Mostrando entradas con la etiqueta Sapato. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Sapato. Mostrar todas las entradas

miércoles, 29 de abril de 2026

Sabata

Sabata, s. f., soulier.
Voyez Muratori, Diss. 33 et 25; Mayans, Orig. de la leng. esp., t. 1, p. 233; 
t. II, p. 246.
Soven compissas ta sabata.
T. de Bonnefoy et de Blacas: Seign' En.
Souvent tu compisses ton soulier.
Si non disia la messa, sabatas non caussava. V. de S. Honorat.
(chap. Si no díe la missa, sabates no calsabe.)
S'il ne disait pas la messe, souliers il ne chaussait.

José Miguel Gracia Zapater, La Codoñera

Loc. Del suc entro la sabata.
Rambaud d'Orange: Als durs.
Du haut de la tête jusqu'au soulier.
Loc. fig. Pot liar en sa sabata
Que, si puosc, ie 'l vendrai l' erguel
Que fes en la cort de Carduel.
Roman de Jaufre; fol. 52.
Il peut lier dans son soulier (il peut être sûr) que, si je puis, je lui vendrai l'insolence qu'il fit à la cour de Cardueil.
CAT. Sabata. ESP. Zabata (zapato). IT. Ciabatta. (chap. Sabata, sabates.)

- Lo chiquet nessessite sabates. - Que les hi compro lo Espíritu San ! - Ay, José, per favor, supérau.

2. Sabataria, s. f., cordonnerie, fabrication de souliers.
Levar obraduy de sabataria.
Statuts des Cordonniers de Bordeaux. Ord. des R. de Fr., 1461, t. XV, p. 451.
Lever boutique de fabrication de souliers.
ANC. CAT. Sabateria. ESP. Zapatería. PORT. Sapataria. (chap. Sabatería, sabateríes. Són les tendes o botigues favorites de José Miguel Gracia Zapater, de La Codoñera, un membrillo catalanista sossio de Òmnium mes sompo que la sola de una sabata.)

Cendròs, Òmnium Cultural; José Miguel Gracia Zapater,

3. Sabato, s. m., soulier. 
C' ades vulhatz bos sabatos
Portar e caussas benestans.
P. Vidal: Abril issic.
Qu'incessamment vous veuilliez (veuillez) de bons souliers porter et des chausses bienséantes.
El pe portet un sabato.
(chap. Al peu portabe un sabató, una sabata.)
P. Vidal: Lai on cobra.
Au pied il porta un soulier.
ANC. FR. Vieil savaton, vieil cabas.
Rabelais, Épître à la première Vieille.
ESP. Zapato. PORT. Sapato. (chap. Sabató, sabatons; sabata, sabates.)

4. Sabatier, s. m., cordonnier.
E 'l sartr' e 'l sabatier.
(chap. Y los sastres y los sabatés.)
G. Riquier: Pus Dieu.
Et les tailleurs et les cordonniers.
Ballestiers e sabatiers.
Raimond d'Avignon: Sirvens suy.
Arbalétrier et cordonnier.
CAT. Sabater. ESP. Zapatero. PORT. Sapateiro. IT. Ciabattiere. 
(chap. Sabaté, sabatés, sabatera, sabateres.)

5. Sabatat, adj., ensabaté, nom d'une secte religieuse.
Co fan sobr' els eretges e sobr' els sabatats. 
Guillaume de Tudela.
Comme ils font sur les hérétiques et sur les ensabatés.

6. Ensabatat, Essabatat, s. m., ensabaté, nom d'une secte religieuse.
Cassar los eretges e los ensabatatz. Guillaume de Tudela.
(chap. Acassá als herejes y als ensabatats : que porten sabates.)
Chasser les hérétiques et les ensabatés.
D' eretj' o de baudes o dels essabatatz. 
Izarn: Diguas me tu.
D'hérétiques ou de vaudois ou des ensabatés.
(chap. Ensabatat, ensabatats, ensabatada, ensabatades : que porten sabates, calsat en sabates. Estos baudes o vaudois són una secta antiga del cantón del Vaud, a Suiza; se troben textos en chapurriau antic sobre l'añ 1100.)

La nobla leyczon