Mostrando las entradas para la consulta Salsas ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta Salsas ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

domingo, 3 de mayo de 2026

Sal

Sal, s. f., lat. sat, sel.
Aissi cum carn salva sals.
(chap. Així com la sal conserve la carn.)

Luis Latorre Albesa; cansaladé; Aissi cum carn salva sals.

Aimeri de Peguilain: Pus descobrir.
Ainsi comme sel conserve chair.
Sal de gemma. Trad. d'Albucasis, fol. 19.
Sel de gemme.
Fig. L'autre fan senes sal
Coblas, sirventes, dansas.
G. Riquier: Pus Dieu.
Les autres font sans sel couplets, sirventes, danses.
Tan gen y sabetz metre sal.
Aimeri de Peguilain: Pus ma belha.
Tant gentiment vous savez y mettre sel.
Loc. fig. No tem Peire Vidal...
Ni 'N Peguilhan de chansos metr' en sal. 
Hugues de l'Escure: De motz ricos.
Je ne crains Pierre Vidal... ni le seigneur Péguilain pour chansons mettre en sel.
ANC. FR. Ce mot, comme plusieurs de ceux qui ont changé l'A primitif en E, a conservé cet A dans ses dérivés: saler, salaison, salade, saline, salière, 
salpêtre, dessaler, etc., etc.
CAT. ESP. PORT. Sal. IT. Sale. (chap. Sal, sals; salmuera, salmueres.)

2. Saladura, s. f., salure, salaison.
La saladura de la mar.
(chap. La salabró del mar.)
Cola tota saladura en la veziga.
Liv. de Sydrac, fol. 47 et 81.
La salure de la mer.
Coule toute salure dans la vessie.
CAT. ESP. Saladura. (chap. Salabró, salabrós.)

3. Sali, s. m., salière.
La sal del sali prendon. Guillaume de Tudela.
Le sel de la salière ils prennent.
(chap. Salina, salines. ESP. Salina, salinas.)

4. Saliera, Saleira, s. f., salière.
Buffa fuec, salier' issuga.
Marcabrus: Dirai vos.
Souffle feu, salière essuie.
Loc. En Bonafe, qui us fez del oill saleira, 
Molt fo cortes, car n' ostet la lumeira.
T. de Bonnefoy et de Blacas: Seign' En.
Seigneur Bonnefoi, qui vous fit de l'oeil salière, moult fut courtois, parce qu'il en ôta la lumière.
IT. Saleira.

5. Salar, lat. salire, v., saler.
Fays o tot escorjar e salar las carns.
Roman de la Prise de Jérusalem, fol. 9.
Fait le tout écorcher et saler les chairs.
Part. pas. Ben mi tenc per paguat,
Si ay de peysson salat.
(chap. Be me ting per pagat, si ting peix salat.)
V. de S. Honorat.
Je me tiens bien pour payé, si j'ai du poisson salé.
Tro lai en la mar salada.
Bertrand de Born: Rassa mes.
Jusque là à la mer salée.
Fig. Tans i vey d' omes fatz
E tan de trop salatz.
P. Cardinal: Selh jorn que. Var.
Tant j'y vois d'hommes fades et tant de trop salés.
CAT. ESP. Salar. PORT. Salgar. IT. Salare. (chap. Salá: salo, sales, sale, salem o salam, saléu o saláu, salen; yo salaré; yo salaría; si yo salara la carn tindría carn salada : cansalada.)

6. Sals, adj., lat. salsus, salé.
Causas salsas so... (mundificativas) mondificativas.
Causas salsas ni frichura ni raust.
Eluc. de las propr., fol. 270 et 86.
Les choses salées sont... purificatives.
Choses salées ni friture ni rôt.
ANC. ESP. PORT. IT. Salso. (chap. Salat, salats, salada, salades.)

7. Salseza, s. f., lat. salsedo, salure.
Causas salsas... per salseza... et nitrozitat mundifico l' estomach.
Eluc. de las propr., fol. 270.
Choses salées... par salure... et acidité nettoient l'estomac.
IT. Salsezza.

8. Salina, s. f., lat. salina, saline.
Penre sal de las salinas.
Rég. des États de Prov., 1401.
Prendre sel des salines.
CAT. ESP. PORT. IT. Salina. (chap. Salina, salines.)

9. Saliner, Salinier, s. m., lat. salinarius, salinier, marchand de sel.
Tota manieyra de gens pagaran... officiers, monediers, saliniers, clercx.
Tit. de 1424. Hist. de Languedoc, t. IV, pr., col. 422.
Toute manière de gens paieront... officiers, monnayeurs, saliniers, clercs.
CAT. Saliner. ESP. Salinero. (chap. Saliné, salinés, salinera, salineres; mercadé de sal.)
- Salière. 
Cotels et saliners pauzo. Eluc. de las propr., fol. 75.
(chap. Gaviñets y salés (o saleros) posen.)
Couteaux et salières posent.

10. Salsa, s. f., sauce.
Gardar... la gola sobre tot de salsas e de especias.
(chap. Guardá... la gola sobre tot de salses y de espessies.)
V. et Vert., fol. 85. 
Préserver... la gorge surtout de sauces et d'épices.
Loc. Ti farem tal salsa
Don tos temps mays auras vileza.
V. de S. Honorat.
Nous te ferons telle sauce dont toujours davantage tu auras avilissement.
Prov. Aital salsa, aital pebrada.
R. Vidal: En aquel.
Telle sauce, telle poivrade.
CAT. ESP. IT. Salsa. (chap. Salsa, salses; salseta, salsetes.)

11. Salsayron, s. m., saucier. 
Vayssela, platz, escudelas, salsayrons.
(chap. Vajilla, plats, escudelles, salseres.)
Tit. de 1438. Hist. de Nîmes, t. III, pr., p. 257.
Vaisselle, plats, écuelles, sauciers.
(chap. Salsera, salseres.)

12. Salpicar, v., saupoudrer, éparpiller.
De l' escorsa de la milgrana,
Cant er arsa e polverada,
Salpicaretz una vegada.
Deudes de Prades, Auz. cass.
De l'écorce de la grenade, quand elle sera brûlée et pulvérisée, vous saupoudrerez une fois.
CAT. ESP. PORT. Salpicar. (chap. Esquichá es salpicar. En este sentit, es escampá, tirá uns polsets, espolsá.)

13. Salgema, Salgemma, s. m., sel gemme.
De salgema hi gitatz un pauc.
Deudes de Prades, Auz. cass.
De sel gemme vous y jetez un peu.
IT. Salgemma.

14. Salnitre, s. f., lat. salnitrum, sel de nitre, salpêtre.
De la carn que deura manjar
Ab salnitre faitz polverar.
Deudes de Prades, Auz. cass.
De la chair qu'il devra manger avec salpêtre faites pulvériser.
CAT. Salnitre. ESP. PORT. Salitre. IT. Salnitro. (chap. Salitre, salitres.)

15. Samaciu, adj., lat. salmacidus, saumâtre. 
Alcunas liquors geysho... de las venas de la terra cum ayga samaciva, nitroza, alluminoza. Eluc. de las propr., fol. 272.
Aucunes liqueurs sortent... des veines de la terre comme eau saumâtre, nitreuse, alumineuse.
(chap. Geysho : ixen.)

16. Salsuginos, adj., du lat. salsuginem, salsugineux, qui a goût de sel.
La terra la ret salsuginoza. Eluc de las propr., fol. 150.
La terre la rend salsugineuse.
IT. Salsuginoso.

17. Salsuginozitat, s. f., salsuginosité, qualité de ce qui est salsugineux.
Ayga fluvial, dins las venas de la terra colada, rema ses salsuginozitat, e pren dossor. Eluc. de las propr., fol. 150.
Eau fluviale, dans les veines de la terre coulée, reste sans salsuginosité, et prend douceur.

13. Salari, Salary, Selari, s. m., lat. salarium, salaire.
Per lo salary de la grossa del instrument. Fors de Bearn, p. 1094.
Pour le salaire de la grosse de l'instrument.
Volon 1 florin per jorn... sia reduch aquel salari.
Rég. des États de Prov., 1401.
Ils veulent un florin par jour... que soit réduit ce salaire.
Loc. prov. Pero a luoc et a temps
Val cascus per son selari.
G. Olivier d'Arles, Coblas triadas. 
Pourtant en lieu et en temps vaut chacun pour son salaire.
CAT. Salari. ESP. PORT. IT. Salario. (chap. Salari, salaris; antigamén se pagabe lo jornal en sal, tan valor teníe.)

lunes, 26 de noviembre de 2018

esquirola, esquiroles

La esquirola es una classe de ensiam risat o esturrufat, bastán amarc, pero menos que la endivia. Es de la família de la chicoria, achicoria.

escarola en castellá

Chicorée scarole en fransés :https://fr.wikipedia.org/wiki/Chicor%C3%A9e_scarole

Escarola, digestiva y saludable para la vesícula biliar Esta verdura, típica de invierno, contiene muy pocas calorías, mucha fibra, y vitaminas muy necesarias para mujeres embarazadas.

Uno de los ingredientes estrella para las ensaladas de invierno es la escarola ya que ahora es su temporada en el mercado, ofreciéndonos su mayor esplendor y calidad. De hecho, en la antigüedad la escarola se consumía como sustituta de la lechuga en los meses de invierno, por su resistencia a las bajas temperaturas.

La escarola es una verdura de bajo poder calórico (solamente 24 Kcal por cada 100 gr), como la mayoría de verduras, esto es debido a su bajo contenido en nutrientes energéticos. Su contenido en hidratos de carbono es muy bajo, unos 3 gramos por 100 gr de porción comestible, y el de lípidos es prácticamente inexistente, y es muy rica en agua. De hecho, cerca de un 95% de su composición es agua, de ahí que sea un alimento ligero pero saciante por su contenido en fibra.

Las hojas de la escarola son ligeramente amargas, nacen del cuello de la planta y están divididas en segmentos estrechos y retorcidos y sus extremos son muy dentados. “Los principios amargos que encontramos en sus hojas llamada intibina, estimulan el apetito, favorecen la digestión y aumentan la actividad de la vesícula biliar” explica la nutricionista Marta Sanz.

Resulta aconsejable el consumo de escarola para aquellas personas que padecen trastornos de la vesícula biliar, hígado perezoso, dispepsia, pérdida del apetito etc.

“Las vitaminas a destacar son la vitamina C, que contiene 13 mg por cada 100 de porción comestible, y las vitaminas del grupo B destacando principalmente los folatos. 100 gramos de porción comestible nos aportan 267 microgramos de folatos, cubriendo el 43 % de la ingesta diaria recomendada para los hombres y las mujeres entre 20-39 años” explica Sanz.

Los folatos son el ácido fólico natural y intervienen en la producción de glóbulos rojos y blancos, en la síntesis de material genético y en la formación de anticuerpos. Por lo tanto, es muy recomendable el consumo de escarola para las mujeres embarazadas, ya que la deficiencia de folatos durante las primeras semanas de gestación puede provocar en el futuro bebé defectos del tubo neural como la espina bífida o la anencefalia. La escarola también contiene vitaminas liposolubles y destaca la vitamina A (73 microgramos por 10 gr de porción comestible). Sanz asegura que, “esta vitamina es esencial para la visión, la piel, el buen funcionamiento del sistema inmunitario y además es antioxidante”. Los minerales más abundantes en la escarola son el calcio( 67 mg), fósforo (40 mg) hierro(1,3 mg) y el potasio (387 mg) por 100 gramos de porción comestible. El potasio contribuye a combatir el estrés y actúa como calmante del sistema nervioso; de ahí que las personas que sufren problemas de sueño deban consumirla para cenar para dormir mejor.

“El calcio y el hierro de la escarola no son muy bien absorbidos si comparamos su absorción con minerales que provienen de origen animal, ya que la fibra presente en la escarola interfiere en la absorción a nivel intestinal de estos minerales” explica Sanz.

¿Cómo elegir la mejor escarola?

Conviene elegir las escarolas de hojas frescas, firmes, tiernas y de buen color verde, sobre todo las externas, y rechazar las de colores parduscos o amarillentos.

Una vez en casa, se desechará cualquier envoltorio que impida su respiración, se retirarán las hojas deterioradas que puedan estropear al resto y la guardaremos en el frigorífico o en un lugar fresco y protegido de la luz. Es aconsejable conservarlas sin lavar porque una vez lavadas se han de consumir en uno o dos días.

Principalmente se prepara cruda, ya que así conserva todo su valor nutritivo. Se debe trocear justo en el instante antes de consumirla para que no pierda vitaminas.

Por su peculiar sabor se puede mezclar perfectamente con un sinfín de ingredientes y aliñarla con aceite de oliva, ajo, vinagre, sal o, en su defecto, con salsas. Una de las recetas de escarola más conocidas, sobre todo en Cataluña, es el Xató, una ensalada de escarola, bacalao, anchoas y salsa romesco.

También podemos incluir la escarola en aperitivos, cremas, purés o sándwiches.

//

Vore esquirol

jueves, 5 de septiembre de 2024

Pasta - Pacha

Pasta, s. f., pâte.

Voyez Denina, t. III, p. 57, et Muratori, Diss. 33.

Si com lo levat corromp la pasta, e la torna a sa sabor.

V. et Vert., fol. 85.

Ainsi comme le levain corrompt la pâte, et la tourne à sa saveur. 

Que non aia blat ni vi ni pan ni pasta. 

Un Troubadour Anonyme, Coblas esparsas.

Qu'il n' ait blé ni vin ni pain ni pâte.

Aquest pa apellan nostre, car fo fag de nostra pasta.

V. et Vert., fol. 43. 

Ce pain nous appelons nôtre, car il fut fait de notre pâte. 

CAT. ESP. IT. Pasta. (chap. Pasta, pastes; pastera, pasteres: aon se guardabe la pasta o lleute pera a fé pa. Pasteta, pastetes : ademés de diminutiu de pasta, ere lo fang que féem cuan erem chiquets; pasterada, pasterades.)

lleute

2. Pastela, s. f., pastille.

De vipra se fan pastelas... contra veir. Eluc. de las propr., fol. 162.

De vipère se font pastilles... contre venin.

(chap. Pastilla, pastilles; en este cas, de escursó se fan pastilles... contra veneno; antídoto.)

3. Pastar, v., faire de la pâte, gâcher, délayer, broyer.

De barutelar..., de pastar. Cartulaire de Montpellier, fol. 59.

De bluter..., de faire de la pâte. 

Part. pas. L' onhemen es complitz 

E pastatz e pestritz.

P. Cardinal: Sel que fes. 

L' onguent est composé et délayé et pétri.

CAT. Pastar. (chap. pastá: pasto, pastes, paste, pastem o pastam, pastéu o pastáu, pasten; pastat, pastats, pastada, pastades.)

4. Pestre, s. m., lat. pistorem, pétrisseur, boulanger.

Sai esser pestres e cocx.

Raimond d'Avignon: Sirvens suy. 

Je sais être boulanger et cuisinier. 

Li pestres que fan lo pan a vendre.

Coutume d'Alais. Arch. du Roy., K, 704. 

Les pétrisseurs qui font le pain à vendre. 

IT. Pistore. (chap. Pastadó, pastadós.)

5. Pastoressa, Pestoresa, s. f., pétrisseuse, boulangère.

De cada pastoressa, que fassa pan a vendre. 

Tit. de 1246. Arch. du Roy., comtes de Toulouse. 

De chaque pétrisseuse, qui fasse pain à vendre. 

De pestres e de pestoresas de Monpeslier. 

Statuts de Montpellier, du XIIIe siècle.

De boulangers et de boulangères de Montpellier.

(chap. Pastadora, pastadores.)

6. Pestoria, s. f., boulangerie.

Perda e cesse de tot en tot de son ofizi de pestoria per tres ans.

Statuts de Montpellier, du XIIIe siècle.

Qu'il perde et qu'il se désiste de tout en tout de son métier de boulangerie pendant trois ans.

7. Pestrir, Prestir, v., du lat. pistrina, pétrir, façonner.

De cela aiga prestiron. Guillaume de Tudela.

De cette eau ils pétrirent.

Fig. Als clercx se laisso pestrir.

P. Cardinal: Qui vol sirventes.

Par les clercs ils se laissent pétrir.

8. Empastar, v., empâter.

Fig. Empastatz coblas

Ab soill de descovinensa.

Lanfranc Cigala: Lantelm qui us.

Vous empâtez des couplets avec fange d' inconvenance.

- Part. pas. substantiv. Pâté.

An aste o empastat. Brev. d'amor, fol. 130. 

Ont broche ou pâté. 

De salsas de girofle e de bos empastatz.

Izarn: Diguas me tu.

De sauces de girofle et de bons pâtés.

ANC. CAT. ESP. PORT. Empastar. IT. Impastare. (chap. Empastá; fanguejá; fé pastetes; fé paté; fé empastres.)


Pastenaga, s. f., lat. pastinaca, carotte.

Herbas ab razitz trop nutritivas, quals so raba et pastenaga.

(chap. Herbes en arraíls mol nutritives, com son raba (o churuvía) y safranoria, sanfandoria y varians.)

Eluc. de las propr., fol. 220 et 221.

Herbes avec racines fort nutritives, telles que sont rave et carotte. 

CAT. Pastanaga. PORT. IT. Pastinaca. (ESP. Zanahoria. 

Chap. safranoria : del coló del safrá : taronja, sanfandoria y varians).

safranoria : del coló del safrá : taronja, sanfandoria y varians

2. Pastenegla, s. f., carotte.

Prenetz pastenegla, verben' e cost,

E cozetz lo fort tot ensemps.

Deudes de Prades, Auz. cass.

Prenez carotte, verveine et coq, et cuisez-le fort tout ensemble.


Patac, s. m., patart, sorte de monnaie.

En moneda de papa XXIII gros, VII patacs bons.

Tit. de 1428. Hist. de Nîmes, t. III, pr., p. 226.

En monnaie de pape vingt-trois gros, sept patarts bons.


Pataris, s. m., paterin, sectaire vaudois.

Los truans pataris, que van per lo setgle..., tan enportunamens mostron lurs paupertatz. V. et Vert., fol. 69.

Les gueux paterins, qui vont par le monde..., si importunément montrent leur pauvreté.


Patena, Padela, s. f., lat. patena, patène. 

La patena era hornada entorn de noblas peyras presiosas. Philomena.

(chap. La patena estabe adornada en rogle (voltada) de nobles pedres pressioses.)

La patène était ornée autour de nobles pierres précieuses.

Las causas sagradas ni la padela del calix.

(chap. Les coses sagrades ni la patena del cáliz.)

Cat. dels apost. de Roma, fol. 19.

Les choses sacrées ni la patène du calice.

CAT. ESP. PORT. IT. Patena. (chap. Patena, patenes.)


Patent, adj., lat. patentem, patent.

Exemple patent e manifest. Arbre de Batalhas, fol. 70. 

Exemple patent et manifeste.

Baylar sas lettras patentas en forma authentica.

Tit. de 1424. Hist. de Languedoc, t. IV, pr., col. 426. 

Bailler ses lettres-patentes en forme authentique.

Doas letras patens e doas clauzas. Tit. de 1392. Bailliage de Sisteron.

(chap. Dos lletres patentes y dos tancades.)

Deux lettres-patentes et deux closes.

CAT. Patent. ESP. PORT. IT. Patente. (chap. Patén, patens, patenta, patentes.)


Pati, s. m., pays.

Depopulet lo pati arvernicimi.

El pati de Lemotjas.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 145.

Dépeupla le pays auvergnat.

Au pays de Limoges.

Pierre, Peire; d' Alvernha, Alverne, Auvergne (1130 – 1190)

Patir, v., lat. pati, pâtir, souffrir.

A luec en meillura

Qui pas amesuradamen.

B. Zorgi: Totz hom qu'enten.

Parfois en améliore qui pâtit raisonnablement. 

E 'l mal qu' el pat li nede sa propria colpa..., el s' auci, cant lo mal que pat non reconois aver deservit. Trad. de Bède, fol. 11.

Et que le mal qu'il souffre lui nettoie sa propre faute..., il se tue, quand il ne reconnaît pas avoir mérité le mal qu'il souffre.

CAT. Patir. ESP. PORT. Padecer. IT. Patire. 

(chap. Patí: patixgo o patixco, patixes, patix, patim, patiu, patixen; patit, patits, patida, patides.

A Beseit ñabíe un chiquet que los va demaná una bissicleta als reixos.
Li van portá un patí o patinet. Lo chiquet plorabe y díe: “no vull patí”, y son yayo li va contestá: “pos no patixques o patixgues.”

los reixos de Orient eren cataláns

2. Patient, Pacient, Pascien, Passien, adj., lat. patientem, patient, endurant, souffrant, tolérant, paisible.

S' afina e s' adoussis

Lo bons paupres paciens

En las trebalhas cozens.

P. Cardinal: Pus ma boca. 

Le bon pauvre patient s'épure et s'adoucit dans les tribulations cuisantes.

Devem esser patient vers los mals que hom nos fai. 

Trad. de Bède, fol. 21. 

Nous devons être endurants à l'égard des maux qu'on nous cause.

Fig. Patz passien ven del Senhor

Que, per nos, pres carn, e moric.

Gavaudan le Vieux: Patz passien.

Paix paisible vient du Seigneur qui, pour nous, prit chair, et mourut.

Subst. Si 'l pasciens es vigoros. Brev. d'amor, fol. 95. 

Si le patient est vigoureux. 

Vianda deu estre ministrada segon la diversitat de la malautia, segon la virtut del pacient. Eluc. de las propr., fol. 74. 

Nourriture doit être administrée selon la diversité de la maladie, selon la force du patient. 

CAT. Pacient. ESP. PORT. Paciente. IT. Paziente. 

(chap. Passién, passiens, passienta, passientes.)

3. Paciencia, Pasciensa, s. f., lat. patientia, patience, tranquillité d'âme. Per que Dieus fa, ses pro, far penedensa 

Als crestias crestatz de paciensa.

G. Riquier: Fortz guerra. 

C'est pourquoi Dieu fait, sans profit, faire pénitence aux chrétiens privés de patience.

Pasciencia es lo escut daurat que sosten totz los colps per la amor de Dieu, e cobriss home de totas partz. V. et Vert., fol. 65. 

La patience est l' écu doré qui soutient tous les coups pour l'amour de Dieu, et couvre l'homme de toutes parts. 

Adv. comp. Li requeron que portes

Sos mals en vera pacienza. V. de S. Honorat. 

Lui requièrent qu'il portât ses maux en véritable patience.

Loc. Los fatz de Jhesu Crist non as en pacienza. V. de S. Honorat. 

Les faits de Jésus-Christ tu n' as en patience (ne peux supporter).

CAT. ESP. PORT. Paciencia. IT. Pazienza. (chap. Passiensia, passiensies.)

4. Patienment, Pacienmen, adv., patiemment.

Si pacienmen o soste. Brev. d'amor, fol. 59. 

Si patiemment il le supporte. 

Ieu te pregui que mi auias patienment.

(chap. Yo te demano que me escoltos passienmen.)

Trad. des Actes des Apôtres, ch. 26. 

Je te prie que tu m'écoutes patiemment. 

CAT. Pacientment. ESP. PORT. Pacientemente. IT. Pazientemente.

(chap. Passienmen : en passiensia.)

5. Passio, s. f., lat. passio, passion, souffrance, maladie.

Verbs es una part d'oratio significans actio o passio. 

Leys d'amors, fol. 73.

Le verbe est une partie d'oraison signifiant action ou passion.

Suffriron passion per mans de Sarrazins. V. de S. Honorat.

(chap. Van patí passió a mans dels Moros.)

Souffrirent passion par mains de Sarrasins.

Greus passios et mortals. Eluc. de las propr., fol. 31. 

Graves maladies et mortelles.

Il se dit plus particulièrement en parlant de Jésus-Christ.

Venc, per nostre salvamen, 

Recebre mort e passio.

Pierre d'Auvergne: Lo Senher. 

Vint, pour notre salut, recevoir mort et passion.

Creessen Deu que sostenc passio. Poëme sur Boèce. 

Qu'ils crussent Dieu qui supporta passion.

- Mouvements charnels.

Aquel deu donar issemple en totas maneiras, que es morz en totas las passios de la charn. Trad. de Bède, fol. 80. 

Celui-là doit donner exemple en toutes manières, qui est mort pour toutes les passions de la chair.

Al cor me toca una tals passios.

P. Vidal: Aissi m'ave. 

Au coeur me touche une telle passion. 

CAT. Passió. ESP. Pasión. PORT. Paixão. IT Passione. 

(chap. Passió, passions.)

6. Passionar, v., tourmenter, supplicier.

Part. pas. Fon passionatz fora la porta.

Trad. de l'Épître de S. Paul aux Hébreux. 

Fut tourmenté hors de la porte.

Motz sanhs son passionatz per diversas provincias.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 21.

De nombreux saints sont martyrisés dans diverses provinces.

IT. Passionare. (chap. atormentá, causá suplissi, torturá, martirisá.)

7. Passibilitat, s. f., lat. passibilitatem, passibilité, sensibilité.

Terra... ha major passibilitat. Eluc. de las propr., fol. 157.

La terre... a plus grande sensibilité.

CAT. Passibilitat. ESP. Pasibilidad. PORT. Passibilidade. IT. Passibilità, passibilitate, passibilitade. (chap. Sensibilidat, sensibilidats: passibilidat, passibilidats.)

8. Passiu, adj., lat. passivus, passif.

L' autre es dit entendement passiu. Eluc. de las propr., fol. 22.

L'autre est dit entendement passif.

- Subst. Terme de grammaire.

L' actiu, lo passiu e 'l neutri.

Tres significatios... l' activa, la passiva, la neutrals.

Leys d'amors, fol. 74 et 100.

L' actif, le passif et le neutre.

Trois significations... l' active, la passive, la neutre.

CAT. Passiu. ESP. (pasivo) PORT. IT. Passivo. 

(chap. Passiu, passius, passiva, passives.)

9. Passivamen, adv., passivement.

Doas manieras de significar, so es activamen e passivamen.

Leys d'amors, fol. 74. 

Deux manières de signifier, c'est-à-dire activement et passivement.

ESP. Pasivamente. PORT. IT. Passivamente. (chap. Passivamen.)

10. Inpacient, adj., lat. impatientem, impatient.

Els so inpaciens, et fan rezistencia. Eluc. de las propr., fol. 32.

Ils sont impatients, et font résistance.

CAT. Impacient. ESP. PORT. IT. Impaciente. 

(chap. Impassién, impassiens, impassienta, impassientes.)

11. Inpaciencia, Enpaciencia, s. f., lat. impatientia, impatience.

Non pot esser soptatz ni torbatz per ira ni per inpaciencia.

Per sa enpaciencia.

V. et Vert., fol. 58 et 13.

Ne peut être surpris ni troublé par colère ni par impatience.

Par son impatience.

CAT. ESP. PORT. Impaciencia. IT. Impazienza. 

(chap. Impassiensia, impassiensies.)

12. Compatir, v., lat. compatiri, compatir, avoir pitié.

Part. prés. Fos piatos ni compaciens ni misericordios. V. et Vert., fol. 82.

Fut sensible et compatissant et miséricordieux.

CAT. Compadexer. ESP. PORT. Compadecer. IT. Compatire.

(chap. Compadí, compadís: co + patí : patí en algú : tindre piedat, misericordia.)

13. Compassio, s. f., lat. compassio, compassion. 

Ab pietat et ab compassio. V. et Vert., fol. 61. 

Avec pitié et avec compassion.

- Douleur, souffrance, affliction.

Cant 1 membre es malautes o nafratz, gran compassio n' a lo cors.

V. et Vert., fol. 57.

Quand un membre est malade ou blessé, grande souffrance en a le corps.

CAT. Compassió. ESP. Compasión. PORT. Compaixão. IT. Compassione.

(chap. Compassió, compassions.)


Patz, s. f., lat. pax, paix, repos, tranquillité. 

Bona patz mi platz, quan dura,

E patz forsada no m platz ges.

Bertrand de La Barthe: Foilla ni flors. 

Bonne paix me plaît, quand elle dure, et paix forcée ne me plaît point.

Ben volgra qu' el reis dels Frances 

E 'l reis engles fezeson patz.

Pons de Capdueil: En onor. 

Je voudrais bien que le roi des Français et le roi anglais fissent paix.

Loc. Ilh escoutan, e feron patz. V. de S. Honorat. 

Ils écoutent, et firent paix.

Adv. comp. Ieu n' am mais soffrir en patz

Penas e dans e dolor.

Alfonse II, Roi d'Aragon: Per mantas.

J'aime mieux en souffrir en paix peines et dommages et douleur. 

Joves, deu far guerra e cavalaria, 

E, quant er veillz, taing ben qu' en patz estia.

Rambaud de Vaqueiras: Del rei d'Aragon. 

Jeune, il doit faire guerre et chevalerie, et quand il sera vieux, il convient bien qu'il soit en repos.

ANC. CAT. Patz (MOD. Pau). ESP. PORT. Paz. IT. Pace. (chap. Pas o pau.)

2. Pazibletat, s. f., tranquillité, paix.

La segurtatz de princes fai plus certana pazibletatz.

Tals deu esser pazibletatz de prince.

Trad. de Bède, fol. 8 et 6. 

La sûreté de princes fait tranquillité plus certaine.

Telle doit être tranquillité de prince.

(chap. Tranquilidat : pas o pau.)

3. Pazible, Paizible, Paisible, adj., paisible, tranquille, calme.

Per aysso especialmens son appellatz homes pazibles filhs de Dieu.

Cant elhs seran en pazibla possessio de l' heritatge de lur payre.

V. et Vert., fol. 105. 

Pour cela spécialement les hommes paisibles sont appelés fils de Dieu.

Quand ils seront en paisible possession de l'héritage de leur père.

Mais val hom seglars paizibles que morgues iraissables.

Trad. de Bède, fol. 62. 

Mieux vaut homme du monde paisible que moine irascible.

Subst. Bonazuratz son los pazibles, car ells seran appellatz fils de Dieu.

V. et Vert., fol. 105. 

(chap. Benaventurats són los passifics, ya que ells sirán nomenats fills de Deu.)

Bienheureux sont les paisibles, car ils seront appelés fils de Dieu.

(chap. Passífic, passifics, passífica, passífiques; calmat, calmats, calmada, calmades; tranquil, tranquils, tranquila, tranquiles.)

4. Paziblament, Paziblamen, adv., paisiblement, tranquillement.

Tro, a tota lur voluntat, 

Paziblamen aio pauzat

Sant Alexi al monimen.

V. de S. Alexis. 

Jusqu'à ce que, selon toute leur volonté, ils aient posé tranquillement saint Alexis au tombeau.

Vera pacientia, es cant hom sufri los mals que hom li fai paziblament.

Trad. de Bède, fol. 21.

Véritable patience, c'est quand l'homme souffre paisiblement les maux qu'on lui fait.

5. Pacific, Passific, Passiffic, adj., lat. pacificus, pacifique, paisible, tranquille.

El es pacific senhor de la dita terra. Chronique des Albigeois, col. 20. 

Il est tranquille possesseur de ladite terre.

Devon tenir la Gleysa passifica. Arbre de Batalhas, fol. 161. 

Ils doivent tenir l'Église paisible.

CAT. Pacific. ESP. (pacífico) PORT. IT. Pacifico. (chap. Passífic.)

6. Pacificar, v., lat. pacificare, pacifier, tranquilliser.

Semenan discordias, e non pacifican. La Confessio.

Sèment discordes, et ne pacifient pas. 

CAT. ESP. PORT. IT. Pacificare. (chap. Passificá: passifico, passifiques, passifique, passifiquem o passificam, passifiquéu o passificáu, passifiquen; passificat, passificats, passificada, passificades.)

7. Pacifficament, Pacificamen, adv., pacifiquement, tranquillement.

Los tractar ben e pacificamen. Chronique des Albigeois, col. 8. 

Les traiter bien et pacifiquement.

Pacifficament, bonament, en pacz.

Tit. de 1402, Bordeaux. Cab. Monteil. 

Pacifiquement, bonnement, en paix.

CAT. Pacificament. ESP. (pacíficamente) PORT. IT. Pacificamente.

(chap. Passíficamen : en pas o en pau.)

8. Pagar, Paguar, Paiar, Payar, v., lat. pacare, payer, satisfaire, acquitter. Voyez Denina, t. III, p. 54.

Quan Peire Pelissiers volc l' aver recobrar, lo Dalfins no 'l volc pagar.

V. de Pierre Pélissier. 

Quand Pierre Pélissier voulut recouvrer l'argent, le Dauphin ne voulut pas le payer. 

Los deutes que devia trastotz li vai paguar. V. de S. Honorat.

Les dettes qu'il devait toutes il va lui acquitter. 

Coblas e motz, cordos, anel e guan

Solian pagar los amadors un an.

H. Brunet: Pus lo dous. 

Couplets et mots, cordons, anneaux, et gants soulaient satisfaire les amoureux un an.

Fig. Longamen lo paget esta dona ab sas folas promessas.

V. de Savari de Mauléon.

Longuement le paya cette dame avec ses folles promesses.

Que m fai del mieu turmen pagar.

B. Calvo: Tant auta. 

Vu qu'elle me fait du mien tourment payer. 

Loc. Ieu am trop mais frug que flor, 

E mais ric don de senhor

Que si m pagava del ven.

T. de Blacas et de Rambaud de Vaqueiras: En Raimbaud.

J'aime beaucoup plus fruit que fleur, et plus riche présent de seigneur que s' il me payait du vent.

Prov. Vos mi paguatz d'autrui borsel.

Cercamons: Car vei. 

Vous me payez de la bourse d'autrui. 

Subst. Ben pot esser fis qu' al pagar 

Venra centismes gazardos.

Giraud de Borneil: Ben es adregz. 

Il peut bien être sûr qu'au payer viendra centuple gain.

Part. pas. Si 'l fetz tan d'onor qu'el s'en tenc fort per pagatz.

V. de Bertrand de Born.

Ainsi lui fit tant d'honneur qu'il s'en tint fort pour payé.

K. iratz e mal paguatz de la mort de sa compainha. Philomena.

Charles chagriné et mal satisfait de la mort de sa compagne.

Non es dona el mon que no s degues tener per pagada de sa amor.

V. de Gaucelm Faidit.

Il n'est dame au monde qui ne se dût tenir pour payée de son amour.

ANC. FR. Tout son despens li a payet.

Nouv. rec. de fables et cont. anc., t. 1, p. 100.

Les parchoniers qui auroient paiet leur part de l' héritaige.

Paix de Valenciennes, 1114, p. 434.

CAT. ESP. PORT. Pagar. IT. Pagare. 

(chap. Pagá: pago, pagues, pague, paguem o pagam, paguéu o pagáu, paguen; pagat, pagats, pagada, pagades.)

9. Paga, Pagua, Paia, Paya, s. f., paie, paiement, solde.

Recebon paga temporal. Brev. d'amor, fol. 68. 

Reçoivent paie temporelle. 

En Uc, lo sart, o sap qui fe la paia.

Lanfranc Cigala: Ramon Robin. 

Le seigneur Hugues, le tailleur, qui fit le paiement, le sait.

Deziron la mort ayssi co fay lo logadier la hora de sa paga.

V. et Vert., fol. 33. 

Désirent la mort ainsi comme fait le mercenaire l'heure de sa paie.

Loc. fig. Quar a la pagua van tut

L' enganat e l' enganaire.

P. Cardinal: Razos es.

Car à la paie ils vont tous le trompé et le trompeur.

CAT. ESP. PORT. IT. Paga. (chap. Paga, pagues; pagueta, paguetes.) 

10. Pagamen, Paguamen, Paiamen, Payamen, s. m., paiement, rétribution.

Cel que non fai paiamen.

B. Zorgi: Atressi cum. 

Celui qui ne fait pas paiement. 

Ses payamen o ses jauzir.

Raimond de Miraval: Res contr' amors.

Sans rétribution ou sans jouir.

CAT. Pagament. ESP. PORT. IT. Pagamento. (chap. Pagamén, pagamens.)

11. Pagaire, Pagador, s. m., lat. pacator, payeur. 

Deveire e pagaire. Tit. de 1198. Arch. du Roy., J. 320. 

Débiteur et payeur.

Devedor e pagador principals. Tit. de 1278. Château de Capdenac. Débiteur et payeur principaux.

- Adj. Payable.

Quinze livras de cens... pagaduyras cascun an.

Tit. de 1386. Bordeaux. Cab. Monteil. 

Quinze livres de cens... payables chaque année.

(chap. Pagable, pagables; pagadó, pagadós, pagadora, pagadores.)

12. Apagar, Apaguar, Apaiar, Apaziar, v., apaiser, calmer, pacifier.

Apagaran se entre lor. Trad. du lapidaire de Marbode. 

S' apaiseront entre eux. 

Lengua suaus apaia ira. Trad. de Bède, fol. 21. 

Langue douce apaise colère. 

Pens e sospir, e puois m' apai.

B. de Ventadour: Ara no. 

Je pense et soupire, et puis je m'apaise. 

Us dous dezirs me ten guay e m' apaya.

Pons de Capdueil: Humils e fis. 

Un doux désir me tient gai et me calme. 

Part. pas. Lo cors toz apasiaz.

La pessa ben apaziada e serena. 

Trad. de Bède, fol. 12 et 18. 

Le coeur tout calmé. 

La pensée bien apaisée et sereine.

Subst. Om troba en l' Avangeli: Benaurat li apaziat.

Trad. de Bède, fol. 18.

On trouve dans l'Évangile: Bienheureux les pacifiés.

- Se complaire, s'affectionner, s'attacher, s'appuyer.

Vielha la tenc si de dos drutz s' apaya. 

Bertrand de Born: Belh m'es. 

Je la tiens vielle si elle s'affectionne à deux amants.

Ges per so, dona, no us cal temer,

En dreg d'amor, qu'ieu vas autra m' apays.

Pons de Capdueil: Tant m' a donat. 

Point pour cela, dame, il ne vous faut craindre, en justice d'amour, que vers autre je m' affectionne. 

Vei mort jovent e valor

E pretz, que non trob' on s' apays.

P. Vidal: Per pauc de. 

Je vois morte grâce et valeur et mérite, vu qu'elle ne trouve où elle s' appuye. 

Si la guerra no s' apaia,

Crestiantatz greu sera que non caia.

Lanfranc Cigala: Quan vei far. 

Si la guerre ne s' apaise, il sera difficile que chrétienté ne tombe pas.

Leu s' apai e leu s' ira.

Raimond de Miraval: Er ab la. 

Facilement s'apaise et facilement s'irrite. 

ANC. FR. De ce mon coeur s'apaie

Qu'en nul païs n' a gent plus douce ne plus vraie.

Roman de Berte, p. 13. 

Li autre pélerin... se tenroient touz apaiés de faire leur pélerinage. Joinville, p. 116.

CAT. ESP. PORT. Apagar. IT. Appagare.

(chap. Apagá, apagás; aplacá, aplacás. Apago, apagues, apague, apaguem o apagam, apaguéu o apagáu, apaguen; apagat, apagats, apagada, apagades.)

13. Apagansa, s. f., satisfaction, contentement.

No us cal aver doptansa

De mi, c' ab leu d' apagansa

M' auretz del tot tos temps a vostre latz.

Raimond de Miraval: Ben aia 'l.

Il ne vous faut avoir doute de moi, vu qu'avec peu de contentement vous m'aurez entièrement toujours à votre côté.

14. Despagamen, s. m., désappointement, mécontentement.

En despagamen

Venon ades aital afar.

R. Vidal de Bezaudun: En aquel.

En désappointement tournent incessamment telles affaires.

ANC. CAT. Despagament. ANC. ESP. Despagamiento.

(chap. Despagamén : mal contentamén : desilusió.)

15. Despagar, Despaguar, v., désappointer, fâcher, mécontenter.

Part. pas. Non deu esser blasmatz,

Car mot n'es despagatz.

G. Riquier: Per re non.

Il ne doit pas être blâmé, parce que moult il en est désappointé.

Tan m' an lunhat li miei peccat

De ton Filh que ieu ay despagat.

Los VII Gaugs de Maria.

Tant les miens péchés m'ont éloigné de ton Fils que j'ai mécontenté.

Estan despagatz 

Entr' els mantas vetz l' an.

G. Riquier: Si m fos. 

Ils sont fâchés entre eux maintes fois l' an.

Ni 'l trobes despaguat en re.

R. Vidal de Bezaudun: En aquel.

Ni le trouvât mécontenté en rien.

ANC. CAT. ANC. ESP. Despagar.

16. Pactio, s. f., lat. pactio, paction, pacte.

Ab las pactios e convenensas. Charte de Gréalou, p. 60.

(chap. En los pactes y conveniensies o convensions.)

Avec les pactions et conventions.

ANC. FR. Ainsi fut deffaite cette paction. Chronique de Cambray.

ANC. CAT. Pacció. ESP. Pacción (pacto). (chap. Pacte, pactes.)

17. Pati, s. m., pacte, convention.

Que no acordarian plus los patis en cas que no los volguessen pagar.

Docum. de 1376. Ville de Bergerac.

Qu'ils n' accorderaient plus les pactes en cas qu'ils ne les voulussent pas payer.

CAT. Pacte. ESP. PORT. Pacto. IT. Patto.

18. Pacha, s. f., traité, accord, convention, société.

Parti m de lur pacha.

J. Esteve: El dous temps. 

Je me séparai de leur société. 

Per que totz homs deu refudar la pacha 

D' ome, cant mal ni anta li a facha. 

B. Carbonel de Marseille, Coblas triadas.

C'est pourquoi tout homme doit refuser l'accord d'homme, quand mal et honte il lui a fait.

ANC. FR. Avant que je fasse aultre pache à toi.

Roman de Fierabras, liv. II, part. I, ch. 14. 

Je te ferai une pache telle.

Hist. de Gérard de Nevers, p. 76.

domingo, 8 de octubre de 2023

Pons de la Garda. Ponç de la Guardia, Saguardia, Çaguardia

Pons de la Garda.


Sitot non ai al cor gran alegransa,

Si dey chantar e far bella semblansa;

E per so m platz cobrir ma malanansa,

Qu' ieu no vuelh dar gaug a mos enemis;

E si 'n dirai alques de mos talans,

E 'n laissarai per paor moutz a dire.


Eras no sai deves qual part me vire,

Pus miey amic ponhon en mi aucire;

Que tals m' a fach so don planc e sospire,

Qu' ie us jur ma fe, qu' ieu cuiav' esser fis

Qu' el me serques mos pros e mos enans;

Mas aissi falh hom en mantha fazenda.


Non dirai tan que negus hom m' entenda,

Car d' aquest tort no vuelh aver esmenda;

Si mals m' es pres no vuelh que piegz m' en prenda.

Ai! cum fora gueritz, s' ieu ja no vis

Lo jorn qu' ieu vi ni conuc los enjans

Que m' a fag silh don no vuelh mantenensa.


Mas ieu sai ben qu' ilh a tal conoyssensa

Mais per si eys que per autra temensa,

Que s laissara enves mi far valensa,

E qui m sera leyals amicx e fis;

Mas ja nulh temps, si vivia mil ans,

No lo y dirai, s' ilh non o vol entendre.

Soen mi fai amors ab se contendre:

Quan cug poiar, l' om ave a deissendre.

Mal aia 'l jorns qu' amors mi fetz emprendre;

Quar, s' ieu ames si cum fan mos vezis,

Non sofrira las penas ni 'ls afans

Que m fai sufrir amors la nueg e 'l dia.


En aisso fai amors gran vilania,

Menhs fai de be a selh que mais s' i fia;

Qu' ieu mi rancur d' amor e de m' amia

A cuy aurai loncx temps estat aclis;

E 'l guizardos no m' es res mas afans,

Mas ieu 'lh servi tos temps de bon coratge.


Dieus prec que m fes vezer, ans qu' ieu moris,

Cum fos mos pros, e ja no fos mos dans

De vostr' amor, domna de bon linhatge.

//

Pons de Çaguardia

Pons de La Gardia

Pons de La Guardia

Pons de Sa Gardia

Pons de Sa Guardia

Ponz de Garda

Ponz de La Garda

Pons de La Garda

Pons de La Gardia

Pons de Sa Gardia

Pons de Sa Guardia

Ponz de Garda

Ponz de La Garda

Pons de la Guardia

trovador ripollés Ponç de la Guardia

https://buscandomontsalvatge.blogspot.com/2012/01/puig-reig.html


Ponç de la Guardia (1154?-1188?) fue un caballero del linaje de Saguardia, señores de un castillo cerca de Ripoll. No era un trovador profesional, sino un caballero al cual, según dice el mismo, le gustaba que las damas occitanas celebrasen sus composiciones. Se sabe que participó en el sitio de Cuenca (1177) bajo las órdenes del rey Alfonso I (Alfonso II de Aragón, idiotas! Alfonso I como conde de Barchinona) y, más tarde, en la expedición del rey contra el conde Raimundo V de Tolosa.

Su obra la forman nueve composiciones amorosas, cuatro de las cuales forman un pequeño ciclo dedicado a una dama que nombraba con el senhal de On-tot-mi-platz. Aunque como todos los trovadores escriben en occitano, se pueden detectar, algunas palabras en catalán en sus poemas (de hecho eso pasa frecuentemente en los trovadores catalanes, sobre todo en Cerverí de Gerona).

En la siguiente canción, Ponç de la Guardia, a punto de emprender una expedición de resultados dudosos hacia Tolosa, se dirigió a su dama para recordarle cómo la quiere y cómo la recuerda, y cómo todo aquello que podían ser pequeños malentendidos ya no tienen ninguna importancia. Se trata de un breve testamento amoroso.


I
pus en Tolsa non n'anam tuit essems.
A Deu coman tot cant reman de zay:
ploran m'en part, car las domnas ams nems.
Tot lo pais, de Salsas tro a Trems,
salv Deus, e plus cel on midons estai

II
Tot n'o am mais car ma dona i sai;
qu'el'es mos jois et el'es tot cant ai,
e res no.m am mas leys cui amar suel
ni de mos jorns autra non amarai;
e sai e cre que leis aman morai,
pus a leis platz qu'enaixi m'o acuill,

III
Cant e leis plaitz que.m fay tort ni orguil,
sitot m'o vey, conoixer non o vul.
Mas ben conosc tot cant me fai de be:
lo be.l graesc e.l mal, sitot m'en duil.
C'om peitz me fai, can m'esgaran sey oil,
ai tant de yoy que del mal no.m sove.

IV
Non es nuils joys lo desir que me'n ve,
que si.m destreinh, non ay poder de me,
mas sol d'aitan can tot soletz m'estau
e pes de leis ab lo cor que la ve:
aquel douz pes me sojorn'e .m reve
et ai n'aut pessan mant bon jornau.

V
Domna, vos etz manenta de bon lau
e, ses mentir, la gencer c'om mentau:
per qu'eu sofer totz mos mals e deport
que trac per vos soletz e mon cabau,
e n'ai dolor, mas vos estatz suau:
d'aizo m'es vis que faitz alques de tort.

VI
Us lauzengiers me vol far paitz de mort;
mas no m'en clam, que mout n'ai bon conort
e no.y ay dan, et il fai que vilans.
Ja no s'en lais, que pesari.m fort:
que esters son grat auray joy e deport
merces midons, a cui baissei les mans.

I

Haré una canción antes de que venga el mal tiempo,
ya que en Tolosa vamos de pronto.
A Dios encomiendo todo cuanto queda aquí:
llorando me voy, porque las damas amo mucho.
Todo el país, desde Salses hasta Tremp,
guarde Dios, y mas allá donde mi señora está.

II

La amo aún mas porque mi dama está;
que ella es mi gozo y ella es todo lo que tengo,
y nada amo sino a ella a la cual siempre he amado
y en mis días ninguna otra amaré;
y se y creo que moriré amándola,
porque si a ella le place que así me lo conceda.

III

Cuando a ella le place ofenderme y mostrarse orgullosa,
aunque lo veo, no quiero reconocerlo.
Mas bien reconozco todo el bien que me hace:
el bien le agradezco y el mal, aunque me duele.
Como peor me trata, cuando sus ojos me miran,
tengo tanto gozo que no me acuerdo.

IV

No es ninguna joya el deseo que me domina,
que se me apodera, que no tengo poder sobre mi,
solamente cuando me encuentro solo
y pienso en ella con el corazón que la ve:
este dulce pensamiento me descansa y me resarce
y pensando en ella he tenido muy buenos días.

V

Señora, vos sois famosa de buen nombre
y, sin mentir, la mas gentil que uno puede nombrar;
por la cual cosa yo soporto todos mis males y esfuerzos
que pierdo la razón por vos,
y tengo dolor, pero vos estáis tranquila:
en eso creo que sois un poco injusta.

VI

Un maldiciente me quiere peor que muerto;
pero no me quejo, que tengo un buen consuelo
y no tengo daño, y ella actúa como un villano.
Ya no se cansa que pesaría mucho:
que pese a el tener gozo y placer
gracias a ''midons'', a quien besé las manos.


«I

poiché a Tolosa andiamo inaspettatamente.
A Dio lodando tutto quanto qui resta :
piangendo io parto, ché le donne amo molto.
Tutto il paese, da Salses fino a Tremp,
Dio guardi, e più oltre dove la mia donna sta.

II

L'amo ancor più perché è la mia donna;
perché lei è la mia gioia e tutto ciò che ho,
e nessuna amo se non lei che ho sempre amato
e nei miei giorni nessun'altra amerò;
e lei credo che amandola morirò,
poi che a lei piace così me lo conceda.

III

Quando a lei piace inorgoglirsi e offendermi,
sebben lo vedo, conoscerlo non voglio.
ma ben conosco tutto il bene che mi fa:
il bene apprezzo e il male, benché mi duole.
Se fammi peggio, quando i suoi occhi miro,
tanta gioia ho che del male io mi scordo.

[...]»