III.
Al noble rey aragones,
Franc e valen, sert e cortes
E de pretz entier senhoril,
De N'At de Mons ab cor gentil,
Ad obezir sa gran valor
Per plazer de nostre senhor,
Salutz e lauzors e merces.
Reys, senher, adreytz e cortes,
Al vostre noble cors salutz,
Al fin pretz, que vos es vengutz
Per vostra gran valor, lauzors
E merces de vostras honors,
Don soy sovinens e jauzens.
E car val mays valors e sens,
Senher, ades on may sove,
Et atresi tug autre be,
Vuelh sovenir al vostre sen,
Qu'es bes, ni co ve, ni co s pren,
Per vostre fin pretz esmerar.
E prec dieu a mon comensar,
Que do manieyra de ben dir,
Al vostre fin pretz enantir,
Pus dat m'en a cor e talen.
Reys, senher, segon mon enten
Tot cant es e l mon bes e mals,
Bes es totz le pus principals,
Que fa esser en tota re,
Mals es contraris contra l be,
Que desfa o veda ben far.
Mals per se non es res ni par
Mays en defalhimen del be,
Mas can bes lay, on deu, no ve,
Non can falh lay, on es lo dans;
E mals non es, so m'es semblans,
E l mas, tan cant aquel dans es.
Per ben son faitas totas res
E l mon, segon que razos par,
E vuelh vos y razo mostrar,
Per tal que mielhs mi entendatz.
Le mons, car es afaissonatz,
Fo faitz, segon vera razo,
Car non a forma ni faisso
Res senes calque fazedor.
Doncx es ses dopte creador,
Qu'enans que l mons fo sel, que l fe;
Doncx per esta razo cove
Vera crezensa, que dieus es.
Dieus fe l mon e fe totas res,
Segon razos, que son e l mon;
Car le mons es faitz en per don,
Co l frutz, qu'es ples et enserratz,
Et es razos e veritatz,
Vi que l faig fe so, que dieus es;
Doncx dieus fe l mon e totas res.
Qui tot fe, totz es poderos,
Car non sembla nulha razos,
Que sian duy ses comensar,
Ni degus contraris no par
En lunh loc segon son poder.
Qui tot poder a tot saber,
Qui tot saber, tota bontat,
Qui totz es bos, tota beutat;
Donc mas dieus es totz poderos,
Totz savis, totz bels e totz bos.
Si fes mal, fera contra se;
Anc dieus contra se no fe re,
Que mermat agra son poder,
Si contrari pogues aver.
Tot cant dieus a fag, tot es bes,
Car tot es a son servir mes.
Mas be fetz contraris e l mon,
Si com frejors e calors son,
Que laun notz e l'autre val.
Non puesc trobar nulh atretal,
Si non be contrari del be.
Mas bes es mals, cant en loc ve,
Que pot se contra be mermar.
No m'en cal pus razo mostrar,
C'assatz entendetz, que vers es.
Mas tan cossir, qu'es mals ni bes,
A la fin de mon cossirar,
Bes es so que s pot melhurar,
E so que s pot afolar, mals.
Doncx es la razos naturals,
Qu'en totas res a mal e be,
Car tota res, que e l mon ve,
Pot afolar o melhurar.
Mas co, pe l frug afaissonar,
Naisson fuelhas naturalmens,
E vezem manifestamens
E l'arbre de fuelhas ganre,
Don non melhura nulha re,
C'omz puesca vezer ni saber.
Per que no vos vuelh mon lezer
Despendre, mas en be mostrar,
Que pot ad home profichar.
En home profiechan mant be,
Que us menbres, so sabetz be,
Pot sols e per si melhurar.
Per qu'en cascu menbre, so m par,
En si conoys propris bes datz.
May si co las proprietatz
Dels menbres movo s e fan cors,
Li be menut dins e defors
Son menbre d'alcun be major.
Doncx veyam, cal be son melhor,
Ni cals es lo pus principals.
E per so, car es generals
Manieira, premiers ensenhar
De totas res lo comensar,
Veyam, cals es le premiers bes,
Que val ad home, pus natz es;
Pueis, cals es le profietz, que fa,
C'aissi, pujan de gra en gra,
Vezem alcu principal be.
Le premiers accidens, que ns ve,
Pus homz es natz, es voluntatz,
May le bes es gautz apelatz,
Et es datz, per vida noirir.
Gautz ses voler no pot venir,
Mas ses gaug ve be voluntatz,
Per so car es ans volers datz,
Que ses gaug pot ben avenir.
Volers fa venir son dezir,
Perseut plazer, passa saber.
Dezirs fa esperans' aver,
Plazers benanansa prezen.
De la benanansa, c'omz pren,
Nais gautz. Per o bes pot venir
De l'esperansa, del dezir
O del saber, que s sap assatz
Compessan, car tot can vulhatz,
Podetz pensar, tornar prezens.
May gautz, que ven de pessamens,
Falh e ve len, si c'omz leu ve.
Li melhor gaug e l melhor be
Venon e de faitz e de ditz,
May li gaug, per c'omz es noiritz,
Venon de faitz tan solamen.
Noirimens da vida valen,
Segon que l noirimens fo bos.
Vida, segon veras razos,
Es dada, per arma portar,
Que en als no pot profichar,
Si non aita com l'arma val.
Mas tan y a del be temporal
A la fi sel, que mor enans,
Co si vivia may mil ans.
Arma, si tot ades non par,
Ajusta d'uelh e ses doptar,
E son n'auctor nostr' ancessor,
E deu'n esser mielhs crezedor,
Car se pot per razo proar.
Gardatz e l vostre cossirar,
Per que fo l mons faitz ni formatz:
Lo mons fo faitz, so par vertatz,
Per obs d'aisel, que mais y val;
Donc, segon razo natural,
May val homz, que res d'aquest mon,
Car de totas las res, que son,
Es homz senher e poderos.
Doncx, si la vertatz es razos,
Que l mons fo per obs d'ome faitz,
Doncx no pot homz esser desfaitz
Del tot, cossi ja faitz no fos;
Que l mons fora faitz en perdos,
Si homz fos desfaitz, cant es mortz.
Doncx es la razos grans e fortz,
Que es ab arma, que no mor.
Arma es facha de tal for,
Que sos essers sera jasse,
Si donc non li tol dieus, que l fe,
Poder, que l'a dat, de durar.
Vuelh vos o proar per razo.
Vers es, que tug l'ome, que so,
Fan mal, que notz, e ben, que val,
Et es razos, que tug li mal
Seran punit e l be merit;
Car aisi deu esser partit,
So non pot razo contradir.
Et ai vist mant home fenir,
Ben fazen, sufren gran dolor,
E mant mal fazen mal senhor
E benanan e poderos,
Cui non era nulhs gazardos
Datz en sa vida dreituriers.
Doncx si l bes es al mal sobriers,
De vida no se pot merir,
C'arma deu gazardon sofrir,
Atrestals dels mals co dels bes.
Per o segon razo vers es,
Que dieus mes en est mon a mans,
May non a totz; per qu'es semblans
E razos so qu'enans vos dic.
Donc ma arma pren nulh destric,
Pus del tot s'en part, ni nulh be.
Arma es doncx, mays arma cre
No vey, pueis que puesca fenir.
Qui sa fin non pot prezumir,
Tostemps sera segon razo,
Per que sera ni per que no,
Que calsque razos y cove.
Arma fe dieus, segon ma fe,
Per servir luy a son plazer;
Non puesc entendre ni saber
Per nulha razo major be.
Le bes de l'arma nais e ve
Per vida, co l gras en l'espic,
E l bes de vida, co vos dic,
Per gaug, e l gautz per voluntat.
De voluntat vos ai parlat,
Al obs don ve, ni de que s pren,
Ni co s deu governar per sen;
Per que pus parlar no m'en cal.
Mas dieus a dat l'esser engal
E franc, de mal e ben voler,
E voler en engal poder,
Atressi de far be com mal,
Co mal, que notz a dreg jutjar;
Razos sembla, car se deu far.
Si fos a totz may poders datz,
Tug ferram may bes que peccatz,
Doncx tug foram sal en la fi;
E si may de mals, atressi
Tug perdut. Per que jes non es,
Ans vezem a mant far mays bes
Et a mant atressi mans mals.
Le poders es datz cominals
A cascu, mentre vida l par.
Donc, car lezers falh a be far
Per vida breu a man, forfag
Per dreg deu pendre. Dieus a fag
Volontat otra non poder;
Doncx per dreg a tostemps lezer
Le pus peccaire, d'esmendar.
Per c'om no s deu jes desperar
De dieu ni de sa gran merce.
Mas, car lezers falh a far be,
E car val mays, qui mays be fa,
Deu cascus, mentre lezer n'a,
De be far metre son poder.
Non cal dire, cal sol voler
Dels faitz, car vos n'ay dig assatz.
Mas en totz vostres fatz gardatz,
Que ben puesca fenir la fis,
Qu'en la fi par, cals bes es fis,
Car bes ses bona fi non es.
Per que, senher, car totz lo bes
Del mon es faitz, per dieu servir,
Vos cosselh, c'a cor d'enantir
Vostra gran valor, que l saber
E l sen e l genh e lo poder
E tot can sabretz dir ni far,
Vulhatz derenan espleitar,
En la fe de dieu enantir,
Vulhatz honor e dieu servir,
Pus locx et aizina vo'n ve,
Que anc lunhs homz de tan gran be
Conquerir, aizinatz no fo;
Donc par, que dieus vos a fag do.
Pro vos ai dig, m'entendetz be,
Que restauretz la sancta fe;
E dieus, per sa granda dossor,
Senher, don vos tostemps honor.
