Mostrando las entradas para la consulta trobada ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta trobada ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

lunes, 17 de agosto de 2020

JORNADA SEXTA. NOVELA SÉPTIMA.

JORNADA SEXTA. NOVELA SÉPTIMA.

Doña Filipa, trobada pel home en lo seu amán, cridada a juissi, en una rápida y divertida resposta conseguix la libertat y fa cambiá una ley.

Doña Filipa, trobada pel home en lo seu amán, cridada a juissi, en una rápida y divertida resposta conseguix la libertat y fa cambiá les leys.

Ya callabe Fiameta y tots reíen encara del ingeniós argumén de Scalza per a ennoblí sobre tots los atres als Baronci, cuan la reina va maná a Filostrato que novelare; y ell va escomensá a di:
Valeroses siñores, bona cosa es sabé parlá be per tot arreu, pero yo jusgo que es bonissim sabé féu cuan u demane la nessessidat; lo que tan be u va sabé fé una noble Siñora sobre la que enteng parlátos que no sol a diversió y rissa va moure als preséns, sino que se va deslligá de les llasses de una infamán mort, com sentiréu.

A la siudat de Prato ñabíe abans una ley, sértamen no menos condenable que dura, que, sense fé distinsió, manáe igual que fore cremada la dona que fore per lo home enchampada en adulterio en algún amán com a la que per dinés en algún atre home fore trobada. Y mentres ñabíe esta ley va passá que una noble Siñora, hermosa y enamorada mes que cap atra, de nom doña Filipa, va sé trobada a la seua propia alcoba una nit per Rinaldo de los Pugliesi, lo seu home, en brassos de Lazarino de los Guazzagliotri, jove hermós y noble de aquella siudat, a qui ella com an ella mateixa volíe y ere volguda per nell; veén aixó Rinaldo, mol cabrechat, ben just se va pugué aguantá de tirás damún de ells y matáls als dos, y si no haguere sigut perque va pensá en ell mateix, seguín lo ímpetu de la seua rabia u haguere fet.

Refrenánse, pos, en aixó, no se va pugué aguantá de voldre que lo que an ell no li ere líssit fé u faiguere la ley pratense, es di, matá a la seua dona. Y per naixó, tenín per a probá la culpa de la dona mol conveniéns testimonis, al fés de día, sense cambiá de opinió, acusán a la seua dona, la va fé portá a juissi. La Siñora, que de gran ánim ere, com generalmen solen sé les que están enamorades de verdat, encara que desaconsellánlay mols dels seus amics y paréns, va dessidí compareixe y confessá la verdat, milló morí en valén ánim que viure vilmen, fugín, y sé condenada al exili per rebeldía y declarás indigna de tal amán com ere aquell en lo que habíe estat la nit de abans. Y mol ben acompañada de dones y de homens, per tots exhortada a que negare, arribán dabán del podestà, li va preguntá en firme y segura veu qué volíe de ella.
Lo podestà, miranla y veénla majíssima y mol admirable en les seus maneres, y de gran ánim segóns les seues paraules testimoniaben, va sentí compassió de ella, temense que confesare una cosa per la que tinguere ell que féla morí si volíe conservá la seua reputassió.

Pero no podén dixá de preguntáli alló de que ere acusada, li va di: - Siñora, com veéu, aquí está Rinaldo, lo vostre home, y se querelle contra vos, y diu que tos ha trobat en adulteri en un atre home, y per naixó demane que yo, segóns mane una ley, tos castiga en la mort; pero yo no puc féu si vos no confessáu, y per naixó cuidautos be de lo que anéu a contestá, y diéume si es verdat alló de lo que lo vostre home tos acuse. La Siñora, sense amedrentás ni una mica, en veu mol plassentera, va contestá: - Siñó, es verdat que Rinaldo es lo meu home, y que la nit passada me va trobá als brassos de Lazarino, en lo que moltes vegades hay estat per lo bon y perfecte amor que li ting, y aixó may u negaré. Pero com estic segura que sabéu, les leys tenen que sé iguals per a tots y fetes en consentimén de aquells als que afecten; y en esta ley no passe aixó, pos sol obligue a les pobretes dones, que mol milló que los homens podríen satisfé a mols; y ademés de aixó, cap dona, cuan se va fé, li va doná consentimén, perque cap dona va sé aquí cridada; y per naixó se pot dí que es una ley mal feta y roína. Y si voléu en perjuissi del meu cos y de la vostra alma sé ejecutó de ella, a vos u dixo; pero abáns de que jusguéu res, tos rogo que me consedigáu una grassia, que es que preguntéu al meu home si yo, cada vegada y totes les vegades que ell volíe, sense díli may que no, lay consedía tot de mí mateixa o no.

A lo que Rinaldo, sense esperá a que lo podestá lay preguntare, rápidamen va contestá que sense cap duda la seua dona sempre que ell la habíe requerit li habíe consedit lo que volíe. - Pos - va seguí rápidamen la Siñora - yo tos pregunto, siñó podestà, si ell ha pres de mí sempre lo que ha nessessitat y li ha agradat, ¿qué había de fé yo en lo que me sobre? ¿Ting que aventáu als gossos? ¿No es mol milló servílay a un home noble que me vol mes que an ell mateix que dixá que se pergue o se faigue malbé?

Estaben allí per al interrogatori de tan famosa Siñora casi tots los pratenses ajuntats, los que, al sentí tan afilada resposta, enseguida, después de mol riure, a una veu van cridá que la Siñora teníe raó y díe be; y abans de que sen anigueren de allí, exhortanlos an alló lo podestà, van modificá la cruel ley y van dixá que sol se referiguere a les dones que per dinés faltaren contra los seus homens. Aixina que Rinaldo, quedanse en la boca uberta, sen va aná del tribunal; y la Siñora, alegre y libre, apartada del foc, a casa seua sen va entorná plena de gloria.

A la siudat de Prato ñabíe abans una ley, sértamen no menos condenable que dura, que, sense fé distinsió, manáe igual que fore cremada la dona que fore per lo home enchampada en adulterio en algún amán com a la que per dinés en algún atre home fore trobada.

domingo, 16 de agosto de 2026

Tritico, Tritic, Tro, Entro, Tron, Tronadura, Trobar, Troba, Trova, Trobaire, Trobayre, Trobador

Tritico, s. m., lat. triticum, triticum, sorte de froment.
So mantas especias de froment, quar alcus es dit tritico,... autre ordi, alcu seguel. Eluc. de las propr., fol. 208.
Sont maintes espèces de blé, car aucun est dit triticum,... autre orge, aucun seigle.
(ESP. Trigo. Chap. Blat, formén.)

2. Tritic, adj., lat. triticeus, de froment.
Farina triticca o de seguel.
Eluc. de las propr., fol. 208.
Farine de froment ou de seigle.

La trilla 4 , Los noms,sibá,avena,senteno,

Tro, prép., jusque.
Escorgeron me del cap
Tro al talo.
Le Comte de Poitiers: En Alvernhe.
M'écorchèrent de la tête jusqu'au talon. 
D' Orien tro el sol colguan.
(chap. D'Orién hasta lo sol colgán : ponén).
Bertrand de Born: Mon chan.
D'Orient jusqu'au soleil couchant.
ANC. FR. La praérie grant et bele
Très au pié de l'iaue batoit.
Roman de la Rose, v. 123.
Prép. comp. De mai tro qu' en abril
Vos fai estar en balansa.
Cominal: Comtor d'Apchier.
De mai jusqu'en avril (d'un bout à l'autre de l'année) vous fait être en hésitation.
Las conduisetz tr' usqu' a la mort.
Un Troubadour Anonyme: Seinor vos que. 
Vous les conduisez jusqu'à la mort.
ANC. FR. Tu as termes tresqu'à demain. Fabl. et cont. anc., t. II, p. 117.
Si s'enfui en un vassel trosque à une cité. Villehardouin, p. 27.
Conj. comp. Aqui estara tr' uey qu' el filhs de Dieu venra los mortz e 'ls vieus jutgar. Liv. de Sydrac, fol. 50.
Restera là jusqu'au jour que le fils de Dieu viendra les morts et les vivants juger.
ANC. CAT. Tro (MOD. Fins). (ESP. chap. Hasta.)

2. Entro, prép., jusque.
Del suc estro la sabata.
Rambaud d'Orange: Als durs crus.
Du sommet de la tête jusqu'au soulier.
Daus orient entro 'l solelh colguan.
P. Cardinal: Tos temps.
De vers orient jusqu'au soleil couchant.
Prép. comp. Entr' usc al jorn de la fi.
Un Troubadour Anonyme: Gasquet vai. 
Jusqu'au jour de la fin.
Conj. comp.
Entro que auyatz mon corn per doas fetz (vetz).
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 96.
Jusqu'à ce que vous entendiez mon cor par deux fois.

Tro, Tron, s. m., lat. thronus, trône.
Tro vol dire cadieira. Brev. d'amor, fol. 19.
(chap. Trono vol di cadira; cadiera en aragonés.)
Trône veut dire chaise.
Qui jura per lo cel, jura lo tron de Deu e Deu que i se. Trad. de Bède, fol. 59.
Qui jure par le ciel, jure le trône de Dieu et Dieu qui y sied.


- Ciel, firmament.
Ieu prec ne Jhesu del tro
Et en romans et en lati.
Le Comte de Poitiers: Pus de chantar.
J'en prie Jésus du ciel et en roman et en latin.
Lo Senher que formet lo tro.
Pierre d'Auvergne: Lo Senher.
Le Seigneur qui forma le firmament.
ANC. FR. Tant con li trosnes avironne. Roman del conte de Poitiers, v. 1500.
- Ordre d'anges.
D' angils: ...
Lo setes ordes es dels Tros.
Brev. d'amor, fol. 19.
D'anges:... le septième ordre est des Trônes.
ANC. CAT. Tron. CAT. MOD. ESP. Trono. PORT. Throno. IT. Trono. (chap. Trono, tronos.)

2. Tronadura, s. f., stalle.
Cedre... es apte a bastir tronaduras de temples.
Cèdre... est apte à bâtir stalles de temples.

Trobar, v., trouver, rencontrer.
Voyez Muratori, Diss. 33; Denina, t. II, p. 238 et 242; t. III, p. 86.
Cum trobar... poirei. Titre de 960.
(chap. Com trobá... podré.)
Comment trouver... je pourrai.
Prendian buous e vachas, e tot autre bestiar que elh poguesso trobar.
(chap. Preníen bous y vaques, y tot atre bestiá que ells pugueren (podíen) trobá.)
Philomena. 
Ils prenaient boeufs et vaches, et tout autre bétail qu'ils pussent trouver.

¡Ne eren tres, sempre los tres!: Rosa, Pinín y la Cordera.

Pus hom gensor non pot trobar.
Le Comte de Poitiers: Mout jausens.
Puisque plus gentille on ne peut trouver.
Fig. Qu' els truep hom ses cor vaire.
Bertrand de Born: S' abrils e fuelhas.
Qu'on les trouve sans coeur changeant.
Ja en mi non trobara faillida.
Albertet: E mon cor.
Jamais en moi ne trouvera faute.
Nos e molt libres o trobam legent. Poëme sur Boèce.
(chap. Natros o natres a mols llibres u trobam lligín - llichín.)
Nous en nombreux livres le trouvons en lisant.
- Reconnaître, se convaincre.
Mesurec la longuessa de la 1 peyra entro l' autra, e trobec que hac de lonc CXXX brassas. Philomena.
Il mesura la longueur de la première pierre jusqu'à l'autre, et il trouva qu'elle eut cent trente brasses de long.
- Inventer, composer.
Si de trobar agues melhor razo.
Rambaud d'Orange: Si de.
Si de trouver j'avais meilleure raison.
Trobon, e son cantador.
Giraud de Calanson: Sitot l' aura.
Ils trouvent, et sont chanteurs.
Prov. Qui no troba, no tria.
(chap. Qui no trobe, no tríe.)
Peyrols: Camjat ai.
Qui ne trouve, ne choisit.
Subst. Per cui er bos trobars entendutz.
Aimeri de Peguilain: De tot en.
Par qui sera le bon trouver entendu.
Part. pas. loc. Ar sui partitz de la peior
C' anc fos vista ni trobada.
Rambaud d'Orange: Non chant per.
Maintenant je suis séparé de la pire qui oncques fut vue ni trouvée.
CAT. Trobar. ESP. PORT. Trovar. IT. Trovare. (chap. Trobá : trobo, trobes, trobe, trobem o trobam, trobéu o trobáu, troben; trobat, trobats, trobada, trobades; trobaré; trobaría; si yo trobara un tessoro a la cova de Santolaria.)

Trobá : trobo, trobes, trobe, trobem o trobam, trobéu o trobáu, troben; trobat, trobats, trobada, trobades; trobaré; trobaría; si yo trobara un tessoro a la cova de Santolaria.

2. Troba, Trova, s. f., invention, découverte.
Segunt la troba de tas mas. Trad. de Bède, fol. 46.
Selon l'invention de tes mains.
Tan n' an fach actor trobas e fenjemens. 
Pierre de Corbiac: El nom de.
Tant en ont fait les auteurs inventions et fictions. 
ESP. PORT. Trova.

3. Trobaire, Trobayre, Trobador, s. m., trouveur, celui qui trouve quelque chose.
Qui trobara bestia en blat... seran donatz cinq sols dels quals sia la meitat al trobador. Cout. de Moyssac, du XIIIe siècle. DOAT, t. CXXVII, fol. 8.
Qui trouvera bête en blé... seront donnés cinq sous desquels la moitié soit au trouveur.
- Troubadour, trouvère.
Cantava mielhs c' om del mon e fo bon trobaires. V. de P. Vidal.
Il chantait mieux qu'homme du monde et fut bon troubadour.
Si com dis Elinans, 1 trobayres, els verses de la Mort:
Ostatz de vos chuflas e gabs;
Car tals me coa sotz sos draps
Que cuia esser fortz e ssas.
V. et Vert., fol. 49.
Ainsi comme dit Elinand, un trouvère, dans les vers sur la Mort: Otez de vous moqueries et railleries; car tel me couve sous ses draps qui croit être fort et sain.
Chantarai d' aquestz trobadors
Que chanton de manthas colors.
Pierre d'Auvergne: Chantarai.
Je chanterai de ces troubadours qui chantent de maintes couleurs.
ANC. FR. Quar troverres ne sui-ge mie... 
Des troveurs qant ge m'essai. 
Fabl. et cont. anc., t. 1, p. 345.
CAT. Trobador. ESP. PORT. Trovador. IT. Trovatore. (chap. Trobadó, trobadós, trobadora, trobadores.)

Geoffroi Rudel, Jaufrés Rudèls de Blaia, Jaufré Rudel de Blaye,

4. Atrobar, v., trouver, rencontrer. 
El marques, que tant l' amava, atrobet los durmen.
V. de Rambaud de Vaqueiras.
Le marquis, qui tant l'aimait, les trouva dormant.
Fig. M' a faitz solatz atrobar.
Giraud de Borneil: A ben chantar.
M'a fait trouver des plaisirs.
En aquell mezeis libre s' atroba que la una colomba noyris los polletz de l' autra. V. et Vert., fol. 73.
(chap. An aquell mateix llibre se trobe que un colom nutrix los pollets (pichons) del atre. Colom o coloma; pichó, pichons.)
Dans ce même livre il se trouve que l'une colombe nourrit les petits de l'autre.
- Joindre, se réunir à
Borelh va atrobar Lambert. Philomena.
Borel va trouver Lambert.
- Observer, reconnaître. 
Atrobam en nostras sortz que Narbona no s pot tenir. Philomena.
Nous trouvons dans nos sortiléges que Narbonne ne se peut tenir.
- Inventer, controuver.
C' aysso sia volontatz de faulas atrobar
Ni d' escriure baratz.
V. de S. Honorat.
Que cela soit volonté de controuver des fables et d'écrire des tromperies.
Atruep ne d' autres fols vers.
B. Carbonel: Tan ricx.
J'en trouve d'autres vers fous.
Prov. Qui demanda, recep, e qui quier, atroba. V. et Vert., fol. 87.
(chap. Qui demane, ressibix, y qui busque, trobe.)
Qui demande, reçoit, et qui cherche, trouve.
Part. pas. Si co ay atrobat escrigz. Los VII Gaugz de la Verge.
(chap. Aixina com hay trobat escrit.)
Ainsi comme j'ai trouvé écrit.
ANC. CAT. Atrobar.

5. Atrobament, s. m., invention, découverte.
Li atrobament human. Doctrine des Vaudois.
(chap. Les invensions humanes.)
Les inventions humaines.

6. Atrobador, s. m., inventeur, créateur.
Aquels que s feiron fazedor e atrobador d' aital ordination.
Regla de S. Benezeg, fol. 76.
Ceux qui se firent fabricateurs et créateurs de telle ordination.

sompo, sompa, assompat, assompada, estupor, estupors

martes, 20 de octubre de 2026

Guiraut Riquier, Narbona. pastorella 1, 2, 3, 4, 5, 6

Guiraut Riquier, de Narbona.

Guiraut Riquier, Narbona. pastorella 1, 2, 3, 4, 5, 6



7226.

La primeira pastorella, facha en l'an 1260.

L'autre jorn m'anava
Per una ribeira
Soletz delichan,
Qu'amors me menava
Per aital maneira
Que pesses de chan;
Vi gaia bergeira,
Bell' e plazenteira,
Sos anhels gardan.
Là tengui carreira,
Trobei la fronteira
A for ben estan; 
E fe m bel semblan
Al primier deman.

Qu'ieu li fi demanda:
Toza, fos amada
Ni sabetz amar?
Respos me ses guanda: 
Senher, autrejada
Mi sui ses dubtar.
Toza, mot m'agrada
Quar vos ai trobada
Sius puesc azautar.
Trop m'avetz sercada,
Senher, si fos fada
Pogra m'o pessar.
Toza, ges nous par.
Senher, ni deu far.
Qu'ieu li fi demanda:
Toza, fos amada
Ni sabetz amar?
Respos me ses guanda:
Senher, autrejada
Mi sui ses dubtar.

Toza de bon aire,
Si voletz la mia
Ieu vuelh vostr'amor. 
Senher, no s pot faire: 
Vos avetz amia
Et ieu amador.
Toza, quon que sia
Ieus am; donc parria
Queus fos fazedor.
Senher autra via
Prenetz, tal queus sia
De profieg major.
Non la vuelh melhor.
Senher, faitz folhor.

No follei, na toza; 
Tan m'es abellida
Qu'amors m'o cossen.
Senher, fort cochoza
Son que fos partida
D'aquest parlamen.
Toza, per ma vida,
Trop es afortida,
Qu'ieus prec humilmen.
Senher, no m'oblida
Tropa for' aunida
Si crezes leumen.
Toza, forsa m sen.
Senher, nous er gen.

Toza, que queus diga
Non aiatz temensa,
Que nous vuelh aunir.
Senher, vostr' amiga
Sui, quar conoissensa
Von fai abstenir. 
Toza, quan falhensa
Cug far, per sufrensa
Bel-deport m'albir.
Senher, mot m'agensa
Vostra bevolensa,
Quar vos faitz grazir.
Toza, queus aug dir?
Senher, queus dezir.

Digatz toza gaia,
Queus a fag dir ara
Dig tan plazentier?
Senher, on que m vaia
Gai chans se prepara
D'en Guiraut Riquier.
Toza, ges encara
Le ditz no s despara
De qu'ieu vos enquier.
Senher nous empara
Belh-deportz, queus gara
De laus esquerrier?
Toza, no m profier. 
Senher, à us entier.

Toza tot m'afara,
Mai' n Bertrans m'ampara 
D'Opian l'entier. 
Senher, mal si gara;
Et iretz von ara,
Don ai cossirier. 
Toza, sovendier
Aurai est semdier.

7226.
La 2.a pastorella, facha l'an 1262. 

L'autrier trobei la bergeira d'antan, 
Saludei la e respos mi la bella;
Pueis dis: senher, cum avetz estat tan
Qu'ieu nous ai vist? ges m'amor nous gragella.
Toza, si fai mais que no fas semblan.
Senher, l'afan par que podetz sufrir.
Toza, fals es, qu'aissi m'a fag venir.
Senher, et ieu anava vos sercan.
Toz' aissi etz vostres anhels gardan.
Senher, e vos en passans so m'albir.

Toz' al prim jorn fui vostres ses mentir;
Pueis del vezer m'an tout afar aizina.
Senher, aital vos puesc ieu de mi dir,
Qu'aissi co vos m'es fis vos sui ieu fina.
Toza, be m plai quar o sabetz grazir.
Senher, si fas tot aissi com s'escai.
Toza vulhatz donc tot so qu'ieu volrai.
Senhe'l vostre voler vuelh ben auzir.
Toza, que vuelh de vostr' amor jauzir.
Senher faitz o lai on ieu no serai.

Toza, nulh jois ses lo vostre no m plai
D'autra del mun ni dar no'l me poiria.
Senher, aquo es aissi quon ieu sai:
Mas cavalgatz e tenetz vostra via.
Toza, no vuelh anar ans dissendrai.
Senher queus val ar quan etz dissendutz?
Toza sapchatz que serai vostres drutz.
Senher sius plai entendetz que dirai.
Toza digatz tot, que beus entendrai.
Senher sejam, que ben siatz vengutz.

Toza tan m'es lo dezirier cregutz
De vos jauzir, qu'ades coven à faire.
Senher quous es tan tost dessovengutz 
Lo vostre Belh-deportz? no l'amatz gaire. 
Toza si fas tan que ja so vencutz. 
Senher s'o sap grat non deura saber. 
Toza, de trop vils faitz me fa tener. 
Senher per so n'es lauzan mentaugutz.
Toza, s'amor autre joi no m'adutz. 
Senher nous par que vivatz ses plazer.

Toza, no m vol mos Bel-deportz valer, 
Ni re no vei él mon que tan me plaia.
Senher, ben cre qu'en sap far son dever,
Si a valor tan quo dizetz veraia.
Toza, tan val que tot m'en desesper.
Senher avetz per lieis nulh meillurier?
Toza, oc tal qu'en muer de dezirier.
Senher ans n'etz mentaugutz de saber.
Toza, que m val? pus joi no puesc aver. 
Senher lo joi perdetz per cor leugier.

Toza'l cor ai leial e vertadier
Vas lieis don mortz deziran me guerreja. 
Senher, tant aug dir d'en G. Riquier,
Que si nous val no fa ren que no deja. 
Toza, no fan à creire lauzengier.
Senher, per mi sai tot votre talan.
Toza beus am, mas vos m'anatz trufan. 
Senher, autra n'ametz atretan ier.
Toza, vau m'en, que no m'avetz mestier.
Senher anatz e vejam vos s'autr' an.

7226.
La tersa pastorella, l'an 1264. 

Gaia pastorella
Trobei l'autre dia
En una ribeira,
Que per caut la bella
Sos anhels tenia
De sotz un' ombreira.
Un capelh fazia
De flors, e sezia
Sus en la fresqueira. 
Dissendei en guia
Que s'amor volia
En calque maneira: 
Ilh fon prezenteira,
Sonet me primeira.

Dissi li: poiria
De vos solatz traire
Pus m'es agradiva?
Ilh dis que queria
Amic de bon aire
Nueg e jorn pessiva.
Toza, ses cor vaire
E senes estraire
M'auretz tan quan viva.
Senher, be s pot faire
Quar à mon vejaire
Amor vos abriva.
Toza, oc, esquiva. 
Senher, b'es sobtiva.

Toza, s'ans de gaire
No m'en fatz valensa
Vostr' amors m'esglaia.
Senher, ab maltraire
Conquer hom guirensa.
Donc espers vos plaia.
Toza, tan m'agensa
Vostr' amors e m tensa,
Qu'ops m'es qu'ades l'aia.
Senher, en parvensa
Mais no m vis falhensa,
Faria savaia.
Toza 'l vista m plaia.
Senher, donc nois gaia.

Toza, tant comensa
L'amors ab martire,
Qu'ops m'es vostr' ajuda.
Senher, ab temensa
M'avez en dezire (M'avetz)
Ben quatr' ans tenguda.
Toza, no m'albire
Qu'ieus vis mai; nous tire 
Si ar etz ma druda.
Senher, beus puesc dire
Qu'en faretz mans rire:
Sui desconoguda.
Toz' etz esperduda.
Senher, non, ni muda.

Toza, no m cossire
Tant qu'aisso entenda.
Etz ges la cantada?
Senher, quan queus tire,
Pro er qu'ieus car venda 
Vostr' amor malvada.
Na toza, contenda
Ai ab vos d'emenda
Tota vetz trobada.
Senh' en Guiraut, renda,
Riquier, tanh queus renda
Aital, quar sui fada.
Toz' ans etz membrada.
Senher, so m'agrada.

Toza, tal fazenda
Ai qu'ops m'es quei tenda: 
A dieu sias dada.
Senher, aissius prenda
Per tot ses esmenda:
E veus vostr' estrada. 
Toza etz irada? 
Oc, per vostr' anada.

7226.

La 4.a pastorella, l'an 1267.

L'autrier trobei la bergeira
Que d'autras vetz ai trobada, 
Gardan anhels, e seria,
E fon de plazen maneira;
Pero mout fon cambiada,
Quar un effant pauc tenia 
En sa fauda que durmia, 
E filava cum membrada.
E cugei que m fos privada
Per tres vetz que vist m'avia, 
Tro vi que no m conoissia,
Que m ditz: lai laissatz l'estrada.

Toza, fi m'ieu, tan m'agrada
La vostra plazen paria,
Qu'er m'es ops vostra valensa. 
Elha m dis: senher, ta fada
No sui queus pessatz que sia, 
Quar, en als ai m'entendensa. 
Toza faitz hi gran falhensa,
Tant a queus am ses falsia. 
Senher, tro en aquest dia
Nous vi segon ma parvensa.
Toza, falh vos conoissensa.
Senher, non; qu'ieu m'entendia.

Toza, ses vos no m poiria
Res dar d'aquest mal guirensa,
Tant a que m'es abellida. 
Senher, aital me dizia
En Guiraut Riquier ab tensa:
Mas anc non fui escarnida.
Toz' n Guirautz nous oblida,
Nius pren de mi sovinensa.
Senher, mais que vos m'agensa
Elh e sa vista grazida.
Toza, ben trop l'es gandida. 
Senher, si ven be cre m vensa.

Toza, mos gaugz se comensa,
Quar selh per qui etz auzida
Cantan sui ieu ses duptansa. 
Senher, non etz; ni crezensa
Non auria en ma vida,
Ni neis non avetz semblansa.
Toza, Belh-deportz m'enansa
Queus es tres vetz autz guida.
Senher, res non es la crida,
Trop vos cujatz dar d'onransa.
Toz' avetz de mi (m'embransa) membransa?
Senher, oc; mais non complida.

Toza, ieus ai embrugida
E tenc m'o à gran pesansa:
Nous pessetz plus vos enqueira.
Senher, be m tenc per formida,
Qu'eras ai preza venjansa 
De l'autra vista derreira. 
Toza, ab qui etz parieira
En l'enfant; es d'alegransa? 
Senher, ab selh qu'esperansa
N'ai de mais, que m pres en gleira. 
Toza, cous giec en ribeira?
Senher, quar es ma uzansa.

Poiriam far acordansa
Amdos, toza plazenteira,
Si n'eratz per mi celada?
Senher, non d'autr' amistansa
Quens fem à la vetz primeira,
Pus tro aissi m son gardada. 
Toza, beus ai assajada,
E truep vos de sen enteira. 
Senher, s'ieu no fos leugeira
Mal m'agratz vos assenada. 
Toza, vau far ma jornada. 
Senher meteus en carreira.

7226.

La quinta pastorella, l'an 1276.

D'Astarag venia
L'autrier vas la Ylla
Pel camin romieu;
E pres de la via
De sotz una trilla
Vi, e no m fon grieu,
La bergeira mia
Que sec ab sa filha.
Conoc me tan lieu,
Ris, se be s planhia,
E s det meravilha,
Comandet s'à dieu.
Tost dissendei ieu
Ilh fon se levada;
Tornet él loc sieu
Quan l'aic saludada.

Vi la fort camiada
Vas que ja fon bella; 
Dissi l: don venetz? 
Senher, tan senhada
Sui de Compostella
Queus o conoissetz.
Pos vos ai trobada 
Comtatz me novella
De lai si sabetz. 
Senher, vas Granada
Va'l rei de Castella, 
Doncx tost lai tenetz. 
Dona que dizetz? 
Qu'ieu no crei que fassa.
Senher mout falhetz
Non seguen sa trassa.
Enquer nous es passa,
Fi m'ieu, la maneira
De mi à chuflar.
Senh' en Guiraut, lassa,
Riquier, non bergeira
Sui d'aquest cantar.
De mi penreus plassa 
L'albergua enteira
A nueg e'l jogar.
Senher, per dieu, massa
M'avetz per leugeira,
Nous cal covidar.
Dona, ges no m par
Aiatz de mi cura.
Senher, non d'amar,
Si no m fa frachura.

Tot farai rancura
De vos, quar m'es brava, 
Huei mais en cantan. 
Senher, per drechura
De dieu, sius membrava,
Fosson vostre can.
Dona, ges vilhura
Non ai, qui m jutjava
Dreg, que m des soan.
Senher, ab mezura
Ges bos sens nous trava
Ni canas ni an.
Dona, per semblan
Mal me cujatz dire.
Senher, nous ten dan
Tant es bos suffrire.

Pro femna, queus tire 
Nous ai dic encara;
Per que m dizetz mal?
Senher, ai dezire
Tencsetz per amara
Via temporal.
Per re no m'albire
Qu'om veja la clara
Per sermon aital.
Senher, mo martire
Doblatz parlan ara,
Et à vos no val.
Per totz temps vos sal
Dieus, pus nous diria.
Senher, no m'en cal:
É nom de dieu via.

7226.

La VI.a pastorella d'en G. Riquier, l'an 1282.

Vengui l'autre dia,
De plueja totz mullatz,
En poder d'ostaleiras
Qu'ieu no conoissia.
Ans fui meravelhatz,
Per que'l viella rizia,
Que la jove dizia
Suau calque solatz;
Mas quascuna m fazia
Los plazers que sabia.
Tro que fui albergatz,
Que agui sovinensa
Del temps que n'es passatz,
E cobrei conoissensa
Del vielha, de que m platz.
E dissi l: vos etz selha
Que ja fos bergeira
E m'avetz tan trufat.
Ela m dis: non pas felha,
Senher, mas guerreira
Nous serai per mon grat.
Pro femna, de maneira
Tal vos vei segon teira
Qu'esser deu chastiat.

Senher, s'ieu fos leugeira
Non a trop qu'en carreira
Fui de trobar mercat.
Pro femna, per aizina
Fon dich d'ome cochat.
Senher, ans sui vezina
D'est amic non amat.

Pros femna, d'aital toza
Cum vos deu amaire
Fort esser dezirans.
Senher, dieus per espoza
Mi vol; mas del faire
No sui ges acordans.
Pros femna, de maltraire
Vos es ben temps d'estraire,
Si es hom benanans.
Senher, assatz ad aire
Pogram viure; mas paire
Lo sai de sept efans.
Pros femna, gent servida
Seretz per sos filhs grans.
Senher, ja'n sui marrida
Q'un non a de X ans.

Na femna descenada
De mal etz estorta
E pieitz anatz sercan.
Senher, ans sui membrada,
Que'l cor non m'i porta
Si qu'en fassa mon dan.
Pros femna via torta
Queretz, don seretz morta
So m pes enans d'un an.
Senher, veus qui m coforta;
Car de mon gaug es porta
Selha quens es denan.

Pros femna, vostra filha
Es segon mo semblan.
Senher pres de la Ilha
Nos trobes vos antan.

Pros femna, doncx emenda
Covenra que m fassa
Per vos de motz pezars.
Senher, tant o atenda
Qu'asso marit plassa; 
Pueis faitz vostres afars.
Pros femna nous es passa
Enquers, e duraus massa
Mais huei vostre trufars.
En G.t Riquier, lassa
Sui quar tant seguetz trassa
D'aquest leugiers cantars. 
Pros femna, quar vilheza 
Vos a faitz chans amars. 
Senher, de vos se deza 
Tan qu'als vielhs non etz par.

Pros femna, de mal dire 
No m feratz temensa; 
Mas aisso solatz par. 
Senher, ges no m'albire
Que ma mal sabensa 
Vos saubessetz pessar. 
Pus é vostra tenensa 
Sui, ben devetz sufrensa
De tot ab mi trobar.
Senher, ges no m'agensa 
Qu'ieus diga ren per tensa
Nius fassa mal estar. 
Dona ja no poiriatz, 
Quar nous puesc desamar. 
Senher quant o fariatz 
Ieus vuelh totz temps honrar.

Al pro Comte agensa
D'Astarac nostra tensa, 
Dona, qu'om deu lauzar. 
Senher, sa gran valensa 
Lo fai ab bevolensa 
A totas gens nomnar. 
Dona si l sà veziatz
Saubessetz l'amparar? 
Senher ben auziriatz
Que n'ai en cor afar.

sábado, 9 de julio de 2022

A 20 de Maig me donaren una de Vm. de 25 de Abril, y ab ella tota merçe.

Carta que escribió el canónigo de Tortosa Jayme Miró al canónigo de Toledo D.
J. B. Pérez, obispo que después fue de Segorbe (a: Existe original en un tom. fol. de actas y noticias de los SS. de España, que recogió el dicho Señor Pérez, y se guarda en el archivo de la catedral de Segorbe.). 

A 20 de Maig me donaren una de Vm. de 25 de Abril, y ab ella tota merçe. 

Y puyx es Vm. natural de Valencia, li respondre en nostra llengua, puix lo entendra molt be. 

Per tenir yo en carrech la llibreria de esta iglesia per lo capitol de ella, fuy forçat comunicar la de Vm. á estos senyors estant justats per altres negocis, y tots uniformes foren molt contents yo serquas totes les claricies se poguessen haber, y veure axi en la llibreria como en lo archiu, y en les constitucions de esta iglesia, y donas á Vm. relacio del que si trobaria ab tot lo compliment necessari. Y axi serquant en dita llibreria, he trobat en un llibre de lliçons molt antich la vida del glorios Sant Ruph, la qual envie à Vm. de la manera la he trobada scrita en llati, encara que en alguns llochs hi ha alguns periodos no corresponen a la sentencia he intelligencia del que va dient; pero per no llevar y affegir hi mes del quex havia la tramet de ma mia scrita ab la present, como dalt dich. Rebré a merce me avise de la rebuda della. 

Tambe so entrat en lo archiu de dita iglesia per veure si se trobarien alguns actes antichs ans que los moros entrassen en Spaña, y no si ha trobat cosa alguna, salvo la conquista feu D. Ramon Berenguer, compte de Barcelona, qui conquista a Tortosa, y trague los moros della en lo any 1148: y conquistada feu venir de França de un monestir estaba en la ribera del Rojne a un Gaufrido qui era abat de dit monestir de canonges reglars del orde de Sant Agosti pera esser bisbe de Tortosa, e axi en lo any 1151 lo Archebisbe de Tarragona lo consagra en presencia de altres bisbes y de dit D. Ramon Berenguer, compte de Barcelona, y li dona dit compte a dit Gaufrido y sos successors los delmes y primicies, y designa los llimits del bisbat. 

Y apres dit Gaufrido envia a Roma sa electio y consecratio pera obtenir confirmatio de Adriano quarto, qui tunc presidia en la sede romana; y axi dit Adriano lo confirma ab sa bulla, dada en Benavent 6 cal. Aprilis (a: El original dice XIII cal. Aprilis) anno Incarnationis Domini de 1155 pontificatus anno secundo. E dit Gaufrido poch apres de haber rebut dita confirmatio que fonch en lo any 1158 feu una constitucio que comença: Auctoritate apostolicâ roborati, la qual per esser llarga no insertare sino solament lo essencial della pera alguna claricia del que Vm. me demana. Y diu desta manera: Statuimus e firmamus Nos et sequaces nostros in praefactâ ecclesiâ unanimiter, concorditer et canonicè vivere sub regula Sancti Augustini, et juxta consuetudines ecclesiae Sancti Ruphi, licet sint ibi aliqua singularia quae in Dertusensi ecclesiâ juxta dignitatem suam et loci proprietatem rationabiliter poterunt dispensari. Y tinch per molt averiguat dit Gaufrido porta la historia de la vida de S. Ruph de alla del modo la he trobada, y va ab la present. Y asso es lo que fins al present he pogut trobar. Si altra cosa se descubrira, yo avisare a Vm. Y si en altra cosa hi haura per assi en que yo me puga emplear al servey de Vm. rebre a molt contento mo mane, per que ho fare, com per les obres veura. Y nostre Sr. guarde y prospere a Vm. per molts anys como se desija. Tortosa a 3 de Juny 1591. = Lo canonge Jaume Miró. = En el sobrescrito dice así: A mestre Joan Baptista Periz canonge de la santa iglesia de Toledo. = Toledo. 


Versión castellana de la carta anterior. 

A 20 de Mayo me entregaron una carta de Vm. de 25 de Abril, en la cual recibí merced. Y pues es Vm. natural de Valencia, le responderé en nuestro idioma que lo entenderá bien. 

Por tenerme encargada el cabildo de esta iglesia su librería, me vi obligado a dar cuenta de la de Vm. a estos señores, hallándose congregados para otros negocios, los quales con mucha satisfacción suya acordaron que buscase yo quanto pueda aclarar 

este punto, examinando los documentos de la librería y del archivo y las constituciones de esta iglesia, para dar a Vm. razón cumplida de quanto se encuentre. Escudriñando pues la librería, he hallado en un leccionario muy antiguo la vida del glorioso S. Rufo, que envío a Vm. tal cual ha venido a mis manos escrita en latín, aunque en algunos lugares hay períodos cuyo sentido no corresponde al contexto; mas por no añadir ni quitar, la remito adjunta como he dicho, copiada de mi mano. Estimaré a Vm. me avise su recibo. 

He entrado también en el archivo de la iglesia a ver si daría con algunas actas antiguas anteriores a la entrada de los moros en España, y nada hallo sino la conquista hecha por D. Ramón Berenguer, conde de Barcelona, que ganó a Tortosa y lanzó de ella a los moros el año 1148, y conquistada hizo venir de Francia de un monasterio de canónigos reglares, de la orden de San Agustín, que estaba a las orillas del Ródano, a su abad Gaufrido para que fuese obispo de Tortosa: al qual consagró el arzobispo de Tarragona el año 1151 a presencia de otros obispos y del dicho D. Ramón Berenguer, conde de Barcelona, el cual dio a Gaufrido y a sus sucesores los diezmos y primicias, y señaló los límites del obispado. Hecho esto, envió a Roma Gaufrido su elección y consagración para que la confirmase Adriano IV, que ocupaba entonces la silla romana, como en efecto la confirmó en su bula expedida en Benevento VI cal. Aprilis anno Incarnationis Domini 1155 pontificatus anno secundo. 

Poco tiempo después de haber recibido Gaufrido esta confirmación, esto es, en el año 1158 hizo una constitución que empieza: Auctoritate apostolicâ roborati, que no inserto toda entera por ser larga; sólo notaré lo esencial de ella para aclarar lo que Vm. me pregunta. Dice así.... 

Y tengo por muy cierto que dicho Gaufrido trajo de allá la historia de la vida de San Rufo, tal cual la he encontrado y acompaño con esta. Y es quanto hasta ahora he podido encontrar. Sí más descubriere, avisaré a Vm. Y si hay por aquí otra cosa en que pueda yo emplearme en su obsequio de Vm. tendré a gran satisfacción que me mande, pues lo haré como lo acreditarán las obras. Y nuestro Señor guarde y prospere a Vm. por muchos años como se desea. Tortosa a 3 de Junio de 1591. = El canónigo Jayme Miró. = El sobrescrito dice: Al maestro Juan Bautista Pérez, canónigo de la santa iglesia de Toledo.