat. terrenus, terrestre.
En est segle terre.
Folquet de Marseille: Vers Dieus.
En ce monde terrestre.
Pus tota re terrena
S' alegra quan fuelha nais.
(chap. Pos tota cosa terrenal se alegre cuan naix la fulla.)
Arnaud de Marueil: Bel m' es.
Puisque toute chose terrestre se réjouit quand feuille naît.
Fig. Ab trop d' erguelh m' eslais
De tota beutat terrena.
Bertrand de Born: Cazutz sui.
Avec trop d'orgueil je m'enlace de toute beauté terrestre.
Subst. Jamais no veirai ome de mon terren.
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 83.
Jamais je ne verrai homme de mon territoire.
ANC. FR. Vuider les sens de toute terrienne affection. Rabelais, liv. III, ch. 36.
Desdaignant les sceptres et les couronnes terriennes.
Camus de Belley, Diversités, t. II, fol. 118.
Propos un peu trop libre en ce qui regarde les puissances terriennes.
Mémoires de Sully, t. 1, p. 274.
CAT. ESP. PORT. IT. Terreno. (chap. Terreno, adj., de la terra.)

7. Terrenal, adj., terrestre, de la terre.
En mi avetz poder major
Que dona del mon terrenal.
Amanieu des Escas: Dona per.
En moi vous avez pouvoir plus grand que dame du monde terrestre.
S' ieu fos reys terrenals. Trad. de l'Évangile de Nicodème.
(chap. Si yo fora (siguera) rey terrenal.)
Si je fusse roi de la terre.
Fig. Non aesma pas los terrenals tems qui espera en la durabletat de Dieu.
Trad. de Bède, fol. 82.
N'estime pas les temps terrestres qui espère en l'éternité de Dieu.
CAT. ESP. Terrenal. PORT. Terreal. (chap. Terrenal, terrenals.)

8. Terraire (Terrayre), Terrador, s. m., terroir, territoire, pays, contrée.
Encaras s' apella lo terrayres de plan,
Per los gens, al dragon desobre Draguignan.
V. de S. Honorat.
Encore s'appelle le territoire simplement, par les gens, au dragon dessus Draguignan.
Pessa en qual terrador
Emblaran siei guazanhador.
P. Cardinal: D' Esteve. 
Pense en quel territoire voleront ses pillards.

9. Territori, Terratori, s. m., lat. territorium, territoire.
Del territori de Tholosa. Tit. du XIIIe siècle. DOAT, t. CXVIII, fol. 36.
Du territoire de Toulouse.
El terratori de Lemotjas. Cat. dels apost. de Roma, fol. 78.
(chap. Al territori de Limoges - se parle y se escriu lo lemosí, llemosí, limousin. Vore textos de San Marsial - Saint-Martial - de esta siudat.)
Au territoire de Limoges.
CAT. Territori. ESP. PORT. IT. Territorio. (chap. Territori, territoris.)

Francesc Serès, Serés, sirás franchista, Saidí, Zaidín, escriptor, escritor, franja

10. Terrestre, Terrestri, Terrest, adj., lat. terrestris, terrestre, de la terre.
Dieus plantet paradis terrestre de bos albres. V. et Vert., fol. 36.
(chap. Deu va plantá un paraísso terrestre de bons abres - albres, arbres.)
Dieu planta le paradis terrestre de bons arbres.
Be semblet rey terrestre, can fo sus el destrier. Roman de Fierabras, v. 157.
Bien il sembla roi de la terre, quand il fut sur le destrier.
Las fueillas de leune terrest. 
Deudes de Prades, Auz. cass.
Les feuilles de lierre terrestre.
Fig. D' onor terrestri non an gran cobeetat. Poëme sur Boèce.
D'honneur terrestre ils n'ont pas grande convoitise.
CAT. ESP. PORT. IT. Terrestre. (chap. Terrestre, terrestres; extraterrestre com Gurb, extraterrestres.)

Sense notissies de Gurb, traducsió al chapurriau

11. Terrestritat, s. f., terrosité, qui est de la nature de la terre.
Maduras,... lor terrestritat es mixta ab alcuna aygosa dossor.
(chap. Mores,... la seua terrosidat está mesclada en alguna aiguosa dolsó.)
Es pura, ses terrestritat.
Eluc. de las propr., fol. 218 et 264.
Mûres,... leur terrosité est mêlée avec aucune douceur aqueuse.
Est pure, sans terrosité.
ESP. Terrestridad (terrosidad). IT. Terrestrità, terrestritate, terrestritade.
(chap. Terrosidat, terrosidats.)

12. Terage, s. m., terre, domaine, territoire.
Magdalena m' a fag issir de mon terage. V. de sainte Magdelaine.
Magdelaine m'a fait sortir de ma terre.

13. Terreisme, s. m., terroir, terrain.
La meitats de tot aicel terreisme, lo qual es outra l' estrada comunal.
Tit. du XIIIe siècle. DOAT, t. CXXXVII, fol. 237.
La moitié de tout ce terroir, lequel est par delà le chemin communal.

14. Aterrar, v., atterrer, renverser.
No sai per que m' aterra. Leys d'amors, fol. 28.
Je ne sais pourquoi elle me renverse.
Fig. Sobra 'l sen et aterra. Leys d'amors, fol. 22.
Surmonte et atterre le sens. 
Part. pas. Tost serem del tot aterrat.
G. Riquier: Be m degra.
Tôt nous serons entièrement atterrés.
Son chaval aucit, lhui aterrat. Roman de Gerard de Rossillon, fol. 106.
Son cheval tué, lui renversé.
CAT. ESP. Aterrar. PORT. Atterrar. IT. Atterrare. (chap. Aterrá : caure an terra, tombá; aterrisá o aterrissá.) 

15. Aterrir, v., consumer, réduire en terre.
Part. pas. 1 gran femoras vil et aterrit. V. et Vert., fol. 95.
Un grand tas de fumier vil et réduit en terre.
- Fig. Infirme, cassé.
Ieu que suy vieyls et aterritz. V. de S. Honorat. 
Moi qui suis vieux et infirme.

16. Enterrar, v., enterrer.
Far enterrar los que eran morts. Chronique des Albigeois, col. 48.
(chap. Fé enterrá als que (eren) estaben morts.)
Faire enterrer ceux qui étaient morts.
Subst. Devo esser a son servizi d' el, al enterrar.
Ord. pour Carcassonne., Ord. des R. de Fr., 1411, t. IX, p. 608.
Doivent être à son service de lui, à l'enterrer.
ANC. FR.
Quant il fut enterret et la pere fut mise.
Fragm. du Ms. de la Rés. de J.-C.
CAT. ESP. PORT. Enterrar. IT. Interrare. (chap. Enterrá, enterrás : yo me enterro en arena a la playa, enterres, enterre, enterrem o enterram, enterréu o enterráu, enterren; enterrat, enterrats, enterrada, enterrades; tos enterraré a tots; enterraría la destraleta de guerra; si yo enterrara.)

Aquí descanse Fulano, que va aná a vore en un misto si ñabíe gas al depósit, y sí que ne quedabe. RIP (no ton enriguéu o enrigáu)

17. Enteraire, s. m., fossoyeur.
Peire Fabre, enteraire de Nemse.
(chap. Pedro o Pere Fabre, enterradó de Nîmes.)
Tit. de 1428. Hist. de Nîmes, t. III, pr. p. 227.
Pierre Fabre, fossoyeur de Nîmes.
ESP. (Enterrador) PORT. Enterratore. (chap. Enterradó, enterradós, enterradora, enterradores; fossadó, fossadós, fossadora, fossadores.)

18. Sosterrenh, adj., sous la terre, en dessous de la terre.
La lun' es sosterrenha, que cor plus bassamens.
Pierre de Corbiac: El nom de.
La lune est en dessous de la terre, vu qu'elle court plus bas.

19. Subterrane, adj., lat. subterraneus, souterrain.
Cum appar en la subterranea consumpcio de las ribas.
Eluc. de las propr., fol. 152.
Comme il apparaît en la souterraine destruction des rives.
(chap. Subterráneo, subterráneos, subterránea, subterránees.
ESP. Subterráneo, etc.)

20. Sosterrar, Sotzterrar, Soterrar, v., enterrer, inhumer.
Qu' el poguessan soterrar. V. de S. Honorat.
(chap. Que lo pugueren enterrá - inhumá - sebelí.)
Qu'ils le pussent enterrer.
Pero, quals que s' en sotzterre,
Clerg' en faran a Dieu lau.
Raimond de la Tour: Ar er dregz.
Pourtant, quel qui s'en enterre, les clercs en rendront louange à Dieu.
Fig. Sosterra pretz, e destrui cortesia.
Lanfranc Cigala: Estiers mon.
Enterre mérite, et détruit courtoisie.
Veiatz del fals com erra,
Que per aver veda, solv e soterra.
Bertrand d'Allamanon: Del arcivesque.
Voyez du faux comme il erre, vu que pour argent il met en interdit, absout et enterre.
P. Vidal: Tant me platz.
CAT. ESP. PORT. Soterrar. IT. Sotterrare. (chap. Enterrá.)

Desideri Lombarte Arrufat, fumán, sigarro, Peñarroya de Tastavins, dialecto catalán

21. Sotolterci, s. m., souterrain.
Per un sotolterci a los comtes menatz 
Dreyt a la sinagoga.
Roman de Fierabras, v. 2841.
Par un souterrain a les comtes menés droit à la synagogue.
22. Mediterrane, adj., lat. mediterraneus, méditerrané, qui est au milieu des terres.
Mar... mediterranea,... pel miech de la terra, corr... entre Asia, Affrica et Europa. Eluc. de las propr., fol. 153.
(chap. Lo mar... mediterráneo,... pel mich de la terra, corre... entre Asia, África y Europa.)
La mer... méditerranée, par le milieu de la terre, court... entre Asie, Afrique et Europe.
(chap. mediterráneo; Mediterráneo, aon va naixe Joan Manuel Serrat; mediterráneos, mediterránea, mediterránees. Lo riu Matarraña naix mol prop del mar, a Terrañes, - ma + Terrañes : Terranyes : terránees - pero primé desemboque al Ebro a Fayó, y “mor” al mar al delta. ESP. Mediterráneo.)

SAN SEBASTIÁN VA LLIBERÁ DE LA LEPRA A FAYÓ  (SIGLO XIV. FAYÓ)

23. Cambaterrar, v., démonter, mettre pied à terre, descendre de cheval.
Part. pas. Com es cambaterratz ?
Avez vostre caval prestatz ? 
Son tuit ensemps cambaterrat. 
Roman de Jaufre, fol. 95 et 107.
Comment êtes-vous démonté? Avez-vous prêté voire cheval?
Ils sont tous ensemble descendus de cheval.
(chap. Cama + terra : camaterrá : desmontá del caball.)

24. Deyssoterrar, v., désenterrer, exhumer. 
Part. pas. La toseta a deyssoterrada. V. de S. Honorat.
(chap. La sagala ha desenterrat - desenterrada)
La jeune fille il a désenterrée.
CAT. Dessoterrar. ANC. ESP. Desoterrar (MOD. Desenterrar, exhumar).
IT. Disotterrare. (chap. Desenterrá, exhumá : desenterro, desenterres, desenterre, desenterrem o desenterram, desenterréu o desenterráu, desenterren; desenterrat, desenterrats, desenterrada, desenterrades; desenterraré; desenterraría; si yo desenterrara un tessoro.)

"L'art estava sepultada 
en sepulcra lemosí, 
mes ara desenterrada 
y molt ben afeyzonada
para tot bon us y fí, 
la us dona un malorquí." 

25. Terragarda, s. f., messiage, fonction du messier, du garde champêtre.
Contra la dita terragarda.
Aprop lo qual dia de terragarda deu respondre lo deffendent et ades sens tota dilatio. Tit. de 1294. DOAT, t. XCVII, fol. 250.
Contre ledit messiage.
Après lequel jour de messiage doit répondre le défendant et incessamment sans nulle dilation.
(chap. Terraguarda, terraguardes; guarda campestre.)

26. Terragardar, v., faire fonction de garde champêtre, de messier.
Aver sos predits dias... per terragardar. 
Tit. de 1294. DOAT, t. XCVII, fol. 250.
Avoir ses avantdits jours... pour faire fonction de garde champêtre. 
(chap. Terraguardá : guardá la terra : fé la funsió de guarda campestre.)

27. Terramajor, Terramaior, s. f., terre-majeure, terre-sainte.
Nostr' ancessor
Conquesteron terramaior. 
Aimeri de Bellinoy: Cossiros cum.
Nos ancêtres conquirent terre-sainte.
(chap. Terramajó, terra santa.)

28. Terramaire, s. f., mère-terre, terre.
Lo soleilhs, ab sa calor,
Tira terrenal vapor,
E pueis la freior del aire
Empenhen vas terramaire
La vapor terrenal sa jos,
Fai las dichas impressios.
Brev. d'amor, fol. 38.
Le soleil, avec sa chaleur, attire la vapeur terrestre, et puis la froideur de l'air poussant vers la terre la vapeur terrestre en bas, fait lesdites impressions.
(chap. Terra mare.)

Terra lliure, Juaquinico el Torrao, organizador, paradas, país, Catalunya

29. Terratremol, s. m., tremblement de terre.
Quan lo terratremols se fay. Brev. d'amor, fol. 39.
Quand le tremblement de terre se fait.
Venc terratremols per l' engenh del diable. Liv. de Sydrac, fol. 7.
Vint tremblement de terre par l'engin du diable.
ANC. FR. Ce terretremble... qui esbranla toute la maison.
Camus de Belley, Diversités, t. II, fol. 6.
ANC. CAT. Terratremol. ESP. Terretremo. (terremoto) (chap. Terremoto,  terremotos : cuan tremole la terra; no diem terratrémol, pero sí “tremola, porró”. Se li diu terremoto a un chiquet o chiqueta mol mogut, com Chicho, o Marcel Pena, lo pena de Marsel.)

Markel Bringuè, Marcel Pena, lo pena de Marsel, lo reguer, Franja Viva, Franja Morta, Alguer, Alguero.

Termin, Termini, Terminacio, Terminatio, Termenable, Terme - Exterminar

Termin, Termini, s, m., lat. terminus, terme, délai.
Ab fals diz et ab terminis loncs.
Raimond de Miraval: Contr' amor.
Avec faux propos et avec délais longs.
Lonc termini m fan paor.
B. de Ventadour: Estat ai.
Longs termes me font peur.
- Temps, printemps.
Bel m' es quan la rosa floris
E 'l gens terminis s' enansa.
Pierre d'Auvergne: Bel m' es.
Il m'est beau quand la rose fleurit et que le gentil printemps s'élance.
Ab lo dous termini d' estiu.
Arnaud de Cotignac: Lo vers comens.
Avec le doux temps d'été.
ANC. FR. A l'entrant du douz termine
Du mois nouvel.
Gaces Brulé. Essai sur la Musique, t. II, p. 197.
Seigneurs, ce fu en ce termine
Que li douz temps d'esté décline.
Roman du Renart, La Vallière, t. II, p. 188.
CAT. Termini. ESP. Término. PORT. Termo. IT. Termine. (chap. Termini, terminis.)

De hom mort dints los termes de Jaca

2. Terminacio, Terminatio, s. f., lat. terminatio, délimitation, action de poser des bornes, fin, conclusion. 
Mar... per sas ribas pren terminacio. Eluc. de las propr., fol. 153.
Mer.. par ses rives prend délimitation.
- Terminaison.
Tantas rimas troba hom en esta terminatio. Leys d'amors, fol. 149.
(chap. Tantes rimes se troben en esta terminassió.)
Tant de rimes on trouve dans cette terminaison.
CAT. Terminació. ESP. Terminación. PORT. Terminação. IT. Terminazione.
(chap. Terminassió, terminassions.)

3. Termenable, adj., retenable, arrêtable, terminable, limitable, qui peut 
être arrêté, retenu, borné.
Ayga... es... per cors estranh termenable. Eluc. de las propr., fol. 149.
L'eau... est... par corps étranger retenable.

4. Terme, s. m., lat. termen, terme, borne.
Termes moven
De lor logal o trasmudan.
Brev. d'amor, fol. 127.
Changeant ou transposant les bornes de leur place.
Terra non poyres aver per caussar lo terme, aquel ni sos agachos.
Trad. du Tr. de l'Arpentage, part. II, c. 28.
Terre vous ne pourrez avoir pour chausser le terme, celui-là ni ses témoins.
- Tertre.
E 'l gibres e 'l neus son a flocx
Pels termes. 
P. Raimond de Toulouse: Era pus.
Et le givre et la neige sont à flocons par les tertres.
- Temps préfix.
Can venc al jorn del terme qu' ilh pausero. Liv. de Sydrac, fol. 2.
Quand vint au jour du terme qu'ils posèrent.
Seran pagadas per los termes vengutz et a venir.
Ord. de Philippe-le-Bel, de 1306.
Seront payés pour les termes venus et à venir.
Deu terme penre per respondre. Liv. de Sydrac, fol. 109.
Doit prendre terme pour répondre.
- Accouchement.
Es util quan ve en jorn de terme. Eluc. de las propr., fol. 85.
Est utile quand vient en jour de terme.
- Fin, achèvement.
Tro qu' es vengut lo terme de la sieua sancta vida. V. de S. Honorat.
Jusqu'à ce qu'est venue la fin de la sienne sainte vie.
CAT. Terme. (chap. Terme, termes. Vore “los termens” del regne de Valencia o “De hom mort dints los termes de Jaca.”)

5. Termenal, adj., lat. terminals, qui concerne les termes, les limites, les 
confins.
Subst. Dins... Moychac ni dins los termenals.
Cout. de Moyssac, XIIIe siècle, DOAT, t. CXXVII, fol. 1.
Dans... Moyssac ni dans les limites.
ESP. PORT. Terminal. IT. Terminale. (chap. Terminal, terminals.)

6. Termenador, Termanador, s. m., limitateur, borneur.
D' autres savents homes e termenadors.
Trad. du Tr. de l'Arpentage, part. II, c. 2.
D'autres savants hommes et borneurs.
Orizon, que vol dire termanador de la vista, et el la termena.
(chap. Horizonte, que vol di limitadó de la vista, y ell la limite.)
Eluc. de las propr., fol. 108.
Horizon, qui veut dire limitateur de la vue, et il la limite.
ESP. Terminador. IT. Terminatore.

7. Termenar, Terminar, v., lat. terminare, terminer, borner, limiter.
Orizon, que vol dire termanador de la vista, et el la termena.
Eluc. de las propr., fol. 108.
Horizon, qui veut dire limitateur de la vue, et il la limite.
- Poser des bornes, fixer des limites.
Lo libre que ensenha de destrar e de termenar.
Trad. du Tr. de l'Arpentage, part. 1, Som.
Le livre qui enseigne à mesurer et à borner.
Subst. Capitol de terminar.
Trad. du Tr. de l'Arpentage, part. II, c. 1.
Chapitre du borner.
CAT. ESP. PORT. Terminar. IT. Terminare. (chap. Ficá fites; dividí terres, lindá, limitá, ficá limits, separá 2 termes de diferens amos. Vore fita, filloles.)

8. Terminatiu, adj., limitatif, propre à limiter.
Es terminativa, cum vezem que la arena seca sia terme de la mar.
Eluc. de las propr., fol. 26.
Est limitative, comme nous voyons que le sable sec soit limite de la mer.
CAT. Terminatiu. ESP. IT. Terminativo. (chap. Terminatiu, terminatius, terminativa, terminatives; limitatiu, limitatius, limitativa, limitatives; limitadó, limitadós, limitadora, limitadores.)

9. Aterminamen, s. m., borne, limite.
Dedins aquestz aterminamens. Tit. de 1258, Arch. du Roy., J, 330.
(chap. Dins de estos termes.)
Dans ces limites.

10. Atermenation, s. f., abornement, délimitation.
Aguesso fach valat per atermenation.
Trad. du Tr. de l'Arpentage, part. II, c. 24.
Eussent fait fossé pour délimitation.
(chap. Delimitassió, delimitassions.)

11. Atermenador, s. m., délimitateur, borneur.
Destrador et atermenador.
Trad. du Tr. de l'Arpentage, part. II, c. 1.
Mesureur et délimitateur.
ANC. CAT. Atermenador.

12. Atermenar, v., délimiter, limiter, borner, terminer.
Per aquesta maniera... tot atermenador las poyra atermenar.
Que un terme atermine totz los caps.
Trad. du Tr. de l'Arpentage, part. 1, c. 44.
Par cette manière... tout délimitateur les pourra délimiter.
Qu'une borne limite tous les bouts. 
ANC. FR. Et atermina le jour au lendemain un concile qui aterminé estoit par la bouche du pape. Prophéties de Merlin, fol. XXVII.
ANC. CAT. Atermenar.

13. Determinacio, Determenacio, s. f., lat. determinatio, détermination, signification.
Cum alcunas res... sio en loc per determinacio. Eluc. de las propr., fol. 5.
Comme aucunes choses... soient en place par détermination.
Segon la determenacio de totz los autres catholix.
Segon la determenacio de dreyt escrit.
L'Arbre de Batalhas, fol. 180 et 106.
Selon la détermination de tous les autres catholiques.
Selon la signification de droit écrit.
CAT. Determinació. ESP. Determinación. PORT. Determinação. IT. Determinazione. (chap. Determinassió, determinassions.)

14. Determinar, v., lat. determinare, déterminer, fixer, résoudre, décider.
Ayssi o determina S. Yeroneme. V. et Vert., fol. 92.
(chap. Així (aixina) u determine San Gerónimo o Jerónimo. No ere indio.)
Ainsi le décide saint Hiéronime.

(chap. Així (aixina) u determine San Gerónimo o Jerónimo. No ere indio.)


Mielhs es simplamen duptar
Que folamen determinar.
Aquesta contrarietat
Se sol aissi determinar.
Brev. d'amor, fol. 86 et 62. 
Mieux est de simplement douter que de follement décider.
Cette contrariété a coutume de se résoudre ainsi.
Part. pas. Al dit jorn assignat e determinat.
Chronique des Albigeois, col. 55.
Audit jour assigné et déterminé.
ANC. CAT. Determenar. CAT. MOD. ESP. PORT. Determinar.
IT. Determinare. 

(chap. Determiná, determinás : yo me determino, determines, determine, determinem o determinam, determinéu o determináu, determinen; determinat, determinats, determinada, determinades; determinaré; determinaría; si yo me determinara a enseñá o amostrá lo chapurriau.)

Vols dependre chapurriau ? , natros te l'amostrem, penya porc, peña porc

15. Destermenar, v., mettre hors des limites, rendre infime.
Part. pas. Lignadas destermenadas.
Trad. de la 1re Épître de S. Paul à Timothée.
Lignées infimes.
CAT. Destermenar (N. E. A nadie le sorprenderá que el catalán tenga el mismo verbo que el Roman, romans, romance, lengua occitana). IT. Disterminare.

16. Determenament, Determenamen, s. m. détermination, décision.
Atempramen e determenamen. Cartulaire de Montpellier, fol. 132.
Tempérament et détermination.
ANC. CAT. Determenament (N. E. Repito lo mismo de arriba). 
ANC. ESP. Determinamiento. IT. Determinamento. (chap. Determinamén; determinassió; dessisió.)

17. Destermenament, Destermenamen, s. m., extermination.
Autre periron del destermenamen. La nobla Leycson.
D'autres périrent de l'extermination.
(chap. Exterminassió, exterminassions. La nobla Leycson o Leyczon es la noble llissó escrita en chapurriau antic del Vaud, Suiza, circa lo 1100.
No crec que anigueren los catalans a enseñals a parlá y escriure, com tampoc van aná a Estrasburgo al añ 842.)

Pour de Dieu l' amour et pour du chrétien peuple et le notre commun salut, de ce jour en avant, en quant que Dieu savoir et pouvoir me donne, assurément sauverai moi ce mon frère Charles, et en aide, et en chacune chose, ainsi comme homme par droit son frère sauver doit, en cela que lui a moi pareillement fera: et avec Lothaire nul traité ne onques prendrai qui, à mon vouloir, à ce mien frère Charles en dommage soit.

18. Determenadament, Determinadamen, adv., déterminément, résolument, positivement.
Quant a determinadamen
Del cel en terra, dissenden.
Brev. d'amor, fol. 184.
Combien il y a positivement du ciel en terre, en descendant.
So ayshi determenadament en un loc. Eluc. de las propr., fol. 5.
Sont ainsi déterminément en un lieu.
ANC. CAT. Determenadament (N. E. Repito lo de más arriba). 
CAT. MOD. Determinadament. ESP. Determinadamente.
IT. Determinatamente. (chap. Determinadamen.)

19. Desterminador, s. m., exterminateur.
Periro il del desterminador.
Trad. de l'Épître de S. Paul aux Corinthiens.
Ils périrent par l'exterminateur.
(chap. Exterminadó.)

20. Exterminayre, Exterminador, s. m., lat. exterminator, exterminateur.
Exterminayre e dissipayre. Eluc. de las propr., fol. 12.
(chap. Exterminadó y dissipadó. Vore: Luisico Companys.)
Exterminateur et dissipateur.
CAT. ESP. PORT. Exterminador. IT. Esterminatore. (chap. Exterminadó, exterminadós, exterminadora, exterminadores.)

Luis Companys; Exterminayre, Exterminador, s. m., lat. exterminator, exterminateur.

21. Exterminar, v., lat. exterminare, exterminer, bannir, chasser.
Diables,... las virtutz, per Dieus en nostras animas plantadas, dezira par sa maleza dissipar et exterminar. Eluc. de las propr., fol. 12.
Le diable ... les vertus, par Dieu en nos âmes plantées, désire par sa malice dissiper et chasser.
CAT. ESP. PORT. Exterminar. IT. Esterminare. (chap. Exterminá : extermino, extermines, extermine, exterminem o exterminam, exterminéu o extermináu, exterminen; exterminat, exterminats, exterminada, exterminades; exterminaré; exterminaría a tots los catalanistes; si yo exterminara a la Ascuma diría casi com Terminator : sayonara, chiquets.)

Associació catalanista del Matarranya (ASCUMA) 4