Mostrando entradas con la etiqueta Lanfranc Cigala. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Lanfranc Cigala. Mostrar todas las entradas

viernes, 16 de octubre de 2026

Lanfranc Cigala. Escur prim cantar e sotil

Lanfranc Cigala.

Lanfranc Cigala

7225.

En Lanfranc Cigala si fo de la ciutat de Genoa. Gentils hom e savis fo; e fo jutges cavalliers, mas vida de juge menava. Et era grans amadors; et entendia se en trobar e fo bon trobador, e fes mantas bonas cansos: 
e trobava voluntiers de dieu.

7225.

Escur prim cantar e sotil
Sabria far si m volia;
Mas no s tanh qu'om son cant asil
Ab tan prima maestria
Que no sia clars com dia:
Que sabers a pauc de valor
Si clardatz no'l dona lugor:
Qu'escuretatz tota via
Ten hom per mort, mas per clardad reviu;
Per qu'ieu cant clar e d'ivern e d'estiu.

Tan tost cant d'ivern quan d'abril,
Ab sol que razos i sia;
E prez mais, qui qu'en als s'apil,
Clar dig ab obra polia
Qu'escurs motz ab seran lia.
E no m par qu'aia tan d'onor,
Si tot la cuj' aver major,
Cel que son cant ser' e lia,
Com cel que fai ab clardat agradiu:
Per qu'eu quan cant en cantar clar m'abriu.
E qui m'en tenia per vil
Ni m'o contav' à folia,
Ben sai qu'ab quatr'omes de mil
D'aiso no s'acordaria.
E pois tan gran partz fos mia,
S'el en prendia desonor
Poiri' encolpar sa follor:
Et es ben grans aurania, 
Qu'escurs motz fai q'us qu'aia sen autiu
Tals que no sab trair' aiga de clar riu.

Autr'avoleza femenil
Que nais d'enoi ab feunia
Fan cil qu'en blasmar l'autrui fil
S'aprimon ab vilania.
Mas qui far non o sabria
Per que blasma l'autrui labor?
Aisso tenc eu per gran error
E per mon grat no seria,
Que ges no mou si non de cors caitiu:
Per qu'eu cosselh à quascun que s n'esquiu.

Mas eu am domna senhoril,
Gai' e de bella paria,
Li cui fag son clar e gentil,
Nuirit de fin pretz qu'els guia;
Que li cal tan cortezia,
Que d'un plazen ris me socor
Ades quan me ve per amor:
E'l bais m'a mes en tal via,
De qu'ela m fetz per sa merces aisiu,
Que conquerai l'onrat joi senhoriu.

Ab franc vol et ab cor humil
Soi totz sotz sa senhoria,
Ni ai cor que m'en desapil
Si m dures mil ans ma via;
Que tan vas lei s'umelia
Mos cors d'umelian doussor,
Que m tenh per pagatz de dolor
Si ja meils no m'en venia:
Mas midons es conoissens, ab pretz viu
M'issautz si l platz pos eu tan m'umeliu.

Domna de vos cant e d'amor,
De que m tenon fol li plusor.
Mas ges per fol no m tenria
Qui sabia don mos cantars derriu:
Mas eu am mais que m tenh'om per auriu.

Plazen domna, tot autre joi esquiu;
E de vas vos mi venon joi dont viu.

7225.

Quan vei far bon fag plazentier
Mi platz far cantaret plazen,
Non ges de la chiflas del ven,
Quar ieu no volh tan vil mestier
Qu'en faitz menutz mon saber se decaia,
Mas lo cabals es razos qu'eu retraia,
Sivals per dir als avols so que il pes
E per plazer dels gais e dels cortes,
E per onrar cels que fan faitz onratz:
Quar qui ben fai tanh quen sia lauzatz.

Per que m platz dir laus vertadier
Cantan de tot home valen:
Pero no m cal gaire soven
De tal cant aver cossirier,
Tan trob' om pauc de cels cui valors plaia:
Mas d'aquels paucs non es razos qu'om taia
Sos honratz faitz, per qu'eu non tairei ges
So que s'a faig l'onratz reis dels Frances,
Quar s'es primiers per far secors crozatz
Al sant regne on dieus fu mortz e natz.

Lau e pres et honor en ver
Lo reis del bon comensamen,
Pero dels meillors si n'aten
Qu'om li fara laus plus entier.
Doncs so qu'a gent comensat à cap traia,
Quar en la fin canton lauzor veraia,
E pas de cors la mar, que grans ops es;
Que de lai son crestian mort e pres,
E'l sepulcr' es fondutz e derocatz
On dieu s pauset quan fon de crotz levatz.

E sai son crestian guerrer
Entr'els, et aquo mortalmen;
E non an dol ni marrimen
D'est' anta ni d'est' encombrier.
Pero si sai la guerra no s'apaia
Crestiantatz greu sera que non caia.
Sabes per que? quar él mon non es res
Mels posca ver autrui com el-metes.
Pero si cai dir posc eu que m desplatz;
Mas non posc mais, quar poder no m'es datz.

Eu no tenc ges per cavallier
Qui non socor de bon talen,
O de son poder francamen
Dieus, pos el n'a tan gran mestier.
Lo rei Frances lau, que par que cor n'aia;
E los malvatz baros, cui que desplaia,
Repren, qu'à dieu fallon so qu'an promes.
Mas ges per nom no'ls volh aver repres,
Quar s'ieu degues blasmar totz los malvatz
Tart finera lo cantaret qu'eu fatz.

Hom demanda tot jorn e quer
A dieu conseil e garimen;
Et el voluntiers nos enten:
Mas ara quant el nos requier
Non es auzitz, de que mos cors s'esmaia.
Malvatz baron, cuidatz qu'aiso s'escaia
Que dieus vos vaill' e vos non l'ajudes?
Ja sabes vos qu'en crotz per vos fon mes.
Nous sai plus dir; mas s'ara nous crozatz,
Pos pretz perdretz que la vida perdatz.

Si nous valetz, senher dieus, vos-metes,
Dels crois barons secors non esperes.
Pero si mortz pren los baros malvatz
Secors n'aurez, quar pois regnara patz.

lunes, 11 de diciembre de 2023

Tenson de Lanfranc Cigala et de la Dame Guillelma de Rosers.

Tenson de Lanfranc Cigala et de la Dame Guillelma de Rosers.


Na Guillelma, man cavalier arratge

Anan de nueig, per mal temps que fasia,

Si plagnian d' alberc en lor lengatge,

Auziron dui bar que, per drudaria,

S'en anavan vas lur domnas non len.

L' us s' en tornet per servir cella gen,

L' autre s n' anet vas sa domna corren.

Qals d' aquels dos fes miels so que 'l taignia?


Amic Lanfrancs, miels complit son viatge,

Al meu semblan, cel que tenc vas s' amia;

E l' autre s fes ben, mas son fin corratge

Non pot saber tan ben si donz a tria

Con cel que 'l vi denan sos oils presen,

Q' atendut l' ac sos cavalliers conven.

E val trop mais qui so que dis aten,

Que qui en als son corratge cambia.


Domna, si us platz, tot can fes d' agradatge

Lo cavalliers que, per sa gaillardia,

Gard' els autres de mort e de damnatge,

Li moc d' amor; que ges de cortezia

Non a nuls homs si d' amor no 'l deisen;

Per qu' el si donz deu grazir per un cen,

Car deslivret per s' amor de turmen

Mantz cavalliers que s vist en la via.


Lanfrancs, oimais non razones mesatge

Tan gran, con fes aquel que tenc sa via;

Que, sapchatz ben, mout i fes gran oltratge,

Pos bels servirs tan de cor li movia,

Car non servi si donz premieiramen;

Et agra 'n grat de leis e jauzimen

Pois per s' amor pogra servir soven

E mans bos luocs, que faillir no i podia.


Domna, perdon vos quier, s' ieu dic follatge,

Q' ueimais vei so que tot o mescrezia,

Que non vos plai qu' autre pelegrinatge

Fassan li drut, mas vas vos tota via.

Per que cavals, c'om voill que biort gen,

Deu om menar ab mesur' e ab sen.

E car los drutz cochatz tan malamen

Lur faill poders, don vos sobra feunia.


Lanfrancs, vos dic que son malvatz usatge

Degra laissar, en aquel mezeis dia,

Lo cavaliers qe domna d' aut paratge,

Bella e pros deu aver en baillia;

Qu'en son alberc servis hom largamen;

Ja el no y fos, mas chascuns razon pren,

Car sai que ha tan de recrezemen,

Q'al maior ops poder li failliria.


Domna, poder ai eu et ardimen,

Non contra vos que us venses en jazen,

Per qu' eu fui fols car ab vos pris conten,

Maz vencutz voill que m' aiatz con que sia.


Lanfrancs, aitan vos autrei e us consen,

Que tant mi sent de cor e d' ardimen

Qu'ab aital geing, con domna si defen,

Mi defendri' al plus ardit que sia.


domingo, 10 de diciembre de 2023

Lanfranc Cigala. Ges eu non sai com hom guidar se deia

Lanfranc Cigala.


Ges eu non sai com hom guidar se deia

Segon lo temps e la sazon que cor,

Q'om de servir non a grat ni lauzor;

Non dic eu ges per o q'om s' en recreia,

Qar de tan pauc non es hom offendenz,

Si tot o fai desapensadamenz,

Q'el non sia malvolgutz e blasmatz;

Aiso mi par ben juecs desegalatz,

Qu'el bes sivals degr' esser grazitz tan

Com es blasmatz lo mals a cels qu' el fan.


Mas sazos es, pos dreitz non seignoreia,

De mudar cor e de cambiar color,

E que semblon li leial trichador

E li plus fin jugador de correia;

Mas savis hom non pot esser fegnenz,

Greus causa es, mas adoncs par sos senz

Quan no 'l sobra talanz ni voluntatz;

Qu'el savis hom, quan ve qu' es enganatz,

Si l' engan pot revirar ab engan,

Non pot miels far aparer son sen gran.


Dieus fon traitz, per que no s taing qu' om creia

Semblan ni ris ni salut de trachor,

Que denan ri e mostra far honor,

E pois detras poing l' amic e 'l guerreia;

Non pot esser plus mortals faillimenz,

Qar de Judas, qui s' en pendet als venz,

Saben per cert que no il fo perdonatz;

Mas eu sivals meillor conven lor fatz,

Sol pendan si li fals que trait m' an,

Qu' ieu lor perdon mon enueg per lor dan.


S' ieu sui traitz, temps mi don Dieus qu' ieu veia

Que d' aital juec posca jogar a lor,

E qui d' aisso mi tengues traidor,

Pauc de saber auri' e trop d' enveia,

Que segon dreg non es ges traimenz

Trair trachor; qu' aissi tot engalmenz

Com es trair son amic malvestatz,

Es son trachor trair pretz e bontatz;

Per que non fail de ren, al meu semblan,

Qui de trair son trachor a talan.


Non dic eu ges, pos lo traitz plaideia

Ab son trachor, ni 'l ten sa bon' amor,

Que ill deia pois percassar desonor,

Qar dreitz no 'l vol ni razos no l' autreia,

Que quant hom fai perdon grazidamenz,

Non entendatz dels gratz que forsa venz;

Tot atressi taing que sia oblidatz

Lo faillimenz, co s' anc jorn no fos natz;

E qui pois vai son trachor mal sercan

De blasm' el trai, e sobre se l' espan.


S' ieu sui traitz, ges n' ai fag fin, ni fatz

Perdon, per qu' ieu non puosc esser blasmatz:

Mas, si venra sazos, ben ai talan

Dels fals trachors trair que trait m' an.

viernes, 20 de octubre de 2023

XIII, Oi! Maire, filla de dieu, (Lanfranc Cigala)

XIII.


Oi! Maire, filla de dieu,

E dels angels regina,

Cui Marc et Luc et Matheu,

Chascus sains aclina,

Gardatz mi l' arm' e 'l cors mieu,

Flors de rosa ses spina,

Dieu preian

Que, non segon mon enjan,

M' an jugan;

Mas segon sa merce gran.


Qu' eu ai faig dels peccatz tan,

Per ma folla follensa,

Que, s' ieu vivia mil an

En aspra penedensa,

Tan fai los faillimenz gran

Qu' eu non agra guirensa,

S' ab merce

Dieus no m perdon e m rete,

Non per me,

Qu' eu non ai faig lo per que.


Qu' eu sui fals e mensongiers, 

Enveios e raubaire,

Et ab las autrui moillers

Faillir non doptei gaire,

E cobes e mal parliers

Fu e fins galiaire,

Et engres,

S' ieu trobes cui enjanes,

Per qu' ades

Per tot aital mi confes.


E non ai per me poder

De garir ni baillia,

Per que us veing merce querer,

Gloriosa Maria,

Que mi deignes tant valer

Qu' eu per vos gardatz sia

De tot mal

En aquest segle venal,

Desleial,

E m dones gaug eternal.


Si com dieus fon de vos natz 

E 'n recep carn humana,

E il vostra virginitatz

Remas entier' e sana,

Tot aissi m gardatz, si us platz, 

D' agaiz de mort subitana;

Desplazenz,

Cre qu' eu sia veramenz

Penedenz

De trastotz mos faillimenz.


Lanfranc Cigala.


Ges eu non sai com hom guidar se deia