lunes, 20 de julio de 2026

Titol, Tiltre, Entitolar, Entitular, Intitular, Detitolar - Tizana, Tyzana, Tipsana - Atizar

Titol, s. m., lat. titulum, titre, inscription.
Aissi cum es dig desotz, en l' autre titol. Trad. du Code de Justinien, fol. 18.
(chap. Així (aixina) com es dit daball, al atre títul.)
Ainsi comme il est dit dessous, en l'autre titre.
- Droit, acte authentique.
Mas si el non ac titol. Trad. du Code de Justinien, fol. 18.
Mais s'il n'eut pas de titre.
Per venda o per donatio o per autre titol dreiturer (: dreiturier).
Cout. de Condom.
Par vente ou par donation ou par autre titre droiturier.
CAT. Titol (N. E. Sin tilde, como pasa en muchísimas palabras anteriores desde el tomo 1). ESP. (Título). PORT. Titulo. IT. Titolo. (chap. Títul, tituls.)

Títul; soc licenciado en filología inglesa, universidad de Zaragoza. Llissensiat en filología inglesa, Universidat de Saragossa.

2. Tiltre, s. m., titre, acte authentique.
Per lo tiltre e razon que desus. Tit. de 1310. DOAT, t. XV, fol. 228.
Par le titre et raison que dessus.

3. Entitolar, Entitular, Intitular, v., lat. intitulare, intituler, nommer, donner, recevoir un titre.
Trames II cavaliers que apobolessan 1 gran ciutat,... e que la entitolessan de lurs noms. Hist. de la Bible en prov., fol. 47.
Transmit deux chevaliers qui fondassent une grande cité... et qui l'intitulassent de leurs noms.
Part. pas. So entitulatz a celebrar en las autras IIII glyeyas patriarchals.
(chap. Són intitulats a selebrá a les atres cuatre (4) iglesies patriarcals.)
Cat. dels apost. de Roma, fol. 2.
Ont reçu titre pour célébrer dans les autres quatre églises patriarcales.
Es amors intitulada. La Crusca provensale, p. 100.
Est intitulée amour.
CAT. ESP. PORT. Intitular. IT. Intitolare. (chap. Intitulá, intitulás : yo me intitulo, intitules, intitule, intitulem o intitulam, intituléu o intituláu, intitulen; intitulat, intitulats, intitulada, intitulades; intitularé; intitularía; si yo me intitulara catedrátic de chapurriau, Francho Nagore Laín se alegraríe mol o muito.)

Calatayud, Francho Nagore; fabla, fablante, fábula, fabulador, lengua aragonesa por mis cojones

4. Detitolar, v., être pourvu d'un titre, être titré. 
Part. pas. Era detitolat de Tarascona.
Perilhos, Voy. au Purgatoire de S. Patrice.
Était titré de Tarascon.


Tizana, Tyzana, Tipsana, s. f., lat. ptisana, tisane.
D' ordi mundat si fa ayga medicinal, dita tizana.
Tyzana d' ordi.
Tipsana, es ordi sec, pilat, mundat.
(chap. Tissana, es sibada o sibá seca, pelada, mundada : llimpiada, rentada, porgada o purgada. Antigamen se li díe ordi, de ordeum o inclús hordeum, lo mateix sereal de aon ve la horchata, encara que se fa de chufa, chufes.)

A mí em dona diarrera quan lligc en TV "Vila Joiosa" quan en idioma valencià pronunciem #Vilachoyosa./ Com ValCHunquera , puCHá, roCHechá, etc /  Ordinacions tocants a la custodia, y guarda de la costa maritima del regne, 1673

Eluc. de las propr., fol. 217 et 224.
D'orge mondé se fait eau médicinale, dite tisane.
Tisane d'orge.
Tisane, c'est orge sec, pilé, mondé.
CAT. ESP. Tisana. PORT. Tisana, ptisana. IT. Tisana. (chap. Tissana, tissanes; ara se diu igual que lo te, tes. Yo escric té cuan es de tindre, pera diferensiál del te, planta y beguda.)

Tizia, Tysia, Tezia, s. f., du lat. phthisis, phthisie.
Tysia… per ulceracio del pulmo provenient.
(chap. Tissis... per ulserassió del pulmó (o lleus) provinén : Tuberculosis.)
Esquinancia, thos, tizia,... et semlans.
Eluc. de las propr., fol. 86 et 52.
Phthisie…. par ulcération du poumon provenant.
Esquinancie, toux, phthisie,... et semblables.
(chap. Tissis. ESP. Tisis.)

2. Tezic, Tesix, s. m., lat. phthisicus, phthisique.
Cum vezem al tesix.
Vent aquilonar... als tezics es sobrenociu.
(chap. Ven aquiloná (del aquilón o aquiló : nort)... als tissics es sobrenossiu : mol nossiu : roiníssim. A Raimon li va fé mol mal lo ven del nort. Lo sers bufe del noroest.)



Eluc. de las propr., fol. 19 et 135.
Comme nous voyons au phthisique.
Vent d'aquilon... aux phthisiques est très nuisible.
CAT. Tisic. ESP. (Tísico) PORT. IT. Tisico. (chap. Tíssic, tissics, tíssica, tíssiques; que té la tissis, una tuberculosis o tuberculossis. Al monasteri de Veruela hi anabe molta gen a tratás, com lo gran poeta Gustavo Adolfo Bécquer. 
Desideri Lombarte de Penarroija de Tastavins fumabe o pipabe mol. No sé si va estirá la garra de tissis o de un atre mal roín - ell no díe “dolent”, pero va está mol tems dolén, y ya se sap, volíe un trosset de terra.)

Desideri Lombarte de Penarroija de Tastavins fumabe o pipabe mol. No sé si va estirá la garra de tissis o de un atre mal roín - ell no díe “dolent”, pero va está mol tems dolén, y ya se sap, volíe un trosset de terra.

Tizo, Tuzo, s. m., lat. titio, tison.
Sest estai en la cozina,
E cocha 'l fuec e 'l tizo.
Marcabrus: L' iverns vai.
Celui-ci est en la cuisine, et presse le feu et le tison.
Ardre cuian la gata, e i porton mant tizon. Guillaume de Tudela.
Brûler ils croient la chatte, et y portent maints tisons.
CAT. Tió. ESP. Tizón. PORT. Tição. IT. Tizzo, tizzone. (chap. Teó, teons; tió, tions. Al trong o tronc de Nadal no li diem cagatió, com a Cagalunya, vull di, Cataluña. Esta gata - chatte - es una catapulta, fonévol, manganell, etc.)

Soc, socs; dormí com un soc; soca, trong o tronc de Nadal

2. Tizonar, Tuzonar, v., tisonner, attiser.
Fig. Silh que son ves Amor tric e vaire
Ho tuzonon.
R. Jordan, Vicomte de S.-Antonin: No puesc.
Ceux qui sont vers Amour tricheurs et changeants tisonnent cela.
ANC. FR. Que cele moult le tisona. 
Fabl. et cont. anc., t. IV, p. 285.

3. Atizar, Atuzar, Atusar, v., attiser, exciter.
Los sirvens que atuzavo lo fuoc. Abr. de l'A. et du N.-T., fol. 18.
Les sergents qui atisaient le feu.
Fig. Fin' amors el cor m' atiza
Un fuec don m' es suaus la flama.
Un Troubadour Anonyme: Seinor vos que. 
Pur amour au coeur m'attise un feu dont m'est douce la flamme.
Part. pas. El fuecx es atizatz
Que y a mes malvestatz.
P. Cardinal: Quals aventura.
Le feu qu'y a mis méchanceté est attisé. 
ESP. Atizar. PORT. Atiçar. IT. Attizare. (chap. Atisá, féli ven al foc, reviscolá los calius. T'atisaré! : te fotré : atiso, atises, atise, atisem o atisam, atiséu o atisáu, atisen; atisat, atisats, atisada, atisades; atisaré; atisaría; si yo atisara la sendra o los calius esmorteíts podría botá foc a Penarroija de Tastavins.)

moraga, moragues

domingo, 19 de julio de 2026

Tibia, Tybia, Ties, Tigre, Tygre, Tigra, Triga, Til, Atilhar, Atillar, Timbre, Timpanistres, Tina, Tyna

Tibia, Tybia, s. f., lat. tibia, flûte.
Tibia, es istrument.
Eluc. de las propr., fol. 282 et 60.
Flûte, c'est instrument.
Flûte, c'est musical instrument.
ESP. (flauta) IT. Tibia. (chap. Flauta, flautes; fabriol, fabriols. Tibia signifique ni freda ni calenta y un os de la cama; vore tibio, tibios, tibia, tibies.)

chap. Flauta, flautes; fabriol, fabriols. Tibia signifique ni freda ni calenta y un os de la cama; vore tibio, tibios, tibia, tibies.




Ties, s. m., Thyois, Tudesque, nom de peuple.
Viu deseretatz malgratz de sos Ties.
Sordel: Planher vuelh.
Vit déshérité malgré de ses Thyois.
A cui servon Tyes et Alamans.
Aimeri de Peguilain: Destreitz cochats. 
À qui servent Tudesques et Allemands.
Adjectiv. Al semblan del rei ties,
Quam l' ac vencut l' emperaire.
G. Faidit: Al semblan.
A l'imitation du roi thyois, quand l'eut vaincu l'empereur.
- Langage tudesque.
L' us paraula ties, l' autre romans. Roman de Gerard de Rossillon, fol. 18.
(chap. La un parle alemán (tudesco), l'atre romans : antic chapurriau; vore lo añ 842.)
L'un parle tudesque, l'autre roman.

Tigre, Tygre, s. m., lat. tigrem, tigre.
Tigre, es bestia... viaciara, que corr a guiza de sageta.
Leopartz, tygres.
Eluc. de las propr., fol. 260 et 169. 
Tigre, c'est bête... alerte, qui court à guise de sagette.
Léopards, tigres.
CAT. ESP. PORT. IT. Tigre. (chap. Tigre, tigres. Tres tristes tigres mingen blat tridet de un cam (campo) de blat : trigo, trigal en castellá.)

2. Tigra, Triga, s. f., tigresse.
Si cum la tigra el mirador
Que, per remirar son cors gen,
Oblida s' ira e son turmen.
Richard de Barbezieux: Be volria.
Ainsi comme la tigresse au miroir qui, pour admirer son corps gentil, oublie sa colère et son tourment.
Lo mons es si cum la triga
Que, miran se, sos natz laissa.
B. Alahan de Narbonne: No puesc.
Le monde est ainsi comme la tigresse qui, en se mirant, ses petits laisse.
IT. Tigra. (ESP. Tigresa. chap. Tigressa o tigresa, tigresses o tigreses.)

Til, s. m., agrément, gracieuseté, art, adresse.
Per q' usquecs amaires entent
En aut son amor e son til,
Refudan so que 'lh sembla vil.
Brev. d'amor. Gloss. occit., p. 305.
C'est pourquoi chaque amant dirige en haut son amour et son adresse, refusant ce qui lui semble vil.

2. Atilhar, Atillar, v., disposer, arranger, ajuster.
Quecx auzel que a vos sana,
De chantar s' atilha.
Marcabrus: El mes.
Chaque oiseau qui a voix saine, à chanter se dispose.
Part. pas. Ero be armatz et atillatz. Philomena.
Étaient bien armés et disposés.
3. Atillamen, s. m., agrément, politesse, disposition, manière.
Ab ric semblan e 'l bel atillamen
E 'l plazen ris e l' amoros parlar.
Sordel: Si col malaus.
Avec noble mine et la belle manière et l'agréable sourire et l'amoureux parler.

Timbre, s. m., timbre.
Timbres que se feron a Perpinha. Tarif des monnaies en provençal.
(chap. Timbres que se van fé a Perpiñán.)
Timbres qui se firent à Perpignan.
Lo timbre de sembelins. Cartulaire de Montpellier, fol. 113.
Le timbre des fourrures.
ESP. PORT. Timbre. (chap. Timbre, timbres : sello, sellos; fábrica de moneda y timbre; tamé es un timbre lo que sone.)


Timo, Timon, s. m., lat. temonem, timon.
Voyez Mayans, Orig. de la leng. esp., t. II, p. 255.
Levero lo govern e lo timo. Trad. des Actes des Apôtres, ch. 27.
Levèrent le gouvernail et le timon.
Lo timon de la nau. 
Charte des droits du péage de Valence. Hist. de Valence, p. 297. 
Le timon de la nef.
Nauchier,
…. As tegut mal lo timon.
Dialogue de l'Ame et du Corps.
Nocher,... tu as tenu mal le timon.
CAT. Timó. ESP. Timón. IT. Timone. (chap. Timó, timons; pera la planta vore mes amún.)

Lo agüelo y lo Mar. Chapurriau. Ernest Hemingway. Ramón Guimerá Lorente

Timpanistres, s. f., lat. tympanistes, tympanite, sorte d'hydropisie.
A la especia de timpanistres. Trad. d'Albucasis, fol. 29.
A l'espèce de tympanite.
ESP. Timpanitis. PORT. Tympanites. IT. Timpanite. (chap. Timpanitis, inflamassió del tímpano o tímpanos.)

Tina, Tyna, s. f., lat. tina, tine, tonneau, cuve.
Pan d' ordy vielh e vi mudat de tyna.
T. de Thomas et de Bernado: Bernado.
Pain d'orge vieux et vin mué de tine.
En 1 tina plena d' aygua. Philomena. 
(chap. A una tina plena d'aigua o aygua.) 
Dans une tine pleine d'eau.
CAT. ESP. PORT. IT. Tina. (chap. Tina, tines; cuba, cubes; carretell, carretells; barrica, barriques; tinet, tinets pera l'oli.)

2. Tona, s. f., tonne, tonneau.
Apothecas quas rustici tonas vocant.
Vita S. Sori, act. 55, 1 febr., t. I, p. 202.
En tonas e en vaissels en an ilh asatz mes. Guillaume de Tudela.
En tonnes et en vaisseaux ils en ont assez mis.
- Tonnelle, sorte de filet.
Venari, seu capere perdicos cum reti vocato tonna.
Charte de Louis II, comte de Provence, de 1402.
A Dieu comen Proensa e Gapenses,
Qu' ieu reman pres si cum perditz en tona.
Rambaud de Vaqueiras: D' amor no.
A Dieu je recommande Provence et Gapensois, vu que je demeure pris ainsi comme perdrix en tonnelle.

3. Tonel, Tonell, s. m., tonneau.
Li tonel que rotlan e 'l trau e 'l cabiro. Guillaume de Tudela. 
Les tonneaux qui roulent et les poutres et les chevrons.
Un tonell... enans que hom y meta lo bo vi. V. et Vert., fol. 66.
Un tonneau... avant qu'on y mette le bon vin.
ANC. FR. Comme le bondon d' un tonnel. Joinville, p. 48.
ANC. CAT. Tonell. ESP. PORT. Tonel.

4. Tonela, s. f., tonnelle, treille.
Bo vi giroflatz
Val be vi de tonela.
Izarn: Diguas me tu.
Bon vin giroflé vaut bien vin de tonnelle.

5. Tinel, s. m., tourelle, bastion.
Una tor e tinel... an derocat. Chronique des Albigeois, col. 42.
Une tour et bastion... ils ont renversé.
CAT. Tinell. ESP Tinel. IT. Tinello. (chap. torreta, torretes; bastión, bastions.)

La Torreta, calle Diputación, lo planet

Tinal, Tinau, s. m., tinet, sorte de bâton employé comme arme offensive.
Li escon e las archas e 'l tinal e 'l pilo.
Lansas et espazas e bastos e tinaus. 
Guillaume de Tudela.
Les huches et les coffres et les tinets et les javelots.
Lances et épées et bâtons et tinets.
ANC. FR. Je sais de Guillaume au tinel.
Les deux Troveors ribaus. Rutebeuf, t. I, p. 333.

Tinea, Tinha, s. f., lat. tinea, teigne.
Tinea, es verm.
Tinea... gasta... drap.
Eluc. de las propr., fol. 260 et 79.
Teigne, c'est ver.
Teigne... gâte... drap.
Contra tinha pren cautz viva. Collect. de recettes de méd.
(chap. Contra (la) tiña pren cals viva.)
Contre teigne prends chaux vive.
CAT. Tinya. ESP. Tina (tiña). PORT. Tinha. (chap. Tiña, tiñes; vore tiñós, Ref, Rasca.)

Rasca, tiña, teigne

Tinelh, s. m., querelle, contestation, débat.
Empero brega e tinelh
Vuelh aver tos temps ab eys.
Folquet de Lunel: Si quon la.
C'est pourquoi dispute et débat je veux avoir toujours avec lui-même.

Tiran, Tyran, s. m., lat. tyrannus, tyran.
Son... obras de tyrans. Chronique des Albigeois, col. 57.
(chap. Són... obres de tirans o tiranos.)
Sont... oeuvres de tyrans.
- Adj. Rude, fâcheux, impérieux.
Si anc mi trobet tiran,
Trobet m' adonc humil e merceian.
Ralmenz Bistors: Aissi col fort.
Si oncques elle me trouva impérieux, elle me trouva alors humble et suppliant.
Pas d' aisso m' es escarsa e tiranz.
G. Faidit: Molt a.
Puisque de cela elle m'est avare et impérieuse.
Enic, orguilhos e tiran.
B. Zorgi: Pron si deu.
Inique, orgueilleux et tyran.
CAT. Tirá. ESP. Tirano. PORT. Tyrano. IT. Tiranno. (chap. Tirano, tirans o tiranos.)

2. Tirannia, Tyrannia, s. f., du lat. tyrannis, tyrannie.
De tirannia e de non deguda occupacio. L'Arbre de Batalhas, fol. 30.
De tyrannie et de non due occupation.
Benignament, ses tyrannia. Eluc. de las propr., fol. 10.
(chap. Benignamen, sense tiranía.)
Bénignement, sans tyrannie.
CAT. ESP. (tiranía) Tirania. PORT. Tyrannia. IT. Tirannia. (chap. Tiranía, tiraníes.)

Pancaluña: El Ídolo con pies de barro

Tirar, v., tirer, traîner, entraîner.
Ill fes tirar, quan l' ac pres,
Sa carret' e son arnes.
G. Faidit: Al semblan.
Lui fit tirer, quand il l'eut pris, sa charrette et son harnais.
Non pot trair tant que tir. 
Deudes de Prades, Auz. cass.
Ne peut arracher tant qu'il tire.
- Arracher, retirer.
Los pels saurs tira de sa testa. V. de S. Honorat.
Les cheveux blonds arrache de sa tête.
Ans que tires aissi la lansa. Philomena. 
Avant qu'il tirât ainsi la lance.
- Attirer. 
Ab l' alen tir vas me l' aire.
P. Vidal: Ab l' alen.
Avec l'haleine je tire vers moi l'air.
Eissamens cum l' azimans
Tira 'l fer e 'l fai levar.
Folquet de Marseille: Si cum selh.
Pareillement comme l'aimant attire le fer et le fait lever. 
- Oter (ôter). 
Tiran l' escala mantenent,
E Guignetz pendet al vent.
V. de S. Honorat.
Ils tirent l'échelle sur-le-champ, et Guignet pendit au vent.
- Pousser, se développer.
Fruitz far non sol l' albre qu' en alt tir.
T. d'Henri et d'Aruer: Amic Aruer.
N'a pas coutume de produire fruits l'arbre qui en haut tire.
Fig. Aissi vai tiran 
Sos pretz e s' espan
Sobr' autres que son,
Cum sus el vergan
Fai la blanca flors.
P. Raimond de Toulouse: Non puesc.
Ainsi va se développant son mérite et se répand sur autres qui sont, comme sus au verger fait la blanche fleur.
- Aller, s'acheminer
Tiravan e passavan cami tant que podian. Chronique des Albigeois, col. 10.
(chap. Tiraben y passaben camí tan com podíen; tirá camí.)
Allaient et gagnaient du chemin tant qu'ils pouvaient.

lo camí, Miguel Delibes, Moncho, chapurriau

- Affliger, peiner, déplaire, contrarier.
Dirai vos que fort me tira
Vieilha gazals.
Le Moine de Montaudon: Mot m' enueia.
Je vous dirai que fort me déplaît vieille bavarde.
Loc. Elh lo va tirar a part, e va li contar. Philomena.
Il va le tirer à part, et va lui conter.
Mandamen donet als vassalls
Qu' el fazon tirar a cavalls.
V. de S. Honorat.
Il donna ordre aux vassaux qu'ils le fassent tirer à chevaux.
Totz quan faitz e dizetz
Es ben, sitot a me tira.
Rambaud d'Orange: Dona.
Tout ce que vous faites et dites est bien, quoique à moi il déplaise.
Tot m' en jauzirai, quan que tir ?
Oc. (N. E. Sí en occitano y sus dialectos, “catalan comprés”, según Alibèrt.)

Loís Alibèrt, occitans, catalan comprès

P. Rogiers: Entr' ira e.
Tout m'en réjouirai-je, quoi qu'il arrive ? Oui.
Part. pas. Dreit en Arles s' en es tirat. Chronique des Albigeois, col. 5.
Droit à Arles il s'en est tiré (allé).
Pueys fo ab rosis vilmen la carn tirada. Roman de Fierabras, v. 5079.
Puis fut avec roussins vilement la chair tirée.
Fig. Vertatz es atras tirada,
E messonja enantida.
G. Riquier: Vertatz.
Vérité est en arrière tirée, et mensonge avancé.
CAT. ESP. PORT. Tirar. IT. Tirare. (chap. Tirá, tirás : yo me tiro a la pistina, te tires, tire, tirem o tiram, tiréu o tiráu, tiren; tirat, tirats, tirada, tirades; tiraré; tiraría; si yo tirara; estirá, estirás; aventá, aviá; gitá en lo sentit de expulsá.)

2. Tira, s. f., bande, tire.
Loc. Quand se vesian... a bela tira mirar. Chronique des Albigeois, col. 28.
Quand ils se voyaient... à belle tire mirer.
ANC. FR. S'en allèrent de belle tire
Au duc qui venoit en aval.
Vigiles de Charles VII, t. II, p. 91.
Lors li commenche en une tire. Fabl. et cont. anc., t. I, p. 219.
CAT. ESP. PORT. Tira. (chap. Tira del sorteo, tires dels quintos; tirita, tirites.)

3. Tirada, s. f., portée, trait, jet.
Tres tiradas y a d' arquer. V. de S. Honorat. 
(chap. Tres tirades ña d'arqué o arquero; tirada d'arc o arco.)
Il y a trois portées d'archer.
- Tiret, trait de plume. 
Peryodus, es us ponchs ab una tirada, so es ab una vergueta tirada en jos.
Leys d'amors, fol. 144.
Périodus, c'est un point avec un tiret, c'est-à-dire avec une barrette tirée en dessous.
CAT. ESP. PORT. Tirada. IT. Tirata. (chap. Tirada, tirades.)
4. Tiramen, s. m., tirement, tiraillement, effort.
Amor, que m sap tirar ses tiramen.
Aimeri de Peguilain: Atressi m pren.
Amour, qui me sait attirer sans effort.
ANC. CAT. Tirament. ESP. Tiramiento. IT. Tiramento. (chap. Tiramén, tiramens; estiró, estirons.)

5. Tirador, s. m., tireur. 
A lei del fer que vai ses tirador
Vas l' aziman.
Aimeri de Peguilain: Atressi m pren.
A manière du fer qui va sans tireur vers l'aimant.
CAT. ESP. PORT. Tirador. IT. Tiratore. (chap. Tiradó, tiradós, tiradora, tiradores; estiradó, estiradós, estiradora, estiradores.)

Rossegadós, mula, macho, arrossegá, fusta

6. Teyra, Tiera, Tieira, s. f., suite, file, série.
Quatre libres y a trastotz en una tiera. V. de S. Honorat.
(chap. Cuatre llibres ñan tots a una fila - filera.)
Quatre livres il y a tous en une file.
El comenset per aital tieira. Passio de Maria.
Il commença par telle série.
ANC. FR. Et ont les apendances don castiel douze journées de tiere et de larghece autant. Roman du Renart, t. IV, p. 304.
ANC. IT. Bigorderai e correrai e tiera. 
Che sembli te non ischisar lor tiera.
Barberini, Docum. d'Amore, p. 84 et 19.
- Tournure, encolure. 
Sos rics cors tan joyos,
De tan bella tieira. 
Bertrand de Born: Domna puois.
Son noble corps si joyeux, de si belle tournure.
ANC. FR. Jusques au nombre de quinze mille hommes de toutes tires.
Monstrelet, t. III, fol. 40.

7. Tirassar, Tirossar, v., traîner, tirailler.
Part. pas. Tro sus lo port l' an tirassat. V. de S. Honorat.
Jusque sur le port ils l'ont traîné.
Fou pres, liatz e tirassatz. Passio de Maria.
Fut pris, lié et traîné.
Siei cabelh foron tirossatz. Brev. d'amor, fol. 167.
Ses cheveux furent tiraillés.
ANC. FR. Le tirassa et le traîna plus de six seillons loin. 
Contes d'Eutrapel, fol. 67.
Un procès qui me tirace. Ronsard, t. II, p. 1509.

8. Atirar, Atyrar, v., attirer.
Devi' atirar los paguas
A sancta fe de crestias.
Brev. d'amor, fol. 180.
Devait attirer les païens à sainte foi de chrétiens.
Part. prés. Suçans et atyrans aygas. Eluc. de las propr., fol. 158.
Suçant et attirant eaux.
IT. Attirare.

9. Atieyrar, v., contenir, s'arranger.
Sela trinitatz atieyra 
En una sola cadieyra.
Brev. d'amor, fol. 8.
Cette trinité contient en une seule chaire.

10. Estirar, v., étirer, étendre, allonger, arracher.
Per tal que meills si estir.
Faitz l' estirar cascun matin.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Afin que mieux il s'étire. 
Faites l'étirer chaque matin.
Sos vestirs romp, sos pels estira. Trad. de l'Évangile de Nicodème.
Ses vêtements déchire, ses cheveux arrache.
Res no val qui a rey re 'stira
De sa senhoria francs.
Gavaudan le Vieux: A la pus.
Rien ne vaut qui à roi rien (quelque chose) arrache de sa franche seigneurie.
Part. pas. fig.
Pauc n' i trobaretz paubres ni estiratz
De vestirs.
Izarn: Diguas me tu.
Peu vous y en trouverez de pauvres et d'arrachés (privés) de vêtements.
CAT. ESP. PORT. Estirar. IT. Stirare. (chap. Estirá, estirás : yo me estiro, estires, estire, estirem o estiram, estiréu o estiráu, estiren; estirat, estirats, estirada, estirades; estiraré; estiraría; si yo estirara. No es lo mateix estirá que arrencá.)

Fórnoles, Fórnols

11. Retirar, v., retirer, enlever.
Part. pas. Se eran retiradas aqui. Chronique des Albigeois, col. 29.
Elles s'étaient retirées là.
CAT. ESP. PORT. Retirar. IT. Ritirare. (chap. Retirá, retirás : yo me retiro, retires, retire, retirem o retiram, retiréu o retiráu, retiren; retirat, retirats, retirada, retirades; retiraré; retiraría; si yo me retirara o jubilara. A retiro que vol ploure! A retiro, que es mol tart.)

Tiriaca, Tyriaca, Terriada, Triacla, s. f., lat. theriaca, thériaque, antidote, remède.
Voyez Aldrete, p. 363.
S' era entoysseguatz...
No us cuidetz que 'l detz tiriaca.
Rambaud d'Orange: Ar vey bru.
S'il était empoisonné... ne vous imaginez pas qu'il lui donnât thériaque.
Ben cambi' anona per jueill
E terriada per vere.
P. Cardinal: D' un sirventes. Var.
Il change bien blé pour ivraie et thériaque pour venin.
Beure tyriaca ab vi caut, es, en aquest cas, util.
Eluc. de las propr., fol. 97.
Boire thériaque avec vin chaud, c'est, dans ce cas, utile.
Fig. Aysso es serpen ses verin don fon facha la triacla de nostra salut.
V. et Vert., fol. 84.
Ceci est le serpent sans venin dont fut faite la thériaque de notre salut. 
CAT. Triaga. ESP. Teriaca, triaca. PORT. Triaga. IT. Teriaca. (chap. Tiriaca o triaca, antídoto contra veneno, remey.)

Titillic, s. m., du lat. titillus, titillation, chatouillement.
Cauterizacio de titillic.
En la partida dedintz del titillic. Trad. d'Albucasis, fol. 6.
Cautérisation de titillation. 
En la partie (en) dedans du chatouillement.

2. Titillacio, s. f., lat. titillatio, titillation, chatouillement.
Dolor ab titillacio. Eluc. de las propr., fol. 84.
Douleur avec titillation.
CAT. Titillació. ESP. Titillación (titilación). PORT. Titillação. IT. Titillazione.