
champouirau, chapurriau, chapurriat, chapurreau, la franja del meu cul, parlem chapurriau, escriure en chapurriau, ortografía chapurriau, gramática chapurriau, lo chapurriau de Aguaviva o Aiguaiva, origen del chapurriau, dicsionari chapurriau, yo parlo chapurriau; chapurriau de Beseit, Matarranya, Matarraña, Litera, Llitera, Mezquín, Mesquí, Caspe, Casp, Aragó, aragonés, Frederic Mistral, Loís Alibèrt, Ribagorça, Ribagorsa, Ribagorza, astí parlem chapurriau, occitan, ocsitá, òc, och, hoc
jueves, 22 de octubre de 2026
Peire Rogier. Ges en bon vers non posc falhir (Oc = Sí)

Peire d'Alvernhe. Rossinhol, en son repaire; Chantarai d'aquestz trobadors

martes, 6 de octubre de 2026
42. Lanfranco Cigala. Estiers mon grat mi fan dir villanatge
42. Lanfranco Cigala. *
Della prima si dà il testo edito dal Mahn (Werke d. Troub. III, 122);
per la seconda si riproduce la lezione del canz. I.
Estiers mon grat mi fan dir villanatge
li faillimen vironat de follia
d' un croi marques, e sai qu' eu fas follatge
q' ab escien failh per autrui follia
mas una res m' escuza, s' o enten,
que si fossen cellat li faillimen,
ja del faillir non agr' hom espaven,
e qui mal fa, ben dei sofrir q' om dia.
Per qu' eu dirai d' un fol nega barnatge,
sosterra pretz e destrui cortesia,
qu' om ditz qu' e natz de Monferrat linatge
mas non pareis a l' obra qu' aissi sia;
ans crei que fo fils o fraire de ven,
tan cambia leu son cor e son talen:
en Bonifaz es clamatz falsamen,
car anc bon faig non sap far a sa via.
Son sagramen sai eu quel mis en gatge
als Milanes et a lur compagnia,
e 'n pres deniers per aunir son paratge,
e vendet lur la fe qu' el non avia;
pero de fe d' eretges nol repren,
qu' el jura leu e fail son sagramen;
e s' el annatz volgues rendre l' argen
del sagramen crei q' om lo quitaria.
Tant es avols e de menut coratge
qu' anc jorn nol plac pretz de cavalaria,
per qu' a perdut pro de son heritatge,
q' anc non regeis per ardiment un dia;
mas qar a faz dos traimens tan gen
a son seingnor, a Tan primieramen,
pois a Milan a cui frais convinen,
e cuja a obs cobrar sa manentia.
S' eu fos seigner ja nom feir' homenatge
adrechamen, car sai qu' el nol tenria;
nim baisera mais de boch' el visatge,
car autra vez lam baiset a Pavia,
pois en baiset lo papa eissamen;
donc pois aissi tota sa fe demen,
s' ab me jamais fezes paz ni coven,
si nom..., ren nol creiria.
Ai! Monferrat plangues lo flac dolen,
quar aunis vos e tota vostra gen,
qu' aissi fenis l' onratz pretz veramen
que Monferratz per tot lo mon avia.
Aunit marques, al diabol vos ren
qui tal vassal taing aital segnoria.
Seingner Thomas, tan mi platz
lo pretz c' om de vos retrai,
eil honrat fatz que vos faitz lai,
vos mi fan tan plazer de zai,
que tot zo qu' eu posc ni qu' eu sai
vos profer et ancora mai,
que pauc mi sembla zo qu' eu ai
ad honrar vos si com s' eschai;
per qu'eu d'aillors men propterai.
E temeria faillir
s' ieu m' enardis de querir
quem voillatz per amic tenir.
mas car de tot mon cor dezir
vostres precs per comanz auzir
e vos honrar et hobezir,
aisso m' en fai tot enardir,
qu'om pot bon demandar e dir
lai on hom al cor de servir.
E certanament voc dic (vos dic)
que ja nom trobarez tric
ni fals ni fellon ni enic,
auz mi trobarez de cor ric,
qui que l'aia croi ni mendic,
et auriam per enemic
quius fezes enoi ni destric,
nim creiria d'aisso chastic,
qu' aissi deu hom amar amic.
E pos sui asseguratz
a demandar so quem platz,
prec que coblejan respondatz
ad aquestas coblas qu' eu fatz
per fermar nostras amistatz.
mas eu non quier ges quem digatz
sius es gais ni enamoratz;
qu' aisso sai eu ben qu'es vertatz,
qu' estiers non foratz tant prezats.
Pero sius ven a plazer
del vostre noble saber,
voill per vos auzir e saber,
quar molt en poirai mais valer,
mas trop plus voluntiers vezer
vos volgr' ieu, zo sapzats en ver;
mas quecs deu laissar remaner
zo que vol, cant nol pot aver,
tro que n' ai' autra veg lezer.
En Romas, cel quis fai valer
vos don complir vostre plazer,
et a mi don sen e poder
d'onrar vos quell ai lo voler.
* Biografia, secondo il testo edito dallo Chabaneau (op. cit. p. 105):
En Lanfrancs Cigala si fo de la ciutat de Genoa. gentils homs e savis fo; e fo jutges cavalliers, mas vida de juge menava. et era grans amadors; & entendia se en trobar, e fo bos trobaire, e fetz mantas bonas cansos; e trobava voluntiers de Dieu.
30. Isabella ed Elia Cairel. N' Elyas Cairel, de l'amor
lunes, 5 de octubre de 2026
24. Alberto Malaspina, Rambaldo di Vaqueiras. Aram digatz, Rambautz, si vos agrada,
jueves, 12 de octubre de 2023
VII, Perdigons, vostre sen digatz;
VII.
Perdigons, vostre sen digatz;
Que us par de dos maritz gelos?
L' us a moiller qu' es bella e pros,
Franca, cortesa e chausida,
E l' autres laida e marrida,
Villana e d' avol respos;
Chascuns es gardaire d' amdos:
E pos tant fols mestiers lor platz,
Ni aital es lor voluntatz,
Quals en deu esser meins blasmatz?
Gaucelm Faidit, ben voill sapchatz
Que de domna ab bellas faissos
Don tot lo mons es enveios,
Qui l' a pres de si aizida,
Non fai ges tan gran faillida,
Si 'l la garda e n' es cobeitos,
Com l' autres desaventuros
Qu' es tant de totz mals aips cargatz,
Qu' en gardar no 'l forsa beutatz
Ni res mas laidesa e cors fatz.
Perdigons, en fol razonatz;
E com ausetz anc dire vos
Q' om tenga so qu' es bel rescos,
Ni q' om gart domna eissernida,
Bella, de valor complida?
Doncs no la garda sos sens bos?
Mas la laida ab ditz enoios
Deu gardar lo maritz senatz,
Per q' om no veia sas foudatz
Ni com el es mal moilleratz.
Gaucelm, entr' els nescis agratz
Gent cubert blasme vergoignos;
Pero mal conseillatz l' espos,
Quan disetz qu' aia tal vida
Que gart sa mala escarida,
Ni fassa d' un malastre dos;
Miels a de gardar ochaizos
Bella domna on es grans beutatz,
Don par q' om sia enamoratz,
E deu n' esser meins encolpatz.
Perdigons, on plus en parlatz
Plus desmentetz vostras chansos,
Que gelosia es fols ressos,
Don totz lo mons brai' e crida
Q' om gart domna issernida,
Et es laitz blasmes entre nos;
Mas l' autre gardars es razos,
Ses gelosia e ses peccatz,
Q' om resconda so qu' es malvatz,
E mostre so dont es honratz.
Gaucelm, s' avol aver gardatz,
D' avol thezaur etz poderos;
E no m par ges sens cabalos,
Qui pretz perd ni joi oblida
Per malvaisa causa aunida;
Mas qui per bel aver joios
Faill ni 'l trembla sens a sazos,
D' amor par qu' en sia forsatz;
E si d' aisso us meraveillatz,
Be m meravil si vos amatz.
Totz temps duraria ill tensos,
Perdigons, per qu' ieu voill e m platz
Qu' el Dalfin sia 'l plaitz pauzatz,
Qu' el jutje e la cort en patz.
Gaucelm, tant es vera ill razos
Qu' ieu defen, et el tan senatz,
Que, s' en lui es lo plaitz pauzatz,
Voill que per lui sia jutjatz.
Perdigons.



