sábado, 2 de mayo de 2026

Sagacitat - Sagecia - Sagel

Sagacitat, s. f., lat. sagacitatem, sagacité, discernement.
Maligna sagacitat. Eluc. de las propr., fol. 237.
(chap. Maligna sagassidat.)
CAT. Sagacitat. ESP. Sagacidad. PORT. Sagacidade. IT. Sagacità, sagacitate, sagacitade. (chap. Sagassidat, sagassidats; adj. sagaz o sagás, sagasos, sagás o sagasa, sagases.)

Ignacio Sorolla Vidal; CAT. Sagacitat. ESP. Sagacidad. PORT. Sagacidade. IT. Sagacità, sagacitate, sagacitade. (chap. Sagassidat, sagassidats; adj. sagaz o sagás, sagasos, sagás o sagasa, sagases.)

Sagecia, sagetia, s. f., de l'arabe satja, saïque, sorte de bateau léger.
Voyez Monti, t. II, part, I, p. 313.
Val mais grans naus en mar
Que lings ni sagecia.
P. Cardinal: Ieu volgra.
Vaut plus grande nef en mer que barque et saïque.
La sagetia que compreron.
Cartulaire de Montpellier, fol. 165.
La saïque qu'ils achetèrent.
CAT. Sagetia. ESP. Saetia. IT. Saettia.

Sagel, Sagell, Sagelh, s. m., lat. sigillum, scel, sceau, cachet.
Voyez Muratori, Diss. 33; Denina, t. III, p. 104.
Letras sageladas de son sagelh. Philomena.
(chap. Cartes (lletres) sellades de son sello.)
Lettres scellées de son scel.
Falces notaris que fan falsas letras, e falson los sagells.
(chap. Falsos notaris que fan falses cartes, y falsegen o falsifiquen los sellos.)
V. et Vert., fol. 15.
Faux notaires qui font de fausses lettres, et faussent les sceaux.
- Traité, code.
Lo sagel
D' amor senes biais,
Ay legit tot entier.
T. d'un Comte et de Guillaume: Guilhem.
Le traité d'amour sans biais j'ai lu tout entier.
ANC. FR. Je ai mis mon sael.
Charte de 1245, Carpentier, t. III, col. 792.
Puis brisa
Le saiel, et la lettre esgarda.
Roman du châtelain de Couci, v. 4006.
ANC. CAT. Sagell. ESP. Sigilo (sello, cuño). PORT. Sigillo. IT. Sigillo, suggello.
(chap. Sello, sellos; cuño, cuños; v. acuñá; lacrá, ficá lacre o sera roija.)

De sempre hay vist que ña chen que diu que parlem catalá per lo que se veu als treballs (protocolos) dels notaris de fa mol tems.

2. Sagellar, Sagelar, v., lat. sigillare, sceller, cacheter.
Pueis li Juzieu foron gardar
Lo sepulcre, e sagellar.
Passio de Maria.
Puis les Juifs furent garder et sceller le sépulcre.
Vos sagellam
Las presens de nostre sagel.
(chap. Vos sellam o sellem les presens (cartes) de nostre sello o cuño.)
Nous vous scellons les présentes de notre sceau.

La Crusca Provenzale di Antonio Bastero

Fig. Vuelh servir la bella
Que de grat sagella
Sos faitz gens.
G. Riquier: Voluntiers.
Je veux servir la belle qui de gré scelle ses faits gentils.
On joy s' enclau e s sagella.
Guillaume de Berguedan: Lai on hom.
Ou joie s'enferme et se scelle.
Part. pas. Messatge trametrai fizel,
Breu sagelat de mon anel.
Arnaud de Marueil: Dona genser.
Message je transmettrai fidèle, lettre scellée de mon anneau.
ANC. FR. Cesti chose ont fait saieler,
Et pendirent tout lour saiaus.
Ysengrins dist: Ce poise moi
Que vos ne l'avez saielée.
Roman du Renart, t. IV, p. 83 et 24.
ANC. CAT. Sagellar. ESP. Sigilar (sellar). PORT. Sellar. IT. Sigillare, suggellare.
(chap. Sellá: sello, selles, selle, sellem o sellam, selléu o selláu, sellen; sellat, sellats, sellada, sellades; yo sellaré; yo sellaría; si yo sellara.) 

3. Contrasagel, s. m., contre-sceau.
Avem facha sagellar aquesta carta ab nostre contrasagel.
(chap. Ham (habem) fet (feta) sellá esta carta en lo nostre contrasello. Facha : feta.)
Tit. de 1307. DOAT, t. CXIX, fol. 1.
Nous avons fait sceller cette charte avec notre contre-sceau.
(chap. Contrasello o contrassello, contrasellos o contrassellos; v. contrasellá o contrassellá. Les paraules compostes poden portá doble s o simple; contrasentit o contrassentit, pero se pronunsien en ss, s doble.)

4. Dessagelar, v., desceller, ôter le sceau.
Part. pas. La qual letra, al jorn d' huey, es dessagelada, tant es velha.
(chap. La cual lletra (carta), al día d'avui, está dessellada, tan vella es. Desde Valderrobres a Bergerac a peu ñan uns 575 km. Lo chapurriau de Bergerac del añ 1378 se entén perféctamen. Y lo del Vaud, Suiza, del 1100 tamé se comprén bastán be. Huey, hui, huy ve del latín hodie, avui. A Valensia encara se diu mol. A textos antics de Cataluña tamé se trobe.)
Docum. de 1378, ville de Bergerac.
Laquelle lettre, au jour d'aujourd'hui, est sans sceau, tant elle est vieille.
(chap. Dessellá, dessellás, pedre o perdre lo sello.)

Saïl de Scola, Salh, Sail, Saill. École. Bergerac, Barjarac, Bragairac, Brageirac

Sag - Saga, Saya, Saia

Sag, s. m., sac, saccagement, pillage.
En aissi par qu' el sag no fon certas.
E si d' est sac no s clamon Catalas,
Hom los tenra totz per flacx e per vas.
Bernard de Rovenac: Belh m' es.
Par ainsi il paraît que le saccagement ne fut pas certain.
Et si de ce sac ne se récrient les Catalans, on les tiendra tous pour flasques et pour vains. (N. E. Espanya ens roba, els nostres polítics no; ja ja ja, el saqueo de Cataluña.)
CAT. ESP. (saqueo) PORT. Saco. IT. Sacco. (chap. Saqueo, saqueos; sacades de dinés cap a Andorra. Jordi Pujol sap algo del tema.)

Saqueo, saqueos; sacades de dinés cap a Andorra. Jordi Pujol sap algo del tema

Saga, Saya, Saia, s. f., du lat. sagus, saie, sorte d'étoffe faite en laine grossière.
Saga, es drap ras, ses tot pel, la cals si pausava de sobre.
(chap. Saya, es drap ras, sense cap pel, la cual se posabe per damún.)
Regla de S. Benezeg, fol. 64.
Saie, c'est drap ras, sans aucun poil, lequel se posait dessus.
Mantel, non etz de presset ni de saya.
Raimond de Miraval: Selh qui de.
Manteau, vous n'êtes de perse ni de saie.
De presset dir que fos saya.
P. Raimond de Toulouse: Ar ai ben.
De perse dire qu'il fut saie.
- Sayon, hoqueton. 
Ges no say
Quo us puesca, per nulh essay,
Tochar jos vostra saya,  
Paulet de Marseille: Belha donna.
Je ne sais point comment je vous puisse, par nul essai, toucher sous votre sayon.
ANC. FR. Sa camisole et son pourpoint vestit
Puis son sayon.
Ronsard, t. 1, p. 598.
CAT. ESP. Saya. PORT. Saya, saia. IT. Saia. (chap. Saya, sayes.)

2. Sagelh, s. m., sayon.
Amor que m turmenta
De jos mon sagelh.
Guillaume d'Autpoul: L' autr' ier.
Amour qui tourmente sous mon sayon.
(chap. Sayó, sayons; sayonet, sayonets. ESP. Sayón.)

Sayó, sayons; sayonet, sayonets. ESP. Sayón.