
champouirau, chapurriau, chapurriat, chapurreau, la franja del meu cul, parlem chapurriau, escriure en chapurriau, ortografía chapurriau, gramática chapurriau, lo chapurriau de Aguaviva o Aiguaiva, origen del chapurriau, dicsionari chapurriau, yo parlo chapurriau; chapurriau de Beseit, Matarranya, Matarraña, Litera, Llitera, Mezquín, Mesquí, Caspe, Casp, Aragó, aragonés, Frederic Mistral, Loís Alibèrt, Ribagorça, Ribagorsa, Ribagorza, astí parlem chapurriau, occitan, ocsitá, òc, och, hoc
viernes, 23 de octubre de 2026
Jeu-parti entre Savaric de Mauleon, Gaucelm Faidit et Uc de la Bacalaria. Gaucelm, tres jocs enamoratz

martes, 20 de octubre de 2026
Bernat d'Auriac. S'ieu agues tan de saber et de sen

viernes, 16 de octubre de 2026
Uc de Sant Circ. Longamen ai atenduda

Folquet de Lunel. Per amor e per solatz,
martes, 6 de octubre de 2026
42. Lanfranco Cigala. Estiers mon grat mi fan dir villanatge
42. Lanfranco Cigala. *
Della prima si dà il testo edito dal Mahn (Werke d. Troub. III, 122);
per la seconda si riproduce la lezione del canz. I.
Estiers mon grat mi fan dir villanatge
li faillimen vironat de follia
d' un croi marques, e sai qu' eu fas follatge
q' ab escien failh per autrui follia
mas una res m' escuza, s' o enten,
que si fossen cellat li faillimen,
ja del faillir non agr' hom espaven,
e qui mal fa, ben dei sofrir q' om dia.
Per qu' eu dirai d' un fol nega barnatge,
sosterra pretz e destrui cortesia,
qu' om ditz qu' e natz de Monferrat linatge
mas non pareis a l' obra qu' aissi sia;
ans crei que fo fils o fraire de ven,
tan cambia leu son cor e son talen:
en Bonifaz es clamatz falsamen,
car anc bon faig non sap far a sa via.
Son sagramen sai eu quel mis en gatge
als Milanes et a lur compagnia,
e 'n pres deniers per aunir son paratge,
e vendet lur la fe qu' el non avia;
pero de fe d' eretges nol repren,
qu' el jura leu e fail son sagramen;
e s' el annatz volgues rendre l' argen
del sagramen crei q' om lo quitaria.
Tant es avols e de menut coratge
qu' anc jorn nol plac pretz de cavalaria,
per qu' a perdut pro de son heritatge,
q' anc non regeis per ardiment un dia;
mas qar a faz dos traimens tan gen
a son seingnor, a Tan primieramen,
pois a Milan a cui frais convinen,
e cuja a obs cobrar sa manentia.
S' eu fos seigner ja nom feir' homenatge
adrechamen, car sai qu' el nol tenria;
nim baisera mais de boch' el visatge,
car autra vez lam baiset a Pavia,
pois en baiset lo papa eissamen;
donc pois aissi tota sa fe demen,
s' ab me jamais fezes paz ni coven,
si nom..., ren nol creiria.
Ai! Monferrat plangues lo flac dolen,
quar aunis vos e tota vostra gen,
qu' aissi fenis l' onratz pretz veramen
que Monferratz per tot lo mon avia.
Aunit marques, al diabol vos ren
qui tal vassal taing aital segnoria.
Seingner Thomas, tan mi platz
lo pretz c' om de vos retrai,
eil honrat fatz que vos faitz lai,
vos mi fan tan plazer de zai,
que tot zo qu' eu posc ni qu' eu sai
vos profer et ancora mai,
que pauc mi sembla zo qu' eu ai
ad honrar vos si com s' eschai;
per qu'eu d'aillors men propterai.
E temeria faillir
s' ieu m' enardis de querir
quem voillatz per amic tenir.
mas car de tot mon cor dezir
vostres precs per comanz auzir
e vos honrar et hobezir,
aisso m' en fai tot enardir,
qu'om pot bon demandar e dir
lai on hom al cor de servir.
E certanament voc dic (vos dic)
que ja nom trobarez tric
ni fals ni fellon ni enic,
auz mi trobarez de cor ric,
qui que l'aia croi ni mendic,
et auriam per enemic
quius fezes enoi ni destric,
nim creiria d'aisso chastic,
qu' aissi deu hom amar amic.
E pos sui asseguratz
a demandar so quem platz,
prec que coblejan respondatz
ad aquestas coblas qu' eu fatz
per fermar nostras amistatz.
mas eu non quier ges quem digatz
sius es gais ni enamoratz;
qu' aisso sai eu ben qu'es vertatz,
qu' estiers non foratz tant prezats.
Pero sius ven a plazer
del vostre noble saber,
voill per vos auzir e saber,
quar molt en poirai mais valer,
mas trop plus voluntiers vezer
vos volgr' ieu, zo sapzats en ver;
mas quecs deu laissar remaner
zo que vol, cant nol pot aver,
tro que n' ai' autra veg lezer.
En Romas, cel quis fai valer
vos don complir vostre plazer,
et a mi don sen e poder
d'onrar vos quell ai lo voler.
* Biografia, secondo il testo edito dallo Chabaneau (op. cit. p. 105):
En Lanfrancs Cigala si fo de la ciutat de Genoa. gentils homs e savis fo; e fo jutges cavalliers, mas vida de juge menava. et era grans amadors; & entendia se en trobar, e fo bos trobaire, e fetz mantas bonas cansos; e trobava voluntiers de Dieu.
lunes, 9 de octubre de 2023
Blacas. Blacatz,
Blacas.
Lo belh dous temps mi platz
E la gaya sazos
E 'l chans dels auzellos;
E s' ieu fos tant amatz
Com sui enamoratz,
Fera gran cortezia
Ma bella douss' amia;
E pus nulh be no m fai,
Las! e doncx que farai?
Tant atendrai aman
Tro morrai merceyan,
Pus ilh vol qu' aissi sia.
Aissi m suy autreyatz
Ab leial cor a vos,
Bella dompna e pros,
Que nulh autre solatz
Ni autr' amor no m platz
Ni autra drudaria,
Ni mos cors no s cambia;
Per vos, domna, morrai:
Quar me trobatz verai,
Vos en prendetz lo dan;
E non es benestan
Qu' hom eys los sieus aucia.
Dompna, vostra beutatz,
E las bellas faissos,
E 'l belh huelh amoros,
E 'l gen cors ben tallatz
Don sui empreyzonatz,
De vostr' amor que m lia,
Si be 'l truep ab fadia,
Ja de vos no m partrai;
Que maior honor ai
Sol en vostre deman,
Que s' autra m des bayzan
Tot quant de vos volria.
Be m tengra per honratz
E per aventuros,
S' aprop cent braus respos
En fos d' un joy paguatz:
Ai! domna, umilitatz
E merces no m valria;
Mes m' avetz en tal via
Don no m desviarai,
Que mos fis cors s' atrai
A vostra beutat gran
Que m fai sufrir l' afan,
Em destrenh nueg e dia.
Si per sufrir en patz
Mais d' autra res qu' anc fos,
Ni per far voluntos
Las vostras voluntatz,
Domna, m' ochaizonatz,
A vos non eschairia
Quar ilh non es ges mia,
Ni ves vos non l' aurai;
Ans franchamen m' apai,
Quan vey vostre semblan;
E quan vos sui denan,
Tot tort vos fugiria.
Belha Capa, on qu' ieu sia,
Vos am e us amarai
Ab leyal cor verai,
Per so quar valetz tan,
Quar ieu e 'l plus prezan
Volem vostra paria.
//
https://en.wikipedia.org/wiki/Blacatz
Blacatz, known in French genealogy as Blacas de Blacas III (1165–1237), was the feudal lord of Aups and a troubadour. Sordello composed a lament (planh) on his death, inviting the kings of his time to share and eat the heart of Blacatz and thus acquire a portion of his courage.
He was the father of the troubadour Blacasset.
Renat Nelli, Ecrivains anticonformistes du moyen-âge occitan. Paris, 1977.
https://fr.wikipedia.org/wiki/Blacas_de_Blacas
Blacas de Blacas, né vers 1180 et mort vers 1235, dit le Grand guerrier et connu aussi sous le nom de Blacatz, fut seigneur d'Aups, de Vérignon, de Baudinard, de Carros, de Châteauneuf, de Thorenc, de Tourtour, et autres villages.
Il était aussi remarquable guerrier que bon troubadour. Il se distingua parmi les plus vaillants chevaliers de la cour du comte Raimond Bérenger IV de Provence. Son fils Boniface de Blacas lui succéda comme seigneur et épousa Ayceline de Moustiers; il fut aussi troubadour, sous le nom de Blacassetz.
Les Blacas sont une maison française, très ancienne, qui tire son nom du château d'Aups (en Provence).



