Mostrando entradas con la etiqueta possessios. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta possessios. Mostrar todas las entradas

jueves, 27 de noviembre de 2025

Possessio, Possession, Possecio

Possessio, Possession, Possecio, s. f., lat. possessionem, possession, propriété.

Tro cobres sas possessios.

(chap. Hasta que recobrare les seues possessions, propiedats.)

Boniface de Castelane: Era pueis.

Jusqu'à ce qu'il recouvrât ses possessions. 

El dalfis te vostras possessios.

(chap. Lo Delfín té les vostres possessions; fill del rey de Fransa.)

Granet: Comte Karle.

Le dauphin tient vos possessions. 

Loc. Dregz es doncs que aion Dieu en lur possessio.

Seran en possessio de la terre dels vivens

Prenes possessio del regne del cel.

V. et Vert., fol. 58 et 82.

Il est donc juste qu'ils aient Dieu eu leur possession.

Ils seront en possession de la terre des vivants. 

Prenez possession du règne du ciel. 

Si es plag de possession.

Trad. du Code de Justinien, fol. 15. 

Si c'est plaid de possession.

CAT. Possessió. ESP. Posesión. PORT. Possessão. IT. Possessione.

(chap. Possessió, possessions; propiedat, propiedats) 

Possessió, possessions; propiedat, propiedats

(Possessió a Mallorca, Son Reus.)

 

2. Possessor, s. m., lat. possessor, possesseur, propriétaire. 

Si aquel om, que es vencutz de la causa qu' el ten, fo bone fidei possessor.

Trad. du Code de Justinien, fol. 18.

Si cet homme, qui est évincé de la chose qu'il tient, fut de bonne foi possesseur.

CAT. Possessor. ESP. Posesor. PORT. Possessor. IT. Possessore.

(chap. Possessó, possessós, possessora, possessores; propietari, propietaris, propietaria, propietaries.)

3. Possezeyre, Possezidor, s. m., possesseur, propriétaire.

Lo possezeyre, per la cauza possezida.

(chap. Lo possessó o propietari, per la cosa posseída.)

Leys d'amors, fol. 131.

Le possesseur, par la chose possédée. 

Possezidors de la terra dels vivens.

Verays possezidors.

V. et Vert., fol. 58 et 56. 

Possesseurs de la terre des vivants.

Vrais possesseurs.

CAT. Posseidor. ESP. Poseedor. PORT. Possuidor. IT. Posseditore.

(chap. possessó, possessós, possessora, possessores; propietari, propietaris, propietaria, propietaries.) 

4. Possessiu, adj., lat. possessivus, possessif, terme de grammaire.

Es ditz possessius, quar significa possessio.

Leys d'amors, fol. 57. 

Il est dit possessif, car il signifie possession.

CAT. Possessiu. ESP. Posesivo. PORT. IT. Possessivo. 

(chap. Possessiu, possessius, possessiva, possessives.)

5. Possedar, v., posséder.

Cals posseda o cals non.

Trad. du Code de Justinien, fol. 19. 

Quel possède ou quel non.

6. Possedir, Possezir, v., lat. possidere, posséder, jouir.

Usar e possedir bonament, paiziblament.

Terrier de la Confrérie du Saint-Esprit de Bordeaux, fol. 190.

User et posséder bonnement, paisiblement.

Dezirat ai possezir 

Grat dels pros e manentia.

G. Riquier: Creyre m'an. 

J'ai désiré posséder affection des preux et richesse. 

Neguna terra non tenia ni possezia.

V. de Bertrand de Born

Nulle terre il ne tenait ni possédait. 

Part. pas. Aquells... cuy Dieus aura possezitz en aquest segle.

V. et Vert., fol. 58.

Ceux... que Dieu aura possédés en ce siècle. 

Per la qual antiquament fo possezida.

Eluc. de las propr., fol. 163.

Par laquelle anciennement elle fut possédée. 

CAT. Posseir. ESP. Poseer. PORT. Possuir. IT. Possedere. (chap. posseí: posseíxco o posseíxgo, posseíxes, posseíx, posseím, posseíu, posseíxen; posseít, posseíts, posseída, posseídes.)

7. Despossezir, v., déposséder, dépouiller.

Part. pas.

De que autre a tort sia despossesitz.

Guillaume de Mur: D'un sirventes. 

De quoi autre à tort soit dépossédé. 

Car ieu l'ay despost.

Abr. de l'A. et du N.-T, fol. 15. 

Car je l'ai dépossédé.

CAT. Desposseir. ESP. Desposeer. (chap. Desposseí, despullá (: "despojá") de, traure, tolre: desposseíxco o desposseíxgo, desposseíxes, desposseíx, desposseím, desposseíu, desposseíxen; desposseít, desposseíts, desposseída, desposseídes; despullo, despulles, despulle, despullem o despullam, despulléu o despulláu, despullen; despullatdespullatsdespulladadespullades)

despullo, despulles, despulle, despullem o despullam, despulléu o despulláu, despullen; despullat, despullats, despullada, despullades


Post

viernes, 20 de octubre de 2023

LVII, Cristias vey perilhar Per colpa dels regidors,

LVII.


Cristias vey perilhar

Per colpa dels regidors,

Quar entr' elhs no cap amors

Ni patz ni dreitz, qu' ab tortz far

Son d' autruy dreg enveyos,

E creys lurs iniquitatz,

Creyssen lurs possessios.


En aisso truep voluntos

Lo pus de las poestatz;

Ja non dirai dels prelatz

Qu' ilh devon governar nos,

Mostran via per salvar;

Si s fan don lur tanh lauzors,

E dieus fassa 'ls drech guidar!


Per sas obras deu mostrar

Selh que repren las follors,

Si que 'l n' eschaya honors;

Qu' ayssi deu hom essenhar,

Quar non es maiestres bos

Per sol dictar apelatz,

Si 'ls faitz no fay cabalos.


Aisso lais, qu' autra razos

M' o tolh don suy apessatz,

Qu' els reys truep desacordatz,

Que d' un voler non sai dos;

Tant vol quascus contrastar

Ab l' autre, don es paors

Que dieus tot o desampar.


Un temps vol dieus yssausar

Crestias, e 'l fon sabors,

Quar el pus era valors;

E pessavan d' elh honrar

Contra Sarrazis fellos,

Et avian entr' elhs patz

Et amor totas sazos.


Mas er es contrarios

L' us a l' autre, que duptatz

No y es enjans ni baratz

Ni cuberta tracios;

L' us cuia l' autr' enjanar:

Mas pus greu m' es dels maiors,

Qu' el mals pot a mais montar.


Quan l' us ve l' autre baissar,

Se deurian far socors,

Quar qui val a valedors;

Mas estiers los vey obrar,

Que del creysser son gilos

E del mermar fan solatz,

Qu' om val als pus poderos.


Bos reys castellas, N Anfos,

Ab dreg faits tot quant fassatz

Et auretz pro companhos.


El devers sia gardatz

Vostres, e 'l pretz per vos.


Giraud Riquier.

miércoles, 18 de octubre de 2023

XXVII, Ab greu cossire Fau sirventes cozen; Bernard Sicart de Marjevols.

XXVII.


Ab greu cossire

Fau sirventes cozen; 

Dieus! qui pot dire 

Ni saber lo turmen,

Qu' ieu, quan m' albire,

Suy en gran pessamen;

Non puesc escrire

L' ira ni 'l marrimen,

Qu' el segle torbat vey,

E corrompon la ley

E sagramen e fey,

Q' usquecx pessa que vensa

Son par ab malvolensa,

E d' aucir lor e sey,

Ses razon e ses drey.


Tot jorn m' azire

Et ai aziramen,

La nueg sospire

E velhan e dormen;

Vas on que m vire,

Aug la corteza gen

Que cridon Cyre

Al Frances humilmen:

Merce an li Francey,

Ab que veio 'l conrey,

Que autre dreg no y vey.

Ai! Toloza e Proensa

E la terra d' Agensa,

Bezers e Carcassey

Quo vos vi e quo us vey!


Cavallairia,

Hospitals ni maizos,

Ordes que sia

No m' es plazens ni bos;

Ab gran bauzia

Los truep et orgulhos,

Ab simonia,

Ab grans possessios; 

Ja non er apellatz

Qui non a grans rictatz

O bonas heretatz;

Aquelhs an l' aondansa

E la gran benanansa;

Enjans e tracios

Es lor cofessios.


Franca clercia,

Gran ben dey dir de vos,

E s' ieu podia

Diria 'n per un dos;

Gen tenetz via

Et ensenhatz la nos;

Mas qui ben guia

N' aura bos gazardos;

Res no vey que us laissatz,

Tan quan podetz donatz,

Non autz cobeytatz,

Sofretz greu malanansa

E vistetz ses coinhdansa;

Mielhs valha dieus a nos

Qu' ieu no dic ver de vos!


Si quo 'l salvatges

Per lag temps mov son chan,

Es mos coratges 

Qu' ieu chante derenan;

E quar paratges

Si vai aderrairan,

E bos linhatges

Decazen e falsan,

E creys la malvestatz,

E 'ls baros rebuzatz,

Bauzadors e bauzatz

Valor menon derreira

E deshonor primeyra;

Avols ricx e malvatz

Es de mal heretatz.


Rey d' Aragon, si us platz,

Per vos serai honratz.


Bernard Sicart de Marjevols.