Mostrando las entradas para la consulta senhal ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta senhal ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

martes, 17 de octubre de 2023

X, Ara parra qual seran enveios

X.


Ara parra qual seran enveios

D' aver lo pretz del mon e 'l pretz de dieu,

Que be 'ls poiran guazanhar ambedos

Selh que seran adreitamen romieu

Al sepulcre cobrar; dieus, cal dolor,

Que Turc aian forsat nostre senhor!

Pensem el cor la desonor mortal,

E de la crotz prendam lo sanh senhal,

E passem lai, qu' el ferms e 'l conoissens

Nos guizara lo bon papa Innocens.


Doncs, pus quascus n' es preguatz e somos,

Tragua s' enan e senh s' el nom de dieu

Qu' en la crotz fo mes entre dos lairos

Quan, ses colpa, l' auciron li Juzieu;

Quar, si prezam leialtat ni valor,

Son dezeret tenrem a dezonor;

Mas nos amam e volem so qu' es mal,

E soanam so qu' es bon e que val;

Qu' el viures sai es a totz defalhens,

Del murir lai serem totz temps jauzens.


Non deuria esser hom temeros

De suffrir mort el servizi de dieu,

Qu' el la suffri el servizi de nos,

Don seran sals essems ab sant Andrieu

Sehls qu' el segran lai vas Monti Tabor;

Per que negus non deu aver paor,

El viatge, d' aquesta mort carnal;

Plus deu temer la mort esperital

On seran plors et estridors de dens,

Que sans Matieus o mostr' e n' es guirens.


Avengutz es lo temps e la sazos

On deu esser proat qual temon dieu,

Qu' el non somo mas los valens e 'ls pros,

C' aquels seran totz temps francamen sieu

Qui seran lai fis e bos sofridor

Ni afortit ni bon combatedor,

E franc e larc e cortes e leyal,

E remanran li menut e 'l venal,

Que dels bons vol dieus qu' ab bos fagz valens

Se salvan lai, et es belhs salvamens.


E s' anc Guillem Malespina fon bos

En est segle, ben o mostra en dieu,

Qu' ab los premiers s' es crozatz voluntos

Per socorr' el sant sepulcr' e son fieu,

Don an li rey colp' e l' emperador,

Quar no fan patz et acort entre lor

Per desliurar lo regisme reyal,

E 'l lum e 'l vas e la crotz atretal

Qu' an retengut li Turc tan longuamens,

Que sol l' auzirs es us grans marrimens.


Marques de Monferrat, vostr' ansessor

Agron lo pretz de Suri' e l' onor,

E vos, senher, vulhatz l' aver aital;

El nom de dieu vos metetz lo senhal,

E passatz lai, que pretz et honramens

Vos er el mon, et en dieu salvamens.


Tot so qu' om fai el segl' es dreitz niens,

Si a la fi non l' aonda sos sens.


Aimeri de Péguilain.

miércoles, 18 de octubre de 2023

XLII, Peire salvagg', en greu pessar

XLII.


Peire salvagg', en greu pessar

Me fan estar

Dins ma maizo

Las Flors, que say volon passar,

Senes gardar

Dreg ni razo;

Don prec asselhs de Carcasses

E d' Ajanes,

Et als Guascos prec que lor pes,

Si Flor mi fan mermar de ma tenensa:

Mas tal cuia sai gazanhar perdo,

Qu' el perdos l' er de gran perdecio.

E mos neps, que sol flors portar,

Vol cambiar,

Don no m sap bo,

Son senhal; et auzem comtar

Que s fai nomnar

Rey d' Arago;

Mas cuy que plass', o cuy que pes,

Los mieus jaques

Si mesclaran ab lor tornes,

E plass' a dieu qu' el plus dreyturiers vensa! 

Qu' ieu ja nulh temps, per bocelh de Breto, 

No layssarai lo senhal del basto.


Si mi dons qu' es ab cors cortes,

Ples de totz bes,

Salvagge, valer mi volgues,

E del sieu cor me fes qualque valensa,

Per enemicx no m calgra garnizo,

Ab sol qu' ieu vis la sua plazen faisso.


Pierre, Roi d' Aragon.

martes, 20 de octubre de 2026

Mosenher En Peire, Reis d'Arago, Peire Salvatge, Lo Coms de Fois. Peire Salvatg' en greu pessar

Mosenher En Peire, Reis d'Arago; Peire Salvatge; Lo Coms de Fois.

LA CORONACIÓN DE PEDRO II EN ROMA

7225-6.

Peire Salvatg' en greu pessar
Me fan estar dins ma maizo
Las flors que sai volon passar,
Senes guardar dreg ni razo.
Don prec aicels de Carcasses
Et als Gascos prec que lor pes
Si flors me fan mermar de ma tenensa:
Mas tal cuja sai guazanhar perdo,
Que perdos l'er de gran perdicio.
E mos neps que sol flors portar
Vol cambiar, don no m sap bo,
Son senhal; et auzem comtar
Que s fai nomnar rei d'Arago.
Mas cui que plass' o cui que pes,
Los meus jaques
Se mesclaran ab seus tornes,
E volha dieus que'l plus dreituriers vensa;
Qu'ieu ja nul temps per bocel de Breto
No laissarai lo senhal del basto.

Si midons quez a cors cortes
Ples de totz bes,
Salvatge, valer mi volgues
E del sieu cors me fes qualque valensa;
Per enemics no m calgra garniso,
Ab sol qu'ieu vis la sua plazen faisso.


Resposta de Peire Salvatge.

Senher, reis' qu'enamoratz par
Non deu estar ab cor felo
Contra flors, ans deu arbirar
Com posca far al bon resso
Culhir las flors en aquel mes
On l'estiu es
E las flors naisson plus espes:
E'ls culhidors sian d'aital valensa,
Qu'en poig ni plan, en selva ni boisso
No laisson flor de sai Monmelio.


Lo Coms de Fois.

7225.

Mas qui a flor se vol mesclar
Ben deu gardar lo sieu baston,
Quar Frances sabon grans colps dar
Et albirar ab lor bordon.
E nous fizes en Carcasses
Ni en Genes,
Ni en Gascon, quar no l'amon de res
De pos vas mi ai faita la falhensa.
En breu de temps veirem mos Brogoignon
Cridar Monjoi; el criden Aragon.

martes, 27 de octubre de 2026

Aiso son las naturas d'alcus auzels e d'alcunas bestias.

Aiso son las naturas d'alcus auzels e d'alcunas bestias.

Del pol. 
La natura del pol es que canta lo vespre, can sent venir la nuech, pus soven; e l mati, can sen venir lo jorn, canta pus soven; e vas la mieia nueg engrueissa sa vot e canta pus larc e pus clar.

Aiso son las naturas d'alcus auzels e d'alcunas bestias; Del pol (gall)

- De l'aze. 
La natura de l'aze es que canta, cant a fam et on mais se trebalha. 

qui no te conégue que te compro, burro, Cándido, Juan Valera

- Del lop. 
La natura del lop es que, can ve hom' enans c'om lo veya, el li tol lo parlar. E si l'ome lo ve enans, l'ome li tol la forsa. Et a l col tan rot que no l pot plegar. E so que cassa va fort luenh de sa lobeyra; e cant vol intrar en cortal, va fort suau, e can mena segle ab sos pes, el pren son pe a mors fort e rege, et aysi s'en venja.

ball del poll, bureo


- Del grilh.
Lo grilh a tal natura que tant ama son cantar e tan s'en delecha que no s percassa de vianda e mor cantan.

Lo sebollot Ignacio Sorolla Vidal li riu les poques grassies a un grillat de Benavarre.

- Del signe. 
Lo signes a tal natura que, can deu morir, canta tan clar que, si hom li ve denan ab esturmens, el si acordara ab los esturmens; adoncx conoys hom que deu morir.
- Del ca. 
Lo ca, cant a manjat et es sadol e ples, el geta so que a manjat; e cant a fam, o torn' a manjar.
- De la vibra. 
La vibra, can ve home nut, ela non l'auza regardar de paor; e cant lo ve vestit, no l preza re e sauta li desus. 

Víbora, hocicuda, Puertos de Beceite






- Del simi. 
Lo simi vol centrafar (contrafar) tot cant ve far. E cant hom lo vol penre, hom se met en loc que lo veya, e caussa unas sabatas ab corregas e pueys laissa las sabatas e va s metre a una part. E l simi va e fay aital; 
e cant es caussatz, hom lo pren. 

Carlos Rallo Badet, Calaceite, Calaseit, Calaceit, Calasseit, Kalat Zeyd, aragonés, catalanista, tonto útil, catalufo, baturro, cachirulo

- Del corp. 
Lo corp, cant a sos corbatos, que son ses pluma e no semblan paire ni 
mayre, ja non lur donara clam ni cosselh, tro que an pluma e que ls semblo. E cant troba home mort, premieiramen li manja los huelhs e per los huelhs lo servel.

Lo corv. Edgar Allan Poe.


- Del leon. 
Can lo leon a preza e home li passa denan, ja no l tocara, que passar y pot set vetz, sol que l'home no l regarde. Mas si l'ome lo garda, el es tan senhorilh que cui' esser deceubutz, car esgart d'ome es tan senhoril, e per so el laisa la cassa e cor vas hom e l cofon. E cant hom lo cassa que ve que no s pot defendre e l'aven a fugir, el cobri sas pezadas ab la coa dereire, per so c'om no veya son esclau. E can la leonessa a leonat, el nais mort; e tres jorns lo paire crida e rugis sobre el e fay lo vieure.
- De la mostela. Can la mostela a son mostelon qu'es natz, ela l muda per paor c'om no lo y emble; e si hom lo y men' a mort, ab c'om lo y rendes, ela l revieu. 
- Del calandri. 
Si l calandri porta hom denan un malaute et hom lo geta sul lieg, e lo calandri gara lo malaute en la cara, senhal es de guerir; e si l gira la coa, es senhal de mort.
- Serena canta tan dossamen que tot hom que l'auia, ven vas ley, e non pot estar que no s'adorma; e cant es adormit, ela l met mort. 
- De aspis. 
Aspis es la serp que garda lo basme; e cant hom vol aver del basme, hom lo adormis ab esturmens, e pren hom del basme; e can ve que es enganatz, el se clau la una aurelha ab la coa e freta tan l'autra per terra, tro que tota l'a clauza, per so que non auia los esturmens e velha.
- Del merle. 
Merles noiris hom volontiers; e non canta mas tres mes de l'an, e fa l pus plazen can que auzel que sia.
- De l'huelh de veire. Huelh de veire es un petitet auzel blanc e vert, et a la pus sotil vista que res que sia, que be veiria tras un paret.
- De la talpa.
Talpa no ve, ans a los huelhs desotz lo cuer, e sen pus fort d'autra bestia, e vieu de pura terra.
- Del pluvier. 
Pluvier vieu de pur aire del cel. 
- De la salamandra. 
Salamandra vieu de pur foc; e de son pel fa hom un drap que foc no l pot cremar. 
- De l'eranh. 
Eranh vieu de pur' aiga.
- De la trida. 
Can la trida a sos cadels, e ls cassadors la casson que l volon emblar sos tridos, els meton miralhs per aqui on els van e prendo sos tridos; e cant 
la trida a perdutz sos cadels, ela torna forssenada e sec per esclau los cassadors e troba los miralhs e mira se, et a tal gaug, can se ve, que tota sa dolor pert et aisi s'oblida de sos tridos. 
- De l'unicorn.
Hunicorn es la pus salvatja bestia que sia, que non es res que l'auzes 
esperar, ab un corn que a sul cap; et a ta gran plazer de flairor de pieuzela e de verginitat que, cant los cassadors lo volo penre, els li meton el pas una pieussela; e can la ve, el s'adorm e sa fauda, et adoncx es pres. 
- De la pantera. La pantera a tan dous ale e tan be flairan, que tot' autra bestia, pueys que l'a vista, no s vol d'ela partir, tro qu'es morta, per la flairor de l'ale.
- De las gruas. Gruas an tal natura que s'ajuston en grans tropels; e lur natura fa las trop dormir, e la una fay la garda, can las autras dormo; e per tal que la garda no s'adorma, ela met a sos pes de petitas peiretas, per tal que non puesca estar ferma, car lur natura es que dormon en pes.

grulles que se aguantáen sobre una pota, com solen fé cuan dormen

- Del paon. 
Paon, tota la garda que a, es en regardar sa coa.
- De l'argus. 
Argus es homs que a cen huelhs, e dorm de dos en dos huelhs, et enaisi velha tostemps. 
- De la randola. 
Randola, qui trazia los huelhs a sos randolos e ls y tornava, la maire los 
fay revezer; e no manja ni pais mas en volans, e non a paor d'auzel de cassa.
- Del pellica.
Pellicans es us auzel que ama mot sos poletz; e cant sos pols lo senton venir, els baton lurs alas e donon ne al pellican per los huelhs; e l  pellican es tan ergulhos e de tal natura que totz los aussi; e cant ve que son mortz, el a gran dol e leva l'ala et ab lo bec obri son costat et arroza ls de son sanc, e tornon vieus. 
- Del castor.
Lo castors es una bestia que a un membre que porta medecina, e per aco lo cassa hom; e can ve c'om lo cassa, a gran paor de mort e sap que per lo membr' es cassatz, c'aital es sa natura; et el lo pren ab las dens et arraba lo s e laissa l cazer el sol, e ls cassadors venon aprop e, can vezon lo membre, prenon lo e laisso l anar; enpero d'an en an remet lo membre. 

ASCUMA, junta, presidente, Joaquín Monclús, garbier; Cobeitos, Cubitos; ceu, seu, sebo, sagí

- Del pic. 
Pic a aital natura que fai son nis en albre cavat, e cant hom li tapa son nis ab que que sia, el va per una erba e toca lo n, e tantost es hubert.
- De l'erisso. 
Erisso a tal natura que se met en las grans bartas et en las grans rodas d'espinas que no l puesca hom penre, que per totas partz ponh; e garda que sia en loc pres de pomier, que dins de la barta puesca manjar. 
- De la cocodrilla. 
Cocodrilha es una bestia mala; e can ve hom, ela l devora tot, e cant lo a manjat, ela lo plora totz los temps que vieu. Et estalva se que una serp, que a nom idre, ven vas la cocodrilla e fa se adormitz; e can la cocodrilla ve que l'idres dorm, ela l devora en un morcel; e can lo idre ve qu'es el ventre de la cocodrilla, el li trauca los costatz e va fora gauzens, e la cocodrilla mor.

baturro, aragonés, Calaseit, Calaceite, Lacoste : sargantana o fardacho

- De l'idre. 
Idre es una serp que, cant hom li talha una testa, el ne met doas; e d'aquel idre s'a paor la cocodrilla. 
- De la vibra.
Can la vibra vol aver paria de sa par, el met son cap en la boca bayan de 
la femela; e la femela estrenh li tan fort lo bec e l cap al mascle que 
mantenen mor; e la femela reman prenhs de doas vibras, mascle e feme; e can devon naysser, els salhon per l'esquina, e la maire mor; et enaisi el mon non son mas dos. 
- De la simia.
La simia fay dos simos; e cant hom la cassa, ela met sel que mens ama sul col, e tenga se, si s vol; e sel que mays ama, lo maior, met entre sos bras, e fug ab dos pes. E cant ve que non li val re, per tal que puesca mielhs fugir ab catre pes, ela laissa sel que mays ama, e fug s'en ab lo menor.

domingo, 8 de octubre de 2023

Guillaume de Saint-Didier, Leidier, Deidier, Deslier; Guilhem, Guilhèm

Guillaume de Saint-Didier.

Guillaume de Saint-Didier, Leidier, Deidier, Deslier; Guilhem, Guilhèm



I.


El mon non a neguna creatura

No truep sa part, mas ieu non truep la mia,
Ni ges no sai on ja trobada sia
Qu' aissi ames de lial fe segura;
Qu' ieu am pus fort selieys que mi guerreya,
No fai nulh drutz lieys qu' en baizan s' autreya;
Pus malgrat si eu l' am, per que m fai maltraire?
S' ilh m' ames re, pensatz s' ieu l' ames guaire!

Ho ieu, sapchatz que no fora mezura,
Pus er l' am tan que m' es mala enemia;
E s' ieu l' am sols, est' amor que m' embria?
Si fai sivals, tan cum bos respiegz dura;
Aquest respieg, on hom ren non espleya,
Non es cauza que hom persegre deya,
Ben o conosc, si m' en pogues estraire,
Mas no puesc ges, tan sui lial amaire.

Be m volgra mal, s' il fezes forfaitura,
Ni l' agues dig nulh erguelh ni falsia,
Mas quar enans son ric pretz quascun dia
De mon poder, e platz mi quar melhura,
E fas saber qu' a totas senhoreya;
Quant ieu l' esguar, no fai semblan que m veya;
A totz autres es franqu' e de bon aire,
Mas a mi sol no vol belh semblan faire.

Quar costum' es que domna sia dura,
E port' erguelh selhuy que s' umilia;
Belha res mala, e co us falh cortezia
Ves mi tot sol, qu' autre no s' en rancura!
Voletz mi mal sol quar mi faitz enveya,
E quar vos am mais d' autra res que sia?
Per aquest tort mi podetz los huelhs traire,
Que ieu ni vos non o podem desfaire.

A totz jorns creys e dobla e s' asegura
L' amor qu' ie 'l port, mas los fagz desembria;
E meinhs n' aurai, so cug, a la partia
Qu' al comensar; vey qu' ades se pejura,
Que, s' ieu m' irays, de tot en tot sordeya;
Doncx no sai ieu de qual guiza m' esteya,
S' ira mi notz, e patz no mi val gaire;
Si 'n aissi m vai, be sui doncx encantaire.

Amicx Bertrans, vos que es gualiaire
Es mais amatz qu' ieu que sui fis amaire.

II.

Aissi cum es bella sil de cui chan,
E belhs son nom, sa terra e son castelh,
E belh siey dig, siey fag e siey semblan,
Vuelh mas coblas movon totas en belh;
E dic vos be, si ma chansos valgues
Aitan cum val aiselha de cui es,
Si vensera totas cellas que son,
Cum ilh val mais que neguna del mon.

Tan belhamen m' aucira deziran
Selha cui sui hom liges ses revelh,
Que m fera ric ab un fil de son guan,
O d' un dels pels que 'l chai sus son mantelh;
Ab son cuiar, o ab mentir cortes
Me tengra guay tos temps, s' a lieys plagues;
Qu' ab fin talan et ab cor deziron
L' am atrestan on il plus mi confon.

Ai! belha domna, ab gen cors benestan,
Vas cui ieu tot mon coratge capdelh,
S' ieu vos vengues de ginolhos denan,
Mas mans junCHAs, e us quezes vostr' anel,
Quals franqueza fora e quals merces,
S' aquest caitiu, que no sap que s' es bes,
Restauressetz d' un ric joy jauzion,
Que non es joys que senes vos m' aon!

Belha domna, pus ieu autra non blan
Endreg d' amor, ni n' azor, ni n' apelh,
Qu' una non es en fag ni en semblan
Que contra vos mi valgues un clavelh;
Ara no us ai ni autra non vuelh ges,
Viurai ses joy, qu' amors m' en ten defes;
Un pauc intrey en amor trop preon,
Yssir non puesc quar no i trob gua ni pon.

Us belhs respiegs mi vai recofortan
Qu' en petit d' ora ajuda son fizelh
Gentils amors, qui l' enquier merceyan:
Per que fols drutz torna en fol capdelh;
Mas selh que y a son fin coratge mes,
Si be 'l tarda, no s' en dezesper ges,
Quar bona domn' a tot quant deu respon,
E guarda ben a cui, ni que, ni on.

Trastot m' es belh ont ilh es e m resplan,
Bosc m' en son prat e vergier e rozelh,
E m' agensa a chascun jorn de l' an
Cum la roza, quant ilh nais de novelh;
Qu' el mon non es vilas tan mal apres,
Si parl' ab lieys un mot, non torn cortes,
E no sapcha de tot parlar a fron
Denan siey ditz, e dels autres s' escon.

Amics Bertrans, veiatz s' ai cor volon,
Qu' ilh chant e ri, quant ieu languisc e fon.
Bertrans, la filha al pros comte Raymon
Degra vezer qu' ilh gensa tot lo mon.


III.

Pus tan mi fors' amors que mi fai entremetre
Qu' a la gensor del mon aus ma chanso trametre,
E pus alhors non aus mon fin cor esdemetre,
Ben deuria mos sens subtils en lai esmetre;
E serai ricx, si m vol en son servizi metre
Silh cui hom liges sui ses dar e ses prometre.

El prometre m' es gen, e fos falsa 'l promessa
Mais que s' autra del mon m' agues joya tramessa;
E si neguna s' es de m' amor entremessa,
Entenda s' en autrui, qu' ieu sec dreita endemessa;
Mos ferms volers es tals que, si m sal sanhs ni messa,
Ieu non l' aus far semblan que y aya m' amor messa.

Messa y ai tan m' amor que non m' en puesc estraire,
Ni nulh' autra del mon no m pot nul joy atraire;
Mas si ieu non lo y dic, ni non lo y aus retraire
Estiers qu' en mas chansos, dic aital contrastraire
Don crey qu' ilh o enten; qu' om no m' en pot mot traire
Per paor qu' enueyos no la m puescan sostraire.

Sostrag m' a tot lo cor qu' ieu no sai on me tenha,
Que partir no m' en puesc, ni cug que ja y atenha,
Mas sol d' aitan la prec, s' a lieys plai, mi mantenha;
No l' enueg, si ben dic ni en mal no so tenha;
Qu' ab aitan m' er grans gaugz totz mals que m' en avenha,
Qu' ades aurai respieg que per merce m retenha.
Retener no m puesc ges mon voler ni abatre,
Qu' ades l' am mielhs e mais, e no m puesc escombatre:
Trop m' a fait en fols plais mos fols voler desbatre,
Mas negus homs non pot cor destrenher ni batre;
Que farai doncx, s' ieu l' am e no m' en puesc esbatre?
Languirai deziran, qu' ab lieys no m' aus combatre.

Combatre no s deu hom que 'l genser e 'l mielhs fayta
Es que sia el mon, e que gensers afaita
Tot quan fai segon pretz, que ren non dezafaita;
Per que sa grans valors non deu esser desfaita:
E s' amors, s' es en loc mespreza ni forfaita,
Sol que lieys fass' amar, es endreyt se refaita.

Refaitz for' en dezir, sol qu' ilh denhes emprenre
Un jorn qu' a lieys vengues que m fezes dezaprenre
Lo mal qu' ieu trac per lieys, e que m laisses aprenre
So que nulhs hom non sap ni s' en laissa reprenre;
Mas tan vei tot lo mon en son ric pretz perprenre,
Qu' en lieys es lo causitz, qu' ilh pot cui se vol prenre.

//

https://en.wikipedia.org/wiki/Guilhem_de_Saint-Leidier

Guilhem de Saint-Leidier, also spelled Guilhem de Saint Deslier, Guillem de Saint Deidier and Guilhèm de Sant Leidier was a troubadour of the 12th century, composing in Occitan. He was lord of Saint-Didier-en-Velay, was born at some date before 1150, and died between 1195 and 1200. He was said to have loved Belissende, sister of Dalfi d'Alvernha and wife of Eracle III of Polignac, Guilhem's feudal overlord.

His known work includes fifteen cansos, one tensó and one planh. Indications in the text and in his vida suggest that he worked in Gascony, Comminges, the Agenais, and the Bordelais. He is the first poet named in the poetical survey by the Monk of Montaudon, written around 1195.

With one of his poems Guilhem began a poetical debate on the question whether a lady is dishonoured by taking a lover who is richer or more powerful than herself. The one known poem by the trobairitz Azalais de Porcairagues appears to contribute to this debate, as does one by her friend Raimbaut of Orange, A mon vers dirai chanso. Soon afterwards there is a partimen on the topic between Dalfi d'Alvernha and Perdigon, and then a tensó between Guiraut de Bornelh and king Alfonso II of Aragon.

Guilhem's daughter's son, Gauseran, was also a troubadour.

https://ca.wikipedia.org/wiki/Guilhem_de_Saint-Leidier

Guillaume de Saint-Didier, Leidier, Guilhem, a caballo

Guilhem de Saint-Leidier (també conegut com a Guilhem de Saint Deslier, Guillem de Saint Deidier o Guilhèm de Sant Leidier) fou un trobador de la segona meitat del segle XII (...1150-1200...).

Fou senyor de Saint Didier-en-Velay. Nasqué en algun moment anterior a 1150 i morí entre 1195 i 1200. Era oncle del també trobador Gauseran de Saint Leidier. La seva obra poètica inclou 15 cançons, una tençó i un planh. El Monjo de Montaudon l'inclogué en la seva sàtira.

Es conserva la música de 234,16
Pois tant mi forss' Amors que m'a faich entremetre
als cançoners G i R.

Guilhem de Saint-Leidier inicià un debat sobre la qüestió de si una dama resta deshonorada si té un amant més ric o poderós que ella. L'única peça conservada d'Azalais de Porcairagues així com una de Raimbaut d'Aurenga sembla que són una contribució a aquest debat.

Es conserva una vida de Guilhem de Saint-Leidier. La vida explica que Guilhem s'enamorà de la comtessa de Polinhac, germana del Dalfí d'Alvèrnia, a qui donava el senhal de Bertran (amic Bertrans). Aquest senhal també el donava a Uc Marescal, el seu company, en qui confiava. Però finalment "tornet en gran tristesa, que'ill diu "Bertran" feron gran fellonia de lui" ("caigué en gran tristesa, perquè els dos "Bertrans" li feren una gran fellonia").

lunes, 9 de septiembre de 2024

Pena

Pena, s. f., lat. poena, peine, tourment, chagrin.

Platz mi mais per leis pena durar, 

Que de nuilh' autr' aver tot mon talen.

G. Faidit: Trop malamen.

Il me plaît davantage pour elle endurer peine, que de nulle autre avoir tout mon désir.

Markel Bringuè, Marcel Pena, lo pena de Marsel, lo reguer, Franja Viva, Franja Morta, Alguer, Alguero.

A autrui don alegratge,

Et a mi pen' e turmen.

P. Raimond de Toulouse: Atressi cum.

A autrui elle donne allégresse, et à moi peine et tourment.

Qu' ella li disses quals penas avia, que li faria tantas messas dire..., que la trairia d' aquellas penas. V. de Guillaume de la Tour. 

Qu'elle lui dît quelles peines elle avait, qu'il lui ferait dire tant de messes... qu'il la tirerait de ces peines.

Loc. Ab bel semblan m'a mes en mortal pena.

R. Vidal: S' eu fos en. 

Avec beau semblant elle m' a mis en mortelle peine. 

Adv. comp. En peccat ai tant dormitz,

Qu' a pena vei la clara lutz 

Qu' el tieu sant esperitz m' adutz. 

Folquet de Marseille: Senher Dieus. 

Dans le péché j'ai tant dormi qu'à peine je vois la claire lumière que le tien saint esprit m'apporte.

A penas sai dir oc ni no.

Pons de Capdueil: S'anc fis. 

A peine je sais dire oui et non.

Voyez Enfan.

- Châtiment.

Amandar sus bona pena. Statuts de Provence. Massa, p. 180. 

Amender sur bonne peine.

CAT. ESP. PORT. IT. Pena. (chap. Pena, penes. Apenes.)


2. Penaire, s. m., expiateur.

Dels tieus tortz fo penaire,

E sofri mort e turmen.

P. Cardinal: Jhesum Crist. 

Des tiens torts il fut expiateur, et souffrit mort et tourment.

(chap. Expiadó, expiadós, expiadora, expiadores; patidó, patidós, patidora, patidores.)


3. Penable, adj., pénible, fatiguant, tourmentant.

Voill sapchaz qu' eu soi el diable 

Lo plus cruel e 'l plus penable.

T. de Hugues de Mataplane et de Blacasset: En Blacasset.

Je veux que vous sachiez que je suis le diable le plus cruel et le plus tourmentant. 

ANC. FR. En bataille très pénable. Eustache Deschamps, p. 157.


4. Penalitat, s. f., peine, douleur, pénalité.

Per que efante ab mendre dificultat et penalitat.

Loc... de penalitat, de miseria.

Eluc. de las propr., fol. 70 et 106. 

Pour qu'elle enfante avec moindre difficulté et douleur.

Lieu... de pénalité, de misère.

CAT. Penalitat. ESP. Penalidad. PORT. Penalidade. IT. Penalità, penalitate, penalitade. (chap. Penalidat, penalidats.)


5. Penos, adj., pénible, douloureux.

Mort agra et penoza. Eluc. de las propr., fol. 67. 

Mort aigre et pénible.

CAT. Penós. ESP. PORT. IT. Penoso. 

(chap. Penós, penosos, penosa, penoses.)


6. Penozament, adv., péniblement.

Aygla... penozament coa, pullifica et noyrish.

Eluc. de las propr., fol. 140. 

L' aigle... péniblement couve, fait éclore et nourrit.

CAT. Penosament. ESP. PORT. IT. Penosamente.

(chap. Penosamen : en pena, en dificultat, de forma penosa.)


7. Penar, v., peiner, tourmenter, affliger, punir.

Lo san prenon per lo penar. Planch de S. Estève. 

Prennent le saint pour le tourmenter. 

Plus fort... a penar lo jorn del juizi. Trad. de Bède, fol. 67.

Plus fortement... à peiner le jour du jugement.

Non era neguna gran domna... que no desires et no se penes que el entendes en ella. V. de Raimond de Miraval. 

Il n'était nulle grande dame... qui ne désirât et ne se tourmentât pour qu'il s' affectionnât à elle.

- Se roidir.

Trop es de greu occasio

Qui pena contra l' agulho.

Lays d'amors, fol. 138.

Est de fort pénible difficulté qui se roidit contre l'aiguillon.

- Porter, souffrir la peine.

Pus qu' a Dieus son vot non tenes...,

Dreit es qu' a la mort o penes.

P. Cardinal: Jhesum Crist. 

Puisque vous ne tenez pas son voeu à Dieu..., il est juste qu'à la mort vous en portiez la peine.

ANC. FR. Et vos commandemens ferai

Moult volentiers m'en penerai.

Roman de Mahomet, v. 1209.

CAT. ESP. PORT. Penar. IT. Penare. 

(chap. Pená: peno, penes, pene, penem o penam, penéu o penáu, penen; penat, penats, penada, penades.)


8. Pentir, v., lat. poenitere, repentir, être repentant.

S' en breu no l' en sap far pentir.

B. de Ventadour: En aquest.

Si en peu elle ne sait l'en faire repentir.

E 'ls fay pentir de lurs peccats. V. de S. Honorat. 

Et les fait repentir de leurs péchés. 

S' en poiria ben pentir. 

T. de Guillem et de Sordel: En Sordel. 

S'en pourrait bien repentir. 

Ni anc no fo sazons que m'en pentis. 

La Dame Tiberge: Bels dous amics. 

Ni oncques ne fut saison que je m'en repentisse. 

Part. prés. Pentens e vergonhos. V. de S. Honorat. 

Repentant et honteux.

IT. Pentire, pentere. (ESP. Arrepentir, arrepentirse. Chap. Arrepentí, arrepentís: yo me arrepentixco o arrepentixgo, arrepentixes, arrepentix, arrepentim, arrepentiu, arrepentixen; arrepentit, arrepentits, arrepentida, arrepentides.)


9. Pentiment, s. m., repentir.

Agron mot gran dolor e pentiment mot gran.

Am mot gran pentiment confession a presa. 

V. de S. Honorat.

Eurent moult grande douleur et repentir moult grand.

Avec moult grand repentir il a pris confession.

IT. Pentimento. 

(ESP. Arrepentimiento. Chap. Arrepentimén, arrepentimens.)


10. Pentenza, s. f., repentance.

Li fraire de Llerins agron mot gran pentenza. V. de S. Honorat.

Les frères de Lérins eurent moult grande repentance.


11. Penitencia, Penedensa, s. f., lat. poenitentia, pénitence, peine, punition, châtiment.

Qui vi ancmais penedensa

Faire denan lo peccat?

B. de Ventadour: Lo temps vai. 

Qui vit oncques plus pénitence faire avant le péché? 

Loc. Ieu port penedensa 

Dels autruy peccatz.

P. Cardinal: Selh jorn. 

Je porte pénitence des péchés d'autrui. 

Loc. fig. Si manjatz del frug de penedensa,

Finiretz be lo bon comensamen.

G. Figueiras: Totz hom que. 

Si vous mangez du fruit de pénitence, vous finirez bien le bon commencement.

- L'un des sept sacrements.

Lo san sagramen de confessio e de penitencia. V. et Vert., fol. 5. 

Le saint sacrement de confession et de pénitence.

- Peine imposée par le prêtre, après la confession.

Confessada l' a …,

Penedensa li a donat.

V. de S. Honorat. 

Il l'a confessée..., pénitence lui a donné.

Prov. Segon lo peccat, penedensa. V. et Vert., fol. 68. 

Selon le péché, pénitence.

Soven apres mort, penedensa.

Amanieu des Escas: Dona per cui.

Souvent après mort, pénitence.

ANC. CAT. Penedenza. CAT. MOD. ESP. PORT. Penitencia. IT. Penitenzia, penitenza. (chap. Penitensia, penitensies.)


12. Penitencial, adj., pénitentiel, de la pénitence.

L' evesque respos aital 

Am senhal penitencial.

Brev. d'amor, fol. 183. 

L'évêque répondit ainsi avec signe pénitentiel.

Los VII psalmes penitencials.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 140. 

Les sept psaumes pénitentiaux.

CAT. ESP. PORT. Penitencial. IT. Penitenziale. 

(chap. Penitensial, penitensials.)


13. Penizos, s. f., pénitence, repentir. 

Es peccatz, e d' avol penizos.

Aimeri de Peguilain: A vos amors. 

Est péché, et de mauvaise pénitence.


14. Penedir, Penedre, v., du lat. poenitere, expier, repentir.

Pel messonja penedir.

Gaubert, moine de Puicibot: Be s cuget.

Pour la menterie expier.

Adoncx no s poirian cofessar

Ni penedre.

Re no valria 

Qu' om dels mals fagh se penedes.

Brev. d'amor, fol. 113 et 109. 

Alors ils ne se pourraient confesser ni repentir. 

Rien ne vaudrait que des méfaits on se repentît. 

Subst. Quar lo penedres re no val. Brev. d'amor, fol. 113.

Car le repentir rien ne vaut.

Part. prés. Selhs qu' estan cofes e peneden.

Raimond de Castelnau: Mon sirventes.

Ceux qui sont confés et pénitents. 

Ben lo troba peneden. Brev. d'amor, fol. 116.

Le trouve bien repentant.

Subst. Quar pot esser qu'el penedens 

No s penet ben perfiechamens. Brev. d'amor, fol. 116.

Car il peut être que le pénitent ne se repentit pas bien parfaitement.

Part. pas. Tres jorns an penedit lurs mals denant l'autar. 

V. de S. Honorat. 

Trois jours ont expié leurs maux devant l'autel.

- Absoudre.

Si son confessatz e peneditz de lurs peccatz.

Lett. de Preste Jean à Frédéric, p. 15.

S'ils sont confessés et absous de leurs péchés.

CAT. Penedir.


15. Penedemen, s. m., repentance, repentir.

Lo qual penedemen 

Dieus non te per sufficien.

Brev. d'amor, fol. 117. 

Lequel repentir Dieu ne tient pour suffisant.

ANC. CAT. Penediment.


16. Penedencier, Penedensier, s. m., lat. poenitenciarius, pénitencier, pénitent, pélerin.

Anc nuls amants ni nuls penedensiers

N' an trais lo mal ni la dolor ni l' ars

Qu' ieu ai sufert plus de cinc ans entiers.

Aimeri de Belmont: Ja n' er credutz.

Oncques nul amant ni nul pénitent n'ont enduré le mal et la douleur et l'ardeur que j'ai soufferts plus de cinq ans entiers.

Vai coma penedenciers 

Paupres de draps e de deniers.

Raimond de Durfort: Turmalet (Turcmalet).

Va comme pélerin pauvre de vêtements et de deniers.

CAT. Penitencier. ANC. ESP. Penitenciero. PORT. Penitencieiro. 

(chap. Penitén, penitens, penitenta, penitentes; penitensiari, penitensiaris : cárrec de la iglesia.)

IT. Penitenziere.


17. Penedensar, v., punir, châtier, faire faire pénitence.

El los penedensava. Brev. d'amor, fol. 151. 

Il les châtiait.

- Se repentir.

Part. pas. Penedensatz vos n' etz com hom pechaire.

Guillaume de Berguedan: Reis s' anc. 

Vous vous en êtes repenti comme homme pécheur.

- Absoudre, acquitter.

C' ab lor se combata, es totz penedensatz. Guillaume de Tudela.

Qu'avec eux il combatte, il est tout absous.

L' arma penedensada, 

E de sos pecas confessada.

Dialogue de l'âme et du corps. 

L'âme absoute, et de ses péchés confessée.

CAT. ESP. PORT. Penitenciar. IT. Penitenziare. 

(chap. Penitensiá: castigá, obligá a fé penitensia.)


18. Empentir, v., repentir, affliger. 

Part. pas. No fo pas empentida dels plazers ni de las amors qu' ill l' avia mandadas. V. de R. Jordan, vicomte de Saint-Antonin. Var. 

Ne fut pas affligée des plaisirs ni des amours qu'elle lui avait mandés.


19. Repentir, v., expier, se repentir, faire pénitence.

Ancmays non aye coratge ni talen

De repentir.

Pons de la Garde: D' un sirventes. 

Oncques plus je n'eus courage ni volonté de faire pénitence.

Perdonet Longi que s repentia.

Pons de Capdueil: Er nos sia. 

Pardonna à Longin qui se repentait. 

Mas cant alcun temps ac estat

En l' islla de Sant Honorat,

Repenti si. V. de S. Honorat.

Mais quand aucun temps il eut demeuré dans l'île de Saint-Honorat, il se repentit. 

Substantiv. S'anc Dieus per repentir

Perdonet al peccador. 

Gaubert, moine de Puicibot: Partit.

Si oncques Dieu pour le repentir pardonna au pécheur.

CAT. Arrepentir. ANC. ESP. Repentir (MOD. Arrepentir, arrepentirse.) 

IT. Ripentire, repentere. (chap. Arrepentís.)

Voyez Conselh.


20. Repentia, s. f., repentance, repentir.

Pueis venc tart la repentia.

Folquet de Romans: Domna eu. 

Puis vint tard la repentance.


21. Repentensa, s. f., repentance.

Bon senhal de bona repentansa (repentensa).

Cat. dels apost. de Roma, fol. 177. 

Bon signe de bonne repentance.

IT. Ripentenza.


22. Repentimen, s. m., repentir, repentance.

Per repentimen de tos peccatz. 

Veraya cofessio, es repentimen de cor. 

V. et Vert., fol. 8 et 13. 

Par repentir de tes péchés.

Vraie confession, c'est repentir de coeur.

ANC. FR. Temps, voy ton cuer, vien à repentement. 

Eustache Deschamps, p. 6.

IT. Ripentimento. (chap. Repentimén, repentimens; arrepentimén.)


23. Repentizon, s. f., repentir, repentance.

Tan mi vauc conortan,

Quar repentizon ai gran.

B. Zorgi: Jhesu Crist.

Tant je vais me consolant, parce que j'ai grande repentance.

ANC. FR. Jà trovons-nos en l'Escriture

Que Diex est plus liez d'un félon,

Quant il vient à repentison,

Que de justes nonante-neuf.

Roman du Renart, t. II, p. 135.


24. Repenedre, v., repentir.

Don voluntier se penedrian

Si repenedre se podian.

Los VII Gaugs de la Mayre. 

Dont volontiers ils feraient pénitence s'ils pouvaient se repentir. 

CAT. Repenedir.


Pena, s. f., lat. penna, penne, plume de l'aile.

Apres so venon li cotel, 

So son las penas en ausel.

Deudes de Prades, Auz. cass.

Après cela viennent les couteaux, ce sont les pennes en oiseau.

ANC. FR. De pennes l' aveit fait si bel

Qe n' aveit fait nul autre oisel.

Marie de France, t. II, p. 218.

- Plume qui sert à écrire.

Tan non escrius ab grafi ni ab pena.

Serveri de Girone: Qui bon frug.

Tant tu n' écris avec style ni avec plume.

ANC. FR. Nous ne poons souzescrire ne seignier la présente chartre, pour la penne qui tremble en nostre main pour la maladie.

Chr. de Fr., Rec. des Hist. de Fr., t. III, p. 299.

PORT. IT. Penna. (chap. Ploma, plomes; Rat penat, rata penada : rata en plomes : murciélago. ESP. Pluma.)

Lo Rat penat

2. Peneta, s. f. dim., petite penne, petite plumes.

Li pinho son las tres penetas 

Que nos apelam espazetas.

Deudes de Prades, Auz. cass.

Les pinons sont les trois petites pennes que nous appelons petites épées.

IT. Pennetta. (chap. Plometa, plometes. ESP. Plumita, plumilla.)


3. Pennozitat, s. f., pennosité, plumage, abondance de plumes.

Los auzels qui han plus de pennozitat et mens de carnozitat.

Eluc. de las propr., fol. 139.

Les oiseaux qui ont plus de pennosité et moins de carnosité.

(chap. Plomache, plumaje.)


4. Pennat, adj., lat. pennatus, empenné, emplumé.

Ab les pes pennatz et ab cara efantil. Eluc. de las propr., fol. 116.

Avec les pieds empennés et avec visage enfantin.

Un' alauzeta be pennada.

Deudes de Prades, Auz. cass.

Une alouette bien emplumée.

Voyez Sorits et Rata. 

IT. Pennato.

(N. E. En rumano aún se usa penat para emplumado, con plumas.)


5. Pinho, s. m., pinon, petite penne.

Li pinho son las tres penetas 

Que nos apelam espazetas. 

Pinhos serratz et alas be, 

Que defors non parescon re.

Deudes de Prades, Auz. cass. 

Les pinons sont les trois petites pennes que nous appelons petites épées.

Pinons et ailes bien serrés, de sorte que dehors ils ne paraissent point.


6. Empennar, v., empenner, emplumer.

Part. pas. Cant la upa es mal enpennada. Naturas d'alcus auzels.

Quand la huppe est mal emplumée.

Trazon ab arbalestas los cairels empenatz. Guillaume de Tudela.

Tirent avec arbalètes les dards empennés.

ANC. FR. Il porte, comme oiseau, le dos empenné d'ailes. 

Robert Garnier, Hippolyte, acte II, sc. 1. 

Mortellement atteint d'une flèche empennée.

La Fontaine, Fables.

PORT. Empennar. IT. Impennare.

(ESP. Emplumar. Chap. Emplomá, emplumá.)