Mostrando las entradas para la consulta fai ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta fai ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

viernes, 23 de octubre de 2026

Peire Cardenal. Qui ve gran maleza faire + Tartarassa ni voutor ++

Peire Cardenal.

Pierre Cardinal. Peire Cardenal. Cardinal.

I.

Qui ve gran maleza faire
de mal dir no se deu taire;
per qu'eu volh dir e retraire
que rics hom dezeretaire
es pieger que autre laire
e fai diablia
peior que negus raubaire,
e plus tart si castia.
Rics hom, quan vai per carreira,
el a una companheira,
Malvestat, que vai primeira
e meiana e derreira;
e grans Cobeitatz enteira
li fai companhia;
e Tortz porta la senheira
et Orgolhs la guia.
Rics hom mals, quan vai en plassa,
que cuiatz vos que lai fassa?
Quant autr' om ri e solassa,
a l'un mou plag, l'autre cassa,
l'un maldi, l'autre menassa
e l'autr' afolia;
e no fai joi ni abrassa
si com far deuria.
Rics hom, quan fai sas calendas
e sas cortz e sas bevendas,
de toutas e de rozendas
fai sos dos e sas esmendas,
sos lums e sas offerendas,
e de raubaria;
et en guerras met sas rendas
et en plaidezia.
Rics hom mals, quan vol far festa,
auiatz consi fai sa questa:
tan bat la gent et entesta
tro que deniers non lor resta,
que no i cal venir tempesta
ni lam ni moria; (fam)
pois fai cara mout honesta,
qui no l conoissia.
Un pauc ai dig de la gesta
que dire volia;
mas tan grans massa'n i resta
que fort pauc embria.

II.

no sent plus leu carn puden
com clerc e prezicador
senton ont es lo manen:
mantenen son sei privat,
e quan malautia l bat,
fan li far donatio
tal que l paren no i an pro.
Frances e clerc an lauzor
de mal, car bon lor en pren;
e renovier e trachor
an tot lo segl' eissamen;
qu'ab mentir et ab barat
an si tot lo mon torbat
que no i a religio
que no sapcha sa leisso.
Saps qu'endeven la ricor
de cels que l'an malamen?
Venra un fort raubador
que non lor laissara ren,
so es la mortz que ls abat,
qu'ab quatr' aunas de filat
los tramet en tal maizo
ont atrobon de mal pro.
Hom, per que fas tal folor
que passes lo mandamen
de Deu quez es ton senhor
e t'a format de nien?
... ten el mercat
cel quez ab Deu si combat,
qu'el n'aura tal guizardo
cum ac Judas lo felo.
Deus verais, plens de doussor,
Senher, sias nos guiren,
gardatz d'enfernal dolor
peccadors, e de turmen;
e solvetz los del peccat 
en que son pres e liat,
e faitz lor verai perdo
ab vera confessio.


III.

Ar mi posc eu lauzar d'amor,
que no m tol manjar ni dormir,
ni n sent freidura ni calor,
ni no n badalh ni no n sospir
ni n vauc de noit a ratge,
ni n sui conques ni n sui cochatz,
ni n sui dolens ni n sui iratz,
ni non logui messatge
ni n sui trahitz ni enganatz,
que partitz m'en sui ab mos datz.
Autre plazer n'ai eu melhor,
que non trahisc ni fauc trahir,
ni n tem tracheiritz ni trachor,
ni brau gilos que m'en azir,
ni n fauc fol vassalatge,
ni n sui feritz ni derrocatz
ni no n sui pres ni n sui raubatz,
ni non fauc lonc badatge,
ni dic qu'eu sui d'amor forsatz,
ni dic que mos cors m'es emblatz,
Ni dic qu'eu mor per la gensor,
ni dic que l bela m fai languir,
ni non la prec ni non l'azor,
ni la deman ni la dezir,
ni no l fauc homenatge,
ni no l m'autrei ni l mi sui datz,
ni no sui seus endomenjatz,
ni a mon cor en guatge,
ni sui sos pres ni sos liatz,
ans dic qu'eu li sui escapatz.
Mais deu hom amar vensedor,
no fai vencut, qui l ver vol dir;
quar lo vencens porta la flor,
e l vencut vai hom sebelir;
e qui vens son coratge
de las desleials voluntatz,
don mou lo faitz desmezuratz
e li autre outratge,
d'aquel vencer es plus honratz
que si vencia cent ciutatz.
Pauc pretz prim prec de preiador; (5 p)
can cre qu'el cuia convertir, (4 c)
vir vas vil voler sa valor, (5 v)
don dreitz deu dar dan al partir; (5 d)
si sec son sen salvatge, (5 s)
leu l'es lo larcs laus lag lonhatz; (7 l)
plus pretz lauzables que lauzatz;
trop ten estreg ostatge (5 t)
dreitz drutz del dart d'amor nafratz: (5 d)
per plus pretz plus pretz es compratz. (6 p)
No volh voler volatge, (3 v)
que m volv e m vir vils voluntatz, (5 v)
mas lai on mos vols es volatz.

IV.

Els idiotas de catalan news - Manel Riu Fillat

Una ciutatz fo, no sai cals,
on cazet una ploia tals
que tuit home de la ciutat,
que toquet, foron forsenat.
aquel en escapet ses plus,
que era dins una maizo
e dormia, quant aisso fo.
Aquel levet, quant ac dormit
e fo se de ploure giquit,
e venc foras entre las gens.
E tug feiron dessenamens:
l'us a roquet, l'autre fo nus,
e l'autre escupi ves sus;
l'us trais peira, l'autre astella,
l'autre esquintet sa gonella,
l'us feri e l'autre enpeis,
e l'autre cuget esser reis
e tenc se ricamen pels flancs,
e l'autre sautet per los bancs;
l'us menasset, l'autre maldis,
l'autre ploret e l'autre ris,
l'autre parlet e non saup que,
l'autre fes metoas (?) de se.
Et aquel qu'avia son sen
meravilhet se mout fortmen,
e vi ben que dessenat son,
e garda aval et amon
si negun savi n'i veira,
e negun savi non i a.
Grans meravilhas ac de lor,
mas mout l'an ilh de lui maior,
que l vezon estar saviamen;
cuidon c'aia perdut son sen,
car so qu'ilh fan no lh vezon faire;
a cascun de lor es veiaire
que ilh son savi e senat,
mas lui tenon per dessenat.
Qui l fer en gauta, qui en col,
el non pot mudar no s degol;
l'us l'enpenh e l'autre lo bota,
el cuia eissir de la rota;
l'us l'esquinta, l'autre l'atrai,
el pren colps e leva e chai.
Cazen levan, a grans gambautz,
s'en fug a sa maizo de sautz,
fangos e batutz e meg mortz,
et ac gaug car lor fon estortz.
Cist faula es az aquest mon
semblans, et als homes que i son:
aquest segles es la ciutatz
quez es totz ples de forsenatz:
que l maier sens c'om pot aver
si es amar Deu e temer
e gardar sos comandamens:
mas ar es perdutz aquel sens.
La ploia sai es cazeguda,
cobeitatz, e si es venguda
us orgolhs et una maleza
que tota la gen a perpreza;
e si Deus n'a alcun gardat,
l'autre l tenon per dessenat
e menon lo de trop en bilh,
car non es del sen que son ilh,
que l sens de Deu lor par folia.
E l'amics de Deu, on que sia,
conois que dessenat son tut,
car lo sen de Deu an perdut;
et ilh an lui per dessenat,
car lo sen del mon a laissat.

Ignacico Sorolla Vidal, Natxo Sorolla Mela, sossiollingüista, Penarroija de Tastavins, xarxes.wordpress.com

miércoles, 6 de diciembre de 2023

Aimeri de Péguilain. De fin' amor comenson mas cansos

Aimeri de Péguilain.


Aimeri, Aimeric, Peguilain, Péguilhan, Peguilhan, 1175 - 1230


De fin' amor comenson mas cansos

Plus que no fan de nulh' autra sciensa,

Qu' ieu non saubra nien, s' amors non fos,

Et anc tan car non comprei conoissensa;

Qu'ab belh semblan, aissi cum fai traire,

Me vai doblan quascun jorn mon martire,

Qu'en la boca m fes al prim doussezir

So que m' a fag pueys al cor amarzir.


Si de merce acuzar fos razos, 

Digna fora de ma desbevolensa, 

Qu'amors vens me e chauzimenz amdos, 

Et us non a d' els poder que lieys vensa; 

Per so m cuia de tot en tot aucire, 

Quar sap e ve que merces n' es a dire; 

Pero no m vol del tot viatz aucir, 

Abans me fai languen, piegz de morir.


Piegz a de mort selh que viu cossiros, 

E non a joy, mas dolor e temensa, 

Pueys ve la ren qu' el pogra far joyos, 

On non troba socors ni mantenensa.

E doncs ieu, las! que sui d' est mal suffrire

De mil dolors, fos d' un sol joy jauzire! 

E ja no fos mas per mi escarnir, 

Si m degra far ab belh semblan languir!


Mas non a tort qu' ieu am lieys a rescos

Ins e mon cor, e no 'l n' aus far parvensa; 

D'aitan fas eu a guiza d' orgulhos, 

Quar sol de lieys aus aver sovinensa:

Mas ieu non puesc ad amor contradire; 

So que 'l platz am, e so que 'l platz adire; 

Pero cum folhs mi vuelh enfolhetir,

Quar encaus so que no vuelh cosseguir.


Qu'el sieus cars pretz es lo mielher dels bos,

Pueys la beutatz es egual la valensa:

Cum plus remir ni vey d' autras faissos,

Ades m' es vis que sa beutatz agensa;

Per qu' ieu no l' aus preian mon cor devire,

Mas que denan li fremisc e 'lh sospire,

Quar sa beutatz fai ma boca mudir; 

Mas sospiran la 'n cug far avertir.


Dels huelhs no vey lieys cui de cor remire, 

Per qu'ensemps plor mesclamen e sospire; 

E si s laisses a merce convertir, 

Dreitz for' hueymais que m fetz vas si venir.


Reys d' Aragon, tant aguizatz de dire 

Als ben dizens, qu' us non sap on se vire, 

Qu'a l' un bon fag faitz l' autre cosseguir,

Per qu' om tem dir lo ben pel miels gequir.

____

Selh que s' irais ni guerrey' ab Amor,

Ges que savis no fai, al mieu semblan, 

Quar de guerra ven tart pro e tost dan, 

E guerra fai mal tornar en peior; 

En guerra trop, per qu' ieu non la volria,

Viutat de mal e de ben carestia; 

E fin' amors, si tot mi fai languir,

A tant de joy que m pot leu esjauzir;


Que 'l plazer so plus que l' enuey d' amor, 

E 'l be que 'l mal, e 'l sojorn que l' afan, 

E 'l gaug que 'l dol, e 'l leu fays que 'l pezan,

E 'l pro que 'l dan son plus, e 'l ris que 'l plor. 

Non dic aissi del tot que mal no i sia, 

E 'l mal qu' om n' a val mais que si 'n gueria,

Quar selh qu' ama de cor non vol guerir

Del mal d' amor, tant es dous per sufrir!


Enquera truep mais de be en amor,

Qu'el vil fai pros e 'l nesci gen parlan,

E l' escars larc e leyal lo truan, 

E 'l folh savi e 'l pec conoissedor, 

E l' orgulhos domesg' e humilia,

E de dos cors fai un, tan gen los lia; 

Per qu' om non deu ad amor contradir 

Pus tan gen sap comensar e fenir.


S' ieu l' ai servit, pro n' ai cambi d' amor

Ab que ja plus no m fassa mais aitan,

Qu'en mainh locs m' a fag tan aut e tan gran,

Don ja ses lieys no pogr' aver honor,

E moutas vetz mi gart de vilania,

Que ses amor gardar no m' en sabria; 

E manhs bos motz mi fai pessar e dir,

Que ses amor no i sabria venir.


Bona domna, de vos tenc e d' Amor 

Sen e saber, cors e cor, motz e chan; 

E s' ieu res fatz que sia benestan

Devetz n' aver lo grat e la lauzor,

Vos e Amors, que m datz la mayestria; 

E si ja plus de ben no m' en venia, 

Pro n' ai cambi, segon lo mieu albir;

E si plus fos, be saubra 'l plus grazir.


Chansos, vai t'en de ma part e d' Amor

Al pro, al ric, al valen, al prezan 

A cui servon Tyes et Alaman,

E sopleyo cum bon emperador;

Sobr'els majors a una majoria, 

Honor e pretz, larguez' e cortezia;

Larcs es de cor, d' amar e de servir,

Valens de fag per ric pretz conquerir.


Bona domna, la genser etz que sia, 

Vas vos azor e soplei nueg e dia; 

Jamais de vos no me volrai partir,

Qu'en tot lo mon non pogra miels chauzir. 

___


D'aisso don hom a lonjamen

Ben dig entr' els conoissedors,

Si 'n dis pueis mal vilanamen,

Es a tot lo mens dezonors,

Qu' aycelh que se mezeys demen

Del ben qu' a dig, no m' es parven, 

Des qu' es trobatz ben dizen fals, 

Qu' el dei' om creire dizen mals.


S'elh disses al comensamen 

Lo mal, ans qu' elh bes digz fos sors,

Dissera plus cubertamen 

E semblera vers als plusors.

Mas pero ben aven soven

Qu'aisso qu' om cre blasmar defen; 

Doncs non es d' ome qu' es aitals 

Lo bes digz bo ni 'l mals digz mals.


Us que dis ben premeiramen

Que de bas aut poiet amors,

E 'n dis apres mal sotilmen

Per far semblar sos mals peiors;

E per plus enganar la gen

Ab proverbis dauratz de sen

Et ab parauletas venals, 

Vol far creire del ben qu' es mals.


Non es bes qui fai d' avinen,

Segon lo mon, so qu' es valors;

E que s garda de falhimen 

On plus pot; e creys sa lauzors,

Si es; mas non pot far nien,

Si non a l' amajestramen

D'Amor, qu' es majestre lials,

Qu' ensenha triar bes dels mals.


Qu'el cor nays on amors empren 

Ensems ardimens e paors;

Qu'en saviez' a l' ardimen

E volpilhag' en las follors;

E pueys es arditz eissamen 

De larguez' e d' ensenhamen,

E volpilhs d' escarsez' e d' als

Que fos vilania ni mals.


Per so m par que, qui eitz mal, men 

Del majestre que dona 'l sen 

Cum sia hom valens e cabals, 

Ni cum se pot gardar de mals. 


Quar val plus e conoys e sen

Na Joana d' Est, et enten 

Mielh, segon lo dreg jutge, quals

Deu hom dir d' amor bes o mals. 

___


Li folh e 'l put e 'l filhol

Creisson trop, e no m' es belh;

E 'l croy joglaret novelh,

Enueyos e mal parlan,

Corron un pauc trop enan, 

E son ja li mordedor

Per un de nos, duy de lor,

E non es qui los n' esquerna.


Greu es quar hom lor acol, 

E non lor en fai revelh:

Non o dic contra 'N Sordelh,

Qu'el non es d' aital semblan, 

Ni no s va ges percassan 

Si col cavalier doctor; 

Mas, quan falho 'l prestador,

Non pot far V ni VI terna.


Lo marques part Pinairol, 

Que ten Saluz' e Revelh,

No vuelh ges que desclavelh 

De sa cort, ni an lunhan 

Persaval, que sap d' enfan 

Esser mayestre tutor; 

Ni un autre tuador, 

Qu' ieu no vuelh dir, de Luzerna.


Aitals los a com los vol

Lo marques d' Encantarelh, 

Nicolet, e 'l trufarelh 

Que venon ab lui e van, 

E non del tot per lor dan, 

Be s son trobat d' una color; 

A tals vassals tal senhor; 

Dieus lor don vita eterna!


Ar veiretz venir l' estol 

Ves Malespina e 'l tropelh,

Donan la carn e la pelh; 

Et ades on piegz lor fan

E menhs de merce lor an,

Trop son li combatedor,

E pauc li defendedor;

Mortz son, si Dieus no 'ls governa.

Estampidas e rumor

Sai qu'en faran entre lor, 

Menassan en la taverna.

viernes, 23 de octubre de 2026

Guiraut de Calanso. A leis cui am de cor e de saber,

Guiraut de Calanso. 

Giraud, Guiraut, de Calanson, Calanso

A leis cui am de cor e de saber,
domn' e seignor et amic, volrai dir
en ma chanso, si l platz qu'o deign' auzir,
del menor tertz d'amor son gran poder,
per so car vens princes, ducs e marques,
comtes e reis, e lai, on sa cortz es,
non sec razo, mas plana voluntat,
ni ja nuil temps no i aura dreit jutjat.
Tant es subtils qu'om non la pot vezer,
e corr tan tost que res no il pot fugir,
e fer tan dreg que res no il pot gandir,
ab dart d'acier, don fai colp de plazer,
on non ten pro ausbercs fortz ni espes,
si lansa dreit, e pois trai demanes
saietas d'aur ab son arc estezat,
pois lans' un dart de plom gent afilat.
Corona d'aur porta per son dever,
e no ve re; mas lai on vol ferir
no faill nuill temps, tan gen se'n sap aizir;
e vola leu, e fai si mout temer,
e nais d'azaut que s'es ab joi empres,
e quan fai mal, sembla que sia bes,
e viu de gaug e s defen e s combat,
e no i garda paratge ni rictat.
En son palais, on ela vai jazer,
a cinc portals, e qui ls dos pot obrir
leu passa ls tres, mas no n pot leu partir,
et ab gaug viu cel qu'i pot remaner;
e poia i hom per quatre gras mout les,
mas no i intra vilans ni mal apres,
c'ab los fals son el barri albergat
que ten del mon plus de l'una meitat.
Fors al peiro, on ela s vai sezer,
a un taulier tal co us sai devezir,
que negus hom no i sap nuill joc legir;
las figuras no i trop a son voler
et a i mil poinz, mas gart que no i ades
hom malazautz, de lait jogar mespres,
quar li point son de veire trasgitat,
e qui n fraing un, pert son joc envidat.
Aitan quan mars ni terra pot tener
ni soleils par, se fai a totz servir;
los us fai rics e ls autres fai languir,
los us ten bas e ls autres fai valer,
pois estrai leu so que gent a promes;
e vai nuda, mas quan d'un pauc d'orfres
que porta ceing; e tuit sei parentat
naisson d'un foc de que son assemblat.
Al segon tertz taing franquez' e merces,
e l sobeiras es de tan gran rictat
que sobre l cel eissaussa son regnat.
A Monpeslier, a'n Guillem lo marques
t'en vai, chanso; fai l'auzir de bon grat
qu'en lui a pretz e valor e rictat.

jueves, 5 de octubre de 2023

Pierre Rogiers. Peire Rotgiers.

Pierre Rogiers.

Pierre Rogiers. Peire Rotgiers.



I.

Al pareissen de las flors,
Quan l' albre s cargon de fuelh,
E 'l temps gensa ab la verdura
Per l' erba que creys e nais,
Doncx es a selhs bona amors
Qui l' an en patz, ses rancura,
Q' us vas l' autre non s' erguelha.

Bos drutz non deu creire auctors
Ni so que veiran sey huelh
De neguna forfaitura
Don sap que sa domna 'l trays;
So que dis qu' a fait alhors
Creza, sitot non lo jura,
E so qu' en vi dezacuelha.

Qu' ieu vey de totz los melhors
Qui sempr' en devenon fuelh,
Qu' en queron tan lur dreitura
Tro que lur domna s n' irays,
E 'l ris torna 'ls pueis en plors;
E 'l folhs per mal' aventura
Vai queren lo mal qu' el duelha.

Qu' amors vol tals amadors
Que sapchon sufrir erguelh
En patz e gran desmezura,
Sitot lor domna 'ls sostrays;
Paucs plagz lur en sia honors,
Quar s' il sap mal ni s rancura,
Ilh queira tost qui l' acuelha.

Per aquest sen suy ieu sors,
Et ai d' amor tan quan vuelh;
Quar s' elha m fai gran laidura,
Quant autre s planh, ieu m' apais.
Sitot s' es grans ma dolors,
Suefre tro qu' elha m melhura
Ab un plazer, qual que s vuelha.

Mais vuelh trenta dezonors
Q' un onor, si lieys mi tuelh;
Qu' ieu sui hom d' aital natura
No vuelh l' onor qu' el pro lays;
Ni ges no m laissa 'l paors
Don mos cors non s' asegura;
Qu' ades cug qu' autre la m tuelha.

De mon dan prec mos senhors,
Mas l' amor de mi dons vuelh;
E que 'l prenda de mi cura,
Que trop es grans mos esmays.
Molt mi fera gen secors
S' una vetz ab nueg escura
Mi mezes lai o s despuelha.


Peire Rotgiers, quier secors;
E si 'l mals loindans li dura,
Pauc viura, qu' ades rauguelha.

II.

Tan no plou ni venta
Qu' ieu de chan non cossire;
Freidura dolenta
No m tolh chantar ni rire:
Qu' amors me capdelh e m te

Mon cor en fin joi natural;

E m pais, e m guid, e m soste,

Qu' ieu non suy alegres per al,

Ni al res no m fai viure.

Ma domna es manenta

De so qu' ieu plus dezire;

Del donar m' es lenta
Qu' anc non fui mais jauzire:

Ben sai que pauc l' en sove;

E ges no m par joc cominal,

Qu' ilh pensa petit de me:

Et ieu trac per lieys mal mortal,

Tal qu' a penas puesc viure.

Non truep qui m guirenta,
Ni qui m' o auze dire
Q' un' autra tan genta
El mon s' eli, ni s mire;
Ni d' autra non s' esdeve,
Mas qu' om digua que res no val;
Qu' elha ditz e fai tan be,
Q' una contra lieys non sap s' al,
Tal domna fai a viure.

Si s' en fenhon trenta,
Ges per so no m n' ahire;
Cuy que s vol si s menta,
Qu' a mi s denh escondire.
Adoncx sai ieu ben e cre
Q' us non a domna tan cabal,
Quar quecx la lauza per se:
Que s' el n' avia un' aital,
Ben pogra ses lieys viure.

Greu planh mal que senta
Drutz, quant es bos sufrire;
Qu' amors es valenta
A sel que n' es jauzire;

Qu' erguelh no vol ni mante,

Ans qui lo 'lh mostr' a lieys non cal:

Que mais n' auria ab merce
En un jorn, qu' en dos ans ab mal,

Sel qu' ab erguelh vol viure.
Si uns si prezenta

Qu' ill denh lonc se assire,

Ges no m' espaventa
Qu' ab mi l' ai' a devire.

Que domna, que pretz mante,

Deu aver fin cor e leyal;
E non crezas que s mal me

Contra son bon amic coral,

Als dias qu' ai a viure.

E s' il fai parventa
Qu' el guinh ni l' huelh lor vire,
Per so no s guaimenta
Mos cors, ni m mand aucire.
Ma domna fai manta re,
Per que platz a totz per engual:
E quascus, cum li cove,
Deu aculhir dins son ostal,
S' ab gran bontat vol viure.

Peire Rogiers, per bona fe,

Tramet son vers tot per cabal
A si dons clamar merce,
Qu' aprenda 'l, avans de Nadal,

S' ab grat de lui vol viure.



III.

Per far esbaudir mos vezis
Que s fan irat, car ieu non chan,
Non mudarai deserenan,
Qu' ieu non despley
Un son novelh qu' els esbaudey,
E chant, mais per mon Tort N' avez:
Quar trop dechai
Tot quan vei sai,
Mas ab lieys creis honors e pretz;
Per qu' el sieus conortz m' es plus bos,
Que tot quan vei sai entre nos.

De mi dons ai lo guap e 'l ris,
E sui fols s' ieu plus li deman;
Ans dey aver gran joy d' aitan.
A dieu m' autrey,
Non ai doncs pro quan sol la vey:
Del vezer suy ieu bautz e letz;
Plus no m' eschai,
Que ben o sai;
Mas d' aitan n' ai ieu joy e pretz,
E m' en fauc ricautz a sazos,
A guiza de paubr' ergulhos.

Anc ieu ni autre no 'lh o dis,
Ni elha non saup mon talan;
Mas a celat l' am atretan,
Fe qu' ieu li dey,
Cum s' agues fait son drut de mey:

E no i s taing qu' ieu ja l' ameissetz.

Doncs amarai
So qu' ieu non ai;
Oc, qu' eyssamen n' ai joy e pretz,
E suy alegres e joyos,
Quan res non es cum si vers fos.

De totz drutz suy ieu lo plus fis,

Qu' a mi dons no dic re ni man,

Ni 'l quier gen fait, ni bel semblan.
On qu' ilh estey
Sos drutz suy, et ab lieys domney,
Totz cubertz e celatz e quetz.
Qu' ilh no sap lai
Lo ben que m fai,
Ni cum ai per lieys joi e pretz.
No s tanh que ja 'l sapcha enoios
Qu' ieu sui sai sos drutz a rescos.

Per s' amor viu, e si m moris,
Qu' om disses qu' ieu sui mortz aman,
Fait m' agra amors honor tan gran,
Qu' ieu sai e crey
Qu' anc a nulh drut maior non fey.

Vos jutgatz, domna, e destrenhetz;

Quar s' ieu m' esmai,
E si maltrai,
Ni muer per vos, joys m' es e pretz;

De vos m' es totz mals bes, dans pros,

Foldatz sens, tortz dregz e razos.

Ieu mai que mai,
Ma domna, ieu sai
Que vos mi donatz joy e pretz;
E vuelh mais morir a estros,
Ja 'l sapcha negus hom mas vos.

Bastart, tu vai,
E porta m lai
Mon sonet, a mon Tort N' avetz:
E di m' a 'N Aimeric lo tos
Membre 'l dont es, e sia pros.

IV.

Tant ai mon cor en joy assis,
Per que non puesc mudar non chan;
Que joys m' a noirit pauc e gran,
E ses lui non seria res.
Qu' assatz vei que tot l' als qu' om fai

Abaiss, e sordey, e dechai,
Mas so qu' amors e joys soste.

Lo segles es aissi devis
Que perdut es, quan l' avol fan;
Mas ab los pros vai pretz enan,
Et amors ten se ab los cortes:
E d' aqui son drut cuend e guai;
Per que s te jois que tost non chai,
Qu' estiers del mais hom no 'l soste.


Si 'l jois d' amor no fos tan fis,
Ja non agra durat aitan;
Mas no y a d' ira tan ni quan,
Qu' el dans n' es pros, e 'l mals n' es bes
E sojorns cui plus mal en trai;
Demandatz cum qu' ie us o dirai:
Quar apres n' aten hom merce.

Pauc pren d' amor qui no sofris
L' erguelh, e 'l mal, e 'l tort, e 'l dan;
Qu' aissi o fan selh que re n' an:
Guerra m sembla qu' amors no i es,
Tan son li mal e sai e lai;
E non ai dreg el fieu qu' ieu ai,
S' al senhor don mov mals en ve.


Amors ditz ver et escarnis,
E dona pauza ab gran afan,
E franc cor apres mal talan;
Huei fai que platz, deman que pes;
E doncx qu' en diretz qu' aissi vai,
Que costa que tot torn en jai,
Pueis apres no i a re mas be.

Membra m' aras d' un mot qu' ieu dis,
E tal non vuelh qu' om lo m deman.
- No l' auzirem doncx! - Non onguan,
No us er digz, ni sabretz quals es.
- No m' en qal, qu' atressi m viurai.
Si us vivetz o us moretz, so sai
Non costa re mi dons ni me.

Mon Tort N' avetz en Narbones
Man salutz, sitot luenh s' estai;
E sapcha qu' en breu la veyrai,
Si trop grans afars no m rete.


Lo senher, que fetz tot quant es,
Salv e guart son cors cum si s fai;
Qu' ilh mante pretz e joi verai
Quan tota autra gen si recre.

V.

Entr' ira e joy m' an si devis
Qu' ira m tolh manjar e dormir,
Jois me fai rire et esbaudir,
Mas l' ira m passa 'l bon conort,
E 'l joys reman, don sui jauzens,
Per un' amor qu' ieu am e vuelh.


Domn' ai?.. Non ai... Ja 'n suy ieu fis?

No sui, quar no m' en puesc jauzir...

Tot m' en jauzirai quan que tir?
Oc, ben leu, mas sempre n' a tort...
Tort n' a... Qu' ai dig? boca, tu mens,
E dis contra mi dons erguelh!


Bona domna, per qu' ieu m' aucis,
Ara m podetz auzir mentir;
Que re no m fai, per que m' azir,
Non re sia per pauc tot mort.
Ben sui fols, e fatz es mos sens,
Quar ja dis so per que la m tuelh.

Molt am selieys que m' a conquis,
Et elha me;
oc, s' o l' aug dir,
Creirai son dig senes plevir,
Oc ben, sol qu' ab lo fag s' acort,
E m' atenda totz mos covens,
E qu' ieu n' aia plus qu' ieu no suelh.


Per lieys ai ieu joy, joc e ris,
Mas ara 'n planh, plor e sospir,
E 'l mals que m' es greus a sufrir,
Torna m' a doble en deport.
Pauc pres lo mal qu' el bes lo vens,
Que plus m' en jau que no m' en duelh.

De luenh li sui propdas vezis,
Qu' amicx non pot nulhs hom partir
Si 'l cor si volon consentir:
Tot m' es bon quant hom m' en aport,
Mais am quan cor de lai lo vens,
Que d' autra si pres si m' acuelh.

Ja non dira hom qu' anc la vis
Que tan belha 'n pogues chauzir:
Qu' om no la ve que no se mir,
Quar sa beutatz resplan tan fort
Nuegz n' esdeve jorns clars e gens,
A qui l' esgarda de dreg huelh.

Lo vers vuelh qu' om mi dons me port,
E que 'l sia conortamens
Tro que ns esguardem de dreg huelh.

//


Tro que ns esguardem de dreg huelh.

dreg huelh de Oriol Junqueras, dret ull.

//

https://es.wikipedia.org/wiki/Peire_Rogier

Pierre de Rougier o Peire Rogiers (1145 - Lodève, alrededor de 1197) fue un trovador francés de la escuela lemosina y auverniana, hijo del señor de Rouziers, en Auvernia.

Sus biógrafos aluden a que fue hijo de un señor de Auvernia: «Peire Rotgiers si fo d'Alvernhe... e fo gentils hom».

Ha sido identificado como perteneciente a la familia de los señores de Rouziers,​ cerca de Mauriac, en el departamento de Cantal.

Uc de Sant-Cirq (o Uc de Saint-Circ), el trovador biógrafo de trovadores, indicó que conocía las letras y que era canónigo de Clermont. Añade que era un buen cantante que abandonó su canonicato para hacerse juglar y hacer conocidos sus cuentos.

Fue a la corte de Ermengarda de Narbona, de gran valor y de gran inteligencia, que lo acogió y lo trató con honores. Se han conservado ocho sirventès, canciones de amor en las que Peire Rogier designa a la vizcondesa de Narbonne con la palabra clave "senhal".

A causa de calumnias que comprometían la reputación de la vizcondesa, Pierre Rogiers recibió la orden de abandonar su corte y se refugió cerca de Raimbaut d'Orange hasta 1173. Tras la muerte de Raimbaud en 1173, fue a la corte de Raimundo V de Tolosa; frecuentó también las de Alfonso IX de Castilla, después de la de Alfonso II de Aragón.

Se retira con otro trovador, Guilhem Azemar de Merueis, a la abadía de los hombres de Grandmont, cerca de Lodève, donde toma el hábito en 1194 y se queda hasta su muerte.

(Guillem Azemar si fo de Gavaudan d' un castel que a nom Merueis (9). - No revisado - 
Gentils hom era, filhs d' un cavallier que non era rics ni manens: el seigner de Merueis sil fetz cavallier. Et el era ben valens hom e gen parlans, e fon bos trobaires. Et non poc mantener cavaiaria, e fetz se joglars. E fon fort onratz per tota la bona gent, per los baros e per las domnas; e fetz mantas bonas chansos. E cant ac loue temps vescut, el se rendet a l' orde de "Grandmont" e lai mori. Chabaneau, Camille)


  1.  Cheyette, Fredric L. (2001). Ermengard of Narbonne and the World of the Troubadours. Ítaca: Cornell University Press. ISBN 0-8014-3952-3.
  2. Chabaneau, Camille (1885). «Les biographies des troubadours en langue provençale» (en francés).
  3.  Bouillet, Jean-Baptiste. Nobiliaire de Auvernia, tomo V (en francés). p. 419.

Bibliografía