Safran, Safra, s. m., de l'arabe zarfaran, safran.
Voyez Monti, t. II, part. I, p. 309.
Safra que ven de Orien.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Safran qui vient d'Orient.
Los safras e las colors e las verdors per delechar los huells.
V. et Vert., fol. 22.
Les safrans et les couleurs et les verdures pour réjouir les yeux.
Safra... plus ros que aur.
Safran... plus roux qu'or.
CAT. Safrá. ESP. Azafrano (azafrán). PORT. Azafrão. IT. Zafferano.
(chap. Safrá (capsot), safrans.)
2. Safranar, v., safraner, jaunir.
Part. pas. Puta vielha safranada.
(chap. Puta vella safranada : esgroguida.)
Le Moine de Montaudon: Be m' enueia.
ANC. FR.
Aussitost donc qu'on vid l'aurore safranée
Dessus nostre horizon ramener la journée.
Du Bartas, p. 374.
Et les raiz saffranez de l'aurore vermeille.
La Boderie, Hymn. eccles., fol. 219.
ESP. Azafranar. PORT. Açafroar. IT. Zafferanar. (chap. Safraná, assafraná; esgroguí, esgroguís. A mons padrins los van fé una broma cuan se van casá: los van ficá colorán alimentissi (safrá) a la carchofa de la ducha. Menos mal que van obrí l'aigua antes y van vore la grogó, sinó encara pareixeríen los Simpson.)
3. Safrar, v., broder, garnir d'orfroi, safrer.
Part. pas.
Feric Olivier sus son ausberc safratz.
Roman de Fierabras, v. 419.
Frappa Olivier sur son haubert safré.
Sotz las gonelas an brunhas safradas.
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 32.
Sous les gonelles ont cuirasses safrées.
ANC. FR. Mains baubiers à pans saffrés.
Roman du Renart, t. IV, p. 359.
Nel pot garir escu n' hauberc safré.
Roman de Garin. Carpentier, t. III, col. 675.
(chap. Bordá, dorá, per ejemple los escuts.)

