Mostrando entradas con la etiqueta Óscar Adamuz. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Óscar Adamuz. Mostrar todas las entradas

lunes, 7 de agosto de 2017

Movimén franjolí per la llengua catalana


//


Franja Viva sou los mateixos que Moviment Franjolí, una charanga de panderetes aon lo directó es Óscar, desde Badalona, o un poble rebatejat Gramanet de Besòs, Santa Coloma de Gramanet, y maméu subvensions de la gencat per a extendre los països catalans de may mes, en lo estandarte del dialecte ocsitá catalá a la vanguardia.

///

El independentismo catalán sigue creando disfraces para simular un apoyo popular masivo a sus tesis, dentro y fuera del Principado. La última tapadera se llama Moviment Franjolí, una supuesta “asociación aragonesa” que defiende la anexión a Cataluña de la franja oriental de Aragón. Sólo es una supuesta “asociación aragonesa” porque está dirigida desde Badalona, donde reside su coordinador, Óscar Adamuz. Es decir, se trata de simular desde Barcelona que los ciudadanos de la zona más oriental de Aragón (formada por unos 60 municipios) ansían unirse a unos hipotéticos Països Catalans independientes.

El propio coordinador del Moviment Franjolí,
Óscar Adamuz, explica en su perfil que está vinculado a cuatro entidades independentistas, casi todas ellas financiadas por la Generalitat catalana:
Omnium Cultural (el principal socio de Junts pel Sí junto a ERC, la ANC y PDC),
Acció Cultural dels Països Catalans, el sindicato independentista Intersindical-CSC y la red Enllaçats per la Llengua.


Óscar Adamuz, moviment franjolí, franja, català
Gramenet de Besòs, 1979) és tècnic de metrologia i resident a Badalona. Des del 2012 coordina el Moviment Franjolí per la Llengua en defensa del català a la Franja. Participa en la xarxa d'entitats d'Enllaçats per la Llengua. També gestiona el portal cooperatiu Acció Cultural dels Països Catalans, és militant d'Intersindical-CSC i voluntari d'Òmnium Cultural.

https://www.racocatala.cat/opinio/article/39859/panorama-dels-mitjans-catala-franja

països germans de llengua i de símbols, Catalunya, moviment franjolí








a cascala, a cascarla, Cataluña, Aragón, patada en el culo


movimentfranjoli@gmail.com


https://twitter.com/movfranjoli

https://www.facebook.com/Moviment-Franjol%25C3%25AD-per-la-Llengua-179778822178644/

http://movimentfranjoli.blogspot.com

Movimén franjolí per la llengua catalana

Aquest cap de setmana adrecem dos actes que tindran lloc dissabte 5 d'agost a les comarques franjolines del Matarranya i prop de la Ribagorça.

L'acte celebrat al Matarranya, es iniciativa de la Llibreria Serret de Vall-de-roures que organitza la trobada Camins.

Per altra banda, cap al nord de la Franja de Ponent hi ha la jornada cultural "Coneix la Terreta" a Espluga de la Serra, al Pallars Jussà.

Naltres com a Moviment Franjolí hi serem al Matarranya a la Trobada Camins, també durant aquest cap de setmana obrirem un nou espai, "Coneixent la Franja de Ponent" on el nostre company José Ramón Noguero ens farà un reportatge sobre la seva estada al Matarranya.

Aquí us passem els cartells, en català, sobre aquests actes:

/ Les fotos se poden descarregá per a vóreles milló /



Per segon any consecutiu, el Moviment Franjolí col·labora en l'edició d'unes agendes en català per a l'alumnat de la Franja conjuntament amb el casal Jaume I de FragaLa iniciativa és impulsada per la Plataforma per la Llengua.
Enguany s'ha endegat una campanya de donatius per fer arribar agendes en català a tots els alumnes de les escoles i instituts de les comarques franjolines. 
L'alumnat de les escoles de la Franja podrà tenir novament una agenda escolar en llengua catalana. La Plataforma per la Llengua, el Moviment Franjolí per la Llengua i el Casal Jaume I de Fraga tenen previst editar les Agendes de la terra per als alumnes de primària i de secundàriaLa voluntat és editar-ne novament 4.000 exemplars
Per cada aportació de 5 euros, es podrà enviar una agenda més a les escoles de la Franja. Així, les persones que ho vulguin poden fer les seves aportacions (o aportar cebes) entrant al web de la Plataforma per la Llengua. Aquests donatius serviran perquè els nens i nenes facin servir una eina pedagògica en català, en el seu dia a dia i per dignificar el català a l'àmbit educatiu de la Franja de Ponent.
Les agendes proposen continguts basats en diferents iniciatives socials, a més de posar en relleu diferents dates de l'àmbit lingüístic català i d'afavorir la inclusió de dades referencials de la Franja, com els mapes comarcals, referències a autors franjolins o la toponímia pròpia i correcta. Entre les novetats, hi ha el decàleg 'Una llengua viva és una llengua que es parla' i el calendari escolar i festiu adaptat a l'administració aragonesa.
L'any passat les entitats van repartir 3.500 agendes que, amb la col·laboració de les associacions de pares i mares, van arribar a l'alumnat amb total normalitat i van significar un pas cap a la normalització del català, la llengua pròpia del territori.
El català és la llengua pròpia de les comarques de la Franja, i ha de ser un patrimoni a conservar per part dels pares, les mares, les escoles i l'Administració. Que els nens i nenes facin servir una eina pedagògica en català, en el seu dia a dia, és una manera necessària i bona de dignificar el català a l'àmbit educatiu de la Franja de Ponent. 
moviment franjolí llengua, franja, llengua, català

català, cartell, spray, pintada, coto, moviment franjolí llengua

Des del Moviment Franjolí per la Llengua volem mostrar públicament el suport al català existent a la Franja del meu cul.
N'estàs orgullós de la nostra llengua pròpia?
Coneixes pintades, cartells o murals que reivindiquin el dialecte català a les vies públiques de les comarques de la Franja del meu cul?

Envian's les teves fotos a l'adreça electrònica: movimentfranjoli@gmail.com i entre tots i totes mostrem al món el nostre suport al català des de la Franja de Ponent!

#NoAmaguiselCatalà

#AlaFranjaEnCatalà


decàleg,català,llengua, franja, moviment, franjolí


Decàleg per la conscienciació lingüística del català a la Franja.

La situació de la llengua catalana a la Franja de Ponent és molt precària. El trencament generacional de la llengua per via familiar és un fet a molts indrets del territori. L'escassa presència del català a l'escola, a les institucions públiques o als mitjans de comunicació fa d'agreujant.

Des del Moviment Franjolí per la Llengua i el Casal Jaume I de Fraga_ACPV llancem conjuntament una campanya per a fomentar l'ús social i la dignificació del català, així com la conscienciació lingüística dels catalanoparlants de la Franja.

El català és la llengua pròpia de la Franja, un patrimoni cultural a preservar i un vehicle de comunicació vàlid per a qualsevol afer de la nostra vida. Les nostres actituds i usos lingüístics són bàsiques per mantenir viva la flama de la llengua.

Aquest decàleg està emmarcat dins dels actes de la campanya de Sant Jordi d'Enllaçats per la Llengua: "Llengua subnormalitzada, literatura sense fronteres". 


Octavio Serret: "Estic rebent felicitacions per la Creu de Sant Jordi de gent que no m'ho hauria imaginat mai"



Octavi, Octavio, Serret, Valderrobres, Valdarrores, Vallderoures, serret llibres


L'Octavi Serret fa més de tres dècades que n'és propietari de la llibreria Serret de Vall-de-roures (Avgda. Hispanitat, 21), adscrita a la xarxa de llibreries de la Generalitat de Catalunya, havent esdevingut un punt de distribució de premsa i un focus cultural de primer ordre tant al Matarranya com a la resta de la Franja del meu cul i les terres veïnes catalanes i valencianes (terra de cruïlla). Aquesta tasca de difusió literària i d'activisme cultural ha estat reconeguda recentment amb la distinció de la Creu de Sant Jordi. L'Octavi sempre té una activitat extraordinària, d'una vida dedicada al món de les lletres.

- Primer de tot, felicitats per la Creu de Sant Jordi.

Moltes gràcies. Es una cosa que no penses que te pugue passar.

- La llibreria Serret porta més de 30 anys sent referent de la literatura en català a la Franja. Com creus que han evolucionat els hàbits de lectura dels franjolins en este temps?

Hem anat a més perquè hem potenciat aquesta literatura, començant pels xiquets. Estan acostumats a veure només llibres en castellà, però jo els he ensenyat que poden triar el que vulguen, català o castellà. A partir d'ahí, s'ha de seguir fent pedagogia per a que això funcione.

- Quin és el tipus de llibre més demandat?

Els llibres que em demanen solen ser novetats, però normalment sóc jo qui els recomana. A la gent li agrada deixar-se recomanar. A més, amb el club de lectura, utilitzo les ferramentes digitals, la llibreria virtual i les crítiques de la web per arribar a la gent que li interessa.

- Què creus que aportarà la Creu de Sant Jordi al teu negoci?

Tindre un recolzament com una Creu de Sant Jordi m'ajudarà molt. L'any passat vam passar un primer trimestre molt dolent, després de cinc anys seguit d'una baixada de ventes. Gràcies al club de lectura i creant una fidelitat amb els clients a través de descomptes, hem remuntat el vol. El reconeixement de la Creu de Sant Jordi em dóna més força per seguir fent el treball que m'apassiona, que és recomanar llibres i fomentar la lectura en català.

- Quines són les especialitats literàries de la llibreria?

La nostra especialitat és la literatura en llengua catalana feta per autors del Matarranya i les Terres de l'Ebre. Tenim moltíssim material d'escriptors de la Franja dels últims 22 anys, des que es va recuperar el Premi Guillem Nicolau. A més, a través de la Fira del Llibre Ebrenc, vam afegir autors ebrencs en un intercanvi on jo vaig aportar els autors del Matarranya i la Franja.

- Què té el Matarranya, Maestrat i Terres de l'Ebre per ser un territori tant prolífic pel que fa a històries i autors?

És un territori molt ric que et permet desconnectar, i que a més dóna per a molta literatura. Els coneguts com "autors del boom" dels anys 70, sud-americans com Carlos Fuentes, Vargas Llosa, Gabriel García Márquez, van vindre al Matarranya en busca d'un punt on créixer literàriament. Avui en dia, encara vénen molts artistes forasters a instal·lar-se als masos, per aïllar-se i formar-se intel·lectualment.

- Com afecten les polèmiques de caire polític i lingüístic entre Aragó i Catalunya al consumidor de cultura del Matarranya?

Ara estem en un moment dolç. Els problemes van vindre a la legislatura anterior, però ara ja no hi ha cap conflicte. Aquí al Matarranya, els polítics han aprovat considerar el català llengua d'ús històric, també els del PP i el PAR.

Que se m'hagi donat a mi una Creu de Sant Jordi també és una demostració del moment que vivim. Estic rebent felicitacions de gent que no m'hauria imaginat mai que es pogués alegrar per una Creu de Sant Jordi en defensa de la llengua catalana. Ara es viu un clima molt més acceptable. Però hem de seguir treballant perquè sigui una bassa d'oli. La cultura és l'únic vehicle que tenim, mentre la política ho acaba trastocant tot.

- Quines novetats ens recomanaries de cara a Sant Jordi?

He preparat un PDF on incloc totes les recomanacions que faig per aquest Sant Jordi als meus clients. Però crec que els dos llibres que més es vendran són Argelaguesde la Gemma Ruiz, a qui tindrem el dia 29 signant llibres a la llibreria, i La filla del capità groc de Víctor Amela. Aquest últim ha fet una edició especial per Sant Jordi, amb una guia amb el recorregut que es fa al llibre pels Ports de Morella, de Beseit i la resta de pobles del Matarranya.

martes, 7 de marzo de 2017

No hablamos catalán, no parlem catalá

https://nohablamoscatalan.wordpress.com/2016/09/13/el-gobierno-aragones-premia-a-un-linguista-que-dice-que-en-aragon-se-habla-catalan-desde-hace-mas-de-2-200-anos-y-que-compara-a-los-genocidas-de-pp-y-par-con-los-nazis/

Artur Quintana Font (an esta web)



Enlaces




LA PLATAFORMA "NO HABLAMOS CATALÁN" IMPOSA LA SEUA TESI AL PAR I AL PP D'ARAGÓ.

Luz verde para la nueva Ley de Lenguas

El Consejo de Gobierno ha aprobado el proyecto de ley de uso, protección y promoción de las lenguas y modalidades lingüísticas propias de Aragón. El texto, que desarrolla el mandato estatutario, recoge la pluralidad lingüística de nuestra comunidad y garantiza y protege las modalidades propias como el mejor testimonio del patrimonio cultural de nuestra comunidad.
El Gobierno de Aragón cumple de esta forma su compromiso de modificar la actual Ley de Lenguas para proteger y desarrollar las modalidades lingüísticas y derogar, al mismo tiempo, aquellos aspectos que imponen la denominada normalización del catalán y el aragonés. El proyecto de ley será remitido ahora a las Cortes para su tramitación parlamentaria.
El texto aprobado en Consejo de Gobierno reconoce las lenguas y modalidades habladas en Aragón como inequívocamente aragonesas. Siguiendo lo establecido en el Estatuto de Autonomía, distingue una zona de utilización histórica predominante de la lengua aragonesa propia de las áreas pirenaica y prepirenaica con sus modalidades lingüísticas; y otra zona de utilización histórica predominante de la lengua aragonesa propia del área oriental de la comunidad con sus modalidades lingüísticas.
El Ejecutivo autonómico será quien declarará estas zonas y municipios de utilización, oídos los ayuntamientos afectados. Los consistorios podrán, por su parte, establecer la denominación de su modalidad lingüística por razones históricas y culturales.
El proyecto de ley reconoce el derecho de los hablantes a usar las lenguas y modalidades lingüísticas propias y garantiza que se promoverá su recuperación y enseñanza en las zonas de utilización, teniendo en cuenta siempre que su aprendizaje es voluntario.
En este sentido, el texto se caracteriza por ser facultativo, eliminando cualquier aspecto impositivo en materia lingüística. Así garantiza que en las zonas de utilización los ciudadanos podrán dirigirse a las administraciones públicas en las lenguas y modalidades propias de Aragón, dando a las administraciones la posibilidad de contestar en ellas. También la denominación de los topónimos podrá ser la usada tradicionalmente, además de la castellana.
El Gobierno de Aragón contará con el asesoramiento de la Academia Aragonesa de la Lengua; una institución científica oficial que fijará las normas de uso de las lenguas y modalidades lingüísticas propias. Se unifican de esta forma la Academia de la Lengua Aragonesa y la Academia Aragonesa del Catalán. Desaparece además el Consejo Superior de las Lenguas de Aragón.

Aprobado el proyecto de ley de lenguas que elimina la normalización del uso del catalán en Aragón

La ley reconoce las lenguas y modalidades habladas en Aragón como inequívocamente aragonesas y distingue dos zonas Pirineo y Área Oriental. de Presidencia y portavoz del Gobierno aragonés, Roberto Bermúdez de Castro, en la rueda de prensa posterior al Consejo de Gobierno. La nueva Ley de Lenguas de Aragón, que deberá ser aprobada en las Cortes en los próximos mesesrecogerá protegerá la pluralidad lingüística de la comunidad en dos zonas concretas -Pirineo y Área Oriental-, pero elimina del documento la normalización del uso del catalán. 

El Consejo de Gobierno ha aprobado el proyecto de ley de uso,protección promoción de las lenguas modalidades lingüísticas propias de Aragón, un texto que protege las modalidades propias como el mejor testimonio del patrimonio cultural de la comunidad. 
El ejecutivo cumple de esta forma su compromiso de modificar la actual Ley de Lenguas para proteger y desarrollar las modalidades lingüísticas y derogar, al mismo tiempo, aquellos aspectos que imponen la denominada normalización del catalán y el aragonés. 
El proyecto de ley será remitido ahora a las cortes para su tramitación parlamentaria, ha indicado el consejero de Presidencia y portavoz del Gobierno aragonés, Roberto Bermúdez de Castro, en la rueda de prensa posterior al Consejo de Gobierno. 

El texto recoge las lenguas habladas en Aragón como aragonesas.

El texto aprobado reconoce las lenguas y modalidades habladas en Aragón como inequívocamente aragonesas y distingue dos zonas, una de utilización histórica de la lengua aragonesa propia de las áreas pirenaica prepirenaica y otra zona de utilización histórica predominante de la lengua aragonesa propia del área oriental de la comunidad con sus modalidades lingüísticas. El Gobierno de Aragón será quien declarará estas zonas y municipios de utilización, oídos los ayuntamientos afectados, que podrán, por su parte, establecer la denominación de su modalidad lingüística por razones históricas y culturales. 

aragonensi lingua



El proyecto de ley reconoce el derecho de los hablantes a usar las lenguas y modalidades lingüísticas propias y garantiza que se promoverá su recuperación y enseñanza en las zonas de utilización, teniendo en cuenta siempre que su aprendizaje es voluntario

En este sentido el texto se caracteriza por ser facultativo, eliminando cualquier aspecto impositivo en materia lingüística, explica el gobierno en un comunicado. '

Así, garantiza que en las zonas de utilización los ciudadanos podrán dirigirse a las administraciones públicas en las lenguas y modalidades propias de Aragón, dando a las administraciones la posibilidad de contestar en ellas. 

El Gobierno de Aragón contará con el asesoramiento de la Academia Aragonesa de la Lengua (catalana), una institución científica oficial que fijará las normas de uso de las lenguas y modalidades lingüísticas propias

Se 
unifican de esta forma la Academia de la Lengua Aragonesa y la Academia Aragonesa del Catalán y desaparece además el Consejo Superior de las Lenguas de Aragón. 

als presentz
1196, Pedro II, Osca, Huesca, Reino de Aragón, se parece al catalán, verdad?

Heraldo.es

La nueva Ley de Lenguas elimina la normalización del uso del catalán


Recoge y protege la pluralidad lingüística en el Pirineo y la zona oriental

ZARAGOZA. - La nueva Ley de Lenguas de Aragón, que deberá ser aprobada en las Cortes en los próximos meses, recogerá y protegerá la pluralidad lingüística de la comunidad en dos zonas concretas - Pirineo y área oriental -, pero elimina del documento la normalización del uso del catalán. El Consejo de Gobierno aprobó ayer el proyecto de ley de uso, protección y promoción de las lenguas y modalidades lingüísticas propias de Aragón, un texto que protege las modalidades propias como el mejor testimonio del patrimonio cultural de la Comunidad.

El Ejecutivo cumple de esta forma su compromiso de modificar la actual Ley de Lenguas para proteger y desarrollar las modalidades lingüísticas y derogar, al mismo tiempo, aquellos aspectos que imponen la denominada normalización del catalán y el aragonés.


El texto aprobado reconoce las lenguas y modalidades habladas en Aragón como inequívocamente aragonesas y distingue dos zonas, una de utilización histórica de la lengua aragonesa propia de las áreas pirenaica y prepirenaica y otra zona de utilización histórica predominante de la lengua aragonesa propia del área oriental (chapurriau) de la comunidad con sus modalidades lingüísticas.


chapurriau



El Gobierno de Aragón será quien declarará estas zonas y municipios de utilización, oídos los ayuntamientos afectados, que podrán, por su parte, establecer la denominación de su modalidad lingüística por razones históricas y culturales. El proyecto de ley reconoce el derecho de los hablantes a usar las lenguas y modalidades lingüísticas propias y garantiza que se promoverá su recuperación y enseñanza en las zonas de utilización, teniendo en cuenta siempre que su aprendizaje es voluntario. En este sentido el texto se caracteriza por ser facultativo, eliminando cualquier aspecto impositivo en materia lingüística, explica el Gobierno en un comunicado.


Así, garantiza que en las zonas de utilización los ciudadanos podrán dirigirse a las administraciones públicas en las lenguas y modalidades propias de Aragón, dando a las administraciones la posibilidad de contestar en ellas.

El Gobierno de Aragón contará con el asesoramiento de la Academia Aragonesa de la Lengua (catalana), una institución científica oficial que fijará las normas de uso de las lenguas y modalidades lingüísticas propias. Se unifican la Academia de la Lengua Aragonesa y la Academia Aragonesa del Catalán y desaparece además el Consejo Superior de las Lenguas de Aragón.

occitano, catalán, política, lingüística
occitano, catalán, política, lingüística

Als presentz, traducción de google
Texto en aragonés medieval que GOOGLE detecta como catalán, lo mismo pasa con valenciano, mallorquín, chapurriau y OCCITANO



Por su parte, CHA anunció que peleará en las Cortes para que se retire esta reforma que considera "una barbaridad que desprecia a las personas que hablan aragonés y catalán, que sentencia a muerte al aragonés y que se avergüenza del patrimonio lingüístico de Aragón como ocurrió durante la última dictadura".

Diario del alto Aragón