Mostrando entradas con la etiqueta ribeira. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta ribeira. Mostrar todas las entradas

domingo, 26 de abril de 2026

Riba

Riba, s. f., lat. ripa, rive, bord, berge.
Voyez Denina, t. II, p. 274.
Lo reis de Fransa... era sobre la riba d' un flum..., lo qual passa al pe de Niort.
V. de Bertrand de Born.
Le roi de France... était sur la rive d'un fleuve..., lequel passe au pied de Niort.
Quan cug a riba venir,
Adoncs me cove a nadar.
Le Moine de Montaudon: Autra vetz.
Quand je pense à rive venir, alors il me convient de nager.
CAT. ANC. ESP. Riba. IT. Riva, ripa. (chap. Riba, ribes; vora, vores; voreta, voretes, del riu, del mar.)

voreta de la Albufera, Mariano Serrano; Riba, s. f., lat. ripa, rive, bord, berge.

2. Ribatge, Ribage, s. m., rivage.
Ai gran alegratge
Quan vey fortz castelhs assetjatz...,
E vey l' ost pel ribatge
Qu' es tot entorn claus de fossatz.
Bertrand de Born: Be m play.
J'ai grande allégresse quand je vois forts châteaux assiégés..., et (quand) je vois l'armée sur le rivage qui est tout à l'entour clos de fosses.
Trobero doas barcas pescant en lo ribage. V. de S. Honorat.
Trouvèrent deux barques pêchant sur le rivage.
Vens, ab mal usatge,
Fa 'l tan d' enueg que 'l veda lo ribatge.
P. Espagnol: Cum selh que.
Le vent, avec mauvais usage, lui fait tant d'ennui qu'il lui défend le rivage.
CAT. Ribatge. IT. Rivaggio.

3. Ribal, s. m., rivage, bord, lisière.
Destraras lo plus lonc devers lo ribal, et tenent lo ribal d' aquela possession.
Trad. du Tr. de l'Arpentage, part. 1, c. 42.
Tu mesureras le plus long devers la lisière, et tenant la lisière de cette possession.
(chap. Al campo o monte, al ribás, als ribassos, solen está les fites, la fita y les 2 filloles, que marquen la partissió, divisió de finques, y a vegades de amos o propietaris.)

4. Ribador, s. m., rivage, abordage, bord.
O ribas o ribadors.
Tit. de 1275. Bibl. du R., f. de D. Villevieille.
Ou rives ou rivages.

5. Ribeira, Ribeyra, Ribieira, Ribiera, s. f., rivage, bord, rive, plaine.
Lonc ribeira de mar. V. de S. Honorat.
Le long du rivage de la mer.
Fo suau lo critz
Don retendi la ribieira.
Giraud de Borneil: L'autr'ier lo.
Fut doux le cri dont retentit la plaine.
Ven per la ribeira ab sos senhals banditz.
Guillaume de Tudela.
Vient par la plaine avec ses enseignes déployées.
- Rivière.
Vilans loncs agronatz de ribeira.
T. de Guigo et de Bertrand d'Allamanon: Vist hai.
Vilain long cormoran de rivière.
En una ribiera que s' apela Tibre.
L'Arbre de Batalhas, vol. 35.
En une rivière qui s'appelle Tibre.
Mais am que ribeira ni cassa
Que ricx hom m' acuelh' e m' abrassa.
Bertrand de Born: Rassa tant.
Davantage j'aime que pêche et chasse que puissant homme m'accueille et m'embrasse.
CAT. ESP. Ribera. PORT. Ribeira. IT. Riviera. (chap. Ribera, riberes. Apellit Rivera.)

6. Ribar, v., aborder.
Aquels que venio per mar... l' avizavo, et on devio ribar lor mostravo.
Eluc. de las propr., fol. 175.
Ceux qui venaient par mer... le regardaient, et où ils devaient aborder il leur montrait.
(chap. Arribá, desembarcá.)

7. Arribalh, Arribailh, s. m., arrivage, abordage.
Quant es lai en aisselh brasal
Ont elh eys perpres arribalh.
B. de Venzenac: Iverns vai.
Quand il est là à ce brasier où lui-même il prit abordage.
Las aiguas e 'ls arribailhs.
Tit. de 1271. Arch. de la maison de Lentillac.
Les eaux et les arrivages.
ESP. Arribaje.

8. Arribaba, s. f., arrivée, abord.
Loc. De prima arribada. Chronique des Albigeois, col. 74.
De prime abord.
CAT. ESP. PORT. Arribada. (chap. Arribada, arribades.)

9. Aribamen (Arribamen), s. m., arrivage, abordage, rivage.
Sanc Marc, a Venecia, pres sos arribamens.
Pierre de Corbiac: El nom de.
Saint Marc, à Venise, prit ses abordages.
ANC. FR. Incontinent après l'arrivement et repeue, passa le roy ladite rivière.
Œuvres d'Alain Chartier, p. 202.
ANC. CAT. Arribament. IT. Arrivamento. (chap. Arribamén, “ya hay arribat”, “ya estic aquí”, casi com va di un presidén de la Generalitat.)

Carta, Josep Tarradellas, La Vanguardia, 1981

10. Aribar, Arivar, v., pousser à la rive, aborder, arriver.
De l' autra part de l' aygua l' a fayt ben aribar.
Roman de Fierabras, v. 3753.
De l'autre part de l'eau l'a bien fait arriver.
Ar ven la coindeta sazos
Que aribaran nostras naus.
Bertrand de Born: Ar ven la.
Maintenant vient la charmante saison où arriveront nos navires.
Una nau de Cologna arivava.
(chap. Una nau de Colonia arribabe. A Köln se pot navegá pel riu Rin, Rhein, y atracá, abordá, desembarcá, descarregá y carregá mercansíes. Se fan passeos turístics, crucero, cruceros pel riu.)
T. de Jean d'Aubusson et de Nicolet: En Nicolet.
Une nef arrivait de Cologne.
Part. pas. Puois lo reis Ricartz es passatz,
E pois el es lai aribatz. 
Giraud de Borneil: Era quant.
Depuis que le roi Richard est passé, et depuis qu'il est arrivé là.
Eras, ai ieu a bon port de salut,
Fe qu' ieu vos dei, mon navei aribat. 
G. Adhemar: Non pot esser.
Maintenant, j'ai à bon port de salut, foi que je vous dois, mon navire abordé.
CAT. ESP. PORT. Arribar. IT. Arrivare. (chap. Arribá: arribo, arribes, arribe, arribem o arribam, arribéu o arribáu, arriben; arribat, arribats, arribada, arribades; yo arribaré; yo arribaría; si yo arribara.)

Carlos Buenaventura Aribau, 1817; Arribá: arribo, arribes, arribe, arribem o arribam, arribéu o arribáu, arriben; arribat, arribats, arribada, arribades; yo arribaré; yo arribaría; si yo arribara

11. Derivamen, s. m., dérivation, origine, source.
Per gramatica sai parlar latinamens,
Declinar e costruire e far derivamens.
Pierre de Corbiac: El nom de.
Par grammaire je sais parler en latin, décliner et costruire et faire dérivations.

Loís Alibèrt, occitans, catalan comprès; Per gramatica sai parlar latinamens, Declinar e costruire e far derivamens.

12. Derivatio, s. f., lat. derivatio, dérivation.
La primiera maniera de derivatio. Leys d'amors, fol. 44.
(chap. La primera manera de derivassió.)
La première manière de dérivation.
CAT. Derivació. ESP. Derivación. PORT. Derivação. IT. Derivazione.
(chap. Derivassió, derivassions.)

13. Derivatiu, adj., lat. derivativus, dérivatif.
Derivatius nom, es aquel que ven d' altre.
O es primitiva o es derivativa.
(chap. Nom derivatiu, es aquell que ve d'un atre; derivat, derivats, derivada, derivades.
O es primitiva o es derivativa; una paraula.)
Gramm. provençal.
Nom dérivatif, c'est celui qui vient d'autre.
Ou elle est primitive ou elle est dérivative. 
CAT. Derivatiu, ESP. PORT. Derivativo. (chap. Derivatiu, derivatius, derivativa, derivatives; derivat, derivats, derivada, derivades.)

14. Deribar, Derivar, Derrivar, v., lat. derivare, dériver, déborder, écarter.
Can no s desshen ni s deriva de deguna dictio. Leys d'amors, fol. 44.
Quand elle ne descend ni elle dérive d'aucun mot.
Fig. Ges per fol no m tenria,
Qui sabia d' on mos cantars derriv. 
Lanfranc Cigala: Escur prim.
Point pour fou ne me tiendrait, qui saurait d'où mon chanter dérive.
Part. prés. Derivativa, derivans. Leys d'amors, fol. 39.
Dérivative, dérivant.
Part. pas. Un deribat port.
Bertrand d'Allamanon: Qui que s'esmai.
Un port écarté.
CAT. ESP. PORT. Derivar. IT. Derivare, dirivare. (chap. Derivá.)

15. Desarribar, v., dériver, déborder.
El Tybre... tant se desarribet, que montava sobr' els murs de la ciotat.
(chap. Lo Tíber... tan se va desbordá, que pujabe damún dels muros de la siudat - Roma.)
Cat. dels apost. de Roma, fol. 74.
Le Tibre... tant se déborda, qu'il montait sur les murs de la ville.
(chap. Desbordá, desbordás. Desarribá : ixissen de la riba.)

Desarribar, v., dériver, déborder. Desbordá, desbordás. Desarribá : ixissen de la riba

jueves, 12 de octubre de 2023

Giraud Riquier. Guirautz Riquiers. Fin du tome troisième.

Giraud Riquier.


I.


Ab plazen

Pessamen

Amoros,

Ai cozen

Mal talen

Cossiros,

Per qu' el ser no puesc durmir

Ans torney e vuelf e vir,

E dezir

Vezer l' alba.


Per trebalh

Que m' assalh,

Ser e jorn

Joys me falh,

Don nualh

Ab cor morn,

E 'l ser dobla m mon martir,

Qu' en elh tenc tot mon albir,

E dezir

Vezer l' alba.


Mals sabers

Es loncs sers

Per velhar

Ses plazers

E jasers

Ses pauzar,

E ben amars ses jauzir;

Per qu' el ser velhan sospir,

E dezir

Vezer l' alba.


A mon dan

Per semblan

Fa gran nueg,

Quar afan

N' ay trop gran

Et enueg,

Quar leys qu' ieu am non remir;

Ans pes co m' en puesc aizir,

E dezir

Vezer l' alba.


II.


L' autre jorn m' anava

Per una ribeira

Soletz delichan,

Qu' amors me menava

Per aital maneira

Que pesses de chan,

Vi guaya bergeira

Bell' e plazenteira

Sos anhels gardan;

La tengui carreira,

Trobei la fronteira

A for benestan,

E fe m belh semblan

Al primier deman.


Qu' ieu li fi demanda:

“Toza, fos amada

Ni sabetz amar?”

Respos me ses guanda

“Senher, autreyada

Mi suy ses duptar.

- Toza, mot m' agrada

Quar vos ai trobada,

Si us puesc azautar.

- Trop m' avetz sercada; 

Senher, si fos fada, 

Pogra m' o pessar. 

- Toza, ges no us par? 

- Senher, ni deu far.” 


“Toza de bon aire,

Si voletz la mia,

Yeu vuelh vostr' amor.

- Senher, no s pot faire;

Vos avetz amia

Et yeu amador.

- Toza, quon que sia,

Ye us am, donc parria

Que us fos fazedor.

- Senher, autra via

Prenetz tal que us sia

De profieg maior.

- Non la vuelh melhor.

- Senher, faitz folhor.” 


“No folley, Na toza;

Tan m' es abellida

Qu' amors m' o cossen.

- Senher, fort cochoza

Son que fos partida

D' aquest parlamen.

- Toza, per ma vida,

Trop es afortida,

Qu' ie us prec humilmen.

- Senher, no m' oblida

Trop; a! for' aunida,

Si crezes leumen.

- Toza, forsa m sen.

- Senher, no us er gen.”


“Toza, que que m diga,

Non aiatz temensa

Que no us vuelh aunir.

- Senher, vostr' amiga

Suy, quar conoyssensa

Vo' 'n fai abstenir.

- Toza, quan falhensa

Cug far, per sufrensa

Belh Deport m' albir.

- Senher, mot m' agensa

Vostra benvolensa,

Quar vos faitz grazir.

- Toza, que us aug dir?

- Senher, que us dezir.”


“Digatz, toza guaya,

Que us a fag dir ara

Dig tan plazentier?

- Senher, on que m vaya,

Gays chans se perpara

D' En Guiraut Riquier.

- Toza, ges encara

Lo ditz no s despara

De qu' ieu vos enquier.

- Senher, no us ampara

Belhs Deportz que us gara

De laus esquerrier?

- Toza, no m profier.

Senher, aus entier.” 


“Toza, tot ma fara,

May 'N Bertrans m' ampara

D' Opian l' entier.

- Senher, mal si gara;

Et iretz vo' 'n ara,

Don ai cossirier.

- Toza, sovendier

Aurai est semdier.” 


III.


Ad un fin aman fon datz

Per si dons respieg d' amor,

E 'l sazos e 'l luecx mandatz;

E 'l jorn qu' el ser dec, l' onor

Penre anava pessius,

E dizia sospiran:

“Jorns, ben creyssetz a mon dan! 

E 'l sers

Auci m e sos loncx espers. 


Tant era l' amans cochatz

De la deziran ardor

Del joy que l' er autreyatz,

Qu' elh se dava gran temor

Qu' al ser non atendes vius.

E dizia sospiran:

“Jorns, ben creyssetz a mon dan!

E 'l sers

Auci m e sos loncx espers.” 


Nulhs hom non era de latz

A l' aman, que sa dolor

No conogues, tant torbatz

Era ab semblan de plor,

Tant li era 'l jorns esquius;

E dizia sospiran:

“Jorns, ben creyssetz a mon dan!

E 'l sers

Auci m e sos loncx espers.” 


Mout es greu turmen astratz

A selh qu' ab nulh valedor

No s pot valer, donc gardatz

D' est aman en qual langor

Era 'l jorn d' afan aizius,

E dizia sospiran:

“Jorns, ben creyssetz a mon dan!

E 'l sers

Auci m e sos loncx espers.” 


IV.


L' autr' ier trobey la bergeira d' antan

Saludei la, e respos mi la bella,

Pueys dis: “Senher cum avetz estat tan

Qu' ieu no us ai vist? ges m' amors no us gragella?

- Toza, si fa mai que no fas semblan.

- Senher, l' afan per que podetz sufrir?

- Toza, tals es qu' aissi m' a fag venir.

- Senher, et ieu anava vos sercan.

- Toz', aissi etz vostres anhelhs gardan.

- Senher, e vos en passans so m' albir.” 

“Toz', al prim jorn fuy vostres ses mentir, 

Pueys del vezer m' an tout afar aizina. 

- Senher, aital vos puesc ieu de mi dir, 

Qu' aissi quo vos m' es fis vos suy ieu fina. 

- Toza, be m plai quar o sabetz grazir. 

- Senher, si fas tot aissi com s' eschai. 

- Toza, vulhatz donc tot so qu' ieu volrai. 

- Senhe' 'l voler vostre vuelh ben auzir. 

- Toza, que vuelh de vostr' amor jauzir. 

- Senher, faitz o lai on yeu no serai.” 


“Toza, nulhs joys ses lo vostre no m plai 

D' autra del mun, ni dar no 'l me poiria.

- Senher, aquo es aissi quon ieu sai; 

Mas cavalgatz e tenetz vostra via.

- Toza, no vuelh anar, ans dissendrai. 

- Senher, que us val er quan etz dissendutz?

- Toza, sapchatz que serai vostres drutz. 

- Senher, si us plai, entendetz que us dirai. 

- Toza, digatz tost que be us entendrai. 

- Senher, sejam, que ben siatz vengutz.” 


“Toza, tan m' es lo deziriers cregutz

De vos jauzir, qu' ades coven a faire.

- Senher, quo us es tan tost dessovengutz

Lo vostre Belhs Deportz? no l' amatz gaire.

- Toza, si fas tant que ja so vencutz.

- Senher, s' o sap, grat vo' 'n deura saber.

- Toza, de trop vils faitz me fa tener.

- Senher, per so n' es lauzan mentaugutz.

- Toza, s' amors autre joy no m' adutz.

- Senher, no us par que vivatz ses plazer.”


“Toza, no m vol mos Belhs Deportz valer, 

Ni re non vey el mon que tant me playa.

- Senher, ben cre qu' en sap far son dever, 

Si a valor tant quo dizetz veraya. 

- Toza, tan val que totz m' en desesper.

- Senher, avetz per lieys nul melluyrier? 

- Toza, oc, tal qu' en muer de dezirier. 

- Senher, ans n' es mentaugutz de saber. 

- Toza, que m val? pus joy non puesc aver. 

- Senher, lo joy perdetz per cor leugier.”


“Toza, 'l cor ai leyal e vertadier

Vas lieys don mortz deziran me guerreya.

- Senher, tant aug dir d' En Guiraut Riquier

Que, si no us val, no fa ren que no deya.

- Toza, no fan acreire lauzengier.

- Senher, per mi sai tot vostre talan.

- Toza, be us am, mas vos m' anatz trufan.

- Senher, autra n' ametz atertant yer.

- Toza, vau m' en, que no m' avetz mestier. 

- Senher, anatz, e veia m vos autr' an.”


V.


Gaya pastorelha

Trobey l' autre dia

En una ribeira

Que per caut la belha

Sos anhels tenia

Desotz un' ombreira;

Un capelh fazia

De flors, e sezia

Sus en la fresqueira:

Dissendey en guia

Que s' amor volia;

En calque maneira

Ylh fon prezenteira,

Sonet me primeira.


Dissi li: “Poiria

De vos solatz traire,

Pus m' es agradiva?” 

Ylh dis que queria

Amic de bon aire,

Nueg e jorn pessiva.

“Toza, ses cor vaire

E senes estraire

M' auretz tant quan viva. 

- Senher, be s pot faire, 

Quar a mon veiaire

Amors vos abriva.

- Toza, oc, esquiva.

Senher, be y 's sobtiva.” 


“Toza, s' ans de gaire

No m' en faitz valensa,

Vostr' amors m' esglaya.

- Senher, ab maltraire

Conquer hom guirensa,

Donc espers vos playa.

- Toza, tant m' agensa

Vostr' amors e m tensa

Qu' ops m' es qu' ades l' aya.

- Senher, en parvensa

Mai no m vis, falhensa

Faria savaya.

- Toza, 'l vista m playa. 

- Senher, donc no y 's gaya? 


“Toza, tant comensa 

L' amors ab martire 

Qu' ops m' es vostra vida.

- Senher, ab temensa 

M' avetz en dezire

Ben quatr' ans tenguda.

- Toza, no m' albire

Qu' ie us vis mai; no us tire,

Si ar etz ma druda.

- Senher, be us puesc dire

Qu' en faretz mans rire,

Suy desconoguda.

- Toza, etz esperduda?

- Senher, non, ni muda.” 


“Toza, no m cossire

Tant qu' aisso entenda;

Etz ges la chantada?

- Senher, quan que us tire,

Pro er qu' ie us car venda

Vostr' amor malvada.

- Na toza, contenda

Ai ab vos d' emenda

Totas vetz trobada.

- Senhe' 'N Guiraut renda 

Riquier tanh que us renda 

Aital, quar sui fada.

- Toz', ans etz membrada. 

- Senher, so m' agrada."


“Toza, tal fazenda

Ai qu' ops m' es que y tenda,

A dieu siatz dada.

- Senher, aissi us prenda

Per tot ses emenda,

E veus vostr' estrada.

- Toza, etz irada?

- Oc, per vostr' anada. 


VI.


L' autr' ier trobei la bergeira

Que d' autras vetz ai trobada

Gardan anhels, e sezia,

E fon de plazen maneira;

Pero mout fon cambiada,

Quar un effant pauc tenia

En sa fauda que durmia;

E filava cum membrada;

E cugey que m fos privada

Per tres vetz que vist m' avia,

Tro vi que no m conoyssia,

Que m dis: “Lai laissatz l' estrada?” 


“Toza, fi m' ieu, tant m' agrada

La vostra plazen paria

Qu' er m' es la vostra valensa.” 

Elha m dis: “Senher, ta fada

No suy quo us pessatz que sia,

Quar en als ai m' entendensa.

- Toza, faitz hi gran falhensa,

Tant a que us am ses falcia.

- Senher, tro en aquest dia

No us vi segon ma parvensa.

- Toza, falh vos conoyssensa?

- Senher, non, qui m' entendia."

“Toza, ses vos no m poiria

Res dar d' aquest mal guirensa,

Tant a que m' etz abellida!

- Senher, aital me dizia

En Guirautz Riquiers ab tensa,

Mas anc non fuy escarnida.

- Toza, 'N Guirautz no us oblida,

Ni us pren de mi sovinensa.

- Senher, mais que vos m' agensa

Elh e sa vista grazida.

- Toza, ben trop l' es gandida.

- Senher, si ven, be cre m vensa.” 


“Toza, mos gaugz se comensa, 

Quar selh per qui etz auzida 

Chantan suy ieu ses duptansa.

- Senher, non etz, ni crezensa 

Non auria e ma vida, 

Ni neys non avetz semblansa. 

- Toza, Belhs Deportz m' enansa 

Que us es tres vetz autz guida. 

- Senher, res non es la crida, 

Trop vos cujatz dar d' onransa. 

- Toz', avetz de mi membransa? 

- Senher, oc, mais non complida.”


“Toza, ie us ai enbrugida,

E tenc m' o a gran pezansa;

No us pessetz pus vos enqueira.

- Senher, be m tenc per fromida,

Qu' eras ai preza venjansa

De l' autra vista derreira.

- Toz', ab qui etz parieira

En l' efant? es d' alegransa?

- Senher, ab selh qu' esperansa

N' ai de mais, que m pres en gleira.

- Toza, quo us giec en ribeira?

- Senher, quar es ma uzansa.”


“Poiriam far acordansa

Amdos, toza plazenteira,

Si n' eratz per mi celada.

- Senher, non d' autr' amistansa

Que ns fem a la vetz primeira,

Pus tro aissi m suy gardada.

- Toza, be us ai assajada,

E truep vos de sen enteira.

- Senher, s' ieu ne fos leugeira,

Mal m' agratz vos assenada.

- Toza, vau far ma jornada.

Senher, mete' us en carreira.




Fin du tome troisième.