Mostrando las entradas para la consulta senhal ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta senhal ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

martes, 17 de octubre de 2023

X, Ara parra qual seran enveios

X.


Ara parra qual seran enveios

D' aver lo pretz del mon e 'l pretz de dieu,

Que be 'ls poiran guazanhar ambedos

Selh que seran adreitamen romieu

Al sepulcre cobrar; dieus, cal dolor,

Que Turc aian forsat nostre senhor!

Pensem el cor la desonor mortal,

E de la crotz prendam lo sanh senhal,

E passem lai, qu' el ferms e 'l conoissens

Nos guizara lo bon papa Innocens.


Doncs, pus quascus n' es preguatz e somos,

Tragua s' enan e senh s' el nom de dieu

Qu' en la crotz fo mes entre dos lairos

Quan, ses colpa, l' auciron li Juzieu;

Quar, si prezam leialtat ni valor,

Son dezeret tenrem a dezonor;

Mas nos amam e volem so qu' es mal,

E soanam so qu' es bon e que val;

Qu' el viures sai es a totz defalhens,

Del murir lai serem totz temps jauzens.


Non deuria esser hom temeros

De suffrir mort el servizi de dieu,

Qu' el la suffri el servizi de nos,

Don seran sals essems ab sant Andrieu

Sehls qu' el segran lai vas Monti Tabor;

Per que negus non deu aver paor,

El viatge, d' aquesta mort carnal;

Plus deu temer la mort esperital

On seran plors et estridors de dens,

Que sans Matieus o mostr' e n' es guirens.


Avengutz es lo temps e la sazos

On deu esser proat qual temon dieu,

Qu' el non somo mas los valens e 'ls pros,

C' aquels seran totz temps francamen sieu

Qui seran lai fis e bos sofridor

Ni afortit ni bon combatedor,

E franc e larc e cortes e leyal,

E remanran li menut e 'l venal,

Que dels bons vol dieus qu' ab bos fagz valens

Se salvan lai, et es belhs salvamens.


E s' anc Guillem Malespina fon bos

En est segle, ben o mostra en dieu,

Qu' ab los premiers s' es crozatz voluntos

Per socorr' el sant sepulcr' e son fieu,

Don an li rey colp' e l' emperador,

Quar no fan patz et acort entre lor

Per desliurar lo regisme reyal,

E 'l lum e 'l vas e la crotz atretal

Qu' an retengut li Turc tan longuamens,

Que sol l' auzirs es us grans marrimens.


Marques de Monferrat, vostr' ansessor

Agron lo pretz de Suri' e l' onor,

E vos, senher, vulhatz l' aver aital;

El nom de dieu vos metetz lo senhal,

E passatz lai, que pretz et honramens

Vos er el mon, et en dieu salvamens.


Tot so qu' om fai el segl' es dreitz niens,

Si a la fi non l' aonda sos sens.


Aimeri de Péguilain.

miércoles, 18 de octubre de 2023

XLII, Peire salvagg', en greu pessar

XLII.


Peire salvagg', en greu pessar

Me fan estar

Dins ma maizo

Las Flors, que say volon passar,

Senes gardar

Dreg ni razo;

Don prec asselhs de Carcasses

E d' Ajanes,

Et als Guascos prec que lor pes,

Si Flor mi fan mermar de ma tenensa:

Mas tal cuia sai gazanhar perdo,

Qu' el perdos l' er de gran perdecio.

E mos neps, que sol flors portar,

Vol cambiar,

Don no m sap bo,

Son senhal; et auzem comtar

Que s fai nomnar

Rey d' Arago;

Mas cuy que plass', o cuy que pes,

Los mieus jaques

Si mesclaran ab lor tornes,

E plass' a dieu qu' el plus dreyturiers vensa! 

Qu' ieu ja nulh temps, per bocelh de Breto, 

No layssarai lo senhal del basto.


Si mi dons qu' es ab cors cortes,

Ples de totz bes,

Salvagge, valer mi volgues,

E del sieu cor me fes qualque valensa,

Per enemicx no m calgra garnizo,

Ab sol qu' ieu vis la sua plazen faisso.


Pierre, Roi d' Aragon.

domingo, 8 de octubre de 2023

Guillaume de Saint-Didier, Leidier, Deidier, Deslier; Guilhem, Guilhèm

Guillaume de Saint-Didier.

Guillaume de Saint-Didier, Leidier, Deidier, Deslier; Guilhem, Guilhèm



I.


El mon non a neguna creatura

No truep sa part, mas ieu non truep la mia,
Ni ges no sai on ja trobada sia
Qu' aissi ames de lial fe segura;
Qu' ieu am pus fort selieys que mi guerreya,
No fai nulh drutz lieys qu' en baizan s' autreya;
Pus malgrat si eu l' am, per que m fai maltraire?
S' ilh m' ames re, pensatz s' ieu l' ames guaire!

Ho ieu, sapchatz que no fora mezura,
Pus er l' am tan que m' es mala enemia;
E s' ieu l' am sols, est' amor que m' embria?
Si fai sivals, tan cum bos respiegz dura;
Aquest respieg, on hom ren non espleya,
Non es cauza que hom persegre deya,
Ben o conosc, si m' en pogues estraire,
Mas no puesc ges, tan sui lial amaire.

Be m volgra mal, s' il fezes forfaitura,
Ni l' agues dig nulh erguelh ni falsia,
Mas quar enans son ric pretz quascun dia
De mon poder, e platz mi quar melhura,
E fas saber qu' a totas senhoreya;
Quant ieu l' esguar, no fai semblan que m veya;
A totz autres es franqu' e de bon aire,
Mas a mi sol no vol belh semblan faire.

Quar costum' es que domna sia dura,
E port' erguelh selhuy que s' umilia;
Belha res mala, e co us falh cortezia
Ves mi tot sol, qu' autre no s' en rancura!
Voletz mi mal sol quar mi faitz enveya,
E quar vos am mais d' autra res que sia?
Per aquest tort mi podetz los huelhs traire,
Que ieu ni vos non o podem desfaire.

A totz jorns creys e dobla e s' asegura
L' amor qu' ie 'l port, mas los fagz desembria;
E meinhs n' aurai, so cug, a la partia
Qu' al comensar; vey qu' ades se pejura,
Que, s' ieu m' irays, de tot en tot sordeya;
Doncx no sai ieu de qual guiza m' esteya,
S' ira mi notz, e patz no mi val gaire;
Si 'n aissi m vai, be sui doncx encantaire.

Amicx Bertrans, vos que es gualiaire
Es mais amatz qu' ieu que sui fis amaire.

II.

Aissi cum es bella sil de cui chan,
E belhs son nom, sa terra e son castelh,
E belh siey dig, siey fag e siey semblan,
Vuelh mas coblas movon totas en belh;
E dic vos be, si ma chansos valgues
Aitan cum val aiselha de cui es,
Si vensera totas cellas que son,
Cum ilh val mais que neguna del mon.

Tan belhamen m' aucira deziran
Selha cui sui hom liges ses revelh,
Que m fera ric ab un fil de son guan,
O d' un dels pels que 'l chai sus son mantelh;
Ab son cuiar, o ab mentir cortes
Me tengra guay tos temps, s' a lieys plagues;
Qu' ab fin talan et ab cor deziron
L' am atrestan on il plus mi confon.

Ai! belha domna, ab gen cors benestan,
Vas cui ieu tot mon coratge capdelh,
S' ieu vos vengues de ginolhos denan,
Mas mans junCHAs, e us quezes vostr' anel,
Quals franqueza fora e quals merces,
S' aquest caitiu, que no sap que s' es bes,
Restauressetz d' un ric joy jauzion,
Que non es joys que senes vos m' aon!

Belha domna, pus ieu autra non blan
Endreg d' amor, ni n' azor, ni n' apelh,
Qu' una non es en fag ni en semblan
Que contra vos mi valgues un clavelh;
Ara no us ai ni autra non vuelh ges,
Viurai ses joy, qu' amors m' en ten defes;
Un pauc intrey en amor trop preon,
Yssir non puesc quar no i trob gua ni pon.

Us belhs respiegs mi vai recofortan
Qu' en petit d' ora ajuda son fizelh
Gentils amors, qui l' enquier merceyan:
Per que fols drutz torna en fol capdelh;
Mas selh que y a son fin coratge mes,
Si be 'l tarda, no s' en dezesper ges,
Quar bona domn' a tot quant deu respon,
E guarda ben a cui, ni que, ni on.

Trastot m' es belh ont ilh es e m resplan,
Bosc m' en son prat e vergier e rozelh,
E m' agensa a chascun jorn de l' an
Cum la roza, quant ilh nais de novelh;
Qu' el mon non es vilas tan mal apres,
Si parl' ab lieys un mot, non torn cortes,
E no sapcha de tot parlar a fron
Denan siey ditz, e dels autres s' escon.

Amics Bertrans, veiatz s' ai cor volon,
Qu' ilh chant e ri, quant ieu languisc e fon.
Bertrans, la filha al pros comte Raymon
Degra vezer qu' ilh gensa tot lo mon.


III.

Pus tan mi fors' amors que mi fai entremetre
Qu' a la gensor del mon aus ma chanso trametre,
E pus alhors non aus mon fin cor esdemetre,
Ben deuria mos sens subtils en lai esmetre;
E serai ricx, si m vol en son servizi metre
Silh cui hom liges sui ses dar e ses prometre.

El prometre m' es gen, e fos falsa 'l promessa
Mais que s' autra del mon m' agues joya tramessa;
E si neguna s' es de m' amor entremessa,
Entenda s' en autrui, qu' ieu sec dreita endemessa;
Mos ferms volers es tals que, si m sal sanhs ni messa,
Ieu non l' aus far semblan que y aya m' amor messa.

Messa y ai tan m' amor que non m' en puesc estraire,
Ni nulh' autra del mon no m pot nul joy atraire;
Mas si ieu non lo y dic, ni non lo y aus retraire
Estiers qu' en mas chansos, dic aital contrastraire
Don crey qu' ilh o enten; qu' om no m' en pot mot traire
Per paor qu' enueyos no la m puescan sostraire.

Sostrag m' a tot lo cor qu' ieu no sai on me tenha,
Que partir no m' en puesc, ni cug que ja y atenha,
Mas sol d' aitan la prec, s' a lieys plai, mi mantenha;
No l' enueg, si ben dic ni en mal no so tenha;
Qu' ab aitan m' er grans gaugz totz mals que m' en avenha,
Qu' ades aurai respieg que per merce m retenha.
Retener no m puesc ges mon voler ni abatre,
Qu' ades l' am mielhs e mais, e no m puesc escombatre:
Trop m' a fait en fols plais mos fols voler desbatre,
Mas negus homs non pot cor destrenher ni batre;
Que farai doncx, s' ieu l' am e no m' en puesc esbatre?
Languirai deziran, qu' ab lieys no m' aus combatre.

Combatre no s deu hom que 'l genser e 'l mielhs fayta
Es que sia el mon, e que gensers afaita
Tot quan fai segon pretz, que ren non dezafaita;
Per que sa grans valors non deu esser desfaita:
E s' amors, s' es en loc mespreza ni forfaita,
Sol que lieys fass' amar, es endreyt se refaita.

Refaitz for' en dezir, sol qu' ilh denhes emprenre
Un jorn qu' a lieys vengues que m fezes dezaprenre
Lo mal qu' ieu trac per lieys, e que m laisses aprenre
So que nulhs hom non sap ni s' en laissa reprenre;
Mas tan vei tot lo mon en son ric pretz perprenre,
Qu' en lieys es lo causitz, qu' ilh pot cui se vol prenre.

//

https://en.wikipedia.org/wiki/Guilhem_de_Saint-Leidier

Guilhem de Saint-Leidier, also spelled Guilhem de Saint Deslier, Guillem de Saint Deidier and Guilhèm de Sant Leidier was a troubadour of the 12th century, composing in Occitan. He was lord of Saint-Didier-en-Velay, was born at some date before 1150, and died between 1195 and 1200. He was said to have loved Belissende, sister of Dalfi d'Alvernha and wife of Eracle III of Polignac, Guilhem's feudal overlord.

His known work includes fifteen cansos, one tensó and one planh. Indications in the text and in his vida suggest that he worked in Gascony, Comminges, the Agenais, and the Bordelais. He is the first poet named in the poetical survey by the Monk of Montaudon, written around 1195.

With one of his poems Guilhem began a poetical debate on the question whether a lady is dishonoured by taking a lover who is richer or more powerful than herself. The one known poem by the trobairitz Azalais de Porcairagues appears to contribute to this debate, as does one by her friend Raimbaut of Orange, A mon vers dirai chanso. Soon afterwards there is a partimen on the topic between Dalfi d'Alvernha and Perdigon, and then a tensó between Guiraut de Bornelh and king Alfonso II of Aragon.

Guilhem's daughter's son, Gauseran, was also a troubadour.

https://ca.wikipedia.org/wiki/Guilhem_de_Saint-Leidier

Guillaume de Saint-Didier, Leidier, Guilhem, a caballo

Guilhem de Saint-Leidier (també conegut com a Guilhem de Saint Deslier, Guillem de Saint Deidier o Guilhèm de Sant Leidier) fou un trobador de la segona meitat del segle XII (...1150-1200...).

Fou senyor de Saint Didier-en-Velay. Nasqué en algun moment anterior a 1150 i morí entre 1195 i 1200. Era oncle del també trobador Gauseran de Saint Leidier. La seva obra poètica inclou 15 cançons, una tençó i un planh. El Monjo de Montaudon l'inclogué en la seva sàtira.

Es conserva la música de 234,16
Pois tant mi forss' Amors que m'a faich entremetre
als cançoners G i R.

Guilhem de Saint-Leidier inicià un debat sobre la qüestió de si una dama resta deshonorada si té un amant més ric o poderós que ella. L'única peça conservada d'Azalais de Porcairagues així com una de Raimbaut d'Aurenga sembla que són una contribució a aquest debat.

Es conserva una vida de Guilhem de Saint-Leidier. La vida explica que Guilhem s'enamorà de la comtessa de Polinhac, germana del Dalfí d'Alvèrnia, a qui donava el senhal de Bertran (amic Bertrans). Aquest senhal també el donava a Uc Marescal, el seu company, en qui confiava. Però finalment "tornet en gran tristesa, que'ill diu "Bertran" feron gran fellonia de lui" ("caigué en gran tristesa, perquè els dos "Bertrans" li feren una gran fellonia").

lunes, 9 de septiembre de 2024

Pena


Pena, s. f., lat. poena, peine, tourment, chagrin. 

Platz mi mais per leis pena durar, 

Que de nuilh' autr' aver tot mon talen.

G. Faidit: Trop malamen.

Il me plaît davantage pour elle endurer peine, que de nulle autre avoir tout mon désir. 

A autrui don alegratge,

Et a mi pen' e turmen.

P. Raimond de Toulouse: Atressi cum.

A autrui elle donne allégresse, et à moi peine et tourment.

Qu' ella li disses quals penas avia, que li faria tantas messas dire..., que la trairia d' aquellas penas. V. de Guillaume de la Tour. 

Qu'elle lui dît quelles peines elle avait, qu'il lui ferait dire tant de messes... qu'il la tirerait de ces peines.

Loc. Ab bel semblan m'a mes en mortal pena.

R. Vidal: S' eu fos en. 

Avec beau semblant elle m' a mis en mortelle peine. 

Adv. comp. En peccat ai tant dormitz,

Qu' a pena vei la clara lutz 

Qu' el tieu sant esperitz m' adutz. 

Folquet de Marseille: Senher Dieus. 

Dans le péché j'ai tant dormi qu'à peine je vois la claire lumière que le tien saint esprit m'apporte.

A penas sai dir oc ni no.

Pons de Capdueil: S'anc fis. 

A peine je sais dire oui et non.

Voyez Enfan.

- Châtiment.

Amandar sus bona pena. Statuts de Provence. Massa, p. 180. 

Amender sur bonne peine.

CAT. ESP. PORT. IT. Pena. (chap. Pena, penes. Apenes.)

2. Penaire, s. m., expiateur.

Dels tieus tortz fo penaire,

E sofri mort e turmen.

P. Cardinal: Jhesum Crist. 

Des tiens torts il fut expiateur, et souffrit mort et tourment.

(chap. Expiadó, expiadós, expiadora, expiadores; patidó, patidós, patidora, patidores.)

3. Penable, adj., pénible, fatiguant, tourmentant.

Voill sapchaz qu' eu soi el diable 

Lo plus cruel e 'l plus penable.

T. de Hugues de Mataplane et de Blacasset: En Blacasset.

Je veux que vous sachiez que je suis le diable le plus cruel et le plus tourmentant. 

ANC. FR. En bataille très pénable. Eustache Deschamps, p. 157.

4. Penalitat, s. f., peine, douleur, pénalité.

Per que efante ab mendre dificultat et penalitat.

Loc... de penalitat, de miseria.

Eluc. de las propr., fol. 70 et 106. 

Pour qu'elle enfante avec moindre difficulté et douleur.

Lieu... de pénalité, de misère.

CAT. Penalitat. ESP. Penalidad. PORT. Penalidade. IT. Penalità, penalitate, penalitade. (chap. Penalidat, penalidats.)

5. Penos, adj., pénible, douloureux.

Mort agra et penoza. Eluc. de las propr., fol. 67. 

Mort aigre et pénible.

CAT. Penós. ESP. PORT. IT. Penoso. 

(chap. Penós, penosos, penosa, penoses.)

6. Penozament, adv., péniblement.

Aygla... penozament coa, pullifica et noyrish.

Eluc. de las propr., fol. 140. 

L' aigle... péniblement couve, fait éclore et nourrit.

CAT. Penosament. ESP. PORT. IT. Penosamente.

(chap. Penosamen : en pena, en dificultat, de forma penosa.)

7. Penar, v., peiner, tourmenter, affliger, punir.

Lo san prenon per lo penar. Planch de S. Estève. 

Prennent le saint pour le tourmenter. 

Plus fort... a penar lo jorn del juizi. Trad. de Bède, fol. 67.

Plus fortement... à peiner le jour du jugement.

Non era neguna gran domna... que no desires et no se penes que el entendes en ella. V. de Raimond de Miraval. 

Il n'était nulle grande dame... qui ne désirât et ne se tourmentât pour qu'il s' affectionnât à elle.

- Se roidir.

Trop es de greu occasio

Qui pena contra l' agulho.

Lays d'amors, fol. 138.

Est de fort pénible difficulté qui se roidit contre l'aiguillon.

- Porter, souffrir la peine.

Pus qu' a Dieus son vot non tenes...,

Dreit es qu' a la mort o penes.

P. Cardinal: Jhesum Crist. 

Puisque vous ne tenez pas son voeu à Dieu..., il est juste qu'à la mort vous en portiez la peine.

ANC. FR. Et vos commandemens ferai

Moult volentiers m'en penerai.

Roman de Mahomet, v. 1209.

CAT. ESP. PORT. Penar. IT. Penare. 

(chap. Pená: peno, penes, pene, penem o penam, penéu o penáu, penen; penat, penats, penada, penades.)

8. Pentir, v., lat. poenitere, repentir, être repentant.

S' en breu no l' en sap far pentir.

B. de Ventadour: En aquest.

Si en peu elle ne sait l'en faire repentir.

E 'ls fay pentir de lurs peccats. V. de S. Honorat. 

Et les fait repentir de leurs péchés. 

S' en poiria ben pentir. 

T. de Guillem et de Sordel: En Sordel. 

S'en pourrait bien repentir. 

Ni anc no fo sazons que m'en pentis. 

La Dame Tiberge: Bels dous amics. 

Ni oncques ne fut saison que je m'en repentisse. 

Part. prés. Pentens e vergonhos. V. de S. Honorat. 

Repentant et honteux.

IT. Pentire, pentere. (ESP. Arrepentir, arrepentirse. Chap. Arrepentí, arrepentís: yo me arrepentixco o arrepentixgo, arrepentixes, arrepentix, arrepentim, arrepentiu, arrepentixen; arrepentit, arrepentits, arrepentida, arrepentides.)

9. Pentiment, s. m., repentir.

Agron mot gran dolor e pentiment mot gran.

Am mot gran pentiment confession a presa. 

V. de S. Honorat.

Eurent moult grande douleur et repentir moult grand.

Avec moult grand repentir il a pris confession.

IT. Pentimento. 

(ESP. Arrepentimiento. Chap. Arrepentimén, arrepentimens.)

10. Pentenza, s. f., repentance.

Li fraire de Llerins agron mot gran pentenza. V. de S. Honorat.

Les frères de Lérins eurent moult grande repentance.

11. Penitencia, Penedensa, s. f., lat. poenitentia, pénitence, peine, punition, châtiment.

Qui vi ancmais penedensa

Faire denan lo peccat?

B. de Ventadour: Lo temps vai. 

Qui vit oncques plus pénitence faire avant le péché? 

Loc. Ieu port penedensa 

Dels autruy peccatz.

P. Cardinal: Selh jorn. 

Je porte pénitence des péchés d'autrui. 

Loc. fig. Si manjatz del frug de penedensa,

Finiretz be lo bon comensamen.

G. Figueiras: Totz hom que. 

Si vous mangez du fruit de pénitence, vous finirez bien le bon commencement.

- L'un des sept sacrements.

Lo san sagramen de confessio e de penitencia. V. et Vert., fol. 5. 

Le saint sacrement de confession et de pénitence.

- Peine imposée par le prêtre, après la confession.

Confessada l' a …,

Penedensa li a donat.

V. de S. Honorat. 

Il l'a confessée..., pénitence lui a donné.

Prov. Segon lo peccat, penedensa. V. et Vert., fol. 68. 

Selon le péché, pénitence.

Soven apres mort, penedensa.

Amanieu des Escas: Dona per cui.

Souvent après mort, pénitence.

ANC. CAT. Penedenza. CAT. MOD. ESP. PORT. Penitencia. IT. Penitenzia, penitenza. (chap. Penitensia, penitensies.)

12. Penitencial, adj., pénitentiel, de la pénitence.

L' evesque respos aital 

Am senhal penitencial.

Brev. d'amor, fol. 183. 

L'évêque répondit ainsi avec signe pénitentiel.

Los VII psalmes penitencials.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 140. 

Les sept psaumes pénitentiaux.

CAT. ESP. PORT. Penitencial. IT. Penitenziale. 

(chap. Penitensial, penitensials.)

13. Penizos, s. f., pénitence, repentir. 

Es peccatz, e d' avol penizos.

Aimeri de Peguilain: A vos amors. 

Est péché, et de mauvaise pénitence.

14. Penedir, Penedre, v., du lat. poenitere, expier, repentir.

Pel messonja penedir.

Gaubert, moine de Puicibot: Be s cuget.

Pour la menterie expier.

Adoncx no s poirian cofessar

Ni penedre.

Re no valria 

Qu' om dels mals fagh se penedes.

Brev. d'amor, fol. 113 et 109. 

Alors ils ne se pourraient confesser ni repentir. 

Rien ne vaudrait que des méfaits on se repentît. 

Subst. Quar lo penedres re no val. Brev. d'amor, fol. 113.

Car le repentir rien ne vaut.

Part. prés. Selhs qu' estan cofes e peneden.

Raimond de Castelnau: Mon sirventes.

Ceux qui sont confés et pénitents. 

Ben lo troba peneden. Brev. d'amor, fol. 116.

Le trouve bien repentant.

Subst. Quar pot esser qu'el penedens 

No s penet ben perfiechamens. Brev. d'amor, fol. 116.

Car il peut être que le pénitent ne se repentit pas bien parfaitement.

Part. pas. Tres jorns an penedit lurs mals denant l'autar. 

V. de S. Honorat. 

Trois jours ont expié leurs maux devant l'autel.

- Absoudre.

Si son confessatz e peneditz de lurs peccatz.

Lett. de Preste Jean à Frédéric, p. 15.

S'ils sont confessés et absous de leurs péchés.

CAT. Penedir.

15. Penedemen, s. m., repentance, repentir.

Lo qual penedemen 

Dieus non te per sufficien.

Brev. d'amor, fol. 117. 

Lequel repentir Dieu ne tient pour suffisant.

ANC. CAT. Penediment.

16. Penedencier, Penedensier, s. m., lat. poenitenciarius, pénitencier, pénitent, pélerin.

Anc nuls amants ni nuls penedensiers

N' an trais lo mal ni la dolor ni l' ars

Qu' ieu ai sufert plus de cinc ans entiers.

Aimeri de Belmont: Ja n' er credutz.

Oncques nul amant ni nul pénitent n'ont enduré le mal et la douleur et l'ardeur que j'ai soufferts plus de cinq ans entiers.

Vai coma penedenciers 

Paupres de draps e de deniers.

Raimond de Durfort: Turmalet (Turcmalet).

Va comme pélerin pauvre de vêtements et de deniers.

CAT. Penitencier. ANC. ESP. Penitenciero. PORT. Penitencieiro. 

(chap. Penitén, penitens, penitenta, penitentes; penitensiari, penitensiaris : cárrec de la iglesia.)

IT. Penitenziere.

17. Penedensar, v., punir, châtier, faire faire pénitence.

El los penedensava. Brev. d'amor, fol. 151. 

Il les châtiait.

- Se repentir.

Part. pas. Penedensatz vos n' etz com hom pechaire.

Guillaume de Berguedan: Reis s' anc. 

Vous vous en êtes repenti comme homme pécheur.

- Absoudre, acquitter.

C' ab lor se combata, es totz penedensatz. Guillaume de Tudela.

Qu'avec eux il combatte, il est tout absous.

L' arma penedensada, 

E de sos pecas confessada.

Dialogue de l'âme et du corps. 

L'âme absoute, et de ses péchés confessée.

CAT. ESP. PORT. Penitenciar. IT. Penitenziare. 

(chap. Penitensiá: castigá, obligá a fé penitensia.)

18. Empentir, v., repentir, affliger. 

Part. pas. No fo pas empentida dels plazers ni de las amors qu' ill l' avia mandadas. V. de R. Jordan, vicomte de Saint-Antonin. Var. 

Ne fut pas affligée des plaisirs ni des amours qu'elle lui avait mandés.

19. Repentir, v., expier, se repentir, faire pénitence.

Ancmays non aye coratge ni talen

De repentir.

Pons de la Garde: D' un sirventes. 

Oncques plus je n'eus courage ni volonté de faire pénitence.

Perdonet Longi que s repentia.

Pons de Capdueil: Er nos sia. 

Pardonna à Longin qui se repentait. 

Mas cant alcun temps ac estat

En l' islla de Sant Honorat,

Repenti si. V. de S. Honorat.

Mais quand aucun temps il eut demeuré dans l'île de Saint-Honorat, il se repentit. 

Substantiv. S'anc Dieus per repentir

Perdonet al peccador. 

Gaubert, moine de Puicibot: Partit.

Si oncques Dieu pour le repentir pardonna au pécheur.

CAT. Arrepentir. ANC. ESP. Repentir (MOD. Arrepentir, arrepentirse.) 

IT. Ripentire, repentere. (chap. Arrepentís.)

Voyez Conselh.

20. Repentia, s. f., repentance, repentir.

Pueis venc tart la repentia.

Folquet de Romans: Domna eu. 

Puis vint tard la repentance.

21. Repentensa, s. f., repentance.

Bon senhal de bona repentansa (repentensa).

Cat. dels apost. de Roma, fol. 177. 

Bon signe de bonne repentance.

IT. Ripentenza.

22. Repentimen, s. m., repentir, repentance.

Per repentimen de tos peccatz. 

Veraya cofessio, es repentimen de cor. 

V. et Vert., fol. 8 et 13. 

Par repentir de tes péchés.

Vraie confession, c'est repentir de coeur.

ANC. FR. Temps, voy ton cuer, vien à repentement. 

Eustache Deschamps, p. 6.

IT. Ripentimento. (chap. Repentimén, repentimens; arrepentimén.)

23. Repentizon, s. f., repentir, repentance.

Tan mi vauc conortan,

Quar repentizon ai gran.

B. Zorgi: Jhesu Crist.

Tant je vais me consolant, parce que j'ai grande repentance.

ANC. FR. Jà trovons-nos en l'Escriture

Que Diex est plus liez d'un félon,

Quant il vient à repentison,

Que de justes nonante-neuf.

Roman du Renart, t. II, p. 135.

24. Repenedre, v., repentir.

Don voluntier se penedrian

Si repenedre se podian.

Los VII Gaugs de la Mayre. 

Dont volontiers ils feraient pénitence s'ils pouvaient se repentir. 

CAT. Repenedir.


Pena, s. f., lat. penna, penne, plume de l'aile.

Apres so venon li cotel, 

So son las penas en ausel.

Deudes de Prades, Auz. cass.

Après cela viennent les couteaux, ce sont les pennes en oiseau.

ANC. FR. De pennes l' aveit fait si bel

Qe n' aveit fait nul autre oisel.

Marie de France, t. II, p. 218.

- Plume qui sert à écrire.

Tan non escrius ab grafi ni ab pena.

Serveri de Girone: Qui bon frug.

Tant tu n' écris avec style ni avec plume.

ANC. FR. Nous ne poons souzescrire ne seignier la présente chartre, pour la penne qui tremble en nostre main pour la maladie.

Chr. de Fr., Rec. des Hist. de Fr., t. III, p. 299.

PORT. IT. Penna. (chap. Ploma, plomes; Rat penat, rata penada : rata en plomes : murciélago. ESP. Pluma.)

Lo Rat penat

2. Peneta, s. f. dim., petite penne, petite plumes.

Li pinho son las tres penetas 

Que nos apelam espazetas.

Deudes de Prades, Auz. cass.

Les pinons sont les trois petites pennes que nous appelons petites épées.

IT. Pennetta. (chap. Plometa, plometes. ESP. Plumita, plumilla.)

3. Pennozitat, s. f., pennosité, plumage, abondance de plumes.

Los auzels qui han plus de pennozitat et mens de carnozitat.

Eluc. de las propr., fol. 139.

Les oiseaux qui ont plus de pennosité et moins de carnosité.

(chap. Plomache, plumaje.)

4. Pennat, adj., lat. pennatus, empenné, emplumé.

Ab les pes pennatz et ab cara efantil. Eluc. de las propr., fol. 116.

Avec les pieds empennés et avec visage enfantin.

Un' alauzeta be pennada.

Deudes de Prades, Auz. cass.

Une alouette bien emplumée.

Voyez Sorits et Rata. 

IT. Pennato.

(N. E. En rumano aún se usa penat para emplumado, con plumas.)

5. Pinho, s. m., pinon, petite penne.

Li pinho son las tres penetas 

Que nos apelam espazetas. 

Pinhos serratz et alas be, 

Que defors non parescon re.

Deudes de Prades, Auz. cass. 

Les pinons sont les trois petites pennes que nous appelons petites épées.

Pinons et ailes bien serrés, de sorte que dehors ils ne paraissent point.

6. Empennar, v., empenner, emplumer.

Part. pas. Cant la upa es mal enpennada. Naturas d'alcus auzels.

Quand la huppe est mal emplumée.

Trazon ab arbalestas los cairels empenatz. Guillaume de Tudela.

Tirent avec arbalètes les dards empennés.

ANC. FR. Il porte, comme oiseau, le dos empenné d'ailes. 

Robert Garnier, Hippolyte, acte II, sc. 1. 

Mortellement atteint d'une flèche empennée.

La Fontaine, Fables.

PORT. Empennar. IT. Impennare.

(ESP. Emplumar. Chap. Emplomá, emplumá.)

viernes, 23 de enero de 2026

Punicenc - Punir

Punicenc, adj., du lat. puniceus, écarlate, d'un rouge éclatant.

La segonda punicenca, o citrina.

Color... punicenca et purpurenca declino vers rog.

Eluc. de las propr., fol. 264.

La seconde écarlate, ou citrine.

Couleur... écarlate et purpurine inclinent vers rouge. 

PORT. Puniceo. (chap. escarlata, de un roch intens.)

Punicenc, adj., du lat. puniceus, écarlate, d'un rouge éclatant.

Punir, v., lat. punire, punir.

On vai punir sos fayllimentz.

Dieus de majestat los puni mantenent. V. de S. Honorat.

Où il va punir ses fautes.

Le Dieu de majesté les punit aussitôt. 

Part. pas. Ne seria, qualhque ora, punida. (qualque hora)

Philomena.

Elle en serait, quelque heure (tôt ou tard), punie.

ANC. CAT. ANC. ESP. PORT. Punir. IT. Punire.

2. Punimen, s. m., punition.

Sapchatz que 'l sieu punimen 

Son senhal d' ira solamen.

Brev. d'amor, fol. 15.

Sachez que les siennes punitions sont signe de colère seulement.

IT. Punimento.

3. Punicio, Punitio, s. f., lat. punitio, punition.

Punicio corporal.

Tit. de 1265. DOAT, t. VIII, fol. 177.

Punition corporelle. 

La punitio dels pecatz.

Carya Magalon, p. 14.

La punition des péchés.

ANC. CAT. Punició. ESP. Punición. PORT. Punição. IT. Punizione, punigione.

4. Impunit, adj., lat. impunitus, impuni. 

Motz crims impunitz remanion.

Cartulaire de Montpellier, fol. 50.

De nombreux crimes demeuraient impunis.

CAT. Impunit. ESP. (impune) PORT. Impunido. IT. Impunito.

(chap. Impune, impunes; puní : castigá, escarmentá; punit, punits, punida, punides : castigat, castigats, castigada, castigades; escarmentat, escarmentats, escarmentada, escarmentades.)

domingo, 8 de octubre de 2023

Pons de la Garda. Ponç de la Guardia, Saguardia, Çaguardia

Pons de la Garda.


Sitot non ai al cor gran alegransa,

Si dey chantar e far bella semblansa;

E per so m platz cobrir ma malanansa,

Qu' ieu no vuelh dar gaug a mos enemis;

E si 'n dirai alques de mos talans,

E 'n laissarai per paor moutz a dire.


Eras no sai deves qual part me vire,

Pus miey amic ponhon en mi aucire;

Que tals m' a fach so don planc e sospire,

Qu' ie us jur ma fe, qu' ieu cuiav' esser fis

Qu' el me serques mos pros e mos enans;

Mas aissi falh hom en mantha fazenda.


Non dirai tan que negus hom m' entenda,

Car d' aquest tort no vuelh aver esmenda;

Si mals m' es pres no vuelh que piegz m' en prenda.

Ai! cum fora gueritz, s' ieu ja no vis

Lo jorn qu' ieu vi ni conuc los enjans

Que m' a fag silh don no vuelh mantenensa.


Mas ieu sai ben qu' ilh a tal conoyssensa

Mais per si eys que per autra temensa,

Que s laissara enves mi far valensa,

E qui m sera leyals amicx e fis;

Mas ja nulh temps, si vivia mil ans,

No lo y dirai, s' ilh non o vol entendre.

Soen mi fai amors ab se contendre:

Quan cug poiar, l' om ave a deissendre.

Mal aia 'l jorns qu' amors mi fetz emprendre;

Quar, s' ieu ames si cum fan mos vezis,

Non sofrira las penas ni 'ls afans

Que m fai sufrir amors la nueg e 'l dia.


En aisso fai amors gran vilania,

Menhs fai de be a selh que mais s' i fia;

Qu' ieu mi rancur d' amor e de m' amia

A cuy aurai loncx temps estat aclis;

E 'l guizardos no m' es res mas afans,

Mas ieu 'lh servi tos temps de bon coratge.


Dieus prec que m fes vezer, ans qu' ieu moris,

Cum fos mos pros, e ja no fos mos dans

De vostr' amor, domna de bon linhatge.

//

Pons de Çaguardia

Pons de La Gardia

Pons de La Guardia

Pons de Sa Gardia

Pons de Sa Guardia

Ponz de Garda

Ponz de La Garda

Pons de La Garda

Pons de La Gardia

Pons de Sa Gardia

Pons de Sa Guardia

Ponz de Garda

Ponz de La Garda

Pons de la Guardia

trovador ripollés Ponç de la Guardia

https://buscandomontsalvatge.blogspot.com/2012/01/puig-reig.html


Ponç de la Guardia (1154?-1188?) fue un caballero del linaje de Saguardia, señores de un castillo cerca de Ripoll. No era un trovador profesional, sino un caballero al cual, según dice el mismo, le gustaba que las damas occitanas celebrasen sus composiciones. Se sabe que participó en el sitio de Cuenca (1177) bajo las órdenes del rey Alfonso I (Alfonso II de Aragón, idiotas! Alfonso I como conde de Barchinona) y, más tarde, en la expedición del rey contra el conde Raimundo V de Tolosa.

Su obra la forman nueve composiciones amorosas, cuatro de las cuales forman un pequeño ciclo dedicado a una dama que nombraba con el senhal de On-tot-mi-platz. Aunque como todos los trovadores escriben en occitano, se pueden detectar, algunas palabras en catalán en sus poemas (de hecho eso pasa frecuentemente en los trovadores catalanes, sobre todo en Cerverí de Gerona).

En la siguiente canción, Ponç de la Guardia, a punto de emprender una expedición de resultados dudosos hacia Tolosa, se dirigió a su dama para recordarle cómo la quiere y cómo la recuerda, y cómo todo aquello que podían ser pequeños malentendidos ya no tienen ninguna importancia. Se trata de un breve testamento amoroso.


I
pus en Tolsa non n'anam tuit essems.
A Deu coman tot cant reman de zay:
ploran m'en part, car las domnas ams nems.
Tot lo pais, de Salsas tro a Trems,
salv Deus, e plus cel on midons estai

II
Tot n'o am mais car ma dona i sai;
qu'el'es mos jois et el'es tot cant ai,
e res no.m am mas leys cui amar suel
ni de mos jorns autra non amarai;
e sai e cre que leis aman morai,
pus a leis platz qu'enaixi m'o acuill,

III
Cant e leis plaitz que.m fay tort ni orguil,
sitot m'o vey, conoixer non o vul.
Mas ben conosc tot cant me fai de be:
lo be.l graesc e.l mal, sitot m'en duil.
C'om peitz me fai, can m'esgaran sey oil,
ai tant de yoy que del mal no.m sove.

IV
Non es nuils joys lo desir que me'n ve,
que si.m destreinh, non ay poder de me,
mas sol d'aitan can tot soletz m'estau
e pes de leis ab lo cor que la ve:
aquel douz pes me sojorn'e .m reve
et ai n'aut pessan mant bon jornau.

V
Domna, vos etz manenta de bon lau
e, ses mentir, la gencer c'om mentau:
per qu'eu sofer totz mos mals e deport
que trac per vos soletz e mon cabau,
e n'ai dolor, mas vos estatz suau:
d'aizo m'es vis que faitz alques de tort.

VI
Us lauzengiers me vol far paitz de mort;
mas no m'en clam, que mout n'ai bon conort
e no.y ay dan, et il fai que vilans.
Ja no s'en lais, que pesari.m fort:
que esters son grat auray joy e deport
merces midons, a cui baissei les mans.

I

Haré una canción antes de que venga el mal tiempo,
ya que en Tolosa vamos de pronto.
A Dios encomiendo todo cuanto queda aquí:
llorando me voy, porque las damas amo mucho.
Todo el país, desde Salses hasta Tremp,
guarde Dios, y mas allá donde mi señora está.

II

La amo aún mas porque mi dama está;
que ella es mi gozo y ella es todo lo que tengo,
y nada amo sino a ella a la cual siempre he amado
y en mis días ninguna otra amaré;
y se y creo que moriré amándola,
porque si a ella le place que así me lo conceda.

III

Cuando a ella le place ofenderme y mostrarse orgullosa,
aunque lo veo, no quiero reconocerlo.
Mas bien reconozco todo el bien que me hace:
el bien le agradezco y el mal, aunque me duele.
Como peor me trata, cuando sus ojos me miran,
tengo tanto gozo que no me acuerdo.

IV

No es ninguna joya el deseo que me domina,
que se me apodera, que no tengo poder sobre mi,
solamente cuando me encuentro solo
y pienso en ella con el corazón que la ve:
este dulce pensamiento me descansa y me resarce
y pensando en ella he tenido muy buenos días.

V

Señora, vos sois famosa de buen nombre
y, sin mentir, la mas gentil que uno puede nombrar;
por la cual cosa yo soporto todos mis males y esfuerzos
que pierdo la razón por vos,
y tengo dolor, pero vos estáis tranquila:
en eso creo que sois un poco injusta.

VI

Un maldiciente me quiere peor que muerto;
pero no me quejo, que tengo un buen consuelo
y no tengo daño, y ella actúa como un villano.
Ya no se cansa que pesaría mucho:
que pese a el tener gozo y placer
gracias a ''midons'', a quien besé las manos.


«I

poiché a Tolosa andiamo inaspettatamente.
A Dio lodando tutto quanto qui resta :
piangendo io parto, ché le donne amo molto.
Tutto il paese, da Salses fino a Tremp,
Dio guardi, e più oltre dove la mia donna sta.

II

L'amo ancor più perché è la mia donna;
perché lei è la mia gioia e tutto ciò che ho,
e nessuna amo se non lei che ho sempre amato
e nei miei giorni nessun'altra amerò;
e lei credo che amandola morirò,
poi che a lei piace così me lo conceda.

III

Quando a lei piace inorgoglirsi e offendermi,
sebben lo vedo, conoscerlo non voglio.
ma ben conosco tutto il bene che mi fa:
il bene apprezzo e il male, benché mi duole.
Se fammi peggio, quando i suoi occhi miro,
tanta gioia ho che del male io mi scordo.

[...]»

miércoles, 18 de octubre de 2023

XIX, Non estarai mon chantar non esparja,

XIX.


Non estarai mon chantar non esparja,

Pus N Oc e Non a mes foc e trag sanc,

Car gran guerra fai d' escars senhor larc,

Per que m sap bon dels reys, quan vey lur bomba,

Qu' en aion ops pals e cordas e pon,

E 'n sion trap tendut per fors jazer,

E ns encontrem a milliers et a cens,

Si qu' apres nos en chant hom de la gesta.


Colps n' agra ieu receubutz en ma tarja,

E fag vermelh de mon gonfainon blanc;

Mas per aisso m' en sofrisc e m' en parc,

Qu' En Oc e No conois q' un datz mi plomba;

E non es mieus lo senhal ni 'l ranson,

E non puesc luenh osteiar ses aver;

Mas ajudar puesc a mos conoissens,

L' escut al col e 'l capelh en ma testa.


Si 'l reis Felips n' agues ars una barja

Denan Gisorc, o crebat un estanc,

Si qu' a Roam n' intres per forsa el parc

E l' assetges pel pueg e per la comba,

Qu' om non pogues traire breu ses colon,

Adonc sai ieu qu' el volgra far parer

Carle que fon lo sieu meilhor parens,

Per cui fon Polha e Samsuenha conquesta.


Anta l' adutz, e de pretz lo descarja

Guerra seluy que hom non troba franc;

Per que non vuelh lais Caortz ni Caiarc

Mon Oc e Non, pus tan sap de trastomba;

Si 'l reis li do lo thesaur de Chinon,

De guerra a cor et agra en poder;

Tan l' es trebalhs e messios plazens,

Per qu' els amicx e 'ls enemicx tempesta.


Anc naus en mar, quant a perdut sa barja, 

Et a mal temps e vai urtar al ranc,

E cor pus tost d' una sageta d' arc,

E sailh en aut e pueys aval jos tomba,

Non trais tan mal, e dirai vos ben con,

Cum fas per lieys que anc no m volc tener

Jorn ni respieg, termenis ni covens,

Per que mos jois, qu' era floris, bissesta.


Vai, Papiolz, ades tost e correns

A Trasinhac on sias ans la festa,

Di m' a 'N Rogier et a totz sos parens

Qu' ieu no i trob plus ombra ni olm ni resta.

                Bertrand de Born.