Mostrando las entradas para la consulta senhal ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta senhal ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

martes, 17 de octubre de 2023

X, Ara parra qual seran enveios

X.


Ara parra qual seran enveios

D' aver lo pretz del mon e 'l pretz de dieu,

Que be 'ls poiran guazanhar ambedos

Selh que seran adreitamen romieu

Al sepulcre cobrar; dieus, cal dolor,

Que Turc aian forsat nostre senhor!

Pensem el cor la desonor mortal,

E de la crotz prendam lo sanh senhal,

E passem lai, qu' el ferms e 'l conoissens

Nos guizara lo bon papa Innocens.


Doncs, pus quascus n' es preguatz e somos,

Tragua s' enan e senh s' el nom de dieu

Qu' en la crotz fo mes entre dos lairos

Quan, ses colpa, l' auciron li Juzieu;

Quar, si prezam leialtat ni valor,

Son dezeret tenrem a dezonor;

Mas nos amam e volem so qu' es mal,

E soanam so qu' es bon e que val;

Qu' el viures sai es a totz defalhens,

Del murir lai serem totz temps jauzens.


Non deuria esser hom temeros

De suffrir mort el servizi de dieu,

Qu' el la suffri el servizi de nos,

Don seran sals essems ab sant Andrieu

Sehls qu' el segran lai vas Monti Tabor;

Per que negus non deu aver paor,

El viatge, d' aquesta mort carnal;

Plus deu temer la mort esperital

On seran plors et estridors de dens,

Que sans Matieus o mostr' e n' es guirens.


Avengutz es lo temps e la sazos

On deu esser proat qual temon dieu,

Qu' el non somo mas los valens e 'ls pros,

C' aquels seran totz temps francamen sieu

Qui seran lai fis e bos sofridor

Ni afortit ni bon combatedor,

E franc e larc e cortes e leyal,

E remanran li menut e 'l venal,

Que dels bons vol dieus qu' ab bos fagz valens

Se salvan lai, et es belhs salvamens.


E s' anc Guillem Malespina fon bos

En est segle, ben o mostra en dieu,

Qu' ab los premiers s' es crozatz voluntos

Per socorr' el sant sepulcr' e son fieu,

Don an li rey colp' e l' emperador,

Quar no fan patz et acort entre lor

Per desliurar lo regisme reyal,

E 'l lum e 'l vas e la crotz atretal

Qu' an retengut li Turc tan longuamens,

Que sol l' auzirs es us grans marrimens.


Marques de Monferrat, vostr' ansessor

Agron lo pretz de Suri' e l' onor,

E vos, senher, vulhatz l' aver aital;

El nom de dieu vos metetz lo senhal,

E passatz lai, que pretz et honramens

Vos er el mon, et en dieu salvamens.


Tot so qu' om fai el segl' es dreitz niens,

Si a la fi non l' aonda sos sens.


Aimeri de Péguilain.

miércoles, 18 de octubre de 2023

XLII, Peire salvagg', en greu pessar

XLII.


Peire salvagg', en greu pessar

Me fan estar

Dins ma maizo

Las Flors, que say volon passar,

Senes gardar

Dreg ni razo;

Don prec asselhs de Carcasses

E d' Ajanes,

Et als Guascos prec que lor pes,

Si Flor mi fan mermar de ma tenensa:

Mas tal cuia sai gazanhar perdo,

Qu' el perdos l' er de gran perdecio.

E mos neps, que sol flors portar,

Vol cambiar,

Don no m sap bo,

Son senhal; et auzem comtar

Que s fai nomnar

Rey d' Arago;

Mas cuy que plass', o cuy que pes,

Los mieus jaques

Si mesclaran ab lor tornes,

E plass' a dieu qu' el plus dreyturiers vensa! 

Qu' ieu ja nulh temps, per bocelh de Breto, 

No layssarai lo senhal del basto.


Si mi dons qu' es ab cors cortes,

Ples de totz bes,

Salvagge, valer mi volgues,

E del sieu cor me fes qualque valensa,

Per enemicx no m calgra garnizo,

Ab sol qu' ieu vis la sua plazen faisso.


Pierre, Roi d' Aragon.

domingo, 8 de octubre de 2023

Guillaume de Saint-Didier, Leidier, Deidier, Deslier; Guilhem, Guilhèm

Guillaume de Saint-Didier.

Guillaume de Saint-Didier, Leidier, Deidier, Deslier; Guilhem, Guilhèm



I.


El mon non a neguna creatura

No truep sa part, mas ieu non truep la mia,
Ni ges no sai on ja trobada sia
Qu' aissi ames de lial fe segura;
Qu' ieu am pus fort selieys que mi guerreya,
No fai nulh drutz lieys qu' en baizan s' autreya;
Pus malgrat si eu l' am, per que m fai maltraire?
S' ilh m' ames re, pensatz s' ieu l' ames guaire!

Ho ieu, sapchatz que no fora mezura,
Pus er l' am tan que m' es mala enemia;
E s' ieu l' am sols, est' amor que m' embria?
Si fai sivals, tan cum bos respiegz dura;
Aquest respieg, on hom ren non espleya,
Non es cauza que hom persegre deya,
Ben o conosc, si m' en pogues estraire,
Mas no puesc ges, tan sui lial amaire.

Be m volgra mal, s' il fezes forfaitura,
Ni l' agues dig nulh erguelh ni falsia,
Mas quar enans son ric pretz quascun dia
De mon poder, e platz mi quar melhura,
E fas saber qu' a totas senhoreya;
Quant ieu l' esguar, no fai semblan que m veya;
A totz autres es franqu' e de bon aire,
Mas a mi sol no vol belh semblan faire.

Quar costum' es que domna sia dura,
E port' erguelh selhuy que s' umilia;
Belha res mala, e co us falh cortezia
Ves mi tot sol, qu' autre no s' en rancura!
Voletz mi mal sol quar mi faitz enveya,
E quar vos am mais d' autra res que sia?
Per aquest tort mi podetz los huelhs traire,
Que ieu ni vos non o podem desfaire.

A totz jorns creys e dobla e s' asegura
L' amor qu' ie 'l port, mas los fagz desembria;
E meinhs n' aurai, so cug, a la partia
Qu' al comensar; vey qu' ades se pejura,
Que, s' ieu m' irays, de tot en tot sordeya;
Doncx no sai ieu de qual guiza m' esteya,
S' ira mi notz, e patz no mi val gaire;
Si 'n aissi m vai, be sui doncx encantaire.

Amicx Bertrans, vos que es gualiaire
Es mais amatz qu' ieu que sui fis amaire.

II.

Aissi cum es bella sil de cui chan,
E belhs son nom, sa terra e son castelh,
E belh siey dig, siey fag e siey semblan,
Vuelh mas coblas movon totas en belh;
E dic vos be, si ma chansos valgues
Aitan cum val aiselha de cui es,
Si vensera totas cellas que son,
Cum ilh val mais que neguna del mon.

Tan belhamen m' aucira deziran
Selha cui sui hom liges ses revelh,
Que m fera ric ab un fil de son guan,
O d' un dels pels que 'l chai sus son mantelh;
Ab son cuiar, o ab mentir cortes
Me tengra guay tos temps, s' a lieys plagues;
Qu' ab fin talan et ab cor deziron
L' am atrestan on il plus mi confon.

Ai! belha domna, ab gen cors benestan,
Vas cui ieu tot mon coratge capdelh,
S' ieu vos vengues de ginolhos denan,
Mas mans junCHAs, e us quezes vostr' anel,
Quals franqueza fora e quals merces,
S' aquest caitiu, que no sap que s' es bes,
Restauressetz d' un ric joy jauzion,
Que non es joys que senes vos m' aon!

Belha domna, pus ieu autra non blan
Endreg d' amor, ni n' azor, ni n' apelh,
Qu' una non es en fag ni en semblan
Que contra vos mi valgues un clavelh;
Ara no us ai ni autra non vuelh ges,
Viurai ses joy, qu' amors m' en ten defes;
Un pauc intrey en amor trop preon,
Yssir non puesc quar no i trob gua ni pon.

Us belhs respiegs mi vai recofortan
Qu' en petit d' ora ajuda son fizelh
Gentils amors, qui l' enquier merceyan:
Per que fols drutz torna en fol capdelh;
Mas selh que y a son fin coratge mes,
Si be 'l tarda, no s' en dezesper ges,
Quar bona domn' a tot quant deu respon,
E guarda ben a cui, ni que, ni on.

Trastot m' es belh ont ilh es e m resplan,
Bosc m' en son prat e vergier e rozelh,
E m' agensa a chascun jorn de l' an
Cum la roza, quant ilh nais de novelh;
Qu' el mon non es vilas tan mal apres,
Si parl' ab lieys un mot, non torn cortes,
E no sapcha de tot parlar a fron
Denan siey ditz, e dels autres s' escon.

Amics Bertrans, veiatz s' ai cor volon,
Qu' ilh chant e ri, quant ieu languisc e fon.
Bertrans, la filha al pros comte Raymon
Degra vezer qu' ilh gensa tot lo mon.


III.

Pus tan mi fors' amors que mi fai entremetre
Qu' a la gensor del mon aus ma chanso trametre,
E pus alhors non aus mon fin cor esdemetre,
Ben deuria mos sens subtils en lai esmetre;
E serai ricx, si m vol en son servizi metre
Silh cui hom liges sui ses dar e ses prometre.

El prometre m' es gen, e fos falsa 'l promessa
Mais que s' autra del mon m' agues joya tramessa;
E si neguna s' es de m' amor entremessa,
Entenda s' en autrui, qu' ieu sec dreita endemessa;
Mos ferms volers es tals que, si m sal sanhs ni messa,
Ieu non l' aus far semblan que y aya m' amor messa.

Messa y ai tan m' amor que non m' en puesc estraire,
Ni nulh' autra del mon no m pot nul joy atraire;
Mas si ieu non lo y dic, ni non lo y aus retraire
Estiers qu' en mas chansos, dic aital contrastraire
Don crey qu' ilh o enten; qu' om no m' en pot mot traire
Per paor qu' enueyos no la m puescan sostraire.

Sostrag m' a tot lo cor qu' ieu no sai on me tenha,
Que partir no m' en puesc, ni cug que ja y atenha,
Mas sol d' aitan la prec, s' a lieys plai, mi mantenha;
No l' enueg, si ben dic ni en mal no so tenha;
Qu' ab aitan m' er grans gaugz totz mals que m' en avenha,
Qu' ades aurai respieg que per merce m retenha.
Retener no m puesc ges mon voler ni abatre,
Qu' ades l' am mielhs e mais, e no m puesc escombatre:
Trop m' a fait en fols plais mos fols voler desbatre,
Mas negus homs non pot cor destrenher ni batre;
Que farai doncx, s' ieu l' am e no m' en puesc esbatre?
Languirai deziran, qu' ab lieys no m' aus combatre.

Combatre no s deu hom que 'l genser e 'l mielhs fayta
Es que sia el mon, e que gensers afaita
Tot quan fai segon pretz, que ren non dezafaita;
Per que sa grans valors non deu esser desfaita:
E s' amors, s' es en loc mespreza ni forfaita,
Sol que lieys fass' amar, es endreyt se refaita.

Refaitz for' en dezir, sol qu' ilh denhes emprenre
Un jorn qu' a lieys vengues que m fezes dezaprenre
Lo mal qu' ieu trac per lieys, e que m laisses aprenre
So que nulhs hom non sap ni s' en laissa reprenre;
Mas tan vei tot lo mon en son ric pretz perprenre,
Qu' en lieys es lo causitz, qu' ilh pot cui se vol prenre.

//

https://en.wikipedia.org/wiki/Guilhem_de_Saint-Leidier

Guilhem de Saint-Leidier, also spelled Guilhem de Saint Deslier, Guillem de Saint Deidier and Guilhèm de Sant Leidier was a troubadour of the 12th century, composing in Occitan. He was lord of Saint-Didier-en-Velay, was born at some date before 1150, and died between 1195 and 1200. He was said to have loved Belissende, sister of Dalfi d'Alvernha and wife of Eracle III of Polignac, Guilhem's feudal overlord.

His known work includes fifteen cansos, one tensó and one planh. Indications in the text and in his vida suggest that he worked in Gascony, Comminges, the Agenais, and the Bordelais. He is the first poet named in the poetical survey by the Monk of Montaudon, written around 1195.

With one of his poems Guilhem began a poetical debate on the question whether a lady is dishonoured by taking a lover who is richer or more powerful than herself. The one known poem by the trobairitz Azalais de Porcairagues appears to contribute to this debate, as does one by her friend Raimbaut of Orange, A mon vers dirai chanso. Soon afterwards there is a partimen on the topic between Dalfi d'Alvernha and Perdigon, and then a tensó between Guiraut de Bornelh and king Alfonso II of Aragon.

Guilhem's daughter's son, Gauseran, was also a troubadour.

https://ca.wikipedia.org/wiki/Guilhem_de_Saint-Leidier

Guillaume de Saint-Didier, Leidier, Guilhem, a caballo

Guilhem de Saint-Leidier (també conegut com a Guilhem de Saint Deslier, Guillem de Saint Deidier o Guilhèm de Sant Leidier) fou un trobador de la segona meitat del segle XII (...1150-1200...).

Fou senyor de Saint Didier-en-Velay. Nasqué en algun moment anterior a 1150 i morí entre 1195 i 1200. Era oncle del també trobador Gauseran de Saint Leidier. La seva obra poètica inclou 15 cançons, una tençó i un planh. El Monjo de Montaudon l'inclogué en la seva sàtira.

Es conserva la música de 234,16
Pois tant mi forss' Amors que m'a faich entremetre
als cançoners G i R.

Guilhem de Saint-Leidier inicià un debat sobre la qüestió de si una dama resta deshonorada si té un amant més ric o poderós que ella. L'única peça conservada d'Azalais de Porcairagues així com una de Raimbaut d'Aurenga sembla que són una contribució a aquest debat.

Es conserva una vida de Guilhem de Saint-Leidier. La vida explica que Guilhem s'enamorà de la comtessa de Polinhac, germana del Dalfí d'Alvèrnia, a qui donava el senhal de Bertran (amic Bertrans). Aquest senhal també el donava a Uc Marescal, el seu company, en qui confiava. Però finalment "tornet en gran tristesa, que'ill diu "Bertran" feron gran fellonia de lui" ("caigué en gran tristesa, perquè els dos "Bertrans" li feren una gran fellonia").

lunes, 9 de septiembre de 2024

Pena

Pena, s. f., lat. poena, peine, tourment, chagrin.

Platz mi mais per leis pena durar, 

Que de nuilh' autr' aver tot mon talen.

G. Faidit: Trop malamen.

Il me plaît davantage pour elle endurer peine, que de nulle autre avoir tout mon désir.

Markel Bringuè, Marcel Pena, lo pena de Marsel, lo reguer, Franja Viva, Franja Morta, Alguer, Alguero.

A autrui don alegratge,

Et a mi pen' e turmen.

P. Raimond de Toulouse: Atressi cum.

A autrui elle donne allégresse, et à moi peine et tourment.

Qu' ella li disses quals penas avia, que li faria tantas messas dire..., que la trairia d' aquellas penas. V. de Guillaume de la Tour. 

Qu'elle lui dît quelles peines elle avait, qu'il lui ferait dire tant de messes... qu'il la tirerait de ces peines.

Loc. Ab bel semblan m'a mes en mortal pena.

R. Vidal: S' eu fos en. 

Avec beau semblant elle m' a mis en mortelle peine. 

Adv. comp. En peccat ai tant dormitz,

Qu' a pena vei la clara lutz 

Qu' el tieu sant esperitz m' adutz. 

Folquet de Marseille: Senher Dieus. 

Dans le péché j'ai tant dormi qu'à peine je vois la claire lumière que le tien saint esprit m'apporte.

A penas sai dir oc ni no.

Pons de Capdueil: S'anc fis. 

A peine je sais dire oui et non.

Voyez Enfan.

- Châtiment.

Amandar sus bona pena. Statuts de Provence. Massa, p. 180. 

Amender sur bonne peine.

CAT. ESP. PORT. IT. Pena. (chap. Pena, penes. Apenes.)


2. Penaire, s. m., expiateur.

Dels tieus tortz fo penaire,

E sofri mort e turmen.

P. Cardinal: Jhesum Crist. 

Des tiens torts il fut expiateur, et souffrit mort et tourment.

(chap. Expiadó, expiadós, expiadora, expiadores; patidó, patidós, patidora, patidores.)


3. Penable, adj., pénible, fatiguant, tourmentant.

Voill sapchaz qu' eu soi el diable 

Lo plus cruel e 'l plus penable.

T. de Hugues de Mataplane et de Blacasset: En Blacasset.

Je veux que vous sachiez que je suis le diable le plus cruel et le plus tourmentant. 

ANC. FR. En bataille très pénable. Eustache Deschamps, p. 157.


4. Penalitat, s. f., peine, douleur, pénalité.

Per que efante ab mendre dificultat et penalitat.

Loc... de penalitat, de miseria.

Eluc. de las propr., fol. 70 et 106. 

Pour qu'elle enfante avec moindre difficulté et douleur.

Lieu... de pénalité, de misère.

CAT. Penalitat. ESP. Penalidad. PORT. Penalidade. IT. Penalità, penalitate, penalitade. (chap. Penalidat, penalidats.)


5. Penos, adj., pénible, douloureux.

Mort agra et penoza. Eluc. de las propr., fol. 67. 

Mort aigre et pénible.

CAT. Penós. ESP. PORT. IT. Penoso. 

(chap. Penós, penosos, penosa, penoses.)


6. Penozament, adv., péniblement.

Aygla... penozament coa, pullifica et noyrish.

Eluc. de las propr., fol. 140. 

L' aigle... péniblement couve, fait éclore et nourrit.

CAT. Penosament. ESP. PORT. IT. Penosamente.

(chap. Penosamen : en pena, en dificultat, de forma penosa.)


7. Penar, v., peiner, tourmenter, affliger, punir.

Lo san prenon per lo penar. Planch de S. Estève. 

Prennent le saint pour le tourmenter. 

Plus fort... a penar lo jorn del juizi. Trad. de Bède, fol. 67.

Plus fortement... à peiner le jour du jugement.

Non era neguna gran domna... que no desires et no se penes que el entendes en ella. V. de Raimond de Miraval. 

Il n'était nulle grande dame... qui ne désirât et ne se tourmentât pour qu'il s' affectionnât à elle.

- Se roidir.

Trop es de greu occasio

Qui pena contra l' agulho.

Lays d'amors, fol. 138.

Est de fort pénible difficulté qui se roidit contre l'aiguillon.

- Porter, souffrir la peine.

Pus qu' a Dieus son vot non tenes...,

Dreit es qu' a la mort o penes.

P. Cardinal: Jhesum Crist. 

Puisque vous ne tenez pas son voeu à Dieu..., il est juste qu'à la mort vous en portiez la peine.

ANC. FR. Et vos commandemens ferai

Moult volentiers m'en penerai.

Roman de Mahomet, v. 1209.

CAT. ESP. PORT. Penar. IT. Penare. 

(chap. Pená: peno, penes, pene, penem o penam, penéu o penáu, penen; penat, penats, penada, penades.)


8. Pentir, v., lat. poenitere, repentir, être repentant.

S' en breu no l' en sap far pentir.

B. de Ventadour: En aquest.

Si en peu elle ne sait l'en faire repentir.

E 'ls fay pentir de lurs peccats. V. de S. Honorat. 

Et les fait repentir de leurs péchés. 

S' en poiria ben pentir. 

T. de Guillem et de Sordel: En Sordel. 

S'en pourrait bien repentir. 

Ni anc no fo sazons que m'en pentis. 

La Dame Tiberge: Bels dous amics. 

Ni oncques ne fut saison que je m'en repentisse. 

Part. prés. Pentens e vergonhos. V. de S. Honorat. 

Repentant et honteux.

IT. Pentire, pentere. (ESP. Arrepentir, arrepentirse. Chap. Arrepentí, arrepentís: yo me arrepentixco o arrepentixgo, arrepentixes, arrepentix, arrepentim, arrepentiu, arrepentixen; arrepentit, arrepentits, arrepentida, arrepentides.)


9. Pentiment, s. m., repentir.

Agron mot gran dolor e pentiment mot gran.

Am mot gran pentiment confession a presa. 

V. de S. Honorat.

Eurent moult grande douleur et repentir moult grand.

Avec moult grand repentir il a pris confession.

IT. Pentimento. 

(ESP. Arrepentimiento. Chap. Arrepentimén, arrepentimens.)


10. Pentenza, s. f., repentance.

Li fraire de Llerins agron mot gran pentenza. V. de S. Honorat.

Les frères de Lérins eurent moult grande repentance.


11. Penitencia, Penedensa, s. f., lat. poenitentia, pénitence, peine, punition, châtiment.

Qui vi ancmais penedensa

Faire denan lo peccat?

B. de Ventadour: Lo temps vai. 

Qui vit oncques plus pénitence faire avant le péché? 

Loc. Ieu port penedensa 

Dels autruy peccatz.

P. Cardinal: Selh jorn. 

Je porte pénitence des péchés d'autrui. 

Loc. fig. Si manjatz del frug de penedensa,

Finiretz be lo bon comensamen.

G. Figueiras: Totz hom que. 

Si vous mangez du fruit de pénitence, vous finirez bien le bon commencement.

- L'un des sept sacrements.

Lo san sagramen de confessio e de penitencia. V. et Vert., fol. 5. 

Le saint sacrement de confession et de pénitence.

- Peine imposée par le prêtre, après la confession.

Confessada l' a …,

Penedensa li a donat.

V. de S. Honorat. 

Il l'a confessée..., pénitence lui a donné.

Prov. Segon lo peccat, penedensa. V. et Vert., fol. 68. 

Selon le péché, pénitence.

Soven apres mort, penedensa.

Amanieu des Escas: Dona per cui.

Souvent après mort, pénitence.

ANC. CAT. Penedenza. CAT. MOD. ESP. PORT. Penitencia. IT. Penitenzia, penitenza. (chap. Penitensia, penitensies.)


12. Penitencial, adj., pénitentiel, de la pénitence.

L' evesque respos aital 

Am senhal penitencial.

Brev. d'amor, fol. 183. 

L'évêque répondit ainsi avec signe pénitentiel.

Los VII psalmes penitencials.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 140. 

Les sept psaumes pénitentiaux.

CAT. ESP. PORT. Penitencial. IT. Penitenziale. 

(chap. Penitensial, penitensials.)


13. Penizos, s. f., pénitence, repentir. 

Es peccatz, e d' avol penizos.

Aimeri de Peguilain: A vos amors. 

Est péché, et de mauvaise pénitence.


14. Penedir, Penedre, v., du lat. poenitere, expier, repentir.

Pel messonja penedir.

Gaubert, moine de Puicibot: Be s cuget.

Pour la menterie expier.

Adoncx no s poirian cofessar

Ni penedre.

Re no valria 

Qu' om dels mals fagh se penedes.

Brev. d'amor, fol. 113 et 109. 

Alors ils ne se pourraient confesser ni repentir. 

Rien ne vaudrait que des méfaits on se repentît. 

Subst. Quar lo penedres re no val. Brev. d'amor, fol. 113.

Car le repentir rien ne vaut.

Part. prés. Selhs qu' estan cofes e peneden.

Raimond de Castelnau: Mon sirventes.

Ceux qui sont confés et pénitents. 

Ben lo troba peneden. Brev. d'amor, fol. 116.

Le trouve bien repentant.

Subst. Quar pot esser qu'el penedens 

No s penet ben perfiechamens. Brev. d'amor, fol. 116.

Car il peut être que le pénitent ne se repentit pas bien parfaitement.

Part. pas. Tres jorns an penedit lurs mals denant l'autar. 

V. de S. Honorat. 

Trois jours ont expié leurs maux devant l'autel.

- Absoudre.

Si son confessatz e peneditz de lurs peccatz.

Lett. de Preste Jean à Frédéric, p. 15.

S'ils sont confessés et absous de leurs péchés.

CAT. Penedir.


15. Penedemen, s. m., repentance, repentir.

Lo qual penedemen 

Dieus non te per sufficien.

Brev. d'amor, fol. 117. 

Lequel repentir Dieu ne tient pour suffisant.

ANC. CAT. Penediment.


16. Penedencier, Penedensier, s. m., lat. poenitenciarius, pénitencier, pénitent, pélerin.

Anc nuls amants ni nuls penedensiers

N' an trais lo mal ni la dolor ni l' ars

Qu' ieu ai sufert plus de cinc ans entiers.

Aimeri de Belmont: Ja n' er credutz.

Oncques nul amant ni nul pénitent n'ont enduré le mal et la douleur et l'ardeur que j'ai soufferts plus de cinq ans entiers.

Vai coma penedenciers 

Paupres de draps e de deniers.

Raimond de Durfort: Turmalet (Turcmalet).

Va comme pélerin pauvre de vêtements et de deniers.

CAT. Penitencier. ANC. ESP. Penitenciero. PORT. Penitencieiro. 

(chap. Penitén, penitens, penitenta, penitentes; penitensiari, penitensiaris : cárrec de la iglesia.)

IT. Penitenziere.


17. Penedensar, v., punir, châtier, faire faire pénitence.

El los penedensava. Brev. d'amor, fol. 151. 

Il les châtiait.

- Se repentir.

Part. pas. Penedensatz vos n' etz com hom pechaire.

Guillaume de Berguedan: Reis s' anc. 

Vous vous en êtes repenti comme homme pécheur.

- Absoudre, acquitter.

C' ab lor se combata, es totz penedensatz. Guillaume de Tudela.

Qu'avec eux il combatte, il est tout absous.

L' arma penedensada, 

E de sos pecas confessada.

Dialogue de l'âme et du corps. 

L'âme absoute, et de ses péchés confessée.

CAT. ESP. PORT. Penitenciar. IT. Penitenziare. 

(chap. Penitensiá: castigá, obligá a fé penitensia.)


18. Empentir, v., repentir, affliger. 

Part. pas. No fo pas empentida dels plazers ni de las amors qu' ill l' avia mandadas. V. de R. Jordan, vicomte de Saint-Antonin. Var. 

Ne fut pas affligée des plaisirs ni des amours qu'elle lui avait mandés.


19. Repentir, v., expier, se repentir, faire pénitence.

Ancmays non aye coratge ni talen

De repentir.

Pons de la Garde: D' un sirventes. 

Oncques plus je n'eus courage ni volonté de faire pénitence.

Perdonet Longi que s repentia.

Pons de Capdueil: Er nos sia. 

Pardonna à Longin qui se repentait. 

Mas cant alcun temps ac estat

En l' islla de Sant Honorat,

Repenti si. V. de S. Honorat.

Mais quand aucun temps il eut demeuré dans l'île de Saint-Honorat, il se repentit. 

Substantiv. S'anc Dieus per repentir

Perdonet al peccador. 

Gaubert, moine de Puicibot: Partit.

Si oncques Dieu pour le repentir pardonna au pécheur.

CAT. Arrepentir. ANC. ESP. Repentir (MOD. Arrepentir, arrepentirse.) 

IT. Ripentire, repentere. (chap. Arrepentís.)

Voyez Conselh.


20. Repentia, s. f., repentance, repentir.

Pueis venc tart la repentia.

Folquet de Romans: Domna eu. 

Puis vint tard la repentance.


21. Repentensa, s. f., repentance.

Bon senhal de bona repentansa (repentensa).

Cat. dels apost. de Roma, fol. 177. 

Bon signe de bonne repentance.

IT. Ripentenza.


22. Repentimen, s. m., repentir, repentance.

Per repentimen de tos peccatz. 

Veraya cofessio, es repentimen de cor. 

V. et Vert., fol. 8 et 13. 

Par repentir de tes péchés.

Vraie confession, c'est repentir de coeur.

ANC. FR. Temps, voy ton cuer, vien à repentement. 

Eustache Deschamps, p. 6.

IT. Ripentimento. (chap. Repentimén, repentimens; arrepentimén.)


23. Repentizon, s. f., repentir, repentance.

Tan mi vauc conortan,

Quar repentizon ai gran.

B. Zorgi: Jhesu Crist.

Tant je vais me consolant, parce que j'ai grande repentance.

ANC. FR. Jà trovons-nos en l'Escriture

Que Diex est plus liez d'un félon,

Quant il vient à repentison,

Que de justes nonante-neuf.

Roman du Renart, t. II, p. 135.


24. Repenedre, v., repentir.

Don voluntier se penedrian

Si repenedre se podian.

Los VII Gaugs de la Mayre. 

Dont volontiers ils feraient pénitence s'ils pouvaient se repentir. 

CAT. Repenedir.


Pena, s. f., lat. penna, penne, plume de l'aile.

Apres so venon li cotel, 

So son las penas en ausel.

Deudes de Prades, Auz. cass.

Après cela viennent les couteaux, ce sont les pennes en oiseau.

ANC. FR. De pennes l' aveit fait si bel

Qe n' aveit fait nul autre oisel.

Marie de France, t. II, p. 218.

- Plume qui sert à écrire.

Tan non escrius ab grafi ni ab pena.

Serveri de Girone: Qui bon frug.

Tant tu n' écris avec style ni avec plume.

ANC. FR. Nous ne poons souzescrire ne seignier la présente chartre, pour la penne qui tremble en nostre main pour la maladie.

Chr. de Fr., Rec. des Hist. de Fr., t. III, p. 299.

PORT. IT. Penna. (chap. Ploma, plomes; Rat penat, rata penada : rata en plomes : murciélago. ESP. Pluma.)

Lo Rat penat

2. Peneta, s. f. dim., petite penne, petite plumes.

Li pinho son las tres penetas 

Que nos apelam espazetas.

Deudes de Prades, Auz. cass.

Les pinons sont les trois petites pennes que nous appelons petites épées.

IT. Pennetta. (chap. Plometa, plometes. ESP. Plumita, plumilla.)


3. Pennozitat, s. f., pennosité, plumage, abondance de plumes.

Los auzels qui han plus de pennozitat et mens de carnozitat.

Eluc. de las propr., fol. 139.

Les oiseaux qui ont plus de pennosité et moins de carnosité.

(chap. Plomache, plumaje.)


4. Pennat, adj., lat. pennatus, empenné, emplumé.

Ab les pes pennatz et ab cara efantil. Eluc. de las propr., fol. 116.

Avec les pieds empennés et avec visage enfantin.

Un' alauzeta be pennada.

Deudes de Prades, Auz. cass.

Une alouette bien emplumée.

Voyez Sorits et Rata. 

IT. Pennato.

(N. E. En rumano aún se usa penat para emplumado, con plumas.)


5. Pinho, s. m., pinon, petite penne.

Li pinho son las tres penetas 

Que nos apelam espazetas. 

Pinhos serratz et alas be, 

Que defors non parescon re.

Deudes de Prades, Auz. cass. 

Les pinons sont les trois petites pennes que nous appelons petites épées.

Pinons et ailes bien serrés, de sorte que dehors ils ne paraissent point.


6. Empennar, v., empenner, emplumer.

Part. pas. Cant la upa es mal enpennada. Naturas d'alcus auzels.

Quand la huppe est mal emplumée.

Trazon ab arbalestas los cairels empenatz. Guillaume de Tudela.

Tirent avec arbalètes les dards empennés.

ANC. FR. Il porte, comme oiseau, le dos empenné d'ailes. 

Robert Garnier, Hippolyte, acte II, sc. 1. 

Mortellement atteint d'une flèche empennée.

La Fontaine, Fables.

PORT. Empennar. IT. Impennare.

(ESP. Emplumar. Chap. Emplomá, emplumá.)

miércoles, 27 de mayo de 2026

Sicomor, Sicamaur - Signe

Sicomor, Sicamaur, s. m., lat. sycomorus, sycomore.
Plus que serps de sicomor
M' en deslong.
Guillaume de Cabestaing: Ar vey.
Plus que serpent de sycomore je m'en éloigne. 
Ac fer en sa lansa de sicamaur.
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 75.
Eut fer en sa lance de sycomore.
ANC. FR. Qui gist mors lès le sicamor.
Roman du comte de Poitiers, v. 639.
CAT. ESP. Sicomoro. PORT. Sycomoro. IT. Sicomoro. (chap. Sicomoro,  ficus sycomorus, abre o albre de la familia dels morés o moreres y del género de la figuera, figueres. Va sé mol importán a Egipto o Egipte, pero ya no sen trobe casi cap allí.)

Sicomor, Sicamaur, Sicomoro, Sycomoro, sycomorus, sycomore



Signe, s. m., lat. signum, signe, marque, indice.
En signe de victoria e d' absolution. 
Signe li fes
Aissi com raire si volgues.
V. de S. Honorat.
En signe de victoire et d'absolution. 
Il lui fit signe ainsi comme s'il voulût se raser.
Ni parlo mas ab signes. Eluc. de las propr., fol. 250.
Ni (ne) parlent excepté avec signes.
Loc. Signes de croz el front. Trad. de Bède, fol. 79.
Signes de croix au front.
(chap. La siñal de la creu al fron.)
- Miracle, phénomène.
Nos trobam escrich 
C' oms pecayres non fai tals signes
Ni miracles.
Trad. d'un Évang. apocr.
Nous trouvons écrit qu'homme pécheur ne fait tels signes ni miracles.
Gran signe en vi antan un dia
Que ploc terra e sanc verayamen.
Pons de la Garde: D' un sirventes.
Grand signe j'en vis l'an dernier un jour qu'il plut vraiment de la terre et du sang.
- Insigne, marque de distinction.
Los signes que hom portava
Denant Pilat, cora jutjava,
S' enclinero tug al intrar. 
Trad. de l'Évangile de Nicodème.
Les insignes qu'on portait devant Pilate, lorsqu'il jugeait, s'inclinèrent tous à l'entrer.
- Constellation.
Lo sol e' ls signes del cel.
Pierre d'Auvergne: Dieus vera.
Le soleil et les signes du ciel.
Al movemen dels signes e de las planetas. Liv. de Sydrac, fol. 42.
Au mouvement des signes et des planètes.
CAT. Signe. ESP. PORT. Signo. IT. Segno. (chap. Siñal, siñals; signo, signos, com los del zodiaco o la llengua de signos; insignia, insignies; sello, sellos; cuño, sig+num, firma.)

STOP  - y per qué dius que la siñal está escrita en chapurriau ? - Perque son les sigles de : Si Tens Ous Passa.

2. Seing, Seng, s. m., signe, marque.
Si que dos mes hi paregra lo seings.
B. de Ventadour: Quant erba.
Tellement que deux mois y paraîtra le signe.
Loc. Lo seng de la crotz al peit. Doctrine des Vaudois.
(chap. La siñal de la creu al pit. Lo de dal es chapurriau de Suiza, del Vaud.)
Le signe de la croix à la poitrine.
ANC. CAT. Seny.

3. Signaso, s. f., lat. signatio, signe, marque.
Pos Dieus t' en a mostrat la signaso.
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 114.
Puisque Dieu t'en a montré la marque.

4. Signa, Segna, Seinha, Seynha, Senha, s. f., signe, marque, indice.
Per lieys que m fa de desgrat senha.
T. d'un Marquis et de G. Riquier: Guiraut.
Pour celle qui me fait de mauvais gré marque.
Las signas del mieu apostolat son faches en vos.
Trad. de la 2e Épître de S. Paul aux Corinthiens.
Les signes du mien apostolat sont faits en vous.
- Enseigne, étendard.
Si no vezem vostra seinha destorta
Contra Frances.
Montant Sartre: Coms de.
Si nous ne voyons votre enseigne déployée contre Français.
Vei de senhas bruelha.
G. de Montagnagout: Bel m' es.
Je vois d'enseignes une forêt.
Loc. Aqui auzim vas manthas partz sonar
Manh corn, manh grayle, manta senha criar.
Rambaud de Vaqueiras: Honratz marques.
Là nous entendîmes vers maints côtés sonner maint cor, maint clairon, mainte enseigne crier.
Comensec a cridar autament sa seynha. Philomena.
Il commença à crier hautement son enseigne.
CAT. Senya. ESP. Seña. PORT. Senha. (chap. Siñal, com la del rey d'Aragó, la Siñal real; insignia; estandart; bandera.)

5. Signet, s. m., seing, signature, signet.
Signada de mon signet acostumat.
Tit. de 1361. DOAT, t. XIII, fol. 298.
Signée de mon seing accoutumé.
IT. Segnetto. (chap. Siñaleta, siñaletes; sellet, sellets (sello mes menut); cuñet, cuñets; firmeta, firmetes.)

Lo agüelo y lo Mar. Ernest Hemingway; Siñaleta, siñaletes; sellet, sellets (sello mes menut); cuñet, cuñets; firmeta, firmetes.

6. Senet, s. m., concile, assemblée convoquée par des lettres closes scellées d'un sceau.
Devetz saber qu' el senet que papa Esteve avia fah contra papa Formos, fo en aquest senet revocat. Cat. dels apost. de Roma, fol. 124.
Vous devez savoir que le concile que le pape Étienne avait fait contre le pape Formose, fut en ce concile révoqué.

7. Senh, Sen, Cen, s. m., bas. lat. signum, seing, cloche.
Daus la basse latinité le mot signum fut employé pour désigner la cloche qui appelait les fidèles aux églises.
Signum ecclesiæ, statuta hora, sicut mos erat pulsare coepit... nullam ad pulsantis nisum, signum reddidit sonum.
V. S. Eligii. Spicil., t. II, p. 108.
Duas turres ad signa dependenda in fronte ecclesiæ.
Hist. mon. nov. pict. Martenne, Th. nov. anecd., t. II, col. 1212.
Van s' en a la gleiza, e fan los senhs sonar. Guillaume de Tudela.
(chap. Sen van a la iglesia, y fan les campanes soná; campana : señ.)



Ils s'en vont à l'église, et font sonner les seings.
Sonan clocas e sens. V. de S. Honorat.
Sonnent cloches et seings.
A la cloca del sen meian venrai.
A la cloca del cen major.
(chap. Al toc del señ majó : campana mes gran.)
Cartulaire de Montpellier, fol. 119.
Je viendrai à la cloche du seing moyen.
À la cloche du seing majeur.
Fig. Om es lo senhs del batalh.
(chap. L'home es lo señ del batall. Suposo que no se referix a que lo home es la campana del batall, que li penge.)
Gavaudan le Vieux: Lo vers.
L'homme est le seing du battani.
ANC. FR. Les sains tot avant soneras,
Car on ne doit messe chanter
Devant qu'ait fet les sains soner.
Roman du Renart, t. I. p. 126.
Le mot tocsin a été formé en français de toc, racine de tocar, toucher, et de sin, cloche.
ANC. CAT. Seny. PORT. Sino. ANC. IT. Segno. (chap. Señ, señs, campana, campanes; no confondre o confundí en lo señ : raó, coneiximén.)

La campana de Huesca, políticos catalanes


8. Segnal, Senhal, Seynal, s. m., signe, marque, sceau.
Il n' ai mostrat maint seignal.
Aimeri de Peguilain: Pus ma belha.
Je lui en ai montré mainte marque.
Aquo fo senhal que sos peccatz li eron perdonatz. V. et Vert., fol. 78.
(chap. Aixó va sé una siñal de que sons pecats li eren perdonats : se li perdonaben.)
Cela fut signe que ses péchés lui étaient pardonnés.
Desliar los VII senhals d' aquel. Trad. de l'Apocalypse de S. Jean, ch. 5.
Délier les sept sceaux de celui-là.
Loc. Lo segnal de la crotz.
Fetz lo seynal de Crist, non vol autra armadura.
V. de S. Honorat.
Le signe de la croix.
Il fit le signe du Christ, il ne veut pas autre armure.
- Enseigne, bannière, étendard.
Portaretz armas de mon segnal.
(chap. Portaréu armes de mon (o ma) siñal.)
T. de Taurel et de Falconet: Falconet.
Vous porterez armes de mon enseigne.
Non es mieus lo senhal ni 'l ranson.
Bertrand de Born: Non estarai.
N'est mien l'étendard ni la troupe.
CAT. Senyal. ESP. Señal. PORT. Sinal. IT. Segnale. (chap. Siñal, siñals, per ejemple lo real, del rey d'Aragó.)



9. Seigneira, Seinhera, Seynhieira, Senheira, s. f., bannière, enseigne.
Seigneiras e cavals armatz.
Gui de Cavaillon: Seigneiras.
Enseignes et chevaux armés.
Trompas, tabors, seinheras e penos.
Bertrand de Born: Miez sirventes.
Trompettes, tambours, enseignes et pennons.
Fig. Tort porta la senheira,
Et Erguelh la guia.
P. Cardinal: Qui ve gran.
Tort porte l'enseigne, et Orgueil la guide.
Quan ma seynhieira despley.
(chap. Cuan ma señera desplego.)
Un Troubadour Anonyme: Ar el mes.
Quand mon enseigne je déploie.
Voyez Levar.
ANC. CAT. Senyera. ESP. Señera. (chap. señera, señeres; bandera, banderes; estandart, estandarts.)

CORONA DE ARAGÓN; señera, señeres; bandera, banderes; estandart, estandarts

10. Signar, Sinhar, Seignar, Segnar, Senhar, Senar, Cenar, v., lat. signare, signer.
Amors lo lor ha sagellat...
E segnet lo de sa man destra.
Un Troubadour Anonyme: Seinor vos que.
Amour le leur a scellé... et le signa de sa main droite.
- Faire signe, appeler.
Senet c' om mot no i sones. Roman de Jaufre, fol. 123.
Il fit signe qu'on n'y sonnât mot.
La reina cenet un comte Bertalais. Roman de Gerard de Rossillon, fol. 91.
La reine appela un comte Bertalais.
Fig. Dirai vos d' amor cum sinha;
De sai guarda, de lai guinha.
Marcabrus: Dirai vos.
Je vous dirai d'amour comme il fait signe, de çà il regarde, de là il guigne.
- Faire le signe de la croix, bénir par un signe de croix.
Ab tant Folquetz l' avesques los a pres a senhar. Guillaume de Tudela.
En même temps Folquet l'évêque les a pris à signer.
L' ermitas lo senh e 'l beneditz. Roman de Gerard de Rossillon, fol. 85.
(chap. L'ermitaño lo signe y lo beneíx.)
L'ermite le signe et le bénit.
No us poiretz adreg segnar. 
Bertrand de Born le Fils: Pos sai es.
Vous ne vous pourrez droitement signer.
Loc. Genser dona no s senh.
A. Catalan: Amors ricx.
Plus belle dame ne se signe.
Be m seignei ab bona ma,
Lo jorn qu' eu venc al bon prebost, son oncle.
Guillaume de Saint-Gregori: Ben grans.
Bien je me signai avec bonne main, le jour que je vins au bon prévôt, son oncle.
Part. pas. Escricha aquesta polissia e senhada de ma propra man.
(chap. Escrita esta pólissa y firmada de ma propia ma : sig+num se solíe trobá als textos antics, lo + es una creu.)

Aragón, Petronila, Ramón Berenguer IV, conde de Barcelona, Alfonso II, el casto, rey de Aragón, casa real, casa de Aragón

Tit. de 1428. Hist. de Nîmes, t. III, pr., p. 229.
Cette police écrite et signée de ma propre main.
Me donero de l' ayga senhada.
(chap. Me van doná (de l') aigua beneita.)

Matapaelles, Sardina, Curiós insidén,  misa,  San Bartolomé , Beseit

Perilhos, Voy. au Purgatoire de S. Patrice.
Me donnèrent de l'eau signée (bénite).
Monge senhatz.
T. de Gui et de Falco: Falco en.
Moine signé (profès).
Loc. Dissi 'l: D' on venetz?
- Senher, tan senhada
Sui de Compostella
Que vos o conoissetz.
G. Riquier: D' Astarac.
Je lui dis: D'où venez-vous? - Seigneur, je suis si signée de Compostelle que vous le connaissez.
ANC. FR. Puis commanda qu'on le segnast du signe de la sainte croix.
Gestes de Louis-le-Débonnaire, Rec. des Hist. de Fr., t. VI, p. 169.
Adoncques ses mains esleva,
Et les seigne, et es cieulx s'en va.
Jehan de Meung, Test., v. 1058.
Ele segna son cief, si se laissa glacier aval le fossé.
Réclamez Dieu, si vos seigniez.
Fabl. et cont. anc., t. 1, p. 396, et t. IV, p. 402.
Voyez Crotz.
ANC. CAT. Senyar. CAT. MOD. Signar. ANC. ESP. Señar. ESP. MOD. Signar (firmar). IT. Segnare. (chap. Señá, señás; signá, signás : fé, fés la siñal de la creu; firmá, cuñá en lo signo sig+num; siñalá : ficá una siñal : apuntá en lo dit : marcá.)

11. Assenhal, s. m., bannière, étendard.
No m part de l' assenhal. 
Giraud de Borneil: Jois e chans.
Je ne me sépare pas de la bannière.
Loc. fig. Si m mes al sieu assenhal
Que del sieu colp no m puosc mover.
Giraud de Borneil: Nuilla res.
Tellement elle me mit à sa bannière que du sien coup je ne me puis mouvoir.

12. Assignar, Asignar, v., lat. assignare, assigner, exposer, déterminer.
L' autra razon pot hom assignar. V. et Vert., fol. 47.
L'autre raison on peut assigner.
Assignet li lo jorn que vengues. V. de G. Faidit.
Elle lui assigna le jour pour qu'il vint.
Part. pas. Per lur offici, ells son propriamens assignatz al servizi de Dieu en son 
temple et en son autar. V. et Vert., fol. 96.
Par leur office, ils sont proprement assignés au service de Dieu dans son temple et à son autel.
Deu hom dejunar los divenres assignatz. Declaratio de motas demandas.
(chap. Se deu dijuná (dejuná) los divendres assignats. Declarassió de moltes preguntes : demandes.)
On doit jeûner les vendredis assignés.
La pensio annual a nos assignada.
Hist. de la maison de Turenne, 1482, Justel, p. 227.
La pension annuelle à nous assignée.
CAT. Assignar. ESP. Asignar. PORT. Assignar. IT. Assegnare. (chap. Assigná : assigno, assignes, assigne, assignem o assignam, assignéu o assignáu, assignen; assignat, assignats, assignada, assignades; assignaré; assignaría; si yo assignara.)

13. Assignament, s. f., assignation, indication.
El assignament, empero el do que es faitz.
Tit. de 1278, maison de Courcèle.
A l'assignation, pour cela au don qui est fait.
ANC. FR.
Que se venir poois par nul assenement. Roman de Berte, p. 70.
IT. Assignamento. (chap. Assignamén, assignamens; assignassió, assignassions.)

14. Assignadamen, Asignadamens, adv., ponctuellement, exactement.
Deu se rendre et emendar assignadamen a aquel de cuy fo.
V. et Vert., fol. 3.
Doit se rendre et s'acquitter ponctuellement à celui de qui il fut.
Deu se rendre asignadamens ad aquel de qui es estat.
Les dix Commandements de Dieu.
(chap. Los deu manamens de Deu.)
Doit se rendre exactement à celui de qui il a été.
IT. Assegnatamente. (chap. Assignadamen o assignádamen : puntualmen, exactamen o exáctamen.)

15. Assignation, s. f., lat. assignationem, assignation.
Per assignation a me facha.
(chap. Per assignassió a mí feta. Lo chapurriau actual s'assemelle mol al de Nîmes del añ 1428; facha es feta, no vol di fascista, que ve de feix.)
Tit. de 1428. Hist. de Nîmes, t. III, pr., p. 229.
Par assignation à moi faite.
CAT. Assignació. ESP. Asignación. PORT. Assignação. IT. Assegnazione.
(chap. Assignassió, assignassions.)

16. Consignar, v., lat. consignare, contre-signer, contre-sceller.
Sagellem et consignem aquesta carta.
(chap. Sellem y consignem esta carta; consigná : contrassellá : contra + sellá, cuñá, ficá lo contrassello; sig+num. Lo chapurriau actual no se diferensie mol en lo del añ 1268, no sé de quín puesto.)
Tit. de 1268. DOAT, t. CXXVI, fol. 82.
Nous scellons et contre-signons cette charte.
CAT. ESP. PORT. Consignar. IT. Consegnare. (chap. Consigná, contrassellá : consigno, consignes, consigne, consignem o consignam, consignéu o consignáu, consignen; consignat, consignats, consignada, consignades; consignaré; consignaría; si yo consignara una carta y la dividira o dividiguera per alfabeto, la faría mol mes segura, mol difíssil de falsificá, cosa que los agrade mol als catalanistes desde fa siglos.)

17. Dezignacio, s. f., lat. designatio, désignation, signe.
Sompnis..., algus escurs et ab figural dezignagio.
Eluc. de las propr., fol. 77.
Songes..., aucuns obscurs et avec figurative désignation.
CAT. Designació. ESP. Designación. PORT. Designação. IT. Designazione. 
(chap. Designassió, designassions; dessignassió, dessignassions.)

18. Designatiu, adj., indicatif.
O son... designativas o designans. Leys d'amors, fol. 27.
(chap. O són... dessignatives o dessignans.)
Ou elles sont... indicatives ou indiquantes.
(chap. designatiu, designatius, designativa, designatives; designán, designans, designanta, designantes; en ss: dessignatiu, dessignatius, dessignativa, dessignatives; dessignán, dessignans, dessignanta, dessignantes; indicatiu, indicatius, indicativa, indicatives.)

19. Deseingnaire, s. m., dessinateur.
Era laboraire d' or e d' argen e deseingnaire d' armas. (N. E. fabre, or fabre : órfebre; or : oro; argen : argentum : plata, AG.)
V. d'E. Cairels.
Il était travailleur d'or et d'argent et dessinateur d'armes.
IT. Disegnatore. (chap. Disseñadó, com Carlos Rallo Badet, que fa cochets que no corren, pero són mol majos, Pininfarinetes; disseñadós, disseñadora, disseñadores.)

Carlos Rallo Badet, Calaceite, Calaseit, Calaceit, Calasseit, Kalat Zeyd, aragonés, catalanista, tonto útil, catalufo, baturro, cachirulo

20. Designar, Dezignar, Desegnar, v., lat. designare, désigner, indiquer.
Lo pairos pot desegnar son libertin, ad un de sos filhs, en son testamen.
Trad. du Code de Justinien, fol. 58.
Le patron peut désigner son affranchi, à un de ses fils, dans son testament.
Lor designet per rey Henric.
Designan que aquel devia venir.
Cat. dels apost. de Roma, fol. 127 et 5.
Leur désigna pour roi Henri.
Désignant que celui-là devait venir.
Part. prés. O son... designativas o designans. Leys d'amors, fol. 27.
Ou elles sont... indicatives ou indiquantes.
Part. pas. Mas que certa persona no sia nomnada ni dezignada. 
Leys d'amors, fol. 118.
Pourvu que certaine personne ne soit nommée ni désignée.
CAT. ESP. PORT. Designar. IT. Designare. (chap. Designá, dessigná : dessigno, dessignes, dessigne, dessignem o dessignam, dessignéu o dessignáu, dessignen; dessignat, dessignats, dessignada, dessignades; dessignaré; dessignaría; si yo dessignara lo meu criat afranquit a un de mons fills al testamén, cap de ells lo ressibiríe, perque no ting cap fill ni cap criat o siervo.)

21. Enseigna, Ensegna, Enseyna, Ensenha, Essenha, s. f., marque, indice. 
Tro qu' en trop ensenha.
Pierre d'Auvergne: Rossinhol.
Jusqu'à ce qu'il en trouve indice.
Non trobero degun' enseyna. V. de S. Honorat.
Ne trouvèrent nul indice.
Sagel commu... et altras enseignas de universitat.
Charte de Gréalou, p. 64.
Sceau commun... et autres marques d'universalité.
- Signe, constellation.
Esgardatz las ensenhas del cel.
Giraud de Borneil: Rei glorios.
Regardez les signes du ciel.
Quant a regardat las ensegnas del cel. V. de S. Honorat.
Quand il a regardé les signes du ciel.
- Enseigne, bannière.
Quan trob tornei ni cembel,
Volontiers desplei m' enseigna.
P. Vidal: Pois ubert.
Quand je trouve tournoi et joûte, volontiers je déploie mon enseigne.
Loc. Escridan lor essenhas tuh a un clas.
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 54.
Crient leurs enseignes tous à un cri.
Loc. fig. Fai bobans ab enseigna destorta.
B. Calvo: S' ieu dirai.
Fait ostentation à enseigne déployée.
ANC. FR. Et lui sembla bien que tous ses amis l'abandonneroient aux enseignes qu'il avoit veues déjà à sa première perte de Granson.
Comines, liv. 1, p. 270.
CAT. Insignia. ANC. ESP. Enseña. ESP. MOD. PORT. Insignia. IT. Insegna. 
(chap. Insignia, com lo Opel, insignies.)

22. Ensenhiera, s. f., enseigne, bannière.
Davant XII ensenhieras de diversas colors per significensa dels XII trips d' Israel. Hist. de la Bibl. en prov., fol. 63.
Devant, douze enseignes de diverses couleurs par signification des douze tribus d'Israël.

23. Ensegnamen, Ensenhamen, Enseignamen, Essegnamen, Essenhamen, 
s. m., enseignement, instruction, éducation, politesse.
La lauzor
E 'ls bos enseignamens
Que Dieus vos a donat.
Arnaud de Marueil: Aissi cum.
La louange et les bons enseignements que Dieu vous a donnés.
Aurion pro de vostr' essenhamen.
Richard de Barbezieux: Tug demandon.
Auraient assez de votre éducation. 
Essenhamen e pretz e cortesia
Trobon ab vos lur ops e lur vianda.
Perdigons: Aissi cum selh.
Éducation et mérite et courtoisie trouvent avec vous leur profit et leur nourriture.
ANC. CAT. Enseignament. ESP. Enseñamiento. IT. Insegnamento.
(chap. Enseñamén, enseñamens; amostramén, amostramens; educassió, educassions; instrucsió, instrucsions; bons modos o modals.)


24. Ensegnaire, Essenhaire, Enseinhaire, Enseignador, Essenhador, s. m., maître, instituteur, précepteur.
Vils enseinhaires d' enjans.
(chap. Vil enseñadó d' engañs : lo maestre o mestre dels engañs : Artur Quintana Font, co-fundadó de la Ascuma a Calaseit. Un cohet al cul li fa falta desde lo 1989.)

Artur Quintana i Font, Arturico Quintanilla y Fuentecica

Cadenet: Ben volgra.
Vil maître de fourberie.
Mov del mal enseignador.
T. de Pierre d'Auvergne et de B. de Ventadour: Amicx.
Provient du mauvais maître. 
Pro ai del chan essenhadors 
Entorn mi.
G. Rudel: Pro ai del.
Assez j'ai de maîtres de chant autour de moi.
ANC. FR. Il vous a baillez enseigneurs par quoy vous cognoissiés quant vous faites le bien et quant vous faites le mal. Joinville, p. 94.
Fut maistre et enseigneur de ceux qui aimoient la vérité.
Contes d'Eutrapel, fol. 209.
Puisqu'il vous plaist tant m'estre enseigneur. Cretin, p. 134.
De tes sentes et adresses
Veuilles moi estre enseigneur.
Cl. Marot, t. IV, p. 266.
ESP. Enseñador. IT. Insegnatore. (chap. Enseñadó, enseñadós, enseñadora, enseñadores; amostradó, amostradós, amostradora, amostradores; maestre, maestres, maestra; mestre, mestres, mestra.)

25. Ensenayrier, s. m., porte-enseigne. 
Campions et ensenayriers
De la Gleysa de Roma.
V. de S. Honorat.
Champions et porte-enseigne de l'Église de Rome.
(chap. Siñalé, siñalés, siñalera, siñaleres; portainsignia, portainsignies. 
Als textos antics podréu trobá: senyaler real.)

26. Ensenhairitz, s. f, maîtresse, institutrice.
Pro ai del chan essenhadors
Entorn mi et ensenhairitz.
G. Rudel: Pro ai del.
Assez j'ai de maîtres de chant autour de moi et de maîtresses.
IT. Insegnatrice. (chap. Institutrís, enseñadora, maestra, mestra. ESP. Institutriz.)

Silvia Dilla Vidal; enseñadora, maestra, mestra, professora, ensenhairitz

27. Ensenhable, Enseignable, Esseniable, Esseignable, adj., enseignable, 
capable d'être enseigné, digne d'être instruit.
Aquel es esseniables qu' es suaus a apenre. Trad. de Bède, fol. 78.
Celui-là est digne d'être instruit qui est docile à apprendre.
Seran li home ensenhable de Dieu. Trad. du N.-Test., S. Jean, ch. 6.
(chap. Sirán los homens enseñables de (per) Deu; Deu los podrá enseñá, amostrá, instruí; dignes de sé instruits, enseñats, amostrats per Deu.)
Les hommes seront dignes d'être instruits par Dieu.
ANC. ESP. Enseñable. (chap. enseñable, enseñables.)

28. Enseignar, Enseynar, Ensenhar, Esseignar, Essenhar, v., enseigner,
instruire, apprendre.
Avia tres enfans entre mans,
Qu' els enseynava de clergia.
V. de S. Honorat.
Il avait trois enfants entre les mains, de sorte qu'il les instruisait dans la science.
Mesura essenh' a faire
So per que bos pretz pot durar.
Pons Fabre d'Uzès: Luecx es.
Mesure apprend à faire ce par quoi bon mérite peut durer.
Qu' om no li puesca essenhar
Petit o pro.
Marcabrus: Cortezamens.
Qu'on ne lui puisse enseigner peu ou prou.
Non cre genser s' enseigna.
G. Rudel: Quant lo.
Je ne crois pas que plus belle s'instruise.
Part. pas. Coms, si voletz esser prezatz,
Siatz adreitz et enseignatz.
Gui de Cavaillon: Seigneiras.
Comte, si vous voulez être prisé, soyez juste et enseigné.
Plus franc e plus essegnat.
Rambaud de Vaqueiras: Ges om pres.
Plus franc et plus enseigné.
- Indiquer.
A lur enseynat los deniers aplatatz. V. de S. Honorat.
(chap. Los ha enseñat los dinés amagats.)
Il leur à enseigné les deniers cachés.
Subst. Ieu ai vist en domnas ponhar
D' ensenhatz e de ben apres.
G. Adhemar: Ieu ai ja.
J'ai vu auprès des dames s'efforcer des enseignés et des bien appris.
CAT. Ensenyar. ESP. Enseñar. PORT. Ensinar. IT. Insegnare. (chap. Enseñá, amostrá, educá, instruí : enseño, enseñes, enseñe, enseñem o enseñam, enseñéu o enseñáu, enseñen; enseñat, enseñats, enseñada, enseñades; enséñam la mostra; enseñaré; enseñaría; si yo enseñara; amostro, amostres, amostre, amostrem o amostram, amostréu o amostráu, amostren; amostrat, amostrats, amostrada, amostrades; amostraré; amostraría; si yo amostrara; vols dependre chapurriau? natros te l' amostrem (penya pork de Fórnols); adependre (aprehendere) se diu a Beseit, a Fórnols dependre.)

Vols dependre chapurriau ? , natros te l'amostrem, penya porc, peña porc


29. Essenhadamens, adv., savamment, en homme bien appris.
Parli essenhadamens
A mos enemics mortals.
(chap. Yo parlo enseñadamen (sabiamen, educádamen) a mons enemics mortals.)
Raimond de Miraval: S' adreg fos.
Je parle en homme bien appris à mes ennemis mortels.

30. Adessenhar, v., apprendre, instruire.
Per nos adessenhar a fugir la lauzor e la favor del pobol e tot movement de vana gloria. V. et Vert., fol. 55.
Pour nous apprendre à fuir la louange et la faveur du peuple et tout mouvement de vaine gloire.

31. Desensenhar, v., désapprendre, ignorer.
Part. pas. Lauzengier fals, enoios, fradel,
Desensenhatz, vilas e malapres.
Bertrand de Born: Quan la novelha. Var.
Faux médisants, ennuyeux, infâmes, ignorants, vilains et mal-appris.
ANC. FR. Maistre qui désensaigne
Son aprenant, mehaigne.
Les Proverbes au comte de Bretagne, p. 174.
CAT. Desensenyar. ESP. Desenseñar. PORT. Desensinar. (chap. Desenseñá, ignorá; adj. desenseñat, desenseñats, desenseñada, desenseñades; ignorán, ignorans, ignoranta o ignorán, ignorantes.)

Javier Giralt Latorre; desenseñat, desenseñats, desenseñada, desenseñades; ignorán, ignorans, ignoranta o ignorán, ignorantes

32. Entresenh, Entreseinh, s. f., signe, marque, indice, geste.
Que, s' il plai, de s' amor me denh
Far alque novel entresenh.
Pierre du Vilar: Sendatz vermelhs.
Que, s'il lui plaît, de son amour elle daigne me faire quelque nouveau signe.
Parlar pogram ab cubertz entreseinhs.
B. de Ventadour: Quant erba.
Nous pourrions parler avec des signes cachés.
ANC. FR. Par fois y disnoit de ce qui se trouvoit au pot, sans souffrir que la broche tournast, intersignes de grande familiarité. Contes d'Eutrapel, fol. 18.
- Bannière, enseigne, banderole.
D' entreseingz e de gonfanos.
Bertrand de Born: Ar ven la.
De bannières et de gonfanons.
Molt m' am entresenh et auberc.
Hameus de la Broquerie: Quan reverdejon (N. E. reverdeion anteriormente).
J'aime moult banderole et haubert.
(chap. Entreseñ, entreseñs : señera, siñal, bandera.)

33. Entreseigna, Entresenha, Entressenha, s. f., signe, marque, indice.
De voler patz no fan entreseigna.
Lanfranc Cigala: Mos chans. 
De vouloir paix ils ne font signe.
Per qual razo ni per quals entressenhas pot hom conoisser bona manieira ni avol de la gen.
La poma que Adams manget... porta sas entresenhas de la morsura que Adams y fetz.
(chap. La poma que Adán se va minjá... porte les entreseñes (mostres, marques) del mos que Adán hi va fé. Si se la haguere minjat tota, no les portaríe.)
Liv. de Sydrac, fol. 126 et 95.
Par quelle raison et par quels indices peut-on connaître la bonne ou la mauvaise manière de la gent.
La pomme qu'Adam mangea... porte ses marques de la morsure qu'Adam y fit. 
ANC. CAT. Entresegna. CAT. MOD. Entresenya. ANC. ESP. Entreseña. ANC. IT. Intrasegna. (chap. Entreseña, entreseñes : marca, marques; mostra, mostres;  indissi, indissis.)

34. Signalar, v., signaler, signer, marquer.
Part. pas. Un escrint signalat del senhal de la cros.
Tit. de 1283. DOAT, t. X, fol. 286.
Un écrin marqué du signe de la croix.
CAT. Senyalar. ESP. Señalar. PORT. Sinalar. IT. Segnalare. (chap. Siñalá, señalá : siñalo, siñales, siñale, siñalem o siñalam, siñaléu o siñaláu, siñalen; siñalat, siñalats, siñalada, siñalades; siñalaré; siñalaría; si yo siñalara. Marcá, apuntá.)

amics del chapurriau, Y Saragossa va respóndre

35. Significamen, s. m., signification.
Entorn los XII signes ab se mescladamens,
D' aquels say yeu los bes e 'ls significamens.
Pierre de Corbiac: El nom de.
Autour les douze signes avec lui ensemble, de ceux-là je sais les biens et les significations.
Sos noms es significamens.
(chap. Son nom es significamén : significat.)
Guillaume de Durfort: Quar say.
Son nom est signification.
ANC. FR.
Les perres ont en soi gran signifiement. Bekker, p. 182.
ANC. CAT. Significament. ESP. Significamiento (significado). IT. Significamento. 
(chap. Significamén, significamens : significat, significats; significada, significades.)

36. Significatio, Signification, s. f., lat. significationem, signification.
Transformatios d' una significatio ad autra. Leys d'amors, fol. 130.
(chap. Transformassió d'una significassió a datra; de un significat a datre.)
Transformation d'une signification en autre.
Loc. Si pren en bona signification. Regla de S. Benezeg, fol. 2.
Se prend en bonne signification.
CAT. Significació. ESP. Significación. PORT. Significação. IT. Significazione.
(chap. significassió, significassions : significat, significats; significamén, significamens.)

37. Signifianza, s. f., signification.
Qui a las aurelhas grans, es signifianza de rudeza. Liv. de Sydrac, fol. 127.
Qui a les oreilles grandes, c'est signification de rudesse.
ANC. FR. Plein est de figure et de signefiance.
Anc. trad. des Livres des Rois, fol. 2.
Des choses que véu avez
Vus dirrons la sénéfiance.
Marie de France, t. II, p. 476.
Et cornes en sénéfiance
K'il doivent hurter durement.
Hélinand ou Thibaud de Mally (Marly anteriormente), Vers sur la Mort.
Lorsque nous destournons une diction de sa propre et naïfve signifiance pour l'usurper en une esloignée de sa nature.
Camus de Belley, Diversités, t. II, fol. 189.

38. Significansa, Significanza, s. f., signification.
De neguna significanza. V. de S. Honorat.
De nulle signification.
Los frayres de Joseph foron mot dolens d' aquesta significansa.
Hist. de la Bible en prov., fol. 9.
Les frères de Joseph furent moult dolents de cette signification.
ESP. IT. Significanza.

39. Significatiu, adj., lat. significativus, significatif.
Entendem de votz significativa que s puesca escriure. Leys d'amors, fol. 2.
(chap. Entenem de veu significativa que se pugue escriure.)
Nous entendons de voix significative qui se puisse écrire.
CAT. Significatiu. ESP. PORT. IT. Significativo. (chap. Significatiu, significatius, significativa, significatives.)

40. Signifiar, v., signifier, marquer, désigner.
Per signifiar son poder. Brev. d'amor, fol. 8.
Pour marquer son pouvoir.
E 'lh IIII cornh signifio los IIII evangilistas. Liv. de Sydrac, fol. 8.
(chap. Y los cuatre racons signifiquen los cuatre evangelistes : Mateo, Marcos, Lucas, Juan.)
Et les quatre coins signifient les quatre évangélistes.

41. Significar, v., lat. significare, signifier, marquer, désigner.
Zo significa del cel la dreita lei. Poëme sur Boèce.
Cela signifie du ciel la juste loi.
Part. pas. Aysso nos fon trop be significat el segon libre de la ley.
(chap. Aixó mos va sé mol be significat al segón llibre de la ley.)
V. et Vert., fol. 77.
Ceci nous fut fort bien signifié au second livre de la loi.
Subst. Per mudamen del accen mudo lur significat. Leys d'amors, fol. 7.
Par mutation de l'accent changent leur signification.
CAT. ESP. PORT. Significar. IT. Significare. (chap. Significá: significo, signifiques, signifique, signifiquem o significam, signifiquéu o significáu, signifiquen; significat, significats, significada, significades; significaré; significaría; si yo significara.)

42. Significativamen, adv., significativement.
Presens del infinitiu... pauzat significativamen, so es am significat..., te loc de nominatiu. Leys d'amors, fol. 66.
(chap. Lo presén del infinitiu... posat significativamen, aixó es en significat..., té puesto o lloc de nominatiu. Les Leys d'amors se podríen considerá la gramática escrita mes antiga del chapurriau. Después de tans siglos encara se entén prou be.)
Le présent de l'infinitif... posé significativement, c'est-à-dire avec signification..., tient lieu de nominatif.
ESP. Significativamente. (chap. Significativamen.)

43. Resignament, s. m., résignation, renonciation.
Ratifiament, resignament.
(chap. Ratificamén, resignamén o ressignamén : ratificassió, ressignassió.)
Tit. de 1310. DOAT, t. XV, fol. 230.
Ratification, résignation.
IT. Rassegnamento. (chap. resignamén o ressignamén, resignamens o ressignamens.)

44. Resignatio, Resignacio, Resignacion, s. f., résignation, abandonnement.
De sa electio fo gran meravilha e major de sa resignatio.
Cat. dels apost. de Roma, fol. 204.
De son élection il fut grande merveille et plus grande de sa résignation.
Las quals donacion, cession, resignacion.
Tit. de 1468. Hist. de Languedoc, t. V, pr, col. 37.
Lesquelles donation, cession, resignation.
CAT. Resignació. ESP. Resignación. PORT. Resignação. IT. Rassegnazione. 
(chap. Resignassió o ressignassió, resignassions o ressignassions.)

45. Resignar, v., lat. resignare, résigner, renoncer.
Fetz una constitutio qu' el papa de Roma pogues resignar al papat.
Contra la volontat de la clercia resignet al papat.
(chap. Contra la voluntat del clero va resigná o ressigná (renunsiá) al Papat.)
Cat. dels apost. de Roma, fol. 204 et 24.
Fit une constitution que le pape de Rome pût renoncer à la papauté.
Contre la volonté du clergé il renonça à la papauté.
Part. pas. Donat... resignat e transportat per las presens.
Tit. de 1468. Hist. de Languedoc, t. V, pr. col. 37.
Donné... résigné et transporté par les présentes.
- Marquer, réprouver.
Sers resignatz d' avols maires.
Pierre d'Auvergne: Bel m' es.
Serfs réprouvés de mauvaises mères.
CAT. ESP. PORT. Resignar. IT. Rassegnare. (chap. resigná o ressigná; renunsiá : ressigno, ressignes, ressigne, ressignem o ressignam, ressignéu o ressignáu, ressignen; ressignat, ressignats, ressignada, ressignades; ressignaré; ressignaría; si yo ressignara.)

46. Sobreseinal, s. m., plumet, panache, aigrette.
E se garni
D' alberc e de sobreseinal
E d' elme.
Roman de Jaufre, fol. 112.
Il s'équipe de haubert et de panache et de heaume.
ESP. Sobreseñal. IT. Soprassegnale. (chap. Sobresiñal, sobresiñals; penacho, penachos; vore Pena : Ploma, com lo rat penat o rata penada o "empanada".)

a Valensia ña una assossiassió en defensa de la llengua valensiana, Lo Rat Penat,