Mostrando entradas con la etiqueta trobador. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta trobador. Mostrar todas las entradas

viernes, 16 de octubre de 2026

Lanfranc Cigala. Escur prim cantar e sotil

Lanfranc Cigala.

Lanfranc Cigala

7225.

En Lanfranc Cigala si fo de la ciutat de Genoa. Gentils hom e savis fo; e fo jutges cavalliers, mas vida de juge menava. Et era grans amadors; et entendia se en trobar e fo bon trobador, e fes mantas bonas cansos: 
e trobava voluntiers de dieu.

7225.

Escur prim cantar e sotil
Sabria far si m volia;
Mas no s tanh qu'om son cant asil
Ab tan prima maestria
Que no sia clars com dia:
Que sabers a pauc de valor
Si clardatz no'l dona lugor:
Qu'escuretatz tota via
Ten hom per mort, mas per clardad reviu;
Per qu'ieu cant clar e d'ivern e d'estiu.

Tan tost cant d'ivern quan d'abril,
Ab sol que razos i sia;
E prez mais, qui qu'en als s'apil,
Clar dig ab obra polia
Qu'escurs motz ab seran lia.
E no m par qu'aia tan d'onor,
Si tot la cuj' aver major,
Cel que son cant ser' e lia,
Com cel que fai ab clardat agradiu:
Per qu'eu quan cant en cantar clar m'abriu.
E qui m'en tenia per vil
Ni m'o contav' à folia,
Ben sai qu'ab quatr'omes de mil
D'aiso no s'acordaria.
E pois tan gran partz fos mia,
S'el en prendia desonor
Poiri' encolpar sa follor:
Et es ben grans aurania, 
Qu'escurs motz fai q'us qu'aia sen autiu
Tals que no sab trair' aiga de clar riu.

Autr'avoleza femenil
Que nais d'enoi ab feunia
Fan cil qu'en blasmar l'autrui fil
S'aprimon ab vilania.
Mas qui far non o sabria
Per que blasma l'autrui labor?
Aisso tenc eu per gran error
E per mon grat no seria,
Que ges no mou si non de cors caitiu:
Per qu'eu cosselh à quascun que s n'esquiu.

Mas eu am domna senhoril,
Gai' e de bella paria,
Li cui fag son clar e gentil,
Nuirit de fin pretz qu'els guia;
Que li cal tan cortezia,
Que d'un plazen ris me socor
Ades quan me ve per amor:
E'l bais m'a mes en tal via,
De qu'ela m fetz per sa merces aisiu,
Que conquerai l'onrat joi senhoriu.

Ab franc vol et ab cor humil
Soi totz sotz sa senhoria,
Ni ai cor que m'en desapil
Si m dures mil ans ma via;
Que tan vas lei s'umelia
Mos cors d'umelian doussor,
Que m tenh per pagatz de dolor
Si ja meils no m'en venia:
Mas midons es conoissens, ab pretz viu
M'issautz si l platz pos eu tan m'umeliu.

Domna de vos cant e d'amor,
De que m tenon fol li plusor.
Mas ges per fol no m tenria
Qui sabia don mos cantars derriu:
Mas eu am mais que m tenh'om per auriu.

Plazen domna, tot autre joi esquiu;
E de vas vos mi venon joi dont viu.

7225.

Quan vei far bon fag plazentier
Mi platz far cantaret plazen,
Non ges de la chiflas del ven,
Quar ieu no volh tan vil mestier
Qu'en faitz menutz mon saber se decaia,
Mas lo cabals es razos qu'eu retraia,
Sivals per dir als avols so que il pes
E per plazer dels gais e dels cortes,
E per onrar cels que fan faitz onratz:
Quar qui ben fai tanh quen sia lauzatz.

Per que m platz dir laus vertadier
Cantan de tot home valen:
Pero no m cal gaire soven
De tal cant aver cossirier,
Tan trob' om pauc de cels cui valors plaia:
Mas d'aquels paucs non es razos qu'om taia
Sos honratz faitz, per qu'eu non tairei ges
So que s'a faig l'onratz reis dels Frances,
Quar s'es primiers per far secors crozatz
Al sant regne on dieus fu mortz e natz.

Lau e pres et honor en ver
Lo reis del bon comensamen,
Pero dels meillors si n'aten
Qu'om li fara laus plus entier.
Doncs so qu'a gent comensat à cap traia,
Quar en la fin canton lauzor veraia,
E pas de cors la mar, que grans ops es;
Que de lai son crestian mort e pres,
E'l sepulcr' es fondutz e derocatz
On dieu s pauset quan fon de crotz levatz.

E sai son crestian guerrer
Entr'els, et aquo mortalmen;
E non an dol ni marrimen
D'est' anta ni d'est' encombrier.
Pero si sai la guerra no s'apaia
Crestiantatz greu sera que non caia.
Sabes per que? quar él mon non es res
Mels posca ver autrui com el-metes.
Pero si cai dir posc eu que m desplatz;
Mas non posc mais, quar poder no m'es datz.

Eu no tenc ges per cavallier
Qui non socor de bon talen,
O de son poder francamen
Dieus, pos el n'a tan gran mestier.
Lo rei Frances lau, que par que cor n'aia;
E los malvatz baros, cui que desplaia,
Repren, qu'à dieu fallon so qu'an promes.
Mas ges per nom no'ls volh aver repres,
Quar s'ieu degues blasmar totz los malvatz
Tart finera lo cantaret qu'eu fatz.

Hom demanda tot jorn e quer
A dieu conseil e garimen;
Et el voluntiers nos enten:
Mas ara quant el nos requier
Non es auzitz, de que mos cors s'esmaia.
Malvatz baron, cuidatz qu'aiso s'escaia
Que dieus vos vaill' e vos non l'ajudes?
Ja sabes vos qu'en crotz per vos fon mes.
Nous sai plus dir; mas s'ara nous crozatz,
Pos pretz perdretz que la vida perdatz.

Si nous valetz, senher dieus, vos-metes,
Dels crois barons secors non esperes.
Pero si mortz pren los baros malvatz
Secors n'aurez, quar pois regnara patz.

Blacassetz. Si m fai amors ab fizel cor amar

Blacassetz.
Florissait en 1230. ibid.

En Blacassetz fo fils d'en Blancatz,



7225, 7614.

En Blacassetz fo fils d'en Blancatz, que fon meillor gentil hom de Proensa, el plus onratz baros, el plus adreitz, el plus larcs, el plus cortes, el plus gracios. Et el fon ben adreichamen sos fils en totas valors, et en totas bontatz, et en totas larguesas. E fon grant amador; et entendia se de trobar e fon bon trobador, e fes mantas bonas cansos.

// Raynouard //

Si m fai amors ab fizel cor amar

Que mil tans vuelh ses autre jauzimen

Esperar vos ab deziros turmen,

Bona dompna, cui ab fin cor tenc car,

Que d' autr' aver so qu' ieu de vos volria;

E plus no us quier mas que us plassa qu' ieu sia

Vostres, e si trop quier no m sia dans,

Si m forsa en re mo sen sobretalans.


Gentils dompna plazens, no us aus lauzar,

Ni faissonar vostra beutat plazen

Ni l' honrat, car, gentil captenemen

Ni 'l pretz que us te d' autra valor ses par;

Quar, s' ieu lauzan vostre gent cors, dizia

So qu' ieu per ver faissonar en poiria,

Sabrion tug de cui sui fis amans;

Per qu' ieu en sui de vos lauzar duptans.


S' aissi us auzes, dompna, merce clamar

Cum vos dezir ab car voler temen,

Ieu fora ricx; mas ar languisc viven,

Quar sol no m' aus quo us o diga pensar;

Mas si merces, que orguelh humilia,

Vostre gent cors, que m destrenh, destrenhia

Sivals d' aitan que us plagues mos enans,

For' ieu de joy als plus jauzens sobrans.


Ab tal voler fetz amors autreyar

Mon cor a vos cui dezir caramen

Que m fosson tug vostre plazer plazen,

Per qu' ieu volrai tos temps aitals estar;

Quar tan tenc car la vostra senhoria

Que, s' autra m des so qu' a vos non querria,

No s pogra en re cambiar mos talans,

Tant es mos cors d' onrat joy dezirans!


Tos temps vuelh mais doussamen merceyar 

Ab humil cor tot vostre mandamen

Que d' autr' aver ab joy nulh jauzimen

Que nuls hom aus voler ni dezirar;

E ja de vos joys plazens datz no m sia,

Bona dompna, s' ieu d' autra lo prendia;

E s' aman muer, domna, sui merceyans,

Qu' en la mort prenc honor, sitot m' es dans.


Dona, si us platz que fin' amors m' aucia

Vos deziran, ja no us cugetz que m sia

Enuegz en re; ans, si us es plazers grans,

Serai tos temps de ma mort dezirans.