- Está plorán.
- No té mamelles.
bragué
Vist a Twitter - Humor en Valencià (Normes del Puig)
Res que vore en lo catalanista lladre Ximo Puig
champouirau, chapurriau, chapurriat, chapurreau, la franja del meu cul, parlem chapurriau, escriure en chapurriau, ortografía chapurriau, gramática chapurriau, lo chapurriau de Aguaviva o Aiguaiva, origen del chapurriau, dicsionari chapurriau, yo parlo chapurriau; chapurriau de Beseit, Matarranya, Matarraña, Litera, Llitera, Mezquín, Mesquí, Caspe, Casp, Aragó, aragonés, Frederic Mistral, Loís Alibèrt, Ribagorça, Ribagorsa, Ribagorza, astí parlem chapurriau, occitan, ocsitá, òc, och, hoc
- Está plorán.
- No té mamelles.
Vist a Twitter - Humor en Valencià (Normes del Puig)
Res que vore en lo catalanista lladre Ximo Puig
Capitol XC. Com la senyora crida lo seu spos Joseph que hoys lo seu fill que ja hauia començat a parlar.
La senyora volent comunicar a joseph lo gran goig que tenia com lo senyor fill seu començaua a parPlar crida dient. ¶ Venite et audite quia (qnia) dominus locutus est. Volent dir. Veniu joseph e haureu alegria car hoyreu lo senyor fill meu que ja parla. E ell venint ab goig inestimable acostas a la senyora e prengue lo Rey del cel dels braços de sa senyoria: e ab gran feruor de amor alçaual en alt començant lo a ballar: dientli. ¶ Loquere domine et audiat seruus tuus: sonet vox tua in auribus meis. Volent dir. Parlau senyor meu e hojaus lo seruidor vostre: sone la dolçor de la vostra veu dins les mies orelles: e descansare de tots los meus treballs. E lo senyor mirant lo en la cara ab vna rialleta posantli les manetes sobre lo cap deyali balbucejant Pare. O qui pot estimar quanta fon la dolçor que la anima de Joseph senti hoint vna tal paraula: quant repos e descans prengue en tots los treballs seus. E per extrem goig lança moltes lagrimes: e dix. O bonea infinida quanta es aquesta que yo hoia de vostra magestat vna tan amable paraula tots los treballs e congoixes que passar poria son cami delit: puix me veig senyor per vos tant amat e fauorit. O senyor que mes puja e mes alegra vna consolacio vostra que tots los delits e plaers e prosperitats que en lo mon hauer se poden. O vida mia y tan rich y tan heretat so yo tenint a vos en los meus braços. Tots los plaers e prosperitats de aquesta miserable vida serien per los mortals auorrits si de vostra clemencia sentien vna poqueta consolacio. E la excellent senyora mirant la festa y alegria que joseph feya staua molt aconsolada y contenta: e deyali. O joseph aquest senyor fa bon seruir e amar qui largament y abundosa pagua e satisfa als seruidors seus donant a ells. Pro terrenis celestia pro temporalibus sempiterna pro modicis magna. Car per les coses terrenals leixades per amor sua dona les celestials: per les temporals les eternals: e per minim treball infinit repos. E axi la senyora e joseph ab aquestes consolacions que del fill de deu sentien passauen los treballs e pobrea de la peregrinacio sua: e com mes creixia lo senyor pus clar parlaua: car en totes les coses humanes volgue sa clemencia esser semblant als altres homens: e la senyora augmentaua en moltes consolacions hoint les diuinals paraules del seu amat fill.
La música se va inventá anán Pachín y son pare a damún del carro. Costa aball, li va preguntá lo sagal : - Parará, papa? - Parará Pachín – parará, papa? - Parará Pachín, y aixina se va fé la primera música. // L´invento de la música lo sé d´un atra manera: Eren dos valensiáns llimpián una granja de gorrinos. - Ché, Vicent, Fa Sol. Y l´atre conteste: Sol Fa. Y los gorrinos féyen Dorremi. Dorremi. Dorremi ... // A Beseit, anaben José y son pare en lo carro carregat y teníen que baixá la costa del barrang dels predicadós per a arribá hasta lo prat. Joseret anabe detrás y teníe que aná frenán en la barra de freno, pero com ere mol furigaña sen va aná a follá nius, y va dixá a son pare sol al carro carregat. Una vegada a la costa, son pare díe : - Frena, Cosé (José), que aixó platine (patine), Frena, Cosé, que aixó platine, Frena, Cosé, que aixó platine !!! - Pero lo sagal no frenabe perque estabe enjugassat follán nius per aquells chops de la vora del Matarraña. Aixina que van baixá lo carro a cormull de lleña y lo macho tan a escape que pareixíe que li hagueren fregat un bicho al cul al pobre animal. // |