Mostrando las entradas para la consulta fai ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta fai ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

miércoles, 6 de diciembre de 2023

Aimeri de Péguilain. De fin' amor comenson mas cansos

Aimeri de Péguilain.


Aimeri, Aimeric, Peguilain, Péguilhan, Peguilhan, 1175 - 1230


De fin' amor comenson mas cansos

Plus que no fan de nulh' autra sciensa,

Qu' ieu non saubra nien, s' amors non fos,

Et anc tan car non comprei conoissensa;

Qu'ab belh semblan, aissi cum fai traire,

Me vai doblan quascun jorn mon martire,

Qu'en la boca m fes al prim doussezir

So que m' a fag pueys al cor amarzir.


Si de merce acuzar fos razos, 

Digna fora de ma desbevolensa, 

Qu'amors vens me e chauzimenz amdos, 

Et us non a d' els poder que lieys vensa; 

Per so m cuia de tot en tot aucire, 

Quar sap e ve que merces n' es a dire; 

Pero no m vol del tot viatz aucir, 

Abans me fai languen, piegz de morir.


Piegz a de mort selh que viu cossiros, 

E non a joy, mas dolor e temensa, 

Pueys ve la ren qu' el pogra far joyos, 

On non troba socors ni mantenensa.

E doncs ieu, las! que sui d' est mal suffrire

De mil dolors, fos d' un sol joy jauzire! 

E ja no fos mas per mi escarnir, 

Si m degra far ab belh semblan languir!


Mas non a tort qu' ieu am lieys a rescos

Ins e mon cor, e no 'l n' aus far parvensa; 

D'aitan fas eu a guiza d' orgulhos, 

Quar sol de lieys aus aver sovinensa:

Mas ieu non puesc ad amor contradire; 

So que 'l platz am, e so que 'l platz adire; 

Pero cum folhs mi vuelh enfolhetir,

Quar encaus so que no vuelh cosseguir.


Qu'el sieus cars pretz es lo mielher dels bos,

Pueys la beutatz es egual la valensa:

Cum plus remir ni vey d' autras faissos,

Ades m' es vis que sa beutatz agensa;

Per qu' ieu no l' aus preian mon cor devire,

Mas que denan li fremisc e 'lh sospire,

Quar sa beutatz fai ma boca mudir

Mas sospiran la 'n cug far avertir.


Dels huelhs no vey lieys cui de cor remire, 

Per qu'ensemps plor mesclamen e sospire; 

E si s laisses a merce convertir, 

Dreitz for' hueymais que m fetz vas si venir.


Reys d' Aragon, tant aguizatz de dire 

Als ben dizens, qu' us non sap on se vire, 

Qu'a l' un bon fag faitz l' autre cosseguir,

Per qu' om tem dir lo ben pel miels gequir.

____

Selh que s' irais ni guerrey' ab Amor,

Ges que savis no fai, al mieu semblan, 

Quar de guerra ven tart pro e tost dan, 

E guerra fai mal tornar en peior; 

En guerra trop, per qu' ieu non la volria,

Viutat de mal e de ben carestia; 

E fin' amors, si tot mi fai languir,

A tant de joy que m pot leu esjauzir;


Que 'l plazer so plus que l' enuey d' amor, 

E 'l be que 'l mal, e 'l sojorn que l' afan, 

E 'l gaug que 'l dol, e 'l leu fays que 'l pezan,

E 'l pro que 'l dan son plus, e 'l ris que 'l plor. 

Non dic aissi del tot que mal no i sia, 

E 'l mal qu' om n' a val mais que si 'n gueria,

Quar selh qu' ama de cor non vol guerir

Del mal d' amor, tant es dous per sufrir!


Enquera truep mais de be en amor,

Qu'el vil fai pros e 'l nesci gen parlan,

E l' escars larc e leyal lo truan, 

E 'l folh savi e 'l pec conoissedor, 

E l' orgulhos domesg' e humilia,

E de dos cors fai un, tan gen los lia; 

Per qu' om non deu ad amor contradir 

Pus tan gen sap comensar e fenir.


S' ieu l' ai servit, pro n' ai cambi d' amor

Ab que ja plus no m fassa mais aitan,

Qu'en mainh locs m' a fag tan aut e tan gran,

Don ja ses lieys no pogr' aver honor,

E moutas vetz mi gart de vilania,

Que ses amor gardar no m' en sabria

E manhs bos motz mi fai pessar e dir,

Que ses amor no i sabria venir.


Bona domna, de vos tenc e d' Amor 

Sen e saber, cors e cor, motz e chan; 

E s' ieu res fatz que sia benestan

Devetz n' aver lo grat e la lauzor,

Vos e Amors, que m datz la mayestria

E si ja plus de ben no m' en venia, 

Pro n' ai cambi, segon lo mieu albir;

E si plus fos, be saubra 'l plus grazir.


Chansos, vai t'en de ma part e d' Amor

Al pro, al ric, al valen, al prezan 

A cui servon Tyes et Alaman,

E sopleyo cum bon emperador;

Sobr'els majors a una majoria, 

Honor e pretz, larguez' e cortezia;

Larcs es de cor, d' amar e de servir,

Valens de fag per ric pretz conquerir.


Bona domna, la genser etz que sia, 

Vas vos azor e soplei nueg e dia; 

Jamais de vos no me volrai partir,

Qu'en tot lo mon non pogra miels chauzir. 

___


D'aisso don hom a lonjamen

Ben dig entr' els conoissedors,

Si 'n dis pueis mal vilanamen,

Es a tot lo mens dezonors,

Qu' aycelh que se mezeys demen

Del ben qu' a dig, no m' es parven, 

Des qu' es trobatz ben dizen fals, 

Qu' el dei' om creire dizen mals.


S'elh disses al comensamen 

Lo mal, ans qu' elh bes digz fos sors,

Dissera plus cubertamen 

E semblera vers als plusors.

Mas pero ben aven soven

Qu'aisso qu' om cre blasmar defen; 

Doncs non es d' ome qu' es aitals 

Lo bes digz bo ni 'l mals digz mals.


Us que dis ben premeiramen

Que de bas aut poiet amors,

E 'n dis apres mal sotilmen

Per far semblar sos mals peiors;

E per plus enganar la gen

Ab proverbis dauratz de sen

Et ab parauletas venals

Vol far creire del ben qu' es mals.


Non es bes qui fai d' avinen,

Segon lo mon, so qu' es valors;

E que s garda de falhimen 

On plus pot; e creys sa lauzors,

Si es; mas non pot far nien,

Si non a l' amajestramen

D'Amor, qu' es majestre lials,

Qu' ensenha triar bes dels mals.


Qu'el cor nays on amors empren 

Ensems ardimens e paors;

Qu'en saviez' a l' ardimen

E volpilhag' en las follors;

E pueys es arditz eissamen 

De larguez' e d' ensenhamen,

E volpilhs d' escarsez' e d' als

Que fos vilania ni mals.


Per so m par que, qui eitz mal, men 

Del majestre que dona 'l sen 

Cum sia hom valens e cabals, 

Ni cum se pot gardar de mals. 


Quar val plus e conoys e sen

Na Joana d' Est, et enten 

Mielh, segon lo dreg jutge, quals

Deu hom dir d' amor bes o mals. 

___


Li folh e 'l put e 'l filhol

Creisson trop, e no m' es belh;

E 'l croy joglaret novelh,

Enueyos e mal parlan,

Corron un pauc trop enan, 

E son ja li mordedor

Per un de nos, duy de lor,

E non es qui los n' esquerna.


Greu es quar hom lor acol, 

E non lor en fai revelh:

Non o dic contra 'N Sordelh,

Qu'el non es d' aital semblan, 

Ni no s va ges percassan 

Si col cavalier doctor; 

Mas, quan falho 'l prestador,

Non pot far V ni VI terna.


Lo marques part Pinairol, 

Que ten Saluz' e Revelh,

No vuelh ges que desclavelh 

De sa cort, ni an lunhan 

Persaval, que sap d' enfan 

Esser mayestre tutor; 

Ni un autre tuador, 

Qu' ieu no vuelh dir, de Luzerna.


Aitals los a com los vol

Lo marques d' Encantarelh

Nicolet, e 'l trufarelh 

Que venon ab lui e van, 

E non del tot per lor dan, 

Be s son trobat d' una color; 

A tals vassals tal senhor; 

Dieus lor don vita eterna!


Ar veiretz venir l' estol 

Ves Malespina e 'l tropelh,

Donan la carn e la pelh; 

Et ades on piegz lor fan

E menhs de merce lor an,

Trop son li combatedor,

E pauc li defendedor;

Mortz son, si Dieus no 'ls governa.

Estampidas e rumor

Sai qu'en faran entre lor, 

Menassan en la taverna.

jueves, 5 de octubre de 2023

Pierre Rogiers. Peire Rotgiers.

Pierre Rogiers.

Pierre Rogiers. Peire Rotgiers.



I.

Al pareissen de las flors,
Quan l' albre s cargon de fuelh,
E 'l temps gensa ab la verdura
Per l' erba que creys e nais,
Doncx es a selhs bona amors
Qui l' an en patz, ses rancura,
Q' us vas l' autre non s' erguelha.

Bos drutz non deu creire auctors
Ni so que veiran sey huelh
De neguna forfaitura
Don sap que sa domna 'l trays;
So que dis qu' a fait alhors
Creza, sitot non lo jura,
E so qu' en vi dezacuelha.

Qu' ieu vey de totz los melhors
Qui sempr' en devenon fuelh,
Qu' en queron tan lur dreitura
Tro que lur domna s n' irays,
E 'l ris torna 'ls pueis en plors;
E 'l folhs per mal' aventura
Vai queren lo mal qu' el duelha.

Qu' amors vol tals amadors
Que sapchon sufrir erguelh
En patz e gran desmezura,
Sitot lor domna 'ls sostrays;
Paucs plagz lur en sia honors,
Quar s' il sap mal ni s rancura,
Ilh queira tost qui l' acuelha.

Per aquest sen suy ieu sors,
Et ai d' amor tan quan vuelh;
Quar s' elha m fai gran laidura,
Quant autre s planh, ieu m' apais.
Sitot s' es grans ma dolors,
Suefre tro qu' elha m melhura
Ab un plazer, qual que s vuelha.

Mais vuelh trenta dezonors
Q' un onor, si lieys mi tuelh;
Qu' ieu sui hom d' aital natura
No vuelh l' onor qu' el pro lays;
Ni ges no m laissa 'l paors
Don mos cors non s' asegura;
Qu' ades cug qu' autre la m tuelha.

De mon dan prec mos senhors,
Mas l' amor de mi dons vuelh;
E que 'l prenda de mi cura,
Que trop es grans mos esmays.
Molt mi fera gen secors
S' una vetz ab nueg escura
Mi mezes lai o s despuelha.


Peire Rotgiers, quier secors;
E si 'l mals loindans li dura,
Pauc viura, qu' ades rauguelha.

II.

Tan no plou ni venta
Qu' ieu de chan non cossire;
Freidura dolenta
No m tolh chantar ni rire:
Qu' amors me capdelh e m te

Mon cor en fin joi natural;

E m pais, e m guid, e m soste,

Qu' ieu non suy alegres per al,

Ni al res no m fai viure.

Ma domna es manenta

De so qu' ieu plus dezire;

Del donar m' es lenta
Qu' anc non fui mais jauzire:

Ben sai que pauc l' en sove;

E ges no m par joc cominal,

Qu' ilh pensa petit de me:

Et ieu trac per lieys mal mortal,

Tal qu' a penas puesc viure.

Non truep qui m guirenta,
Ni qui m' o auze dire
Q' un' autra tan genta
El mon s' eli, ni s mire;
Ni d' autra non s' esdeve,
Mas qu' om digua que res no val;
Qu' elha ditz e fai tan be,
Q' una contra lieys non sap s' al,
Tal domna fai a viure.

Si s' en fenhon trenta,
Ges per so no m n' ahire;
Cuy que s vol si s menta,
Qu' a mi s denh escondire.
Adoncx sai ieu ben e cre
Q' us non a domna tan cabal,
Quar quecx la lauza per se:
Que s' el n' avia un' aital,
Ben pogra ses lieys viure.

Greu planh mal que senta
Drutz, quant es bos sufrire;
Qu' amors es valenta
A sel que n' es jauzire;

Qu' erguelh no vol ni mante,

Ans qui lo 'lh mostr' a lieys non cal:

Que mais n' auria ab merce
En un jorn, qu' en dos ans ab mal,

Sel qu' ab erguelh vol viure.
Si uns si prezenta

Qu' ill denh lonc se assire,

Ges no m' espaventa
Qu' ab mi l' ai' a devire.

Que domna, que pretz mante,

Deu aver fin cor e leyal;
E non crezas que s mal me

Contra son bon amic coral,

Als dias qu' ai a viure.

E s' il fai parventa
Qu' el guinh ni l' huelh lor vire,
Per so no s guaimenta
Mos cors, ni m mand aucire.
Ma domna fai manta re,
Per que platz a totz per engual:
E quascus, cum li cove,
Deu aculhir dins son ostal,
S' ab gran bontat vol viure.

Peire Rogiers, per bona fe,

Tramet son vers tot per cabal
A si dons clamar merce,
Qu' aprenda 'l, avans de Nadal,

S' ab grat de lui vol viure.



III.

Per far esbaudir mos vezis
Que s fan irat, car ieu non chan,
Non mudarai deserenan,
Qu' ieu non despley
Un son novelh qu' els esbaudey,
E chant, mais per mon Tort N' avez:
Quar trop dechai
Tot quan vei sai,
Mas ab lieys creis honors e pretz;
Per qu' el sieus conortz m' es plus bos,
Que tot quan vei sai entre nos.

De mi dons ai lo guap e 'l ris,
E sui fols s' ieu plus li deman;
Ans dey aver gran joy d' aitan.
A dieu m' autrey,
Non ai doncs pro quan sol la vey:
Del vezer suy ieu bautz e letz;
Plus no m' eschai,
Que ben o sai;
Mas d' aitan n' ai ieu joy e pretz,
E m' en fauc ricautz a sazos,
A guiza de paubr' ergulhos.

Anc ieu ni autre no 'lh o dis,
Ni elha non saup mon talan;
Mas a celat l' am atretan,
Fe qu' ieu li dey,
Cum s' agues fait son drut de mey:

E no i s taing qu' ieu ja l' ameissetz.

Doncs amarai
So qu' ieu non ai;
Oc, qu' eyssamen n' ai joy e pretz,
E suy alegres e joyos,
Quan res non es cum si vers fos.

De totz drutz suy ieu lo plus fis,

Qu' a mi dons no dic re ni man,

Ni 'l quier gen fait, ni bel semblan.
On qu' ilh estey
Sos drutz suy, et ab lieys domney,
Totz cubertz e celatz e quetz.
Qu' ilh no sap lai
Lo ben que m fai,
Ni cum ai per lieys joi e pretz.
No s tanh que ja 'l sapcha enoios
Qu' ieu sui sai sos drutz a rescos.

Per s' amor viu, e si m moris,
Qu' om disses qu' ieu sui mortz aman,
Fait m' agra amors honor tan gran,
Qu' ieu sai e crey
Qu' anc a nulh drut maior non fey.

Vos jutgatz, domna, e destrenhetz;

Quar s' ieu m' esmai,
E si maltrai,
Ni muer per vos, joys m' es e pretz;

De vos m' es totz mals bes, dans pros,

Foldatz sens, tortz dregz e razos.

Ieu mai que mai,
Ma domna, ieu sai
Que vos mi donatz joy e pretz;
E vuelh mais morir a estros,
Ja 'l sapcha negus hom mas vos.

Bastart, tu vai,
E porta m lai
Mon sonet, a mon Tort N' avetz:
E di m' a 'N Aimeric lo tos
Membre 'l dont es, e sia pros.

IV.

Tant ai mon cor en joy assis,
Per que non puesc mudar non chan;
Que joys m' a noirit pauc e gran,
E ses lui non seria res.
Qu' assatz vei que tot l' als qu' om fai

Abaiss, e sordey, e dechai,
Mas so qu' amors e joys soste.

Lo segles es aissi devis
Que perdut es, quan l' avol fan;
Mas ab los pros vai pretz enan,
Et amors ten se ab los cortes:
E d' aqui son drut cuend e guai;
Per que s te jois que tost non chai,
Qu' estiers del mais hom no 'l soste.


Si 'l jois d' amor no fos tan fis,
Ja non agra durat aitan;
Mas no y a d' ira tan ni quan,
Qu' el dans n' es pros, e 'l mals n' es bes
E sojorns cui plus mal en trai;
Demandatz cum qu' ie us o dirai:
Quar apres n' aten hom merce.

Pauc pren d' amor qui no sofris
L' erguelh, e 'l mal, e 'l tort, e 'l dan;
Qu' aissi o fan selh que re n' an:
Guerra m sembla qu' amors no i es,
Tan son li mal e sai e lai;
E non ai dreg el fieu qu' ieu ai,
S' al senhor don mov mals en ve.


Amors ditz ver et escarnis,
E dona pauza ab gran afan,
E franc cor apres mal talan;
Huei fai que platz, deman que pes;
E doncx qu' en diretz qu' aissi vai,
Que costa que tot torn en jai,
Pueis apres no i a re mas be.

Membra m' aras d' un mot qu' ieu dis,
E tal non vuelh qu' om lo m deman.
- No l' auzirem doncx! - Non onguan,
No us er digz, ni sabretz quals es.
- No m' en qal, qu' atressi m viurai.
Si us vivetz o us moretz, so sai
Non costa re mi dons ni me.

Mon Tort N' avetz en Narbones
Man salutz, sitot luenh s' estai;
E sapcha qu' en breu la veyrai,
Si trop grans afars no m rete.


Lo senher, que fetz tot quant es,
Salv e guart son cors cum si s fai;
Qu' ilh mante pretz e joi verai
Quan tota autra gen si recre.

V.

Entr' ira e joy m' an si devis
Qu' ira m tolh manjar e dormir,
Jois me fai rire et esbaudir,
Mas l' ira m passa 'l bon conort,
E 'l joys reman, don sui jauzens,
Per un' amor qu' ieu am e vuelh.


Domn' ai?.. Non ai... Ja 'n suy ieu fis?

No sui, quar no m' en puesc jauzir...

Tot m' en jauzirai quan que tir?
Oc, ben leu, mas sempre n' a tort...
Tort n' a... Qu' ai dig? boca, tu mens,
E dis contra mi dons erguelh!


Bona domna, per qu' ieu m' aucis,
Ara m podetz auzir mentir;
Que re no m fai, per que m' azir,
Non re sia per pauc tot mort.
Ben sui fols, e fatz es mos sens,
Quar ja dis so per que la m tuelh.

Molt am selieys que m' a conquis,
Et elha me;
oc, s' o l' aug dir,
Creirai son dig senes plevir,
Oc ben, sol qu' ab lo fag s' acort,
E m' atenda totz mos covens,
E qu' ieu n' aia plus qu' ieu no suelh.


Per lieys ai ieu joy, joc e ris,
Mas ara 'n planh, plor e sospir,
E 'l mals que m' es greus a sufrir,
Torna m' a doble en deport.
Pauc pres lo mal qu' el bes lo vens,
Que plus m' en jau que no m' en duelh.

De luenh li sui propdas vezis,
Qu' amicx non pot nulhs hom partir
Si 'l cor si volon consentir:
Tot m' es bon quant hom m' en aport,
Mais am quan cor de lai lo vens,
Que d' autra si pres si m' acuelh.

Ja non dira hom qu' anc la vis
Que tan belha 'n pogues chauzir:
Qu' om no la ve que no se mir,
Quar sa beutatz resplan tan fort
Nuegz n' esdeve jorns clars e gens,
A qui l' esgarda de dreg huelh.

Lo vers vuelh qu' om mi dons me port,
E que 'l sia conortamens
Tro que ns esguardem de dreg huelh.

//


Tro que ns esguardem de dreg huelh.

dreg huelh de Oriol Junqueras, dret ull.

//

https://es.wikipedia.org/wiki/Peire_Rogier

Pierre de Rougier o Peire Rogiers (1145 - Lodève, alrededor de 1197) fue un trovador francés de la escuela lemosina y auverniana, hijo del señor de Rouziers, en Auvernia.

Sus biógrafos aluden a que fue hijo de un señor de Auvernia: «Peire Rotgiers si fo d'Alvernhe... e fo gentils hom».

Ha sido identificado como perteneciente a la familia de los señores de Rouziers,​ cerca de Mauriac, en el departamento de Cantal.

Uc de Sant-Cirq (o Uc de Saint-Circ), el trovador biógrafo de trovadores, indicó que conocía las letras y que era canónigo de Clermont. Añade que era un buen cantante que abandonó su canonicato para hacerse juglar y hacer conocidos sus cuentos.

Fue a la corte de Ermengarda de Narbona, de gran valor y de gran inteligencia, que lo acogió y lo trató con honores. Se han conservado ocho sirventès, canciones de amor en las que Peire Rogier designa a la vizcondesa de Narbonne con la palabra clave "senhal".

A causa de calumnias que comprometían la reputación de la vizcondesa, Pierre Rogiers recibió la orden de abandonar su corte y se refugió cerca de Raimbaut d'Orange hasta 1173. Tras la muerte de Raimbaud en 1173, fue a la corte de Raimundo V de Tolosa; frecuentó también las de Alfonso IX de Castilla, después de la de Alfonso II de Aragón.

Se retira con otro trovador, Guilhem Azemar de Merueis, a la abadía de los hombres de Grandmont, cerca de Lodève, donde toma el hábito en 1194 y se queda hasta su muerte.

(Guillem Azemar si fo de Gavaudan d' un castel que a nom Merueis (9). - No revisado - 
Gentils hom era, filhs d' un cavallier que non era rics ni manens: el seigner de Merueis sil fetz cavallier. Et el era ben valens hom e gen parlans, e fon bos trobaires. Et non poc mantener cavaiaria, e fetz se joglars. E fon fort onratz per tota la bona gent, per los baros e per las domnas; e fetz mantas bonas chansos. E cant ac loue temps vescut, el se rendet a l' orde de "Grandmont" e lai mori. Chabaneau, Camille)


  1.  Cheyette, Fredric L. (2001). Ermengard of Narbonne and the World of the Troubadours. Ítaca: Cornell University Press. ISBN 0-8014-3952-3.
  2. Chabaneau, Camille (1885). «Les biographies des troubadours en langue provençale» (en francés).
  3.  Bouillet, Jean-Baptiste. Nobiliaire de Auvernia, tomo V (en francés). p. 419.

Bibliografía

martes, 10 de octubre de 2023

Giraud, Guiraut, de Calanson, Calanso

Giraud de Calanson.

Giraud, Guiraut, de Calanson, Calanso



I.

El mon non pot aver
Nulh autre amador
Qu' els grans plazers d' amor
Aia totz guazanhatz,
Qu' ieu de mon ferm voler
Mielhs no m tenha pagatz
Que el ab totz sos dos;
Qu' er viu ricx e joyos,
Dompna belha e plazens,
Tan vos am leyalmens
Ferms, de dopte partitz,
Cum perilhatz gueritz
A mala mar,
Quant a bon port lo mena belhs auratges.

E quar no pot valer
Pretz ni laus part honor,
En loc de preyador
Mi sui a vos donatz;
Et en loc del jazer
Prenc l' amor e 'l solatz,

Quar mout belhs guizardos,
Dona, m' eschai de vos,
Sol qu' ie 'n sia jauzens,
Quar us belhs honramens
Val mais q' un don petitz;
E tot hom pros grazitz,
Ses trop preyar,
Fa mans belhs dos, quant es sos agradatges.

E 'l vostre belh plazer
Son de tan gran doussor,
Qu' ab ricx faitz de valor
Vos faitz als pros prezatz
Honrar e car tener;
E 'l pretz e la beutatz
Don mans son enveyos,
E dels honratz respos
Que faitz a totas gens,
E 'l solatz avinens
Adoncx ricx e jauzitz
Que vos fan a totz guitz
Als pros preyar,
Per que us es datz de totz laus senhoratges.

Doncx, si en bon esper
Estan li servidor
Que servon bon senhor,
Non dey esser blasmatz,
S' ab vos vuelh remaner
On totz bes son pauzatz;
E non sian gelos
Maldizens enuios,
Ni s cug que m pas las dens
Uns motz descovinens,
Mas bos chans luenh auzitz,
Que pretz e jois los guitz,
Se fan lauzar
Per los melhors lai on es fis paratges.

Doncx val mais, s' ieu dir ver
De vostra gran valor,
No fai mentir d' alhor,
Cui mal guazardonatz
Qu' en re non pot caber,
E de bella vertatz
Non dey esser duptos;
Qu' aissi cum lo leos
Huelhs ubertz es dormens,
Dompna, tot eyssamens
Vos ve mos esperitz
Vellan et adurmitz;
Al rissidar,
Trassalh vas vos cum lo solelh ombratges.

Belh Diamans grazitz,
Thesaurs, e gaugz complitz,
En vos amar
Et obezir es trastotz mos coratges.


II.

A lieys cui am de cor e de saber
Domna, senhor et amic volrai dir
En ma chanso, s' il plai que m vuoilla auzir,
Del menor ters d' amor son gran poder,
Per so car venz princeps, ducs e marques,
Comtes e reys; e lai on sa cortz es
Non sec razon, mas plana voluntat,
Ni ja nulh temps no y aura dreit jutgat.

Tant es sotils c' om no la pot vezer,
E cor tan tost que res no ill pot fugir,
E fier tant fort c' om ges non pot guerir
Ab dart d' assier don fai colp de plazer,
E no ill ten pro ausbercs fortz ni espes,
Si lansa dreit; e pueis trag demanes
Sagetas d' aur ab son arc asteiat,
Pueis lansa un dart de plom gent afilat.

Corona d' aur porta per son dever,
E non vei ren mas lai on vol ferir;
No ill faill nuill temps, tan gen s' en sap aizir;
E vola leu, e fai se molt temer;
E nais d' azaut que s' es ab joi empres;
E quan fai mal sembla que sia bes;
E viu de gaug, e s defen, e s combat,
Mas no i garda paratge ni rictat.

En son palaitz, lai on s' en vai jazer,
A cinc portals, e qui 'ls dos pot ubrir
Leu passa 'ls tres, mas greu s' en pot issir;
E viu ab joi cel que i pot remaner;
E poia i hom per catre gras mout les,
Mas no i intra vilans ni malapres,
C' ab los fals son el barri albergat
Que te del mon plus de l' una meitat.

A son peiron, on ella s vai sezer,
A un taulier tal co us sai devezir,
Que negus hom no i sap nuill joc legir,
Las figuras no i truep a son voler,
Et a mil ponz; mas gart que no i ades
Hom malazautz de lach jogar mespres,
Quar li ponh son de veire trasgitat,
E qui 'n frang un, pert son joc envidat.

Tan quan clau mars, ni terra pot tener,
Ni
soleils lutz, se fai per tot grazir;
Los uns ten rics, e 'ls autres fai languir,
Los uns ten bas, e 'ls autres fai valer,
E estrai leu so que gent a promes,
E vai nuda mas quan d' un pauc d' aurfres
Que porta seing, e tug siei parentat

Naisson d' un fuec de que son aflamat.

Al segon tertz tanh franqueza e merces:
E 'l sobeiras es de tan gran rictat
Que sobr' el cel eissausa son regnat.

A
Monpeslier, a 'n Guillelm lo marques
Ten vai, chanso, fai auzir de bon grat
Qu' en lui es pretz e valors e rictat.

Perdigon. Perdigo.

Perdigon.

Perdigo. Perdigon.

I.

Ben aio 'l mal e l' afan e 'l cossir
Qu' ieu ai sufert longamen per amor,
Quar mil aitans m' en an mais de sabor
Li ben qu' amors mi fai aras sentir,
Quar tan mi fai lo mals lo ben plazer
Que semblans m' es que, si lo mals no fos,
Ja negus bes no fora saboros;
Doncx es lo mals melhuramen del be
Per q' usquecx fai a grazir quan s' ave.

A fin' amor grazisc lo dous dezir
Que m fai estar en tan fina dousor,
Que non es mals de que m sentis dolor,
Si totz lo mons mi jutjava a murir;
Et aia m grat merces que m fetz voler
A la belha de cui fatz mas chansos,
Qu' ieu li m donei, et anc tan no m plac dos;
Quar qui m dones tot lo mon per jasse
No m plagra tant com quan li donei me.

En amador pogra miels avenir,
Tant a de pretz, de sen e de valor,
Qu' ilh s' en dera ab mout mais de ricor;
Mas als auctors ai ancse auzit dir
Qu' en ben amar em quascus d' un poder;
Et hom paubres hi fai meillurazos,
Quant es de sen, contra 'l ric cabalos,
Qu' aitan com a meyns de rictat en se,
Tan grazis mais qui l' honra ni 'l mante.

E fin' amors no manda ges chauzir
Comte ni rey, duc ni emperador,
Mas fin amic e ses cor trichador,
Franc e leyal, e que s gart de falhir;
E qui non sap aquestz ayps mantener
Paratge aunis, e si mezeis met jos,
Per qu' en amar non es valens ni bos;
Qu' en paratge non conosc ieu mais re,
Mas que mais n' a selh que mielhs se capte.

Fis Jois Honratz, pus tan vos faitz grazir,
Per amor dieu, aissi doblatz l' onor
Que m retenguatz per leyal preyador,
E no vulhatz escoutar ni auzir
Fals lauzengiers qu' en amor dechazer
Ponhon totz temps, tant son contrarios;
E vos faitz los morir totz enoios:
Si col pechat estenh hom ab merce,
Estenhetz elhs, quar per elhs no m recre.

Aitan sapchatz, s' ieu ja ren cug valer,
Mo senher Nuc del Baus, qu' es enveios
De tot quan tanh a fin pretz cabalos,
Mi fai cuiar qu' ab tal gaug mi rete,
Cum s' er' ieu pretz qu' elh ama mais que re.

De Monpeslier vai ben a Mon Plazer,
Qu' el senher es francs et humils e bos,
Et en sos faitz es d' aital guizerdos
Qu' el honra dieu, et tot bon pretz mante,
Per qu' el lo creis e l' enanssa e 'l soste.

II.

Aissi cum selh que tem qu' amors l' aucia,
E re non sap on s' esconda ni s guanda,
Met mi meteys en guarda et en comanda
De vos qu' ieu am ses gienh e ses bauzia,
Quar mielher etz del mon e la belaire;
E si amors mi fai vas vos atraire,
Si be m folhey, no cug faire folhia.

Qu' aissi m' aven, dona 'l genser que sia,
Q' us deziriers, qu' ins en mon cor s' abranda,
Mi conselha, e m ditz que us serva e us blanda,
E vol que m lais de sercar autra via
Per vos ab cui tug bon ayp an repaire;
E pus amors no vol que m vir ni m vayre,
Si m' aucizetz, no cug que be us estia.
Essenhamens e pretz e cortezia
Trobon ab vos lur ops e lur vianda,
E non devetz, s' amors no us es truanda,
Merce lunhar de vostra companhia,
Qu' ie us clam merce tot jorn cum fis amaire;
E si merces ab vos non a que faire,
Ma vida m val trop meyns que si moria.

Pero vers es que per ma leujaria
Vuelh mais puiar que drechura no manda,
Qu' ieu tenc lo pueg, e lays la plana landa,
E cas lo joy qu' a mi non tanheria,
Qu' amors me ditz, quant ieu m' en vuelh estraire,
Que manthas vetz puei' om de bas afaire,
E conquier mais que dregz no 'l cossentria.

Juli Cezar conquis la senhoria
De tot lo mon tan cum ten ni garanda,
Non ges qu' el fos senher ni reys d' Irlanda
Ni coms d' Angieus ni ducx de Normandia,
Ans fon hom bas, segon qu' auzem retraire;
Mas quar fon pros e francx e de bon aire,
Puget son pretz tan quan puiar podia.

Per que m conort enquer, s' ieu tan vivia,
Qu' aia de vos so que mon cors demanda,
Pus us sols hom ses tor e ses miranda
Conquis lo mon, e l' ac en sa baylia,
Aissi ben dey, segon lo mieu veiaire,
De vostr' amor de dreg estr' emperaire,
Cum el del mon ses dreg que no y avia.

Domna valentz, corteza e de bon aire,
No us pes, s' ieu sui ses gienh e ses cor vaire,
Quar esser deu so qu' amors vol que sia.

III.

Tot l' an mi ten amors de tal faisso
Cum esta selh qu' a 'l mal don s' adormis,
E morria dormen, tant es conquis,
En breu d' ora entro qu' hom lo rissida,
Atressi m' es tal dolor demezida
Que m don amors, que sol no sai ni sen,
E cug morir ab aquest marrimen
Tro que m' esfors de far una chanso
Que m rissida d' aquelh turmen on so.

Be m fetz amors l' usatge del lairo,
Quant encontra selhui
d' estranh pahis,
E 'l fai creire qu' alhors es sos camis,
Tro que li dis: “Belhs amicx, tu me guida.”
Et en aissi es manta gens trahida
Qu' el mena lai on pueis lo lia e 'l pren;
Et ieu puesc dir atressi veramen
Qu' ieu segui tant amor com li saup bo,
Tan mi menet tro m' ac en sa preizo.

E te m lai pres on no truep rezemso
Mas de ma mort, qu' aissi lor abelhis
Entre mi dons et amor cui sui fis;
Lor platz ma mortz e lor es abellida,
Mas ieu sui selh qui merce no lor crida,
Aissi cum selh qu' es jutgatz a turmen,
Que sap que pois no ill valria nien
Clamar merce, aia tort o razo,
Per qu' ieu m' en lais que mot non lor en so.

Pero no sai qual me fass' o qual no,
Pus per mon dan m' enguana e m trahis
Amors, vas cui estau totz temps aclis
Al sieu plazer, qu' aitals fo m' escarida;
E tengr' o tot a paraula grazida,
Si no m mostres tan brau captenemen;
Mas se aunis pel mieu dechazemen,
Be fai semblan que m' aia 'l cor fello,
Que per mon dan no m tem far mespreizo.

E fas esfortz, s' ab ira joy mi do,
Quar en aisso m conort e m' afortis
Contra 'l dezir en qu' amors m' a assis,
Aissi cum selh qu' a batalha remida,
Que sap de plan sa razos es delida,
Quant es en cort on hom dreg no 'l cossen,
Et ab tot so se combat eyssamen,
Me combat ieu en cort e no m ten pro,
Que amors m' a forsjugjat no sai quo.

Ai! Bel Esper, pros dompna issernida,
Tan gran dreiz er, si d' amor mal m' en pren,
Quar anc de vos mi parti las! dolen,
Per tal una que ja no m tenra pro,
Ans m' aucira en sa dolza
preiso.

//

https://en.wikipedia.org/wiki/Perdigon

Perdigon. Perdigo. fiddle, violín

Perdigon or Perdigo (fl. 1190–1220) was a troubadour from Lespéron in the Gévaudan. Fourteen of his works survive, including three cansos with melodies. He was respected and admired by contemporaries, judging by the widespread inclusion of his work in chansonniers and in citations by other troubadours.

Though his biography is made confounding by contradicting statements in his vida and allusions in his and others' poems, Perdigon's status as a jongleur from youth and an accomplished fiddler is well-attested in contemporary works (by him and others) and manuscript illustrations depicting him with his fiddle. Perdigon travelled widely and was patronised by Dalfi d'Alvernha, the House of Baux, Peter II of Aragon, and Barral of Marseille. His service to the latter provides an early definite date for his career, as Barral died in 1192 and Perdigon composed a canso—which survives with music—for him.

According to his vida, Perdigon was the son of a poor fisherman who excelled through his "wit and inventiveness" to honour and fame, was clothed and eventually armed, knighted, and granted land and rent by Dalfi d'Alvernha. After this period of his life, which is said to have lasted a long time, the manuscripts of his vida diverge. According to one version, death deprived him of his friends, male and female, and so he lost his position and entered a Cistercian monastery, where he died. That he entered a Cistercian monastery has never been proven, but has received some support from two of his works.

According to another version of his vida, he became a strong opponent of Catharism—a sect suppressed by the Catholic Church as heretical—and supported the Albigensian Crusade against them. He is said to have accompanied Guillem des Baux, Folquet de Marselha, and the Abbot of Cîteaux to Rome to oppose Raymond VI of Toulouse after the latter's excommunication in 1208. The author of the vida blames Perdigon for "[bringing] about and [arranging] all these deeds." The biographer further claims that Perdigon sang to the populace to encourage the Crusade and even boasted of humiliating Peter II of Aragon who opposed the Crusades and died at the Battle of Muret fighting against the Crusaders. For this reason he became despised by those in favor of Catharism, and due to the war lost all his friends who fought in it: Simon de Montfort, Guillem des Baux, and many others. In the end, the son of Dalfi d'Alvernha, abandoned him, confiscated his land, and sent him away. The biographer claims that he went to Lambert de Monteil and begged to be entered into the Cistercian monastery of "Silvabela", but the author incorrectly believes Lambert to be the son-in-law of Guillem des Baux, and the monastery Silvabela ("beautiful forest") never existed. His vidas are questionable.

Among Perdigon's surviving songs is a torneyamen with Raimbaut de Vaqueiras and Ademar de Peiteus. Unusually for the period, Perdigon, along with Aimeric de Peguilhan, through-composed his melodies.

viernes, 20 de octubre de 2023

XLIII, Qui ve gran maleza faire

XLIII.


Qui ve gran maleza faire

De mal dir no se deu traire;

Per qu' ieu vuelh dir e retraire

Que ricx hom dezeretaire

Es piegers que autre laire,

E fai diablia

Peior que negun raubaire,

E tart se castia.


Ricx hom, quan va per carreira,

El mena per companheira

Malvestat, que vai primeira

E mejana e derreira;

E gran cobeitat enteira

Li fai companhia;

E tort porta la senheira,

Et erguelh la guia.


Ricx hom mals quan vay en plassa

Que cuiatz vos que lai fassa?

Quant autr' om ri e solassa,

A l' un mov plag, l' autre cassa,

L' un maldi, l' autre menassa,

E l' autre afolhia;

E no y fai joy ni abrassa,

Si com far deuria.


Ricx hom, quan fai sas calendas

E sas cortz e sas bevendas,

De toutas e de rezendas

Fai sos dos e sas esmendas,

Sos lums e sas oferendas,

E de raubaria;

Et en guerras met sas rendas

Et en plaideria.


Ricx hom mals, quan vol far festa

Auiatz quossi fai sa questa:

Tant bat la gent et entesta

Tro que denier non lur resta,

Que no y qual venir tempesta

Ni fam ni moria;

Pueys fai cara mout honesta,

Qui no 'l conoyssia.


Un pauc ai dig de la gesta

Que dire volia;

Mas tan gran massa n' y resta

Que fort pauc embria.


Pierre Cardinal.

lunes, 4 de diciembre de 2023

Bernard de Ventadour. Estat ai cum hom esperdutz

Bernard de Ventadour.


Estat ai cum hom esperdutz

Per amor un lonc estatge;

Mas era m sui reconogutz

Qu' ieu avia fait follatge,

C'a totz era ades salvatge,

Car m' era de chan recrezutz;

Et on ieu plus estera mutz,

Plus feira de mon dampnatge. 


A tal domna m' era rendutz

Qu'anc no m' amet de coratge, 

E sui m' en tart aperceubutz,

Que trop ai fait lonc badatge;

Mas ieu segrai son usatge: 

De cui que m vuelha, serai drutz

E trametrai per tot salutz,

Et aurai mais cor volatge. 


Truans vuelh esser per s' amor, 

E cove qu' ab lieys aprenda;

Pero non vei domneiador

Que miels de mi s' i entenda;

Mas belh m' es qu' ab lieys contenda,

Qu' altra n' am plus bell' e melhor

Que m val e m' ajud' e m socor,

E m fai de s' amor esmenda.


Aquesta m' a fait tan d' onor,

Que platz li qu' a merce m prenda,

E membre 'l del sieu amador

Qu'el ben que m fara no m venda,

Ni m fassa far long' atenda,

Que lonc termini m fai paor;

Qu' ieu no vei malvatz donador

Qu'ab lonc respiet no s defenda.


Ma domna m fon al comensar

Franqu' e de belha companha;

Per so la dei ieu mais amar

Que si m fos fer' et estranha;

Que dregz es que domna s franha

Ves selui qui a cor d' amar:

Qui trop fai son amic preyar,

Dregz es qu' amix li sofranha. 


Domna, pensem del enginhar

Lauzengiers, cui Dieus contranha,

Que tan cum hom lor pot emblar

De joi, aitan se gazanha;

E que ja us non s' en planha; 

Lonc temps pot nostr' amors durar,

Sol, quan luecs er, vueilha m parlar,

E, quan luecs non er, remanha.


Dieu lau, enquer sai ieu chantar,

Malgratz n' aia Na Dolz Esgar,

E selh ab cui s' acompaha. (acompanha)

Fis Jois, ges no us puesc oblidar,

Ans vos am e us vuelh e us tenh car,

Quar m' etz de belha companha.


__


Quan vei la flor, l' erba fresqu' e la fulha,

E aug los chans dels auzels pel boscatge,

Ab l' autre joy, qu' ieu ai en mon coratge,

Dobla mos bes e m nays e m crois m bruelha; 

Que no m' es vis qu' om posca ren valer,

S' eras no vol amor e gaug aver;

Que tot quant es s' alegr' e s' esbaudeya.


Ja no crezatz qu' ieu de joy mi recreya, 

Ni m lais d' amar per dan qu' aver en suelha, 

Qu' ieu non ai ges poder qu' aissi m' en tuelha; 

Qu' amors m' assalh, que m sobresenhoreya, 

E m fai amar qui que ilh platz, e voler;

E s' ieu am lieis que no m deu eschazer,

Forsa d' amor m' i fai far vassalatge.


Mas en amor non a hom senhoratge:

E qui l' y quer, vilanamen domneya,

Que ren no vol amors qu' esser non deya:

Paubres e rics fai amors d' aut paratge; 

Si l' uns amics vol l' autre vil tener, 

Greu pot amors ab erguelh remaner, 

Erguelhs dechai, e fin' amors capdelha.


Ieu sec sella que plus ves mi s' erguelha, 

Et ella m fug que m fon de bel estatge,

Qu'anc pus no vi ni me ni mon messatge,

Per qu' ieu m' albir que ma dona m' acuelha;

Mas dreg l' en fas, qu' ieu m' en fas fols parer,

Quar per selha que m torn' a nonchaler, 

Esta ne aitan de lieis que non la veya.


Mas costum' es tostemps que folhs foleya

E ja non er qu' ieu eys lo ram no cuelha

Que m bat e m fier, per qu' ai razon que m duelha,

Quar anc no m pres d' autrui amor enveya;

Mas, fe qu' ieu dei lei e Mon Bel Vezer,

Si de s' amor m' en torn' en bon esper,

Jamais vas lieys non farai vilanatge.


Ja no m' aia cor fellon ni salvatge,

Ni contra mi malvatz cossels non creya, 

Qu' ieu sui sos hom liges, on que m' esteya, 

Si que del suc del cap li ren mon gatge, 

Mas mans juntas, li venc al sieu plazer; 

E ja no m vuelh mais de sos pes mover, 

Tro per merce m meta lai o s despuelha.


L' aigua del cor, qu' amdos los huels mi muelha, 

M' es ben guirens qu' ieu penei mon dampnatge; 

E conosc ben qu' ieu ai dig gran folhatge,

S' elha fai tan que perdonar no m vuelha, 

Quar mieus non sui, et ilh m' a en poder; 

Mais pert elha qu' ieu el mieu dechazer,

Per que l' er mal, s' ab son home plaideia.


Mon messatgier man a Mon Bel Vezer, 

Que silh que m tolc lo sen e lo saber

M' a tol mi dons e leys, que non la veia.

___


Lonc temps a qu' ieu no chantei mai, 

Ni m saubi far captenemen:

Mas ar no tem plueia ni ven, 

Tant sui intratz en cossire 

Cum pogues bos motz assire 

En est so, qu' ai aperit; 

Sitot no vei flor ni fuelha,

Miells mi vai qu' el temps florit,

Quar la rens qu' ieu plus vuelh me vol.


Totz me desconosc, tan be m vai, 

E s' om saubes en cui m' enten, 

Ni l' auzes mon joi far parven, 

Del miels del mon sui jauzire;

E, s' ieu anc fui bos suffire,

Era m' en tenc per garit,

Que re non sent mal que m duelha;

Si m' a pres jois e sazit

No sai si m sui aquelh que sol.


El mon tan bon amic non ai,

Fraire ni cozin ni paren,

Si m vai de mon joi enqueren,

Qu' ins en mon cor no l' azire;

E, s' ieu m' en vuelh escondire,

No s' en tenha per trait;

No vuelh lauzengiers mi tuelha

S' amor, ni 'n levon tal crit,

Per qu' ieu me lais morir de dol.

Lo cors a blanc, sotil e gai,

Qu'anc hom non vi tan avinen;

Pretz e beutat, valor e sen,

A trop mais qu' ieu no vos sai dire:

De lieys non es res a dire

Ab sol qu' ilh agues tan d' ardit

Qu' una vetz, quant se despuelha,

Me mezes en loc aizit, 

E m fezes del bratz latz al col.


S' ilh no m' aizis lai on ilh jai,

Si qu' ieu remir son bel cors gen,

Doncs per que m' a fag de nien?

Ailas! cum muer de desire!

Vol mi doncs mi dons aucire,

Quar l' am, o quar l' ai falhit?

Era 'n fassa so que s vuelha

Ma domna, al sieu chauzit,

Qu' ieu no m' en planh, sitot m' en dol.


Per sol lo bel semblan que m fai,

Quan pot, ni aizes lo cossen,

Ai tan de joi que sol no m sen;

Soven salh e volv e m vire,

E sai ben, quan la remire,

Qu'anc hom bellazor non vit:

Ni ges ves mi non s' orgoilla

S' amors, anz n' hai lo chausit

D' aitant quant mars clau ni revol.


Tan l' am que ren dir no l' en sai,

Mas ill s' en prenda esgardamen,

Qu' ieu non ai d' al re pessamen,

Mas cum li fos bos servire.

E s' ieu sai chantar ni rire 

Tot m' es per lei escarit.

Per merce 'lh prec que m' acuelha.

E pus tan m' a enriquit

No sia qui dona e qui tol.