Raspalh, Rassa, Rastelar

Raspalh, s. m., balle, pellicule qui couvre le grain de blé.

El mons es treballatz e las,

Ples d'enjan, fals et enveyos,

E digz e fagz tornatz atras;

Vengutz em del gra al raspalh.

Bernard de Venzenac: Iverns vay.

Le monde est tourmenté et las, plein de tromperie, faux et envieux, en dits et faits tourné en arrière; nous sommes venus du grain à la balle.

(chap. Raspall : barallofa, clasca, película que cubrix lo gra de blat.)

Rassa, s. f., extorsion.

Monopoli o rassa ni trassa... no sia facha en Monpeslier. Statuts de Montpellier, de 1204.

Que monopole ou extorsion ni queste... ne soit fait dans Montpellier.

No fazens trassa ni rassa ni monopoli. Statuts de Montpellier, fol. 186.

Ne faisant queste ni extorsion ni monopole. 

Rastelar, v., ratisser, herser.

Part. pas. Camp... regirat, rastelat, semenat, serclat.

Eluc. de las propr., fol. 162. 

Champ... retourné, hersé, semé, sarclé.

ESP. Rastillar, rastrillar. IT. Rastrellare. (chap. Rasclejá, rasclechá en un rascle; rastellá en un rastell; rascles; rastells; yo rasclejo, rascleges, rasclege, rasclegem o rasclejam, rasclegéu o rasclejáu, rasclegen; rasclejat, rasclejats, rasclejada, rasclejades; yo rasclejaré; yo rasclejaría; si yo rasclejara; rasclejadó, rasclejadós, rasclejadora, rasclejadores.)

dalla

Dalla

fulla, brindó, pontet, rastell, rampill, mánec, maneta, manelló, manilló, maniguill, costella de la fulla, falte la pedra per a esmolá y la enclusa

https://ca.m.wikipedia.org/wiki/Dalla

dalladós, dallá

Viquipèdia en dialecte catalá:

La dalla és una eina agrícola emprada principalment per tallar l'herba farratgera.

Consisteix en un mànec llarg (fins a 170 cm) fet abans de fusta i actualment també d'altres materials metàl·lics o plàstics i una làmina metàl·lica menys corbada que la falç però molt més llarga, de fins a 80 cm normalment. També necessita un altre petit mànec al mig del mànec llarg per poder controlar l'operació de dallar. Per utilitzar-la la làmina metàl·lica es disposa paral·lela a la superfície a tallar. És una eina ràpida però perillosa, especialment si es treballa en equips de dalladors situats a prop.

En el País Basc i Cantàbria la dalla constitueix un dels esports tradicionals concretament l'anomenat segalaritza o siega a dalle que consisteix en una competició de segar herba amb la dalla.

La dalla no va aparèixer a Europa fins als segles XII i XIII i va substituir la falç en alguns casos. Actualment la seva feina la fan màquines accionades amb motors.

En la iconografia popular es presenten amb una dalla el Pare Temps, els Quatre genets de l'Apocalipsi i la Mort especialment en el cristianisme interpretada com a segadora d'ànimes i vestida de negre amb una caputxa que no permet veure que en realitat és un esquelet. Es va triar la dalla com a símbol de mort perquè en tallar iguala totes les herbes, tal com la mort arriba igual a tots els éssers vius (catalans inclosos) sense importar l'origen.

Vegeu tambéModifica

• Falç o corbella
• Falçó