domingo, 25 de octubre de 2026

Aqestas coblas mostran qe las grans autas dompnas no creson poder fallir,

Traité de poétique.

Aqestas coblas mostran qe las grans autas dompnas no creson poder fallir,

Aqestas coblas mostran qe las grans autas dompnas no creson poder fallir, e si mostra con lo faillimen de l'auta dompna es maier qe cel de la bassa; q'aisi con il es grans de ricor, aissi es grans lo faillimens, e si con ella val pauc, es pauca la faillida. E qi perdona la pena, lo blasme no pot perdonar, e menasa a mantz cel qe fai ad un torz. Car cascuns si garde d'aqel: per qe pren maior dan cel q'engaina qe cel q'es enganatz.
Mas vos no par, poscatz far faillimen etc.
Blasme n'a hom e cascuns, s'el a sen etc.
Lo coms de Rodes si era mout adreics e mout valens, e si era trobaire, e'n Uc de Sain Circ si'n fetz aqesta cobla:
Seigner coms, no us cal esmaiar
per mi ni estar consiros,
q'eu no sui ges vengutz a vos
per ren qerre ni demandar;
qe ben ai so qe m'a mestier,
e vos vei qe faillon denier:
per qe non ai en cor qe us qeira re,
anz, si us dava, faria gran merce.
Lo coms si respondet aqesta cobla:
NUc de Sain Circ, be m deu grevar, (N'Uc : En Ugo)
q'eu veia qe oian sai fos
paubres e nuz e sofraitos,
et eu vos fi manent anar,
que mai m costetz que dui arqier
no feiren o dui cavalier:
pero ben sai, si us dava un palafre,
Deus qe m'en gar, vos lo prendriatz be.
Cobla de rancura. 
Aqesta cobla es d'amic, a qi non platz que per beutat ni per joven ni per valor s'atraia a dompna, qe done entension a totz cels qe lla pregon, que salvan s'onor pot ben una bona dompna gasainar amics e far enansar son prez e sa valor. NUc de San Circ:
Dompna, eu sui d'aital faiso' etc.
Als bels captenemens
et als cortes parvens
et al fugir follors
conois hom las meillors,
qe l semblans fai parer
so don a l cors voler:
doncs si de far folia
no vos ven volontatz,
ja l semblan no fassatz.
No taing qe plus en dia.
Tal dompna sai q'es de tant franc usatge
c'anc non gardet honor sotz sa centura;
e l tortz es sieus, s'ieu en dic vilanatge:
car senes gein e senes cobertura
fai a totz parer
com poin en si deschaer.
E dompna c'ab tant s'asaia,
no s cuig mais qe m'alezer
qe ja de lei ben retraia,
ni voill qe m puesca eschaer.
Passada es la sasos
qe fasias cols e cais,
e ja no us gensera mais 
lo blanqez ni l vermeillos
ni l gluz ni l'estesinos,
qe la cara us ru' e fraing, (potingues que arruguen la cara)
qe no pot penre color;
ni no n pot traire douzor
nuill hom c'ab vos s'acompaing,
ni mais de vos non venra alegriers
a vostre drut, si no ill davas deniers.
Aqestas coblas blasmon dompna qe s fai trop preiar, pos ve qe il es gen d'aman; mas la bontatz es qant sap qi deu causir. E s'ella causis un drut descovinen, a sinc ans o a VI, plus s'avilis qe s'el primier an ames un avinen. Mas las falsas e il fals fan un mal mercat, qe sai n'amen un e llai autre, e de llor a mai qi plus lor dona. Guilems de Sain Leisder: 
Blasmar deu hom un usatge qe cor etc.
S'ella tria un drut a desonor etc.

Roman de Flamenca, fragment, Bartsch, L'endema fo la Sanz Joans,

Roman de Flamenca.

Le Roman de Flamenca, publié par Paul Meyer, 2e éd., Paris 1901, vol. I, v. 471-616 (Me.). Cf. C. Chabaneau, Revue des langues romanes, Ve série, t. VII (Extrait), p. 10 ss. - Grdr. § 18, p. 19. St. p. 10 s.

Roman de Flamenca (Nouveau choix des poésies originales des troubadours)

L'endema fo la Sanz Joans,
una festa rica e grans,
es anc per al no s'amermet. 
L'evesques de Clarmon chantet
aquel jorn la messa maior;
sermo fes de Nostre Senor,
comen san Joan tan amet
que plus que propheta l clamet.
Poissas vedet de part lo rei
qu'aisi con cascus cre sa lei
de XV jornz homs no s partis
de la cort, per re ques auzis,
que l reis vol qu'aitan dure il cortz;
so dis a folz, no dis a sortz,
car negus hom non ac talan
que s'en partis, ne ges d'un an.
Si l reis i volgues tant estar,
be lo feiran il cais gelar.
Cant agron tuit la mess' auzida,
le reis a Flamenca causida
et eis s'en ab leis del mostier.
Apres lui van be tres millier
de cavalliers que domnas menon.
Tuit ensems al palais s'en venon
on le manjars fon adobatz.
Le palais fo e granz e latz:
X millier la pogran caber
de cavalliers, e larc sezer,
part las donas e las donzellas,
e l'autra gen ques era ab ellas, (que s'era)
part los donzels e ls servidors
que degron servir los seinors,
e part los juglars eissamen
qu'eran plus de mil e cinc cen. (mes de 1500 juglars)
Quant an lavat, tuit son asis: (llavat : rentat)
hanc no i ac banc, mais de coissis
qu'eran tuit cubert de diaspres:
e no us penses negus fos aspres
dels mandils on ensugo lz mas, (aon se eixuguen les mans)
ans fo be cascus belz e plas.
Quan las donas foron asisas, (assentades) 
venon manjar e moutas guisas;
mais ja no m cal ques aiso diga.
Nulla res no s pot far d'espiga 
ni de razis ni de rasim,
ni de frucha ni de noirim,
ni de so ques aers suffris 
ni terra ni mars ni abis,
ques om manjar posca ni deia,
que ja'n degues portar enveia
aquel que menor part n'avia
a cel que plus ric lai vezia.
Be son servit a lor talenz;
mas ben i ac plus de cinc cenz
que cascus esgarda e mira
Flamenca, e can plus cossira
sa faiso ni sa captenenza
e sa beutat c'ades agenza,
sos oils ne pais a l'esgardar
e fai la bocca jeiunar: 
e perga l Deus, si grat l'en sap!
Mai si pogues traire a cap
que sol un mot ab lei parles,
no il calgra si pois dejunes. 
Mout s'en levon boca dejuna.
Mais anc no i ac domna neisuna,
no volgues Flamenca semblar;
qu'aissi com es soleils ses par
per beutat e per resplandor,
tals es Flamenca antre lor;
quar tant es fresca sa colors,
siei esgart douz e ple d'amors,
siei dig plazent e saboros
que la bellazers e l plus pros (bellazor)
e que plus sol esser jugosa
estet quais muda et antosa.
No il fo veiaire que re vailla,
anz dis, per nien si trebailla
tot' autra domna d'esser bella,
lai on es cesta damaisella.
L'autrui beutat tein es effassa (e s'efassa, effassa)
li viva colors de sa fassa
c'ades enlumena e creis.
Anc de nulla re no si feis
Deus, cant la formet aitan genta;
ades plaz mais et atalenta
a celz que la vezo ni l'auzon. (als que la veuen ni la escolten)
Quan las domnas sa beutat lauzon,
be podes saber, bela es,
qu'en tot lo mon no n'a ges tres
en que las autras s'acordesson
que del tot lor beutat lauzesson;
anz dizon: "Mielz conoissem nos
beutat de dona, no fatz vos:
vos autre us tenes per pagat
si domna es de bon agrat
e que us sone gent e us acueilla;
mais qui la ve, quan si despueilla,
quan si colca o quan si leva,
ja no dira pois tanta reva,
si savis es, a las serventas."
Aissi so malas e dolentas
e volon baissar es esteiner (e s')
lo be que a dat Nostre Seiner
a cella que plus vol ni ama.
Ges d'aizo Flamenca no s clama
ni no s'en deu per re clamar,
que leis no volon ges blasmar,
quar non i trobon lo perque;
e no so laisson per mai re,
car, si tan ni quan n'i trobesson,
ja no us pensetz que s'en laissesson.
Quant an manjat, autra ves lavon, (atra vegada se llaven, renten)
mais tot atressi con s' estavon
remanon tuit e prendon vi,
car vezat era enaisi;
poissas levet hom las toaillas;
bels conseilliers ab granz ventaillas
aportet hom davan cascu,
ques anc us no failli ad u:
aqui s poc, qui s vol, acoutrar.
Apres si levon li juglar:
cascus se volc faire auzir.
Adonc auziratz retentir
cordas de manta tempradura.
Qui saup novella violadura
ni canzo ni descort ni lais,
al plus que poc avan si trais.
L'us viola l lais del Cabrefoil,
e l'autre cel de Tintagoil;
l'us cantet cel dels Fins Amanz
e l'autre cel que fes Ivans.
L'us menet arpa, l'autre viula,
l'us flautella, l'autre siula;
l'us mena giga, l'autre rota,
l'us diz los motz e l'autre ls nota;
l'us estiva, l'autre flestella,
l'us musa, l'autre caramella;
l'us mandura e l'autr' acorda
lo sauteri ab manicorda;
l'us fai lo juec dels bavastelz,
l'autre jugava de coutelz: (coltells : gaviñets; cuchillos)
l'us vai per sol e l'autre tomba,
l'autre balet ab sa retomba:
l'us passet sercle, l'autre sail:
negus a so mestier no fail.