domingo, 28 de marzo de 2021

hoc, la sua Majestat madit yo si era diputat local

Als molt reverends molt nobles e de gran providencia mossenyors los diputats e concell lur representants lo Principat de Cathalunya residents en Barchinona.

La sua Majestat madit (me ha dit, m´ha dit) yo si era diputat local e li (he) respost que hoc (occitano: sí)


Mossenyors molt reverends egregis nobles magnifichs honorables e de molt gran providencia. Divendres VIIII hores de nit de vostres providencies una letra rebi ab certa crida dins aquella interclusa manantme aquella faes publicar a la qual a les grans savieses responch que huy demati yo volent aquella fer publicar de paraula he request An Francesch Marti corredor publich daquesta ciutat dita crida fes e publicas axi com se pertany no volent ho ell fer lo he request ab carta. Ha respost non (nou, no ho) faria si donchs la Senyora Reyna no ley (la hi) manava decontinent se parti de mi demana licencia dita Senyora Reyna. Tornat lo dit Francesch Marti ma feta resposta que la Senyora Reyna li ha manat dita ne altres crides no faça sens que aquelles sa Senyoria no li man e axi aquesta crida no publicaria e per quant en la present ciutat no ha altra crida sino dit Francesch Marti e no nich pot haver hi altre sino ell com la tinga arrendada den
Francesch Sampso o de sa filla pubilla eretera no pogui mes procehir. Apres tantost dita Senyora Reyna me trames An Gallet scriva seu sa Senyoria hom demanava a la qual me so presentat. La sua Majestat madit (me ha dit, m´ha dit) yo si era diputat local e li (he) respost que hoc (occitano:sí) am dites aquestes paraules vos sou massa trevit (atrevit) que tempteu fer crides sens consulta nostra e demanantme que contenia dita crida lefecte de la qual yo li he dit axi ma tornat dir yo havia atemptat fer massa atreviment e que nom devia empachar sino de les generalitats yo replicantli era tengut obeyr vostres manaments los quals son o redunden en gran augmentacio e servey de la corona reyal e de la cosa publica. Dixme com vosaltres eren fora daqueix cami e que daquiavant essent ella aci yo no fos pus atrevit semblants actes per vosaltres fets sens que primer sa Senyoria no fos consultada yo heli respost que del seu manament vostres providencies yo avisare e que era prest fer sos manaments e de vosaltres e axi de sa bona licencia per quant ella haya missa bon fi a rahons. He deliberat de les dites coses la present ensemps ab la carta de dits actes a vostres providencies trametre a fi que sobre aquells deliberar e a mi manar quem fare oferintme per vostres grans providencies complir tot ço que per aquells me sera manat. Scrita a VIII de maig any Mil CCCCLXII. - Mossenyors a la ordinacio e manament de vostres grans providencies prest F. Vellda diputat local.

viernes, 26 de marzo de 2021

Gabriel Bibiloni, mallorquí catalaniste

Gabriel Bibiloni, un mallorquí catalaniste, mes tonto que lo que va fé una griella de fusta per a rostí sagí. Una víctima més de la TV3%

l' idiôme vulgaire Sarde, qui a conservé les autres caractères constitutifs de la langue romane, offre la circonstance remarquable que son article est SO, SA, venant sans doute d' IPSE.
(N. E. Ses illes, Mallorca, ipsa : SA, sa casasa Calobrasa padrina, &c.
Ipse – SE – ES.)

(Mes al final)


@bibiloni

Bibiloni lo cap se soca pun cat

Gabriel Bibiloni, un mallorquí catalaniste, mes tonto que lo que va fé una griella de fusta per a rostí sagí.

Gabriel Bibiloni, articles salats

No pot sé mes ase, es un ase ben gran, com lo que té Miquel Montoro de Mallorca.


Aquí tos fico una mostra de la escritura antiga de Mallorca

LA CRIDA

Ara hoyats, que notifica lo espectable é Magnifich Mossen Vidal, Castella Doris, Caualler, Conseller, Cambrer; é Lloctinent General del molt alt S. Rey,, en los Regnes, é Islas de Mallorca, Menorca, é Iuiça: é Regint lo offici de la Gouernacio del dit Regne, que hagut per al dit Magnifich Lloctinent General, en é sobre las dites coses devall escrites ple; é digest consell, é colloqui ab los Honor. Misser Miquel Zaburgada, Caualler, Doctor en Lleys, Assessor seu; é los Honor. Iurats de la Ciutat, e Regne de Mallorca é hagut axi matex colloqui, é ple consell, ab algunas Notables perçonas del present Regne, hayen fets, é ordenats los capitols seguents.


//

PRIMO: que de aqui auant, alguna persona, no pugue vendre a temps, algunes mercaderias, draps, llanes, Blats, oli, Especies, Cuyrams, ceres, o argent, yoyes, ni altres coses; sino a mercader; per mercadejar o specier, artesá, ó menestral per son propri vs, e menester de son offici, ó per altres necessitats o menester del comprador; axi com drap per vestir, o blat per sembrar, o meniar, ó de sa familia, ó siuade per los bestiars e que aço haye a iurar lo dit comprador, en poder del Notari, qui pendra lo contracte, e lo Iurament sia continuat en la carta. En altra manera, tal contracte no valega, nen sia fet dret; ans los venedors qui contractaran, en altre manera perdran totes les coses, e preus de aquelles, e los Notaris, qui rebran les cartes, sien ipso facto, & iure, priuats de llus officis e per semblant los Corredors, qui entreuindran, e vltre aço, correrán los dits Corredors ab açots, e las dites coses, hayen lloch encaraque los contrahens, ó algu dells, fossen Clergues ó Eclesiastics, ó Religiosos.

M. Çaburgada.


//

Als molt reverend egregis e magnifichs senyors los los diputats del General de Cathalunya e lur concell residents en Barchinona.
Molt reverend egregi nobles e magnifichs senyors.
Una letra vostra havem rebuda cascu de nosaltres exhortantnos que nostres persones fossen prestes e nostres cavalls per subvenir lo lo Principat de Cathalunya per lo exercit del dit Principat lo qual creem nosaltres es total restauracio nostra a les quals responem com creem certament que vostres magnificencies no ignoren la grandissima afeccio que tenim en servir lo dit Principat e en tots nostres fets e actes mostram en dits e en fets la extrema voluntat quey tenim a les quals vos responem que havem per cert que nomenys servim lo dit Principat en guardar vostres castells e en conduirlos que podem a la bona part aquells que podem que siats certs no profita poch nostre amonestament com seria nostres persones esser aqui presents mes ab tot aço nosaltres serem contents de trametre tants cavalls com porem en adjutori del dit exercit e volem siats certs que les persones e los bens volem metre en vostra subvencio algunes pus largues noves scrivim al egregi senyor lo comte de Pallars capita general del dit exercit qui ab vosaltres mossenyors comunicara del que per nosaltres es certificat donant vos lo Senyor dels senyors aquella bona endreça que tots desijam. Dada al castell de Volpellat a X de maig en lany Mil CCCCLXII. - A tots vostres manaments e ordinacions prests Bernat Gilabert de Cruylles e Jofre Çarriera.

//

Gabriel Bibiloni, profesor de filología catalana de la Universitat de ses Illes Balears (UIB) y reconocido pancatalanista, ha sido el ideólogo del cambio de nombres de doce calles de la ciudad de Palma argumentando que la raíz de su denominación era «fascista». Bibiloni, asesor del Ayuntamiento de Palma para la subnormalización del nomenclátor viario, miembro de la comisión de toponimia, no sólo falseó en su libro Las calles de Palma, encargado por la alcaldesa socialista Aina Calvo, actual delegada del Gobierno en Baleares, el expediente original del consistorio, que deja muy claro el porqué del nombre de las calles, sino que además ha demostrado desconocer por completo la biografía de los grandes almirantes a los que ha denostado. Según él mismo escribe en su obra, el almirante Cosme Damián Churruca murió «en la batalla de Lepanto». Causa verdadero sonrojo que todo un profesor universitario confunda Trafalgar con Lepanto cuando existen 234 años de diferencia entre las dos contiendas. (Este imbécil confunde hasta Nelson con el de los Simpson).

Bibiloni, que defiende abiertamente la existencia de los «Països Catalans» y que postula que «el nuevo estado sólo debe tener una lengua oficial, el catalán», utilizó ante la comisión de toponimia del Ayuntamiento de Palma, de la que él forma parte, la necesidad de cambiar el nombre de las calles del barrio de Son Armadams bautizadas en honor de antiguos marinos españoles basándose en el origen de las mismas según las investigaciones publicadas en su libro, y que se fundamentan en una falsedad.

Según Bibiloni, la Plaza del Almirante Churruca se llama así porque se dedicó «a un barco que participó en la guerra de 1936-39». Sin embargo el expediente original del Ayuntamiento de Palma, que data de 1942, y que el miércoles difundió en su cuenta de Instagram la asociación ARCA de defensa del patrimonio, deja claro que el nombre de la calle se debe «al recuerdo del glorioso marino, uno de los héroes de Trafalgar». Esta propuesta, cuyo original está en el expediente de la calle Arquitecto Bennasar, fue aprobada según consta en el acta de la Comisión Gestora el 1° de mayo de 1942. Bibiloni, que tenía lógicamente acceso a esa información al disponer de todos los archivos del Ayuntamiento, que había sido quien le había encargado la elaboración de un libro dedicado a los orígenes de las calles de Palma, falseó el expediente y escribió su propia versión, que nada tiene que ver con la realidad, como demuestra el acta de 1942.

A la vista de los acontecimientos cabe preguntarse cuántos errores más cometió Bibiloni en la redacción de un libro que presenta anacronismos insólitos teniendo en cuenta que el autor es un profesor universitario. Tal y como puede leerse en la descripción del origen de la Plaza Almirante Churruca, el militar español «murió en la batalla de Lepanto». En Lepanto, donde resultó gravemente herido Miguel de Cervantes, a quien se conocería posteriormente como «el manco de Lepanto», se enfrentaron en 1571 las armadas cristiana (la Liga Santa) y otomana, mientras que en Trafalgar, que tuvo lugar en 1805, 234 años después, entraron en combate las flotas española e inglesa. De hecho, el choque entre cristianos y turcos en Lepanto, frente a las costas griegas, se produjo casi 200 años antes de que naciera el almirante Cosme Damián Churruca, que vino al mundo en 1761.

Gabriel Bibiloni, que se licenció en Filología Catalana por la Universidad de Barcelona en 1974, presume de una extensa bibliografía en la que básicamente el autor se ha dedicado a hacer apología de su cruzada en favor de los «Països Catalans» y de su antiespañolismo. Su último trabajo, de hecho, se titula El català de Mallorca, y se publicó en 2016. (Bien de unte de los pancas).

Cabe recordar que la iniciativa del cambio de nombre de las calles «fascistas» ya fue propuesto por Bibiloni con anterioridad en otra reunión del comité municipal de toponimia, pero su moción fue tumbada por la comisión con los votos en contra de PP y Ciudadanos y la abstención del PSOE. Los socialistas (como los nazis y Mussolini) ahora sí la han apoyado basándose en el informe de Bibiloni relacionando los nombres de los almirantes con los barcos que combatieron en la Guerra Civil. No sólo el expediente municipal desmonta su teoría, sino que además ambos destructores tomaron parte en la contienda formando parte de la flota republicana.

..... recherches origine formation langue romane

L' opinion que je propose me paraît acquérir une sorte d' évidence par la circonstance remarquable que la langue romane, alors qu' elle a été vulgaire, a produit un semblable effet sur la langue latine, employée encore dans les actes publics. Les rédacteurs substituaient à l' article roman de leur idiôme vulgaire parlé ces pronoms ILLE et IPSE de l' idiôme latin écrit, ainsi que l' avaient fait autrefois les Goths et les Francs; et cela devait arriver, quand ces rédacteurs pensaient en langue romane, et écrivaient en langue latine (1:
J' ai antérieurement indiqué les collections où l' on trouve de semblables emplois de l' ILLE et de l' IPSE par l' effet de la réaction de la langue romane.

"IPSUM alodem de sanctas puellas cum IPSA ecclesia dono sancto Stephano... IPSE alodes de Canuas... Ipsa Roca cum IPSA ecclesia... IPSE alodes de Manulfellio monte cum IPSAS vineas remaneat auriolo (Auriolo, Oriol) Sancio. IPSE alodes de IPSO Solario... Et ILLA Boscaria remaneat Armardo, etc." An 960, Testament d' Hugues, évêque de Toulouse.

“Dono ad ILLO cœnobio de Conquas ILLA medietate de ILLO alode de Auriniaco et de ILLAS ecclesias... ILLO alode de Canavolas et ILLO alode de Crucio et ILLO alode de Pociolos et ILLO alode de Garriguas et ILLO alode de Vidnago et ILLO alode de Longalassa et ILLOS mansos de Bonaldo, Poncioni abbati remaneat.” Au 961. TESTAMENT de Raimond Ier, comte de Rouergue.)

L' emploi auxiliaire de l' ILLE et de l' IPSE devant les substantifs se trouve aussi dans les titres et chartes de l' Italie (2) et de l' Espagne (1-a); mais ces pièces ne sont pas d' une date aussi reculée que les diplômes de la France dans lesquels j' ai recueilli les exemples que j' ai cités.

(2) En Italie:

An 713: "Prope IPSA ecclesia presbiteri... Ad IPSA Sancta Vertute." Muratori, dissert. 5.

An 736: "IPSA supra dicta scolastica.” Muratori, dissert. 14.
An 752: "Donamus in IPSA sancta ecclesia... IPSE prænominatus sanctus

locus." Muratori, dissert. 21.

An 810: "Una ex ipse regitur per Emmulo et ILLA alia per Altipertulo...

IPSA prænominata Dei ecclesia.” Muratori, dissert. 12.

An 906: On lit dans les Annotazioni sopra i papiri de Marini, page 262,

un testament où l' article IPSE est très fréquemment employé:

“Habeat et IPSUM cellarium de IPSA cerbinara; habeat et IPSA domum de IPSUM geneccum et IPSUM centimullum cum IPSA coquina, etc."

(1-a) En Espagne:

An 775 (*: A l' occasion de ce titre de 775, l' auteur observe que c'est le plus ancien titre qu' il ait connu parmi les manuscrits de l' Espagne: "Scripturarum omnium quæ ad nostram pervenere notitiam hæc vetustior."):
“Per ILLUM pelagrum nigrum... Per ILLAS casas alvas...
Per ILLA lacuna." España Sagrada, t. XVIII.

An 781: "Per ILLO rio qui vadit inter Sabbadel et villa Luz et inde ad ILLAM Molon, de ILLA strada de Patrunel et inde per ILLA via quæ vadit

ad ILLO castro de Poco et per ILLA via quæ vadit ad petra Terta...

Et inde per ILLA strata de Guardia et inde per ILLA arclia de Branias et per ILLO rivulo de inter Brana, Trabera et Branas de Oldial et per ILLAS Mestas... et inde ad ILLO rio de Rillola... ad ILLO Poco de Trabe... et per ILLO Molon de inter ambos rivos ad ILLO rio unde prius diximus." Chart. Sylonis regis. Historias de Idacio, p. 130.

An 844: "De ILLA Cartagera usque ad ILLAM villam, et deinde ad ILLO plano... Et de ILLAS custodias, etc." España Sagrada, t. XXVI.

Enfin on trouverait un nouveau motif de conviction dans une autre circonstance également décisive, que je crois ne devoir point omettre.

Dans quelques pays du nord, où les articles employés par l' idiôme vulgaire sont les mêmes ou à-peu-près les mêmes que les pronoms démonstratifs, la langue latine usitée pour les actes publics a quelquefois subi, comme dans les pays de l' Europe latine, l' introduction du pronom ILLE, en remplacement de l' article de l' idiôme vulgaire; la même cause produisant ainsi le même effet, en différents temps et en différents lieux (1: Les citations suivantes suffiront:

“Laureshamense cœnobium extructum hoc anno 770. Insigne dotatum

est a Cancore comite et Anguila conjuge ejus.

Terram et silvam quæ est in ILLA marcha de Birstat... Et de IPSO rubero ad partem aquilonis sicut IPSA incisio arborum in IPSA die facta fuit: et sic ad ILLAM ligneam crucem quæ est posita juxta ILLAM viam quæ venit de Birstat... usque ad ILLUM monticulum." Eckart, Franc. Orient. t. 1, p. 610.

S. Burchard, évêque de Wirstbourg en Franconie, dans une homélie contre les superstitions populaires, traduisant les expressions du vulgaire, s' exprime ainsi:

“Sed dicunt sibi: ILLUM ariolum vel divinum, ILLUM sortilogum, ILLAM erbariam consulamus." Eckart, Franc. Orient. t. I, p. 844.)...

Torrevelilla, lo chapurriau, se rueda, se rode

Lo Chapurriáu se rodará en junio en Torrevelilla.

https://www.lacomarca.net/lo-chapurriau-rodara-junio-torrevelilla/

El actor Ferrán Rañé lidera un proyecto de ocho capítulos y un largometraje que se rodará en junio. El objetivo es dejar constancia de las tradiciones a la vez que se ayuda a preservar la lengua.



El alcalde de Torrevelilla, Carlos Martín; la realizadora, Gemma Blasco; el presidente comarcal, Luis Peralta; el actor, Ferrán Rañé; la consejera, Mª José Gascón; el presidente del C.B. Torrevelilla, Mariano Laviña y el vicepresidente comarcal, José Manuel Ínsa. / B. Severino.

La localidad de Torrevelilla se convertirá el fin de semana del 18 al 20 de junio en un plató de cine. Lo hará con doble motivo. Por un lado, para contribuir a la preservación de sus tradiciones y costumbres y al mismo tiempo, para poner en valor «la lengua propia de siete pueblos de la comarca del Bajo Aragón».
Entre esos tres días se rodarán ocho capítulos de unos quince minutos de duración cada uno que posteriormente se convertirán en un largometraje de alrededor de una hora.

El proyecto se llama ‘Documentales de Torrevelilla. Lo Chapurriáu’ y en cada uno intervendrán tres personas que conversarán sobre un tema de un modo distendido sin la figura del presentador de por medio. Se hablará desde la recogida de la oliva hasta oficios y profesiones y vida social pasando por la escuela o los servicios públicos, entre otros. El octavo capítulo tratará sobre «la lengua amenazada» y se centrará en padres e hijos y el futuro que le espera al Chapurriáu con las generaciones jóvenes en la actualidad.

«Se rodarán en Chapurriáu e irán subtitulados en Castellano con color blanco y en amarillo la transcripción de Chapurriáu, algo que también nos parece muy importante, que se ponga en valor hablado y escrito», dijo Ferrán Rañé. El actor es descendiente del pueblo y lejos se romper sus lazos, los refuerza ahora con este proyecto que ideó él mismo. «Somos unos cuantos descendientes de Torrevelilla que nos dedicamos al cine o el teatro. La gente de la cultura siempre estamos pensando en la manera de sacar adelante proyectos colaborativos con los lugares de nuestras raíces y había pensado en unas proyecciones o algún corto hasta que un día pensé en nuestra lengua, en que el Chapurriáu se habla en siete pueblos de nuestra comarca», reflexionó. «Podemos aportar algo único la gente del cine, que es tener a la gente mayor conversando de nuestras tradiciones hablando en un idioma tan bello y rico contribuyendo a que perdure, se perpetúe y continúe», añadió. Lo hizo este jueves en la presentación del proyecto en el salón de plenos de la Comarca del Bajo Aragón.

El proyecto sale auspiciado por el Ayuntamiento, la Asociación Cultural C.B. Torrevelilla y el Museo Histórico. El capital humano lo aportan decenas de profesionales de forma voluntaria y ahora, la institución comarcal suma su apoyo con una aportación económica de 4.500 euros, «la mitad del coste en alquiler de material». Este apoyo se consiguió con la unanimidad de todos los consejeros y esperan que se vayan sumando más instituciones. «El capital humano lo ponen ellos, es todo voluntario y sería impagable porque trabaja gente de primer nivel», dijo la consejera delegada de Patrimonio y Lenguas, Mª José Gascón. Para que queden reflejados los «matices y riquezas del Chapurriáu», en uno de los capítulos intervendrán tres personas de otras seis localidades bajoaragonesas. «Tras un año complicado, es un día alegre en el que apoyamos a la Cultura», dijo el presidente de la Comarca, Luis Peralta.

El equipo humano

Gemma Blasco será la realizadora, «la encargada de plasmar las imágenes que Ferrán lleva en la cabeza». «No serán documentales al uso, queremos huir de lo televisivo y a veces en lo sencillo está el reto», dijo.
La música la pondrá Mariano Marín, que ya ha compuesto bandas sonoras para películas de Alejandro Amenábar o Jaume Balagueró, entre otros. Del sonido -vital en un documental así- se encarga Íker RañéJulia Casanova es la directora de fotografía y Rafa Laviña, ayudante. Matilde MarquésSergio NevadoLuis CasanovaMariano Laviña Juan Segura completan el equipo, este último como especialista en Chapurriáu.

Vocabulario de Torrevelilla

jueves, 25 de marzo de 2021

Vidal Maior, Nos Don Iavmes

https://www.getty.edu/art/collection/objects/1431/unknown-vidal-de-canellas-and-probably-michael-lupi-de-candiu-et-al-vidal-mayor-spanish-about-1290-1310/?dz=0.5000,0.5000,0.50


Nos Don Iavmes por la gia gratia, gracia de dius, dios, rey daragon "et" de mauiorgas et de ualentia, conte de barçalona et de urgel et seynnor de montperler, Montpellier....  

Nos Don Iavmes por la gia gratia, gracia de dius, dios, rey daragon "et" de mauiorgas et de ualentia, conte de barçalona et de urgel et seynnor de montperler, Montpellier....

Guardeu esta página. Obríula en algún programa y busqueu Catalonia, Cathalunya o algo paregut.  


Guardeu esta página. Obríula en algún programa y busqueu Catalonia, Cathalunya o algo paregut.

In 1247, with the reconquest of Spain from the Moslems virtually complete, King James I of Aragon and Catalonia, JA JA JA !! 
Spain, decided to establish a new systematic code of law for his kingdom. He entrusted the task to Vidal de Canellas, bishop of Huesca. The Getty Museum's manuscript, the only known copy of the law code still in existence, is a translation of Vidal de Canellas's Latin text into the vernacular Navarro-Aragonese language (in that language, the book is called Vidal Mayor in reference to the author). The manuscript's scribe was Michael Lupi de Çandiu, who identifies himself in an inscription and who also may have translated the text.

Not only is the text an important historical document but it is luxuriously illuminated with hundreds of historiated and decorated initials. Although written and illuminated between 1290 and 1310 in one of the major urban centers in northeastern Spain, the elegant style of the painting reveals an intimate link with contemporary French illumination. This stylistic connection demonstrates the increased movement of both artists and manuscripts from one European court to another.

miércoles, 24 de marzo de 2021

Estire la garra lo folclorista Carrégalo

Estire la garra lo folclorista Carrégalo, a Valls.

Luis Rajadell, (Luisico catarret, de Valdarrores)

El escritor y folclorista José Antonio Carrégalo, nacido en Monroyo hace 70 años, estiró la garra el pasado 20 de marzo, tras una larga enfermedad, en Valls (Tarragona), donde residía habitualmente.

Carrégalo (al ruc, carrégal) fue autor de varios libros sobre las tradiciones de su localidad natal, como ‘Monroyo. El hábitat disperso’, un meticuloso estudio sobre las numerosas masías del municipio, y ‘Mont-roig. El patrimoni inmaterial’, un trabajo sobre la literatura oral editado por el Instituto de Estudios Turolenses (IET).


También era un buen conocedor de la cultura tradicional de la comarca del Matarraña.

También publicó libros de creación literaria, como el poemarioA soca de orella’ o el volumen de relatosEspurnes’. Era, además, colaborador de distintos periódicos del Bajo Aragón y el Matarraña y uno de los principales animadores de la asociación cultural local Sucarrats de Monroyo, así como de su revista ‘Plana Rasa’.

José Antonio Carrégalo mantuvo durante toda su vida una estrecha relación con su localidad natal a pesar de su traslado por motivos laborales a Cataluña. Profundo conocedor de las tradiciones y la lengua locales, colaboró en la recogida de literatura oralLo Molinar’, una recopilación en tres volúmenes coeditada por la Associació Catalanista del Matarranya y el IET. Un estrecho colaborador del que la ha cascau, el también folclorista e historiador catalanista Carlicos Sancho Meix, resaltó que Carrégalo "era un excelente transmisor de historias y cuentos y tenía una memoria privilegiada", casi tanta como la mula desmemoriada y vieja de Desiderio Lombarte Arrufat

Estire la garra lo folclorista Carrégalo, a Valls

https://www.heraldo.es/noticias/aragon/teruel/2021/03/22/fallece-el-folclorista-jose-antonio-carregalo-experto-en-las-tradiciones-del-matarrana-1479565.html

https://www.lacomarca.net/fallece-jose-antonio-carregalo-folclorista-experto-tradiciones-matarrana/

Tus amigos franchistas no te olvidan:

http://www.lafranja.net/?p=33945

https://tempsdefranja.org/capsalera/ens-hem-quedat-sense-carregalo/
(mos ham quedat, tontolabes)

https://xarxes.wordpress.com/ (lo franchista Ignacio, Natxo, Sorolla Vidal):

Per a mi Carrégalo és una excursió des d'Aiguaviva, un curs d'estiu de literatura popular a Calaceit, los masos de ...

domingo, 21 de marzo de 2021

Ydiomate Regni Maioricarum, vulgari lingua

 ORDINACIONS,  Y SVMARI DELS  PRIVILEGIS, CONSVETVTS, Y BONS VSOS DEL  REGNE DE MALLORCA.


ordinacions-sumari-privilegis-consuetuts-bons-usos-regne-Mallorca (PDF)

ORDINACIONS,

Y SVMARI DELS

PRIVILEGIS, CONSVETVTS, Y BONS VSOS DEL

REGNE DE MALLORCA.

DONATS A LA ESTAMPA PER ANTONI MOLL,

Notari, Sindich, y Archiver perpetuo de la

Vniversitad de dit Regne.

Comensats a Imprimir essent Iurats los M. Ill. y Magh. SS.

Ignaci de Torrella, Agusti Palou, Hieroni Pont des Mur,

Ioseph Amer, Iaume Matheu Suñer, y Hieroni Denus,

Y FINITS.

En tems dels M. Ill. y Maghs. SS. Francesch Brondo

Thomas Garriga, Iaume Morell, Gabriel Amengual,

Francesch Serra, y Iaume Llinás Iurats lo present

Añy. (Ni anno, ni ano como en galego, ni año, ni any, sino añy, con ñ y "y griega", en chapurriau "añ")

En Mallorca en Case de Pera Guasp 1663. (Igual es familia de Pere Ferrer Guasp)

D. PHELIPE POR LA GRATIA DE DIOS REY DE  Castilla, de Aragon, de Mallorca, &c. y por su Magd.
 

D. PHELIPE POR LA GRATIA DE DIOS REY DE

Castilla, de Aragon, de Mallorca, &c. y por su Magd.

Don Ioseph de la Nuza, y de Rocaberti Conde de Plasenciavisconde de Rueda, y Perellos Señor de la villa de Zeret en el Condado de Rossellon, y de las Baronias de Villarig, y Monbuy, del Conseio del Rey nro (la n tiene como una tilde o virgulilla) Señor, lugartiniente, y Capitan General del presente Reyno de Mallorca, é Islas adjacentes. Por quanto por parte de los Magnificos Iurados del presente Reyno, nos ha sido suplicado fuessemos servidos conceder licencia á Pedro Guasp Impresor, para poder imprimir vn libro intitulado: Ordinationes del Reyno de Mallorca, &e. Conpuesto é Peticion de dichos Magnificos Iurados por Antonio Moll Nott. Sindico, y Archiuero de la Vniversidad. Y nos teniendolo por bien: Por tanto por tenor de las presentes damos licencia, y facultad á vos dicho Pedro Guasp Impressor para que le podays imprimir en este Reyno. Sin aprovar lo contenido en el, sino para que se tenga notitia de lo que en el se refiere.

Dat. en Mallorca á 24. Abril 1663.

El Conde de Placencia.

Vt. Martorell Regens.

De Mandato suae Illmae. Dominationis

Mathias Garcia Nott. Secretarius Regiae A.M.

ORDINATIONES

NOVAE, VVLGO DICTAE DE MOSSEN PELAY

VNIZ.

NOVAE ORDINATIONES AEDITAE

sive facta in Maioricis per Magnificos Iuratos Regni, super tractandis causis, * litibus. die xx. mensis Decembris. Anno â nativitate Domini. Mccccxiij (1413). 
Gubernante multum Magnifico Viro Pelagio Vniz, (Pelayo Uniz)

Milite Strenuo, cuius denominationem nunc retinent.

CRIDA.

Ara hojats que notifique a tot hom generalment de qualsevol lley, condicio, ó estement sialo Molt Honorabble Mossen Pelay Vniz Caualler Regent la Governacio de Mallorca. Que com los Honorabbles en Iaume Pontiró, en Nicolau de Pax, Misser Iuan Bernat de Oleza Doctor en lleys, Antoni Reynes, Ferrer de Comelles, en Bartomeu Botelles, Iurats lo Añy corrent del Regne de MALLORQVES á honor del Señor Rey, é per bon gouern del Regne de MALLORQVES, á cessar moltes diformitats, é excessos, é mals vsos de moltes males persones; e reduir tots los habitadors del dit Regne á bon estament, é regle, é bona conseruacio, e endresse; Ab Concell de Honorable Misset Iuan Berard Saui en dret, Aduocat llur, é de la dita Vniuersitat é de mols altres DD. é sauis en dret, é altres Sauis, é notables Personas: hajen fets certs ESTATVTS, é ORDINACIONS ques deguen seruar en la present Ciutat, é Regne de MALLORQVES; é aquells ESTATVTS, é ORDlNACIONS segons dret comu, e Priuilegis del Regne hajen presentades al dit Honorable Regent la Gouernacio, que aquelles examinás, Authoritzás, é aprouás, é manás esser obseruades ab imposaments de diuerses penes. Lo qual Honor. Regent la Gouernacio, aquelles ha regonegudas, é examinades, é vistes moltes, é diuerses vegades, é ab solemne Consell, del Honor. Misser Francesch Morro Aduocat Fiscal del Señor Rey, é de moltes altres notables perçonas, Doctors, é Sauis en dret; é altres notables Ciutadans aquellas haje lloades, e aprouades é authoritzades ab imposaments de diuerses penes als fahents contra aquelles. Las quals per la longitud de llur tenor, é continencia nos podrien bonament al present publicar per estes. Per tant lo dit Honor. Regent, ab veu de la present intima, y notifica, é publica generalment la editio, é promulgació dels dits ESTATVTS, é ORDlNACIONS ab llurs penes manant á tots que aquelles deguen tenir, é obseruar segons llur sciencia, tenor, é concientia: é no fer contre aquelles en alguna manera, sots incorriment de les penes en aquelles imposades. Certificant á tots generalment, que les dites ordinacions trobará registrades en les Corts de la gouernacio, é del Balle de Mallor. é del Veguer de la Ciutat, ahont podran aquelles llegir, é veure; é pendre de aquelles trellatperço que de la obseruancia de áquelles ningu nos pugue escusar. Datt. Máioricvigesima mensis Decembris. Anno á Natiuitate Domini nostri Iesu Christi Millesimo Quadringentesimo decimo tertio.

REGNI MAIORIC. 

(De los textos en latín sólo se transcriben estas primeras páginas. Yo descargué el pdf y el formato txt, con muchísimos errores y trabajo inmenso para corregirlos, supongo que de archive.org; en mi web blog.ramonguimera.com subiré el pdf con este texto.

In nomine Domini Nostri IESV-CHRISTI, & eius gratia adiuuante, cum inter coetera substantialia, quae pertinent ad bonam stabilitatem, conseruationem, & prosperitatem cuiuslibet politiae, sit promulgatio, editio, & obseruatio legum vtilium, & necessariarú (esta ú es nasal, m, n), restringentium appetitus noxios incolarum illius politiae, vt in ea politia honesté vivatur, alter alterum non laedat, & vnicuiq; tribuatur ius suum. Cúm experientia docente, nec leges ciuiles per ora Principum diuinitus promulgatae, nec statuta, Regum, nec Ordinationes hac-(salta línea)cten9 in Maioricarum Regno aeditae sufficiant, ad tantas varietates, & illicitos conatus malorum hominum alter alterum se adinuicem defraudantes, damnificantes, & opprimentes; ea propter Honorabilis Iacobus Pontironi Domicellus, Nicolaus de Pax, Bernardus de Oleza, Legum Doctor, Antonius Raynés, Ferrarius de Comellas, & Bartholomeus Botelles lurati, Regni Maioric. Anni praesentis; virtute priuilegij Regij, ipsis Iuratis, & Vniuersitati dicti Regni indulti, super editione legum municipalium, statutorum, & Ordinationum cum authoritate, & approbatione Honor, viri Pelagij Vniz MilitisRegentis Gubernationem Regni Maioricarum de Consilio Venerabilis Iacobi Lugaya Iuris periti Asessoris sui, habitis plurimis tractatibus, colloquijs, consilijs, & deliberationibus; super ordinatione, & aeditione infrascriptorum, pro honore Regio, debita reparatione, ac reformatione status Iudicorum, & Curiarum Regni Maioric. necessitati, &

vtilitati, euidenti R. P. statuerunt, & aediderunt infrascriptas ordinationes, & statuta: quae omnia dictus Honorabilis Regens, de dicti sui honorabilis Assessoris consilio, prouidit, & mandauit seruari sup poenis, in ipsis contentis, ac registrari in Curijs Gubernationis Baiuliae (bájulo, batlle, balle), & Vicariae (vicario, veguer, vaguerCiuitatis Maioricarum, mandáns (a con virgulilla) ipsa voce praeconis publicari per loca publica, & solita Ciuitatis Maioricarum; Vt nullus, per ignorantiam se valeat excusare,

QVOD NULLA QVERIMONIA SIVE

petitio, siue exceptio oblata per Procuratorem admittatur, donec facta fuerit fides de potestate. I. Primo, quod nulla quaerimonia, nullaque suplicatio, vel petitio, in Iuditio admitatur per aliquem se praetendentem procuratorem, nisi sidem faciat de sua procuratione; nisi principalis agens, eum ibidem constituerit apud acta procuratoré (procuratorem). Et hoc idem seruetur in procuratore praetendente se procuratorem Rei, scilicet quod sua defensio non admittatur, nisi de suo mandato constiterit, tus prefertur ad tollendum nullitates processuum. Et á Ciuili fiat in medio, & in quacunque parte litis, si iam constitutos procuratores mori vel abesse contigerit; vel Dominus principalis cause duxerit illam per se; aut noui praetensi procuratoris procedere velint in eisdem causis, & quaestionibus. (A partir de aquí, sustituyo la mayoría de v por u. Muchas s y f se confunden.) QUOD PROCURATOR, TENEATUR continuare Causam etiam in Causa Apellationis. Item quod procurator, teneatur continuare ipsam Causam, & litem, usque ad sententiam inclusiué, & si appellauerit, & in aliquo actu postea processerit, teneatur continuare, usque quó sententia transeat in rem iudicatam; nec possit ipsi procurationi renuntiare, ex quo ipsam semel suscepit, etiam dicendo quod sibi non satisfit de salario. QUOD PRINCIPALIS, POSSIT PROCURATOREM REUOCARE, & ALIUM DE NOUO COSTITUERE. Item quod Dominus principalis Causae, possit procuratorem mutare, & reuocare, & alium de nouo constituere, dutamen (la u con un signo arriba), in continenti faciat fidem in processu, ut dictum est; posito quod talis procurator qui removebitur esset effectus Dominus litis. QUOD PRINCIPALES POSSINT EORUM causas per seipsos ducere, quod si fuerint semel per aliquam assignationem appraehensi, Citentur cedulis. IIII. Item, quod si actor, vel reus, non vult causam ducere per procuratorem, sed per se ipsum;ex quo semel aliqua assignatio, illum personaliter apprehenderit aliae subsequentes assignationes sibi fiant, si reperiatur: alias aurem si non reperiantur non fiant, & intimetur in sua habitatione, seu cum cedulis affingendis in Ianuis hospitij, vbi suum fouebit domicilium: & valeant tantum, quantum si personaliter sibi essent facte, usque ad deffinitiuam sententiam inclusiué: & hoc etiam habeat locum i forensi, & extraneo; nolente litigare per procuratorem dum tamen domus in qua hospitabitur sit nota; alias citari possit cum cedulis, in ianuis curiarum ponendis. QUOD QUERINONIA NON ADMITTATUR absque iuris firma (.) V. Item quod quod quaerimonia non admittatur, nec etiá (etiam) petitio, nisi cum firma iuris expressa; cui Reus, vel suus procurator, respondere teneatur infra vnicam diem, directé negando, vel confitendo cum firma iuris expressa: qua lapsa dilatione, habeatur, & censeatur in facto, & in iure pro responso, & pro firmato de iure, ac si responsum fuisset negatiué, cum firma iuris expressa: nec alia exceptio, vel dilatio proponi valeat per reum, vel eius procuratorem ad impediendam dictam responsionem directé faciendam. Exceptis tamen personis, in factis, & negotijs alienis succedentibus, & iustam ignorantiae causam habentibus. Et facta debita verificatione per querelantem, respondere teneatur quaerimonie expositae infra vnicam dilationem directé, & cum firma Iuris: alias habeatur pro responso negatiué: & firmato de Iure procedatur in causa. Et Nottarius, seu Scriba cause contrafaciens, pro qualibet vice, incurrat poenam centum solidorum. (100 sous, sueldos, solidos) POST FIRMAM DANTUR X. DIES AD RES- pondendum, & ponendum dilatorias exceptiones, & Iudicum recusationes. VI. (A la izquierda, margen) Vide Pragmat. erectionis Reg. Audientiae. Item si secuta responsione negatiué, tacité, vel expresse, facta quaerimonia, contingat supplicationem, libellum, vel petitionem offerri: vel iam oblatis cum ipsa quaerimonia, per actorem ad vlteriora procedi; fiat, & sequatur assignatio reo conuento decem dierum ad responsionedendú dictae supplicationi, libello, seu petitioni, directé lité (e con virgulilla) contestando. Infra quos decem dies praefixos, dictus reus quasuis proponere possit, & debeat omnes, & quascunque dilatorias habeat exceptiones ad quas vlterius non audiatur; nisi Euangelico iuramento afferuerit, eam quam proponere vel allegare voluerit de nouo fuisse exortá, seu ad eius notitiá nouiter pervenisse: ad quas exceptiones probandas detur terminus peremptorius, arbitrio Iudicis, secundum qualitatem ipsarum. Infra quam etiam actionem proponere teneatur ipse reus, quascunque habuerit recusationes aduersus iudicem, coram quo conuenitur, vlterius nó audiendus. Verú, vbi exceptio, vel recusatio legitima infra dictos decem dies proponitur; dicta assignatio non currat, donec, & quousque dicta exceptio, siue recufatio finita fuerit: que probari habeat infra tres dies, & infra alios tres terminari continuos; & his pronuntiatis, locum non habere: currant reo tres dies ad litem contestandam, alias habeatur pro contestata negatiué, alia intimatione minimé expectata. DE FORMA RECUSATIONUM IUDICIS vel Assessoris. VII. (Al margen izquierdo: Vide dicta Prag.) Item siquis voluerit aliquem Iudicem ordinarium, vel eius Assessorem recusare, teneatur, & debeat, infra dictam dilationem causas legitimas in forma iuris opponere. Et medio iuramento aduerare, quod illas malitiosé non proponit, nec diffugiosé; immo credit eas veras fore, & probabiles, ac legitimas: quas tamen, infra tres dies peremptorié prefigendos probare teneatur coram Honor. Gubernatore. Quibus recusationibus non probatis, vel cognito, & declarato illas non procedere, talis recusans censeatur eo ipso condénatus in omnibus expensis, quas alterá partem facere oportuerit. pro quibus fiat executio in continenti, cessante apellatione, & procedatur in causa; & si cognitum fuerit locum habere dictas recusationes, statuimus quód loco recusati Iudicis, alius non suspectus detur, & assumatur, & non adiunctus. QUOD LIS NON DIFFERATUR, PROPTER petitas expensas, si mutatur iudicium, vel petitio. VIII. Item si propter mutationem iudicij, vel correctionem alicuius petitionis, seu instantiae obtentae per alteram partem, peterentur missiones, quód propter ipsam petitionem ipsa lis vlterius prosequi non impediatur, sed quod de ipsis expensis in sententia diffinitiua, ratio habeatur. 

QUOD UTRIQUE PARTIUM FIAT ASSIGNATIO ad ponendum de facto. IX. Item quod factis positionibus, & articulis per actorem, vel renuntiato per eum ad ponendum, fiat assignatio reo vnica decem dierum ad ponedum, & articulandum, quidquid ponere tamen, & articulare voluerit de facto, vlterius non audiendus: vel si actor praetermiserit in causa procedere, stante, & requirente reo detur vnica dilatio sex dierum eidem actori peremptorié, & praecisé ad ponendum, & articulandum. Qui articuli, & positiones, fiant, & fieri debeant per vtramq; partem in vulgari lingua, & Ydiomate Regni Maioricarum. Et cum actor, siue reus praesentat articulos, positiones, siue capitula; in continenti teneatur, & habeat illas medio luramento aduerare etiam absente parte; aliás habeatur pro non praesentatis, & pro tali adueratione, per scriptorem aliquid pro salario non recipiatur.

jueves, 18 de marzo de 2021

Maella, Jesús Pardo, chapurriau, mezcla, castellano, catalán, valenciano

Jesús Pardo, 

Ya habrán adivinado que en Maella se hablaba un idioma especial, el chapurriau, una mezcla de castellano, catalán y valenciano con vocablos y expresiones propias de cada uno de los pueblos de la ribera del Matarraña. Son muy loables los términos que definen utensilios y labores del campo, términos anatómicos, enfermedades y giros referentes a actitudes humanas, especialmente las peyorativas. En el colegio los chicos mezclábamos chapurriau y castellano, lo que daba lugar a situaciones hilarantes que los amigos ....

Ya habrán adivinado que en Maella se hablaba un idioma especial, el chapurriau, una mezcla de castellano, catalán y valenciano con vocablos y expresiones propias de cada uno de los pueblos de la ribera del Matarraña.

marca, Cristina Pardo

https://twitter.com/cristina_pardo/status/583755055460982784?lang=es

https://algente.com/con-rigor-periodistico-ironia-y-buen-humor-cristina-pardo-la-lia-parda-tener-un-trabajo-en-el-que-te-diviertes-es-la-leche/

Los FRANCHISTES y Cristina Pardo // Y un atra idiotada de los franchistes

https://ifc.dpz.es/recursos/publicaciones/37/06/_ebook.pdf

MEM, MIM. Decimotercera letra del alefato arameo. Tiene forma inicial y final. Su sonido es "m". Número cardinal 40 y, prefijada con dálet, es el ordinal cuadragésimo. Su origen pictográfico se refiere a unas olas o aguas; en hebreo y arameo, agua se dice mayim y maya, respectivamente.

mem, arameo, maya, mayim




https://es.wikipedia.org/wiki/%F0%90%A4%8C

lunes, 15 de marzo de 2021

Manel Ramoneda VS José Luis Tivi

Manel Ramoneda VS José Luis Tivi 

1) Joan Cristòfor Colom, noble català, expert mariner, comandant en cap de vaixells del segle XV, viatja, encomanat pel potent lobby mercantil i comercial català, a la recerca de nous mercats on intercanviar mercaderies. Topa amb unes terres inconegudes, creient ell, les índies.

Y llama "la Española" a la primera isla que avista...


Joan Cristòfor Colom, noble català, expert mariner, comandant en cap de vaixells del segle XV, viatja, encomanat pel potent lobby mercantil i comercial català, a la recerca de nous mercats on intercanviar mercaderies. Topa amb unes terres inconegudes, creient ell, les índies.  Y llama "la Española" a la primera isla que avista...


Completen el silogismo: 1. VOX es la manera de ser y de pensar de España: racismo, incultura y crimen a partes iguales. 2. Los colonos españoles [en Cataluña] son subhumanos desarraigados con un nivel cultural que los descalifica como personas. ¿De dónde es y a qué vota Manel?

Els colons espanyols, són desarrelats amb un nivell cultural sota mínims per ser qualificats de persones humanes. Subhumans que pretenen substitució de tot allò que a ella no els agrada o no comprenen per un defecte personal.

Els colons espanyols, són desarrelats amb un nivell cultural sota mínims per ser qualificats de persones humanes. Subhumans que pretenen substitució de tot allò que a ella no els agrada o no comprenen per un defecte personal.

Vox, Vox és la manera de ser, de pensar i de fer, és el model ´españa´. Racisme, incultura i crim a parts iguals. El cap i responsable principal d'aquesta vergonya per a la humanitat, és el Borbó. Fàstic.

Vox, Vox és la manera de ser, de pensar i de fer, és el model ´españa´. Racisme, incultura i crim a parts iguals. El cap i responsable principal d´aquesta vergonya per a la humanitat, és el Borbó. Fàstic.


Este especimen con discurso nazi se considera de izquierdas y así lo expresaría en sondeos y, peor, es considerado como tal por el entorno y resto de la izquierda. Y esto es característico de Cataluña. En el resto de España, este señor se define y se señala como UN FACHA ULTRA.

Para los nuevos, este discurso no es inédito en ERC. Su mítico e idolatrado secretario general Heribert Barrera, al que homenajea Torra, defendía el supremacismo sin complejos, así con los “niggars”, como con los “xarniggars”.

Heribert Barrera, inmigrantes, emigrantes, peligro, Catalunya


"No pretendo que un país haya de tener una raza pura; esto es una abstracción. Pero hay una distribución genética en la población catalana que estadísticamente es diferente a la de la población subsahariana, por ejemplo. Aunque no sea políticamente correcto decirlo, hay muchas características de la persona que vienen determinadas genéticamente, y probablemente la inteligencia es una de ellas". "El cociente intelectual de los negros de Estados Unidos es inferior al de los blancos". "A mí no me parece fuera de lugar esterilizar a una persona que es débil mental a causa de un factor genético".

"No pretendo que un país haya de tener una raza pura; esto es una abstracción. Pero hay una distribución genética en la población catalana que estadísticamente es diferente a la de la población subsahariana, por ejemplo. Aunque no sea políticamente correcto decirlo, hay muchas características de la persona que vienen determinadas genéticamente, y probablemente la inteligencia es una de ellas". "El cociente intelectual de los negros de Estados Unidos es inferior al de los blancos". "A mí no me parece fuera de lugar esterilizar a una persona que es débil mental a causa de un factor genético".

razas catalana vasca