Mostrando entradas con la etiqueta divendres. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta divendres. Mostrar todas las entradas

miércoles, 2 de septiembre de 2026

Venre, Vendre, divendres, Divenres, Vent, Ven, Ventada - Sobrevent, Sobreven

Venre, Vendre, s. m., lat. veneris, vendredi.
Pierre de Corbiac: El nom de.
Jeudi, vendredi et samedi qui par les Juifs est célébrant (célébré). 
Sel c' al lairo perdonet, al saint vendre.
(chap. Aquell que al lladre va perdoná, lo divendres san.)
Un Troubadour Anonyme: Flors de paradis.
Celui qui au larron pardonna, au saint vendredi.
ESP. Viernes.

2. Divenres, s. m., vendredi.
Del benezeh divenres qu' el filh de Dieu sera mortz.
(chap. Del beneit divendres que lo fill de Deu sirá mort; divendres san.) 
Sera en terra lo divenres e 'l dissapte.
Liv. de Sydrac, fol. 136.
Du vendredi béni que le fils de Dieu sera mort.
Sera en terre le vendredi et le samedi.
ANC. FR. Et tant c'à un quaresme avint
Tout droit au jour du bon devenres.
Fabl. et cont. anc., t. I, p. 210.
Voyez Dia.
(chap. Divendres : día de Venus, veneris. Es un bon día pera enchampá alguna enfermedat venérea si se ix a rondá los pubs y discoteques.)

Markel Bringuè, Marcel Pena, lo pena de Marsel, lo reguer, Franja Viva, Franja Morta, Alguer, Alguero.

Vent, Ven, s. m., lat. ventus, vent.
Belh m' es quan lo vens m' alena
En abril, ans qu' intre mays.
Arnaud de Marueil: Bel m' es quan.
Il m'est beau quand le vent souffle vers moi en avril, avant qu'entre mai.
Falha m vens, quan serai sobre mar.
Bertrand de Born: Ieu m' escondisc. 
Que le vent me manque, quand je serai sur mer.
Fig. El vens d' ergoil. Trad. de Bède, fol. 65.
(chap. Lo ven d'orgull; lo ven del nort, de Raimon, lo catalaniste dels pocs collons.)  
Le vent d'orgueil.
So son los XII vens de vana gloria. V. et Vert., fol. 9.
Ce sont les douze vents de vaine gloire.
Loc. Vogan a forza, et an bon vent. V. de S. Honorat.
Ils voguent à force, et ont bon vent.
Lor cenres gitad' al vent.
(chap. La seua sendra (gitada, tirada) aventada al ven.)
Le Comte de Foix: Frances a.
Leur cendre jetée au vent.
Trastotz los penderon al vent. V. de S. Honorat.
Tous ils les pendirent au vent.
Elh segles non es mas vent.
P. Vidal: Si m laissava.
Le siècle n'est que vent.
Flacs, avars, cor de ven.
P. Vidal: Dieus en sia.
Flasque, avare, coeur de vent.
Escars de fag e larcs de ven.
Alegret: Ara pareisson.
Avares de faits et généreux de vent.
Tot atressi com fortuna de ven
Que torba 'l mar, e fa 'ls peyssos gandir.
P. Cardinal: Tot atressi.
Tout pareillement comme coup de vent qui trouble la mer, et fait les poissons fuir.
- Gaz renfermé dans le corps, pet.
(chap. Gas tancat dins del cos, pet.)
Vol passar tan gen cors avinen
Ab vent de cul, en terra de Suria.
Le Comte de Provence: Amics.
Veut passer si gentil corps avenant avec vent de cul, en terre de Syrie.
Voyez Canon, Cor, Pols.
CAT. Vent. ESP. Viento. PORT. IT. Vento. (chap. Ven, vens.)

2. Ventada, s. f., ventée, coup de vent.
Aiga ni ventada de vens. Trad. de la règle de Ss. Benoît, fol. 2.
Eau et ventée de vent.
CAT. Ventada. (chap. Ventada, ventades; ventolina, ventolines; airegaz.)

Airegaz = Viento fuerte , en Torrevelilla  ven, ventolina a Beseit

3. Ventos, Ventuos, s. m., lat. ventosus, venteux.
Primavera humida et autom ventos... fai yvern ventos. Calendrier provençal.
(chap. Primavera humida y otoño ventós... fa hivern (o ivern) ventós.)
Printemps humide et automne venteux... fait hiver venteux.
- Qui cause des vents dans le corps.
Mel,... sa substancia,... quan es cruza,... es mot ventuoza et inflativa.
Eluc. de las propr., fol. 272.
Miel,... sa substance,... quand elle est crue,... est moult venteuse et gonflative. 
ANC. FR. Comme un venteux ballon de vague en vague saute.
Du Bartas, p. 398.
Non les fiers aquilons de leur venteuse haleine. Bertaut, p. 16.
CAT. Ventos. ESP. PORT. IT. Ventoso. (chap. Ventós, ventosos, ventosa, ventoses.)

4. Ventositat, Ventozitat, s. f., lat. ventositatem, ventosité.
Si de la plaga yeys ventositat. Trad. d'Albucasis, fol. 42.
(chap. Si de la llaga (ferida) ix ventosidat.)
Si de la plaie sort ventosité.
Ventozitat d' estomach. Eluc. de las propr., fol. 146.
(chap. Ventosidat d'estómec.) 
Ventosité d'estomac.
CAT. Ventositat. ESP. Ventosidad. PORT. Ventosidade. IT. Ventosità, ventositate, ventositade. (chap. Ventosidat, ventosidats; pet, pets; petera, peteres. Els pets o los pets va sé un grup de música catalá. Los integrans seguramen enteníen lo ocsitá, pero a escola no lo deuríen adependre.)



5. Ventar, v., venter, souffler.
Quan la doss' aura venta
De ves vostre pais.
B. de Ventadour: Quan la.
Quand la douce aure souffle devers votre pays.
(N. E. Este pais no se refería a los ficticios países catalanes. Ventadour o Ventadorn hablaba y escribía en plana lengua romana, occitano, chapurriau antiguo. Por supuesto, cualquier catalanoparlante podrá todavía comprender su lengua materna, la lengua de òc, Languedoc.)
Platz me...
... Dormir, quan venta ni trona.
(chap. M'agrade dormí cuan vente (fa ven) y trone. A mí, Moncho, tamé, com al monjo de Montaudon.)
Le Moine de Montaudon: Mout.
Me plaît... dormir, quand il vente et tonne.
- Jeter au vent.
(chap. Ventá; vore Ventadó.)
Que fon ars, e fos cenres, c' om lo pogues ventar.
Izarn: Diguas me tu.
Qui fût brûlé, et fût cendre, qu'on le pût jeter au vent.
Loc. O cremar o ventar el vent. V. et Vert., fol. 80.
(chap. O cremá o ventá al ven.)
Ou brûler ou jeter au vent.
- Vanner.
Ab las quals hom venta lo blat. Cartulaire de Montpellier, fol. 115.
(chap. En les cuals se vente lo blat : forca, forques.)
Avec lesquelles on vente le blé.
- Agiter l'air, battre des ailes.
Fig. Joan, l' aigla que tan fort ventava,
Es gran tesaur que mena en Lombardia
L' emperaire.
T. de Jean d'Aubusson et de Nicolet: En Nicolet.
Jean, l'aigle qui si fort battait des ailes, c'est grand trésor que mène en Lombardie l'empereur.
Part. pas. Cant es batut, se deu ventar, e ventat, belament porgar.
Leys d'amors, fol. 36.
(chap. Cuan es batut, se deu ventá, y ventat, bellamen porgá : purgá : llimpiá de grapisos o grapissos, tochets, etc.)
Quand il est battu, il se doit venter, et venté, bellement purifier.
ANC. FR. Li vent à venter si forment que il arrachoit les paveillons.
Chr. de Fr., Rec. des Hist. de Fr., t. III, p. 192.
Et arder en feu, é poiz venter en cendre. Roman de Rou, v. 4228.
CAT. ESP. PORT. Ventar. IT. Ventare. (chap. Ventá : vento, ventes, vente, ventem o ventam, ventéu o ventáu, venten; ventat, ventats, ventada, ventades; ventaré en lo ventadó (les olives); ventaría; si yo ventara lo pallús mesclat en lo gra.)

6. Ventalh, Ventaylh, s. m., ventilateur, éventail.
Pulmo es ventalh del cor.
Eventar... com un ventaylh per mitigar sa granda calor.
Eluc. de las propr., fol. 51 et 105.
Le poumon est le ventilateur du coeur.
Éventer... comme un ventilateur pour mitiger sa grande chaleur.
CAT. Ventall. ESP. Ventalle (abanico). IT. Ventaglio. (chap. Ventall pera avivá lo foc, ventalls; abanico, abanicos, v. abanicá, abanicás; ventiladó, ventiladós.)

batre 3

7. Ventalha, s. f., ventaille, visière, espèce de soupape placée devant la bouche, et qu'on relevait pour respirer.
Desarmatz, fo de peior merce
Que quant el cap ac la ventalha mesa.
Bertrand de Born le fils: Pois sai.
Désarmé, il fut de pire merci que quand au chef il eut la ventaille mise.
Ab ventalha
Ampla pels muscles sus.
Arnaud de Marsan: Qui comte.
Avec ventaille ample par dessus les épaules.
ANC. FR. Il mit le heaume ou chief sans lasser la ventaille.
Hist. de Gérard de Nevers, part. II, p. 60.
CAT. ESP. Ventalla. IT. Ventaglia. (chap. Ventalla, ventalles de una armadura; com una visera, viseres pera la boca.)

8. Ventilar, v., lat. ventilare, agiter, débattre.
Fig. Las causas et questions que si ventilan en las cors.
(chap. Les coses y cuestions que se ventilen a les corts.)
Statuts de Provence. BOMY, p. 11.
Les causes et questions qui se débattent dans les cours.
ANC. FR. Et les enseignes de cendal venteler.
Roman de Garin le Loherain, t. 1, p. 58.
CAT. ESP. PORT. Ventilar. IT. Ventilare. (chap. Ventilá : ventilo, ventiles, ventile, ventilem o ventilam, ventiléu o ventiláu, ventilen; ventilat, ventilats, ventilada, ventilades; ventilaré; ventilaría; si yo ventilara. Dixá entrá aire o ven a una habitassió, casa; ventilá una cuestió a la cort, a un juissi.) 

9. Ventosa, Ventoza, s. f., ventouse.
Las ventosas atyro 'l sanc. Eluc. de las propr., fol. 51.
(chap. Les ventoses atrauen la sang o sanc.)
Les ventouses attirent le sang.
L' art de surgaria et de fleuvatomia et de ventosas.
Statuts des Barbiers de Toulouse. Ord. des R. de Fr., 1457, t. XIV, p. 437.
L'art de chirurgie et de phlébotomie et des ventouses.
CAT. ESP. PORT. IT. Ventosa. (chap. Ventosa, ventoses.)

10. Ventozaire, Ventozador, s. m., ventouseur, celui qui applique les 
ventouses.
Cove que comandes al ventozador que no prema la sua ma.
Trad. d'Albucasis, fol. 54.
Il convient que tu commandes au ventouseur qu'il ne comprime pas la sienne main.
(chap. Ventosadó : aquell que aplique les ventoses, ventosadós, ventosadora, ventosadores.)

11. Ventozacio, s. f., ventousation, action de poser des ventouses.
De ventozacio, et de las qualitatz de uzar de aquelas. Trad. d'Albucasis, fol. 54.
De ventousation, et des qualités d'user de celles-là.
(chap. Ventosassió, ventosassions : acsió de ficá o posá les ventoses.)

12. Ventozar, v., ventouser, appliquer des ventouses.
Part. pas. Una ventoza am la qual es ventozat. Trad. d'Albucasis, fol. 54.
(chap. Una ventosa en la cual es ventosat.)
Une ventouse avec laquelle il est ventousé.
(chap. Ventosá : ficá o posá ventoses; ventosat, ventosats, ventosada, ventosades; no confondre o confundí en ben tossat, cuan te tosse un borrego com Juaquín Monclús per detrás, a traissió.)

13. Ventailli, s. m., du lat. ventilabrum, van.
Lo ventailli, lo qual es en la soa man. Doctrine des Vaudois.
Le van, lequel est en la sienne main.
(chap. Pala de ventá o aventá al ven la palla pera separá lo gra, que pese mes.)

14. Eventament, s. m., ventilation. 
Per eventament sa complexio pren bona dispozicio. Eluc. de las propr., fol. 53.
Par ventilation sa complexion prend bonne disposition.

15. Esventar, Eventar, v., rafraîchir, éventer, faire du vent, souffler.
No t' esventar pas a tot vent. Trad. de Bède, fol. 73.
Ne pas t'éventer à tout vent.
La cordial calor si eventa.
Vent boreal... eventan, dona freior.
Eluc. de las propr., fol. 53 et 133.
La cordiale chaleur s'évente.
Vent boréal... en soufflant, donne froidure.
ANC. FR.
Un doux zéphyre esvante noz beaux champs. 
Scévole de Sainte-Marthe, fol. 64.
ANC. CAT. Esventar. IT. Sventare. (chap. Bufá lo ven, fé ven.)

16. Sobrevent, Sobreven, s. m., sur-vent, vent-arrière.
Be m' a lonc temps menat ab fort aura
Ma bon' amors, co fai naus sobrevens.
Le Moine de Foissan: Be m' a lonc.
Bien m'a longtemps mené avec forte aure mon bon amour, comme fait vaisseau le vent-arrière.
CAT. Sobrevent. IT. Sopravvento. (chap. Sobrevén, sobrevens : ven de popa.)

Lo agüelo y lo Mar.

sábado, 13 de julio de 2024

Falcó, Jaime Juan. En lo dit any 1475 Divendres a 17 del mes de Nohembre


Falcó, Jaime Juan.

(Fragmén de https://librosmoncho.blogspot.com/2024/07/catalogo-manuscritos-biblioteca-universitaria-valencia-tomo-segundo.html)

N.° 948 Historia de algunas cosas más notables pertenecientes a este  Convento de Predicadores de Valencia Compuesta por el muy R. P. F. Jayme Falco Predicador General hijo de hábito de este Convento. Renuévala por orden del M. R. P. Presentado Fr. Vicente Inza Prior de dicho Convento, su más indigno súbdito el P. F. Luis Carbonell hijo de dicha Casa en el año del Señor de 1720.

842 páginas y tres hojas en blanco, a 24 líneas. - Papel 0,310 alto X 0,215 ancho: caja escritura 0,260 X 0,140. - Letra S. XVIII; con reclamos y notas marginales.

Port. (en rojo y negro). - V. en bl. - Prólogo. - Dáse (se da) breve noticia del autor.

- Texto. - De un Dietario manuscrito con letra antigua sacó sumariamente las siguientes memorias el M. R. P. Fr. Jayme Falco. 

(Pag. 807).

El extracto del Dietario es curiosísimo. Comienza en 9 de julio de 1391 y 

termina en la siguiente forma:

“En lo dit any 1475 Divendres a 17 del mes de Nohembre comença a ploure, e lo disapte fins a mig gorn (jorn), e lo Diumenge e dilluns feu bell, e lo Dilluns a 20 de Nohembre en la nit començaren les grans y espantables aygues, que tres dies e tres nits no cesa la gran pluga ultramensura, que paria que los cels fosen uberts, e que lo mon degues perir. De que vengueren los rius barranchs torrents grosos que nunca fonch vist ni hoyt dir, ponts açuts trencats y derrocats, terres arrambladas, arbres derrocats e altres mals, e danis que les aygues avien fet. E continuant no cesar les aygues e grans plutges les gents no podien igir (ixir, eixir) de ses cases, los viures comenaren (començaren) a mancar, lo poble egent (eixint) de Valencia e de tot lo Regne, e encara dels altres regnes pasen gran detriment e les aygues no mancar de dia ni de nit que nunca fonch vist tantes aygues, ni tan grans, e axi generals en lo Regne de Arago, de Valencia de Catalunya e de Castella e en altres Regnes. E lo divendres que fonch primer dia de Dehembre, lo Riu de Valencia derroca tres arcades del pont del Real, moltes cases comencaren a caure en Valencia, manaven e brollaven fons en les cases que avian asgotar, los pous venien a sobreixir y escurrir en los carrers. 

E lo dijous en la nit a 7 de Dehembre vespra de la Concepcio de la Verge Maria foch tanta e tan gran pluja que era cosa de molt gran espant e de gran terror: e ala (a la) mija nit en la gran plaja trona, lampa, caygue pedra e terratremol tot en una hora de que tota Valencia tremola, que paria que Valencia degues perir. E en aquella hora lo lamp feri en lo Monestyr del (dels) Frares Preycadors e leva lo Capell del caragol de la capella del Rey e lança les pedres per tota la placa (plaça) e a la casa de mossen Jordi entra pedra que tota la casa atrona, e lo penel que estava alt en lo capel lanca (lança) a la plaça dels ams.

En aquella nit y hora caygue la torre nova de Mossen Pere Exarch que havia obrat sobre lo portal, e moltes cases, parets foren caygudes en Valencia en aquella nit: E tantes cases foren somogudes que no y bastaven obres de Vila per poder pigar, que en veritat apenes se podia anar per Valencia per los alberchs pigats (.) E si mal en Valencia molt mes en los llochs de fora axi dels deles (de les) montanyes, com dels llochs dels plans.

E lo disapte a 9 de Dehembre fonch ordenat que fesen professo a la Verge Maria de Gracia, e que tot hom dejunas, e los que dejunarien a pa y aygua guanyasen quaranta dies de perdo. fonch ordenat que en la Seu e en cascuna Esglesia de Valencia ans de la Misa sia feta professo al altar de la Verge Maria ab llums en les mans e aqui fos dita la lletania dels set 

Psalms solemnament, ab oracions de serenitat. E mes que fossen dites set misses dels set goigs de la Verge Maria (ab llums en les mans) solemnament e les pluges tot tems durar e no mancar les gents y animals perien, torres, cases caure en Valencia, lo Palau del Bisbe pigat, la casa del bisconte de Chelva, la Den Pellicer, la Den Mompalau, la Den Çaera, la Den Perellos, Den Jaume de Fochs, de Mossen Jaume Pelegri, de mossen Franci Amalrrich, la del Artiacha de Xativa, la Abadia de
S. Berthomeu e moltes altres cases pigades, e caygudes en Valencia e de fora Valencia, que casi les gents e bens y animals perien, que del diluvi 

de Noe ença nos llig aver fet tant de mal ni tants aygues com ara. Les aygues no mancar”.

Fray Jaime Juan, hijo de D. Jaime Falcó, nacido en Valencia a 18 de octubre de 1565, ingresó en el Convento de Santo Domingo, contando 17 años, y obtuvo los cargos de Superior, Vicario, Maestro de novicios, Archivero, Predicador general y Baile de la encomienda de Perpungent en la Orden de Montesa. Falleció en 9 de marzo de 1641.

viernes, 9 de noviembre de 2018

Lo dilluns, perque fem festa

Lo dilluns, perque fem festa,
lo dimats pa descansá,
lo dimecres ném a missa,

lo dijous a festejá,
lo divendres passem cuentes,
y lo dissapte a cobrá.
Dumenge per sé Domenge, no mos dixen treballá.


//

Dilluns fabes a muns.
Dimats fabes a grapats.
Dimecres fabes seques.
Dijous fabes en ous.
Divendres fabes tendres. (diviandres)
Dissabte fabes en recapte.
Dumenge fabes en feche. // lo moc te penge a Beseit

Se pot cantá en la música de Hey Jude de Beatles.


viernes, 13 de abril de 2018

Obriu lo balcó, Juan Carlos Abella

"OBRIU LO BALCÓ", Juan Carlos Abella

Este divendres tornem a fica la nostra poesía en chapurriau.

Obriu lo balcó, Juan Carlos Abella


Que entro lo aire, obriu lo balcó
vull sentí dins de casa
de les flos la seua auló
que de frescó mai ña masa

que la casa sen fico ben plena
y la llum u ompligue tot
del coló de la primavera
avui que no bufe lo ventot

inclus los mobles tenen mes brillo
cuan fa un dia radian
y si fa un dia mes pillo
lo balcó anirem tancan

que entro lo can de la cagarnera
cante felis damun del amelé
anuncian que ya es primavera
ella se vol enamorá tamé

vull escoltá com belen le ovelles
als primes momens del matí
parlen les mares en les filles
al seu corral antes de eixí

y tamé puixe del riu
lo can que fan les granotes
anuncian que está prop lo estiu
aixo les torne mol locotes

sensasions que venen del carré
que a casa nostra an entrat
que no mos costen cap diné
y mos aporten molta felisidat

obriu bé lo balcó
voreu la vida com pase
que pugueu sentí la sensasió
que la vida sense pará avanse

no es bó sentí la quietut
de la gen que no se pot moure
segú que ells tamé auran vullgut
bañas un dia que vá ploure

al carré esta la vida
la tristesa, y la alegria
la esperansa compartida
pos lo sol ix cada dia

obriu lo balcó gran
que se veigue la espiga dorada
eisa flo tan elegan
y a la cagarnera enamorada

obriu lo balcó de dal
que entro lo auló del matí
una aulo fresca, que no fa mal
que tots la puguem compartí.

// Dejad el balcón abierto. Federico García Lorca.