jueves, 18 de junio de 2026

Sonh, Soing, Suenh - Sopa, Sopar, Soport - Sor, Seror, Sorre

Sonh, Soing, Suenh, s. m., soin, souci, inquiétude, attention, garde.
Voyez Denina, t. II, p. 306.
Loc. Ieu no sai per que m viva,
S' ilh enten, e pueys non a sonh.
Rambaud d'Orange: Un vers farai.
Je ne sais pourquoi je vive (vivrais), si elle entend, et puis n'a pas de souci.
Acest no m par n' aia soing.
Bertrand de Born le Fils: Quant vei.
Celui-ci ne me paraît pas qu'il en ait souci.
Non o dic mas quar ieu soing no n' ai.
Berenger de Palasol: Tot francamen.
Je ne le dis que parce qu'inquiétude je n'en ai.
Ieu 'n sui trist,
Quar de me no 'lh pren mais de sonh.
Guillaume de Cabestaing: Ar vey.
J'en suis triste, car de moi il ne lui prend plus de souci.
Tro que n' aya esgardamen,
Que de mi s vuelha donar sonh.
Raimond de Miraval: Anc non.
Jusqu'à ce qu'elle en ait attention, de sorte que de moi elle veuille se donner garde.
Datz vos sonh no us puesca tocar.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Donnez-vous soin qu'il ne vous puisse toucher.
2. Sognos, adj., soigneux, se donnant garde.
Cum sel que es totz sognos de mort a penre.
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 95.
Comme celui qui est tout se donnant garde de la mort prendre.

Sopa, s. f., soupe.
Voyez Muratori, Diss. 33; Denina, t. III, p. 78.
Mais am flauzons e sopas en sabrier.
G. Rainols d'Apt: Quant aug.
Davantage j'aime flans et soupes avec saveur.
CAT. ESP. PORT. Sopa. IT. Suppa, zuppa. (chap. Sopa, sopes.)

2. Sopar, v., souper.
Un senglar
Dont aquella gent deu sopar.
Roman de Jaufre, fol. 12.
Un sanglier dont cette gent doit souper.
Pot hom peccar per tart sopar. V. et Vert., fol. 20.
On peut pécher pour tard souper.
Subst. Fo apareillat lo sopar, e soperon con gran alegressa.
Fut apprêté le souper, et ils soupèrent avec grande allégresse.
CAT. Sopar. (chap. Sopá o sená: sopo, sopes, sope, sopem o sopam, sopéu o sopáu, sopen; sopat, sopats, sopada, sopades; soparé; soparía; si yo sopara sopes, o si yo senara sopes. ESP. Cenar. La cena ere un dels drets dels siñós; vore la del rey Jaime II a Sariñena.)

Jaime II de Aragón, el Justo, reg. 55, fol 63, 10 diciembre 1305, cena

3. Sopada, s. f., souper.
Per lur dinadas e sopadas.
Per la sopada del mulet de maistre Johan.
Tit. de 1428. Hist. de Nîmes, t. III, pr., p. 225 et 228.
Pour leurs dîners et soupers.
Pour le souper du mulet de maître Jean.
CAT. Sopada. (chap. Sopada, sopades; sopá, sopás; sena, senes.)

Soport, s. m., lat. sopor, assoupissement.
Nostre grant soport. La nobla Leycson (o Leyczon).
Notre grand assoupissement.
ESP. Sopor. IT. Sopore. (chap. Sopor, sopors.)
2. Sopir, v., lat. sopire, assoupir, engourdir.
Part. pas. Es sopida et adormida.
Neu... els membres ret sopitz.
Eluc. de las propr., fol. 89 et 137.
Est assoupie et endormie.
La neige... les membres rend engourdis.
Fig. Lo dit dobte per lo viguier sera sopit.
Tit. du XIIIe siècle. DOAT, t. CXVIII, fol. 38.
Ledit doute par le viguier sera assoupi.
IT. Sopire. (chap. Assompí, abaubí, per ejemple, los dits baubos per lo fret de la neu; sompo, sompa, sompos, sompes.)

rabosí, Valderrobres, baubo, potes baubes, pota bauba

Sor, Seror, Sorre, s. f., lat. soror, soeur.
Membre 'l sa sor e 'l marit ergulhos.
Bertrand de Born: S' ieu fos aissi.
Qu'il lui souvienne de sa soeur et du mari orgueilleux.
Ta molher o ta sors o ta filha. Liv. de Sydrac, fol. 85.
(chap. Ta dona o mullé o tan germana o ta filla.)
Ta femme ou ta soeur ou ta fille.
Belh' Hugueta, vostra seror e vos.
Pujols: Si 'l mal d' amor.
Belle Huguette, votre soeur et vous.
Non a sorre ni moiller ni cosi.
P. Cardinal: Las amairitz.
Il n'a soeur ni femme ni cousin.
- Religieuse. 
A Sant Pos siervon gen las serors.
Pujols: Dieus es.
A Saint-Pons servent gentiment les soeurs.
ANC. FR. Mès tant avoit amé sa sor.
Fabl. et cont. anc., t. IV, p. 366.
Ses serours et ses filles.
Ingonde, la seror li roi Childebert.
Chr. de Fr., Rec. des Hist. de Fr., t. III, p. 180 et 228.
ANC. CAT. ESP. Sor. PORT. Sor, soror. IT. Sorore. (chap. Germana, germanes; chermana, chermanes; maña, mañes; sor Francisca, etc. Vore a Pedro Saputo al convén.)

Vida de Pedro Saputo natural de Almudévar: Autó: Braulio Foz, Fórnols, Matarraña, Teruel, Aragó

Son, So

Son, So, s. m., lat. sonus, son, bruit.
Lo son de las paraulas que passon per la boca. V. et Vert., fol. 88.
(chap. Lo so de les paraules que passen per la boca.)
Le son des paroles qui passent par la bouche.
Son de corn ressemblaran.
T. de Montant et d'une Dame: Ieu venc.
Bruit de cor ils ressembleront.

MONZÓN, Son, So, Monsó, Montissono

- Air, chant.
Planher vuelh En Blacatz en aquest leugier so.
Sordel: Planher.
Je veux plaindre le seigneur Blacas dans ce simple chant.
Chantatz cointamen
De ma chanson los motz e 'l so leugier.
Albert de Sisteron: Bon chantar.
Chantez gracieusement de ma chanson les paroles et l'air léger.
Vuelh far alb' ab son novelh.
Hugues de la Bachelerie: Per grazir.
Je veux faire aubade avec air nouveau.
ANC. FR. Pour qui amor fait lais et sons,
Et rotruenges et cançons.
Roman du Renart, t. IV, p. 381.
De fables fet l'en les fabliaus
Et des notes les sons noviaux.
Fabl. et cont. anc., t. III, p. 153.
Pour conforter ma pesance
Fais un son.
Le Roi de Navarre, chanson 9.
CAT. So. ESP. Son. PORT. Som. IT. Suono. (chap. So, sons; sonido, sonidos.)

2. Sonet, s. m. dim., sonnet, petit chant, chansonnette.
En aquest guai sonet leugier,
Me vuelh en chantan esbaudir.
B. de Ventadour: En aquest.
Dans ce gai sonnet léger, je me veux en chantant égayer.
Il sonet que fan li joglar
Que viulan de trap en tenta.
Bertrand de Born: Quan vey.
(chap. Los sonets o sonetos que fan los juglás que viulen de tenda en tenda; trap : drap; tenta : tenda. Viulá : tocá la viola o lo violín.)
Les sonnets que font les jongleurs qui jouent de la viole de tente en tente.
ANC. FR. De la joie un sonet chanta.
Roman du Renart, t. I, p. 59.
Et dit, je me muir, bele, en son sonet.
Richard de Semilli, Essai sur la Musique, t. II.
Si cui-je faire encor maint jeu-parti
Et maint sonet.
Le Roi de Navarre, chanson 6.
CAT. ESP. PORT. Soneto. IT. Sonetto. (chap. Sonet, sonets; soneto, sonetos.)

3. Sonalh, Sonail, s. m., clochette, grelot, sonnette.
Bel m' es cant...
... Aug los retins e 'ls lais
Dels sonails, adoncs m' eslais.
Pierre de Bergerac: Bel m' es cant.
Il m'est beau quand... j'entends les tintements et les sons des grelots, alors je m'élance.
Guillems de Gordon, fort batalh
Avetz mes dins vostre sonalh.
Bertrand de Born: Un sirventes.
Guillaume de Gordon, fort battant vous avez mis dans votre clochette.
IT. Sonaglio.

4. Sonailha, s. f., sonnerie, bourdonnement.
Tu as auta sonailha.
Lantelmet d'Aiguillon: Er ai eu.
Tu as haut bourdonnement.
5. Sonament, s. m., sonnerie, retentissement, bruit.
Elh sonament de las campanas era grans. Philomena.
La sonnerie des cloches était grande.
IT. Sonamento.

6. Sonador, s. m., crieur, celui qui appelle, prôneur.
La votz del sonador.
T. d'Aimeri et d'Albert: Amicx N Albert.
La voix du crieur.
ANC. FR. Je sçay mon impuissance et vostre heureux mérite,
Et sçay qu'il vous faudroit un plus divin sonneur.
Premières Œuvres de Desportes, fol. 273.
CAT. ESP. Sonador. IT. Sonatore. (chap. Sonadó, sonadós, sonadora, sonadores; cridadó, cridadós, cridadora, cridadores; pregoné, pregonés, pregonera, pregoneres.)

7. Sonar, v., lat. sonare, sonner, résonner, retentir.
E 'ls sonan la campana. V. de S. Honorat.
(chap. Y ells toquen la campana; “sonen; ressonen”.)
Et ils sonnent la cloche.
Sona 'l campana,
E lo vielhs comuns venc.
Rambaud de Vaqueiras: Truan mala.
La cloche sonne, et la vieille communauté vint.
Ab aitan sonet a la porta.
R. Vidal de Bezaudun: Unas novas.
En même temps il sonna à la porte.
- Jouer, toucher d'un instrument de musique.
Non sabretz sonar flaustel.
Le Dauphin d'Auvergne ou Bertrand de Born le Fils: Puois sai.
Vous ne saurez sonner flageolet.
Aqui auzim vas mantas parts sonar
Man corn.
Rambaud de Vaqueiras: Senher.
Là nous entendîmes vers maints côtés sonner maint cor.
- Appeler, interpeller, crier, parler, chanter.
Ieu que suel sonar 
Totz pros hom issernitz.
Giraud de Borneil: Per solatz.
Moi qui ai coutume d'appeler tous preux hommes avisés.
Sonet li que vengues. Roman de la Prise de Jérusalem, fol. 2.
Lui cria qu'il vînt.
M' es lo mati bels, quan sona
Lo rossinholetz el pays.
Giraud de Borneil: Quan brancha.
Le matin m'est beau, quand le rossignolet chante dans le pays.
Fig. Qual diable t' a tengut,
Quant est sirventes no t sona.
Raimond de Miraval: A Dieu. 
Quel diable t'a tenu, quand ce sirvente ne te parle pas.
- Proclamer, célébrer.
Chantan m' agensa
Sa gran valor sonar. 
B. Calvo: Mout a.
En chantant il me plaît de son grand mérite proclamer.
Loc.
Per qu' ieu m' en lais que mot non lor en so.
Perdigon: Totz l' an mi.
C'est pourquoi je m'en delaisse que mot je ne leur en sonne.
Partiro se davant elha ses mot a sonar. Philomena.
Ils se retirèrent (de) devant elle sans mot à dire.
Cals omes pot om sonar en plait. Trad. du Code de Justinien, fol. 4.
Quels hommes on peut appeler en justice.
- Signifier, avoir le sens.
En lengua persica tigre sona sageta. Eluc. de las propr., fol. 260.
En langue perse tigre signifie flèche.
Part. pas. Sel qu' en sisterna s' es mes...
S' el sona, sera sonatz
De se meteis, c' autre no y ve.
T. d'Aimeri et d'Albert: Amicx N Albert.
Celui qui en citerne s'est mis... s'il appelle, il sera appelé par soi-même, vu qu'autre n'y vient.
ANC. FR. Un tas qui chantent de toy
Ne sçavent si bien que moy
Comme on doit sonner la gloire. Ronsard, t. I, p. 337.
Pour sonner tes grandes loenges. Olivier de Magny, p. 16.
Homère premier sonna
Et les rats et les grenouilles.
Œuvres de Du Bellay, fol. 79.
... Loa li que mot ne sonast.
Fabl. et cont. anc., t. II, p. 86.
CAT. ESP. Sonar. PORT. Soar. IT. Sonare. (chap. Soná, cridá, fé soroll : sono, sones, sone, sonem o sonam, sonéu o sonáu, sonen; sonat, sonats, sonada, sonades; yo sonaré; yo sonaría; si yo sonara. Aquell payo de Monsó me sone mol, igual som familia. A Monsó ting una cusina germana, una cusina - sa filla - y un cusí - son fill.)

8. Sonoritat, s. f., lat. sonoritatem, sonorité, éclat, son.
Fan aspra sonoritat entre lor.
Cans melodios, o plazens sonoritat.
Leys d'amors, fol. 9 et 7.
Font âpre son entre eux.
Chant mélodieux, ou agréable sonorité.
Claritat, sonoritat. Eluc. de las propr., fol. 184.
(chap. Claridat, sonoridat.)
Clarté, sonorité.
Esp. Sonoridad. IT. Sonorità, sonoritate, sonoritade. (chap. sonoridat,  sonoridats; la sorollina de Ignacio Sorolla Vidal, sorollines; soroll, sorolls.)

Natxo Sorolla Vidal, Ignacico, aragonés catalanista, doctorcico

9. Sonansa, s. f., assonnance, consonnance, rime.
Aytals sonansas, so es aytals rims.
En la dobla sonansa. 
Leys d'amors, fol. 20.
Pareilles assonnances, c'est-à-dire pareilles rimes.
Dans la double assonnance.

10. Assonar, Asonar, v., rendre assonnant, mettre en harmonie.
Ab fina joia comenssa
Lo vers qui be 'ls motz asona.
Pierre d'Auvergne: Ab fina.
Avec joie pure commence le vers qui bien les mots rend assonnants.
- Appeler.
Apres assona un donzel. Roman de Jaufre, fol. 93.
Après il appelle un damoisel.
CAT. Assonar. ESP. Asonar. IT. Assonare. (chap. Assoná, rimá, fé rima assonán o consonán.)

11. Consonar, v., lat. consonare, consonner, concorder.
Part. prés. Vers consonants e simples. V. de S. Honorat.
Vers consonnants et simples.
- Subst. Consonne. 
Sego lati, doas meteysshas consonans no podon estar en fi de dictio.
Leys d'amors, fol. 5.
Selon le latin, deux mêmes consonnes ne peuvent être en fin de mot.
CAT. ESP. Consonar. IT. Consonare. (chap. Consoná, concordá.)
Le PORT. fait usage du participe présent consonante, consoante.

12. Consonancia, s. f., lat. consonantia, consonnance, accord de deux sons.
Armonia, es art de dossa consonancia. Eluc. de las propr., fol. 281.
Harmonie, c'est art de douce consonnance.
CAT. ESP. PORT. Consonancia. IT. Consonanza. (chap. Consonansia, consonansies.)

13. Dissonar, v., lat. dissonare, dissonner, être dissonnant, être discordant.
Part. prés. Aytal mot son dissonan, quar en diversas manieras sono.
(chap. Tals paraules són dissonans, ya que en diverses maneres sonen.)
Leys d'amors, fol. 7.
Pareils mots sont dissonnants, car en diverses manières ils sonnent.
CAT. Dissonar. ESP. Disonar. PORT. Dissonar. (chap. Dissoná; discordá.)
L'IT. fait usage du participe présent dissonante.

14. Plenissonan, adj., plénissonnant, sonnant plein.
Aquel vocals o pot esser plenissonans. Leys d'amors, fol. 3.
Cette voyelle o peut être plénissonnante.
(chap. Plenissonán, plenissonans, que sone plenamen.)

15. Resson, Reson, Resso, s. m., retentissement, bruit, renommée.
Bruit e resson.
(chap. Brugit y ressó.)
Aicarts del Fossat: Entre dos.
Bruit et retentissement.
Bel m' es cant aug lo resso
Que fai l' ausbercs ab l' arso.
Pierre de Bergerac: Bel m' es cant.
Beau m'est quand j'entends le retentissement que fait le haubert avec l'arçon.
Fig. El reson dels Catalans auzir.
(chap. Lo ressó - renom - dels catalans sentí - escoltá.)
Frédéric III, Roi de Sicile: Ges per guerra.
Ni l' aus vezer, tan ne tem mal resso.
Aimeri de Bellinoy: Aissi quo 'l.
Et je n'ose la voir, tant j'en crains mauvais bruit.
CAT. Ressó. (chap. Ressó, ressons; renom, renoms; brugit, brugits; soroll, sorolls.)

châtelain, catalán, català, catalá, catalan, castell, castellán, castellano, castlà, castla; El reson dels Catalans auzir.

16. Ressonar, Resonar, v., lat. resonare, résonner, retentir.
De la cridor del vieyll la grantz balma ressona. V. de S. Honorat.
De la clameur du vieux la grande baume retentir.
Resonan las trompas. Guillaume de Tudela.
(chap. Ressonen les trompes - trompetes.)
Les trompettes résonnent.
ANC. FR. Qu'Écho ne dédaigne en ces boys
Résonner cela que je chante. 
Olivier de Magny, p. 89.
CAT. Ressonar. ESP. Resonar. PORT. Resonar, resoar. IT. Risonare. 
(chap. Ressoná: ressono, ressones, ressone, ressonem o ressonam, ressonéu o ressonáu, ressonen; ressonat, ressonats, ressonada, ressonades; ressonaré; ressonaría; si yo ressonara; que l'eco ressono lo que yo canta.)

17. Reyssondir, v., retentir, résonner.
Delh plor meravelosament reyssondia tota la valh. Philomena.
(chap. Del plo maravillosamen ressonabe o ressonáe tota la vall. Lo día que estiro la garra lo aragonés catalaniste Carlos Sancho Meix, enrecordeuton de esta frasse.)
Du pleur merveilleusement retentissait toute la vallée.

Carlos Sancho Meix, lo parlar antic (este hombre es más tonto de lo que parece a simple vista)

18. Semissonant, Semissonan, adj., lat. semisonantem, semi-sonnant, qui sonne à demi.
Perdos e fes podon esser dig semissonan, quar las vocals am las quals son escrit e pronunciat son semissonan. Leys d'amors, fol. 7. 
Perdos et fes peuvent être dits semi-sonnants, car les voyelles avec lesquelles ils sont écrits et prononcés sont semi-sonnantes.
(chap. Semissonán, semissonans.)

19. Utrissonan, adj., utrissonnant, sonnant de l'une et l'autre manière.
Encaras trobam que a, e, o son utrissonan. Leys d'amors, fol. 2.
Encore nous trouvons que a, e, o sont utrissonnants.