Mostrando las entradas para la consulta conrey ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta conrey ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

martes, 5 de diciembre de 2023

Giraud de Borneil. Aquest terminis clars e gens,

Giraud de Borneil.


Aquest terminis clars e gens, 

Qu'es tan deziratz e volgutz, 

Deu esser ab joy receubutz, 

E quasqus en sia jauzens,

Quar ven estatz 

Ab sas clartatz; 

A cui non platz 

Jois ni solatz, 

Non es amatz 

Ni amaire.


Era m melhura mos talens 

Pel joy, quar issem a la lutz, 

Que totz lo deportz e 'l desdutz 

Covens qu' esta sazon comens,

Pos vey los pratz

E 'ls boys foillatz;

E vuelh sapchatz

Per amistatz

Suy envezatz 

E chantaire.


Mos cors es pus gays e jauzens,

Quar m' es us messatgiers vengutz

Que m retray d' un' amor salutz

Don mi ven joys e jauzimens;

Si 'n suy estatz

Lonc temps iratz,

Desacordatz,

D'amor sobratz,

Ar puesc assatz

De joy faire.


Mout es grans la proez' e 'l sens

Qu' il a, que fis sabers l' adutz,

Qu'anc non fon per lieys mantengutz

Erguelhs, ni no 'l passet las dens; 

Qu' umilitatz,

Don es cargatz

Sos cors prezatz,

La ten en patz

E 'l digz parlatz

E non gaire.


Sobre totz bos ensenhamens

Aitan fort es sos pretz crezutz, 

E 'l sieus sens per melhor tengutz,

Ni ja no l' en er fag contens,

Qu' ilh a puiatz

Los aussors gratz;

Qu' alhs pus senatz

Es, so sapchatz, 

Greus la meitatz 

A retraire.


Domna, mos pes e mos entens 

E totz mos respietz es cazutz, 

Et en vostra merce vengutz, 

E prenda us de mi chauzimens,

Qu' ieu sui d' un latz

Pel col lassatz,

A vos donatz

Et autreiatz, 

Quar tant eratz 

De bon aire. 


Domna, volhatz 

Que mos pensatz 

Sia vertatz, 

E, s' a vos platz, 

Ma volontatz 

M' en esclaire. 


A penas sai comensar

Un vers que vuelh far leugier;

E si m' ai pessat des ier 

Qu'el fezes de tal razo 

Que l' entenda tota gens, 

E qu' el fassa leu chantar, 

Qu' ieu 'l fas per plan deportar. 


Be 'l saupra plus cubert far, 

Mas non a chans pretz entier

Quan tug non son parsonier,

Qui que s n' azir, mi sap bo 

Quant aug dire per contens 

Mo sonet rauquet e clar,

E l' aug a la font portar.


Ja plus volrai clus trobar,

Non cug aver mon parier,

Ab so, que ben ai mestier

A far una leu chanso;

Qu' ieu cug qu' atrestan grans sens

Es, qui sap razon gardar,

Cum dels motz entrebescar. 


D' als m' aven a cossirar

Qu' ieu am tal que non enquier:

Per so quar del cossirier

Sai be que s fa mesprezo, 

Que farai? qu' us ardimens 

Mi ven qu' ieu l' an razonar, 

E paor fai m' o laissar. 


Ben lo i volria mandar, 

Si trobava messatgier: 

Mas si 'n fas autrui parlier 

Ieu tem qu' ella m n' ochaizo; 

Quar non es ensenhamens 

Qu' om ja fass' autrui parlar

D'aisso que sols vol celar.


Tant be m saup lo cor emblar 

La beutat e 'l pretz sobrier

Que gran batailla 'n sufier,

Car no i vauc ad espero;

Pueis m' en ven us espavens 

Que m' en fai dezacordar, 

E mon ardimen bayssar.


Ges no la puosc oblidar, 

Tan mi fai gran dezirier! 

Ieu vuelh pietz qu' a mon guerrier

Selui que d' als me somo,

Quar lai es mos pessamens,

E miels no m pot solassar 

Sol que m lays de lieys pessar.


Cossiriers m' en es guirens

Qu'anc ren tan no m puoc amar

Pus la vi, ni tener car.

___


Si per Mon Sobre Totz no fos

Que m ditz qu' ieu chant e sia gays,

Ja 'l suaus temps, quan l' erba nays, 

Ni pratz, ni rams, ni bosc, ni flors,

Ni durs senhers, ni van' amors, 

No m pogram metre en eslays:

Mas d' aisso m tenc ab lui 

Que, pos joys falh e fui, 

Merma pretz e barnatz; 

E pois las poestatz 

S' estraigneron de jay, 

De quan que 'l piegers fay

No fon per mi lauzatz;

Qu'aissi m suy cosseillatz, 

Que nulh ric non envey 

Que trop mal senhorey.


Selha vetz era 'l segles bos 

Quan per tot aondava jays, 

E selh grazitz on n' era 'l mays, 

E pretz s' aveni' ab ricors: 

Ar appell' om pros los peiors 

E sobrier selh que pieitz s' irais;

E selh que mais adui,

Cum que s pot, del autrui, 

Sera plus enveiatz. 

De que m tenh per forsatz, 

Qu'om d' avol plait savay

Cuelha bon pretz veray

Don degr' esser blasmatz

E vos, quar non pessatz 

Si s tanh qu' om pretz autrey

A sel que lag feuney.


Mal fon capdelada razos

Des qu' om tenc per pros los savays,

E 'ls francs e 'ls cortes e 'ls verays

Razonet hom per sordeiors;

E moc la colpa dels aussors

Quant de vers brezillet ni frays,

Qu' eras no sai per cui 

Tol hom l' onor selui

Que n' era adreit cazatz; 

E si 'ls encoreillatz 

Diran que ben estay;

Mas selh qu' ieu no diray, 

Sera trop miells armatz; 

E pueis si us embarjatz

De pretz ni de domney,

Mens avetz el conrey.


Ieu vi qu' om prezava chansos,

E que plasia tresc' e lays,

Mas eras vei, pus que hom s' estrays

De solatz ni de fagz gensors,

Ni l' afars dels fis amadors

Se viret de dreit en biays

Que totz devers defui; 

Que ja s' om se deblui 

Las carns ni 'ls vis ni 'ls blatz, 

E s' el acompanhatz, 

A pretz non o tenray, 

Ni crezutz non seray; 

Mas no m segra 'l peccatz, 

Que lai val pauc rictatz 

Qui la men' a desrey,

Ni dreg non sec ni ley.


Er aug del rey qu' era plus pros

E plus valens en totz assays 

De totz selhs que vianda pays, 

Que sobret meians e majors, 

E crec sos pretz e sas honors, 

E non temia afan ni fays,

Que si lo planhon dui, 

Lo ters lor o destrui;

Que m par mal ensenhatz, 

Qu' ieu non cug qu' anc fos natz, 

De Karlemagn' en say, 

Reys per tant bel essay

Mantengutz e prezatz;

Mas ja leu non crezatz

Qu' afars tan mal estey

Qu' esems lo plaignon trey.


E que val doncs bella faissos, 

Ni grans poders qu' aissi s' abays!

E ja passava part Roays

Lo noms e 'l pretz e la paors,

Entr' els pagans galiadors 

Qu'anc us sols areire no 'ls trays;

Per que falh qui s desdui,

Pus aissi leu s' esdui

So qu' om plus vol ni'l platz, 

De qu' ieu tenc per grevatz 

Selhs que mais podon say, 

Si non adobon lay, 

Quan camjaran rictatz, 

Qu' aian qualque solatz

De lur gran galaubey 

Denant lo maior rey.


Qu' el trefas segles enveios 

Dona piegz, s' elh que plus s' atrays

Non a suenh mas qu' el cors s' engrays,

E fassa cum que s pot son cors,

E l' arma pert ses lo socors

De lui cui sos covens a frays;

Qu'om tan gen no s' estui 

Ni no s serra ni s clui

De belhs murs dentelhatz,

Quan sera lai passatz 

Al port on no s' eschay 

Qu'om merme son esmay, 

Totz non sia ensarratz; 

Per qu' es conseills senatz

Qu'om de sai se castey

Que sos tortz lai no 'l grey.

___


S'es chantars ben entendutz, 

E sofrirs pretz e valor, 

Per qu' es lag de trobador, 

Des que son chans er saubutz, 

Qu'el eis en sia lauzaire? 

Que ben pareys al retraire 

Si 'l n' eschai blasmes o laus.


E bos pretz reconogutz

Dur' ades d' una color, 

Si 'l senhers gara com cor, 

Qu'aissi sera greu vencutz; 

E qui fort es rabinaire

No sap ni no s pot estraire 

Qu' ans termini non repaus.


E bon' amistatz de drutz, 

Qui la noyris ab temor,

Fa bon frug e bona flor,

Quan quascus n' eschai salutz; 

E no us aizinetz gabaire

Si a ren fatz fis amaire,

Ans cove francs e suaus.


Qu' ieu ai d' amadors vistz nutz,

Pus i feron gabador; 

Quan guerra sors entre lor, 

Lo gabars es remazutz

Escarnitz; sobregabaire, 

Dins o defors son repaire,

A pejor perilh que naus.


Lo vers auzitz e mogutz 

Coma de bon trobador;

Pueis revertis en error

Lo chans quant era saubutz; 

Qu'us s' en fasia clamaire 

Dels ditz don autr' era laire, 

Com fes de la gralha paus.


Rics savis decazegutz 

Pus foron larc donador,

Quar per agrey de folhor,

Remania lur pretz nutz: 

E cui sens non es guidaire

No sap ni pot a cap traire,

Ans par a la fin bertaus. 


E ieu que sai sui vengutz, 

Bos reys, per vostra valor, 

E no i muov a comtador, 

Mas del vers, quant er saubutz, 

Ves lo vostr' entier veiaire; 

Quar sai que ns es guitz e paire 

De pretz e tenetz las claus.

E creys vos ades vertutz,

Cui que s vir de dreit en quaire;

E Dieus, si 'l platz, la us esclaire

Qu' ie us am servir, e non aus.

___


Lo douz chans d' un auzelh 

Que chantav' en un plays

Me desviet l'autr'ier

De mon camin, e m trays,

E justa 'l plaissaditz, 

On fon l' auzels petitz, 

Planhion, en un tropel, 

Tres tozas en chantan,

La desmezur' e 'l dan

Qu'an pres joys e solatz; 

E vengui plus viatz

Per miels entendr' el chan,

E dissi lur aitan: 

“Tozas, de que chantatz

O de que vos clamatz?”


E cobret son mantelh

La maier, que sap mays, 

E dis: “D'un encombrier

Que mov dels ricx savays,

Per qu' es jovens delitz, 

Qu'aissi cum proez' es guitz

Ab bon pretz, qui 'l capdel

E 'l creis e 'l par enan,

Aissi son a son dan 

Li peior dels malvatz;

Que si vos alegratz,

Ni 'n faziatz semblan,

Ilh vos aguisaran

Cum ja joys non aiatz,

Si dels non etz privatz.”


- “Toza, ges tan isnelh

No son vas bos assais

Cum foron li premier 

Quant aondava jais, 

E chantz era grazitz, 

Qu' ieu eys en sui marritz, 

Quar no trop qui m' apelh, 

Ni m queira ni m deman; 

Ans fui raubatz ogan 

Entre tres reys prezatz,

Si que l' us dels regnatz

M' o vai contrarian; 

E parec al ferran

Que m' era gen donatz,

E m fon mal prezentatz.” 


- “Senher, d' avol fardelh 

Se carg' e d' avol fays

Qui rauba soudadier,

Ni s' en vest ni s' en pays;

E 'l luecs es plus aunitz 

On el es aculhitz. 

Aital lairon fraidelh 

Plen de mal e d' engan,

Si ja 'l sofre ni 'l blan

Nulh' auta poestatz,

Greu pot esser honratz;

Que ben leu se diran 

Cylh que non o sobran 

Qu'elh eys n' es encolpatz

O 'l n' eschai la meitatz.”


- “Amiga, el temps novelh 

Solion esser guays;

Ar no vol hom vergier

Entro qu' el frugz l' engrays,

Ni non platz chans ni critz; 

Totz lo mons es marritz, 

E plus li jovenselh 

Que nulh conort no fan; 

Qu' ieu vi que per un guan, 

Si lor fos enviatz, 

Se mesclav' us barnatz

Que durava tot l' an;

Ar vos escondiran 

Lur drusas amistatz,

Pus qu'en folh pretz triatz.”


- “Senher, li fort castelh

Don la maleza nays,

E 'l mur e li terrier

De tort e de biays

An tolt dos e convitz, 

Quar non es hom garnitz 

Si non fai manganelh 

Que pas sobre l' anvan, 

D'on ira s pueis cridan 

Us vilas enrabiatz: 

Tota la nueg velhatz, 

Qu' ieu ai auzit mazan! 

Et adonc levaran , 

E vos, si non levatz, 

Seretz n' ocayzonatz.” 


- “E que m val si m revelh, 

Amiga, ni m' irays? 

Cuiatz vos qu' elh derrier

Se metan en eslays

Per aitals colps petitz?

Ni joves endurzitz, 

Pus qu' el tira la pelh, 

Se veynha melhuran

Per pauc colp de verguan,

Ni que s fassa vezatz?

Qu'us vers pros hom prezatz, 

Ses domna pars un an,

Duptara pueis l' afan,

E tenra s per greviatz

Si ja re il demandatz.”


- “Si 'l senher de Bordelh, 

Amics non sofr' el fays,

E no s da cossirier 

C'om del tot non abays,

Lo mons fos totz peritz; 

Que pois joys es falhitz

Re 'n tot l' als non espelh 

A bon pretz benestan,

Ni ja lay non iran

Ni jois ni fes ni patz;

Qu'el senher regna iratz, 

Qu'a luy s' azesmaran 

Cilh qu' entorn luy seran; 

E pus que joys li platz

Alegro s' en totz latz.”


- “Toza, ieu m' irai laissan

De chantar mays ongan

S'a mon Sobre Totz platz,

Que non sui enastratz.” 


- “Senher, li dui Bertran

Say be que vos diran

Que us etz mal cosselhatz,

Si del chan vos laissatz.” 


- “Toza, totz deshonratz 

Es qui ama desamatz.”

___


Al honor Dieu torn en mon chan

Don m' era lonhatz e partitz,

E no mi torna braitz ni critz

D' auzels ni fuelha de verjan,

Ni ges no m' esjau en chantan,

Ans sui corrossos e marritz,

Qu'en mainz escritz

Conosc e vey

Que podera pechatz,

Per que falh fes, e sors enequitatz.


E cossir mout meravelhan

Com s' es lo segles endurmitz,

E com ben seca la razitz

E 'l mals s' abriv' e vai poian,

Qu' er a penas prez' om ni blan

Si Dieus es anctatz ni laiditz,

Qu' als Arabitz

Traitors, sens ley, 

Reman Suria en patz,

E sai tenson entre las poestatz.


Mais pero ges non es semblan 

Qu'om valens d' armas ni arditz, 

Pos c'a tal coch' er Dieus falhitz, 

Ja sens vergonha torn denan; 

Mas selh qu' aura pres d' autrui bran

De grans colps, e del sieu feritz,

Er aculhitz,

E de son rey 

Si tenra per pagatz, 

Qu'el non es ges de donar yssarratz. 


E pus de cor e de talen 

Dona poder Sans Esperitz, 

E 'l lonha qu' om no si' aunitz

Del Diable qu' es plen d' enjan,

Esquivan silh qu' ab Dieu iran,

Qu'us de sa forsa non s' iritz,

Qu'a penas vitz, 

Per gran desrey

De vairas voluntatz, 

Grans chauzimens venir, ni de manhs latz.


Mas des que seguem tuit un ban,

E chascus vol esser grazitz, 

Qui mais pot, plus s' i afortitz; 

Qu'aissi sapchan que venceran: 

E sels ajudon que no i van

Per que Dieus sia mielhs servitz;

Pero so ditz 

Qu' usquecx abney

So qu' el mon plus li platz, 

E 'l segua nutz, qu' el sai venc despolhatz


A! caitiva gen! que diran 

Quant el remembrara 'ls ublitz, 

E volra comte dels petitz, 

De cels qu' er non l' ajudaran? 

Veiretz ben que razon rendran

De quan qu' els aian senhoritz, 

E ja lor guitz, 

Fe que vos dey, 

Qu'els auran mal guidatz,

No lor faran ni conortz ni solatz.


Ben sapchatz que m peza del dan,

Mas per l' anta m suy esbaitz, 

Qu'els trefanetz, menut vestitz, 

Que Dieu ni ley ni ben non an,

Fassan sobre nos so que fan,

Que lag nos an envilanitz;

Qu'anc non ausitz 

En tal agrey,

Del temps que Dieus fo natz, 

Tan gran perilh que tan leu fo portatz.


Pero, si vauc solatz cobran 

Que m' eran lonhatz e partitz,

E mos vers es en joi finitz

Qu'era comensatz en ploran,

Des que las ostz qu'en aug qu' iran

E 'l socors dels reys es plevitz;

Mal er bailitz, 

So vos autrey, 

Soudans o amiratz

Quant ilh venran, si no son d' els loynhatz.


El coms Richartz es ben garnitz,

Et a 'ls sieus aizitz,

Qui que 'l n' envey;

Aitals afars me platz

Que ben es grans, e sia 'n Dieus grazitz.

___


A ben chantar 

Coven amars

E locs e grazirs e sazos; 

Mas, s' ieu n' agues dels quatre dos,

Non cug qu' els autres esperes:

Que locs mi dona joi ades 

E la sazos de qu' ieu sui gais; 

Que ges lo temps, quan l' erba nais, 

Si ben s' agensa fuelha e flors,

Tan no m' ajud' en mon chantar

Cum precs e grazirs de senhors. 


E per amar

Fon ja chantars

Grazitz, e pretz prezatz pels pros, 

E fon que sol la sospeissos, 

Ses autre pro qu' om hi cuides, 

Ensenhava qu' om s' enanses 

Vas totz los benestars d' eslais,

E que s penes, en mans assais, 

Cum li cregues pretz e valors, 

E que s chauzis de mescabar, 

E il fos vils senhorils honors.


Era no m par

Que chastiars 

Mi valgues ni clams ni tensos,

Pero no m cuich qu' anc Amors fos 

Plus fina, s' amadors trobes, 

Que, qui per dreg la razones, 

Ades se meillura e val mais: 

C'aissi, cum par fina als verais, 

Sembla trefana als trichadors, 

E lor engans fa 'l nom camjar,

Que, pus falh, non es fina Amors.


De castiar

Me suy tan pars

Que pro vetz n' estau cossiros,

Que vey qu' ab ponher d' esperos 

Non puesc tan far que joi cobres: 

Pero, si sos ditz averes, 

Mos Bels Senhers, l' ira e l' esmais,

Qu' ieu n' ai sofert, mi fora jais

E forsa e valors e socors; 

E deuria s' en plus coitar,

Car no 'n deman ni 'n vuelh d' alhors. 


E s' ieu de far

Li fos avars 

Don m' agues mandat ni somos,

Assatz l' aportera razos 

Que ja covens no m' atendes; 

Mas, s' ieu li sui verais, penses 

Si s tanh que s volva ni s biais; 

Que la bona esperansa m pais 

E m' acompanha ab cantadors 

E m' a faitz solatz recobrar, 

Don m' era totz loignatz de cors.


E ges d' avar

No m par afars,

Des que trebaills ni messios

No m tolh qu' ieu no sia joios; 

Qu'anc no parec que ben ames 

Cela cui joi non agrades;

Qu'anc sens ni poders, que joi bais,

No m' agradet ni no m' atrais.

Mal aia irada ricors!

E qui que apel trop pensar

Saber, ieu dic qu' ans es follors.


A merce ar

Taing mercears

E franquesa als francs amoros, 

E contra 'ls sobriers orgoillos

Orgoills e mals, que si s gardes 

Dona al traspas, ans qu' el passes, 

Ja vils ni sobriers ni savais

No il plagra, que no il taing s' apais

En tal obra don desonors 

Li remazes, s' a rasonar 

S' avenia entr 'els amadors.

Senher, sobre totz de colors

Son li drap, e qui 'ls sap triar

Falh, si compra los sordeiors.

___


Ben es dregz, pos en aital port 

Nos a nostre Senher trames, 

Qu'ab joi l' en referam merces, 

E chascus ponhe, ab plans esfortz, 

Qu'elh sia lauzatz e grazitz 

Tant adreg guitz, 

Cui terr' e mars e pluei' e vens

Serv e sap esser obediens; 

E qui 'l ten car, 

Ben pot esser fis qu' ai paguar 

Venra centismes gazardos; 

Ja 'l servizis non er tan bos.


E pos sabem qu' anc no fes tort 

Ni fara d' aisso que ns promes, 

Ans en sec ades maiers bes, 

Pro deu valer nostre conortz; 

Quar sel qu' els defragz e 'ls frunitz

E 'ls mal noiritz 

Acuelh, e 'ls fai viure jauzens, 

Be m sembla que 'ls rics penedens

Vuelha logar, 

Si 'l cors e l' obra venen par, 

Trop mielhs qu' els forfaitz sofraitos,

Quar mais val lor confessios.


Per que s degra 'l plus rics plus fort

Esforsar qu' om mais li plagues, 

Pois gens garnirs ni bels conres

Ni cortesia ni deportz

No 'l notz, des que Sanhs Esperitz

Hi met razitz;

Ni ja per sos bels garnimens,

Pueis qu' es cortes et avinens,

Non deu doptar

Que nostre Senhers desampar

Los plus gent tenens ni 'ls plus pros,

Si non lur notz autra razos.


Ni non crei qu'en l' adreit deport,

Si 'l cor non falsa ni la fes,

Que si' aissi jujatz ni pres

Qu' al cor no 'l venga bos acortz

Selh que non sap esser maritz;

Qu'el cors me ditz:

Tan vau treballatz e temens,

Non puesc suffrir que non comens

Un sol chantar,

Ab que cujava remembrar

Los avols rics de valor blos,

Per qu' es falhitz condugz e dos.


E si non fos qu'en al m' acort

Don m' aven a pensar manes, 

Anc non foron pieitz escomes,

E mais m' atendera 'l plus fortz,

Per qu' es jois e jovens aunitz

E pretz faiditz,

Ses ajud' e ses benvolens;

Qu' aissi cum fo 'l comensamens

De joi menar 

Pels plus rics, ar lo fan baissar,

Tan paucs n' i a de coratjos

De far honradas messios. 

E qui pogues tarzar la mort 

Un jorn o dos que non vengues 

Ben estera qu' om conquezes, 

E non fora tan autz lo tortz; 

Mas ieu cre qu' anc sellui non vitz

Qui 'n fos auzitz, 

Cui vizis ni sabers ni sens

Ni manentia fos guirens

D'un mot parlar;

Don puesc ieu segur afizar

C' uei non son tan bellas meissos

Cum d' aver pretz entr' els baros.


E pos, per saber ni per sort,

Reys ni ducs ni coms ni marques

Non viu lo menor jorn del mes,

Com er del aver? metrem tortz,

Qu'elh no 'l falh tro qu' el er falhitz;

E l' avol critz

Renha e mostr' a mantas gens,

Las obras e 'ls captenemens,

E 'ls fai blasmar;

Per que s deuria suenh donar

Totz hom, mentre n' es lezeros,

Que no 'l remazes mal ressos.


Laissem estar las avols gens,

Qu'aissi s tanh a far als valens,

Que trop es greu d' els a parlar,

E pensem dels Turcs orgullos

Cum lur avols leys chaia jos.

___


Jois sia comensamens

E fis, ab bon' aventura, 

D'un nou chan qu' era comens;

Quar sobravinens 

Es e bona ma razos;

De far chansos 

Sol hom dir qu' es falhimens; 

Ar es bes e chauzimens

Qu' usquecx chan,

E digu' e mostr' en chantan

Quan ric gazardon aten

Sel qu' a Dieu ser bonamen.


Per qu' ieu, que n' er' alques lens,

Non tenc, per man d' escriptura,

Qu' al chantar non torn jauzens,

Tan mi sembla gens

E fis lo mestier, qu' ab sos

Vuelh far sermos

E precs contra 'ls noncalens, 

Cui cors falh enans qu' argens;

Per qu' estan

Qu' al servizi Dieu non van

De pagans e d' avol gen 

Deslivrar lo monimen.

E qui, dels fals mescrezens, 

Non pensa ni s dona cura 

Quom caia lor ardimens,

Viu cum recrezens; 

Que mielhers luecs cre non fos

D' esproar los pros,

Qu' armatz de bels garnimens, 

Sobre los destriers correns,

Conquerran 

Benenans' e valor gran, 

Don seran pueis viu manen,

E si moron eyssamen.


Mas que val esbaudimens

Al cor, s' el cap s' en rancura?

Ni que val forsa ni sens,

Quan non es parvens? 

Dieus, qu' es lo cap e la cros

Don nos ven, sai jos, 

Lo bes e l' ensenhamens

E l' adreitz captenemens,

Que l' enjan 

E la pen' e 'l mal talan

E 'l vilan captivemen 

Cuelh hom de la carn creissen.


Pos tals es sos mandamens 

Coven, mentr' om viu ni dura, 

Qu'a Dieu sia obediens;

Qu' amics ni parens,

Ni larga possessios,

Ni conques ni dos

Non valran dos aguilens

Al estrenher de las dens;

Mas penran,

Segon que servit auran, 

Li bon ben e 'l mal tormen

Ses fin perdurablamen. 


Dieus! E quan pauc val jovens

En qu' el cors creys e s melhura,

Si s pert lo melhuramens,

Reys omnipotens,

Ans que comens la sazos

En que hom er bos!

Qu' eras es paucs pros e gens, 

Si sas colpas penedens

Non eschan

Dieu serven e 'l cor forsan, 

Qu' aissi venra veramen

Al sieu premier estamen.


Per que m par recrezemens, 

Si 'l reys, qu' es maiers, abdura 

Los mals ni 'ls deschauzimens;

Qu'om sas ni valens

Estei del anar doptos,

Pueis es sospeissos

Qu' al anar sera guirens; 

E las penas e 'ls turmens

Qu'en venran 

Ira Dieus amezuran, 

Si 'l platz, venjan o parcen,

Merce mesclat d' espaven.

Qu'el aten ben sos covens, 

Qui qu' els an

Somoven ni abaissan; 

E ten als larcs larc presen,

Cum larx senher largamen.

___


Be veg e conosc e say,

Per so quar proat o ay,

Que, qui plus el segl' estay, 

Pus y a dol et esmay;

E selh que per pieitz maltray 

Es fols e plus, quar no s tray

Lai on sap que tos temps may

Viura ses dol e ses pena.


Senhers Dieus, drechuriers, cars,

Humils, resplandens e clars,

Entre mos nessis pessars

Son endevengutz liars;

Mais ar conosc que l' amars 

D'aquest segle es amars, 

Qu'om n' es fols e tant avars,

Per que n' a pueis dol e pena. 


Q' uei non es hom aut ni bas

Que per la greu mort non pas,

E doncx pessa de tu, las!

Que ja saps be que morras,

Et ades ves la mort vas;

E s' ans qu' om te met' el vas,

Non pensas, ja non seras

Nuls temps ses dol ni ses pena.


Vols que t done bon conort?

Fai de ton cor feble, fort; 

Et aissi de ton gran tort 

Trobaras ab Dieu acort; 

Si non o fas, tem que t port

Tos fols volers a tal port 

Que viuras apres la mort

Totz temps ab dol et ab pena.


Qu'om no viu II jors essems

Ses trebalh, e pueis falh temps

Qu'om mor doloiros ab gems, 

E put pus mil tans que fems;

E si vols venir per temps 

A Dieu, ni l' amas ni 'l tems,

Ja non seras de joi sems, 

Ni trairas mays dol ni pena. 

miércoles, 18 de octubre de 2023

XV, Pus li baron son irat e lor peza

XV.


Pus li baron son irat e lor peza

D' aquesta patz qu' an faita li duy rey,

Farai chanso tal que, quant er apreza,

A quadaun sera tart que guerrey:

E no m' es bel de rey qu' en patz estey

Dezeretatz, e que perda son drey,

Tro 'l demanda que fai aia conqueza.


Ben an camjat honor per avoleza,

Segon qu' aug dir, Berguonhon e Francey;

A rey armat ho ten hom a flaqueza,

Quant es en camp e vai penre plaidey;

E fora mielhs, par la fe qu' ieu vos dey,

Al rey Felip que mogues lo desrey

Que plaideyar armat sobre la gleza.


Ges aital patz no met reys en proeza

Cum aquesta, ni autra no l' agrey,

E non es dregz qu' om l' abais sa riqueza,

Que Yssaudun a fag jurar ab sey

Lo reys Henrics e mes en son destrey;

E no s cug ges qu' a son home s' autrey

Si 'l fieu d' Angieu li merma una cresteza.


Si 'l rey engles a fait don ni largueza

Al rey Felip, dreg es qu' el l' en mercey,

Qu' el fetz liurar la moneda engleza,

Qu' en Fransa 'n son carzit sac e correy;

E non foron Angevin ni Mansey,

Quar d' esterlins foro ill primier conrey

Que descofiron la gent Campaneza.


Lo sors Enrics dis paraula corteza,

Quan son nebot vi tornar en esfrey,

Que desarmatz volgr' aver la fin preza,

Quan fon armatz no volc penre plaidey;

E no semblet ges lo senhor d' Orley

Que dezarmatz fon de peior mercey

Que quant el cap ac la ventalha meza.


Ad ambedos ten hom ad avoleza

Quar an fag plait don quecs de lor sordey;

Cinc duguatz a la corona francesa,

E dels comtatz son a dire li trey;

E de Niort pert la rend' e l' espley,

E Caercins reman sai a mercey,

E Bretanha e la terra engolmeza.


Vai, Papiol, mon sirventes adrey

Mi portaras part Crespin e 'l Valey

Mon Izembart, en la terra d' Arteza.

E diguas li m qu' a tal domna sopley

Que jurar pot marves sobre la ley

Que 'l genser es del mon e 'l pus corteza.


Bertrand de Born.

viernes, 3 de mayo de 2024

Lexique roman; Letanias - Aleugansa


Letanias, s. f. plur., lat. litanias, litanies.

Son alcu nom plural en votz, e singular en significat, coma letanias.

Leys d'amors, fol. 53.

Quelques noms sont pluriels en voix, et singuliers en signification, comme litanies.

Leo anava a Sanh Peyre, dizen las letanias, las quals avia establidas.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 101.

Léon allait à Saint-Pierre, disant les litanies, lesquelles il avait établies.

Il s'est dit aussi au singulier.

Ab la letania de la lesso. Trad. de la Règle de S. Benoît, fol. 22. 

Avec la litanie de la leçon. 

CAT. Lletania. ESP. Letanía. PORT. Ladainha. IT. Letanie, letane.

(chap. Letanía, letaníes.)


Lethes, s. m., grec *gr, Léthé. 

Lethes... vol dire oblidamen. Eluc. de las propr., fol. 81. 

Léthé... veut dire oubli. 

ESP. Lete, Leteo.

2. Litargia, Litarguia, s. f., lat. lethargia, léthargie.

Litargia... es talment nomada quar lethes, d'on ve aquel nom, vol dire oblidamen.

Litargia fa hom oblidos. Eluc. de las propr., fol. 81. 

Léthargie... est ainsi nommée parce que léthé, d'où vient ce nom, veut dire oubli.

Léthargie rend homme oublieux. 

Suc d'api, contra frenezi 

E letarguia issamens, 

Es mot medicinal enguens.

Brev. d'amor, fol. 50. 

Le suc de céleri, contre la frénésie et la léthargie également, est moult médicinal onguent. 

ANC. CAT. ANC. ESP. (chap.) Letargia. PORT. Lethargia. IT. Letargia.

3. Litargix, adj., lat. lethargicus, léthargique. 

Substant. Als malautes, majorment litargix.

Els frenetix o els litargix. Eluc. de las propr., fol., 77 et 44.

Aux malades, principalement (aux) léthargiques.

Aux frénétiques ou aux léthargiques. 

ESP. Letárgico. PORT. Lethargico. IT. Letargico. (chap. Letárgic, letargics, letárgica, letárgiques : desmemoriat, desmemoriats, desmemoriada com la mula vella de Desiderio Lombarte, desmemoriades; aletargat, aletargats, aletargada, aletargades.)


Lettra, Letra, s. f., lat. littera, lettre, caractère de l'alphabet. 

Voyez Duarte Nunes de Lãio, Orthogr. da Lingoa portug., p. 156. 

Tres lettras del a b c 

Aprendetz, plus no us deman.

Cadenet: Amors. 

Apprenez trois lettres de l' A B C, plus je ne vous demande.

Letra es votz no divizabla. Leys d'amors, fol. 2.

Lettre est voix non divisible. 

Libres scritz am letras d'aur. Libre de Tindal.

Livres écrits avec lettres d'or.

- Lecture.

Qui met un efan a letra, al comensamen hom li essenha lo Pater noster.

V. et Vert., fol. 37.

Qui met un enfant à lettre, au commencement on lui enseigne le Pater noster.

- Écriture.

Aissi com fan los escrivas que mostron bona letra al comenssamen, e pois fan la malvaysa. V. et Vert., fol. 17.

Ainsi comme font les écrivains qui montrent bonne lettre au commencement, et puis la font mauvaise.

- Texte, latin.

Mal entenden e corrompen 

La letra del Vielh Testamen.

Brev. d'amor, fol. 88. 

Entendent mal et corrompent la lettre du Vieux Testament.

Aquest peccat es apelat en letra presomptio, mas en romans se deu apellar folla esperansa. V. et Vert., fol. 13.

Ce péché est appelé en latin presomptio, mais en roman il se doit appeler folle espérance. 

Prov. La letra aucis, e l' esperit vivifia. 

Leys d'amors, fol. 128. 

La lettre tue, et l'esprit vivifie.

- Les lettres, littérature.

Fo hom de bas afar, mas savis hom de letras e de sen natural.

V. de Giraud de Borneil.

Fut homme de basse condition, mais savant homme de lettres et de sens naturel.

Car non podia viure per las suas letras, el s' en anet per lo mon.

V. d'Arnaud de Marueil. 

Parce qu'il ne pouvait vivre de ses lettres, il s'en alla par le monde.

Emparet ben letras, e deleitet se en trobar. V. d'Arnaud Daniel. 

Apprit bien les lettres, et se délecta à composer.

- Ouvrage littéraire.

Car mantes (mantas) causas nos an dichas

Li auctor en letras escrichas.

Un troubadour anonyme: Mot aurai. 

Car maintes choses nous ont dites les auteurs en lettres écrites.

- Épître, missive.

Ela li mandet messatje ab letras amorosas. V. de Guillaume de Balaun. Elle lui envoya message avec lettres amoureuses. 

Ja no m man letra ni sagelh.

Deudes de Prades: En un sonet.

Jamais ne m'envoie lettre ni cachet.

- Ordre, dépêche.

Loc. Fetz letras de part lo rei a 'N Guilem del Baus q' el vengues al rei.

V. de Guillaume de Baux. 

Fit lettres de par le roi au seigneur Guillaume du Baux qu'il vînt au roi.

Letras de segurtat. V. de S. Honorat. 

Lettres de sûreté.

So son letras de perdon e de la indulgencia.

V. et Vert., fol. 75. 

Ce sont lettres de pardon et de l'indulgence. 

Per portar lettras clausas de part mossenhor lo juge maje.

Tit. de 1428. Hist. de Nîmes, t. III, pr., p. 227. 

Pour porter lettres closes de par monseigneur le juge-mage. 

CAT. Lletra. ESP. PORT. Letra. IT. Lettera. (chap. Lletra, lletres.)

2. Letrier, s. m., lutrin, pupitre. 

Avian davant letriers en los quals stavan libres scritz am letras d'aur, e en aquels libres cantavan. Libre de Tindal. 

Avaient devant lutrins sur lesquels étaient des livres écrits avec lettres d'or, et ils chantaient dans ces livres.

3. Litteral, adj., lat. litteralis, littéral.

Sillaba es votz litteral. Leys d'amors, fol. 6. 

La syllabe est voix littérale. 

CAT. ESP. PORT. Literal. IT. Litterale. (chap. Literal, literals : a la lletra, copiat a la lletra, a la ungla.)

4. Letrat, adj., lat. litteratus, écrit, copié.

Si co avetz auzit en la gesta letrada. Guillaume de Tudela. 

Ainsi comme vous avez appris dans l'histoire écrite.

- Lettré, homme de lettres.

Savis homs fo e ben letratz. V. de Pierre d'Auvergne. 

Fut homme savant et bien lettré. 

Deu dir sa condicio, 

Si es laicx o clers o pages..., 

O es homs simples o letratz.

Brev. d'amor, fol. 121. 

Doit dire sa condition, s'il est laïque ou clerc ou paysan..., ou (si) il est homme simple ou lettré.

Substantiv. De letratz n' i a ganre

Qu'el lati non entendo be.

Un troubadour anonyme: Mot aurai.

De lettrés il y en a beaucoup qui n'entendent pas bien le latin.

Es grans meravilha de vos autres letratz

Com, senes penedensa, solvetz ni perdonatz.

Guillaume de Tudela.

C'est grande merveille de vous autres lettrés comment, sans pénitence, vous absolvez et pardonnez.

ANC. FR. Ne purreit remembrer nul sage clerc lettret. 

Roman de Horn, fol. 20.

CAT. Lletrat. ESP. PORT. Letrado. IT. Letterato. (chap. A la jurisprudensia: lletrat, lletrats, lletrada, lletrades : abogat, abogats, abogada, abogades; literatura: literato, literatos, literata, literates.)


Letz, v., lat. licet, il est licite, permis, loisible.

En autr' afar pessar no m letz.

Arnaud de Marueil: Dona genser.

Il ne m'est pas permis de penser à autre affaire. 

Si negus es del vers contradizens, 

Fassa s'enan, qu'ieu dirai per que m lec 

Metr' en est vers tres motz de divers sens. 

Alegret: Ara pareisson. 

Si nul est contredisant du vers, qu'il se mette en avant, vu que je dirai pourquoi il me fut permis de mettre dans ce vers trois mots de divers sens. 

Tos temps, si m legues, blasmera 

Lieys.

P. Vidal: Amors pres. 

Toujours, s'il m'était permis, je blâmerais elle.

Tant cant poiras fai ben de ssa, 

Que ja pueis no t lesera.

Libre de Senequa. 

Tant que tu pourras fais bien de çà (dans ce monde), vu que jamais après il ne te sera loisible.

Leza ad aquels qu' el dan o 'l tort auran sufert, penhorar e vengar.

Statuts de Montpellier, de 1204. 

Qu'il soit permis à ceux qui auront souffert le dommage ou le tort, de mettre en cause et venger. 

ANC. FR. Non ne leist à seigurage de partir les cultivurs de leur terre.

Lois de Guillaume le Conquérant, 33. 

En ces deus cas les loist deffendre. Roman de la Rose, v. 4775. 

Si qu'à chacun loisoit de le aller veoir, qui veoir le vouloit.

Monstrelet, t. III, fol. 130. 

Celuy auquel ce qu'il veult loit, 

Veult tousjours plus que ce qu'il doit. 

Amyot, Trad. de Plutarque, Morales, t. 1, p. 4. 

Il nous loise et appartiengne... créer en chascune bonne ville, jurés.

Ord. des R. de Fr., 1461, t. XV, p. 8.

CAT. Licit (lícit). ESP. (lícito) PORT. Licito. IT. Lecito, licito. (chap. Líssit, lissits, líssita, líssites.)

2. Legut, adj., licite, permis, loisible.

Que sia legut a cascun de la prendre.

Tit. de 1424. Hist. de Lang., t. IV, pr., col. 424. 

Qu'il soit licite à chacun de la prendre.

Aytals mudamens es legutz. Leys d'amors, fol. 68.

Pareil changement est permis.

Non es leguda causa jurar. Les X Commandements de Dieu. 

Jurer n'est pas chose licite.

No 'l laissa desviar en chausas non legudas. Regla de S. Benezeg, fol. 6.

Ne le laisse dévier en choses non permises.

ANC. CAT. Legut.

3. Legudamen, adv., licitement.

Hom parla non legudamen. Regla de S. Benezeg, fol. 22.

On parle non licitement.

Las causas dessus dichas far no podo legudamen.

Tit. du XIIIe siècle. DOAT, t. CXVIII, fol. 88. 

Les choses dessusdites ne peuvent faire licitement. 

ANC. CAT. Legudament. (chap. Degudamen, de forma deguda, líssitamen, de forma líssita.)

4. Licencia, Licensia, Lissensia, s. f., lat. licentia, licence, permission.

Ses Deu licencia ja non faran torment. Poëme sur Boèce.

Sans la licence de Dieu jamais ils ne feront tourment.

Licencia empetrada. Brev. d'amor, fol. 132. 

Permission impétrée.

Donada que lor ac lissensia. Philomena.

Donné qu'il leur eût la permission.

- Dérèglement, désordre. 

Per la licensia d'un sol. Trad. de Bède, fol. 48.

Par le désordre d'un seul. 

CAT. Llicencia. ESP. Licencia. PORT. Licença. IT. Licenzia. (chap. Llissensia, llissensies.)

5. Licenciar, v., licencier, congédier, donner le degré de licence, émanciper.

Sant Nazari requer un jorn est ipocrita 

Que lo licencies, que vol se far ermita. 

V. de S. Honorat. 

Cet hypocrite requiert un jour saint Nazaire qu'il le licenciât, vu qu'il veut se faire ermite. 

Part. pas. No pot esser maridada

Si no es denant licenciada. 

Eluc. de las propr., fol. 70. 

Ne peut être mariée si elle n'est auparavant émancipée.

En presensa de mossen Guillem Aramon, licenciat en leys.

Titre de Périgueux, de 1386. 

En présence de monseigneur Guillaume Aramon, licencié en lois.

Domergue Dayron, licentiat en leys. 

Tit. de 1428-9. Hist. de Nîmes, t. III, pr., p. 228. 

Domergue Dayron, licencié en lois. 

Substant. So dit lo licenciat. L'Arbre de Batalhas, fol. 193. 

Cela dit le licencié.

ESP. PORT. Licenciar. IT. Licenziare. (chap. Llissensiá: llissensio, llissensies, llissensie, llissensiem o llissensiam, llissensiéu o llissensiáu, llissensien; llissensiat, llissensiats, llissensiada, llissensiades.)

Le CAT. a le participe passé llicenciat.

6. Lezer, s. m., loisir, permission, moyen. 

Voyez Denina, t. III, p. 117 et 118.

Als vostres laus dir mi sofranh lezers. 

Arnaud de Marueil: L' ensenhamentz. 

A dire vos louanges me manque loisir. 

Aitals maltraitz m'es lezers.

Folquet de Marseille: Us volers. 

Pareil tourment m'est loisir. 

Dos n' i a guerreyadors, 

Quar an de mal far lezer.

Bertrand de Born: S'abrils e fuelhas. 

Il y en a deux ennemis, car ils ont moyen de mal faire.

Tuit sels que m pregan qu' ieu chan, 

Volgra 'n saubesson lo ver, 

S' ieu n' ai aize ni lezer.

B. de Ventadour: Tuit sels. 

Tous ceux qui me prient que je chante, je voudrais qu'ils en sussent le vrai, si j'en ai aise et loisir. 

Adv. comp. Pueis non pot dormir a lezer. 

Deudes de Prades, Auz. cass. 

Puis il ne peut dormir à loisir. 

Lo pot laissar domneiar 

Et estar ab leys a lezer.

Garin d'Apchier: Mos Cominals. 

Le peut laisser galantiser et demeurer avec elle à loisir.

A selat o per lezer.

Arnaud de Marueil: Dona genser. 

En cachette ou avec permission.

7. Lezor, s. f., loisir, repos, désoccupation.

Dos jorns e una nueyt aqui fero lezor. 

Roman de Fierabras, v. 4227. 

Deux jours et une nuit là ils firent repos. 

Adv. comp. Qu' ades a lezor

M' adutz e m' acuelha 

Jays encantador. 

G. Pierre de Casals: Ab lo pascor. 

Qu' incessamment à loisir me conduise et m'accueille joie enchanteresse.

8. Lezeros, adj., qui est de loisir, désoeuvré, désoccupé.

Que negus non estia nualhos ni lezeros. 

Trad. de la reg. de S. Benoît, fol. 25. 

Que nul ne soit paresseux ni désoeuvré. 

Aiatz membransa 

De gardar vostr' arney, 

Si trossa ni conrey 

Y falh ni ardalhos, 

Mentre qu' es lezeros 

Al ostal, costa 'l foc.

Amanieu des Escas: El temps de. 

Ayez souvenance de regarder votre harnais, si trousse ni courroie y manque ni ardillon, tandis que vous êtes désoccupé à la maison, contre le feu.

9. Alezerar, Alhezerar, v., charmer les loisirs, désoccuper, distraire.

El consirs don ieu m' alezer,

Me pais mais qu'autra vitalha.

Peyrols: Manta gens me.

La pensée dont je charme mes loisirs, me repaît plus qu'autre victuaille. Part. pas. En nuls autres pensatz

No fui alezeratz.

Arnaud de Marueil: Ses joy. 

Par nulles autres pensées je ne fus distrait. 

Om si deu gardar, 

Mentr' es alhezeratz, 

E de far grans peccatz 

E de tot malestar.

Giraud de Borneil: Solatz. 

On doit se garder, tandis qu'on est désoccupé, et de faire grands péchés et de tout mal-être. 

Substant. De ricx e d' alezeratz

Qu'an la vergonha perduda.

Cadenet: Amors e com er.

De riches et de désoccupés qui ont perdu la vergogne.

(chap. De rics y desocupats que han perdut la vergoña.)


Leu, s' m., poumon.

Lo Leus i es per alenar

E l' aire freg al cor tirar.

Brev. d'amor, fol. 53.

Le poumon y est pour respirer et l'air frais au coeur attirer.

Le front e 'ls tens ab suc de lachuga e de papaver unguen, e 'l cap en leu de porc o d'autra bestia evolven. Eluc. de las propr., fol. 80.

Le front et les tempes avec suc de laitue et de pavot oignant, et la tête avec poumon de porc ou d'autre bête enveloppant. 

ANC. CAT. Leu. (chap. Lo lleu, los lleus : pulmó, pulmons; antic castellá liviano.)

Desideri Lombarte Arrufat, lleus, pulmons, aná pipán

2. Levada, s. f., mou, poumon.

Las levadas dels motons ni de las fedas non botarai.

Cartulaire de Montpellier, fol. 129.

Les mous des moutons ni des brebis je ne mettrai.


Leu, Lieu, adj., lat. levis, léger, prompt, leste. 

Com selh qu' es correns e lieus.

Aimeri de Peguilain: Nulhs hom.

Comme celui qui est courant et leste.

Fig. Non es camjans ni lieus.

Raimond de Castelnau: Era ben.

N'est changeant ni léger.

Ancmais no fui leus a enamorar.

G. Faidit: Mon cor e me. 

Oncques plus je ne fus prompt à amouracher.

- Aisé, facile.

Farai hueymais mon chan 

Leu a chantar e d' auzir agradan. 

Blacas: Bel m' es ab. 

Je ferai désormais mon chant facile à chanter et plaisant à ouïr.

Le troubadour Elias Cairels a appelé chansoneta de leu rima une pièce

où le dernier mot de chaque couplet est répété au commencement du suivant, et où les rimes des vers du premier sont exactement et méthodiquement répétées à chaque vers des autres couplets. 

ANC. CAT. Leu, lieu. CAT. MOD. (¿no se encuentra lleu en los textos?) ESP. PORT. Leve. IT. Leve, lieve. (chap. Leve, leves; lijero, lijeros, lijera, lijeres: u escric en jota perque u pronunsiem en jota, no en g com gepa, gitá, gitam.)

Adverb. Ni camje leu sos sens ni sos acortz,

Car qui leu vol, leu falh e leu s' estortz. 

Nat de Mons: La valors. 

Ni qu'il ne change pas légèrement ses sentiments ni ses sympathies, car qui légèrement veut, facilement faut et facilement se sauve. 

Leu reven e leu refui, 

Leu s' apai e leu s' irais.

Raimond de Miraval: Ar ab la. 

Aisément revient et aisément s'enfuit, aisément s'apaise et aisément s' irrite.

Loc. Car tenc a leu

Lo dig de Dieu.

Lanfranc Cigala: En chantar. 

Car elle tint à léger la parole de Dieu.

Adv. comp. D' aquesta natural amor

An mot cantat li trobador, 

Disen de lieis en manhs logals, 

A leu grans bes, a leu grans mals. 

Brev. d'amor, fol. 193. 

De ce naturel amour ont moult chanté les troubadours, disant de lui en maints lieux, tantôt de grands biens, tantôt de grands maux. 

Tu lo deves far saber al plus leu que poiras.

Liv. de Sydrac, fol. 65. 

Tu dois le faire savoir au plus tôt que tu pourras. 

Amicx, ben leu deman morras.

Garins le Brun: Nueg e jorn. 

Ami, peut-être demain tu mourras. 

Be leu pezara us de ma mort.

E volriatz m'aver estort.

Amanieu des Escas: Dona per cui. 

Peut-être il vous pésera de ma mort, et vous voudriez m'avoir sauvé.

Com cel qui er 

Visquet mor hui de leu.

B. Zorgi: Ben es adreigz. 

Comme celui qui vécut hier meurt aujourd'hui avec facilité.

Quar leu despen qui de leu a guazan. 

G. Faidit: Mantas sazos. 

Car facilement dépense qui avec facilité a profit. 

Aurem secors del rey Marselli leu e tost. Philomena. 

Nous aurons secours du roi Marsile facilement et tôt.

ANC. FR. Car chose de legier venue legierement dechiet.

Œuvres d'Alain Chartier, p. 298. 

Qui de légier se puet muer. 

C'est uns homs qui ment de légier. 

Roman de la Rose, v. 9932 et 3580.

Comparat. O pena levior o penitencia. Cartulaire de Montpellier, fol. 54.

Ou peine plus légère ou pénitence.

2. Levet, adj. dim., léger, facile. 

Fai sos sos levetz e plas.

Le Moine de Montaudon: Pus Peyre. 

Fait ses airs légers et simples. 

Adverb. A leis complairia?

Levet, s' Amors volia.

P. Rogiers: Ben volgra. 

A elle plairais-je? Facilement, si Amour voulait.

3. Sobreleu, adj., très léger, très facile. 

Adverb. Vos avetz ben talant de foudat,

Qu'anc no vim joi sobreleu conquistat. 

T. de G. de La Tour et d'Imbert: Seingner. 

Vous avez bien goût de folie, vu que oncques nous ne vîmes le bonheur conquis très facilement.

4. Leumen, Leumens, adv., légèrement, aisément, facilement, incontinent, ordinairement.

A! for' aunida, 

Si crezes leumen.

G. Riquier: L'autre jorn. 

Ah! je serais honnie si je crusse légèrement. 

Pero leumens

Dona gran joy, qui be mente 

Los aizimens. 

Le Comte de Poitiers: Pus vezem. 

Pourtant facilement donne grande joie, qui bien maintient les aises.

Adverbis es una part d'oratio que leumen vol, ses tot meia, esser pauzat aprop lo verb; dizem leumen, quar alqun adverbi son que requiero esser pauzat denan lo verb. Leys d'amors, fol. 99.

L'adverbe est une partie du discours qui ordinairement veut, sans nul intermédiaire, être placé après le verbe; nous disons ordinairement, car aucuns adverbes sont qui demandent à être placés devant le verbe.

ANC. CAT. Leument. CAT. MOD. Levement (¿y lleument?). ESP. PORT. IT. Levemente. (chap. Levemen, lijeramen, fássilmen.)

5. Leveza, s. f., légèreté, inconstance.

Es senhals de sequeza gran

E senhals de gran leveza

D' umors e de subtileza.

Brev. d'amor, fol. 56.

C'est signe de grande maigreur et sigue de grande inconstance d'humeurs et de subtilité.

PORT. Leveza. IT. Levezza.

6. Levitat, s. f., lat. levitatem, légèreté, souplesse, agilité.

Ni ha autras armas que levitat de membres.

Dam..., cum sia bestia mot pauruga... natura li a donat... a fugir levitat.

Eluc. de las propr., fol. 253 et 248.

Ni n'a autres armes qu' agilité de membres.

Le daim..., comme il soit bête moult peureuse... la nature lui a donné... légèreté à fuir. (N. E. Me recuerda a Carlitos Podiomontibus o Puigdemont.)

ESP. Levedad. IT. Levità, levitate, levitade. (chap. Agilidat, agilidats.)

7. Leviazo, s. f., allégement, soulagement, saignée.

Qui 'l sanc caut d'una leviazo 

D' home li dona, fort es bo.

Deudes de Prades, Auz. cass. 

Qui lui donne le sang chaud d'une saignée d'homme, c'est fort bon.

8. Leugier, adj., léger, qui ne pèse guère.

Leugiers m' es lo fays.

(chap. Lijero me es lo feix : lo feix no me pese gens.)

Espero que cap analfabeto digue mes tonteríes.

B. de Ventadour: Quan la fuelha.

Léger m'est le faix.

- Prompt, volage, frivole.

Ja mos cors vas lieys non er leugiers.

Arnaud de Marueil: Anc vas amor.

Jamais mon coeur ne sera volage envers elle.

Lo joy d'aquest segle leugier.

Pierre d'Auvergne: De Dieu no. 

La joie de ce monde frivole.

Car leugier

Son a mal far e fals e messongier. 

B. Carbonel: Per espassar. 

Car ils sont prompts à mal faire et faux et mensongers.

- Facile, commode, aisé.

Non es leugiera

La dreita via per seguir.

P. Vidal: Abril issic. 

N'est pas facile la droite voie à suivre. 

ANC. FR. Ne sont mie li mur legier à éfondrer. Roman de Rou, v. 4118.

De ceste matière les exemples sont partout druëment semez ès escriptures, et légiers à trouver. Œuvres d'Alain Chartier, p. 382.

- Gracieux, coulant.

Bel m' es, ab motz leugiers, de far 

Chanson.

Sordel: Bel m'es. 

Il m'est beau, avec mots légers, de faire chanson. 

Violatz e chantatz cointamen

De ma chanson los motz e 'l so leugier. 

Albert de Sisteron: Bon chantar. 

Violez et chantez gracieusement de ma chanson les paroles et l'air léger.

CAT. Lleuger. ESP. Ligero. PORT. Ligeiro. IT. Leggiere. (chap. Lijero, lijeros, lijera, lijeres - u escric en j perque pronunsiem jota. An alguns pobles pot sé que se pronunsio llugé, llugés, llugera, llugeres.)

9. Leuzeret, adj. dim., gracieuset, guilleret.

Chansoneta leu e plana 

Leugereta, ses ufana.

Guillaume de Berguedan: Chansoneta. 

Chansonnette légère et simple, gracieusette, sans apparat.

(chap. Lijeret, lijerets, lijereta, lijeretes; llugeret, llugerets, llugereta, llugeretes : grassioset, grassiosets, grassioseta, grassiosetes.)

10. Leugieramen, Leugeiramen, Leucieyramen, adv., légèrement, facilement, aisément.

Tot aisso pot hom leugieramen saber. Liv. de Sydrac, fol. 49. 

Tout cela on peut aisément savoir.

On plus haut son, cazon leugeiramen.

Folquet de Marseille: Hueimais.

Où plus élevés ils sont, (plus) ils tombent facilement.

Drutz qu' aissi leugieyramen

Se part de si dons breumen.

T. de G. Faidit et de H. de la Bachelerie: N (') Uc.

Amant qui ainsi légèrement se sépare de sa dame brusquement.

ANC. FR. Toz les prist, nul n'en escapa,

Legierement les pout l'en prendre; 

Ne se porent mie desfendre.

Roman de Rou, v. 16294. 

CAT. Leugerament. ESP. Ligeramente. PORT. Ligeiramente. 

IT. Leggieramente, leggeramente. (chap. Ligeramen o lijeramen; llugeramen.)

11. Leviar, Leujar, v., alléger, soulager.

Que m dones joi e m leuges ma dolor.

Aimeri de Sarlat: Quan si cargo.

Qu'elle me donnât joie et m' allégeât ma douleur. 

Part. pas. Pois m' a leviat de greu pena 

Us motz gais.

B. Zorgi: Sitot m' estauc.

Depuis qu'un mot gai m'a soulagé de cruelle peine.

(chap. Aliviá; ESP. Aliviar.)

12. Leujaria, Leujairia, s. f., légèreté, frivolité, inconstance, folie.

Pus amors tornet en leujaria.

G. Faidit: Chant e deport. 

Depuis qu'amour tourna en inconstance. 

Mesura m ditz suau e gen 

Que fassa mon afar ab sen, 

E leujaria la 'n desmen.

Garins le Brun: Nueg e jorn. 

Raison me dit doucement et gentiment que je fasse mon affaire avec discernement, et folie l'en dément. 

Pero vers es que per ma leujairia 

Vuelh mais puiar que drechura no manda.

Perdigon: Aissi cum. 

Pourtant il est vrai que par ma légèreté je veux plus m'élever que droiture ne commande. 

ANC. FR. Quant il gaba de moi par si grant légerie. 

Trav. of Charlem., p. 26. 

ANC. CAT. Leugeria.

13. Aleviar, Alleviar, Aleujar, Alleujar, v., lat. alleviare, alléger, soulager.

Per aleviar ma pena 

Vuelh far alb' ab son novel. 

Hugues de la Bachelerie: Per grazir la. 

Pour alléger ma peine je veux faire aubade avec air nouveau.

Per Dieu, aleujatz m' aquest fays!

G. Adhemar: Lanquan vei. 

Pour Dieu, allégez-moi ce fardeau! 

Part. pas. Alleviadas son tas dolors. V. de S. Honorat.

(chap. Aliviades són les teues dolós.)

Tes douleurs sont allégées.

CAT. Alleujar, alleugerar. ESP. Aliviar, aligerar. PORT. Alliviar, aligeirar. 

IT. Allegiare, allegerire. (chap. Aliviá, alijerá: alivio, alivies, alivie, aliviem o aliviam, aliviéu o aliviáu, alivien; aliviat, aliviats, aliviada, aliviades; alijero, alijeres, alijere, alijerem o alijeram, alijeréu o alijeráu, alijeren; alijerat, alijerats, alijerada, alijerades; alijera!)

14. Alleviatiu, adj., allévatif, propre à alléger, à soulager.

De greus corses alleviativa. Eluc. de las propr., fol. 24.

De corps lourds allévative.

(chap. Aliviatiu, aliviadó; aliviativa, aliviadora; aliviatius, aliviadós; aliviatives, aliviadores.)

15. Allevacio, Alleviacio, s. f., lat. allevatio, allégement, soulagement.

De la malautia allevacio. Trad. d'Albucasis, fol. 70.

Soulagement de la maladie.

Si es en qualitat temprat, al malaute dona allevacio.

Eluc. de las propr., fol. 76.

S'il est tempéré en qualité, au malade il donne soulagement.

Entro que... malaute atrobe alleviacio. Trad. d'Albucasis, fol. 31. 

Jusqu'à ce que... le malade trouve soulagement.

IT. Alleviazione, alleviagione.

16. Aleviament, s. m., lat. allevamentum; allégement, soulagement.

A malautias aleviament.

Cap pren aleviament.

Eluc. de las propr., fol. 126 et 33. 

Soulagement à maladies. 

La tête prend soulagement. 

CAT. Alleujament, alleugerament. ESP. Aligeramiento. IT. Alleviamento, alleggiamento. (chap. Alijeramén; alivio.) 

17. Aleugansa, s. f., légèreté.

La pesantura e l' aleugansa... non es mas del ponh de la planeta.

Liv. de Sydrac, fol. 94. 

La pesanteur et la légèreté... n'est que du point de la planète.