lunes, 9 de noviembre de 2026

Les Auzels cassadors, provençal, Daude de Pradas, Karl Sachs, 1865, 1re partie

Les Auzels cassadors,
poème provençal de Daude de Pradas;
publié avec une introduction
par

Ie partie.
(N. E. 1865.
2720 sus en la carn manjar soven.)

Les Auzels cassadors, provençal, Daude de Pradas, Karl Sachs, 1865, introduction



Lors de mon séjour à Paris en 1855 je copiai le Ms. 55. VIII de la Bibliothèque de l'Arsenal (Belles lettres françaises) que j'ai mentionné dans mes "Beiträge zur Kunde altfranzösischer, englischer und provenzalischer Literatur. Berlin 1857.” 
p. 73. Comme ce Ms. est si mal transcrit que selon Mr. Guessard il semble être la copie de quelque goujat, domestique de Mr. Ste. Palaye, j'attendis que la bibliothèque Barberini fût enfin ouverte pour pouvoir en tirer une copie exacte du Ms.; mais cette Bibliothèque est encore une véritable forteresse où même Mr. Guessard, chargé d'une mission spéciale du gouvernement français ne pouvait pénétrer. J'ai mieux réussi quant au troisième manuscrit connu, sur lequel je dois quelques notices à la bienveillance de Messieurs Bofarull et Mila (Milà) y Fontanals de Barcelone, et de Mr. le Docteur Galadie de Vich, qui ont bien voulu m'en faire parvenir quelques extraits.
(N. E. Mal empezamos, con Bofarull o Bufa al ull)

Malheureusement ce Ms. qui appartient aux archives capitulaires de Vich, a été transcrit par un Catalan, qui a bien changé la forme des mots en y substituant la forme catalane, mais du moins le Ms. est complet et plus exact quant au nombre des vers que la copie du Ms. Barberini 2777.)

(1 : Comparez sur cette copie faite pour l'évêque Torres Amat: Raynouard Lexique Roman V. 610, Bofarull La lengua catalana considerada históricamente: Barcelona 1858 p. 23, et Helfferich Aperçu de l'histoire des langues néo-latines en Espagne, Madrid 1857.)

Mais comme je n'en ai reçu que peu de notices, me voilà pour la plupart des vers réduit à un seul Ms., ce qui vaut du moins grand'chose vis-à-vis des reproches tels que Mr. Paul Meyer m'a faits dans le Jahrbuch (tome IV. p. 78 note).
Quoique je n'ignore pas qu'il est bien difficile de donner avec de tels moyens un texte tout-à-fait lisible, je vais pourtant publier ce que j'ai transcrit il y a 10 ans, et comme je pense pouvoir rendre aux amateurs un service tant soit petit, je ne serai point fâché de critiques du genre de Mr. Bartsch (Jahrbuch IV. 229 etc.), quand même il y aurait quelque chose à redire.
L'auteur du poème didactique est mentionné dans une des biographies publiées par Mahn (Biographien der Troubadours, Berlin 1853. p. 11), qui se trouve aussi dans le Ms. 7614 et dans le Parnasse occitanien de Rochegude p. 86: Daurde (Ms. 7614 Daur, 7226 Daude, Supplément français 2033 Deude) de Pradas (2033 Prades) si fo de Rozerge (Rouergues) d'un borc que a nom Pradas qu'es pres de la ciutat de Rodes (sur l'Aveyron) IV legas: e fo canorgues (chanoine) de Magelona (patrie de Bernard de Treviez, auteur de l'histoire du Chevalier Peire, dont un Ms. se trouve à Aix sous le N°. 201). savis hom fo, de letras e de sen natural. e si saup mout la natura dels auzels prendedors. e fetz chanso(n)s per sen de trobar, mas no movian ben d'amor. perque non avian sabor entre la gen ni no foron cantadas ni grazidas. - Bastero (Crusca provenzale 1724: p. 81) le nomme Deude di Pradas o de'Prati, de même que Crescimbeni (ed. 1730. vol. II p. 183), qui ajoute la notice suivante: vivea in tempo que morì Ugo Brunetto, cioè l'anno 1223 per la morte del quale compose una canzone (v. vita di Ugo: Crescimbeni II. 49. not. 5. Ms. 3204: canzone fatta nella morte di lui da D. di Prades). 
Millot (Histoire littéraire des Troubadours 1774. I. 315) en parle dans ces mots: Que veut dire l'historien provençal? une vingtaine de pièces qui nous restent de ce troubadour, sont pleines de galanterie et de sentiments amoureux, écrites d'ailleurs avec plus d'élégance que bien d'autres, dont les auteurs eurent de la réputation. Deudes apparemment vécut loin des cours, de ce théâtre où les talents poétiques allaient chercher la gloire et la fortune… ; p. 318: une chanson (3) annonce un libertinage, qui pouvait contribuer au peu de succès de ses pièces; p. 320: il faut avouer que ce chanoine, jusques dans ses idées singulières de dévotion, n'avait rien que de profane. (comparez l'Histoire littéraire de la France XVIII. 558).
Nostradamus ne connaît pas notre auteur, qui est mentionné de Raynouard dans le troisième et le cinquième volume de son Choix des Poésies des Troubadours et de Galvani (osservazioni sulla poesia dei trovatori, Modena 1829, 354-89). 
Dans les différents manuscrits nous en possédons d'abord 26 poésies lyriques, dont quelques unes sont quelquefois attribuées à d'autres poètes: en voici les commencements en ordre alphabétique:
1. Ab cor leyal, fi e certa. Elle ne se trouve qu'au Ms. 7226, Mahn l'a publiée dans ses "Gedichte der Troubadours. Berlin 1856. I. N°. CLXXXI.

2. Ab (Raynouard, III. 416 per) lo dous temps que renovelha (Ms. 7226 (1); 7698 (2); La Vallière 14 (3); Supplément 2033 (4); Manuscrit de Modene F. 6 (5); Vatican 3207 (6); 5232 (7); Middlehill 8335 (8). 
Il prie son amie de vouloir bien lui parler de la sorte: bels dous amicx verays be vuelh que per mi siatz guays; il envoie cette chanson à "Arle a dos fraires de Rocafuel”. 
3. Amors m'ajuda e-m somo (1. 2. 5. 7. 8; Bibl. Impériale 7225 (9); Suppl. franç. 2032 (10); Vatican 3208 (11); Manuscrit de l'ancien ministre Chartes Giraud: (12), dont le Ms. de Bologne 1290 (13) n'est qu'une copie; Laurentienne Pluteus XC. inf. N°. 26 (14); Ms. de Florence Bibl. Riccardi 2814 (15); Venise Bibl. de St. Marc XI. CIII. 7. (16); Barberini 2777 (17) et Bibl. royale de Copenhague XLVIII Thott 1087 (18). Daude prétend être aimé d'une pucelle, mais il aime encore une "dompna bella, e quan truep soudadieira, guaya, deporti-m quossi que-m playa, e pertant no suy menhs cortes ves amor, si la part en tres. Le reste de la chanson, dont Raynouard (Lexique II. 387 ces, et IV. 125 maissella) cite quelques autres passages, donna lieu à la critique de Millot que nous venons de transcrire.
4. Ancmais hom tan be non amet (1. 3. 4. 5. 6. 7. 8. 9. 10). Nous en copions une partie: Jeu m'espert (v. Raynouard, Lexique II. 518) totz cum l'esparviers que non ai forsa ni sen can poder d'aygla-l sobrepren ... Domna, selh que premiers trobet qu'om mescles fin aur ab acier pelh diaman que o requier mot gran cortezia-s pesset. Quar hom enten pel diaman quar es fortz et a vertut gran amors e l'aimans es l' assiers (sic) e la domna es gaugz entiers e l'aurs es l'obra quan cossen, de totz tres fa l'obra plasen -.
5. Ay s'ieu pogues m'aventura saber (1.) voy. Mahn I. CXCIII.
6. Belha m'es la votz altana (1).
eu am mai s'aquesta conquier
de benanansa ab un denier
qu'el souda ab corrossansa (Raynouard, Lexique II. 476).
7. Be-m cujava d'amor gardar (1):
la nuey quant ieu cug dormir,
l'esperitz vay-s ap lieys jazer.
8. Ben ay'amors quar anc me fes chauzir (1. 3. 4. 5. 7. 8. 9. 10. 11; Riccardi 2981 (19); 12; Bibl. ambroisienne R. 71 (20); Raynouard, III. 414).
9. Ben deu solatz esser maritz (5. 7).
10. De lay on son tug mei desir (1. 2. 3. 5. 7. 8. 9. 10).
11. Del bel desir que-l jois noels m'adutz (1. 4. 5. 8. 9. 10):
mon cor qu'estai per lieys en crotz ...
12. D'ome fol ni desconoisen (12).
13. El temps d'estiu quan s'alegro l'auzel (1):
tenh vas lieys los huelhs del cor abdos. lieys on pretz pueia de ters a quart (Raynouard, Lexique Roman, V. 5).
14. El temps que-l rossinhol s'esjau (1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8):
l'uelh me son tornatz tug blau ... ; me mostret tan gran orguelh cum si tengues del mon la clau ... ; guerra captenh contra-l leo ... ;
15. En un sonet gai e leugier (1. 4. 5. 8. 9. 10) (Rochegude 86); en voici la fin: vai ten canso, no-t cal temer fol agur de cat ni d'auzelh, tro sias lai a'N Gui d'Uysselh.
16. No cugiey may ses comjat far chanso (1. 3. 4. 5. 7. 8. 9. 10. 11. 20); Daude parle comme dans la précédente d'un nommé Fols conselhs, membre li d'oc et oblit li de no (comparez Bertran de Born).
17. No-m puesc mudar (1. Raynouard, V. 126).
18. Pos amor no-m val ni m'ajuda (2. 3. 4).
19. Pus merces no-m val ni m'ajuda (1. 5. 6. 7. 8).
20. Pus amors vol e comanda (1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8; Ms. 7614. Mahn I. LXXXVI).
21. Qui finamen sap cossirar (1. 3. 4. 5. 8); après avoir chanté l'amour le poète s'adresse à la Vierge: qui novelh chan volra chantar, chan de Dieu chan sobre chantar, quar de tot autre chantador cug autre chan tornon en plor.
22. Si per amar ni per servir (1), adressée aux "lauzengier”: dirai li segon ley antigua qu'en plor a tornada ma gigua, quar d'aisso fai aras plorar de que suelh rir' e joguar.
23. Sitot m'ai pres (1. Raynouard, II. 314); il mentionne Andrieu.
24. Tan sen al cor un amoros dezir (1-10, Raynouard, V. 126): il aimerait mieux avoir sa dame que d'être au paradis.
25. Trop ben m'estera si-s tolgues (1. 2. 5. 7. 8. 9. 10) Raynouard, Lexique Roman, I. 427); il avoue bien naïvement: "vos am aitan cum me”, tandisque dans une autre chanson (1. p. 163) il dit: e si era neys en Yrlanda, de lai venria sai chauzir selha que-m saup al departir mon cor entalhar.
26. Un sonet gay e leugier (3).
II. En outre Prades est auteur d'un poème didactique sur les Vertus cardinales. (comp. Bartsch, Lesebuch XVI, Heyse Inedita. 8, Raynouard, Lexique Roman, I. 563. 70). Selon Mr. le Directeur Hollenberg, qui m'en a fait la déscription suivante, le manuscrit de la Bibliothèque de St. Marc CVI. 7 est un petit in-quarto, bien écrit et orné d'images; les poésies provençales commencent sur la 25 feuille, et aux feuilles 27-30 se trouvent les poésies de Bertran dal Born (sic); à la feuille 120 nous lisons: dici comenza el Romanz d'En Daude de Pradas: Honestaz et cortesia passar tal re que bona sia. La première lacune dans la partie transcrite de Raynouard ne contient que 9 vers; chaque page a environ 32 lignes. La fin de l'ouvrage: "quest romanz es finit, dieus ne sia benesit" est suivie de la date de la copie: Anno domini M. CC. LX. VIII. II Kalendis Junii; et le temps où l'auteur a composé le poème se voit de ce que Daude l'a envoyé à Etienne de Chalançon, évêque depuis 1220 jusqu'en 1236.
III. Crescimbeni appelle les Auzels Cassadors Il Romanzo degli Uccelli Cacciatori riferito dall'Ubaldini nel catalogo dei Poeti Provenzali avanti la Tav. Docum. Am. Barb. del quale a suoi tempi se ne trovava una copia a penna appresso Mons. Gio. Battista Scannarola vescovo di Sidonia (v. Millot I. 321). Raynouard V. 126-136 et après lui Galvani 355 etc. en ont publié des extraits; Mahn Gedichte I. 200 etc. nous eu a fait connaître les premiers 272 vers, Bartsch dans son "Lesebuch" en a fait imprimer d'autres parties, et nous allons combler les lacunes, après avoir donné quelques notices sur les sources du poète et les ouvrages qui traitent le même sujet. (1)
A. Albert le Grand cite Aquila, Symmachus (Simchus dans le livre de Ryff), Theodotion (Theodotianis de Ryff) Epistola ad Ptolomaeum Philometorem, et XXIII. 7 Praeceptum Ptolomei regis Aegyptii, dont on eut bien des fables au moyen âge [v. l'Image du monde (Paris Bibl. Impériale 7534. fol. 217. 203): Tolomeus li boins roi enquist la faiture de tout le monde - et Brunet Latin Trésor 13 r° 1]; en outre Falconarius in eremo alpium (chap. 8), Falconarius regis Rogerii, Guillelmi (Falkonierer Wilhelm de Ryff); Federici Imperatoris Falconarius (voy. le Ms. 216 de la Cathédrale de Tournay "De cura equorum" ouvrage de Jordanus Rufus, maréchal de Frédéric); Fridericus II de arte venandi (ed. Schneider). 
Notre poème qui a beaucoup de ressemblance avec le dernier de ces ouvrages, se rapporte au Roi Enric d'Angleterre (v. 1899), à Alixandre (v. 2289) et à un ouvrage nommé Fesica (2261. 2265. 2306).
B. Parmi les Mss. qui traitent ce sujet nous mentionnons:
1. Ms. de la Bibl. Impér. 7627. 4° papier (comp. 7465 et 346 de l'Ecole de Médecine à Montpellier): Gace de la Buigne, jadis premier chappellain de tres excellent prince le roy Jehan de France ... Romans des deduiz (des chiens et des oyseaux): XIV siècle.
2. Ms. de Versailles 7099-8. Livre de l'art et sciance de faulconnerye: in-folio, papier; ce sont des règles sur le traitement des oiseaux de proie écrites par "Maister Moloyin, lequel an son temps fut fauconnier du prince d'Antioche, par Mr. Michelin, fauconnier du roi, et par Assir Casiran, grec de l'île de Rhodes"
3. Mss. de Bruxelles 510 et 511 de la Fauconnerie.
4. Escurial (Escorial) 963 caza de aves ò del modo con que se han de curar y de sus propiedades: 4° membr. du temps de Jean I.
5. Bibl. de St. Marc 4. XV. C. IV. 7: Moamyn du gouvernement des Faucons et des oiseaux de rapine, traduit de l'hébreu. - Tarif des oiseaux de rapine traduit du Persan.
6. Supplément français 632-12 4° parchemin XIV siècle (aussi à Lille Bibl. D. L. 26, XV s.). Ci commence le livre du roy Modus et de la royne Ratio qui parle des deduiz et de pestilence ... Au temps du riche roi Modus | fu bien le monde en pes tenus | qui avoit le gouvernement | sur toute maniere de gent, riens o point faire ne povoient | se sa doctrine ne tenoient | car onques roi ne fu plus sage, | Dieu li donna a mariage | Ratio qui estoit si belle | onques dame ne damoiselle | ne fu si belle a mon devis ... Comme il hait la paresse il enseigne tous les deduis. 
Le prologue seul est en vers, le reste en prose: "Ci demoustre la matiere de quoi cest livre est fait 1) 5 bestes rouges 2) 5 bestes noires 3) de bestes rouges et noires que l'en prent a bissonner au fille 4) des 7 manieres d'archaerie 5) de prendre bestes engigneusement," Cette partie contient des tableaux allégoriques où le Christ est réprésenté par un cerf, le diable par un sanglier. 6) de fauconnerie et comment il sont garis (fol. 53) a) de fauconnerie et de les guarir de leurs maladies b) d'espreveterie (fol. 68 v°); c) du jugement du deduit de chiens et d'oisiaus; (l'auteur se décide en faveur des chiens); 81 v° explicit le jugement au compte de Tancarville. d) de prendre oisciaus en toutes manieres. Après un songe allégorique de la pestilence (fol. 97), et comment les vertus en furent chasses, on lit l'an de grace mille CCCLXXIX. (1379)
7. Le Ms. d'Oxford St. John's College (68 fol. 69, voy. le Catalogue de Mr. Coxe), que Mr. O. Coxe, premier bibliothécaire de la Bodléienne a bien voulu me transcrire, donne une notice de l'aigle, de l'ostour, de l'espervier, du faucon et de l'esmerillon, le tout en prose en 5 chapitres.
(1) Quand même nous ne pensons pas que Daude les ait connus, nous mentionnons les principaux passages des anciens sur la chasse aux oiseaux: Homère, Odyssée XIX. 435, Xenophon Cynégét. XII; Platon Nomoi VII. 823, Polybe XXXI. 22, Strabon V. 215; Elien H. A. VIII. 24; Philostrate Icon. I. 23; Eumèle; *gr - Pline VIII. 9; Quinte Curce 9. l. 31 comp. Becker Charicles I. 231.

8. Malgré mes recherches je n'ai réussi à trouver à Middlehill le Ms. 8411 Morando Falconer de la generation degli oselli de rapina. fol. XV.
9. Le Tresor de Venerie en vers par Hardouin de Fontaines Guerin 1394. (Cangé 64.)
10. Traité de la chasse en vers (Bibl. St. Victor 624).
11. Le Ms. Harlej. 975 (British Museum) parchemin du XIV. siècle contient (fol. 146b) quelques vers sur le traitement des oiseaux, composés en dialecte normand.
12. Aussi le Tresor de Brunet Latin (Bibl. Impériale 7066 Chi commence li liures del tresor lequel maistres Brunes Latins de Florence translate de latin en franchois ... ) nous donne quelques notices intéressantes, sur la feuille 70 vº 1, cap. 142 etc. [voy. Sachs Le Trésor de Pièrre de Corbiac (Brandebourg 1859) p. 3 etc.]. L'édition du Trésor de Brunet ne m'est pas encore parvenue.

C. Parmi les livres imprimés nous citons:
1. Guillaume Botta de Milan livre de chasse, écrit pour Charles d'Anjou en 1254;
2. Vincentius Bellovacensis au Speculum naturale XXXI;
3. Albertus Magnus de Animalibus cap. XXIII ... et son traducteur allemand:
4. Thierbuch Alberti Magni von Art, Natur und Eygenschafft der Thierer ... durch Waltherum Ryff verteutscht. fol. getruckt zu Frkf. a. M. 1545; der ander Theil: Vögel. - (Übersetzt auf Deutsch, verteutscht, gedruckt in Frankfurt am Main, 1545.)
5. Gaston Phebus, conte de Foix († 1391) continua en prose le roman de Gace de la Buigne sous le titre: Deduiz de la chasse des bestes sauvaiges et des oyseaulx de proye (voy. Auguis Les poètes français depuis le XII siècle jusqu'à Malherbes. Paris 1824. II. 134. Goujet IX. 113. et l'édition de Lavallée, Paris 1854).
6. Le livre du faucon (publié par le Roxburgh Club London 1817. 4º. comp. British Museum 741. C. 12).
7. Guill. Twici venour le roy d'Angleterre Art de Venerie, (sous Edouard II) ed. Halliwell Reliquiae antiquae I. 149; v. Harlejan. N°. 978. fol. 107. continué par Edward duc d'York (id. et Walpole Royal Authors I. 211 “Edward Mayster of the Game, on hunting”, d'après un Ms. du Musée Britannique.) -
8. Le book of venery, of haukynge and huntynge, sous le nom de syr Trystram est mentionné de Caxton dans son ouvrage: The byrth, lyf and artes of Kyng Arthur (London 1817. 2 vol. 4°. VIII. 3, vol. I. 250; Michel Tristan II. 168) et de Juliana Berners (prieure du couvent de Sopewell vers 1481) dans son Book on Hawking ou Book of St. Albans (ed. 1486 et 1496 par Wynkyn de Worde) voy. Warton History II. 366. Elle commence:
Mi dere sones, where ye fare, by frith or by fell,
take good hede in his tyme how Tristrem wol tell.
9. Halliwell I. 290-308, cite encore un book of hawking after Prince Edward King of England, selon le Manuscr. Harléj. 2340, et un poème français du XV siècle sur le même sujet (id. 310).
10. L'art de chasse aux oiseaux, traduit du latin de Jean de Dampierre de St. Dizier (Bibl. de Bruges 2282 v. Barrois Bibliothèque protypographique, et le Ms. 170 de la Bibl. de Genève);
11. Weydtwerk. Vögel zu fahen mit Raubvögeln. Strassburg 1530;
12. Federigo Giorgio libro di conoscere i buoni falconi. Venet. 1547. 1567. Brescia 1607.
13. Jacques de Fouilloux la Venerie Paris 1573. 1601. 1640 (Angers 1840); traduit en allemand, Strassbourg 1591 (v. Raynouard Lexique 2. 133).
14. Jost Ammon, künstliche Figuren von Jagd und Waidwerk, Frankfurt am Main, 1582.
15. Libro de la Monteria que mando escrevir el roy D. Alonso de Castilla por Argote de Molina. Sevilla 1582. (Libro de la Montería que mandó escribir el rey D. Alfonso de Castilla, por Argote de Molina. Alfonso XI.)
16. Carcano detto Sforzino 3 libri degli Uccelli da Preda. Venetia 1585; la traduction française L'art de la fauconnerie du sieur François Sforsin Vincentin au Ms. 7099-3, en 3 livres commence: Voulant moy traicter de la faulconnerie ou de l'art de la chasse des oiseaux de rapine fault premierement scavoir... voy. Paulin Paris Mss. vol. V. Ms. 7099-3.
17. Hawkyng, hunting and fishing. London 1596.
18. Tito Giovanni da Scandiano “della Caccia”.
19. Erasmo di Valvasone “La Caccia”, poème en ottaves en 5 parties dont la dernière traite des oiseaux de rapine. Il écrivit ce poème, publié en 1591, lorsqu'il fut bien jeune et il mourut en 1593 âgé de 70 ans. Je n'ai pas vu les N°. 20-24:
20. Crescenzio;
21. Lilio Gregorio Giraldi Dialogismo IV de venatione accipitrum;
22. Antonio Valli da Todi della Caccia;
23. Belissarius Aquaviva de Aucupio;
24. Jacob. Aug. Thuanus de accipitraria.
26. Carolo d'Arcusia de Capre, Falconaria, se trouve en traduction française au Ms. 7099b, où le traité suit celui de Sforzin (fol. 96) sous le titre de Fauconnerie de Charles d'Argusia seigneur d'Esparon gentilhomme provençal, 3 livres (ed. Aix 1598) avec une "bresve autourserie du même auteur."
26. Jean de Franchieris la Fauconnerie Paris 1602 - v. Paulin Paris Mss. vol. V. N°. 7099-2.
27. Fauconnerie (en 5 parties Paris 1615, en 10 parties Rouen 1644).
28. The noble art of Venerie or hunting. London. Purfoot 1611. 4°; il cite Trystram's lore, Phoebus, Fowylloux Fol. 40).
29. Eugenio Raimondi della Caccia Brescia 1626.
30. Ballestero origen et dignidad de la caça. Madrid 1634.
31. P. Harmont dit Mercure: Miroir de Fauconnerie Paris 1640.
32. Adeliche Weydwerke Frankfurt a. M. 1661;
33. Robert de Salnove la Venerie royale Paris 1665;
34. Amad. di Castellamonte venaria reale. Torino 1674;
35. Gio. Pietro Olina Uccelliera overo discorso della natura, e proprietà di diversi uccelli. Roma 1684. 4°. 77 pages.
36. Ajoutez, les quelques parties du Perfect Angler de Walton.
37. Kreysig bibliotheca scriptorum venaticorum Altenburg 1750.
38. Bulliard traité de la chasse aux oiseaux. Paris 1818.
39. Grimm Geschichte der deutschen Sprache au chap. 4;
40. Schlegel et A. Verster de Wulvenhorst traité de fauconnerie Leiden 1844. 1853.

Duo falconarii, tabula picta ex libro De arte venandi cum avibus, c. 1240

Dans la partie publiée par Mahn qui commence par le prologue, nous ne ferons que relever les variantes du Ms. de Vich, dont voici les plus importantes: l'en enuida (v. 2), es si dats (6), mentre qu'en bes mos talans es (8); le 16. vers, jusqu'ici omis par tous les éditeurs se trouve dans ce Ms.: soven que d'auzel s'entremeta; le v. 22, que Rayn. et Galv. lisent: et aisi com lainh, s'écrit: ayxi coscay los reclamon; Mahn en a fait: com tainh. Le premier chapitre commence au vers 33 et il distingue 3 classes d'autours de même que Frédéric II. 5 et le Trésor (fol. 70 V° 2). Le vers 40 est bien défiguré dans le Ms. V.: ungles longues alegre volt; v. 50 comme 37 ont domestechs; au v. 53 lisez linhatges; 58 le Ms. V. porte gavezar; 60 forestge. Au 2. chapitre on peut comparer Fridericus II. 2. quare foemina sit major masculo; corrigez une faute d'impression dans le texte de Mahn: consi deu hom conoiser austor cant es de bonas faisos, et au v. 68 te hom los femes per meillors. Le 3. chapitre s'appelle "destriansa de cambas d'austor," le 4. après le vers 120: consi deu hom conoisser austor sa. Au vers 123 le Ms. V. porte secudalo, celui de Paris la coda lo; 124 lisez: si-s fa; 133 commence par "e ve; 145 se lit dans R. L. II. 504: e si pels coutels l'ala ...; 146 Ms. de Paris: fort au lieu de tost; 155: mescadura, qui ne se trouve pas dans Rayn. doit être dérivé de mescazer et il signifie dommage v. R. L. II. 347; v. 158 = Ray. L. II. 268: budel, (chap. budell, budells) en anglais bowels, se trouve dans la chanson des Saxons I. 195: detranchent antrailles et boiax. Au vers 160 nous lisons avec R. L. III. 163 esmofida; le vers 162 s'explique par R. L. III. 362 et par la note de Tassoni I. 409 à la chanson de Petrarque 14. 4. Le vers 175 (du 5. chapitre consi a nom cascuna faisos) porte dans le Ms. de V: que no hi null malsa despera; la fin de 177 doit être: on las nars son (voy R. L. IV. 308); 188: auantal est le même que vantail et l'anglais aventaille (Chaucer 9080, Madden Glossary to Gawain 365); 195 Ms. de V. saysell, 196 sagell, 197 sesta, 199 comiats; 202 mudals pus; c'est le latin mutare; mausern, muer (R. L. IV. 281, Meon III. 273, Chanson d'Antioche III. 5; sparviere di muda (Cento Novelle antiche 64); 219 coral; 223 mejanas; 224 que las autras fan estar sanas; 226 clauson. Le 6. chapitre (consi deu hom conoisser esparvier de bonas faissos) du vers 243-252 se trouve dans Raynouard Choix V. 128, Galvani 359; comparez Fridericus 229: sperverii sunt minores aliis avibus de rapina. La partie imprimée par Mahn finit par le vers 272; elle est suivie du 7. chapitre: Destriansa (Ms. de V. Triança) de cambas d'esparvier.
Esparver ab camba plumosa (v. R. L. IV. 576)
defor que par cais qu'es ronhoza
275 deu tot saur la sersela penre (R. L. V. 210: sarcelle)
e podetz d'esparvier apenre:
s'aquel eis a una crozeta (R. L. II. 522: si celui-là a une petite croix au milieu du guidon droit)
en mei de la destra sengleta,
aqui on si depart la cailla, (chap. gualla : codorniu)
280 serselas pren, anetz e grailla. (R. L. 2. 85: canard, corneille)
VIII. Conoisensa d'esparvier per volar.
Esparvier que poia brugen (monte en bruyant)
com esmerillos que deisen,
sa presa pren per gran esfort (R. L. IV. 627 proie, effort)
e peza li can re l'estort, (il se fâche si quelque chose l'en prive)
285 can mou, de lonh gran pessa sec (suit de loin longtemps)
et er greu si no i aconjec (attrape)
esparvier que vola suau,
pero si tot hom no l'au (le latin audire);
s'el es randonat solamen (R. L. V. 41: randonné)
290 e recueil sa presa soven.
IX. Conoisensa d'esparvier per coa.
Esparvier ab longa coa
petita preza te per soa, (tient pour la sienne)
si vola, sitot es coartz, (sitot = quoique; R. L. II. 420 coart = lâche)
e sel ab corta es auzartz (audacieux).
295 aisil que XIII penas an
en la coa, son plus prezan,
meills prenden son e plus isnel
e leu consegon lur auzel.
X. Destriansa d'auzel nizaic e de ramencs (voy. Ms. 632. 12 fol. 68 v° qui distingue ramage et niais qui a este pris u ny; Tresor 72 r° 2: tous oisiaus veneours sont de 3 manieres: niaus, ramaz, grifaus - Fridericus II. 30: nidasii, ramagii.)
Auzel nizaic es plus arditz
300 d'autre e fai plus soven critz,
aiso fai el per segurtat,
car ab omes a tant estat.
"Niaicx (sic) es sel c'om a noirit (R. L. IV. 316)
"des c'om lo pres del ni petit.
305 ramencx es sel c'om pren el ram (R. L. V. 37);
"ab latz (lacet), o ab ret (réseau) o ab reclam (réclame).
Autres n'i a que son guirfanh (R. L. III. 468 n'a que girfalc, mais la forme italienne grifagno correspond à la nôtre.)
c'om pren ab vesc (glu, R. L. V. 526) o ab eranh (araignée) (chap. visc)
o ab autre calque esquern, (tromperie)
310 can ve a l'intrada d'ivern.
Aquist aun los hueills tan vermeills (chap. an : han : tenen)
com es de mati lo soleills.
mas avan veill que sappiatz
"que pos a manjatz sobreglatz (choses très glacées: R. L. III. 474)
315 "et hom lo pren, greu poira vivre;
car non al peitz sel gel deslivre,
car s'el [astes du Ms. n'a pas de sens) l.] casses (chassait) per si meteis,
cant agra pres, aqui meteis
"el mangera pro de sa cassa (suffisamment de sa chasse: R. L. 2. 350)
320 "e pueis no [i]'ll feira mal la glassa (la glace = R. L. 3. 473),
mas hom non a ges tota via
carn cauda que ill do tot dia.
XI. Destriansa de hueills.
Auzel nizaic non aura ja
aissi belh hueills com l'autre a,
325 quel qu(e) il tenh non a contrast
ja non er qu'el niaicx non tast
carn escantida, l'autre quier
cascun jorn so que l'a mestier,
ma[i]nja carn cauda tota ora;
330 c'anques dirn(a) tart o ab ora [dirnar, en vieux français disner: Fierabras 2979 (desinar Bandello 3, 19), digner: livre des Rois II. 19-28, Guillaume d'Orange 2. 1355 = dîner, manger; comp. v. 486, 609]
e part aco defors estai
a la serena que pron li fai.
XII. Destriansa d'ausel fill (l. veill) d'ausel jove (voy. Rayn. Choix V. 129 et Galv. 360 pour les vers 132-39.
Auzel jove fai auzel ros
ab grossa mailla, ab ueills senros. (R. L. 2. 378: couleur de cendre);
335 arditz es, mas greu passara
sinc ans, om tan be no-l tenra.
Auzel veill fai sos auzels niers
ab ueills colratz, s'aisi es vers: (voy. vers 95)
sist valon mais e vivon pro
340 sol c'om los tenga per razo (pourvu que).
XIII. Destriansa d'auzel niais e de ramenc.
Auzel nizaic non estara
ja tant selius cum l'autre fa (R. L. II. 377 = caché, du verbe latin celare.)
ni non pren aiso gran sa preza,
344 mais ben a (Ms. tena, mais de cobezeza (convoitise) (comp. Fridericus 2. 30: nidasii sunt magis clamorosi et hiantes quam ramagii).
Le 14. chapitre se trouve dans le Choix de Raynouard V. 129; l'auteur parle d'abord du premier genre de faucons, qui s'appelle lanier, et il continue au vers 357:
aquist no son az-adobar,
mas qui-ls pot be tres vetz mudar,
pueias prendon tot so c'om vueilla
360 ab sol qu[e] hom de-l(s) portar no-s dueilla.
l'autre son be autretan gran,
mas pauc volon e pauc cap a[u]n. (an : han : v. avoir, ont)
La partie suivante, lo segons linhatges (pelegris) se lit dans Raynouard V. 130 et IV. 486; comparez Frédéric II. 24, Albert XXIII. 8 et le Ms. 632-12 fol. 567°: grosses espaules et les elles longues gesans au bout de la queue come 1. hole sanz eulz croisier par dessus ... la queue de grosses panez bien moulues.
367 auzels es valens e cortes,
de bon adop en totas res (R. L. II. 27).
ben fai parer que estranhs sia,
370 aissi es de bona bailia.
Pour la partie: Lo ters linhatge (falcx montaris) et "lo cart linhatge falcx gruer" voyez Raynouard, Choix V. 130. v. 369-78; comp. Albert XXIII. 7. -
381 d'aquest tres dic comunalmen
una re[t]gla d'ensenhamen (regla; lat. regula)
que sel que a lo cap menor
deu hom cauzir per lo meillor;
le reste (lo quint linhatge, guirfalc; lo seize surpunic) se trouve dans R. Choix V. 130 jusqu'au vers 391 après lequel se lit:
per so m'en passarai de cist.
Les vers 393-401 ("del sete linhatge, britan) suivent au Choix (id);
402 aisi-ls destrenh paors e-ls serra.
aigla non auza ges parer
lai on el l-a questa vezer (sic).
405 de totz auzels es lo maistre,
rei o comte vol per ministre (R. L. IV. 235)
o ric ome de gran poder,
e s'es pros, fai lo mais valer.
De totz auzels porta la flor,
tostemps fai alegre senhor
galaubier, prezan, amoros,
adret (sic M. V, le Ms. de P. est illisible), cortes e vigoros (M. P. joios).
e tug falco comunalmen (R. Ch. V. 130)
lur senhor rendon plus valen,
415 tug falco son d'aital natura,
que lur senhor per els melhura.

XV. Conoisensa cominal de bos falcos.
Lo falc que a lo pes fort gros, l. ls pes... e gros
genoills ront com ale sobros,
esgart salvatge, flameian (R. L. 3. 336)
420 hueills terrible de fer semblan,
las alas grossas per desus,
lai on lo jos estai enclus,
ongles negras, longas e planas, (ongles o ungles)
ben agudas, luzens e sanas,
425 sol lo cap sia per mezura,
bos deu esser e gran ren dura.
pero ben cassaria peitz (latin: pejus). (chap. pijó)
s'espes non era per lo peitz (latin: pectus) (chap. pit)
sicom austor et esparvier
430 son cais princeps e cavalier,
li falco e l'esmerillo
cais primse e cavalier so.

XVI. Esmerillos e de lurs conoisensas.
(R. Ch. V. 131. v. 431-437. Albert XVIII, 14.)
Esmerillos son de tres guisas,
car ben a un [las] esquinas grizas,
435 l'autre negras e son petit, (1)
ramier fort e son abelit; (2)
l'autre son un petit majoret
e coma falc lanier blanket. (= R. L. II. 222.)
sist valon mais e plus viatz
440 los a om del tot adobatz.
totz autre si faun a loirar (= R. L. IV. 93: leurrer)
coma falco et adobar
us estrag azis lur aven (accident étrange)
que-s manjo-ls pes, si hom no-ls ten
445 en linos o en tan de meill,
que non lur parescon l'arteill.
Eu ai las maneiras dichas,
los noms e las faisos escrichas
et aquels auzels que valon mais
450 e per cui hom estai plus gais;
pero car tuit home non so
a tal mestier valen ni bo,
en paucx de motz dirai breumen
cal i son bo ni conoisen.
455 Cant auzit o au[t]ra cascus, (aura : haurá)
adoncx sabra s'es d'aquels us.

Le commencement du 17. chapitre (Cals hom deu tener auzel, se trouve dans R. Ch. V. 131, où le seul vers 470: e auzels forsa de vi sen (M. V. nel tendra pro ren que lenseny) est omis davant la partie suivante, qui finit au vers 478.
car raumatz l'en ve qu'el trebola (R. L. V. 49) (: tremola : tremole)
480 e sas nars e-ls hueills e sa gola,
alas l'en corbon e l'en baison (R. L. II. 480),
pezoills et arnas l'en naisson
ja re que [il]-l des no[il]-l tenra pro,
mas un conseil hi a fort bo: (R. Ch. V. 132)
485 lave las mans e-ls hueills autressi, (3)
mude vestirs e dirne si
tot enans que son auzel tenga,
perso que mal de lui no-[il]l venga.
d'ome putnais es ben defuitz (M. V. pudriax)
490 que no-[il]l cove(n) aitals desduitz,
e dirai vos razo perque,
car tot l'umplis de son ale.
vomit li fay ais e bistoc (R. L. 2. 41)
e de vezer que hom no-l toc,
495 pezan lo fai e malprenden
resier fe lo mal talen. [fol. IV verso]
d'austor e d'esparvier si gar,
mas ab falco pot ben jogar,
car falcx laniers es d'aital mena
500 que sofr' e leu pren[n] aiz alena,
perso que deu hom ges pauzar,
en una perga ni estar
austor ni esparvier ensemps
ab tals falcons en negun temps.
505 "nuills hom escas, cobes d'aver, (R. L. III. 148)
"afazendatz, non deu tener
auzel; perque, dirai vos o:
car ja non er nuilla sazo,
que en autr'afar non entenda
510 e tot lo jorn l'ave fazenda.
de son auzel l'ave pensar
o so que no ten a portar,
que ja non er asazonatz (R. L. V. 165)
per lui [en] tro que si[a] afolatz.
515 guerra ni joc ni trop dompnei
non vol auzel, et a ben drei
totz hom deu saber aiso be
c'auzel ab escut non coue.
encaus e fugir si fai mal
520 ades uol part e bon aural
e qui de joc es trop coitos,
no pot tot jorn esser joios,
car hom per re no s'irais tan
coma de joc si'n fai son dan,
525 e qui trop en dona s'enten,
un jorn en pauc d'ora despen,
car s'ap sa dona estai un an,
a lui non se[t]ra semblan
que i agues neis un jorn estat,
530 per so son auzel oblidat.

(1) le Ms. porte 2 fois laure. 
(2) M. V. rauturier - e ab alets.
(3) comp. 632, 56 v.° qui a un faucon nouuel, il doit auoir nouuel arroi, comme un gant bel et nouuel de cuir de cerf et li doit l'en faire gies de cuir de cerf mol et patens et une lesse de bon cuir laquelle doit estre attachiee au gant et doit estre pendue une brochette a une cordelete de la quelle l'en doit manier et aplainer le faucon. 
- Frider. 2 47, 220 : habeat chirothecam in manu super quam portare debet falconem, longam usque ad cubitum et amplam ut cito possit indui et exui, quae debet esse de corio grosso.

XVIII. De cal guiza deu hom paiser auzel, entro sia cregutz del tot.
(N. E. cregutz : crescutz; chap. alimentá hasta que haigue creixcut.)
(R. Ch. V. 132. v. 532-553. Galv. 367. Frideric. 2. 33.)
Apres lur paison de manjar (1) (chap. Después li ficon, poson de minjá)
auzeletz petitiz lur pot dar (chap. muixonets; cat-ocellets petits)
aissi com son li passero (vilero, pardal; passer domesticus.)
e l'autre menut auzelo;
535 fol. IV. 2) carn de galina lur es bona,
cant hom de fresca la lur dona;
alcuna vetz cor de mouto (2) (chap. alguna vegada cor de cordé)
qui-l lur dona, asatz es bo;
mas qui lur dona trop soven
540 car(n) de mouto, contranhemen
de nervis o trop mal lur fai
e de creiser trop los retrai;
pero una vetz la setmana
lur es assatz bona e sana,
545 aiso coven be a membrar
que tot an deu hom trisar (3)
"sobr'una post menudamen
so que ill man premeiramen, (Vich. manjon)
e pueisas, ab una broqueta,
550 que non sia trop agudeta,
hom los pasca tot belamen,
non trop ensems ni trop soven;
de catre vetz lo jorn n'a pro
e garde be c'om non lur do
555 mas d'una carn az una vetz.
can pedrino aguell malvets (4)
padeladas lur coven far,
can son petitz per esforsar,
e neis aprop pos tot son gran
560 si las manjon, pro lur fan.
d'ueus cueitz en fuec dur lur pelatz (chap. ous cuits al foc)
e de la sotil pel los mundatz, (R. L. IV. 286) (chap. la pelleta del ou)
car el es greus a degerir
perque no lai deu hom gequir.
565 deu hom faire la padelada
en fort escudella crozada, (R. L. III. 160)
on non aia nuill tems agut
aill ni pebre ni ren sabut.
don el aia preza sabor
570 tal c'al auzel non fos pejor.
los hueus deu hom fort ben truzar,
en un pauc de lait fresc mesclar (chap. en una mica de lleit fresca mesclá)
tot cant aisi com hom lo mous
o de buire qui-l troba dous,
575 tot fresc e net e bon e bel,
pueis o do hom a son auzel,
e s'el o met cais en soan
can si sera pauzat denan,
car lo veira cais ros e blanc
580 quel o tenha d'un pauc de sanc
d'una galina, pueis de nueitz,
cant de triar non er tan dueitz,
ab candela hom lo ill dara.
pos una vetz manjat n'aura,
585 non a mestier pueis hom la ill tenga,
car tart l'es denan si la tenga.
"cant hom ve l'auzel esforsar (R. L. V. 467)
"e las penas fort ben gitar, (chap. les plomes o plumes; pena)
"lo soleill a mestier l'enbisca,
590 mas non ges tan qu'envanoisca,
mas s'aferma per mi conseill:
meia en ombra, meia en soleill
estia pueis, can si volra,
ombra o soleill cauzira.
595 aprop cant es plus esforszatz.
eper las alas cais egatz,
hom lo somonha de banhar,
en la ferma se deu pauzar.
l'aiga el vaisel sia dorns,
600 si-s banha, molt l'er grans sejorns.
"far li deu hom pergueta bassa (5)
car sella no-l nafra ni-l cassa
ni a montar ni a deisendre,
e so deu hom fort ben entendre
605 que pueis li sera ben veiaire
qu' il pogues be de ferma traire
no lor traga per nuilla re,
car en luec no-s ferma tan be
cant a gitat tot lo desni (6)
610 "c'om apela pel foleti
et a las alas ben formadas
e las penas totas gitadas
de la coa si com s'atanh,
que nuilla re non li sofranh,
615 hom lo deu de VIII jorns laisar,
en la ferma per meills fermar
fol. 5 r° car en sanc jatz la pen' encara
e val ne meins qui non lo gara.
VIII jorns o plus si com dig ai
620 car nafrar-l-a qui enans l'en trai.
adoncx lo tenc (ieu) per fermat.
… (7 : le vers 622 manque au Ms.)
cant hom son auzel ueira tal,
be-l poira traire del ostal
625 cant a estat tan longamen
mas be cove ..

Pour ce vers le Ms. nous fait défaut; la partie suivante XIX. dont le titre est dans le Ms. de Vich: quan ne com tinga hom auzel de niu, de même que le XX. chapitre (Consi deu hom tener l'auzel can l'a gitat de gabia en ensenar d'esser privan [sic]) se lisent dans le "Provenzalisches Lesebuch de Bartsch p. 127; mais nous mentionnons que les vers 645 et 646 (31 et 32 de l'extrait) se trouvent ainsi au Ms.: e porte-ls hom en un pauc desc 
(comp. Frideric. 2. 32 ponet eos in calatho, et R. L. 3, 27). 
e desobre sian li ram fresc.

(1) Guessard propose quant en lieu de lur, qui se lit au Ms. de Paris. 
(2) Vich. carn de molto v. 540. 
(3) R. L. V. 425 sans deu. 
(4) ce vers ne se trouve qu'au Ms. de Vich. 
(5) R. L. IV. 519 petite perche. 
(6) R. L. III. 349 = et III 28. 

XXI. Enquera mais d'ensenhamen (d'auzel enauzelar).
"Enquera vueill demonstrar (R. L. 2. 155.)
"com deu son auzel enauzelar,
750 cant es privatz e ben maniers
e conois hom que volontiers
penria cassa si luecx era,
e mas encara no-l es fera.
hom lo deu pauzar al escura
755 e deu l'autressi donar cura
que no ill do manjar com sol,
pero ben dic que per mon vol
l'enauzelara (hom) ben gras
c'aisssi-l trobara hom meills las.

XXII. Consi deu hom enauzelar esparvier.
760 Esparvier novel e mosquet (R. L. IV. 273)
deu hom ap petit auzelet
afaitar al comensamen (dresser)
e que secsec non es rien, (R. L. V. 179 de suite)
una alauza li gitara (: laudeta; fr. alouette)
765 luench de vila en un pla
on non aura negun boiso
ni bosc ni alberc d'eviro, (fol. 6. recto 1.)
"car per bosc deve rabiniers (1)
"e per boissos deve ratiers.
770 esparvier e mosquet mudat
a hom plus leumen adobat
ab capeta et ab nozols. (2)
austor cant es saurs o tersols,
deuem ab colom afaitar
775 o ab qailla e deu gardar (chap. gualla : codorniu)
tal loc que ben deslivre sia
e autresi malvetz ne penria.
XXIII. Consi deu hom auzel adobar en ribeira.
Cui vol adobar en ribeira
ops l'a que anet salvatge queira,
780 pueis l'en ira uns autre ab lui
que pro n'i aura si son dui.
ensemps tro a l'aiga iran. (chap. juns hasta l'aigua anirán)
cant en la ribeira seran,
sel que te l'anet, remanra,
785 sus en la riba l'autre ira,
cais espingan tro que venga (épiant)
qu'en autra vetz hom l'escrit.
sel que te l'anet no s'oblit
c'al plus aut et al plus rescost
790 que poira, li get l'anet tost
ves l'autra riba. quan veira
l'austor l'anet, de sen ira
en la riba cazer ab ela.
non er tan mala ni tan fera
795 qu'el fort li plumara los costatz,
car er de plumar adobatz.
hom li do lo cor a manjar
c'aiso fai be a remembrar
que dos morsetz o tres ses plus (chap. que dos mossets o tres)
800 (fol. 6 r°. 2) per tal que sia plus enfrus, (en appetit)
deu hom a son auzel donar
tot avan que lo deia gitar (chap. gitá : tirá, soltá; tamé vomitá)
e de premier a tot auzel
805 sol que no-l ueia trop isnel
ni trop petit l'en deu laissar,
si l'en pren volontat d'anar.
a mosquet o a esparvier
mostra hom calla de premier
810 "o perditz jove que volar (R. L. 2. 409) (chap. perdiu jove : perdigana)
"no sap ni a cluza tornar,
mas a terzel o az austor
mostre hom la perditz major
o grailla o galina sega (R. L. 2. 370) (chap. o gralla o gallina sega)
815 car volar-l'en-a coma pega.
can seran be acostumat
de penre e ben adobat,
hom los giet az autres auzels
plus grans, plus fort e plus isnels.

XXIV. Consi deu hom gardar (Ms. V. adobar) auzel jove.
Aisso non deu hom oblidar
820 que auzel jove si deu gardar
"entroque sia ben trempatz (R. L. V. 317)
"no trop freit, ni trop acalinatz
e majormen can si noiris
e que gieta petit cosis
825 de manta o de nepta lai,
on l'auzel sejorna e jai,
trop ne val mais ab sol que i jassa
fueilla de sauze per la plassa, (saule)
on si pauze quan lo volra.
830 la perga de sauze sera, (R. L. V. 160, 154)
o de sap o de fust leuger (sapin-bois) (chap. no es lo sapí, sino abeto)
"non ges de bois ni prunier. (R. L. IV. 262: buis)
enquera dic: a tot auzel
joue de sanc e de servel (cervel) (chap. jove de sanc y de servell)
835 d'auzel tenre deu hom donar,
cant o pren per escalentar
d'esser volentos e volan
a tot lo meins lo premieran.
enquera dic per meillurar
840 car es joues, non deu estar
en negun luec aissi reclus
que no i aya calque pertus, (chap. forat; lo port Pertús)
per on ueia calque lumet (chap. per aon veigue alguna llumeneta)
"o per postat o per paret = (R. L. IV. 617).

(1) = R. L. V. 43 il devient impétueux. 
(2) Au vers 676. nozels v. R. L. IV. 330.

XXV. Consi deu hom adobar falc et esmerillo.
845 Falcx, esmerillos e moiseta
volon que hom en loire meta = (V. valon)
sella carn que es lur reclam
e pueis cora qu'el a coit' e fam
desqu'el loire aur a vezat (habitué) (chap. aveat)
850 (fol. 6 verso 1. 2) et hi venra tost abrivat
"mas can lo veira apropchar, = (R. L. IV. 93)
"lo loire deu hom lai gitar;
"pero tot[a] ora li sovenha
"qu'el loire per la corda tenha.
855 can falcx es fort be aloiratz
e ben maniers e ben privatz
hom li deu la grailla mostrar
o caucala o colom[s] favar (R. L. 2. 358)
o anet veill o sersela, (V. sarteyla)
860 e s'el si vol lassar ab ella, (V. fexar)
laise lai hom fort ben plumar
e mangen pro so denha far. (V. e mengua per suy denya far)
esmerillo saur [vol] de premier
afaitaretz com esparvier.
865 "mosqueta es tant rabineira (R. L. V. 43)
"c'ab so que pren vay sa carreira (1 : V. fuig volenteyra.)
"e pert se pueis per sa rabina.
perso ill fai hom aital metzina
c'un petitet dels arteilletz (R. L. II. 128)
870 dereire can los a tendretz
si tol hom e d'aco dol si,
perque no fai pueis enaisi.

Esmerillo, s. m., émérillon.

XXVI. Consi deu hom adobar esmerillo o far montar.
Si faire be montar voletz
esmerillo, vos a lui queretz
875 un' alauzeta ben penada,
non ges corta ni razonhada,
"pueis l'estacaretz ab un fil (R. L. IV. 77)
"o ab un linhoret sotil, (2)
pueis gitas la aut de rando
880 et uns autre d'esmerillo
e l'alauza deisendra tost.
un pauc la tenretz a rescost;
pueis gitar-l'-etz autra vegada,
mas ges non er asegurada
885 ni non aura ni fi ni treva (l. trega, R. L. V. 409)
que l'esmerillos non la sega.
"et el deisendra vistamen = (R. L. IV. 70) (fr. vitement; chap. rápidamen)
"per liamet que el pe sen. (petit lien)
la tersa vetz vos lo gitatz
890 tost sest liam on mais puacatz,
ella sentir-s-a desliada
e del esmerillo coitada
e mostrara senes bistensa
e s'esdue c'adoncx la vensa. (chap. s'esdevé)
895 l'esmerillos a l'autra vetz
mostrara meills on quel gitetz.

XXVII. Una retgla d'apelar austor o esparvier.

XXVII. Una retgla d'apelar austor o esparvier.

Aisso fai ben a recordar
c'austor non deu hom ges gitar
ni esparvier neguna ora
900 son reclam per nuilla demora
que fassa de venir a ponh (3)
asatz nel mais que hom li ponh
lonc temps entro que veng' a ma
o-l lais estar tro lendema
905 e lais un hom sus a qui
que lo ill garde tro [a]l mati:

XXVIII. Consi deu hom gitar az auzel campestre.
A tot auzel comunalmen
de gitatz es contra-l ven,
mas al plugier que tan apertz
910 si fai que sias ben cubertz,
som lo gieta enapres terra
enaisi com lo vens deiserra
a penas auzel hi consec, (4)
sitot a paucx hueills e lonc bec.

XXIX. Consi deu hom gitar auzel de ribeira.
915 S'auzel que en ribeira jatz,
aual lo ven ades gitatz,
si qu'el vens lo sotzprend' e-l port
a l'autra riba tot per fort,
et adoncx se l'auzel lo pren,
920 en sec caira tot belamen.
se trobatz ausel de ribeira
en camp, gitatz d'aital maneira,
(fol. 7. 1.) com feiratz s'auzel de camp fos,
car si-l gitatz, es lo plus bos.

XXX. Consi adoba hom auzel can no vol penre so que deuria.

prendetz de carn d'un auco tenre

925 Entro aisi ai racomtat
dels auzels com sion adobat,
pueis que son gran e ben noirit (noiritz)
e de totz lurs bons aips complit[z]. (complitz)
hueimais vueill dire o retraire,
930 s'auzel es aitan de mal aire
que so que deu, non vueill apenre.
prendetz de carn d'un auco tenre (chap. oca tendra)
"o de vaca o de pouzi, (R. L. IV. 590)
e si la metetz en un vi
935 o en vinagre si us voletz
o de tal guiza lai metetz
que tota dedins si s'esconda,
de miei jorn a nona l'aonda.
del estar adoncx s'en traetz,
940 entre dos fantz (?) l'estrenhetz
tan fort qu'en iesca sill humors
c'avia preza d'aillors,
d'aco vostr' ausel paiseretz,
pueis en luec escur lo metretz,
945 on estara tro al mati,
adoncx l'en daretz autressi
"de lenga de porc ben pelada (R. L. IV. 484)
o pe de porsel si us agrada,
"per tal que meills si estir. (= R. L. V. 365)
950 can la ill auretz be fait sentir,
vos lo tornaretz a l'escura,
car lai s'enardis e-s meilhura
e can venra ves l'auesprir, (chap. cuan vindrá la vesprada)
seguramen poiretz issir (chap. seguramen podréu eixí, ixí, issí)
955 ab vostr'auzel e gitat lo (chap. gitéulo : aviéulo : tiréulo, soltéulo)
a tot auzel que per razo
deia penre que be-l pensa,
si per mal gitar non rema.

(2) cordonnet délié R. L. 4. 77. 
(3) le Ms. porte: de vevenir. 
(4) v. R. L. V. 180.

XXXI. Consi deu hom dezencarnar auzel.
Si vost(r) auzel es rabiniers,
960 so es que porte volontiers,
cant (a) pres de rando sa preza
no per mal ni per cobezeza,
mas per dreit poder de volar,
que no-s denha de se pauzar,
965 o si fai neis per raubaria
e volontiers si s'escondria,
gitatz lo a major preizo.
can l'aura preza, giquet lo
estar desobre et esperar
970 molt longamen, e de plumar
e de manjar lo semonetz,
espessamen, pueis lo paisetz
aqui a terra bellamen
tot per lezer a son talen.
975 tres jorns o catre faitz aisi,
al quint jorn auretz autressi
autr' ausel ab un companho
e can lo vostre de rando
e d'autra guiza pres aura
980 et en terra pauzatz sera,
lo companh ab lo sieu deu ponher
aisi com si-s volia jonher
ab lo vostre que prepaire
ab sa preza non si vaire,
985 tal paor a que la prezes
sel que sobrevengutz es.

XXXII. Cant auzel es trop frevols.
Can vostr' auzel es freuoletz,
paisetz lo d'auzels menudetz,
datz li soritz e tan soven, (chap. ratolí, rata; soritz; fr. souris)
990 “e carn de cadel non vezen (R. L. II. 307) (chap. cadell que no veu)
"ben l'esforsa e l'asazona. 
… (1 : Le vers 989 manque dans le Ms.)

XXXIII. Consi te hom son auzel amoros.
Si voletz vostr' auzel vos am,
amatz vos lui e ges ab fam
995 no-l cugetz far privat ni bo;
ab gen tener, ab manjar pro
es auzels maniers e privatz
e de senhor enamoratz,
c'aitals com soi ieu per ma fe (?)
1000 c'autramen senhor non pretz re,
pero ben es plus amoros
fol. 7. v°) e'n(de)ve plus tost totas sazos (endeve)
s'ap canela l'enpolveratz
sa carn e de mel la moillatz,
1005 la polvera ab mel tenretz
ab brostia e cascuna vetz,
que-l volretz paiser, vos pauzatz
la brostia vezen lui al latz
e davan lui d'aqui penretz
1010 so que el reclam, pauzaretz.
la brostia er tota vermeilla,
can la veira e s'apareilla
on qu'estia dese viura (l. venra) (vinra : vindrá)
ves la doussor qu'el mels hi fa.

XXXIV. Consi adoba hom pena plegata.
1015 Si vostr' auzel la pena plega (R. L. IV. 561)
de la coa per mala preza
que mene en perga o en ponh
de tost dreisar si do hom sonh,
car leu si poiria brizar
1020 mais aisi lo poiretz dreisar:
queretz dos vaiseletz prions,
engals per boca e per fons
d'aiga freida los umpliretz,
l'autre de cauda, pueis metretz (le Ms. laure)
1025 en la prima premeira vetz,
en la cauda, pueis eisamen
... (2 : un vers manque.)
en la freida vos la metretz
gen, aprop vos pauzaretz
1030 vostr' ausel per meills esnegar
en luec privat ab soleil clar.
deisar pot hom deliei ramet (l. dreisar, dresser)
pena plegada autran met
que non penra ni dan ni tala
1035 e ja en coa o en ala.
"un cor de tros cozetz el fuec, (R. L. II. 473)
partetz del lonc per mei lo luec
entr' ambas partz e vos colgatz
la pena e tan lai tengatz
1040 entro qu' el tros sia ben freitz
e-l capos de la pena dreitz
car veramen si dreisara.
so ditz sel que esproat co a,
"pero aitant hi valria (R. L. V. 27)
1045 "una raba qui l'auia.

XXXV. Cant auzel laissa trop tost so que pren.
Si vostr' ausel trop tost dezampara
so que pren, que ges non o gara
tan com sia a lui vengutz,
gitatz lo az auzels menutz
1050 [a] tal qu'el puesca retener (leu)
aprop cart jorn non er (ges greu) (3 : Au Ms. les vers finissent per retener et er.)
que plus grans auzels be no prenda (sic)
o destrechamen [ben] no-l retenga, (?)
car cujaria tan frevols sia
1055 com aquels que penre solia.

XXXVI. Cant auzels fui so que peca a penre.
Si vostr' auzels volontiers fug
cant sos sabers li torna az enug,
so es cant a faillir en penre
trop a de graissa lo cor tenre
1060 c'auzels gras ab pena saura
volontiers torna non a si cauza,
perso tanh l'om en aiga freida, 
… (4 : aussi le vers 1060 manque au Ms.)
"apres meta l'om al soleill, (R. L. II. 476)
1065 "on neguna res no il coreill,
"mas be peluge e-s peronga, (R. L. IV. 487)
"tro al vespre que fams lo ponga,
e can venra ves l'ora bassa
car adoncas auzels no-s lassa
1070 de segre so don a talen
et hom lo giet seguramen,
pero si vostr' auzel si pausa
per vetz o per graissa o per aura
lai on l'aiga cor lo queretz,
1075 car aqui trobar lo devetz,
e s'estanhatz, troberes lo
en majors albres d'eviro.
"ausel que volontiers si gieta (R. III. 47)
"en aiga, tenetz en dieta,
1080 car per trop graissa s'esdeve
o per febre si ten dese.

XXXVII. Consi deu hom paiser auzel qui pren. (fol. 8. r°.)
Auzel qui pren, non paiseretz
ja en ivern mas una vetz,
so es cant aura gazanhat.
1085 si-l voletz tener adobat
si-l no pren, sel jorn tenetz lo,
aprop nona tot per sazo
no mange tant az una ma
que[i]ll trop hom gorga lendema.
1090 auzels que non pren negun' ora,
devetz paiser tant o ab ora.
pero ab ora si donatz
pauc a manjar et ab tart asatz,
c'autramen non a sejorn
1095 si doas vetz manja lo jorn.

XXXVIII. Cant auzel no vol manjar tan can deu.
Si vostr' auzel non vol manjar
so es tan com deuria far,
una polvera faretz
de salvia c'als no-i metretz.
1100 "d'aco bregatz lo paladel (1)
"e la lenga del vostr' auzel.
et en las nars l'en gitaretz
ab cant en tres jorns tres vetz,
et autretan paisetz lo be
1105 d'auzels potitz tot az esple. (abondamment.)

XXXIX. Una retgla de tener auzel ben sa.
si voletz vostr' auzel tener
sa et isnel, ja son poder
no-[il]l fassatz far so es nuill temps,
non casetz tan qu'en uailla meins
1110 ni-l giretz az-ausel trop fort,
car per re tan leu non pren mort.

XL. Consi deu hom donar cura.
Cui bona cura donar vol
o a [auz]austor o a tersol,
tres pilotas li deu donar (pilule)
1115 de pluma e si las deu far
de cuer, del col d'una gallina
o de coloms lai on s'alzina
lo col de la testa plus pres.
lo cuers se revers[e] et enapres
1120 se la pluma dedins rema,
pueis la te hom estreit el ma.
pauc son meins grossas d'una notz
e cais longuetas per desotz.
auzel que non manget anc,
1125 las moille hom d'un pauc de sanc
et en aprop de molt gran list (sic Ms.)
avan qu'el sol o aia vist
perso que plus tost lo trazisca
e la pluma dins no sentisca
1130 l'un aprop l'autra molt corren
hom li dara pueis bellamen.
pasca l'om de carn bon' e bela
tota fresqueta e novella.
cant aura manjat, hom lo pauze
1135 en luec o a sa guiza pauze,
so es la perga on pauzar sol,
e fassa hom bel desotz lo sol.
pueis estei a sejorn aqui
que no-s mova tro al mati.
1140 adonc aura gitat sa cura
sinon o a per aventura,
tenga hom e tenga lo el ponh
can a bel e donas sonh
cora que gieta la plumada
1145 si la gieta coma glassada
"e vescoza plena d'umors (2)
fait li aura cura secors
si la gieta seca tenen.
l'auzels es sas que mal non sen.
1150 l'auzel que soven non cassa,
no tanh que pluma dol fassa,
car ausels prendens per costuma
gieta soven o fetz o pluma (fiente). (chap. fem : merda)

XLI. Consi deu hom donar cura az esparvier. (3)
Az-esparvier o a mosquet
1155 deu hom donar d'un auzelet,
o de soritz fai hom la cura
petiteta segon mezura.
no pren mas una piloteta, (= R. L. IV. 541)
car no cal que ja plus hi meta.

(1) = R. L. III. 393 frotter le palais. 
(2) = R. L. V. 526 visqueuse. 
(3) voy. Brunetto Trésor 7006 fol. 726-1 chap. 145.

XLII. Consi fai hom az auzel que non vole can l'a donat. (fol. 8 v°.)
1160 S'avez auzel que non ametz
e per so donar lo volretz
et aprop can l'auretz donat
auretz de-l cobrar volontat,
en aital guiza o faretz:
1165 un' aguileta sercaretz (chap. agulleta)
molt cortela e molt sotil (chap. mol curteta y mol sutil, prima)
c'om non i puesca metre fil.
si l'aguileta ficaretz
del logal plus dreit que poiretz
1170 al vostr' ausel per lo poeronh.
ja pueis en perga ni en ponh
no-s moura ni cor non aura
de volar tan cant i sera,
mas apres can l'aures cobrat
1175 e l'aures d'aco deslivrat,
el volara tan volontiers,
que es maniers. (le vers est incomplet au Ms.)

XLIII. Consi fassa hom desconoisser autrui auzel.
Sivos autrui auzel trobatz (si vos)
e-us ven en cor que-l retengatz,
1180 enaisi-l poiretz desguizar
c'om no-l poira per sieu triar,
ni cuit que s'el lo conogues
qui l'a noirit, e si cuilles,
“d'escorsa de vernh faitz leisiu (1)
1185 "e banhatz l'en be tro al viu
lo peitz e-l ventre e-ls braguiers,
et er plus ros que uns surgiers. (2)
e so que davant blanc era,
can volres si la color fera
1190 ostar de lui, si-l lavaretz
d'aiga tebea per tres vetz (latin: tepida)
c'aissi perdra sella rossor
e tornara en sa color.

XLIV. Consi deu hom auzel gardar de freit.
Si voletz vostr' auzels gardar
1195 de freit als pes senes folrar (fourrer) (chap. forrá les potes)
del pel la perga on estai,
de fust veill aissi com dit ai,
si faitz sa perga en ivern
e non o tengatz az esquern.

XLV. Cant auzel si franh la pena d'estors.
1200 Si vostr' auzel per torsedura (entorse)
n'a cais fraita la pena dura
en calque part la pena sia,
dreisar la deu hom tota via.
qui non la dreissa, leu se briza.
1205 dreisar la pot hom d'aital guiza:
la franhedura liaretz
ab un fil al meills que poiretz
e per so que meills o teng[h]atz, (tengatz; tenghatz; chap. tinguéu)
ab aiga cauda l'atrempatz. (chap. en aigua calenta lo trempéu)
1210 pueis metetz un' aguilla prima,
de lai en la pena s'aprima
deves lo blave tot suavet,
ades torsen que acomet (3)
e cant er per mei sel endreit
1215 on auretz ab lo fil estreit
e ill pena estara engal,
movetz n'el fil que mais ne val,
si l'aguileta si tenra
que jamais non tañerá.

XLVI. Consi tenga hom auzel com calque metzina.
1220 Aisso vueill be que venga en plassa
que calque forsa que hom fassa
"a son auzel enmaillolar,
lui deu hom be los pes liar. (chap. se li tenen que lligá les potes : peus)
pueis lo pot hom plus leu tener
1225 a sa guiza ses meins valer.

(1) R. L. III. 155 lessive. 
(2) ce n'est pas chirurgien (comp. l'anglais surgeon), mais cerisier. 
(3) = qualaquomet, quelque peu comp. 1773.

XLVII. Consi adobe hom pena fracha.
Si vostr' auzel a pena fracha
en tal luec que ill fassa sofracha,
escantisca l'om ben e gen,
1230 e poiretz entendre comen: (chap. y podréu entendre com:)
la pena qu'es fracha trencatz
pres del cano, on meills puscatz
(fol. 9 r°.) so breu fazer, molet e pla
cais contraval, car aisi-s fa
plus adreitamen e plus be
1235 la pena que aqui cove
d'aital luec com la fraita es.
si penra c'autra no-i valgues
e deu esser d'auzel plus pauc
qu'estiers non intra en sel trauc (trou)
1240 lo canos del' autre cano;
si paucx non era per razo,
lo cano deu hom be trempar
en l'autre per meills intrar,
e deu hom estrenher avan
1245 ab un filet, mas non ges tan
que merm'el trauc mas que desenda,
cant l'autra intrara que no-l fenda.
cant er l'un en l'autre intratz
et aissi com deu ben alogatz,
1250 ab un' aguilleta sotil
los trauc'om be e pass'en un fil
ab que ambedos los estrenga
per so que l'uns en l'autre-s tenga;
"car plus fortz es tals liadura, (R. L. II. 369)
1255 "non es sella cavilladura,
"que de tals n'i a solon far
"d'autra pena per meills estar.
mas ieu aisso non preze re,
car si-l cavilla n'eis dese
1260 e no garda-ls canos defendre,
mas lo fils qui o vol entendre
e-l liar aisi com ieu dic,
los garda be de tot destric.
mas ab tres voutas n'i a pro (R. L. V. 569)
1265 c'om no-i fassa trop gran no (noeud) (chap. nugo)
e car tot so que razos vol,
val mais de pena de tersol,
vos escantiretz vostr' au(s)tor, (austor; chap. cas. azor)
car s'ill es d'autretal color,
1270 d'aital semblan e d'aital forma
e meills ab l'autra si conforma,
si l'austors es saurs cove si,
que-l tersols o si' autressi,
pero com que remazes hom
1275 de mudar l'en hi mezes segon,
so pot totz hom ... cauzir
que per razo deu escantir,
pero pren del tersol totavia (pero del tersol totavia)
de calque maneira sia. (1) (pren de calque maneira sia)
1280 el tersol ab autres menors
d'aital semblan d'aitals colors
tersol escantis d'esparvier.
a mosquet esmerillo quier
tersolet sorigato (2)
...
1285 “si no potz atrobar moiseta (R. L. IV. 244)
"(o) d'autra pena petiteta
"si com es de tort o de[s]tria, (destria; detria)
car d'aitals s'en ni metria
1290 ab los buzatz segon faiso
si deu hom escantir falco.

XLVIII. Cant auzels a tota sa coa perduda.
Si vostr' auzels avan de muda
a tota sa coa perduda
e-ls canos prion e fraitz e rotz,
1295 trazetz los li, un et un totz:
apres aias mel tebeet, (chap. después tingues mel tibia, tibieta)
ben escumat e clar e net.
granetz de seguel hi moillatz (seigle)
et en cascun luec un pauzatz,
1300 don sera issitz lo canos. (chap. de aon sirá eixit lo cañó, de la ploma) 
aissi o comanda razos, (chap. aixina u mane la raó)
pero ges tan non si resconda, (chap. ges : gens)
qu'el s'oms a vista, non responda.
apres en la ferma-l gitatz
1305 e pueis a manjar li donatz.
done l'om alcuna vegada
a manjar de bona padelada,
que sia destrempada ab sa(n)c, (sanc; chap. sanc o sang) 
qu'er gras deuols e de sanc, (deuols (sic?))
1310 e qui la carn e-l suc li moilla,
val ne mais s'el manjar ne vueilla.
avan tres jorns gitara
la pena, si com la veira,
perso val mais, mon escien,
1315 aver son auzel bel e gen
e que ja re non aia pres
de tres seumanas o d'un mes (chap. semanes; semanas)
que anar a plait ni a cort
e portar el ponh ausel cort.

XLIX. Consi tenga hom ausel ben sa.
1320 Si vostr' ausel e bos e bels, (chap. si vostre muixó es bo y majo)
ben prendens e ben isnels
e de totz bons aips ben sertas,
e voletz c'ades estei sas,
de son manjar vos prendetz cura,
1325 qu(e) ill detz carn segon sa natura,
so es carn fresca bon' e leu
que re a degerir no[i]ll greu
e no voillatz, autr' om li do
nuill jorn a manjar si vos no.
1330 s'un lo pais huei, autre dema,
fort sera greu, si no[i]ll rema
en la gorga de la vianda,
e natura d'auzel demanda
que no[i]ll sobre ni no[i]ll sotranha
1235 en gorga que non s(i) atanha
et auzel ditz on meills si dol
pert me qui-s vol, pasca-m qui sol. (3)
empero per tener ben sa,
una vianda covenra
1340 c'om li fassa e done l'en
sus en la carn manjar soven
aitan cant a en un' avelana (4) (chap. tan cuan ña, cap, a una avellana)
de tres ves n'a pro la seumana.
fueilla de una deule de ruda, (sic Ms. Paris)
1345 malva ab fueilla aguda
per mezura e per garan
e de romani non ges tan (chap. romé; cat-romaní)
ab sain de porc trusaretz; (chap. sagí de gorrino)
pero aisi bon gardaretz,
1350 qu'el porc don aquel sais fo, (chap. sagí)
non manges glan nuilla sazo (chap. no minjare bellota, billota)
e can sera fort trussat
e ben batut e ben mesclat
en una trostia ben e bella
1355 ben enserada e novella
e d'aco vostr' ausel dirnatz,
si com ai dig, e sapiatz
de sest manjar tan sal tenra (salus) (chap. salut)
que ja mal dins cors no ill venra.

L. Un' autra vianda per san tener.
1360 Un' autra vianda li faretz
ab que fort e sa lo tenretz:
un hueu de galina penretz, (chap. un ou de gallina pendréu)
"batetz lo fort, pueis lo coiretz (5) (chap. batíulo fort, después lo couréu)
"en bro de vaca o de mouto, (bouillon) (chap. caldo de vaca o de cordé)
1365 e cant sel hueu sera cueitz pro
e refreiat, pueis lo tenetz (chap. y refredat, arrefredat)
en sain et en lait, si n'avetz. (chap. en sagí y en lleit, si ne teníu)
so sain e-l lait aion color
de lor mezeis e non d'aillor.
1370 d'aital hueu aisi adobat
dirnaretz tres vetz per mon grat
en la seumana vostr' ausel,
qu'el cor li te sa e-l servel.

(1) peut être pren devrait commencer le vers 1279.
(2) Le vers 1285 manque au Ms. 
(3) pascat me qui solet? 
(4) R. L. II. 156 cite un' avelaneta, contre la rime. 
(5) R. L. II. 261 coisetz; comp. 1376 = cuirez.

LI. Autra vianda per san tener.
Enquera per meills a tener
1375 cove autre manjar aver
car sel si gueris tot lo cors
e-l te sa dedins e defors.
de la betonica pren hom
e de consouda queacom (voy. 1210).
1380 eiresel e poillpe (sic) reial
e de malva tot per engal (chap. igual; engal, egual, etc.)
ab buire fresc so coiretz,
en aiga cauda auretz
tenguda cueita la raitz (chap. la raíl, l'arraíl; radix; raíz)
1385 e d'un' erba c'om fumala ditz, (fumeterre)
que an l'aiga sa forsa laisa;
apres dels razims de la vaisa (vigne sauvage) (chap. viña borda)
polvereiatz e metetz n' i
e faitz o cozer autressi.
1390 can ben er cueit e be cousit
estuiatz o e no-us oblit
que non des una vetz lo mes
a vostr' ausel on plus sas es,
“mas si-us es vis que aia mal (R. L. V. 420)
1395 "e no sabetz de triar cal,
doncx li faretz aital sojorn,
d'aco penra tres vetz lo jorn.
lendema cant ser espergatz
fol. 10 r°.) e d'auzeletz totz vius dirnatz
1400 vos li daretz pona padelada, (1)
et al ters jorn datz li plumada
segon so que l'auzel sera
e ill plumada detriara
consi-l devetz tener aprop.
1405 e de plumadas ni dig trop
perqu'ieu non vueill huei mais parlar,
mas dirai consi deu mudar
ausel, pos es al temps vengutz
c'a mudar natura l'adutz.

LII. Consi deu hom mudar ausel. (2)
1410 So deu saber qui ausel te
e ges totz ausels non cove
mudar per un ensenhamen,
car l'un auzel mudon greumen,
l'autre de leu, l'un en estat, (chap. estiu)
1415 l'autre en ivern, l'un so mudat
al temps com dos autres hi met,
e tot per so ieu m'entremet,
com puesca dir en pauc de motz, (chap. com puga di en poques paraules)
consi hom los mude ben totz.
1420 tot ausel qu'en hueill a prunela, (chap. tot muixó que al ull té pupila)
en estiu muda sa gonela;
tot auzel que hueill a engal, (chap. que té tot lo ull igual)
… (3)
cora que non en prunella en hueill
1425 son falco o d'aquel escueill. (espèce.) (chap. espessie o classe del falcó)
qui vol mudar coitadamen
son auzel dins un mes clauzen,
mudar lo pot calque temps sia,
que ja non trobara fadia: (réfus) (faidia; v. Uc Faidit)
1430 doas serpens o una sola (chap. dos serps o una sol, solamen)
cotz hom en aiga en un' ola (4) (chap. se couen en aigua a un'olla)
qui sera plena de fromen, (chap. fromén, blat tardá; frumentum)
cant se coita lonjamen,
el froment er ben enbegutz
1435 del vere e gros e cregutz,
de sel fromen vos lo paiseretz
doas galinas que tenretz
en tal luec clauzas que per re
no mangen als ni so ni que.
1440 cant auran la meitat manjada,
aia una muda triada
en un bel luec privat,
e cant on fassa lo soleill assa(u)t (assaut : assat)
lo mei jorn e la ora nona (chap. michdía y la hora nona : novena)
1445 c'aitals muda si sera bona.
cant autres vostr' auzel sai mes,
que-s deu mudar davant un mes,
a manjar vos li donaretz
sellas galinas e veiretz
1450 que tota la pluma sa caira
aisi que cais nutz remanra. (chap. cais : casi)
"aprop d'aiso, vos li donatz (R. L. II. 130)
"carn de boquet manjar asatz, (chevreau) (chap. cabrit, cabridet, chotet)
on la serpen tot l'an jatz
1455 de Saint Miquel tro en febrier
jus s'en estai sotz lo fenier (5)
"e s'om avan lo fenier n'osta,
aqueis rema o de costa.
del martz entro a Saint Miquel, (chap. de Mars hasta San Miquel, Miquial)
1460 car adoncx a plus caut lo fel, (chap. ya que entonses té mes calenta la fel)
jai ades ins el fromiger. (6) (chap. adins del formigué)
a pro d'aqui fai son viver,
se i a luec cubert et erbos,
pero se non es tan coitos
1465 que us penetz de querre serpen,
“dels peisonetz c'om tot l'an pren (7) (chap. dels peixets que se prenen tot l'añ)
"que an nom trochas o tregans,
sivals que no li donetz tans,
mesclatz ab carn que gorga'n fassa, (R. L. 3. 384)
1470 moltas vetz si voletz que ill plassa,
mas si-n voletz sofrir trebaill,
so que dic dels serpens no faill,
e pot se far ben autramen
qu-er bo e serta eisamen:
1475 prendetz granre de serps menudas
que ges no sion perregudas. (8)
a cascuna so cap toletz, (chap. a cada una son cap li traéu : talléu)
ab un pauc d'aiga las coizetz (V. 1363) (chap. en una mica d'aigua les coéu)
“totas ensemps en un topi (pot) (chap. totes juntes a un topí)
1480 e devetz gardar autresi
qu'el topis sia fort cubertz. (R. L. V. 373)
e can poiretz ben esser sertz
que sion sertas e demenidas,
"cant que sion demenidas, (R. L. IV. 196)
1485 “los budels ne deu hom gitar, (chap. los budells ne deu “hom” gitá : traure)
e pueis laisatz las refreiar, (chap. y después dixéules refredá, arrefredá)
et enaprop vos cuilliretz
lo grais que aqui trobaretz (chap. la grassa, lo greix; v. sagí)
en un vaisel si leu pauzar, (a una vassija se “deu” posá : ficá)
1490 qu'el cautz no-l fassa traspelar,

(1) ainsi le Ms.; note à la marge: bonne; lisez: bona. 
(2) Le mois d'aoust passé met lai en une chambre assez chaude et le met sus une clae sus un bloc aquoi il sera atachié et que la chambre soit li orbe que l'en ni n'oie goute et li donne a mengier II fois le jour et que il ue uoie mengier fors que a la chandele et li donne a mengier oisiaux uius; plus tard on lui donne bercheretes oisiaux qui hantent les riuieres ... Ms. 632. 65. 
(3) Le vers 1417 ne se trouve pas dans le Ms. 
(4) comp. Ms. 632. 66: l'en prent une couleuvre et est tres bien batue d'une uerge de coudre tant que elle est morte sans tete et sans queue on la met dans un pot de terre neuf plain de ble et eaue clere de fontaine ... 
(5) tas de foin: R. L. III. 303. 
(6) R. L. 3. 368 fourmillière. 
(7) R. L. V. 429 = loche, goujon. 
(8) parcrues, trop grandes.

so er en terra o en veire,
lo metretz si m'en voletz creire
d'aisol grais, e vos onheretz (chap. vatros untaréu; ungiréu)
molt soven la carn, que-ill daretz (chap. mol assobín la carn, que li donaréu)
1495 a l'auzel qu'en muda tenretz.
e dic vos que dar no-l poiretz (chap. y tos dic que doná no li podréu)
re qu' el fassa tan ben mudar
ni tan vermeills los hueills tornar,
"car la pena ill negrezira (R. L. IV. 311)
1500 de sus e de sotz blanquira (R. L. 2. 223) (chap. damún y daball blanquejará)
e sel que d'una muda es,
fara semblar, sia de tres.
aisest onguens val contra lepra (chap. este ungüento o ungüén)
qui sas penas franh e desebra
1505 e las fai ades si cazer
c'ap lui non podon remaner. (c'ab) 
si-us tenetz so a trop d'afan,
un lazert querretz vert e gran,
que se'l troba hom en tot luec,
1510 tot eisug l'ardretz en un fuec
e gardatz be que sia claus
lo vaisels on el er enclaus,
e cant sera fort ben crematz
e totz en polvera tornatz
1515 d'aquella polvera metretz
en la carn de que paiseretz
vostr' auzel e rendre-lo-us-a
en pauc de temps mudat e sa.
"qui pren eruges et aranhas (R. L. III. 141)
1520 "c'om apela fadas estranhas,
car per los cams defors estan,
que talan de mais non an,
e ben las trussa e las mescla
ab la carn e pueis d'aital mescla
1525 son auzel pais menudamen,
mudar lo faran ben e gen.
si per so no-s muda ben tost,
"prenetz pastenegla verben' e cost (R. L. IV. 452) (v. pastanaga, verbena)
"e cozetz lo fort tot ensemps.
1530 en cozer non ponha lonc temps.
apres fortmen vos o trusatz
et ab canella vos o mesclatz.
d'aco petitz morsels faretz
e vostr' ausel ne paiseretz.
1535 la tortuga qu'estai el bosc (1)
que i a cais nier et gros lo closc,
fai mudar tot auzel corren,
qui d'aco dins lo pais soven.
Enquera vueill mostrar e dir
1540 qui pren d'una gran serp l'erguir (2)
"so es la pel que pert cad an, (chap. la despulla de la serp)
pos ques serps veilla e gran,
e polvera'n fai, pueis la dona,
az ausel per mudar es bona.
1545 "soritz e-l petit segonho (R. L. VI. 9: cigoneaux) (chap. sigüeñeta)
"fan mudar auzel per razo.
qui pren granre de las gar(r)ossas, (3) (garrossas)
que semblon grans lentillas rossas, (chap. llentilles o llentíes rosses)
et en un topi non de terra
1550 lur fai sufrir al fuec tal guerra
que tornon en polvera menuda,
tost fa(u)n esser auzel de muda. (fan)
tan fort lo coiton de mudar,
cant hom soven l'en vol donar,
1555 que penra so qu' ieu dirai ara,
"so es bresca bella e clara, (R. L. III. 486) (chap. bresca de la mel)
"e d'aquel mel l'esgota be
qu'en vol issir et hom per se (chap. issí, ixí, eixí)
ab carn que sia bona e fresca,
1560 mescla un pauc d'aquella bresca.
ausel fai mudar ben e gen
en pauc de temps deslivramen.
qui vol auzel mudar en cocha
o coitar cant en muda locha,
1565 adoncx deu far sestas metzinas
que ieu ai dichas bonas e finas;
pero que vol segon mon sen (chap. segons mon señ : coneiximén)
mudar austor naturalmen,
enaisi-l pot mudar fort be,
1570 com ieu dirai era dese,
que no-i failla d'un gra de mill
VIII jorns totz dreitz davant abril.
deu hom son ausel aguizar
aisi que meills deia mudar. (fol. IX r°.)
1575 can vostr' austors es gras e fortz,
sera de tot l'ivern estortz,
c'autramen be no-ill estaria,
si d'ivern ben gras non issia, (chap. si del ivern ben gort no ne eixíe)
car lo mei aost et setembre, (chap. ya que lo mes d'agost y setembre)
1580 octobre tro al novembre (chap. octubre hasta lo novembre)
lo deu hom tener assermat, (chap. com assormat, v. assormá)
e pueis l'ivern ben engraisat;
per tot lo mars petit cassar
per paor no-s fassa calcar (R. L. 2. 289)
1585 de tarnata o de buzart (4)
car son adoncx enamorat.
vos li daretz espurgamen
qu'el cap e'l cors tot eisamen
si purga fort be et adoba
1590 e d' umor sobreira s'escoba. (5)
d'est' alizagria penretz
sol quatre gra que pro n'auretz
e de blanc pebre autres catre (chap. y de pebre blang atres cuatre - grans)
et aques VIII gras faretz fort batre. (chap. y estos vuit grans faréu fort batre)
1595 tro sion en polvera tornat (chap. hasta que se tornon pols)
e per tamis sotil passat; (chap. y per tamís, coladó, aré, porgadora)
apres aiatz de pes fort neta (R. L. IV. 524)
aitan cant es una velaneta (chap. tan cuan es una avellaneta)
al foc s'escalfatz ab lo det,
1600 perso que l'en fassatz plus net,
aprop bregas n'el paladel
aitan soven de vostr' ausel

(1) le Ms. porte torguga. 
(2) R. L. 3. 138 dépouille. 
(3) R. L. III. 435 jarosse.
(4) sic! Guessard propose barnata pour la leçon du Ms. 
(5) R. L. III. 152 l'escoba.

entroque sus la pes si prenda. (entro que : chap. hasta que)
sus en la pes vos pauzaretz
1605 la polvera e gitaretz
sus en las nars ben la mitat.
can l'auretz aisi adobat,
al soleill lo faretz estar,
e-l ser donatz li a manjar (ser : soir : sera : vespre, vesprada, tarde)
1610 de carn suau e deleitoza.
et er de garir volontoza
aprop catre jorn, et hom pren
e de lentillas la farina (chap. farina de llentíes o llentilles; harina de lentejas)
1616 e d'egestio passerina (R. L. VI. 14) (chap. merda de pardal o vilero)
o d'aquella de las soritz, (chap. o d'aquella dels ratolins, rates)
car si com lo proverbi ditz:
non es tot bel so que pro te.
tot aiso truse hom fort be
1620 tro sia polvera sotil.
e prec vos, no la tengatz vil,
si tot neta non a-us par.
pueis devem tot aisso mesclar (R. L. III. 277) (chap. debem tot aixó mesclá)
“ab mel, e far confectio, (chap. en mel, y fé confecsió)
1625 que sia dura per razo.
d'aco faretz tres pilotetas, (chap. pilotetes : pildoretes)
non plus d'una fava grossetas. (chap. no mes grosses que una fava o faba)
en tres jorns vas las daretz
al auzel can lo paiseretz
1630 e dev(e)s o dar en tal maneira (deves : devetz : debéu)
que cascuna traisca onteira. (chap. que cada una se trago sansera)
aiso sera fort leu afar (a far : aixó sirá mol fássil de fé) 
az ome qui sap cura dar.
aprop VI jorns c'aiso er fait, (er fait : sirá fet)
1635 vos lo metret(z) en autre plait, (metretz)
car d'aillor en faretz tres gras
“del gran d'un sezer bels e plas (R. L. V. 217)
sels gras en la gorga ill metretz (chap. gola, garganchó)
ab carn cauda on meills sabretz.
1640 al ters jorn penretz limadura (R. L. IV. 75)
de ser, e que sia ben pura,
e tan can levar ne poiretz
ab dos detz, vos ne pauzaretz
sus en la carn, pueis donatz o
1645 a vostr' ausel e mang' en pro.
dreit al cart jorn, e membre-us ne,
“sedas de porc queretz granre (R. L. V. 176)
e menudamen las trusatz
a tot lo plus que ja puscatz,
1650 e pueis donatz las que pro l' er
com la limadura del ser.
al sinquen jorn a vostr' ausel
daretz carn de petit anhel, (chap. donaréu carn de corderet)
en lait de cabra fait moillada,
1655 e mang' en pro sella vegada
pero d'aiso deu-s sovenir
per tal que non deia vomir (chap. vomir : vomitá, bossá, arrojá, gitá)
aquellas metzinas que ill datz.
que el ma gran pessa-l tengatz,
1660 perso el tener si detenha
e las poizos meills ne retenha.
can l'auretz aisi poizonat
e vos aiatz un luec triat
et una cort bella e clauza,
1665 on nuilla res no ill fassa nauza (chap. no li faigue nosa)
e no-i aia pas ni via
ni nuilla res lai estia
ans via cort auta e ferma
et aqui l'adobatz sa ferma
1670 granda e larga de tal guiza,
que non tema plueia ne biza;
que aura no-li fassa enueg,
desus si deu cobrir de glueg (R. L. III. 479)
non ges tota, mas sella part
1675 deves on biza trai son dart (fol. XI. V°.)
e sella part er descuberta
devas on lo soleills aserta. (R. 2. 385)
una perga bella e plana
de fust mol, car sel es plus sana, (chap. una percha de fusta molla)
1680 hi faitz metre e no ja plus,
on l'auzels si pauze desus,
e tot entorn sia linda
de bella pailla deslinda
et aqui vostr' auzel estiu
1685 entro primas veiretz estiu
a tot lo meins be III mes,
e cant en ferma l'auretz mes,
a cascun jorn lo paisetz be
de bonas carns tot az esple.
1690 de boc jove li datz soven, (bouc) (chap. choto jove, cabrit, alemán Bock)
car molt l'es bos certanamen
e datz li totz menutz ausels
fors solamen dels estornels (1) (chap. fora solamen, exepte dels estorninos) 
ni cornilla no ill donetz ja, (chap. ni cornella no li donéu ya)
1695 car peoilletz noiris e fa.
on plus fara major calor,
detz li carn de major frescor,
que re non aia … estat,
car leu camja carn en estat. (estiu)
1700 “de gargamela(s) de mouto (R. L. III. 432) (gargamelas)
“li datz soven a manjar pro
o las eranhas cambarudas (R. L. 2. 298)
ab las eruges fort batudas, (erugas; ch. orugues fort batudes)
aisi com (ieu) demostre(i) (demostrei) (2)
1705 cant estranhas las apelei,
ab la carn soven las mesclatz
et asatz a manjar l'en datz,
e se ill voletz far bon sejorn,
datz li diversa carn quec jorn.
1710 aiso vueill be que retengatz,
que totz ausels saurs e mudatz
prendens e mudans ne val mais:
d'una vetz a sa guiza pais
l'anguilla fresca la seumana,
1715 car aiso te la pena sana,

(1) R. L. III. 221, le Ms. porte estormens. 
(2) le Ms. confond ces 2 vers; j'ai ajouté "ieu et i" à la fin du vers 1698 à cause du mètre et de la rime.

que ja de leu non brizara,
tant sai ni lai non torsera,
e l'auzels n' es meills pervinens
e tota la pena plus luzens.
1720 d' el bec adobar vos remembre
car auzels non a negun membre,
don mals li venga tan mortals,
et aprop can dirai los mals,
e las metzinas comtarai,
1725 lo mal que trop grans becx lur fai,
mas tot' ora lur fai a mermar,
can l'ausel deu en mud' intrar,
car per natural bec se creis
e pren la muda aqui meteis,
1730 pero si-m demandatz perque
al salvatge com no ill tol re,
non creis lo bec tan que l'afol,
ja no-m tengatz aisi per fol,
que no-us i done sert respos.
1735 lo salvatge totas sazos
manja carn cauda et ossoza
e lai on es plus nervioza,
el s'estira et al tirar
lo becx comensa az escalfar
1740 et ab l'escalfar et el tenris.
cant a manjat el lo forbis
a peira o a fust ronhos
et enaissi adoba los.
lo mati ans qu' el jorn paresca (R. L. V. 418)
1745 "ni l'irondes comens sa tresca, (chap. oroneta)
venetz a la ferma suau
que no fassatz negun esclau
et al plus gentet que puscatz,
so que deu manjar hi pauzatz,
1750 mas nuilla coita no us aport
que ja li pauzetz ausel mort.

Oronetes van y venen, oronetes venen, van; enlocades de alegría, del seu vol no paren may.  Revolten los oms fullosos, volen per l´antic casal, y baixen a la fonteta, y pujen als campanás...  Oronetes, mes amigues, que la estiuada alegrau, ¡Oh! ¡quí puguere com vatres viure a plaé an esta Vall.

LIII. Consi aia ausel los pes gros et bec.
Prenetz razura de veill lart (R. L. V. 36 raclure)
e d' un hueu cueit la una part, (R. L. V. 113)
"so es lo ros. aiso mesclatz (chap. lo robell del ou; rubeo, ros, roch)
1755 e de sela gema hi gitatz (chap. gema : yema)
un pauc, e pueis tot mesclar-s-a (chap un poc, y después tot se ha de mesclá)
ab la carn que manjar deura (chap. en la carn que minjá deurá)
l'auzels e si'n manja soven,
sapchatz be sertanamen,
1760 que-ls pes e-l bec li colrara
e la pena li gensara.

LIV. Cossi fassa hom son auzel blanc.
S' en muda lo voletz far blanc, (fol. 12 r°.
lo prim de mula mang' el sanc
e'l tersol de mul ben V. vetz,
1765 et aisi blanc lo tornaretz.

LV. Cant auzel es en muda.
S' aves ausel enfustigat (ennuyé)
que ja sol no fora parer
c'ausels ni carn denhen voler,
1770 ab aiso esdeve espes, (R. L. III. 179)
c'ausel mudatz es aissi ples,
pos a estat un mes o dos
que de re non es volontos,
"adoncx una galina aiatz (R. L. 2. 86) (chap. una gallina tingáu; v. habé = tindre)
1775 "et en un angle l'estacatz,
paissetz la d'un froment salat
e non beva tro sion passat
dos jorns o tres, pueis li donatz
de bon vi pur a beur' assatz,
1780 e can ben er enebriada, (chap. y cuan be estará emborrachada)
vos l'aiatz pelada (sic) (chap. la haigáu pelada, pelat)
"e pueis prenetz un vergantet (1) (chap. vime, verga, vergueta)
"e batetz la'n mout azautet
entroque totz lo sancx li venha (entro que : tro que : hasta que)
1785 e sus en la pel aqui se tenha.
apres auretz un petitet
o de sadreia o d'apet (chap. ápit; alemán Sellerie, fr. céleri)
e d'aqui polvera faretz
et ab lo sanc la mesclaretz
1790 e pueis tot un cor de pouzi
vos n' umpliretz e daretz li. (chap. ne umpliréu, ompliréu; donaréu)
aisel cor can l'aura manjat,
aura d'autra carn volontat;
sobre totas res vos sovenha
1795 que hom estranhs ni car no-i venha
ni porcx ni res que brega fassa (R. L. 2. 254)
a vostr' ausel cora que jassa.
ni sobre jorn pos a manjat
ni nuill' ora per vostre grat,
1800 car on plus salvatges tenra,
plus gent e plus ben mudara.
alcuna vetz lo banharetz,
e dirai vos com lo faretz: (chap. y tos diré cóm u faréu)
un vaisel pla nou, de bel fust, (R. L. 5. 293)
1805 "que sel non mena talabust, (chap. se l'anomene)
que sia faitz aissi com es
conca d'aram, non trop espes (2)
de nueitz suas e ses candela, (3) (chap. nit; nueitz, nuey, nuei, etc.)
ses lum de luna e de stela, (chap. sense llum de lluna ni de estrella, estrel)
1810 tot plen d'aiga, vos pauzaretz (chap. tot ple d'aigua, posaréu)
en la ferma e laisaretz (chap. dixaréu; laissar : dixá)
lains estar tro lendema. (chap. adins, dins está hasta en son demá)
e l' ausels can l'aiga veira
bella e clara davant se,
1815 banhar-s-a volontiers, so cre,
e majormen, si fai gran caut, (chap. si fa gran caló, calina)
c'adoncx li ve meills per azaut.
e l'autra nueit vos ne trairetz
lo vaisel e sol no polsetz
1820 car auzel que tant estai sols,
no vol que pres de lui hom pols.
qui aiso fai d'ueit en ueit jorns, (chap. qui aixó fa de vuit en vuit díes)
fort l'es grans bes e grans sejorns.
padeladas de luec en luec
1825 li deu hom far d'ueus cueitz en suec
e car sus ensenhei a far,
padeladas non vueill parlar
aisi mas sol per remembrar

(1) R. L. V. 506 baguette. 
(2) R. L. 2. 109 (cuve d'airain). 
(3) le Ms. porte candena.

que l'om l'en fai gran remembransa
… (1)
1830 tres vetz sivals en la quinzena (2)
car en far non a ges gran pena,
mais creis la pena en un dia
c'autramen en dos no faria
1835 plus clara'n sera e plus bella
e semblar-n-a tot l'an novella.

LVI. Consi deu paisser auzel al issen de la muda. (fol. 12 v°.)
Can vostr' ausel sera mudatz
VIII jorns avant que l'en tragatz,
lo paiseretz si-us platz aisi,
1840 carn de vaca e de pouzi
o de lebre faretz jazer
en aiga tebea un ser
e d'aital carn vos lo paisetz
ben VIII jorns e pueis si-us voletz
1845 de la ferma vos lo trairetz,
bec et ongla l'adobaretz,
far-l-es privat qu'on sera saurs.
mas tant com d'argent val mais aurs,
deu esser auzels meilluratz
1850 en muda can n'eis ben mudatz. (chap. cuan ne ix, n'ix ben mudat)
de nueitz coven que hom lo port,
car lo veillar l'adoba fort.
s' ap veillar lo voletz far magre, (s'ab, si ab)
ses hueills l' esposcatz de vinagre, (laver)
1855 la nueit cant anaretz jazir,
pueis non pot dormir al izir,
e-l man er si (ben) adobatz
com si tota nueitz l' aviatz (Ms. uetz)
portat e tengut sus el ponh.
1860 d'aisso cove c' om si do sonh
que sapia, cals carns abaissa
graissa d'auzel e cals engraissa.
pasers e totz auzels petitz,
car de cato e de soritz, (R. L. 2. 357)
1865 carn que es de grassa galina,
carns de porc e carns colombina, (chap. de colom o pichó)
bueus e bocx e cabra autressi (chap. bou o buey, choto y cabra)
"engraisson tot auzel mesqui, (chap. engrassen, engordixen; mesquí)
mas carn de porc fai trop d'ergueill, (chap. orgull)
1870 perqu'eu soven dar no l'en veill. (chap. vull; vuoil, vuolh)
vaca e lebre e pouzi
a tot auzel mermar fai
e las polas faun autretal,
e galina magra hi val
1875 e majormen cant es moillada,
e di que us moillatz la corada.
mas a penas ne vol manjar
auzel qui no-l fai endurar.
hueimais qui dar se volra cura
1880 pos de las carns sap la natura,
pot leu son auzel gras baisar
o s'es trop magres, engraissar. (chap. o si está massa magre, prim, engordí)

mas carn de porc fai trop d'ergueill,	(chap. orgull)

LVII. Consi fassa hom auzel salvatge privat tost.
Si voletz un ausel foretge
en tres jorns far aisi dometge
1885 coma un (ausel tot) privat,
voletz tener si adobat
que ja vol no-s fassa clamar,
can l' auretz gitat per tornar.
prendetz carn de porc grassa o fresca (3)
1890 o veilla, si-n faitz una lesca (tranche) (chap. llesca)
e cazetz la ins en fort vi. (chap. dixéula caure a dins de vi fort)
apres en un saquet de li
la metetz en aiga corren,
on estara tres jorns penden.
1895 e cant er tres jorns eisugada, (essuyé) (chap. eixugada)
entre doas po(s)tz enserrada (postz; entre dos trossos de fusta tancada)
vos la tenetz dos jorns entiers. (chap. la teniu dos díes sansés)
pueis car volretz que volontiers
vostr' ausel torn, faitz l'en manjar
1900 un petit, cant iretz cassar
ab autra carn o en perse (seule)
e venra volontiers dese.
pero netament l'estuiatz (R. L. V. 567)
“et en bel drap l'esvelopatz. (chap. l'embolicáu o emboliquéu)

LVIII. D'esperimens d'auzels. (4)
1905 fol. 13 r°) En un libre del rei Enric
d'Anglaterra, lo pros e-l ric,
que amet plus auzels e cas
que non fes anc nuill crestias,
trobei d'azautz esperimens, (5)
on no cove far argumens,
car non es als mas bona fes
1910 que sol valer mais c'autra res:
Volatilia tua, domine, sub pedibus tuis. (6)
cant hom ve de primier issir
pen(a) d'auzel, e c'om deu dir: (pena)
bel senher Dieus, per meravilla (chap. maravilla, maravella, etc.)
tes sotz tos pes ta volatilia: (chap. los animals que volen, volatería)
Quod inimicus homo ligavit, dominus per adventum suum absolvit (7)
1915 (A) cascun jorn cant hom (lo) pren
de perga, deu dir eisamen:
tot so que hom enemic lia,
l'avenimen de Dieu l'eslia:
Vincit leo de tribu Juda radix David, alleluja. (8)
Per paor d'aigla vos diretz
1920 tot'ora can en casa iretz: (9)
lo leo vens del trep Juda (Ms. V. trip) (chap. tribu de Judá.)
raitz David, alleluja. (chap. arraíl de David, aleluya)
cant er verbatz e vos prendetz (R. L. V. 504)
rometz e polvera fazetz (R. L. V. 507) (chap. romé en pols faigáu : féu)

romé, romer, romaní, romero, romanin, Rosmarin

(1) Le vers est omis dans le Ms. 
(2) au moins dans la quinzaine. 
(3) R. L. IV. 49. 
(4) R. Ch. V. 138. G. 368. 
(5) voy. Albertus M. XXIII, 19 haec sunt quae de medicinis falconum dicta cum experimento prudentium inveniuntur... experientia optima est in omnibus talibus magistra. 
(6) Albertus M. XXIII. 19 pag. 395 in nomine domini volatilia sint sub pedibus tuis. (7) Albertus M. id. Quem iniquus. 
(8) Albertus M. id. Vicit... R. Ch. V. 133. 
(9) Ms. V. tota ora quan cassaretz.

JORNADA QUINTA. NOVELA NOVENA. Federigo, falcó

1925 et ab (la) carn vos l'en donatz
et er gueritz, sol o cregatz
per tal que no-l perdatz nuill' ora
on qu' el gitatz tart o ab ora.
api et eiresel sercatz
1930 ab menta negra o mesclatz, (chap. en menta negra u mescléu)
pueis o trusatz fort e batetz (chap. u trossejáu, picáu fort y batiu)
e d'aco vostr' ausel paisetz (chap. paisetz : donéu minjá, pasturéu)
ab carn cauda per una vetz, (chap. en carn calenta per una vegada)
si fei avetz, pueis no-l perdretz.
1935 Eras cove c'om vos diga
cant auzel per mal si destriga
o de creisser o de mudar
e de tot aco que deu far (aco : chap. açó, assó, aixó. Far : v. fé)
coma l'en fassa guerizo
1940 bona e leu segon razo.

LIX. Cant auzels petitz se sent gota en l'ala. (1)
Cant auzel que ferma noiritz
goteta en l'ala sentitz, (M. V. soteta)
lo sanc o la graissa prendetz
d'un' auca, e ben lo n' onhetz (V. len ungetz) (chap. oca; ungíu, untáu)
1945 desotz las alas totz los os, (chap. daball de les ales tots los ossos)
los loncx e-ls breus e-ls prims e-ls gros; (chap. llarcs o llargs, curts...)
apres de l'auca mange pro, (chap. después de l'oca minjo prou)
qu'enaisi-l tenra mais de pro;
si-l pendon fort, onhetz las li (R. L. 4. 27)
1950 desotz ab de l'oli lauri (chap. oli de lloré; aceite de laurel)
e s'oli lauri no (ill) trobatz, (R. L. 3. 393)
“ab sel de porc sus li bregatz; (R. las, V. les)
e s'es per natur' alapens (R. 2. 47) (V. les pren)
e non i val nuills onhemens, (V. e no li valon unjamen)
1955 verbena vert brusaretz fort (V. berbena - treusaretz)
e can n'auretz lo suc estort, (chap. y cuan ne hauréu lo suc tret)
las alas desotz n'ongeretz (V. untarets)
e la carn ins li moillaretz
anquer le faitz autra metzina (chap. encara li féu un atra medissina)
1960 qu' es veramen bona e fina:
de salvia lo suc trairetz (fol. 13 v°.) (chap. se sauvia lo suc trauréu)
ab lait de sauma-l mesclaretz (R. L. V. 159) (chap. en lleit de somera, burra)
et ab lait de famna autressi (chap. y en lleit de femella, dona)
qu' enfan mascle engensi, (le Ms. porte: esfan) (chap. infán mascle va engendrá)
1965 e non aia VIII jorns passatz, (chap. y no haiguen passat 8 díes)
que aquel enfas sera natz. (chap. que aquell infán sirá, haurá naixcut)
d' aiso l' onhetz las alas be
e sa carn li moillatz be (chap. y sa carn li bañéu o bañáu be)
en encar alapen auzel (le Ms. porte: e la pen)
1970 datz soven de catz lo sercel.

LX. Cant auzels es trop debatens. (2)
Si vostr' ausel trop se debat,
en ponh o en perga combat,
prendetz una erba bon' e bella, (R. L. 2. 121)
"c'aristologia s'apella
1975 e de solsequia autretan (3)
e las raitz secaretz tan (chap. y les arraíls secaréu tan)
troque polveran puscatz far. (tro que polvera'n) (chap. pols ne puguéu fé)
en la carn l'en datz a manjar,
en aiga pura cozeretz
1980 e de l'aiga vos moillaretz
tot vostr' auzel can sera freita,
e sa carn si qu'el eis o creia
et aiso faretz li VIIII vetz, (IX : 9)
pueis no-s debatra per malvetz.


1985 LXI. Cant auzel crida trop.
Si vostr' ausel es trop cridaire
si qu' en ribeira no vol gaire,
la soritz penada queretz (chap. rata penada; lo rat penat : en plomes)
e de gebre molt vos l'umpletz (chap. y de jengibre mol lo umplíu)
1990 e datz l'en soven a manjar,
c'aisi-s laissara de cridar.

a Valensia ña una assossiassió en defensa de la llengua valensiana, Lo Rat Penat,

LXII. Cant ausel es ouatz.

Totz auzel pueis qu' es mudatz
si trop crida, sembla ouatz (4)
e contr' aiso devetz sercar
1995 pel de … e far cremar (illisible) (serpen? : chap. despulla de serp?)
tro sia polvera menuda.
apres cant sera be sernuda
ab bel mel clar et escumat,
on nuilla res non ai estat,
2000 vos la mesclaretz ben e gen
e d' aco vos onheretz soven
ab una pena ben polida
los hueills de l' auzel que trop crida.
contra cridar al res faretz:
2005 lo moiol d' un hueu fort batretz (R. L. 4. 244.)
cant ab l' oli l' auretz mesclat,
e tot ensemps o la mitat
a vostr' auzel vos o donatz
a manjar consi que puscatz.

LXIII. Contra mal de pepida. (5)
2010 Totz auzels, pueis que a pepida,
mal manja e mal esmofida. (6)
et aiso es ben cauza serta,
que ades te la boc' uberta,
car la pupida ten destreg (7) (pepida)
2015 e ill fai desirar l'aer freg.
pepida es un mal que nais (V. us mals)
en la lenga, e cant si pais,
enbarga lo, non pot trair (V. e patyals no)
so que manja segon dezir;
2020 desotz es el som de la lenga;
e qui-l vol gardar que no ill venga,
gart lo tot'ora de carn grassa,
car sill la noiris e l'amassa. (s'ill)
tot ginhozament e pla
2025 la'n deu hom traire ab la ma.
lo caul salvatge faitz secar (chou sauvage) (chap. col salvache, silvestre)
entroqu' el puscatz ben trusar; (entro qu')

(1) crampe R. Ch. V. 134. G. 369. 
(2) cf. Fridericus 2. 56 de diverberationibus ipsorum et de diverberationionum modis - 9. 59. 
(3) cf. Du Cange VI. 293. 1: solsequium heliotropium, ou soucicle, souci. 
(4) Rochegude cite ces vers sans expliquer le mot. 
(5) R. Ch. V. 134. G. 369. 
(6) R. R. III. 163; se moucher, V. esmozida. 
(7) sic; R. pepida, M. V. papidal.

ab mel et ab oli mesclatz (le Ms. porte ol)
fol. 14 r°) la polvera, pueis la donatz
2030 a vostr' auzel en pinholetas (petites pilules)
que sion com aulanas grossetas. (1)
ancar dic s' om un' erba quier
que a nom erba d'esparvier
e la bat fort e'l suc ne tra,
2035 e-l mel hi mescla, gran pro hi fa,
e qui o met sus o deviro,
aqui on la pepida fo,
de buire net li devetz dar,
don trobatz soven a manjar.
2040 e de lart fait meill autressi
li donatz az oras gros bosi, (bouchée) (chap. bossí.)
cant az ausel pepida ve
e per graissa de carn be,
ades l' un pe [et] en mel moillatz
2045 lo et aprop so ajustatz
hi buire et un pauc d'agrevi (chap. vinagre, vi agre)
... (2)
e tot ensemps en un morsel
vos o daretz a vostr' ausel,
2050 et enapres una vegada
d'aiga que sia ben mesclada
ab oli, e vos l'abeuratz. (chap. en oli, y vatros l'abeuréu)
si 'n ben per garit lo tengatz,
ancar li fait un garimen:
2055 polvera faretz d'aurpimen,
sus en la carn la gitaretz
d'una soritz, pueis li daretz.

LXIV. Can sarron las nars d'auzel.
S'a vostr' auzel sarron las nars, (serrer)
ja per noill siatz avars
2060 de la polvera que di sus
qu'es de sol VIII gras e non plus,
ans en las nars no les gitetz,
e'l paladel no l' en breguetz
d' esta fizagra vol un gra
2065 e de blanc pebre que als non a.

LXV. Cant auzel a mal en boca.
Si vostr' auzel a mal en boca,
car tot can manja sus li roca,
“prendetz la goma del genebre, (3) (chap. prenéu la goma del ginebre, chinebre)
“so es albre, e sembla pebre
2070 “sa fruita, cant es ben madura,
“et en la nostra parladura (chap. y en la nostra parla : llengua)
“a nom cade, et ab notz frachas (R. L. 2. 408)
“que sion be totas del clos trachas,
de la goma vos ajustatz,
2075 en un bel drap vos o liatz
sotz las cenres o faitz cremar (le Ms. porte senres (chap. sendres)
tro que's puesca polvereiar.
aprop ab mel las mesclaretz
e sobr' el mal la pauzaretz
2080 e d' aiso us prec que be us sovenha
qu' el buires ab la carn si tenha,
car nuilla re no ill poiretz dar
que ill deia meills el mal gitar.

LXVI. Cant auzel badailla soven.
Cant auzel trop soven badailla (R. L. 2. 166)
2085 d'una vert rana faitz vitailla (chap. d'una verda rana feu vitualla)
o tres granetz li donaretz
d'aurpimen, can lo poiseretz,
pueis o hom malvas esfoilladas, (R. L. 4. 132)
sol las costetas ben mundadas,
2090 cozetz en vi ab lart, qu' es pres (fol. 14 v.)
de cap de porc al plus somes,
e per fair mellor mortairol (R. L. IV. 270)
“ajusta hom del barbaiol, (joubarbe)
e d'aquel erba tenon pro
2095 li vilan sobre lur maizo,
aitan manjar presentaretz
a vostr' auzel sivals tres vetz.

LXVII. Cant auzels es enraumasatz.
Si vostr' auzel suefre raumatz (R. L. 5. 49) (chap. Reuma)
per polvera o per frimatz,
2100 per freit o per autra maneira,
s'ill voletz far metzin' enteira,
d'est' alizagria us recort
e-l paladel l'en bregatz fort.

LXVIII. Cant auzels a gola estreita.
Si vostr' auzel a gol' estrecha (chap. estreta; estreita o estrecha)
2105 que non pot passar ni a drecha
ni transglotir so c'om li dona,
una metzina faitz qu' es bona:
de carn de vacha faitz morsels
aisi grosetz com vostr' auzels,
2110 si gol' estrecha non agues,
asatz leu trair lo pogues;
en aiga tebea estan (chap. aigua tibia)
sill morsel aisi fait(z) estan (faitz)
que sion tornat blanc e le
2115 e pueis l' ausel trais los be.
sol c'aitals morsels li donetz,
en pauc de temps garit l'auretz.

LXIX. Contra sarramen de nars.
Enquera contra sarramen
de nars faitz autre guarimen:
2120 en aiga tebea metetz
lo cap e las nars, s' ill tenetz
una gran pessa ins aqui
et enaprop donaretz li
de carn nervioza be car
2125 e far-li-etz fort estirar.

LXX. Enquera contra sarramen.
S' es fort refreiatz, faitz l'estuba (R. L. 3. 233)
non en cornuda ni en cuba, (R. L. 2. 487)
cascuna vetz una caudeira
caudeta per bona maneira.
2130 sobr' una post lo faitz estar
qu' en terra non puesca tocar
et ab la salvia-l bregatz
lo paladel on meills puscatz.
faitz l' estirar cascun mati (R. V. 365)
2135 en pe de porc o de pouzi.

(1) R. L. 2. 156 noisette. 
(2) le vers 2042 manque au Ms. 
(3) L. 3. 482 et 2. 285.

LXXI. Contra fongos.
"Per trop raumatz solon venir (R. L. III. 358)
"li fonge, et ai auzit dir
"c' uns n' i a mols et autres secx
e son d'auzels trop mal endex. (1)
2140 rosutas son quel paladel,
naison tan prop del carcanel (Ms. tran)
c'a penas pot auzels trair
so que manja ni transglotir,
ans enpaiton la via dreita (R. L. VI. 15)
2145 si com via cant es estreita.
li sec fonge son fer e dur,
e pot los hom trencar segur.
fol. 15 r°.) tot en premier en una pel
bona e prima d' un anhel
2150 vostr' auzel enmaillotaretz
e tener destreit lo faretz.
autr' ome aiatz ben espert
c'a l' auzel tenga 'l bec ubert
e vos auretz un coutelet, (chap. y tindréu un gabiñetet o gaviñetet)
2155 fort ben taillan e fort ben net.
selas bocas secas trencatz
al plus prion que ja puscatz,
sol qu' el paladel no ill toquetz,
aqui eis vos ... auretz
2160 pebre mout e de limadura (R. L. 2. 435) (chap. pebre molt y llimadura)
de coire, e 'l vesc que perdura; (cuivre., glu) (chap. cobre; visc)
sus els albres auretz secatz
e ben en polvera tornatz
e de al un pauc hi metretz,
2165 pueis per un drap o passaretz,
de que sion ben serrat li fil,
car mestier a que sia sotil.
ab sesta polvera mesclatz
de mieitz buire, pueis ne pauzatz
2170 sobre la plaga un petit
cascun jorns tro l' aiatz guerit. (chap. cada día hasta que l'haigáu curat, sanat)
s' ill fonge son molt humoros, (chap. si los hongos, de fungus)
coven hi autra guerizos (chap. hi convé un atra cura)
d'una bevenda que hom fa, (2)
2175 si com dizon fezisia: (chap. físsics : meches, dotós)
qu' es de vi e de mel ensemps (chap. vi y mel bullits juns)
boillits, e dura molt lonc temps (chap. y dure mol llarg o llarc tems)
e qu'om apela melicrat: (R. L. IV. 179)
penretz en de vi la meitat. (chap. ne pendréu de vi la mitat)
2180 las doas res mesclaretz (chap. les dos coses mesclaréu; res : cosa)
en un teule rog, cal auretz, (tuile rouge) (chap. teula, tella roija)
ab qu' en escalfetz una part.
en tal vaisel que ben o gart
cant er caudet vos faitz badar (R. L. 2. 166, 210)
2185 "lo bec de l' auzel e colar
"per una sotileta benda
"en la boca sella bevenda; (chap. a la boca aquella beguda)
pueis tenetz li lo bec serrat (chap. lo pic tancat)
e d'aital guiza ben tornat
2190 que la bevenda non traisca (chap. que la beguda, lo brevaje no trague)
del tot ni foras non saillisca, (chap. del tot ni fora no ixque)
e can l' auretz un pauc tengut,
vos aiatz un canon menut
o de pailla o d' autra re
2195 … (3)
que per las nars puesca intrar.
l'un cap li metetz en la nar,
e per l'autre faretz suzar,
si com hom en fontaina beu,
2200 l' umor del fonge aissi deu
deforas l'esser destrempada
s'es ab la poizo e mesclada.
aprop si vos lo faitz levar
et el pe d'un pouzi tirar,
2205 de ters en ters aiso faretz
tant que del tot garit l'auretz.

LXXII. Cant auzel a mal en hueill.
Auzel cant en hueill a mal,
una metzina faitz aital:
de moiol d'ueus oli trazetz
2210 et ab sel oli los onhetz.
s' albuges o mailla li creis, (4)
aisi-l guerretz aqui meteis: (chap. curaréu; v. guerir : curá, saná)
ab suc de fenoill mesclaretz (chap. en suc de fonoll mesclaréu)
lait de femna e pueis metretz (chap. lleit de dona, femella)
2215 d'aco els hueills aitan soven
que aia pres meilluramen.
autra metzina mostrar vueill:
l'auzel cant a mal en hueill, (chap. mal al ull)
mailla o colp o escurdat,
2220 d'aiga tebea li faitz viutat
e lavatz l'en los hueills fort be
suau quel no-s nafres en re.
apres li faretz autr' ajuda:
betonica (vos) penretz cruda,
2225 que davan lo soleill levan
seran cuillidas e pueis tan
vos la batetz qu' el suc n' aiatz
e per un bel drap tal colatz
e d'aquel suc vos li metretz
2230 els hueills; can lauatz los l'auretz
aissi co[u]s dissi premeiramen (cous : co us)
d'aiga tebea ben e gen,
pebre et aloen mesclatz
per engals partz, pueis o trusatz,
2235 polvera faitz, pueis gitatz ne
fol. 15 v°.) ins els l'ueill, on la maillas te, (mailla 's te)
e si del suc de las primelas
salvatjes, tan can son novellas,
ins els hueill soven l' en gitatz,
2240 de la mailla guerra viatz. (guerra : guerira; chap. sanará rápit)

LXXIII. Cant auzel a peira el cap.
Auzel en cap peira noiris,
mas d'aital guiza se gueris:
un' erba qu'a nom milfueill,
et autras sinc matin hom cueill, (sic Ms. Paris)
2245 staphizagria penretz,
sestas tres erbas trussaretz

(1) Ms. endecx; R. L. III. 20 défaut. 
(2) R. L. 3. 319: bevanda. 
(3) Le vers 2195 manque. 
(4) R. L. 2. 49: taie blanche, maille.

tro qu' en puscatz pinholas far
e datz l' en soven a manjar.
encara prendetz la causida,
2250 qu' en peira nais e pren sa vida
e sa carn li moillaretz el suc:
aiso gueris peira de suc.
enquera s' om en suc de gram
lo moilla soven son reclam
2255 o en aquel de l'eiresel,
peira no pot estar ab el
en calque luec que nada sia,
que de se non tenga sa via.

LXXIV. Cant auzel gieta sa gorga.
Auzel que sa gorga gieta,
2260 covenra far aital dieta;
lo matinet l'abeuraretz,
tro al vespre lo tenretz
que ja de re non tastera,     (chap. que ya de res no tastará)
mas adoncas li covenra
2265 que si com fezica o ditz (chap. físsica : medissina; feziga)
li done passer o perditz,            (chap. pardal, vilero o perdiu)
e per aiga buillen passatz
tota l'autra carn que ill donatz,
et ancar feziga ensenha
2270 c'om la mueill el suc de sermenha (cerfeuil)
o de serpol que aitant val; (serpolet)
pero si l' auzel a tant mal
que aiso no ill puesca valer,
a far sa gorga retener,
2275 prendetz una jove galina,
non ges magreta ni mesquina
ans sia gransa per razo, (sic) (grassa; chap. que estigue gorda)
la cui tal batetz diviro
ab una verghetta, tro pel sanc
2280 torne vermeill so qu' era blanc.
pueis can n'auretz la cueisa tracha, (chap. cuan ne hauréu la cuixa treta)
aquella glassa qu' aura facha (R. L. 3. 474)
“lo sanc desus vos n'ostaretz. (chap. la sang de damún ne trauréu)
la cueissa un pauc refreiaretz; (chap. la cuixa un poc refredaréu, arrefredaréu)
2285 aprop aures un glot de vi (R. L. 3. 478) (auretz; got)
et un pauc de sal autresi (R. L. 4. 263)
“en vostra boca mastigat, (chap. a vostra boca mastegat)
e cant auretz aco gitat
en la coisa, pueis ne paisetz
2290 l' ausel ... mas si devetz
en totas guizas dar plumada.
apres mange carn salviada
enquera segon Alixandre
qui moill' en suc de coriandre
2295 la carn qu' a son auzel pot dar. (1)
tot vomit li fai estancar,
pero per tal caus'el si lais
de vomir, aisi 'l fares mais
que sera sert e be leugier,
2300 prendetz las fueillas del laurier, (chap. lloré; cas. laurel.)
en bon vi las boilletz tan (chap. en bon vi les bulliu tan)
qu' el vis torn a ters pergaran (2) (chap. que lo vi torno a la tersera part)
e cant aiso er refreiat
un pouzi auretz asermat
2305 e deetz li beure d' aquel vi
tro que sia mort sus aqui,
pueis de la cueisa paiseretz
l'auzel que plus no l' en daretz.

LXXV. Cant auzel a fastic. (fol. 16 r°.)
Vomit e fastic non es ges (chap. vómit y fástic no es gens)
2310 segon fezica una res; (chap. segons medissina una cosa)
vomit es cant a pro manjat (chap. vómit es cuan prou ha minjat)
e pueis o gieta mal son grat;
fasticx es car non pot manjar (R. L. 3. 281)
et aquo eis cove ill gitar,
2315 perso cove contra fastic
al re dire que non ai dig.
polvera penretz d'aurpimen
en lana trusada fortmen.
d'aco sa carn l' enpolveratz;
2320 cora que paisser lo deiatz,
“soritz vivas li datz granre (R. L. 4. 393)
e cadel e rat que non ve,
(metetz?) en una padeneta, (petit plat)
c'anc no fos onhta bell' e neta
2325 en lait de cabre cozeretz (chap. en lleit de cabra couréu)
[un] e tan que dur lo trobaretz,
doas vetz o tres l'en donatz.
can manjat l'aura, vos gardatz,
si 'smentira, car si 'smentis,
2330 de sa guerizo siatz fis.
en luna merman cuilliretz (chap. en lluna mermán, menguán culliréu)
l'ortiga grega e far-n-etz
polvera sotil per razo
et apres aiatz un pao, (chap. pavo)
2335 la pel del peitz li romperetz (chap. la pell del pit li rompréu, trencaréu)
e sus el sanc l'esparseretz
la polvera, pueis donas la
a sel auzel que fastic a.
encar en luna decreisen (chap. lluna decreixén, menguán, mermán)
2340 faretz un autr' esperimen: (chap. experimén o experimento)
de l'anet penretz la foilleta (chap. del aneto pendréu la fulleta)
e far-n-etz sotil polvereta,
pueis auretz un colombo viu (chap. un colom viu)
grazet c'ades iesca del niu.     (chap. pichó)
2345 can vostr' ausel comensara (3)
“sus a becar, el sancx parra
d'aquella polvera li gitatz
e giquetz l'en manjar assatz,
e si de mati-ll faitz soven,
2350 aiso ben garra leugeiramen.

LXXVI. Cant auzel non espen sa gorga.
Ausel que sa gorga rete
dos jorns o tres, non l' estai be,
per so ill deu hom adec secorre:
una seda li faretz corre
2355 de caval a travers pel bec
... 4)
e liar-s-a al col dereir,

(1) Ms. sella ... que a ... lo ... donar. 
(2) Ms. aters; que le vin se reduise au tiers? 
(3) R. L. 2. 205: bechar. 
(4) Les vers 2356 et 2358 manquent au Ms.

…
e can la seda sentira,
2360 en la boca gitara.
si non la pot tota gitar,
un' autra cauza devetz far:
aiatz de fort leisiu de vitz (1 : R. L. IV. 81 lessive de vigne.)
“que sia colatz et esclarzitz.
2365 et en aquel leisiu moillatz
dos jorns la carn de qu' el dirnatz
et al ters jorn vos li daretz
carn de cabra que onheretz
de buire fresc e faretz plus
2370 mastec polverat gitas sus, (R. L. IV. 166)
et aisi tres jorns paisetz lo,
non az esple, mai per razo;
pero si la gorga es tan durzida,
que sia cais enpeirezida,
2375 e per re no-s pot digerir
ni per seda foras issir,
no i a conseil, mas de-l taillar.
los pes li faretz ben liar
e pueis del lonc vos lo taillatz
2380 la gorga on plus dreit puscatz.
aitan can la boca tenra,
ja plus taillar (no) covenra:
la gorga son doas peletas, (pellicules)
asatz primas e sotiletas,
2385 a cascuna taillar cove,
c' autramen non valria re.
can la gorga sera taillada
e de tota la carn voiada, 
ab vin blanc la devetz lavar (fol. 16 v°.)
2390 e dins poires suau menar
una pena que meills l' escura,
e per tal que dese meillura,
cozes las belas ab un fil
que sia de seda sotil;
2395 cant er cozit de som en som,
d'una cueissa de colom
o de galina paiseretz
et enmaillorat lo tenretz (R. L. IV. 131)
a tot lo meins tres jorns e catre
2400 per tal que no-s puesca debatre (le Ms. ques)
car en V jorns er meilluratz
et en sa vigor retornatz.

LXXVII. Cant auzel non pot piular.
Si vostr' auzel es pepidos,
so es de cridar volontos
2405 e cridar non pot tan ni can,
mas que vai la gola badan
qu' estiers non pot fornir son clam,
et ad un' aguilleta d'aram
ambas las nars li pertusatz
2410 e d' outr[a] en outra la pasatz;
aprop li faitz una sauzeta:
doas venetas sotz la lengueta
li taillatz e pueis bregatz li
sel loc tres jorns cascun mati
2415 ab lait d'una salvatja figa, (chap. en lleit d'una figa borda, silvestre)
e non cal que d' aiso plus diga.


LXXVIII. Cant auzel a tos. (toux.)
Si vostr' auzel avia tos, (R. L. V. 388)
de-l guerir fosetz fort coitos,
car la corada-l romp dese,
2420 e pueis metzina no i val re.
aisi lo 'n gueretz en premier:
prendetz las bagas del laurer, (R. L. 2. 164)
polvera 'n faitz, pueis donatz la
a vostr' auzel, can manjara,
2425 ab carn cauda de colombo,
e sapiatz que-ill tenra pro. 
aprop faretz so que no ill faill:
prendetz sol una dossa d'aill, (gousse)
cozetz el foc, apres auretz
2430 pebre mout e mese(l)ar-ni-etz,
e-l paladel ne bregatz fort
de l' auzel et auretz l' estort.

LXXIX. Cant auzel a defeci.
“Si bos auzel cais en defesi, (R. L. III. 22)
“so l'ave per maistre nesi
2435 “que son bec adobar no ill denha
“avans qu' el defesis avenha,
aiso pot totz hom ben entendre,
ab sol un pauc i voilla entendre.
ausel que a trop lonc bec,
2440 non pot esser soven no-s pec
a transglotir la carn que pren,
car lo morsels el bec si pren,
et el s'esforsa d'el trair
e non pot trair cant que tir,
2445 car la carn el bec si te,
l' autra sus el paladel ve,
et el se claus que alenar
non pot mas un pauc per la nar,
e l' aiga que sol far son cors
2450 per las nars, devia-s aillors,
car la nars intra trop per forsa
e coven si que las destorsa
e per destorser torna escuma; (R. L. V. 376)
aprop sec l' aer per costuma
2455 entro qu' es sus en la corada,
e car s' es aqui ajustada,
estai tan tro que la vom,
… (2 : le vers 2458 manque au Ms.)
perso cove c' om tenga tal
2460 lo bec que no [i]ll puesca far mal:
tenga lo ill hom breu e deslivre,
que leu de son morsel se deslivre
mas si 'sdeve per mala garda
car hom sen bec no ill regarda,
2465 que sia faitz efesios,
un conseill hi a que es bos, (R. L. VI. 100)
e be i a hom sa loica salva:
neda penretz, api e malva
e tot ensemps fort o trusatz;
2470 trasetz n' el suc, pueis o colatz.
lo suc sera la tersa part,
e las doas seran de lart
e de grais de porc ben fondut.
cant tot er mesclat e batut,
2475 en una bella boisa 'l met (1 : R. L. 2. 233 boissa = boîte. )
perso c' ades estei plus net.
aprop sa carn vos ne daretz
ab auzel lo jorn una vetz.
s' a tant estat per non caler,
2480 que mals l' aia tout lo vezer,
las venas dels hueills li gueretz
et un pauc de sanc ne trazetz (R. L. III. 341)
“ab un flecme ben sotilet; (lancette)
car las venas semblon filet (R. L. 3. 324)
2485 qu' entres hueills e las nars estan. (entre'ls)
sellas venetas qu' ieu deman
l' un' es de sai, l'autra de lai.
enquera faitz un petit mai:
pluma e pluma faretz pelar
2490 desus lo cap ses escorgar,
et el som on son jonhturas
dels os que resemblon corduras,
“vos lo coretz e sabetz co: (R. L. IV. 651)
ab una prova de lato
2495 fort ben cauda vos li tocatz
sel col aitan tro que veiatz (R. L. V. 97)
qu' el cuer rime; gardaretz be,
s' ill calors no venga per re
als hueills, que cozeria sos,
2500 mas faitz aisi com vol razos:
aiatz una sotil posteta
et aqui entr' els hueills li meta
e la prova si-l gardara,
que ill calor mal non lur fara,
2505 e d' aso us fam sertan e dug,
cant auzel aures, si cug
qu' el en tres jorns cobre la vista
mas a quec jorn vos aiatz quista
per son manjar una rateta
2510 o sivals una passereta
e totas vivas datz las li;
“car plus si deleita, euaisi (R. L. II. 505)
“sesta coitura es valens
az ausel cant es no vezens
2515 que bos e bels a vizcut tan,
que non pot vezer tan ni can.

LXXX. Cant auzel a batige. (palpitation.)
“Si vostr' ausel es trop pensius, (R. L. 2. 132)
“so fai asma, uns mals esquius,
que ill fai batre lo cor[s] plus fort (chap. batre, bategá, palpitá)
2520 que no deu et asma le mort.
la limadura des eram (sic) (limaille de cuivre)
li datz soven sus el reclam.
“de rafe penretz raifetas (R. L. V. 30)
“et autresi coma rabetas
2525 sotz las cenres las cozeretz,
apres buire demanes auretz,
e can sera ensemps mesclatz
e be … trusatz,
en deju daretz a manjar
2530 a vostr' ausel. per meills polsar,
prendetz polvera d'aurpimen
et umpletz una cor ben e gen
o de colom o de pouzi,
e datz l' en soven autressi.
2535 e s' un petitet la mesclatz
de pebre, mout er meills asatz.
de lart faretz vos tres morsels
tals que-ls puesca trair l'auzels.
cant en mel los auretz moillatz,
2540 limadura de fer aiatz,
e-ls morsels ne cobrires totz
sai e lai, desus e desotz,
e can seran aisi cubert
e vos aiatz lo bec ubert
2545 de vostr' auzel, et un et un (fol. 17 v°.)
faitz los li trair en dejun. (R. L. III. 596)
tres jorns li datz e non ren als,
car enaisi o vol sos mals;
e'l cart jorn auretz asermat
2550 un pouzi tant enebriat
ques no-s puesca mover d'un loc;
lo peitz l' escalfaretz al foc
e batetz lo mout azautet
per lo peitz ab un vergantet,
2555 aprop s' el peitz si' escalfatz,
en caut lait de cabra moillatz,
vos li dares tres jorns secsec
e que non puesca penre bec
ni gitar so que manjat a, (le Ms.: gitetz)
2560 tenetz lo granre sus el ma.
apres lo paises co us soletz,
de passeretas si'n avetz
e d'autres auzeletz petitz,
et aisi er dese gueritz.
2565 enquera faire li podetz
autra metzina si-us voletz:
d'un mouto penres tot la fel (tota)
e mesclar-l-etz ab tant de mel,
qu' er escumatz premeiramen.
2570 d' aital mescla comunalmen
metetz un pauc en un budel
de galina o de porsel,
e liatz l' un e l' autre cap
perso que dins re non escap.
2575 so daretz az ausel pelos,
e sapiatz qu' er li grans pros.
“enquera si 'l voletz erebre, (2 : R. L. III. 138 réchapper.)
“sercaretz un pauc de [mout] pebre
e l' enteruscle de las vitz, (R. L. III. 130)
2580 festuca de malvas e raitz (R. L. III. 318)
de rafe e de lart granre:
tot aiso cozeretz fort be,
e can er cueit e perboillit,
et avant que sia refrezit
2585 a lei de sera o colatz,
e cant er freit, vos ne donatz
al auzel un pauc a manjar
lo ser az ora de colgar.

LXXXI. Cant auzel a gran set.
Si vostr' auzel a trop gran set
2590 e volontiers en aiga-s met
per sol beure, non per banhar,
enaisi-l devetz metzinar:
api eleuestis queretz, (sic Ms. P.) comp. v. 2686
fueillas de veills cauls hi metetz
2595 e de las brancas del anet
ab aitan de fenoill verdet
e coriandre autressi.
tot aisso cozeretz en blanc vi,
e si vi fort blanc non trobatz
2600 en l' autre de l'aiga mesclatz.
de mel hi aia un plen cuiller
qu' er be escumatz de premier.
… (1 : le vers 2603 manque. )
can sera freitz, donatz ne pro (R. L. 5. 216)
2605 al ausel[s] asedatz a beure,
e si per so no se vol pleure,
donatz l' en a beure per forsa
si voletz que del set esforsa.
enquera si vezetz que beua
2610 mais c' auzels sas beure non deia,
de bel mel esc[h]umat e net (eschumat)
metetz en un bel vaiselet,
e mesclatz hi pro d'aiga freia,
pueis ne faitz al auzel enveia
2615 ab una vergueta moven
e s'el lo cap ves l' aigu' esten,
per neguna re no-l movatz,
a sa guiza beure 'l laisatz.

LXXXII. Cant auzel a vesigas.
Totz auzels que-s debat soven,
2620 tant a de beure gran talen,
que de las … laisa cazer,
tan tost com pot l'aiga vezer,
vesigas a per mei lo peitz (R. L. V. 526)
e sotz las alas que-ill faun peitz,
2625 so son paucas bossas que naison
az auzel, e pausar no-l laison.
tan tost com so conoiseretz,
carn enmelada li daretz.
l' autre jorn aiatz asermat
2630 que ill detz carn ab ol rosat.
autre guerimen li faretz:
de l' aloen li donaretz (fol. 18 r°.)
sus en la carn enpolverat:
cant un jorn l' en auretz donat,
2635 set jorns secsec lo paiseretz
de carn de cabra que auretz
ab mel o ab buire mesclada
et en sanc de colomp moillada.
LXXXIII. Cant auzel a felige.
Si vostr' auzel feliges pren, (R. L. 3. 301)
2640 fort li sera de leu parven,
"car sel mal lo bec garezis (R. L. III. 431)
"e-ls pes, e l' ausel enardis,
que plus volontos er sent tans,
que non aura estat enans.
2645 en doas guizas ve sest mals,
de l' un gueris, l' autr'es mortals.
lo mortals ve cant lo fels romp,
"adoncx la colera corromp (R. L. 2. 438 bile)
"tot lo fetge e l' autre cors,
2650 et es tot greu dins e defors.
"l'autre mals ve, car tant sobronda (2 : R. L. IV. 372 surabonde. )
"la colera que no l'aonda
"sel vaiselet on deu estar,
so es lo fels e va-s mesclar
2655 "ab lo sanc et torna-l plus groc, (R. L. IV. 512)
"non es boiols d' ueu cueit en foc.
"tot so sanc li crema et art (R. L. V. 421)
"e fa-l tornar aitant auzart,
c'a se mezeis encomburis.
2660 e sela que no l'engueris,
soccoretz li doncas aisi,
com ieu dirai eras aisi:
en luec aigos dejosta riu,
car aqui nais e creis e viu,
2665 un' erba queretz bon' e bella,
c' om eleirum per nom apella.
eboric clamar la podetz, (R. L. III. 93)
erba negra, si-us voletz,
en aut creis et a rams cairatz. (R. L. V. 11)
2670 et aital fueilla si queratz,
com sera d' una gran ortiga,
"per som del ram met tal espiga (R. L. V. 51)
"que resembla un razimet,
cant hom la troba petitet.
2675 sesta bon' erba que us ai dicha
per nom, e per faiso descricha,
trusatz tan fort que suc n' aiatz
et el suc sa carn li moillatz,
e promet vos, no m'en blasmetz
2680 de re, can provat o auretz.
s' el feliges non es trop greus,
faitz li autras metzinas leus:
"la flor batuda de saletz (R. L. V. 140)
"ab carn mesclada li daretz.
2685 d' aiso que ditz sus contra set,
on api e leuestic met, (comp. 2593)
li donatz a beure soven, (le Ms. deubre)
e far-l-a pro, mou escien.
encara faitz un' autra practica:
2690 la carn moillatz en suc de patica
"de grasula de barbaiol (3 : R. L. III. 501 fruit de joubarbe.)
"que sobre peiras estar sol.

LXXXIV. Cant auzel a fileira.
Autre mals es c' a nom fileira
e fai ausels d'aital maneira
2695 que-ls pes e 'l bec li torna blancx
et hueills fers, trebols e cans
e tals que semblon mala re.
aisesta malautia ve,
can colera si torn[a] a rusta, (torna)
2700 que per tot ab lo sanc s' ajusta.
aquest l' ausi tot e l' afola
que no pensa que lo ill tola.
los gras de leuol faitz secar
tan qu' en puscatz polvera far.
2705 apres voillatz que soven tast
d' aquella polvera en son past.
si 'l mal perso lo dezapila, (R. L. IV. 540)
lo fel li donatz d' un'anguila
que sia claus tot en un cor
2710 de galina, si que desor
fol. 18 v°.) non aia 'l cor en luec tocat
ni 'l senta tro l'aia manjat.
“e del reubarba autresi (R. L. V. 89)
“ab aiga freia, un mati,
2715 li datz a beure, meill o no.
e si trobatz en tal sazo
unas bestias qu' aun nom cigalas (chap. chicharra, chicharres)
que fan lur cant desotz las alas,
polvera'n faitz e donatz l' en
2720 sus en la carn manjar soven.

Voici le texte bien incomplet que j'offre à la critique et à l'interprétation. Je n'en ai voulu corriger que les fautes les plus évidentes, quoique quelques-unes, surtout celles qui pèchent contre la mesure, n'exigent que l'élision de peu de lettres.
Bien des mots ne se trouvent encore ni dans les dictionnaires ni dans l'Elucidaire; mais peut-être cette publication servira-t-elle à un connaisseur de la langue provençale pour une collation future du manuscrit Barberini. Le reste qui se compose de 28 chapitres à 1040 vers, sera avant peu publié dans l'Archive de Mr. le professeur Herrig dès que j'aurai reçu la suite des notices sur le Ms. de Vich.

                            Dr. Sachs.
(Este professó Herrig pareix una cogullada)

l'Archive de Mr. le professeur Herrig

alaudeta, laudeta : alouette; alondra; chap. cogullada, cogullades, perque porten cogulla al cap