champouirau, chapurriau, chapurriat, chapurreau, la franja del meu cul, parlem chapurriau, escriure en chapurriau, ortografía chapurriau, gramática chapurriau, lo chapurriau de Aguaviva o Aiguaiva, origen del chapurriau, dicsionari chapurriau, yo parlo chapurriau; chapurriau de Beseit, Matarranya, Matarraña, Litera, Llitera, Mezquín, Mesquí, Caspe, Casp, Aragó, aragonés, Frederic Mistral, Loís Alibèrt, Ribagorça, Ribagorsa, Ribagorza, astí parlem chapurriau, occitan, ocsitá, òc, och, hoc
Aissi cum es dig desotz, en l' autre titol. Trad. du Code de Justinien, fol. 18.
(chap. Així (aixina) com es dit daball, al atre títul.)
Ainsi comme il est dit dessous, en l'autre titre.
- Droit, acte authentique.
Mas si el non ac titol. Trad. du Code de Justinien, fol. 18.
Mais s'il n'eut pas de titre.
Per venda o per donatio o per autre titol dreiturer (: dreiturier).
Cout. de Condom.
Par vente ou par donation ou par autre titre droiturier.
CAT. Titol (N. E. Sin tilde, como pasa en muchísimas palabras anteriores desde el tomo 1). ESP. (Título). PORT. Titulo. IT. Titolo. (chap. Títul, tituls.)
2. Tiltre, s. m., titre, acte authentique.
Per lo tiltre e razon que desus. Tit. de 1310. DOAT, t. XV, fol. 228.
Par le titre et raison que dessus.
3. Entitolar, Entitular, Intitular, v., lat. intitulare, intituler, nommer, donner, recevoir un titre.
Trames II cavaliers que apobolessan 1 gran ciutat,... e que la entitolessan de lurs noms. Hist. de la Bible en prov., fol. 47.
Transmit deux chevaliers qui fondassent une grande cité... et qui l'intitulassent de leurs noms.
Part. pas. So entitulatz a celebrar en las autras IIII glyeyas patriarchals.
(chap. Són intitulats a selebrá a les atres cuatre (4) iglesies patriarcals.)
Cat. dels apost. de Roma, fol. 2.
Ont reçu titre pour célébrer dans les autres quatre églises patriarcales.
Es amors intitulada. La Crusca provensale, p. 100.
Est intitulée amour.
CAT. ESP. PORT. Intitular. IT. Intitolare. (chap. Intitulá, intitulás : yo me intitulo, intitules, intitule, intitulem o intitulam, intituléu o intituláu, intitulen; intitulat, intitulats, intitulada, intitulades; intitularé; intitularía; si yo me intitulara catedrátic de chapurriau, Francho Nagore Laín se alegraríe mol o muito.)
4. Detitolar, v., être pourvu d'un titre, être titré.
Part. pas. Era detitolat de Tarascona.
Perilhos, Voy. au Purgatoire de S. Patrice.
Était titré de Tarascon.
Tizana, Tyzana, Tipsana, s. f., lat. ptisana, tisane.
D' ordi mundat si fa ayga medicinal, dita tizana.
Tyzana d' ordi.
Tipsana, es ordi sec, pilat, mundat.
(chap. Tissana, es sibada o sibá seca, pelada, mundada : llimpiada, rentada, porgada o purgada. Antigamen se li díe ordi, de ordeum o inclús hordeum, lo mateix sereal de aon ve la horchata, encara que se fa de chufa, chufes.)
Eluc. de las propr., fol. 217 et 224.
D'orge mondé se fait eau médicinale, dite tisane.
Tisane d'orge.
Tisane, c'est orge sec, pilé, mondé.
CAT. ESP. Tisana. PORT. Tisana, ptisana. IT. Tisana. (chap. Tissana, tissanes; ara se diu igual que lo te, tes. Yo escric té cuan es de tindre, pera diferensiál del te, planta y beguda.)
Tizia, Tysia, Tezia, s. f., du lat. phthisis, phthisie.
Tysia… per ulceracio del pulmo provenient.
(chap. Tissis... per ulserassió del pulmó (o lleus) provinén : Tuberculosis.)
Esquinancia, thos, tizia,... et semlans.
Eluc. de las propr., fol. 86 et 52.
Phthisie…. par ulcération du poumon provenant.
Esquinancie, toux, phthisie,... et semblables.
(chap. Tissis. ESP. Tisis.)
2. Tezic, Tesix, s. m., lat. phthisicus, phthisique.
Cum vezem al tesix.
Vent aquilonar... als tezics es sobrenociu.
(chap. Ven aquiloná (del aquilón o aquiló : nort)... als tissics es sobrenossiu : mol nossiu : roiníssim. A Raimon li va fé mol mal lo ven del nort. Lo sers bufe del noroest.)
Eluc. de las propr., fol. 19 et 135.
Comme nous voyons au phthisique.
Vent d'aquilon... aux phthisiques est très nuisible.
CAT. Tisic. ESP. (Tísico) PORT. IT. Tisico. (chap. Tíssic, tissics, tíssica, tíssiques; que té la tissis, una tuberculosis o tuberculossis. Al monasteri de Veruela hi anabe molta gen a tratás, com lo gran poeta Gustavo Adolfo Bécquer.
Celui-ci est en la cuisine, et presse le feu et le tison.
Ardre cuian la gata, e i porton mant tizon. Guillaume de Tudela.
Brûler ils croient la chatte, et y portent maints tisons.
CAT. Tió. ESP. Tizón. PORT. Tição. IT. Tizzo, tizzone. (chap. Teó, teons; tió, tions. Al trong o tronc de Nadal no li diem cagatió, com a Cagalunya, vull di, Cataluña. Esta gata - chatte - es una catapulta, fonévol, manganell, etc.)
2. Tizonar, Tuzonar, v., tisonner, attiser.
Fig. Silh que son ves Amor tric e vaire
Ho tuzonon.
R. Jordan, Vicomte de S.-Antonin: No puesc.
Ceux qui sont vers Amour tricheurs et changeants tisonnent cela.
ANC. FR. Que cele moult le tisona.
Fabl. et cont. anc., t. IV, p. 285.
3. Atizar, Atuzar, Atusar, v., attiser, exciter.
Los sirvens que atuzavo lo fuoc. Abr. de l'A. et du N.-T., fol. 18.
Les sergents qui atisaient le feu.
Fig. Fin' amors el cor m' atiza
Un fuec don m' es suaus la flama.
Un Troubadour Anonyme: Seinor vos que.
Pur amour au coeur m'attise un feu dont m'est douce la flamme.
Part. pas. El fuecx es atizatz
Que y a mes malvestatz.
P. Cardinal: Quals aventura.
Le feu qu'y a mis méchanceté est attisé.
ESP. Atizar. PORT. Atiçar. IT. Attizare. (chap. Atisá, féli ven al foc, reviscolá los calius. T'atisaré! : te fotré : atiso, atises, atise, atisem o atisam, atiséu o atisáu, atisen; atisat, atisats, atisada, atisades; atisaré; atisaría; si yo atisara la sendra o los calius esmorteíts podría botá foc a Penarroija de Tastavins.)
ESP. (flauta) IT. Tibia. (chap. Flauta, flautes; fabriol, fabriols. Tibia signifique ni freda ni calenta y un os de la cama; vore tibio, tibios, tibia, tibies.)
Part. pas. Dreit en Arles s' en es tirat. Chronique des Albigeois, col. 5.
Droit à Arles il s'en est tiré (allé).
Pueys fo ab rosis vilmen la carn tirada. Roman de Fierabras, v. 5079.
Puis fut avec roussins vilement la chair tirée.
Fig. Vertatz es atras tirada,
E messonja enantida.
G. Riquier: Vertatz.
Vérité est en arrière tirée, et mensonge avancé.
CAT. ESP. PORT. Tirar. IT. Tirare. (chap. Tirá, tirás : yo me tiro a la pistina, te tires, tire, tirem o tiram, tiréu o tiráu, tiren; tirat, tirats, tirada, tirades; tiraré; tiraría; si yo tirara; estirá, estirás; aventá, aviá; gitá en lo sentit de expulsá.)
2. Tira, s. f., bande, tire.
Loc. Quand se vesian... a bela tira mirar. Chronique des Albigeois, col. 28.
Quand ils se voyaient... à belle tire mirer.
ANC. FR. S'en allèrent de belle tire
Au duc qui venoit en aval.
Vigiles de Charles VII, t. II, p. 91.
Lors li commenche en une tire. Fabl. et cont. anc., t. I, p. 219.
CAT. ESP. PORT. Tira. (chap. Tira del sorteo, tires dels quintos; tirita, tirites.)
3. Tirada, s. f., portée, trait, jet.
Tres tiradas y a d' arquer. V. de S. Honorat.
(chap. Tres tirades ña d'arqué o arquero; tirada d'arc o arco.)
Il y a trois portées d'archer.
- Tiret, trait de plume.
Peryodus, es us ponchs ab una tirada, so es ab una vergueta tirada en jos.
Leys d'amors, fol. 144.
Périodus, c'est un point avec un tiret, c'est-à-dire avec une barrette tirée en dessous.
CAT. ESP. PORT. Tirada. IT. Tirata. (chap. Tirada, tirades.)
4. Tiramen, s. m., tirement, tiraillement, effort.
Sos vestirs romp, sos pels estira. Trad. de l'Évangile de Nicodème.
Ses vêtements déchire, ses cheveux arrache.
Res no val qui a rey re 'stira
De sa senhoria francs.
Gavaudan le Vieux: A la pus.
Rien ne vaut qui à roi rien (quelque chose) arrache de sa franche seigneurie.
Part. pas. fig.
Pauc n' i trobaretz paubres ni estiratz
De vestirs.
Izarn: Diguas me tu.
Peu vous y en trouverez de pauvres et d'arrachés (privés) de vêtements.
CAT. ESP. PORT. Estirar. IT. Stirare. (chap. Estirá, estirás : yo me estiro, estires, estire, estirem o estiram, estiréu o estiráu, estiren; estirat, estirats, estirada, estirades; estiraré; estiraría; si yo estirara. No es lo mateix estirá que arrencá.)
11. Retirar, v., retirer, enlever.
Part. pas. Se eran retiradas aqui. Chronique des Albigeois, col. 29.
Elles s'étaient retirées là.
CAT. ESP. PORT. Retirar. IT. Ritirare. (chap. Retirá, retirás : yo me retiro, retires, retire, retirem o retiram, retiréu o retiráu, retiren; retirat, retirats, retirada, retirades; retiraré; retiraría; si yo me retirara o jubilara. A retiro que vol ploure! A retiro, que es mol tart.)
Tiriaca, Tyriaca, Terriada, Triacla, s. f., lat. theriaca, thériaque, antidote, remède.
Voyez Aldrete, p. 363.
S' era entoysseguatz...
No us cuidetz que 'l detz tiriaca.
Rambaud d'Orange: Ar vey bru.
S'il était empoisonné... ne vous imaginez pas qu'il lui donnât thériaque.
Ben cambi' anona per jueill
E terriada per vere.
P. Cardinal: D' un sirventes. Var.
Il change bien blé pour ivraie et thériaque pour venin.
Beure tyriaca ab vi caut, es, en aquest cas, util.
Eluc. de las propr., fol. 97.
Boire thériaque avec vin chaud, c'est, dans ce cas, utile.
Fig. Aysso es serpen ses verin don fon facha la triacla de nostra salut.
V. et Vert., fol. 84.
Ceci est le serpent sans venin dont fut faite la thériaque de notre salut.
CAT. Triaga. ESP. Teriaca, triaca. PORT. Triaga. IT. Teriaca. (chap. Tiriaca o triaca, antídoto contra veneno, remey.)
Titillic, s. m., du lat. titillus, titillation, chatouillement.
Cauterizacio de titillic.
En la partida dedintz del titillic. Trad. d'Albucasis, fol. 6.
Cautérisation de titillation.
En la partie (en) dedans du chatouillement.
2. Titillacio, s. f., lat. titillatio, titillation, chatouillement.
Dolor ab titillacio. Eluc. de las propr., fol. 84.
Douleur avec titillation.
CAT. Titillació. ESP. Titillación (titilación). PORT. Titillação. IT. Titillazione.