Mostrando entradas con la etiqueta layssarai. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta layssarai. Mostrar todas las entradas

miércoles, 18 de octubre de 2023

XLII, Peire salvagg', en greu pessar

XLII.


Peire salvagg', en greu pessar

Me fan estar

Dins ma maizo

Las Flors, que say volon passar,

Senes gardar

Dreg ni razo;

Don prec asselhs de Carcasses

E d' Ajanes,

Et als Guascos prec que lor pes,

Si Flor mi fan mermar de ma tenensa:

Mas tal cuia sai gazanhar perdo,

Qu' el perdos l' er de gran perdecio.

E mos neps, que sol flors portar,

Vol cambiar,

Don no m sap bo,

Son senhal; et auzem comtar

Que s fai nomnar

Rey d' Arago;

Mas cuy que plass', o cuy que pes,

Los mieus jaques

Si mesclaran ab lor tornes,

E plass' a dieu qu' el plus dreyturiers vensa! 

Qu' ieu ja nulh temps, per bocelh de Breto, 

No layssarai lo senhal del basto.


Si mi dons qu' es ab cors cortes,

Ples de totz bes,

Salvagge, valer mi volgues,

E del sieu cor me fes qualque valensa,

Per enemicx no m calgra garnizo,

Ab sol qu' ieu vis la sua plazen faisso.


Pierre, Roi d' Aragon.