Mostrando entradas con la etiqueta pontet. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta pontet. Mostrar todas las entradas

lunes, 24 de noviembre de 2025

Pont, Pon

Pont, Pon, s. m., lat. pontem, pont.

Aissi com cel que pass' un estreit pon

Que non s' auza nulla part desviar.

Faidit de Belistar: Tot atressi.

Ainsi comme celui qui traverse un pont étroit, de sorte qu'il ne s'ose nulle part dévier.

Per un pont passavan l' aygua.

(chap. Per un pon passaben l' aigua.) 

V. de S. Honorat. 

Par un pont ils passaient l'eau.

Fig. La costuma es lo pons per hon lo diable intra en l'arma.

(chap. La costum es lo pon per aon lo diable o dimoni entre al alma.)

V. et Vert., fol. 11. 

La coutume est le pont par où le diable entre dans l'âme.

Loc. Ton

Los Frances e 'ls escorsa, 

E 'ls pen e 'n fai pon.

G. Figueiras: Sirventes vuelh. 

Tond les Français et les écorche, et les pend et en fait pont (leur passe dessus).

Doncx pus re no ns pot valer 

Que tug no passem al grieu pon.

P. Cardinal: Sitot non ai. 

Donc puisque rien ne nous peut valoir que tous nous ne passions sur le pont difficile. 

Semblans es 

De lui, (de Dieu) qu'es passat al sieu pon.

Guillaume, moine de Beziers: Quascus plor. 

Il est semblable à lui, (à Dieu) vu qu'il est passé sur le sien pont (il a éprouvé les mêmes souffrances). 

CAT. Pont. ESP. Puente. PORT. IT. Ponte. (chap. Pon, pons; pontet, pontets; v. pontejá.)

Pon, pont, Ponou, pont nou, Beceite, Beseit, riada, 1957, b&n


2. Pontificat, s. m., lat. pontificatus, pontificat. 

Voyez Denina, t. III, p. 191.

Regnant, per aquel temps, en pontificat, Jonyssen III.

Chronique des Albigeois, col. 2. 

Régnant, par ce temps-là, en pontificat, Innocent III.

CAT. Pontificat. ESP. PORT. Pontificado. IT. Pontificato.

(chap. Pontificat, pontificats; pontífice, pontífices.)

3. Pontifical, adj., lat. pontificalis, pontifical.

Ostar totz los signes pontificals.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 217. 

Oter (ôter, oster) tous les signes pontificaux. 

Adv. comp. L' avesque de Magalona vestit en pontifical.

(chap. Lo obispo de Magalona vestit en o de pontifical, pontificalmen.)

Carya Magalon, p. 40. 

L'évêque de Maguelonne vêtu pontificalement.

CAT. ESP. PORT. Pontifical. IT. Pontificale.

4. Pontage, s. m., pontage, droit de passage sur un pont.

(chap. Pontage, dret de passá per un pon; ells són francs de pontage : no han de pagá este ardit que fique aquí daball:)

Paya un ardit de pontage.

Francs de pontage.

Fors de Béarn, p. 1090.

Paie un liard de pontage. 

Francs de pontage.

CAT. Pontatge. ESP. Pontage (derecho de pontazgo, pontaje).


Popa

miércoles, 12 de abril de 2017

dalla

Dalla

fulla, brindó, pontet, rastell, rampill, mánec, maneta, manelló, manilló, maniguill, costella de la fulla, falte la pedra per a esmolá y la enclusa

fulla, brindó, pontet, rastell, rampill, mánec, maneta, manelló, manilló, maniguill, costella de la fulla, falte la pedra per a esmolá y la enclusa

dalla, guadaña, segar, segador, dallador


dalla, guadaña, segar, dalla moderna

dalladós, dallá, dalla, dalle
dalladós, dallá


La dalla és una eina agrícola emprada principalment per tallar l'herba farratgera.
Consisteix en un mànec llarg (fins a 170 cm) fet abans de fusta i actualment també d'altres materials metàl·lics o plàstics i una làmina metàl·lica menys corbada que la falç però molt més llarga, de fins a 80 cm normalment. També necessita un altre petit mànec al mig del mànec llarg per poder controlar l'operació de dallar. Per utilitzar-la la làmina metàl·lica es disposa paral·lela a la superfície a tallar. És una eina ràpida però perillosa, especialment si es treballa en equips de dalladors situats a prop.
En el País Basc i Cantàbria la dalla constitueix un dels esports tradicionals concretament l'anomenat segalaritza o siega a dalle que consisteix en una competició de segar herba amb la dalla.
La dalla no va aparèixer a Europa fins als segles XII i XIII i va substituir la falç en alguns casos. Actualment la seva feina la fan màquines accionades amb motors.
En la iconografia popular es presenten amb una dalla el Pare Temps, els Quatre genets de l'Apocalipsi i la Mort especialment en el cristianisme interpretada com a segadora d'ànimes i vestida de negre amb una caputxa que no permet veure que en realitat és un esquelet. Es va triar la dalla com a símbol de mort perquè en tallar iguala totes les herbes, tal com la mort arriba igual a tots els éssers vius (catalans inclosos) sense importar l'origen.

Vegeu tambéModifica