Chanson de la Croisade Albigeoise.
Histoire de la croisade contre les hérétiques Albigeois, écrite en vers provençaux, publiée par M. C. Fauriel, Paris 1837, p. 212-224, v. 2970-3139 (F). La chanson de la croisade contre les Albigeois p. p. P. Meyer, Paris 1875/79, I, 133-140 (M). Le passage choisi raconte la bataille de Muret (1213). Cf. L. Kraack, Ueber (über) die Entstehung und die Dichter der Chanson de la croisade contre les Albigeois, Marburg 1884.
Grdr. § 16, p. 16. St. p. 38.
Li donzel van tost diire al conselh principal
qu'els fassan de Murel issir l'ost comunal
e que no i trenquen plus ni bareira ni pal, (barreira : barrera)
mas que ls laisso lains estar totz de cabal,
e que s'en torn cascus als traps per son cabal, (traps : tendes)
que l bos reis lor o manda ab cor emperial;
qu'en Simos i vindra avan de l'avespral, (Simón de Monfort, Montfort)
e vol lo lains pendre mais qu'en autre logal.
E ls baros, cant o auzo, eisson tuit comunal
e van s'en per las tendas, cascus vas son fogal,
e manjuio ne bevon, li pauc e l maioral.
E cant agron manjat, viron per un costal
lo comte de Montfort venir ab so senhal
e mout d'autres Frances, que tuit son a caval.
La ribeira resplan co si fosso cristal
dels elmes e dels brancs, qu'eu dig, per sant Marsal,
anc en tan pauca gent no vis tan bon vassal.
E intran a Murel per mei lo mercadal
e van a las albergas com baron natural
e an pro atrobat pa e vi e carnal.
E pois a l'endema, can viro lo jornal,
lo bos reis d'Arago e tuit li seu capdal (Pedro II, al 1213)
eison a parlament defora en un pradal,
e lo coms de Cumenge ab bon cor e leial
e mout d'autres baros, en Ugs, lo senescal,
e ls borzes de Toloza e tuit li menestral: (burguesos de Toulouse)
e l reis parlet primers.
Lo reis parlet primers, car el saup gent parlar.
"Senhors", so lor a dit, "auiatz que us vulh monstrar.
Simos es lai vengutz e no pot escapar.
Mas pero eu vos vulh d'aitant asabentar,
que la batalha er abans de l'avesprar.
E vos autres siats adreit per capdelar (vos autres : vosaltres; vatres)
e sapjatz los grans colps e ferir e donar,
que, si eran detz tans, si ls farem trastornar."
E lo coms de Toloza se pres a razonar:
"Senher, reis d'Arago, si m voletz escoutar,
eu vo n diirei mo sen ni que n'er bo per far. (yo vos diré mon señ)
Fassam entorn las tendas las barreiras dressar,
que nulhs om a caval dins non posca intrar.
E si venoi lh Frances, que vulhan asautar,
e nos ab las balestas les farem totz nafrar.
Cant auran les cabs voutz, podem los encausar (los caps girats)
e poirem los trastotz aisi desbaratar."
So ditz Miquel de Luzia: "Jes aiso bo no m par
so que ja l reis d'Arago fassa cest malestar.
E es mout grans pecatz, car avetz on estar,
per vostra volpilhia us laichatz deseretar."
"Senhors," so ditz lo coms, “als non pusc acabar.
Ers sia co us vulhatz, c'abans de l'anoitar
veirem be cals sira darriers al camp levar.”
Ab tant cridan: "Ad armas!" e van se tuit armar,
entro sus a las portas s'en van esperonar
si que an los Frances trastotz faits ensarrar.
E per meia la porta van las lansas gitar,
si que l d'ins e l de fora contendon sul lumdar
e s gieten dartz e lansas e s van grans colps donar,
d'entrambas las partidas ne fan lo sanc raiar,
que trastota la porta veiratz vermelheiar.
Can aicels de la fora no pogron dins intrar,
dreitament a las tendas s'en prendo a tornar;
ve ls vos asetiatz totz ensems al dinnar!
Mas Simos de Montfort fai per Murel cridar,
per trastotz los osdals, que fassan enselar
e fassan las cubertas sobre ls cavals gitar,
que veiran dels de fora si ls poiran enganar.
A la porta de Salas les ne fan totz anar.
E cant foron de fora pres se a sermonar:
"Senhors, baro de Fransa, no us sei nulh conselh dar,
mas qu'em vengutz trastuit per nos totz perilhar.
Anc de tota esta noit no fi mas perpensar,
ni mei olh no dormiron ni pogron repauzar.
E ai aisi trobat e mon estuziar
que per aquest semdier nos covindra passar,
c'anem dreit a las tendas com per batalha dar;
e si eison de foras, que ns vulhan asaltar,
e si nos de las tendas no ls podem alunhar,
no i a mas que fugam tot dreit ad Autvilar."
Ditz lo coms Baudois: "Anem o esaiar; (le compte Bauduen)
e si eisson de fora, pensem del be chaplar,
que mais val mortz ondrada que vius mendigueiar." (honrada)
Ab tant Folquets l'avesques los a pres a senhar, (Folquet de Marsella)
Guilheumes de la Barra los pres a capdelar
e fe ls en tres partidas totz ensems escalar
e totas las senheiras el primer cap anar; (y totes les señeres, siñals)
e van dreit a las tendas.
Tuit s'en van a las tendas per meias las palutz,
senheiras desplegadas e ls penos destendutz,
dels escutz e dels elmes on es li ors batutz,
e d'ausbercs e d'espazas tota la plasa'n lutz.
E l bos reis d'Arago, cant los ag perceubutz,
ab petits companhos es vas lor atendutz.
E l'ome de Tolosa i son tuit corregutz,
que anc ni coms ni reis no n fon de ren creutz.
E anc non saubon mot tro ls Frances son vengutz,
e van trastuit en la on fo l reis conogutz.
El escrida: "Eu so l reis?" Mas no i es entendutz
e fo si malament e nafratz e ferutz
que per meia la terra s'es lo sancs espandutz;
e loras cazec mortz aqui totz estendutz.
E l'autri, cant o viro, teno s per deceubutz;
qui fug sa, qui fug la, us no s'es defendutz.
E li Frances lor corro e an totz los destrutz
e an les malament de guiza combatutz,
c'aicel que vius n'escapa se te per ereubutz.
Entro sus al Rivel es lo chaples tengutz,
e l'ome de Tolosa, c'als traps son remazutz,
estero tuit ensemps malament desperdutz.
E'n Dalmatz d'Enteiselh es per l'eiga embatutz (l'aiga : aigua)
e crida: "Deus, aiuda! grans mals nos es cregutz,
que l bos reis d'Arago es mortz e recrezutz,
e tant baro dels autres que so mortz e vencutz:
ja mais tan grans dampnatjes non sera receubutz.
Ab tant es de Garona fors de l'aiga issutz,
e l pobles de Toloza, e lo grans e l menutz,
s'en son trastuit ensems ves l'aiga corregutz,
e passon cels que pogon, mas mouts n'a remazutz,
l'aiga qu'es rabineira n'a negatz e perdutz,
e remas ins el camp trastotz le lor trautz:
don fo lo grans dampnatges per lo mon retendutz,
car mans om i remas totz mortz e estendutz,
don es grans lo dampnatges.
Mout fo grans lo dampnatges e l dols e l perdemens,
cant lo reis d'Arago remas mort e sagnens,
e mout d'autres baros, don fo grans l'aunimens
a tot crestianesme et a trastotas gens.
E ls omes de Tholosa, totz iratz e dolens,
aicels qui son estortz, que no son remanens,
s'en intran a Tolosa dedins los bastimens.
E'n Symos de Montfort, alegres a jauzens,
a rentengut lo camp, don ac mans garnimens,
e mostra e retra trastotz sos partimens.
E lo coms de Tolosa es iratz e dolens
ez a dig al capitol, ez aquo bassamens,
que al mielhs ques els poscan fassan acordamens,
que el ira al papa far sos querelhamens,
qu'en Simos de Montfort ab sos mals cauzimens
l'a gitat de sa terra ab glazios turmens.
Poih issic de sa terra e sos filhs ichamens;
e ls homes de Tolosa, cum caitius e dolens,
s'acordan ab Simo e li fan sagramens,
e redo s a la gleiza a totz bos cauzimens.
E l cardenals trames a Paris ichamens
al filh del rei de Fransa c'ades venga correns.
Ez el i es vengutz, bautz e alegramens,
ez intran a Toloza trastot comunalmens
e perprendo la vila e los albergamens
ez albergon ab joia dedins los pazimens.
E ls omes de la vila dizon: "Siam suffrens;
suffram so que Deus vol trastot paziblamens;
que Deus nos pot aidar que es nostre guirens."
E l filhs del rei de Fransa, qu'es de mal consentens,
Simos e l cardenals e'n Folcs mescladamens
an dig en lor secret c'an lo barreiamens
per trastota la vila e pois lo focs ardens.
E'n Simos se perpensa, que es mals e cozens,
que, si destrui la vila, non er sos salvamens;
que mais val sia seus totz l'aurs e totz l'argens.
E poih fo entre lor aitals emprendemens
ques umplan los valatz, e nulhs om defendens
no si posca defendre ab negus garnimens,
e trastotas las tors e ls murs e ls bastimens,
que sian derrocatz e mes en fondemens.
Aisi fo autreiatz e dig lo jutjamens,
e'n Simos de Montfort remas terra tenens
de trastotas las terras ques eran apendens
al comte de Tholosa ni als seus ben volens,
qu'el es dezeretatz ab fals prezicamens;
e l reis torna s n'en Fransa.
