sábado, 17 de octubre de 2026

Maria de Ventadorn. Gui d'Uisel, be m peza de vos

Maria de Ventadorn.

Maria de Ventadorn. Gui d'Uisel, be m peza de vos


Sainte Palaye. Manuscrit du Vatican 3207.

Ben avetz auzit de madompna Maria de Ventadorn com ella fo la plus preziada dompna qe anc fos en Lemozin, e aqella qe plus fetz de be e plus se gardet de mal. E totas vetz l'ajudet sos senz e follors no ill fetz far follia; et onret la deus de bel plazen cors avinen ses maestria.
En Guis d'Uisels si avia perduda sa dompna, si com vos aves ausit en la soa canson que dis:
Si be m partetz, mala dompna, de vos, etc.
don el vivia en gran dolor e en tristessa. Et avia lonc tems q'el non avia chantat ni trobat, don totas las bonas dompnas d'aqella encontrada n'eron fort dolentas; e madompna Maria plus qe totas, per so qu'en Guis d'Uisels la lauzava en totas sas cansos. El coms de la Marcha, lo cals era apellatz n Ucs lo Brus, si era sos cavalliers, et ella ll'avia fait tan d'onor e d'amor com dompna pot far à cavallier. Et un dia el dompnejava com ella, e si agon una tenson entre lor; qe'l coms de la Marcha dizia qe totz fis amaire, pos qe sa dompna li dona s'amor ni l pren per cavalier ni per amic, tan com el es lials ni fis vas ella, deu aver autan de seignoria e de comandamen en ella com ella de lui. E madompna Maria defendia qe l'amics no devia aver en ella seignoria ni comandamen. En Guis d'Uisels si era en la cort de madompna Maria; et ella, per far lo tornar en cansos et en solatz, si fes una cobla en la cal li mandet si se covenia qe'ls amics ages aitan de seignoria en la soa dompna, com la dompna en lui. 
E d'aqesta razon madompna Maria si l'escomes de tenson; e dis en aissi:
2701, 7698, C.

Quar vos es laissatz de cantar,
E volgraus i enquer tornar.
Equar sabetz d'aitals razos
Ieu vos deman si deu far engalmen
Domna per drut, quan lo quier francamen,
Com el per lei tot quan tanh ad amor,
Segon lo dreg que tenon l'amador.

Domna na Maria, tensos
E tot cant cujava laissar;
Mas aoras no posc mudar
Qu'ieu no cant à vostre somos.
E respon vos de la domna breumen,
Qe per son drut deu far comunalmen
Com el per lei ses garda de ricor:
Qu'en dos amics non deu aver major.

Gui, tot so don es cobeitos
Deu drutz ab merce demandar;
E domna deu lo autrejar,
Mas deu ben esguardar sazos.
El drut deu far precs e comandamen
Com per amigu' e per domn'eissamen;
E domna deu à son drut far honor
Com ad amic e no com à senhor.

Domna, sai dizen entre nos
Que lai on domna vol amar
Engalmen deu son drut honrar,
Pois engalmen son amoros.
E s'esdeve qu'ell' am plus finamen,
Li dig e'l fag o devo far parven;
E s'a ves leis cor fals ni trichador,
Ab semblan bel deu cobrir sa dolor.

Gui d'Uisels, ges d'aitals razos
No son li drut al comensar;
Ans dis quascus, quan vol pregar,
Mas junchas e de genolhos:
Domna volhatz queus serva humilmen
Com lo vostr'om. E s'ell' enaissi l pren,
Ieu lo jutge per dreg à traïdor
Si s ret pariers e s det per servidor.

Domna, ben es plaigz vergonhos
Ad ops de domna razonar,
Que celui no tenha per par
A cui a fait un cor de dos.
O vos diretz, o no s'estara gen,
Que'l drutz la deu amar plus leialmen;
O vos diretz que son par entre lor,
Que re no l deu lo drutz mas per amor.

Gui d'Uissel. L'autre jorn per aventura

Gui d'Uissel.

Gui d' Uisel, Ussèl, Ussel


2701, 7225, 7614, 7698.

Gui d'Uissel fo de Lemozi, gentils castelas; et el e siei fraire e son cozi si ero senhor d'Uissel; que es bos castels, e si ne avian motz d'autres.
E l'us de sos fraires avia nom n Ebles e l'autre en Peire, e'l cozin avia nom n Elias. E tug quatre si eron trobador: en Gui si trobava bonas cansos, en Elias bonas tensos, en Ebles las malas tensos, en Peire cantava tot quant els trobavan. En Gui si era canorgues de Brieude e de Monferran, e si entendet lonc temps en madona Margarida d'Albusso e en la comtessa de Monferran, don fetz maintas bonas cansos. Mas lo legatz del Papa li fetz jurar que mais no fezes cansos; e per lui laisset lo trobar e'l cantar.


2701, 7225-6.

L'autre jorn per aventura
M'anava sols cavalcan,
Un sonet notan,
Trobei toza ben estan, 
Simpl' e de bella faitura, 
Sos aignels gardan.
E quant ilh m'auzi cantan, 
Trais s'enan
E pren me pel fren e jura 
Que tan mala no fi can; 
E crida: Robi, no s n'an.

Toza, bella creatura,
Fi m'ieu, qual forfag tan gran
Vos ai fag si m can?
Il respos de mal talan;
Quar lei qu'era fin e pura
Apellest d'engan.
E Robi venc ab aitan
Menassan:
Mas quan me vi m'assegura
E dis que noi penrai dan,
Que trop n'ai eu pres ogan.

Quant ilh vi que non a cura
Que m fassa re mal estan,
Ilh s'en vai ploran;
E Robi dis sospiran:
Pauc val merces ni dreitura
Lai on poder an.
Per qu'ieu tenh à fol aman
Qui las blan:
Quar aitals es lor natura,
Que dels fallimens que fan
Volon que sufram l'afan.

Robi laissatz la rancura,
E queretz d'aissi enan
Tal que nous engan;
Et ieu amarai Duran,
Que m vol donar tal centura
Que val un bezan. 
E vos no m donest un gan 
D'aquest an,
Ni nous peza'l desmezura 
D'est fals maldizen truan, 
Per que m'anatz encolpan.

E Robi com follatura,
Qui que s'agues dic enan,
Vai s'umilian:
Mas ilh no l'au per semblan, 
Ans fug on plus l'esconjura. 
E'l fol sec pregan.
Et ieu, que vauc remiran 
Que faran,
Tenc aprop els l'ambladura
E pero no m cochei tan
Que no los trobes baizan.

E dissero m'en gaban,
Que m'en an
Querre merces e dreitura 
A lei don menti cantan: 
E que m'en lais ab aitan.

Et ieu, que ls vis abrassan
E baizan,
Prec dieu que m do l'aventura 
Qu'ieu trob domna ses engan, 
Ab qui fassa so qu'ilh fan.

2701, 7226.

L'autrier de just' una via
Auzi cantar un pastor
Una canso que dizia:
Mort m'an semblan traïdor. 
E quant el vi qu'ieu venia 
Salh en pes per far m'onor; 
E ditz: dieus sal mo senhor, 
Qu'er ai trobat ses falsia 
Leial amic celador,
A cui m'aus clamar d'amor.

Ieu, quant auzi que volia 
Far de s'amia clamor,
Li dis, enans que plus dia,
Que suefr' en patz sa dolor; 
Qu'ieu l'am, e ges no volria 
Fezes de son dan pejor
Per ditz de lauzenjador. 
Qui ben ama ben castia; 
E qui conorta folor 
Vol qu'om la fossa major.

El pastor que'l mal sentia 
Tornet son cantar en plor; 
E dis: mot ai gran feunia 
Queus fassatz castiador,
Vos que dig avetz man dia
Mal de domnas e d'amor, 
Per qu'ieu soi en gran error:
E sai que ver dis Maria, 
Quant ilh dis que cantador 
Son leugier e camiador.

Er aujatz tan gran folia,
Fi m'ieu, d'aquest parlador,
Que, quan li mostrei la via
D'esser francs e sofridor,
M'apellet de leujairia!
Mas ieu sai sofrir aor
Tan que, quan prenc deshonor,
Dic que servit o avia:
Et apela m peccador
Quan tot lo peccat es lor.

Ab tan vi venir s'amia
Lo pastre de culhir flor;
E viratz li totavia
Camiar paraul' e color.
Bella, si anc jorn fos mia
Ses par d'autre pregador,
Ar nous quier autra ricor
Mas del tort qu'ieu vos avia
Patz vencud' e patz d'amor,
Tro que la m fassatz melhor.

Ela respos al pastor
Qu'el' es sa leial amia:
E feira l semblan d'amor
Si no l fazia paor.

Et ieu, qu'era sols ab lor,
Quan vi qu'enoi lor fazia
Laissiei lieis à l'amador:
Parti m d'els e tinc alhor.

3794, 7225-6, 7614, M.

Si be m partets, mala domna, de vos,
Non es razo qu'ieu me parta de can
Ni de solatz; quar faria semblan
Qu'ieu fos iratz de so don sui joios.
Ben fui iratz, mas eras m'en repen,
Quar apres ai del vostr' ensenhamen
Com posca leu camiar ma voluntat:
Per qu'ara cant d'aquo don ai plorat.

Plorat n'ai eu, e'l mager ocaizos
M'en ven de tal que no s n'ira camian;
Qu'à mi non es, si tot s'en vai gaban,
Anta ni dans, ni leis honor ni pros.
Quar si m camiet per lui nesciamen,
Lui camiara ben leu plus folamen,
Per qu'ieu no l sai d'aquest cambi mal grat:
Tan camiara tro l'aia'l cors camiat.

Mala domna, anc no cugei que fos
Que s'ieu perdes no m'o tengues à dan;
Quar l'aculhir, don vos sabiatz tan,
E'l gen parlar ab las plazens faissos
Vos fazian sobre totas valen:
Mas araus tol foudat l'aculhimen,
E'l gen parlar es mesclat ab barat;
Et en breu temps vos perdretz la beutat.

Tan quant hom fai so que deu es hom pros,
E tan leials quan se gara d'engan:
Per vos o dic, si beus lauzei cantan
Mentr' era'l digz vertadiers e'ls fagz bos.
Ges per aisso no devetz dir qu'ieu men,
Si tot nous tenc ara per tan valen: 
Quar qui laissa so qu'a ben comensat 
Non a bon pretz per aquo qu'es passat.

Mala domna faitz m'avetz enoios
E mal parlier, don non agra talan;
Pero be sai qu'à mal m'o tornaran
E que mens n'er prezada ma cansos. 
Mas non er fait, que tant ai longamen
Vostre voler volgut enteiramen,
Per qu'az horas m'es tant en us tornat
No posc dir sen que vos fassatz foudat.

Adreg fora, si tot non es razos,
Que si domna fezes ren mal estan,
Qu'om loi celes e'ls bes traisses enan:
Mas aras es passada la sazos,
Per queus devetz gardar de fallimen.
A vos o dic, de totas o enten, 
Que si failletz ja no vos er celat;
Ans en vol hom mais dir que per vertat.

Mala domna, lo cor mi part e m fen
Quan mi membra del bel aculhimen, 
Quan vos mi diest lo baizar car comprat
Per qu'ieus rendei lo fals anel veirat.

Rei d'Arago, domnejan e meten
E conqueren conqueretz pretz valen:
Cregut avetz bon pretz e comensat;
E s'o laissatz perdut avetz lo grat.

La chiqueta María teníe un corderet