De la segona part de aquest libre,
qui es de confessió.
I.
DE DEU.
Quant m' enamor
E comença l' amor,
Me confés al major Senyor
Quins ha creats,
De tots mos greus peccats;
E sia a sa volentats
O que 'm perdó
O 'm jutge per raysó,
Car tot ço que 'n fará es bò.
E est tractat,
Segons qu' es rubricat
Porats saber co 's ordenat
E tot complit
Per lo Sanct Esperit,
Digne es que molt sia servit,
E ab dolor,
Com home peccador,
Me confés per la sua amor.
II.
DE LA UNITAT DE DEU.
A la divina unitat
Me confés de tot lo peccat
Que ay fayt per manera d' ú
En amant mays que Deus alcú,
Car aquel fá un altre Deu
Si ama sí mateix o 'l seu
Aytant o mays qu' el Creador,
Perque eu acús mí e m' amor,
A vos unitat de mon Deu;
Car vas vos ay peccat molt greu,
Perqu' eu quant un a vos me acús,
Car mantes causas ay sajus
Mays amades que lo Senyor
Com hom fals e traydor;
E ab totas mes unitats
Ay fayts mants greus mortals peccats;
E es bò qu' en sia punit
A honor del Sanct Esperit,
O' n sia el peccat perdonat
A honor de sa pietat.
III.
DE TRINITAT.
M' ha lo Senyor creat,
Car d' ánima e cors m' ajustat,
E encare só
De lur conjuncció,
E ab tots tres fí falió
Vas lo senyor,
Perque n' ay gran dolor,
Tant, qu' en suspir, en planch, e 'n plòr,
E me 'n confés
Ab voler que ja mes
No faça per neguna res
Negun peccat
Contra la Trinitat
De lo Senyor, qui m' ha creat
A son semblant,
E 'n tot quant son trinant
M' acús penedent en plorant.
IV.
DE BONTAT.
Car Deus es bò, ha bé creat
E al naturalment pausat
En tots los homens qui son nats;
E car eu contra las bontats
Qui en mí estan naturals
Ay fayts molts de peccats tròp mals,
Suy esdevengut home mal,
E estay fals e desleyal
Contra la divina bontat,
E ‘l bé qu' en mí ha naturat;
Contra mant altre gran bé
Ay fayt molt de mal ben sové;
E de tot est mal me penet (11),
Encare que pogre haver fet
Molt bé, e cessat molt de mal,
Perque n' ay gran ira mortal;
D' hon me confés a la bontat
De Deu, en tot quant ay errat,
E de mon còr faray hostal
A Deu, e fineray a mal.
V.
DE GRANEA.
La granea
No posa poquea
En neguna vinentea
Contra virtud,
Si es empero de salut;
Mas granea d'hon son perdut
Lo peccador
Qui no han confessor
Ni del gran Señor han paor,
Ço té a mal (12)
Quant granea moral
Qui contra mortals peccats val,
Hom vòl amar,
Ni si al confessar
Se vòl de grans tòrts acusar;
Perqu' eu m' acús
De mos peccats sajus
A la granea mays dessus.
VI.
DE ETERNITAT.
Eternitat,
Contra vos ay errat
Mant temps en mant mortal peccat,
D' hon me penet
E mí adret sotsmet,
Per ço que n' aya meylor dret.
Confessió,
Pietat e perdó,
Si eu hay fayta falió
En mays amar
Ço que no pòt durar
Tant com lo vostre eternar,
Gran dolor n' ay,
E jamays no ho faray.
E vos, eternitat, sius play,
D' huy may mandats
Ço queus venga en grats,
Que 'n vos honrar ay volentats.
VII.
DE PODER.
Poder de Deu, confessió
A vos fás de ma falió
Qu' ay fayta contra lo poder
Que vos m' havets dat a bé fer;
E s' eu ay ne fayt mant greu mal,
Com hom fals e desleyal;
E si 'n vos no fós pietat,
Forau contra mí tan irat,
Que no 'm fera confessió,
Ni esperara de vos perdó;
Lo qual esper a mon poder,
Per ço queus en faça plaer;
E vos, poder, pus tant vos dats
A mercé e a pietats (13),
Tenits d' uy mays tant fòrt al fre (14)
Que no 'm lexets far nulla re
Que sia contra vostra amor,
Car en tot vos am e 'us aor,
E lo poder que m' havets dat
Sia de vostra potestat.
VIII,
DE SAVIEA.
Saviea,
Pus gran en bonea,
Vas vos ay fayta pegea,
Com hom sens sen
Qui fal a son scien,
Perqu' eu son trist e temen (15);
Car quant hom fá
Vos ó sabets, é ja
Per tot aço no 'm romanrá,
Que no m' acús
A vos de mon mal us,
Qu' aytant com hom gamus,
E no far bé
Fallent en mante re;
E si ‘m volets pendra mercé,
No faray mal,
E si no atretal
Me serets per tots temps coral,
IX.
DE VOLENTAT.
Vos, volentat, contra peccat
De vos vuyll esser confessat;
E car estats dona d' amor,
Amant oyats est peccador
De sos faliments e peccats
Que ha fets ab sa volentats;
Si empero 's vòl confessar,
Si es que no vuylla enganar
Lo vostre leyal confessor;
Car qui 's confessa ab fals amor
Moltiplica lo seu peccat,
E deune ser a mòrt jutjat;
Mas pus que 'm confés ab dolor
De cór, e suspirant, e 'n plòr,
Vejats de mí que devets far,
Pus qu' eu me vuyll a dret pausar;
E 'us clam mercé com peccador
Qui desira vostra honor:
Si ‘m volets mal ¿quin dret haurá
La raysó qui jutjar me fá?
X.
DE VIRTUT.
A vos, virtut
De Deu, rey de salut,
Me confés, car tant hay viscut
Hom viciós,
En bé far pererós,
E 'n far lo mal volenterós;
Hay greu fallit
E deune esser punit;
Empero lo Sanct Esperit
Qui es pietat,
Vòl que hom sia ajudat,
Si ab virtut diu son peccat.
E vos, virtut,
D' hon tot bé es vengut,
Ajats mercé d' home cahut
Ab gran dolor,
Suspirant e 'n plòr
Prometent per la vostra amor
Contra peccat
A vostra volentat
Far satisfacció de grat.
XI.
DE VERITAT.
A vos, divina veritat,
Me confés de tot mon peccat,
E míus present
Qu' em façats puniment,
Car molt ay viscut falsament
En cogitar e en parlar;
E puis que m' en vuyll confessar
E penedir,
No me vullats punir.
E si ho fayts ¿qué porán dir
De vos aquels qui verament
Dien de vos gran lansament?
Car pus qu' eu fas
Ço que pusch e dich: - Las
Per nulla res no mentirás. -
¡Ah veritat!
No hajats còr irat
Contra home bé confessat.
XII.
DE GLORIA.
A vos, gloria eternal,
M' acús com hom qui res no val;
Car peccats m' han tant abatut
Que tròp son vil esdevengut;
Perque nous tayn qu' eu sia ab vos
Que sots loch d' home virtuos;
Empero en vos es mercé,
Pietat, caritat e se,
Que si bé m' acús confessan
E que a vos perdó deman,
Que vos já no ‘m direts de no,
Pus que en vos está perdó;
Perqu' eu fás ma confessiò
Enfre jutjament e perdó;
E per justicia promet
Que faré ço queus tany per dret;
E per perdó mercé deman,
E vos faytsne vostre coman;
Car mi sotsmet a vos grair
En tot ço qui 'm volrets punir.
XIII.
DE JUSTICIA.
¡Ah justicia
De Deu! ¿cóm puria
Que no 'm fossets enemia
Per mon peccat,
Tan gran malvat?
¿Poriaus vençre ab pietat
Mercé claman,
Penedent, confessan?
Pus que pietat es tan gran
Per lo perdó,
Com es vostra raysó
Que havets contra ma falió,
Que vos enpar,
Car eu no ho say jutjar:
Car cascú damdós se pòt far (ya que cualquiera de ambos se puede hacer)
Qu' es que en sia
Lo perdó volria
Si 's pòt far sens injuria.
XIV.
DE MISERICORDIA.
A vos, misericordia
De Deu, al qual injuria
Ay fayta mantes vets peccan,
Me vuyll confessar en ploran.
Mantes vets suy desesperat
E estava a ser ho obstinat (16),
Que no ‘m podia penedir
Nius volia mercé querir,
Perqu' en son ara penedent,
E clamvos mercé humilment.
E si 's pòt far que 'm perdonets,
En mí gran eximpli darets
De perdó e de pietat;
Car home só de gran peccat,
E tal haurá ‘n vos esperança
Si 'm donats vostra perdonança;
Que si no 'm volets exoir,
Nous volrá mays mercé querir.
E vos, dona, no esquivets
Nuyll hom, pus perdonar volets.
XV.
DE LA HUMANITAT DE JHESU-CHRIST.
Humanitat
De Christ honrat,
Qui sots de molt gran sanctetat,
Darmets perdó
Sius fás confessió
Ab dolor e contricció
De mon peccat
Horrible e malvat,
Ab lo qual vos ay fals estat;
Si 'm perdonats
E gloria ‘m donats,
De mercé gran fama hauriats;
E de donar
Con que sia la far (17),
A vos, dona, ‘m vuyll acusar
E penedir,
E volriaus servir
Tant fort qu' en volria morir.
XVI.
DE LA PASSIÓ DE JHESU-CHRIST.
A l' angoxosa passió
Qui sobre totas major fó
En lo rey del cel e del tro,
Dich mos peccats,
Qui son molts e malvats;
E si tot só desvergonyats
Com los nomen,
Pus qu' els dich peneden,
La passió no m' en repren;
Car molt ama confessió,
Per ço que puscha dar perdó,
E de Jhesu-Christ un tal dó
Eviternal
Qui sobre tot dó val
En gloria celestial;
Perque fás ma confessió
A la pena qui 'n la cròts fó, (crotz, creu; cruz)
Per la nostra redempció.
XVII.
DE SENYORIA.
A vos, de tot lo món Senyor,
Se penet vostre servidor,
E confesses per vostra amor
Mays que per sí,
E si vas vos fallí
Quant de sos tòrts no 's penedí,
Are s' en penet tant forment,
Que per jamays a son scient
Vas vos no fará falliment;
E perdonats,
Pus qu' ens amats,
En la crots per vos fóm comprats; (crotz : cruz)
E en tres vets
Serem vostres per drets,
Si ' ns perdonats nostres nalets;
Las quals tres vets, segons que ‘m par,
Son per crear e recrear,
E car nos volets perdonar.
DE SANCTA MARIA.
XVIII.
A vos, dona de Sanctetat,
Me confés tement de bò grat;
Car qui 's confessa per pahor
E no per la vostr' amor,
No fá sancta confessió;
E no 's tayn que venga a perdó
Per temor qui 'n re tant no val,
Com fá amor ver e leyal.
Confesme, donchs, per vostra amor,
Com home sutz e peccador, (sucio)
Que de peccats ha ensutzat (ensuciado)
Lo còrs e ‘l còr, mas ay plorat (el cuerpo y el corazón, mas he llorado)
Ab contricció penedent,
Per ço que sia lavament (lavado, lavamiento de pecados)
La vostra pura sanctetat,
Ab perdó e ab pietat;
La qual munda hom peccador,
Quant se confessa ab dolor
De còr, gitant suspirs e plòrs,
E espera vostre secórs. (socors; y espera vuestro socorro)
XIX.
DE ALTETAT.
Com hom qui d' alt es bax cahut, (baix; bajo; “como hombre que de alto es bajo caído”)
E remembra l' alta virtut
De vos, dona de peccadors,
Qui estats alta en valors,
En pietat e en amor,
En menbrança de peccador,
Ab suspirs e cahut sajus
En peccat, del qual no m' escús,
Leu las mans e los uylls al cel (elevo las manos y los ojos al cielo)
Ab còr amar pus que feel,
Consirán que vos sots ahon
A tot home qui de pregon (18)
Suspira e plany son peccat,
Si bé estats en altetat
D' hon vos devalla peccador
Quant a vos puja sa amor,
En confessan e en ploran,
Dient soven; - Mercé deman,
A la regina de perdó,
Qui de mercé no diu de no. -
XX.
DE NOBILITAT.
Negú rey n' imperador,
Enfora Christ nostre Senyor,
No hac tanta nobilitat
Com la dona de pietat;
Car tant es noble en amor,
Que valer fá tot peccador,
Pus que a ella s' es confessat (19)
Conexent sa nobilitat;
Lo qual peccador no volch res
Ans qu' es confessás, e james
No pogra valer sens perdó
De la cosina Salamó;
E verament parenta es
De Deu qui 'n ella hom se fés;
Perque a sa nobilitat
M' acús com hom de gran viltat,
Home vil de nient vengut
Qui no es digne de salut;
Empero un pauch es sotspes,
Pus de la regina 's confés.
XXI.
DE VIRGINITAT.
Virginitat,
Dona de castetat,
Ha en vos tant gran pietat,
Qu' est peccador
Quius vòl per confessor,
Eus trament suspirant e 'n plòr (20)
Devoció
Ab contricció,
Deynets ausir e dar perdó,
Que vay errat
Contra virginitat
De mí o d' altre castigat
Sabiats qu' en só,
Pus qu' en deman perdó;
E las virginitats qui só
Per vos estan,
E prechvos en ploran
Que neguna ‘m sia 'n mon dan.
XXII.
DE CONSTANÇA.
A constança
Qu' está fermança
De tota bona esperança
En la meylor
Verge, dona d' amor,
De confessat e confessor,
E a confessar,
M' acús de mon peccar,
E l' acusament vuyl fermar
En son poder,
Qu' en faça son voler
E qu' ela no 'm puscha retrer
Al punt de mòrt,
Hon hom cáu en la sòrt
Qui es de bò o de mal pòrt;
E car suy ferm,
En quant el emferm,
Prech sa confessió o 'm conferm.
XXIII.
DE HUMILITAT.
L' humilitat,
Dona e caritat,
Prengaus de mí gran pietat;
Car humilment
Membre 'l responiment
Que fees al saludament
De Gabriel,
E car no havets fèl
Perqu' em dejats esser cruel,
Car tota sots humilitat,
Pasciencia e caritat,
Ajats d' est home pietat,
A vostro honor
Suspirant e 'n plòr,
E qui 's penet per vostr' amor,
E qui no ama erguyllós
E vas vos es tant temerós,
Con si tot fós suspirs e plòrs.
XXIV.
DE ESPERANÇA.
Quant par l' estela en l' albor,
E s' apareylon tuyt li flor,
Qu' el sòl montiplich lur color
De esperança,
Mi vest alegrança
D' una douçor confiança
Qu' ay en la dona d' amor;
E adonchs deman confessor,
A tuyt m' acús per peccador,
E qu' el me man
Que reta tot lo dan
Qu' ay donat gran en peccan
A cells qui estan servidors
De la regina de valors,
Per ço qu' en esper tal secórs,
Que a nuyll peccat
No sia obligat
Pus qu' en sia bé confessat.
XXV.
DE MATERNITAT.
Si com l' infant qui ha talent
E a sa mayre ploratment
Significa son faliment,
Suspir e plòr
A la mayre d' amor
Qui de sos infants ha dolor,
Adonchs com están en peccar,
Qu' ella me vuylla aydar
Al confessar,
Cridant: - "Mercé! mercé! mercé!
Ajats, mayre hon tot bé vé,
De vostro fill quius ame e 'us cre,
E qui es vençut
Per peccat e cahut
E no pòt haver qui l' ajut
Mas vos qui sots son compliment,
Son gaug e son restaurament,
E quius quer mercé penedent." -
XXVI.
DE PIETAT.
Si com cell qui vens son peccat
Quant de son prohisme ha pietat,
Me vuyll vençre quant hay errat,
E confessan,
Penedent e ploran,
E a la regina deman
Que ades m' ajut,
Ans qui sia vençut,
Ab pietat, qui es salut,
E majorment quant d' ela vé;
Car sa pietat home té
En sos afars tant fòrt al fre
Si 'l vòl amar,
Que no 'l lexa peccar,
E fá 'l tant piadós estar,
Que no ha gens de crueltat,
Ans es tant franch e ensenyat
Que de tot hom ha pietat.
XXVII.
DE ÁNGELS.
Una confessió fés céll
Fás a tots los ángels del cel,
E majorment a Gabriel
Qui les saluts
D' hon tuyt son remuts,
Dix a la dona de virtuts.
E vosaltres, ángels d' amor,
Dejats ausir est peccador,
Pus que s' ho tenra a honor (21)
La regina
Qui es medicina
De tuyt acell qui s' enclina
Per s' amor a confessió,
Demanant a ella perdó,
E sius ay fayta falió;
Car del consell
Qu' em donavets tan bell,
Nous ay creyut mí vos n' apell (22).
XXVIII.
DELS PROPHETES,
¡Oh, vos, Adam,
E Jacob, e Abraham,
E Isach! mercé vos clam
Qu' em confessets,
E tant fòrt m' ajudets
A delir los meus greus nalets,
E confessan,
Que d' aquí en avan
Jhesu-Christ mos tòrts no deman;
E 'l confessar
Si no lo say formar
Ab suspirar e en plorar
E penedir,
Ab tristor e languir,
E tots mos peccats descobrir,
Vuyllats forçar
E tant bé ordenar,
Que peccat no y puscha estar.
XXIX.
DE APOSTOLS.
A vos, sant Pere, sant Andreu,
Sant Johan, e sant Bartomeu,
E tuyt vostre companyó,
Fás en plorant confessió
De tots quants peccats ay obrats;
E prengaus de mí pietats
Qui estay en pòrt perillós.
E si vosaltres sots joyós
En paradis e no ‘m membrats,
Pus que per mí n' estats pregats,
Tendra ço nostra dona a mal,
Qui sens pregar tots jorns nos val,
E majorment quant la pregam;
Car ella es nostre reclam.
E li senyor qui gloria han,
Si 'ls servidors ván oblidan,
No son conexent ni cortes,
E de membrar no saben res;
E car sots say per nos membrats,
Siem per vosaltres aydats.
XXX.
DE MÁRTIRS.
A sant Laurens,
Esteven e Vicens
E tot mártirs examens
Me confés say;
E ells qui son delay
De mos peccats m' augen si ‘ls play;
E si ells fòrts
Estegren a la mòrts
On venseron colpes e tòrts,
Eu suy say nat
E tant fòrt carregat
De peccats envolopat,
Que si no ay
Secórs, já no veuray
Nostre Senyor per nuyl temps may;
Perque prech vosaltres senyors,
Pus fós tan bons combatedors,
Que haja say vostre secórs.
XXXI.
DE CONFESSORS.
Oh, vos, senyor sant Agustí,
Sant Gregori e Jeroní (Jeroni, Geroni, Geróni, el autor de este libro, Gerónimo Rosselló)
E als altres confésme clí (23),
E dich en plòr:
- Aujats est peccador,
E diats a nostre Senyor
Que li perdó,
Pus que ha gran raysó
Per la vostra confessió
Qu' él vos fá molt penedent;
E car vos fá confessament,
Metvos en tal obligament,
Que far cové
Que procurets son bé,
Tant, que no fall en nuyla re;
Car confessor
Está procurador
Del confessat per sa valor. -
