Mostrando entradas con la etiqueta TURMEN. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta TURMEN. Mostrar todas las entradas

lunes, 11 de diciembre de 2023

Tenson de Lanfranc Cigala et de la Dame Guillelma de Rosers.

Tenson de Lanfranc Cigala et de la Dame Guillelma de Rosers.


Na Guillelma, man cavalier arratge

Anan de nueig, per mal temps que fasia,

Si plagnian d' alberc en lor lengatge,

Auziron dui bar que, per drudaria,

S'en anavan vas lur domnas non len.

L' us s' en tornet per servir cella gen,

L' autre s n' anet vas sa domna corren.

Qals d' aquels dos fes miels so que 'l taignia?


Amic Lanfrancs, miels complit son viatge,

Al meu semblan, cel que tenc vas s' amia;

E l' autre s fes ben, mas son fin corratge

Non pot saber tan ben si donz a tria

Con cel que 'l vi denan sos oils presen,

Q' atendut l' ac sos cavalliers conven.

E val trop mais qui so que dis aten,

Que qui en als son corratge cambia.


Domna, si us platz, tot can fes d' agradatge

Lo cavalliers que, per sa gaillardia,

Gard' els autres de mort e de damnatge,

Li moc d' amor; que ges de cortezia

Non a nuls homs si d' amor no 'l deisen;

Per qu' el si donz deu grazir per un cen,

Car deslivret per s' amor de turmen

Mantz cavalliers que s vist en la via.


Lanfrancs, oimais non razones mesatge

Tan gran, con fes aquel que tenc sa via;

Que, sapchatz ben, mout i fes gran oltratge,

Pos bels servirs tan de cor li movia,

Car non servi si donz premieiramen;

Et agra 'n grat de leis e jauzimen

Pois per s' amor pogra servir soven

E mans bos luocs, que faillir no i podia.


Domna, perdon vos quier, s' ieu dic follatge,

Q' ueimais vei so que tot o mescrezia,

Que non vos plai qu' autre pelegrinatge

Fassan li drut, mas vas vos tota via.

Per que cavals, c'om voill que biort gen,

Deu om menar ab mesur' e ab sen.

E car los drutz cochatz tan malamen

Lur faill poders, don vos sobra feunia.


Lanfrancs, vos dic que son malvatz usatge

Degra laissar, en aquel mezeis dia,

Lo cavaliers qe domna d' aut paratge,

Bella e pros deu aver en baillia;

Qu'en son alberc servis hom largamen;

Ja el no y fos, mas chascuns razon pren,

Car sai que ha tan de recrezemen,

Q'al maior ops poder li failliria.


Domna, poder ai eu et ardimen,

Non contra vos que us venses en jazen,

Per qu' eu fui fols car ab vos pris conten,

Maz vencutz voill que m' aiatz con que sia.


Lanfrancs, aitan vos autrei e us consen,

Que tant mi sent de cor e d' ardimen

Qu'ab aital geing, con domna si defen,

Mi defendri' al plus ardit que sia.


viernes, 20 de octubre de 2023

XV, D' un sirventes a far ai gran talen,

XV.


D' un sirventes a far ai gran talen,

E farai lo, si dieus me benezia,

Quar tot lo mon vey tornar en nien,

Que negus hom l' us en l' autre no s fia;

Ans si m sirvetz, vos farai ab falsia

Tro que us aya fach lo vostre perden,

Et aissi a gran desconoissemen,

Per que ns dona dieus gran mal quascun dia,

E de tot be frachura e carestia.


De la gleysa vos dic primeiramen

Que y corr engans, e far non o deuria,

Quar cobeitatz la lassa e la pren,

Que per deniers perdonon que que sia;

E prezicon la gens la nueg e 'l dia

Que non aion enveya ni talen

De nulha ren, mas ges elhs non an sen,

E devedon renou e raubaria,

Et elhs fan lo, e d' elhs pren hom la via.


A legistas vey far gran falhimen,

E corr entr' elhs grans bautucx e bauzia,

Quar tot bon dreg fan tornar a nien,

E fan tener de tort la dreyta via,

Et en aissi dampno l' arma e la via;

Per que n' iran trastug a perdemen

Ins en yfern, e sofriran turmen

E greu dolor e peior malautia,

En escurdat, ab fera companhia.


En totz mestiers vey far galiamen

Sol que y corra nulha mercadaria,

Quar messorguier son compran e venden,

E ses mentir negus hom no us vendria;


E gieton dieu e la verge Maria

En messorgas per cobeitat d' argen.

Ailas! caytiu, quo no son conoyssen

Que als deniers donon tal senhoria

Que perdon dieu qu' els ten totz en bailia.


Ar vey lo mon mal e desconoyssen

E senes fe e de tot avol guia,

Quar hom paupres non troba ab manen

Nulh' amistat, si gazanh no y vezia;

E doncx aisselh que ns a formatz e ns cria,

E sofri mort oltra son mandamen,

Faym quascun jorn, e faym dieu de l' argen, 

E per deniers lo meten en oblia,

Et a la fin negus non porta mia.


Ancmais non ayc coratge ni talen

De repentir, mas aras si podia,

Quar quascun jorn propcham del fenimen,

Per que quascus cofessar si deuria,

Quar gran signe en vi antan un dia,

Que ploc terra e sanc verayamen;

Per so degram aver bon pessamen,

E que valgues a son par qui podia,

Et en aissi quascus s' emendaria.


A mon Azaut vai corren e ten via

Mo sirventes, quar es flors de joven,

E sobre totz yssaussa son pretz gen

E sa valor e sa gaya paria,

Et agradans es en tot luec on sia.


Pons de Teza, dieu prec que us benezia, 

Quar a totz etz de belh aculimen,

E quascun jorn creyssetz vostr' onramen, 

Per qu' ieu me suy mes en vostra bailia, 

Quar bona fi fai qui ab bon arbre s lia.


Pons de la Garde.

miércoles, 18 de octubre de 2023

XXVII, Ab greu cossire Fau sirventes cozen; Bernard Sicart de Marjevols.

XXVII.


Ab greu cossire

Fau sirventes cozen; 

Dieus! qui pot dire 

Ni saber lo turmen,

Qu' ieu, quan m' albire,

Suy en gran pessamen;

Non puesc escrire

L' ira ni 'l marrimen,

Qu' el segle torbat vey,

E corrompon la ley

E sagramen e fey,

Q' usquecx pessa que vensa

Son par ab malvolensa,

E d' aucir lor e sey,

Ses razon e ses drey.


Tot jorn m' azire

Et ai aziramen,

La nueg sospire

E velhan e dormen;

Vas on que m vire,

Aug la corteza gen

Que cridon Cyre

Al Frances humilmen:

Merce an li Francey,

Ab que veio 'l conrey,

Que autre dreg no y vey.

Ai! Toloza e Proensa

E la terra d' Agensa,

Bezers e Carcassey

Quo vos vi e quo us vey!


Cavallairia,

Hospitals ni maizos,

Ordes que sia

No m' es plazens ni bos;

Ab gran bauzia

Los truep et orgulhos,

Ab simonia,

Ab grans possessios; 

Ja non er apellatz

Qui non a grans rictatz

O bonas heretatz;

Aquelhs an l' aondansa

E la gran benanansa;

Enjans e tracios

Es lor cofessios.


Franca clercia,

Gran ben dey dir de vos,

E s' ieu podia

Diria 'n per un dos;

Gen tenetz via

Et ensenhatz la nos;

Mas qui ben guia

N' aura bos gazardos;

Res no vey que us laissatz,

Tan quan podetz donatz,

Non autz cobeytatz,

Sofretz greu malanansa

E vistetz ses coinhdansa;

Mielhs valha dieus a nos

Qu' ieu no dic ver de vos!


Si quo 'l salvatges

Per lag temps mov son chan,

Es mos coratges 

Qu' ieu chante derenan;

E quar paratges

Si vai aderrairan,

E bos linhatges

Decazen e falsan,

E creys la malvestatz,

E 'ls baros rebuzatz,

Bauzadors e bauzatz

Valor menon derreira

E deshonor primeyra;

Avols ricx e malvatz

Es de mal heretatz.


Rey d' Aragon, si us platz,

Per vos serai honratz.


Bernard Sicart de Marjevols.

martes, 5 de octubre de 2021

Glosario, Ramon Lull, T.

T.

T‘. pron. Te.

TA. pron. Tu. (posesivo; ta mayre, ta mare no té naston pare eschato ...)

T' ABASTAR 'n. Te bastará en.

TABUXAT. part. pas. de “tabuxar”. Herido, combatido, agitado, chocado, empujado.

TALAN. V. TALANT.

TALANT. Talante, deseo, voluntad, gusto, inclinación, disposición. - A son talant: a su talante, a su voluntad. - Ab mal talant: de mala gana.

TALENT. sust. c. Talante. - Otras veces significa apetito.

TALIÓ. sust. c. Castigo proporcionado al delito o culpa (ley del Talión): y también: buen proceder, sin caer en ninguna culpa.

TALÓ, sust. c. Talón.

T' AM. Te amo.

TAN CAR. adv. Tan caramente(queridamente)

TANTOST. adv. Así que, desde luego, tan luego como, luego, enseguida.

TANY. v. Atañe, pertenece, corresponde, debe, cumple.

T‘ AOR. Te adoro. (ador; francés t‘adore, Dior)

TARDANÇA, sust. c. Tardanza.

TARDAR. v. modo inf. Tardar. (Se pronuncia tardá, como el apellido del retardat de ERC)

TARDEN. v. Tarden, tardan.

TARIDA. sust. c. Especie determinada de embarcación. Tarida.

TÁRTRES, sust. c. pl. Tártaros.

TAS. pron. Tus. (también tes)

T‘ AY. Te he, te tengo. (T‘ HAY)

TAYN. V. TANY.

TAYNLI. Le cumple, le corresponde, le pertenece, le atañe.

TEMBLAR. v. modo inf. Temblar. (tremolar: tremolo, tremoles, tremole, tremolem o tremolam, tremoleu o tremolau, tremolen.)

TEMBRE. v. modo inf. Temer y alguna vez tiemble (temblar anterior).

TEMBRETS. V. Temeréis, temáis.

TEMBRETZ. V. TEMBRETS.

TEMEM. v. Temamos.

TEMÉN. V. TEMENT.

TEMENT. v. gerundio de "temer”. Temiendo. - Usado como adjetivo, temeroso.

TEMENTS. adj. pl. Temerosos.

TEMER. v. modo inf. Temer.

TEMERA. v. Temiera.

TEMERÓS, adj. Temeroso.

TEMETS. v. Temed, teméis.

TEMME. Me temo. (me tem)

TEMPLE. sust. p. La orden del temple o de los templarios.
(
Pauperes Commilitones Christi Templique Salomonici)

TEMPLER. sust. c. Templario. - Li templer: los templarios.

TEMPRANÇA. sust. c. Templanza.

TEMPRANSIA. V. TEMPRANÇA.

TEMPRAT, TEMPRADA. part. pas. de "temprar”. Templado, templada.

TEMPTA. v. Tenta. (tienta)

TEMPTACIÓ. sust. c. Tentación.

TEMPTADOR. sust. c. Tentador, el que tienta.

TEMPTA 'L. Tienta el. (le tienta, lo tienta)

TEMPTAMENT. sust. c. Tentación.

TEMPTÁN. v. gerundio de “temptar". Tentando.

TEMPTAR. v. modo inf. Tentar.

TEMPTAT. part. pas. de “temptar". Tentado (por el demonio).

TEMPTA ‘T. Te tienta.

TÉ 'N. Tiene en.

T' EN. Te (de ello). - T' en pots guardar: te puedes de ello guardar.

TENCH. v. Tuvo y otras veces tengo.

TENCHLA. Téngola, túvola. (la tengo, la tuvo)

T‘ ENCLINAS. Te inclinas.

TENDUT. part. pas. de “tendre”. Tendido, extendido, desplegado.

TENEBRÓS. adj. term. mas. Tenebroso

TENER. v. modo inf. Tener, detener.

TENIR. v. modo inf. Tener. - Úsase también como sustantivo.

TENITS. v. Tened, tenéis.

TENITSM ‘UY. Tenedme de hoy.

TENON. v. Tienen.

TENRÁ. v. Tendrá. (tindrá)

TERÇ, TERÇA. Nombre numeral. Tercero, tercera.

TERSA. V. TERÇA.

TERMENADAMENT. adv. Limitadamente.

TERMENAR. v. modo inf. Limitar. (poner término)

TERMENAT. TERMENADA. part. pas. de “termenar”. Limitado, limitada; terminado, terminada.

TERMEVAT. sust. c. Término, límite.

TERMENS, sust. c. pl. Términos.

T‘ ES. Te es, te está.

TEST. sust. c. Texto.

TESTES. sust. c. pl. Testas, cráneos.

TEU. pron. Tuyo y otras veces tu.

T‘ HA. Te ha, te tiene.

T' HA ‘L. Te ha el, te tiene el.

T' HAURÁ. Te habrá, te tendrá.

T' HAVEM. Te hemos, te habemos, te tenemos.

THEOLOGIA. sust. c. Teología.

T' HO. Te lo. - Vuyl t' ho mostrar: te lo quiero enseñar.

TI. Te (allí o en aquel lugar). - No ti val: no te vale allí o en aquel lugar. (t' hi)

TINA. sust. c. Tina, tonel, cuba.

TINCH. v. Tengo. (tinc, ting)

TIRAR. v. modo inf. Tirar, atraer, arrastrar tras sí, traer consigo, arrastrar.

TOCARÁ 'L. Tocará el.

TOCAMENTS. sust. c.pl. Tocamientos.

TOCH. sust. c. Toque, el acto de tocar, golpe. En sentido metafórico, el punto en que consiste o estriba alguna cosa, el auxilio o inspiración de Dios.

TOCHAT. part. pas. de "tochar". Tocado, golpeado. (toquat)

TOL. v. Quita, arrebata. (tolre, toldre)

TOLA. v. Quite, arrebate.

TOLIA. v. Quitaba, arrebataba.

TOLL. V. TOL.

TOLLATS. v. Quitéis, arrebatéis.

TOLRE. v. modo inf. Quitar, arrebatar, cortar, desmembrar, desasir, desviar, coger.

TOLS. v. Quitas, arrebatas.

TOLT, TOLTA. part. pas. de “tolre”. Quitado, quitada; arrebatado, arrebatada.

TORBADAMENT. adv. Con turbulencia, con turbación.

TORBATS. part. pas. de "torbar”. Turbados.

TORCER. v. modo inf. Torcer, doblar, encorvar, tergiversar, obrar con doblez.

TORCIA. v. Torcía, doblaba, tergiversaba.

TORN. v. Torno, vuelvo.

TORN. sust. c. Vuelta, turno, rueda, torno, reaparición, retorno. - En torn: en torno, al rededor.

TORNAM. v. Volvimos.

TORNARENSEN. v. Volviéronse. (se volvieron, a su casa)

TORNARETS. v. Volveréis.

TORNÁS. v. Volviese.

TORNATS. part. pas. de "tornar". Devueltos, vueltos.

TORR. sust. c. Torre. (Torra, como el apellido del torrat ex president)

TORS. sust. c. pl. Torres.

TORT. part. pas. de "torcer". Torcido. - Usado como adjetivo: tuerto, de una manera torcida, injusto. (“desfacer entuertos”)

TORT. sust. c. Injusticia, agravio, perjuicio contra alguno, culpa, sinrazón. (entuerto)

TOST. adv. Pronto, luego, de prisa.

TOSTEMPS. adv. Siempre, en todo tiempo. (tots temps)

TOTALITAT. sust. c. Totalidad.

TOT' HORA. A cada momento, continuamente.

TOTSTEMPS. V. TOSTEMPS.

TRABAL. V. TRABAYL.

TRABALLATS. part. pas. pl. de “traballar”. Trabajados, fatigados.

TRABAYL. sust. c. Trabajo, pena, fatiga, tormento.

TRABAYLAR. v. modo inf. Trabajar, dar pena, tormento o fatiga.

TRABAYLAT. part. pas. de “trabaylar". Trabajado, fatigado, atormentado.

TRABAYLATS. v. Trabajáis, dais pena o fatiga, atormentáis.

TRACIÓ. sust. c. Traición. (traició)

TRACTA. v. Trato, trata. .

TRACTAMENT. sust. c. Tratado. - Del cual bon disputar havem fayt tractament: de cuya importante controversia hemos escrito un tratado.

TRACTE. v. Trate.

TRAEN. v. Traen, llevan, sufren, soportan.

TRAIMENT. V. TRACIÓ.

TRAMENT. Variante de TRAMET. - Véase esta palabra.

TRAMES, TRAMESA. part. pas. de "trametre”. Enviado, enviada.

TRAMESLÍ. Le envió.

TRAMET. v. Envía.

TRAMETA. v. Envíe.

TRAMETETS. v. Enviad, enviáis.

TRAMETRIA. v. Enviaría.

TRAMETRÁ. v. Enviará.

TRAMETRE. v. modo inf. Enviar.

TRANSFRETAR. v. modo inf. Pasar de un punto a otro.

TRANSSUBSTANCIAR. v. modo inf. Transustanciar. (transustanciación)

TRAS. adv. Detrás.

TRASMUDAMENT. sust. c. Trasformación.

TRASPASSAMENT. sust. c. Muerte, el acto de morir, traspaso.

TRASPASSÁN. v. gerundio de “traspassar”. Traspasando, muriendo.

TRASTOT. V. TRESTOT.

TRASTOTA. ajd. Toda, entera.

TRAYR. v. modo inf. Hacer traición. (traicionar)

TRAYDOR. sust. c. Traidor.

TRAYMENT. V. TRACIÓ.

TREBAL. V. TRABAYL.

TREBALL. V. TRABAYL.

TREBALLATS. V. TREBAYLATS.

TREBAYL. V. TRABAYL.

TREBAYLAR. V. TRABAYLAR. (menys samba y mes trabaylar)

TREBAYLATS. v. Trabajáis.

TREBAYLATS. part. pas. pl. de “trebaylar". Trabajados, atormentados, fatigados.

TREMES. part. pas. de "tremetre” Enviado. (tremés, tramés)

TREMESES. part. pas. de "tremetrer". term. fem. pl. Enviadas.

TREMOLOSA. adj. term. fem. Temblorosa.

TRENCATS. part. pas. pl. de "trencar". Quebrados, rotos.

TREPASSANT. v. gerundio de “trepassar”. Traspasando, muriendo.

TRÉR. v. modo inf. Sacar. (traure, treure)

TRESALL. V. Se arma, se hace fuerte.

TRESOR. sust. c. Tesoro.

TRESTOT. adj. Todo, entero.

TRESTURA. sust. c. Tristeza.

TRESTUYT. V. TRESTOT.

TRIATS. part. pas. pl. de "triar". Escogidos.

TRIGA. sust. c. Tardanza, dilación.

TRIGAT. part. pas. de "trigar". Tardado, retardado, diferido.

TRIGUÁ. v. modo inf. Tardar. (trigar)

TRINANT. adj. Trino, triple. (trinidad)

TRINITAT. sust. c. Trinidad. (Mari Trini)

TRISTANÇA. sust. c. Tristeza, duelo.

TRISTICIA. V. TRISTANÇA.

TRISTOR. V. TRISTANÇA.

TRO. sust. c. Trono, trueno, cielo, firmamento, orden o coro de ángeles. (orde de trons)

TRO. adv. Hasta. (tro a, tro al, fins a, fins al, etc)

TROB. adv. V. TROP.

TROB. v. Encuentro, encuentre.

TROBARAY. v. Encontraré.

TROBARETS. v. Encontraréis.

TRO ‘L. Hasta el.

TROP. adv. Demasiado, mucho.

TROVADOR. V. TROVAYRE.

TROVAR. v. modo inf. Trovar.

TROVAYRE. sust. c. Trovador.

TUA. pron. Tu, tuya.

TUAS. pron. Tus, tuyas.

TU 'L. Tu el.

TU ‘N. Tu (de ello) (ne). - Tu ‘n pòts far responimens: tú de ello puedes hacer respuestas.

TURMEN. V. TURMENT.

TURMENT. sust. c. Tormento.

TURMENT. v. Atormente.

TURMENTABLE. adj. Lo que puede atormentar o ser atormentado.

TURMENTAR. v. modo inf. Atormentar.

TURMENTAT. part. pas. de "turmentar". Atormentado.

TU ‘T. Tu te, ti te. - Que tú ‘t ligas: que tú te ligas (atas). (Tú ‘t fas, tú te fas mal)

TU 'T GARDA. Tú guárdate.

TUYT, TUYTA. adj. Todo, toda.