sábado, 7 de febrero de 2026

Raditz, Razitz, Raitz - Eradicar, Erradiquar

Raditz, Razitz, Raitz, s. f., lat. radix, racine, souche.

Es arbres senes razitz.

G. Riquier: Aissi pert.

Est arbre sans racines.

Raitz d' erbas pressiosas. Liv. de Sydrac, fol. 44.
(chap. Arraíls d'herbes pressioses : medissinals.)

Racines d'herbes précieuses.

Dens... han lors razitz en las mandibulas. Eluc. de las propr., fol. 43.

Les dents... ont leurs racines dans les mâchoires.

Fig. Una falsa deschausida

E raditz de mal linhatge.

B. de Ventadour: La doussa votz.

Une fausse déconsidérée et racine de mauvais lignage.

Vantars, so es la seconda raitz d' orguelh. Liv. de Sydrac, fol. 128.

Le vanter, c'est la seconde racine d'orgueil.

Loc. Il era de tot faiz benestan

Cim e raditz, flors e frutz e semensa.

Lanfranc Cigala: Eu non chant.

Elle était de tout fait bienséant sommet et racine, fleur et fruit et semence.

ANC. FR. De la rais jusques en la cime.

Guill. Guiart. Du Cange, t. IV, col. 125.

ANC. CAT. Razitz. ESP. (raíz) PORT. Raiz. IT. Radice. (chap. Arraíl, arraíls; raíl, raíls tamé són les de la vía, víes, ferrocarril : carril o carrilet de ferro.)

Raditz, Razitz, Raitz, radix, arraíl, arraíls, raíces, raíz


2. Raiseta, s. f. dim., petite racine.

De rafe penretz raisetas.
(chap. De rabe pendréu arrailetes, railetes. Vore rabe, rave, rabaneta mes amún.)

Deudes de Prades, Auz. cass.

De raifort vous prendrez petites racines.

3. Racina, Razina, s. f., racine.

Escalfa la testa e art la racina dels cabels. Liv. de Sydrac, fol. 87.

Échauffe la tête et brûle la racine des cheveux.

Fig. Ieu no' n partray a ma vida,

Tant es de bona razina.

P. Raimond de Toulouse: Pos lo.

Je n'en partirai de ma vie, tant elle est de bonne racine.

4. Razigament, s. m., racine.

Per donar a las dens plus fort razigament. Eluc. de las propr., fol. 42.
(chap. Pera doná a les dens mes fort arrailamén; pl. arrailamens.)

Pour donner aux dents plus forte racine.

5. Radicar, Razicar, Razigar, v., lat. radicari, enraciner, prendre racine.

Part. pas. Al gra es necessari que prenga humiditat.. e pueys que sia razigat per accio de calor.

Las dens so en las mandibulas razigadas cum en lor fundament.

Eluc. de las propr., fol. 26 et 43.

Au grain il est nécessaire qu'il prenne humidité... et puis qu'il soit enraciné par action de chaleur.

Les dents sont dans les mâchoires enracinées comme en leur fondement.

CAT. ESP. PORT. Radicar. IT. Radicare. (chap. Radicá, arrailá, radicás, arrailás: radico, radiques, radique, radiquem o radicam, radiquéu o radicáu, radiquen; radicat, radicats, radicada, radicades; yo m'arraílo, t'arraíles, s'arraíle, mos arrailem o arrailam, tos arrailéu o arrailáu, s'arraílen.)

- Arracher.

Radica aquela mais que no sia annexa am autra dent.

Trad. d'Albucasis, fol. 21.

Arrache celle-là pourvu qu'elle ne soit annexée avec autre dent.

Part. pas. Si es la dent poyrida, sia razicada.

Collect. de Recettes de médecine.

Si la dent est pourrie, qu'elle soit arrachée. (chap. Arrencá (arrancá): arrenco, arrenques, arrenque, arrenquem o arrencam, arrenquéu o arrencáu, arrenquen; arrencat, arrencats, arrencada, arrencades; sego o arrenco? arrenca!; yo arrencaría; yo arrencaré; si yo arrencara - a corre, com Puigdemont -)

Puigdemont, Waterloo, Napoleón, pañales

6. Radicacio, s. f., radication, action de prendre racine.

Quand prendo radicacio. Eluc. de las propr., fol. 50.
(chap. Cuan (ells, elles) prenen radicassió : cuan ells o elles arraílen, radiquen, trauen arraíls, com cuan se sembren les pataques a trossos, en un o mes ulls, que después són grills y arraíls.)

Quand ils prennent radication.

CAT. Radicació. ESP. Radicación. PORT. Radicação. IT. Radicazione.
(chap. Radicassió, radicassions; arrailamén, arrailamens.)

7. Radical, adj., lat. radicalis, radical.

La humiditat radical que rema en la razitz.

Cor, qui es radical comensament de totas virtutz.

Eluc. de las propr., fol. 26 et 229.

L'humidité radicale qui reste dans la racine.

Le coeur, qui est radical commencement de toutes vertus.

CAT. ESP. PORT. Radical. IT. Radicale. (chap. Radical, radicals.)

Loís Alibèrt, occitans, catalan comprès

8. Razir, v., déraciner, arracher.

Sos murs escravantar, albrez razir,

E sa terra gastar.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 58.

Ses murs renverser, arbres arracher, et sa terre dévaster.

Part. pas. Entro que los vergiers aurem razis
E las fons amparadas e 'ls pots sazitz.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 58.

Jusqu'à ce que les vergers nous aurons arrachés et les fontaines prises et les puits saisis.

Fig. VII C (700) ch. de chap razis. Roman de Gerard de Rossillon, fol. 74.

Sept cents chevaliers de chef privés.

9. Araigar, Araizar, v., arracher, déraciner.

Fig. Maledicios araiza lor fondamens. Trad. de Bède, fol. 70.

La malédiction déracine leur fondement.

Part. pas. Devunt esser araigat li vice en home.

L' ergoils d' ergolios es araigaz. Trad. de Bède, fol. 44 et 73.

Doivent être arrachés les vices en homme.

L'orgueil d'orgueilleux est arraché.

ANC. CAT. Arraygar. ESP. Arraigar (desarraigar, arrancar). PORT. Arreigar.
(chap. Desarrailá, arrencá.)

10. Arasignar, v., déraciner, arracher.

Totas las malas herbas no si poden pas arasignar ni ostar de mest las bonas.

Arbre de Batalhas, fol. 142.

Toutes les mauvaises herbes ne se peuvent pas arracher ni ôter du milieu des bonnes.

11. Desrazigament, s. m., déracinement, arrachement.

Desrazigament si deu far ab avizament, quar autrament... le froment desrazigaria. Eluc. de las propr., fol. 228.

Le déracinement se doit faire avec avisement, car autrement... le froment il déracinerait.
(chap. Desarrailamén, desarrailamens; arrencamén, arrencamens. Arrencadissa de abres, arrencadisses de boches.)

12. Desraygar, Desrazigar, v., déraciner, arracher.

Autrament... le froment desrazigaria. Eluc. de las propr., fol. 228.

Autrement... le froment il arracherait.

Fig. Que nos deslivre dels VII peccats mortals e los desrazigue de tot nostre cor. V. et Vert., fol. 37.

Qu'il nous délivre des sept péchés mortels et les déracine de tout notre coeur.

Cum selh desamat amans

Que de joi se desrazigua.

Giraud de Borneil: Quan la bruna.

Comme cet amant dédaigné qui de joie se déracine.

Part. pas. Coma un albres qui es desraygatz e gitatz de terra.
(chap. Com un abre (albre) que es desarrailat (arrencat) y gitat de la terra (gitat, de gitá: expulsat, tret; verbo foragitá: gitá fora, expulsá, fotre fora; tamé gitá ere vomitá, potá, bossá, se díe als masos de Beseit - Arnes.)

Liv. de Sydrac, fol. 42.

Comme un arbre qui est déraciné et mis hors de terre.

Zizania.… naysh entre froment... et es a el mot dampnoza, si no es desrazigada. Eluc. de las propr., fol. 228.
(chap. La cañota (sissaña, lolium temulentum) ... naix entre lo formén (blat - tardá -) ... y li es an ell mol maligna, si no es desarrailada (arrencada). Sobre tot es mol perillosa pera los bous y vaques, que se unflen si ne mingen, poden morí de cólic; lligí lo cuento del “meche y menescal de Valderrobres.”)

L'ivraie.… naît entre le froment... et est à lui moult dommageable, si elle n'est arrachée.

cañota, sissaña, zizania, cizaña


ANC. CAT. Desraygar, desreygar. ESP. Desraigar (desarraigar). IT. Disradicare.
(chap. Desarrailá, arrencá : desarraílo, desarraíles, desarraíle, desarrailem o desarrailam, desarrailéu o desarrailáu, desarraílen; desarrailat, desarrailats, desarrailada, desarrailades; yo desarrailaré; yo desarrailaría; si yo desarrailara.)

13. Darradigar, v., déraciner, arracher.

Part. pas. La vinha... sia tota darradigada. Cout. de Condom.

Que la vigne. .. soit toute arrachée.

14. Enrazigar, v., enraciner.

Fig. Mot fan l'amor enrazigar. Brev. d'amor, fol. 5.

Moult font l'amour enraciner.

Enrazigans la vostra fe. Trad. de l'Épître de S. Paul aux Colossiens.
(chap. Arrailán la vostra fe; radicán.)

Enracinant la votre foi.

Part. pas. Es l' albre de vida plantatz

Sobre lieys et enrazigatz.

Brev. d'amor, fol. 64.

Est l'arbre de vie planté sur elle et enraciné.

Es aissi enrazigatz,

Que greu er jamais abatutz,

Que la razitz es malvestatz.

Marcabrus: Pois l'inverns.

Il est ainsi enraciné, que difficilement il sera jamais abattu, vu que la racine est méchanceté.

15. Enraigar, v., enraciner.

Part. pas. Enraigat e fundat en caritat.

Trad. de l'Épître de S. Paul aux Éphésiens.

Enracinés et fondés en charité.

16. Esraigar, v., déraciner, arracher.

Fig. Nostra nonsabensa

E romp e 'sraig.

Lantelm: Lanfranc de.

Notre ignorance et rompt et déracine.

ANC. FR. Tot en esrache et poil et cuir.

Roman du Renart, t. III, p. 318.

Lors comence ses puins à batre

Et ses cheveus à esragier.

Roman de la Violette, p. 172.

Et maint chevels esraigié dou chief fort.

Roman de Roncevaux.

IT. Sradicare. (ESP. Erradicar.)

17. Eradicacio, s. f., lat. eradicatio, déracinement, arrachement.

Que tu cures la dent... e tardes en tota eradicacio.

Trad. d'Albucasis, fol. 20.

Que tu cures la dent... et tardes en tout arrachement.
(chap. Erradicassió, erradicassions : arrencamén, desarrailamén.)

18. Eradicar, Erradiquar, v., lat. eradicare, déraciner, arracher, enlever.

Es forsat aquela dent eradicar.

Entro que erradiques tota la corrossio.

Trad. d'Albucasis, fol. 20 et 11.

Est forcé de cette dent déraciner.

Jusqu'à ce que tu enlèves toute la corrosion.

Part. pas. Sia eradicatz de la sua razit.

Quan es eradicada.

Trad. d'Albucasis, fol. 40 et 20.

Soit déraciné de la sienne racine.

Quand elle est déracinée.

ANC. FR. Des vents alpins qui tâchent à l'envi... L'éraciner.

Desmazures, Trad. de l'Énéide, liv. IV, p. 188.

IT. Eradicare. (ESP. Erradicar. chap. Erradicá - desarrailá, arrencá - acabá en algo, per ejemple la Ascuma y algún cap dels catalanistes, sobre tot los pancatalanistes aragonesos : erradico, erradiques, erradique, erradiquem o erradicam, erradiquéu o erradicáu, erradiquen; erradicat, erradicats, erradicada, erradicades.)

R, Raba, Rave, rabaneta, rabanetes - Radelh

R.

R, s. m., dix-huitième lettre de l'alphabet, et quatorzième des consonnes, R.
Las autras que apres van
M, O, R, et en contan
Ajostas las, e diran mor.
P. Milon: En amor.

Les autres qui après vont M, O, R, et en comptant ajustez-les, et elles diront MOR.
De R que no sia pauzada denan R. Leys d'amors, fol. 3.
De R qu'il ne soit pas posé devant R.
ANC. FR. Puis vient R, ce n'est pas controuvaille,
Que R savons ke molt sont à priser.
Le Roi de Navarre, chanson 62.

Raba, s. f., lat. rapa, rave.

Voyez Muratori, Dis. 33.
Pero aitan li valria
Una raba.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Pourtant autant lui vaudrait une rave.
Nég. expl. Ieu no pretz una raba
Lur mal dir, ans cre que m'ajut.
Pierre de la Mula: Dels joglars.
Je ne prise une rave leur méchant dire, au contraire je crois qu'il m'aide.
ESP. Naba (nabo). IT. Rapa. (chap. Raba, rabe, rave; rabes, raves; rabaneta, rabanetes. De una de les classes se fa lo wasabi picán típic japonés. En fransés se diu raifort, radis per l'arraíl forta. En alemán Radieschen les rabanetes, Meerrettich la raba.)

raba, rapa, rave, rabe, rabes, nabo, rábano



2. Rave, s. m., raifort, radis.
Saumada de raves. Cartulaire de Montpellier, fol. 106.
Charge de raiforts.
CAT. Rave, rabe.

3. Rabeta, s. f. dim., petite rave.

De rafe penretz raisetas,

Et autressi coma rabetas.

Deudes de Prades, Auz. Cass.

De raifort vous prendrez petites racines, et de même comme petites raves.

rabeta, rabetas, rabaneta, rabanetes



4. Rafe, Raphe, s. m., raifort.

Festuca de malva e raitz

De rafe.

Deudes de Prades, Auz. cass.
Fétu de mauve et racine de raifort.

Raphe... ret clara votz. Eluc. de las propr., fol. 221.
(chap. Lo rabe...aclarix la veu; fa clara la veu.)
Raifort... rend claire la voix.

Rabasta, s. f., querelle, dispute, chamaillis.
Entr' els desleials baros mi plai rabasta.

Un Troubadour Anonyme, Coblas esparsas.

Entre les déloyaux barons me plaît chamaillis.
L'ancien français a employé le verbe rabaster, rabater, et l'italien a celui de arrabatare.
ANC. FR. Lesquels supplians oyrent rabater parmi la maison en telle manière qu'il sembloit que la foudre et tempeste y feussent.

Lett. de rém., 1482. Carpentier, t. III, col. 479.


Rabey, s. m., rebec, instrument de musique.

Voyez Mayans, Orig. de la Lengua española, t. II, p. 252.

El so que pus m' agensa

De mon rabey,

Vos dirai com comensa

Un ric torney

Que fo fag en Proensa.

Rambaud de Vaqueiras: El so que.

Au son qui plus me plaît de mon rebec, je vous dirai comment commence un brillant tournoi qui fut fait en Provence.

ANC. FR. Qui s'endort au son du rebec

En la flotte, il n'est pas saige.

Coquillart, fol. 129.

Et mon triste rebec est demeuré pendu

A ceste branche morte.
(chap. Y mon triste rabel se ha quedat penjat an esta branca morta.)

Premières Œuvres de Desportes, p. 297.

ESP. Rabel. PORT. Rabel, rabil. IT. Ribeca, ribeba. (chap. Rabel, rabels.)

rabey, Rabel, rabil, Ribeca, ribeba, rabels, instrumento, instrumén



Rabia, s. f., lat. rabies, rage, fureur.

Ostenra pus que rabia de cas.

Bernard de Rovenac: Belh m' es.

Montrera plus que rage de chien.

Fig. La rabia dels blasmans. Trad. de Bède, fol. 81.

La rage des blâmants.

CAT. ESP. Rabia. PORT. Rabia, ravia. IT. Rabbia. (chap. Rabia, rabies; v. rabiá, enrabiás: yo m'enrabio, t'enrabies, s'enrabie, mos enrabiem o enrabiam, tos enrabiéu o enrabiáu, s'enrabien; enrabiat, enrabiats, enrabiada, enrabiades; yo m'enrabiaré; yo m'enrabiaría; si yo m'enrabiara. Rabiá es sinónim de patí de doló, p. ej. Este quixal me fa rabiá, hauré de aná a Escalet a que mel estiro.)

2. Ratje, s. m., rage, désordre, désespoir.

A Andrinet meiron al cor tal ratje.

T. de Giraud et de Peyronet: Peronet.

A Andrinet ils mirent au coeur tel désespoir.

Adv. comp. Anaran a ratge

Cavals dels mortz e dels nafratz.

Bertrand de Born: Be m play.

Iront en désordre chevaux des morts et des blessés.

Iran, per la sua mort, a ratge

Mil borzes e mil servidor.

Guillaume, Moine de Beziers: Quascus plor.

Iront, par la sienne mort, avec désespoir mille bourgeois et mille serviteurs.

3. Rabios, Ravios, adj., lat. rabiosus, enragé, furieux.

Lag rozetz las mas

A lei de cer rabiosa.

G. Figueiras: Sirventes vuelh.

Laidement vous rongez les mains à maniere de serpent enragé.
Contra mordedura d'home ravios. Eluc. de las propr., fol. 103.
Contre morsure d'homme enragé.
Lo fols rabios
Que tan ditz fals semena.

Ignacico Sorolla Vidal, Natxo Sorolla Mela, sossiollingüista, Penarroija de Tastavins, xarxes.wordpress.com; Rabios, Ravios, adj., lat. rabiosus, enragé, furieux.

(chap. L'atontat rabiós que tans dits falsos sembre. Val pera consevol ascumita, pero sobre tot pera lo grillat de Manel Riu Fillat.)

Manel Riu Fillat, no passarás fret si escomenses la "lluita" armada.

Germonde de Montpellier: Greu m'es.

Le fou furieux qui tant de faux propos sème.

CAT. Rabios. ESP. Rabioso. PORT. Raivoso. IT. Rabbioso. (chap. rabiós, rabiosos, rabiosa, rabioses; enfadat, enfadats, enfadada, enfadades; cabrejat, cabrejats, cabrejada, cabrejades; furiós, furiosos, furiosa, furioses.)

4. Rabat, adj., enragé.

Dedins, lop rabat,

Serpent coronat,

De vibra engenrat.

G. Figueiras: Sirventes vuelh.

Dedans, loup enragé, serpent couronné, de vipère engendré.
(chap. A dins, llop enrabiat, serp coronada, de escursó engendrat.)

5. Raber, v., lat. rabere, être furieux, impétueux, ravager, entraîner.

Part. prés. Arapsis... es ta rabent que tot so que encontra geta a terra.

Flum... per arena et calhaus corrent... es rabent.

Eluc. de las propr., fol. 151.

L'Araxe... est si ravageant que tout ce qu'il rencontre il jette à terre.

Fleuve... sur sable et cailloux courant... est entraînant.

6. Raviar, Ratjar, Raujar, v., enrager, devenir enragé, faire rage.

Si aquel home ne mort un autre, fa 'l senlantment raviar.

Eluc. de las propr., fol. 102.

Si cet homme en mord un autre, il le fait semblablement devenir enragé.

Fig. Car jois no m soste,

Ab pauc de dol non ratge.

La Dame Castelloze: Ja de chantar.

Parce que joie ne me soutient pas, peu s'en faut que de douleur je n'enrage.

Can Ferabras l'enten, totz vius cuyda raujar. Roman de Fierabras, v. 935.

Quand Fierabras l'entend, tout vif il pense enrager.

ANC. FR. ...... L'amour consomme enclos,

L'humeur de ma poitrine et desseiche mes os,

Il rage en ma moüelle.

R. Garnier, Trad. d'Hippolyte, act. III, sc. IV.

CAT. ESP. Rabiar. PORT. Raivar. (chap. Rabiá: rabio, rabies, rabie, rabiem o rabiam, rabiéu o rabiáu, rabien; patí; enrabiás.)

7. Arapi, adj., enragé.

Venra diable arapi

E forma d'ome.

Trad. de l'Évangile de Nicodème.

Viendra diable enragé sous forme d'homme.

Mario Sasot Escuer, Venra diable arapi  E forma d'ome.

8. Enrabiar, Enratjar, Enrapjar, Enraujar, v., enrager, devenir furieux.

Can Floripar l'enten cuyda enrabiar.

Roman de Fierabras, v. 2572.

Quand Floripar l'entend elle pense enrager.

Las bestias... enrabion en aissy que, si mordion alcunas personas, ilh enrapjarion. Liv. de Sydrac, fol. 28.

Le bêtes... enragent en telle sorte que, si elles mordaient aucunes personnes, elles enrageraient.

*Deus m' en don tal mal don ieu m' enratge.

Le Moine de Montaudon: Aissi cum sel.

Dieu m'en donne tel mal dont je m'enrage.

Part. pas. Cans enrabiatz lo morda.
(chap. Que un gos enrabiat (rabiós, que té la rabia) lo mossego.)

Rambaud d'Orange: Parliers.

Que chien enragé le morde.

A pauc non es enrabiada. Roman de Jaufre, fol. 46.

Peu s'en faut si elle n'est pas enragée.

Substantiv. Sui trebalhatz,

No sai que m dia,

Pus qu' enrabiatz.

J. Esteve: Cossi moria.

Je suis tourmenté, je ne sais quoi je me dise, plus qu'enragé.

D'on ira pois cridan

Us vilas enraujatz.

Giraud de Borneil: Lo doutz chant.

D'où ira puis criant un vilain enragé.
(chap. Enrabiá, enrabiás.)


Rabin, s. m., lat. rabbinus, rabbin.

Dis li: Dieus te sal, rabi. Brev. d'amor, fol. 162.

Lui dit: Dieu te sauve, rabbin.

CAT. Rabi. ESP. Rabino. PORT. Rabbi, rabbino. IT. Rabino, rabbino.
(chap. Rabino, rabinos.)



Racar, v., souffrir, dessécher, languir.

Voyez Leibnitz, Coll. Etym., p. 75.

Si vostre filh, sobeirana

Mair', en preguatz, tost er sana

M'arma que de mort se raca.

G. Riquier: Aissi con es.

Si votre fils, souveraine mère, vous en priez, tôt sera guérie mon âme qui de mort se dessèche.

CAT. Racar.

*Raca,* Racca, s. f., rosse, bête maigre.

Ges raca pieitz no s' asola.

Gavaudan le Vieux: Aras quan.

Point rosse pire ne s'abat.

Quan me soven de la raca.

Rambaud de Vaqueiras: Ar vey escur.

Quand il me souvient de la rosse.

En syriaque raca, en hébreu *REK signifient vide; en prenant au figuré le mot racca qui est dans l'Évangile de saint Matthieu, ch. V, v. 22, on le traduit par homme de peu de sens.

(chap. burro raquític, rucs raquitics, mula raquítica, yegües raquítiques : caball arguellat com Rocinante, que ere un rossí antes, machos arguellats, somera arguellada, someres arguellades.)

arguellat, arguellado, arguellao, caball, caballo, potro, jónec no


Radelada, s. f., abondance, débordement.

Us fotrai de tal radelada

Que lo linsol torseres lendeima.

T. de Montan et d'une Dame: Ieu venc.

Je vous coïterai de telle abondance que le linceul vous tordrez le lendemain.


Radelh, s. m., radeau.

Un radelh que fon mot ajustat.

V. de S. Trophime.

Un radeau qui fut moult ajusté.