Mostrando entradas con la etiqueta jutges. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta jutges. Mostrar todas las entradas

viernes, 16 de octubre de 2026

Lanfranc Cigala. Escur prim cantar e sotil

Lanfranc Cigala.

Lanfranc Cigala

7225.

En Lanfranc Cigala si fo de la ciutat de Genoa. Gentils hom e savis fo; e fo jutges cavalliers, mas vida de juge menava. Et era grans amadors; et entendia se en trobar e fo bon trobador, e fes mantas bonas cansos: 
e trobava voluntiers de dieu.

7225.

Escur prim cantar e sotil
Sabria far si m volia;
Mas no s tanh qu'om son cant asil
Ab tan prima maestria
Que no sia clars com dia:
Que sabers a pauc de valor
Si clardatz no'l dona lugor:
Qu'escuretatz tota via
Ten hom per mort, mas per clardad reviu;
Per qu'ieu cant clar e d'ivern e d'estiu.

Tan tost cant d'ivern quan d'abril,
Ab sol que razos i sia;
E prez mais, qui qu'en als s'apil,
Clar dig ab obra polia
Qu'escurs motz ab seran lia.
E no m par qu'aia tan d'onor,
Si tot la cuj' aver major,
Cel que son cant ser' e lia,
Com cel que fai ab clardat agradiu:
Per qu'eu quan cant en cantar clar m'abriu.
E qui m'en tenia per vil
Ni m'o contav' à folia,
Ben sai qu'ab quatr'omes de mil
D'aiso no s'acordaria.
E pois tan gran partz fos mia,
S'el en prendia desonor
Poiri' encolpar sa follor:
Et es ben grans aurania, 
Qu'escurs motz fai q'us qu'aia sen autiu
Tals que no sab trair' aiga de clar riu.

Autr'avoleza femenil
Que nais d'enoi ab feunia
Fan cil qu'en blasmar l'autrui fil
S'aprimon ab vilania.
Mas qui far non o sabria
Per que blasma l'autrui labor?
Aisso tenc eu per gran error
E per mon grat no seria,
Que ges no mou si non de cors caitiu:
Per qu'eu cosselh à quascun que s n'esquiu.

Mas eu am domna senhoril,
Gai' e de bella paria,
Li cui fag son clar e gentil,
Nuirit de fin pretz qu'els guia;
Que li cal tan cortezia,
Que d'un plazen ris me socor
Ades quan me ve per amor:
E'l bais m'a mes en tal via,
De qu'ela m fetz per sa merces aisiu,
Que conquerai l'onrat joi senhoriu.

Ab franc vol et ab cor humil
Soi totz sotz sa senhoria,
Ni ai cor que m'en desapil
Si m dures mil ans ma via;
Que tan vas lei s'umelia
Mos cors d'umelian doussor,
Que m tenh per pagatz de dolor
Si ja meils no m'en venia:
Mas midons es conoissens, ab pretz viu
M'issautz si l platz pos eu tan m'umeliu.

Domna de vos cant e d'amor,
De que m tenon fol li plusor.
Mas ges per fol no m tenria
Qui sabia don mos cantars derriu:
Mas eu am mais que m tenh'om per auriu.

Plazen domna, tot autre joi esquiu;
E de vas vos mi venon joi dont viu.

7225.

Quan vei far bon fag plazentier
Mi platz far cantaret plazen,
Non ges de la chiflas del ven,
Quar ieu no volh tan vil mestier
Qu'en faitz menutz mon saber se decaia,
Mas lo cabals es razos qu'eu retraia,
Sivals per dir als avols so que il pes
E per plazer dels gais e dels cortes,
E per onrar cels que fan faitz onratz:
Quar qui ben fai tanh quen sia lauzatz.

Per que m platz dir laus vertadier
Cantan de tot home valen:
Pero no m cal gaire soven
De tal cant aver cossirier,
Tan trob' om pauc de cels cui valors plaia:
Mas d'aquels paucs non es razos qu'om taia
Sos honratz faitz, per qu'eu non tairei ges
So que s'a faig l'onratz reis dels Frances,
Quar s'es primiers per far secors crozatz
Al sant regne on dieus fu mortz e natz.

Lau e pres et honor en ver
Lo reis del bon comensamen,
Pero dels meillors si n'aten
Qu'om li fara laus plus entier.
Doncs so qu'a gent comensat à cap traia,
Quar en la fin canton lauzor veraia,
E pas de cors la mar, que grans ops es;
Que de lai son crestian mort e pres,
E'l sepulcr' es fondutz e derocatz
On dieu s pauset quan fon de crotz levatz.

E sai son crestian guerrer
Entr'els, et aquo mortalmen;
E non an dol ni marrimen
D'est' anta ni d'est' encombrier.
Pero si sai la guerra no s'apaia
Crestiantatz greu sera que non caia.
Sabes per que? quar él mon non es res
Mels posca ver autrui com el-metes.
Pero si cai dir posc eu que m desplatz;
Mas non posc mais, quar poder no m'es datz.

Eu no tenc ges per cavallier
Qui non socor de bon talen,
O de son poder francamen
Dieus, pos el n'a tan gran mestier.
Lo rei Frances lau, que par que cor n'aia;
E los malvatz baros, cui que desplaia,
Repren, qu'à dieu fallon so qu'an promes.
Mas ges per nom no'ls volh aver repres,
Quar s'ieu degues blasmar totz los malvatz
Tart finera lo cantaret qu'eu fatz.

Hom demanda tot jorn e quer
A dieu conseil e garimen;
Et el voluntiers nos enten:
Mas ara quant el nos requier
Non es auzitz, de que mos cors s'esmaia.
Malvatz baron, cuidatz qu'aiso s'escaia
Que dieus vos vaill' e vos non l'ajudes?
Ja sabes vos qu'en crotz per vos fon mes.
Nous sai plus dir; mas s'ara nous crozatz,
Pos pretz perdretz que la vida perdatz.

Si nous valetz, senher dieus, vos-metes,
Dels crois barons secors non esperes.
Pero si mortz pren los baros malvatz
Secors n'aurez, quar pois regnara patz.

martes, 6 de octubre de 2026

42. Lanfranco Cigala. Estiers mon grat mi fan dir villanatge

42. Lanfranco Cigala. *


Della prima si dà il testo edito dal Mahn (Werke d. Troub. III, 122); 

per la seconda si riproduce la lezione del canz. I.



Lanfranc Cigala


Estiers mon grat mi fan dir villanatge

li faillimen vironat de follia

d' un croi marques, e sai qu' eu fas follatge

q' ab escien failh per autrui follia

mas una res m' escuza, s' o enten,

que si fossen cellat li faillimen,

ja del faillir non agr' hom espaven,

e qui mal fa, ben dei sofrir q' om dia.

Per qu' eu dirai d' un fol nega barnatge, 

sosterra pretz e destrui cortesia,

qu' om ditz qu' e natz de Monferrat linatge

mas non pareis a l' obra qu' aissi sia; 

ans crei que fo fils o fraire de ven,

tan cambia leu son cor e son talen: 

en Bonifaz es clamatz falsamen, 

car anc bon faig non sap far a sa via.

Son sagramen sai eu quel mis en gatge

als Milanes et a lur compagnia,

e 'n pres deniers per aunir son paratge, 

e vendet lur la fe qu' el non avia; 

pero de fe d' eretges nol repren, 

qu' el jura leu e fail son sagramen; 

e s' el annatz volgues rendre l' argen 

del sagramen crei q' om lo quitaria.

Tant es avols e de menut coratge 

qu' anc jorn nol plac pretz de cavalaria, 

per qu' a perdut pro de son heritatge, 

q' anc non regeis per ardiment un dia; 

mas qar a faz dos traimens tan gen 

a son seingnor, a Tan primieramen, 

pois a Milan a cui frais convinen, 

e cuja a obs cobrar sa manentia.

S' eu fos seigner ja nom feir' homenatge 

adrechamen, car sai qu' el nol tenria; 

nim baisera mais de boch' el visatge, 

car autra vez lam baiset a Pavia, 

pois en baiset lo papa eissamen; 

donc pois aissi tota sa fe demen, 

s' ab me jamais fezes paz ni coven, 

si nom..., ren nol creiria.

Ai! Monferrat plangues lo flac dolen, 

quar aunis vos e tota vostra gen, 

qu' aissi fenis l' onratz pretz veramen 

que Monferratz per tot lo mon avia. 

Aunit marques, al diabol vos ren 

qui tal vassal taing aital segnoria.


Seingner Thomas, tan mi platz

lo pretz c' om de vos retrai,

eil honrat fatz que vos faitz lai,

vos mi fan tan plazer de zai,

que tot zo qu' eu posc ni qu' eu sai

vos profer et ancora mai,

que pauc mi sembla zo qu' eu ai

ad honrar vos si com s' eschai;

per qu'eu d'aillors men propterai. 

E temeria faillir

s' ieu m' enardis de querir

quem voillatz per amic tenir. 

mas car de tot mon cor dezir 

vostres precs per comanz auzir

e vos honrar et hobezir, 

aisso m' en fai tot enardir, 

qu'om pot bon demandar e dir

lai on hom al cor de servir. 

E certanament voc dic (vos dic)

que ja nom trobarez tric

ni fals ni fellon ni enic,

auz mi trobarez de cor ric, 

qui que l'aia croi ni mendic,

et auriam per enemic

quius fezes enoi ni destric, 

nim creiria d'aisso chastic, 

qu' aissi deu hom amar amic. 

E pos sui asseguratz 

a demandar so quem platz, 

prec que coblejan respondatz 

ad aquestas coblas qu' eu fatz 

per fermar nostras amistatz. 

mas eu non quier ges quem digatz 

sius es gais ni enamoratz;

qu' aisso sai eu ben qu'es vertatz, 

qu' estiers non foratz tant prezats. 

Pero sius ven a plazer 

del vostre noble saber, 

voill per vos auzir e saber, 

quar molt en poirai mais valer, 

mas trop plus voluntiers vezer 

vos volgr' ieu, zo sapzats en ver; 

mas quecs deu laissar remaner 

zo que vol, cant nol pot aver, 

tro que n' ai' autra veg lezer.

En Romas, cel quis fai valer 

vos don complir vostre plazer, 

et a mi don sen e poder 

d'onrar vos quell ai lo voler.


* Biografia, secondo il testo edito dallo Chabaneau (op. cit. p. 105): 

En Lanfrancs Cigala si fo de la ciutat de Genoa. gentils homs e savis fo; e fo jutges cavalliers, mas vida de juge menava. et era grans amadors; & entendia se en trobar, e fo bos trobaire, e fetz mantas bonas cansos; e trobava voluntiers de Dieu.

viernes, 20 de octubre de 2023

XXIV, Pus mos coratge s' esclarzis

XXIV.


Pus mos coratge s' esclarzis

Per selh joy dont ieu suy jauzens,

E vey qu' amors part e chauzis,

Per qu' ieu n' esper estrenamens,

Ben dey tot mon chant esmerar,

Qu' om re no mi puesca falsar,

Que per pauc es hom desmentitz.


Selh en cui sest' amors cauzis

Joves, cortes e sapiens,

E selh cui refuda delis

E met a totz destruzemens;

Quar qui fin' amor vol blasmar

Elha 'l fai si en folh muzar

Que per art cuida esser peritz.


So son fals jutges raubador,

Fals molheratz e jurador,

Homicidi e lauzengier,

Lengu' a loguat, creba mostier,

Et aissellas putas ardens

Qui son d' autrui maritz cossens; 

Cyst auran guazanh ifernau.

Homicidi e traidor,

Simoniaix, encantador,

Luxurios e renovier

Que vivon d' enoios mestier,

E cill que fan faitilhamens,

E las faitileiras pudens

Seran el fuec arden engau.


Ebriaicx et escogossatz,

Fals preveires e fals abatz,

Falsas reclusas, fals reclus

Lai penaran, dis Marcabrus,

Que tuit li fals y an luec pres,

Car fin' amors o a promes,

Lai er dols dels dezesperatz.


Ay! fin' amors, fons de bontatz,

Quar tot lo mon enlumenatz,

Merce ti clam, lai no m' acus

Em defendas, qu' ieu lai non us,

Qu' en totz luecx me tenh per ton pres,

Per ton lairon en totas res;

Per tu esper estre guidatz.


Mon cor per aquest vers destrenh,

Quar mi plus qu' els autres reprenh,

Que qui autrui vol encolpar

Dregs es que si sacha guardar

Que no sia dels crims techitz

De que lieys encolpa e ditz,

Pueis poira segur castiar.


Pero si er asatz cauzitz

Sel que ben sap dire e 'l ditz,

Que pot si se vol remembrar.


Marcabrus.