Mostrando entradas con la etiqueta Verro. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Verro. Mostrar todas las entradas

miércoles, 2 de septiembre de 2026

Ver, Veragut, Vernal, Primver, Primavera, Verba, Verbi, Verbal, Verbositat - Verbena

Ver, s. m., lat. verres, verrat.
Demandar on anet
Lor truoia ab vostre ver.
(chap. Preguntá aón va aná la seua gorrina (verra) en vostre verro (gorrino mascle).)
T. de Folquet et de Porcier: Porcier.
Demander où alla leur truie avec votre verrat.
ANC. FR. Un vers ochist un effant,... on trayna et pendi ledit vers, et fu pendus par les piés.
Liv. rouge de la commune d'Abbeville, an. 1323. Carpentier, t. II, col. 754.
CAT. IT. Verro. (chap. Verro, verros; gorrino mascle; No sigues verro! no sigues tan guarro, no siguéu tan guarros!)

Luiset, Chum, gorrino, Valjunquera, mondongo, matansa

2. Veragut, s. m., verrat.
Del groing del veragut.
(chap. Del gruñit del verro.)
T. de Giraud et d'Hugues de S.-Cyr: N Uc.
Du groin du verrat.
3. Verrat, s. m., verrat.
Ordonam de tot verrat. Statuts des bouchers de Bordeaux. Ord. des R. de Fr., 1461, t. XV, p. 415. 
Nous ordonnons de tout verrat.
ESP. Verraco.

Daniel Vives Albesa, Fuentespalda, Fondespala, gorrinet

Ver, s. m., lat. ver, printemps.
Un vers farai dels quatre temps del an,
De ver, d' estiu, d' autompne e d' ivern.
Serveri de Girone: Un vers farai.
Un vers je ferai des quatre temps de l'année, de printemps, d'été, d'automne et d'hiver.
ANC. FR.
Comme la rose au plaisant temps de ver. Cl. Marot, t. II, p. 82.
Voy-cy déjà l'esté qui tonne,
Chasse le peu durable ver.
Œuvres de Du Bellay, fol. 108.

2. Vernal, adj., lat. vernalis, printanier, du printemps.
Vernal calor.
Equinocci vernal.
Eluc. de las propr., fol. 24 et 122.
Printanière chaleur.
Équinoxe du printemps.
CAT. ESP. PORT. Vernal. IT. Vernale. (chap. Vernal, vernals : que perteneix a la primavera.)

3. Primver, s. m., primevère, printemps.
On lit dans les Commentaires de César, lib. VI, cap. 3:
Concilio galliæ primo vere ut instituerat indicto.
L' intran d' automn' e de primver. Brev. d'amor, fol. 44.
L'entrée d'automne et de printemps.

4. Primavera, s. f., primevère, printemps. 
El temps de primavera. Brev. d'amor, fol. 45.
(chap. Al tems de primavera.)
Au temps de printemps.
CAT. ESP. PORT. IT. Primavera. (chap. Primavera, yo ya ting 48 primaveres al añ 2026, aixina que podéu sabé o sabre a quín añ vach naixe. Agarréu la calculadora y fiquéu 2026-48.)

 Ramón Guimerá Lorente, Moncho de Beceite, Beseit

Verba, s. f., lat. verbum, parole, mot, terme.
Vers ses verba, es niens.
Bernard de Venzenac: Pus vey lo.
Vers sans parole, c'est rien.
Special so d' esturmens ses verba. Leys d'amors, fol. 41.
Spécial son d'instruments sans parole.

2. Verbi, s. m., parole, mot, terme.
Enganar la gen
Ab verbis dauratz de sen.
Aimeri de Peguilain: So dont hom.
Tromper la gent avec mots dorés de sens.
CAT. Verb. ESP. PORT. IT. Verbo. (chap. Verbo, verbos; normalmén mos referim a les paraules que indiquen una acsió, pero verbo es, per se, una paraula.)

3. Verbal, adj., lat. verbalis, verbal.
Corals esser deu yssament
Contricios de penedent;
Quar, qui l' a solamen verbal
Senes coratge, re no val.
Brev. d'amor, fol. 109.
De coeur doit être pareillement la contrition du pénitent; car, qui l'a seulement verbale sans volonté, elle ne vaut rien.
- En terme de grammaire.
Noms verbals, quan se deriva del verb. Leys d'amors, fol. 49.
(chap. Nom verbal, cuan se derive del verbo.)
Nom verbal, quand il se dérive du verbe.
CAT. ESP. PORT. Verbal. IT. Verbale. (chap. Verbal, verbals.)

4. Verbositat, s. f., lat. verbositatem, verbosité, prolixité.
Verbositatz,... es cant hom ditz motas paraulas las quals no so necessarias.
Leys d'amors, fol. 119.
Verbosité,.… c'est quand on dit de nombreuses paroles, lesquelles ne sont pas nécessaires.
CAT. Verbositat. ESP. Verbosidad. PORT. Verbosidade. (chap. Verbosidat, verbosidats; verbossidat, verbossidats.)

5. Verbar, v., parler, articuler, prononcer.
Part. pas. Cant er verbatz.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Quand (ce) sera prononcé.

6. Verbe, Verb, s. m, lat. verbum, verbe.
Verbes es apelatz,... et significa alcuna causa far.
Tuit li verbe de la prima conjugazo.
(chap. Tots los verbos de la primera conjugassió : cantá, ballá; Nacho Sorolla, vesten a cagá.)
Gramm. provenç.
Verbe il est appelé,... et signifie aucune chose faire.
Tous les verbes de la première conjugaison.
CAT. Verb. ESP. PORT. IT. Verbo. (chap. Verbo, verbos.)

7. Adverbe, Adverbi, s. m., lat. adverbium, adverbe.
Adverbes es apellatz, quar justa lo verbe deu esser.
Tuit li adverbe que finissen en en. Gramm. provençal.
(chap. Tots los adverbios que acaben en EN. Afortunadamen, consienmen, lingüísticamen.)
Adverbe il est appelé, parce qu'auprès du verbe il doit être.
Tous les adverbes qui finissent en EN.
Noms adverbials es cant se deriva d' adverbi. Leys d'amors, fol. 50.
(chap. Nom adverbial es cuan se derive d'adverbio.) 
Le nom est adverbial quand il se dérive d'adverbe.
CAT. Adverbi. ESP. PORT. Adverbio. IT. Avverbio. (chap. Adverbio, adverbios.)

8. Adverbial, adj., adverbial.
Noms adverbials es cant se deriva d' adverbi. Leys d'amors, fol. 50.
Le nom est adverbial quand il se dérive d'adverbe.
CAT. ESP. PORT. Adverbial. IT. Avverbiale. (chap. Adverbial, adverbials.)

9. Proverbi, s. m., lat. proverbium, proverbe, adage, sentence.
Com lo proverbis ditz.
(chap. Com lo proverbi o proverbio va di : díe.)
Deudes de Prades, Auz. cass.
Comme le proverbe dit.
Sabieza quer los esconduz proverbis. Trad. de Bède, fol. 37.
La sagesse cherche les sentences cachées.
CAT. Proverbi. ESP. PORT. IT. Proverbio. (chap. Proverbio, proverbios; proverbi, proverbis.)

10. Proverbiar, v., s'apostropher, se disputer.
Lo coms G. los aus proverbiar. Roman de Gerard de Rossillon, fol. 58.
Le comte Gérard les entend s'apostropher.
Part. pas.
Ferabras lo regarda e a 'l proverbiat. Roman de Fierabras, v. 1187.
Fierabras le regarde et l'a apostrophé.

11. Reproverbi, s. m., proverbe, adage.
Alcunas gens aytals proverbis vulgars apelo reproverbis. 
Leys d'amors, fol. 138.
Aucunes gens de telles sentences vulgaires appellent proverbes.
(N. E. Ver la obra de Carlos Ros o Ròs: tratat de adages, y refranys valencians.)

Verbena, Vervena, Berbena, s. f., lat. verbena, verveine.
Verbena e milfueilh.
Vervena vert truzaretz fort.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Verveine et millefeuille.
Verveine verte vous pilerez fortement.
Berbena las nafras sana. Brev. d'amor, fol. 50.
(chap. Verbena les ñafres sane.)
Verveine les blessures guérit.
CAT. Berbena. ESP. PORT. IT. Verbena. (chap. Verbena, verbenes : planta y festa.)