Mostrando las entradas para la consulta herba ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta herba ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

lunes, 8 de abril de 2024

Lexique roman; Herba, Erba - Holocaust, Olocaust


Herba, Erba, s. f., lat. herba, herbe.

Belh m'es quan l' erba reverdis.

R. Vidal de Bezaudun: Belh m' es quan.

Il m'est beau quand l'herbe reverdit.

L' odor de l' erba floria.

(chap. L'auló de la herba florida.)

B. de Ventadour: En abril.

L'odeur de l'herbe fleurie.

Loc. Los autres compron blat en herba. 

V. et Vert., fol. 14. 

Les autres achètent blé en herbe. 

Ben sap far paisser erba vert 

Femna qu' el marit encrima.

Pierre d'Auvergne: Abans qu'il. 

Sait bien faire paître l'herbe verte femme qui accuse le mari.

CAT. Herba. ESP. Yerba (hierba). PORT. Herva, erva. IT. Erba. 

(chap. herba, herbes; herbeta, herbetes; herbota, herbotes.)

2. Erbatge, s. m., herbage, verdure, printemps.

Vei cazer per los fossatz 

Paucs e grans per l' erbatge.

Bertrand de Born: Be m play.

Je vois tomber dans les fossés petits et grands sur l'herbage.

Seran complit set ans al prim erbatge. 

Cadenet: Ab leyal. 

Seront accomplis sept ans à la première verdure.

- Pâturage.

Ni els encorremens ni els erbatges. Tit. de 1283. Arch. du Roy., J. 323. Ni aux parcours ni aux pâturages. 

CAT. Herbatge. ESP. Herbage (herbaje). PORT. Herbagem, erbagem. 

IT. Erbaggio. (chap. Herbache, herbaches.)

3. Erbaria, s. f., herberie, marché aux herbes.

Publicamen manifestadas el solier de la erbaria.

Petit Thalamus de Montpellier, p. 54.

Publiquement manifestées en la salle de l' herberie.

(chap. Herbaria, herbaries; herboristería, herboristeríes.)

4. Erbos, adj., lat. herbosus, herbeux. 

Sotz Rosilho albergo els pratz erbos.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 2. 

Campent sous Rossillon dans les prés herbeux.

- Substantiv. Gazon, pelouse.

Quant aug chantar lo gal sus e l' erbos.

G. Rainols d'Apt: Quant aug.

Quand j'entends chanter le coq sus en la pelouse.

Sotz lo pin en l' erbos. 

B. de Ventadour: Bels Monruels. 

Sous le pin sur le gazon.

ANC. FR. Sur le tapis de ceste herbeuse rive. 

Ronsard, t. 1, p. 78.

J'ai délaissé par les herbeux pastis 

Boeufs ou brebis et leurs aigneaux petits. 

Clément Marot, t. I, p. 313. 

La chiqueta María teníe un corderet

ESP. Herboso. PORT. Hervoso. IT. Erboso. (chap. Herbós, herbosos, herbosa, herboses; herbut, herbuts, herbuda, herbudes; herbat, herbats, herbada, herbades; ple d'herba.)

5. Erbut, adj., lat. herbidus, herbu. 

Aissi cum s' era 'l temps erbutz.

Marcabrus: Al prim comens. 

Ainsi comme si était le temps herbu.


Hermin, Ermini, Ermi, s. m., hermine.

Bell' e blanca plus c' us hermis.

(chap. Bella y blanca mes que un armiño; es una mustela de pell blanca.)

- Cercamons: Per fin. 

Belle et blanche plus qu'une hermine.

Un pelisso que ac non ermi. Roman de Gerard de Rossillon, fol. 56.

(chap. Una pellissa o pell que se díe armiño.)

Une pelisse qui eut nom hermine.

Ac un mantel acolat 

D' escarlata ab pel d' ermini.

Roman de Jaufre, fol. 56. 

Eut un manteau accolé d'écarlate avec fourrure d'hermine.

ANC. CAT. Hermini. ESP. Armino (armiño). PORT. Arminho. IT. Ermellino.

(chap. Armiño, armiños; mustela blanca.)

Hermofrodita, s. m., lat. hermaphroditus, hermaphrodite.

Mascle o feme... hermofroditas, per error de natura, han membres de quascu, mas no perfiechz. Eluc. de las propr., fol. 251. 

Mâle ou femelle... les hermaphrodites, par erreur de nature, ont les membres de chacun, mais non parfaits.

CAT. ESP. Hermafrodita. PORT. Hermaphrodita, hermaphrodito. 

IT. Ermafrodito. (chap. Monflorito, monfloritos.)

2. Hermafrodozia, s. f., hermaphrodisme.

De la cura de hermafrodozia. Trad. d'Albucasis, fol. 35.

De la cure d' hermaphrodisme.

(ESP. Hermafroditismo.)


Hernia, s. f., lat. hernia, hernie.

Hernia es per crebadura de la tela dita siphat. Eluc. de las propr., fol. 99.

(chap. La hernia se fa cuan se trenque la tela dita peritoneo. Per naixó tamé se li diu trencadura.)

Hernie est par rupture de la toile dite péritoine.

CAT. ESP. PORT. Hernia. IT. Ernia. (chap. Hernia, hernies; herniá, herniás, tamé trencá, trencás; herniat, herniats, herniada, herniades; trencat, trencats, trencada, trencades.)


Herodi, s. m., lat. herodius, héron.

Herodi o falco... herodi es auzel real.

Eluc. de las propr., fol. 146. 

Héron ou faucon... Le héron est oiseau royal.

(ESP. Garza real. Chap. Garsa real; no té res que vore en la garsa, blanca y negra: picaraza, urraca.)

ESP. Garza real. Chap. Garsa real



Heu! interj., lat. Heu! eh!

Responsivas coma: Heu! que vols? Leys d'amors, fol. 100.

Responsives comme: Eh! que veux-tu?

(Chap. Aik! Chaic!; eh! ESP. Eh!)


Heyssitacio, Esitacio, s. f. lat. haesitatio, hésitation, irrésolution.

Error e heyssitacio.

(chap. Error y duda.)

Es esitacio, quar alcunas veguadas cazo deves vos manieyras de homes am manieyras motas de malautia. Trad. d'Albucasis, fol. 1 et 12. 

Erreur et hésitation.

Il y a hésitation, car aucunes fois tombent devers vous des espèces d'hommes avec beaucoup d'espèces de maladie.

CAT. Hesitació. ESP. Hesitación (duda). PORT. Hesitação. IT. Esitazione.

(chap. Duda, dudes.)


Hodi, s. m., greffe.

De pueis que l' a mes e sson hodi. 

Un troubadour anonyme: Dieus vos salve. 

Depuis qu'elle l'a mis en son greffe.


Hoi, Huey, Huoi, Oi, Uey, Uoi, adv., lat. hodie, aujourd'hui, ce jour.

Ieu l' am totz jornz, sempre mais hoi que er. 

Albertet: Atrestal. Var. 

Je l'aime tous les jours, incessamment plus aujourd'hui qu'hier.

Mais huey s'oblida aco d'hier.

(chap. Pero avui (huy, hui) s' olvide aixó (açó, assó) d' ahí o ahir.)

Pierre d'Auvergne: De Dieu no us. 

Mais aujourd'hui s'oublie cela d'hier. 

Non es amors, ans es engans proatz, 

S' uoi enqueretz e deman o laissatz. 

T. de Blacas et de P. Vidal: Peire Vidal. 

Ce n'est pas amour, au contraire c'est tromperie prouvée, si aujourd'hui vous demandez et demain le laissez.

Oi val pro mais que her.

Aimeri de Peguilain: Si com l'arbres. 

Aujourd'hui vaut beaucoup plus qu'hier. 

ANC. FR. N'oi autrestant mal ne dolor 

Com j'ai éu hui en cest jor... 

Tant ai hui fait male jornée... 

Vingt sols doi ci gaaigner hui. 

Fables et cont. anc., t. III, p. 308 et 366; et t. IV, p. 215.

Loc. No us membre pus d' uey ni d' ier. Passio de Maria.

Ne vous souvienne plus d'aujourd'hui ni d'hier. 

ANC. FR. Ce n'est mie ne d' ui ne d' ier

Que riches gens ont grant poissance

De faire ou aide ou grevance.

Roman de la Rose, v. 1034. 

Huei e dia 

Plus paubres.

L' Évêque de Clermont: Peire. 

De jour en jour plus pauvre. 

Per que li novell crestian 

L' amonestan huey e deman.

V. de S. Honorat. 

C'est pourquoi les nouveaux chrétiens l' admonètent aujourd'hui et demain (sans cesse). 

ANC. FR. N'en partirez hui ne demain.

Fables et cont. anc., t. III, p. 426.

CAT. Huy (en lengua valenciana; avui en catalán). ESP. Hoy. PORT. Hoje. IT. Oggi. (chap. Avui, huy o hui.)

Adv. comp. D' uey en un an partras d' ayzi. V. de S. Honorat.

(chap. De aquí un añ partirás d' aquí, astí, assí, açí. D' avui en un añ.)  

D' aujourd'hui en un an tu partiras d'ici.

C' om puesca d' uoi enan eslire 

Qu' Amors de son joi lo estre.

Bertrand de Born: Sel que camja. 

Qu'on puisse d'aujourd'hui en avant reconnaître qu'Amour l'étreint de sa joie.

ANC. FR. D' ui en huit jours. Joinville, p. 88.

(chap. De aquí vuit díes; d' avui en vuit díes.) 

ANC. CAT. De huy avant.

ANC. ESP. D' oy adelantre (de hoy en adelante).

Fuero Juzgo, lib. XII, tit. III, §. 16.

2. Hueimais, Oimais, adv., désormais.

Hueimais parran li ric e ill pro.

Pierre d'Auvergne: Lo senher que.

Désormais paraîtront les puissants et les preux. 

Er saubut hueimais d' aissi enan.

Folquet de Marseille: Ai! quant gent. 

Sera su désormais d'ici en avant.

Oimais m'auretz.

Cadenet: Oimais. 

Désormais vous m'aurez. 

ANC. FR. Hui-mais n' esteut parler d' acordes. 

G. Guiart, t. II, p. 217.


Holocaust, Olocaust, s. m., lat. holocaustum, holocauste.

“Te, vec te de que fassas holocaust netamens,” E det li I aret don fetz a Dieu presens.

Pierre de Cotignac: El nom de.

“Tiens, voici de quoi tu fasses holocauste purement,” et il lui donna un bélier dont il fit présent à Dieu.

Olocaust fay de rapina. Brev. d'amor, fol. 67. 

Fait holocauste de rapine.

CAT. ESP. PORT. Holocausto. IT. Olocausto. (chap. Holocausto, sacrifissi, sobre tot referit als cordés de la Pascua. Es mes famós trágicamen lo dels judíos a la segona guerra mundial a mans de uns sossialistes nassionalistes, los Nazis : Nationalsozialismus.)

Catanazis

jueves, 13 de diciembre de 2018

herba apegalosa, que se apegue

apegalós, herba pegalosa, apegalosa, que se apegue mol a la roba, sobre tot als calsetíns. pegalosille, setaria verticillata,  pegalosilla


herba pegalosa, apegalosa, que se apegue mol a la roba, sobre tot als calsetíns, pegalosille, setaria verticillata, pegalosilla

https://es.wikipedia.org/wiki/Setaria_verticillata

Setaria verticilliata es una especie fanerógama de pasto de la familia Poaceae, con raíz ramificada. Es originaria de Europa.

El tallo de consistencia herbácea, con presencia de nudos. Las hojas de borde serrado, lineal lanceoladas, hojas en disposición alterna. Inflorescencias agrupadas en espiga con terminaciones de aristas que son las que dan su particular nombre. Son hermafroditas, de ovario súpero. El fruto es una cariópside, propagándose por semillas.

Setaria verticillata, herba apegalosa, pegalosa, apegue


Setaria verticillata fue descrita por (Poir.) Kerguelen y publicado en Essai d'une Nouvelle Agrostographie 51, 171, 178. 1812.1​

Etimología
Setaria: nombre genérico que deriva del latín seta (cerda), aludiendo a las inflorescencias erizadas. / cerda de peinar, no el animal /

verticillata: epíteto latino que significa "con verticilos"

Variedades aceptadas
Setaria verticillata var. ambigua (Guss.) Parl.
Setaria verticillata var. colorata (A. Braun ex Asch. & Graebn.) Podp.
Setaria verticillata var. robusta (A. Braun) Hegi
Sinonimia

Alopecurus paniceus (L.) L.

Chaetochloa brevispica Scribn. & Merr.
Chaetochloa verticillata (L.) Scribn.
Chamaeraphis italica var. aparine (Steud.) Kuntze
Chamaeraphis italica var. densa Kuntze
Chamaeraphis italica var. rottleri (Spreng.) Kuntze
Chamaeraphis italica var. verticillata (L.) Kuntze
Chamaeraphis verticillata (L.) Porter
Cynosurus paniceus L.
Ixophorus verticillatus (L.) Nash
Panicum acuminatissimum Nees ex Döll
Panicum adhaerens Forssk.
Panicum albospiculatum Swallen
Panicum aparine Steud.
Panicum apricum Swallen
Panicum asperum Lam.
Panicum bambusifolium Desv.
Panicum floribundum Willd. ex Spreng.
Panicum italicum Ucria
Panicum kleinii Swallen
Panicum pompale Swallen
Panicum respiciens (A.Rich.) Hochst. ex Steud.
Panicum rottleri (Spreng.) Nees
Panicum rude Nees
Panicum rude Lam. ex Steud.
Panicum secundum Trin.
Panicum semitectum Swallen
Panicum vagum Scop.
Panicum verticillatum L.
Panicum viride Desf.
Pennisetum respiciens A.Rich.
Pennisetum verticillatum (L.) R.Br.
Setaria adhaerens (Forssk.) Chiov.
Setaria ambigua f. major Bujor.
Setaria ambigua var. major Bujor.
Setaria ambigua f. ramiflora Bujor.
Setaria aparine (Steud.) Chiov.
Setaria brevispica (Scribn. & Merr.) K.Schum.
Setaria carnei Hitchc.
Setaria decipiens f. major (Bujor.) Soó
Setaria depauperata Phil.
Setaria floribunda Spreng.
Setaria italica var. aparine (Steud.) Kuntze
Setaria leiantha f. subhirsuta Hack.
Setaria nubica Link
Setaria panicea (L.) Schinz & Thell.
Setaria pratensis Phil.
Setaria respiciens (A.Rich.) Walp.
Setaria rottleri Spreng.
Setaria teysmannii Miq.
Setaria verticilliformis Dumort.
Setaria viridis var. insularis N.Terracc.
Setariopsis verticillata (L.) Samp.


  1.  «Setaria verticillata»Tropicos.org. Missouri Botanical Garden
  2.  En Epítetos Botánicos
  3.  «Setaria verticillata»The Plant List. Consultado el 3 de noviembre de 2014.
  4.  «Setaria verticillata»Royal Botanic Gardens, Kew: World Checklist of Selected Plant Families. Consultado el 3 de noviembre de 2014.
  1. Clayton, W. D., G. Davidse, F. W. Gould, M. Lazarides, T. R. Soderstrom & N. A. Harriman. 1994. Poaceae. 8: 1–458. In M. D. Dassanayake & F. R. Fosberg (eds.) Revis. Handb. Fl. Ceylon. Amerind Publishing Co. Pvt. Ltd., New Delhi.
  2. CONABIO. 2009. Catálogo taxonómico de especies de México. 1. In Capital Nat. México. CONABIO, Mexico City.
  3. Cronquist, A.J., A. H. Holmgren, N. H. Holmgren & Reveal. 1977. Vascular Plants of the Intermountain West, U.S.A. 6: 1–584. In A.J. Cronquist, A. H. Holmgren, N. H. Holmgren, J. L. Reveal & P. K. Holmgren (eds.) Intermount. Fl.. Hafner Pub. Co., New York.
  4. Fernald, M. 1950. Manual (ed. 8) i–lxiv, 1–1632. American Book Co., New York.
  5. Flora of China Editorial Committee. 2006. Flora of China (Poaceae). 22: 1–733. In C. Y. Wu, P. H. Raven & D. Y. Hong (eds.) Fl. China. Science Press & Missouri Botanical Garden Press, Beijing & St. Louis.
  6. Forzza, R. C. 2010. Lista de espécies Flora do Brasil http://floradobrasil.jbrj.gov.br/2010. Jardim Botânico do Rio de Janeiro, Rio de Janeiro.
  7. Gibbs Russell, G. E., W. G. M. Welman, E. Retief, K. L. Immelman, G. Germishuizen, B. J. Pienaar, M. Van Wyk & A. Nicholas. 1987. List of species of southern African plants. Mem. Bot. Surv. S. Africa 2(1–2): 1–152(pt. 1), 1–270(pt. 2).

sábado, 15 de diciembre de 2018

sissallo, sisallo

sissallá, sisallá, terreno aon abunde lo sissallo, sisallo

sisallá, sissallá, terreno aon abunde lo sisallo, sissallo :


La Salsola vemiculta o Sisallo es una especie de la familia Amaranthaceae. Se trata de un arbusto perennifolio, hermafrodita, de hasta 1,5 m de altura, muy ramoso, de porte muy irregular, a veces intrincado. Tronco y ramas principales con corteza grisácea muy agrietada. Ramillas blanquecinas más o menos villosas, con pelos erectos crispados. Hojas 5-25 mm de largas, alternas, muy variables, subcilíndricas, subtrigonales, a veces escuamiformes, triangulares o alargadas, acabadas en punta más o menos aguda, carnosas, más o menos villosas con pelos erguidos. Las hojas a menudo forman braquiplastos llegando a estar a veces imbricadas. Brácteas foliares más o menos oval-trianguladas, parecidas en forma a las hojas, pero siempre un poco más pequeñas. Flores todas hermafroditas, solitarias, en la axila de cada hoja, formando espigas cortas, más o menos densas y dispuestas en panícula. Periantio con 5 piezas y 5 estambres. El fruto es un aquenio rodeado de las 5 piezas periánticas, cada una con una ala dorsal de color rosado claro a púrpura fuerte. Florece en verano-otoño en la región mediterránea y en el Sahara después de las lluvias. Especie muy polimorfa. Los sisallares son matorrales propios de zonas degradadas del coscojar del piso bioclimático mesomediterráneo​ de clima semiárido y de ombroclima seco inferior.
Esta especie crece casi siempre junto con Artemisia herba-alba y son características de las comunidades fruticosas, camefíticas, nitrohalófilas, desarrolladas sobre suelos profundos y ricos en substancias nitrogenadas y en sales, de tendencia estépica. Pero el óptimo ecológico de Salsola vermiculata es una evolución de lugares muy ruderalizados -por pastoreo o reciente abandono de campos de labor- a otros donde disminuye la frecuencia de Peganum harmala y la concentración de materia orgánica es menor, encontrándonos con la Asociación fitosociológica Salsolo vermiculatae-Artemisietum herba-albae. Una evolución posterior de este hábitat -con todavía menor aporte de nitrógeno y más tiempo transcurrido libre de la influencia antropozoógena- se identifica con los prados de Piptatherum miliaceum. Región mediterránea. En el norte de África está muy repartida desde el Mediterráneo al Sahel y desde el Atlántico hasta el Mar Rojo. 



los sissallos no cal talláls en sissalla
los sissallos no cal talláls en sissalla


Otros nombres en castellano:

almajo de jaboneros, barbillas, barrilla, barrilla borda, barrilla borde, barrilla bravía, barrilla carambillo, barrilla florida, barrilla pinchuda, carambillo, caramill, caramillo, espinardo, hierba de cristal, jabonera marítima, malecón, mata pinchosa, mata pinchuda, patagusano, pincho, pitacho, salado, salado común, salailla, salitrón, sisallo, sosa, sosa blanca, sosa tarrico, tarrico, tarrisco, trago, vozaga, yerba del cristal, yerba del jabón, yerba jabonera, zurrapapos. 


Anabasis tamariscifolia L. Salsola brevifolia Desf. Salsola flavescens Cav. Salsola hispanica Botsch. Salsola microphylla Cav. Salsola vermiculata var. glabrescens Moq. Salsola vermiculata var. microphylla (Cav.) Moq. in DC. Salsola vermiculata var. pubescens Moq. Salsola vermiculata var. villosa (Schult.) Moq. Salsola villosa Schult. in Roem. & Schult.


  1.  Jesús Charco (2001): Guía de los Árboles y Arbustos del Norte de África. AECI Madrid.
  2.  Saltar a: RIVAS-MARTÍNEZ, Salvador (1987). Memoria del Mapa de Series de Vegetación de España (1ª edición). INSTITUTO NACIONAL PARA LA CONSERVACIÓN DE LA NATURALEZA (ICONA). p. 268. ISBN 84-85496-25-6. «T 13 a 17°, m -1 a -4º, M 9 a 14°, It 210 a 350 p.22 2. Semiárido P 200-350 mm. 3. Seco P 350-600 mm. p.26».
  3.  Saltar a:SANZ ELORZA, Mario (2007). José Luis Benito Alonso, ed. Flora y vegetación arvense y ruderal de la provincia de Huesca (1ª edición). 
  4. http://www.floramontiberica.org/pub/sanz_elorza_tesis_2009.pdf
  5. http://www.lulu.com/shop/mario-sanz-elorza/flora-y-vegetaci%C3%B3n-arvense-y-ruderal-de-la-provincia-de-huesca/paperback/product-21392868.html
  6. jolube. p. 677. ISBN 978-84-937291-6-5.
  7.  Saltar a: «Salsola vermiculata»Real Jardín Botánico: Proyecto Anthos


miércoles, 12 de abril de 2017

dalla

Dalla

fulla, brindó, pontet, rastell, rampill, mánec, maneta, manelló, manilló, maniguill, costella de la fulla, falte la pedra per a esmolá y la enclusa

fulla, brindó, pontet, rastell, rampill, mánec, maneta, manelló, manilló, maniguill, costella de la fulla, falte la pedra per a esmolá y la enclusa

dalla, guadaña, segar, segador, dallador


dalla, guadaña, segar, dalla moderna

dalladós, dallá, dalla, dalle
dalladós, dallá


La dalla és una eina agrícola emprada principalment per tallar l'herba farratgera.
Consisteix en un mànec llarg (fins a 170 cm) fet abans de fusta i actualment també d'altres materials metàl·lics o plàstics i una làmina metàl·lica menys corbada que la falç però molt més llarga, de fins a 80 cm normalment. També necessita un altre petit mànec al mig del mànec llarg per poder controlar l'operació de dallar. Per utilitzar-la la làmina metàl·lica es disposa paral·lela a la superfície a tallar. És una eina ràpida però perillosa, especialment si es treballa en equips de dalladors situats a prop.
En el País Basc i Cantàbria la dalla constitueix un dels esports tradicionals concretament l'anomenat segalaritza o siega a dalle que consisteix en una competició de segar herba amb la dalla.
La dalla no va aparèixer a Europa fins als segles XII i XIII i va substituir la falç en alguns casos. Actualment la seva feina la fan màquines accionades amb motors.
En la iconografia popular es presenten amb una dalla el Pare Temps, els Quatre genets de l'Apocalipsi i la Mort especialment en el cristianisme interpretada com a segadora d'ànimes i vestida de negre amb una caputxa que no permet veure que en realitat és un esquelet. Es va triar la dalla com a símbol de mort perquè en tallar iguala totes les herbes, tal com la mort arriba igual a tots els éssers vius (catalans inclosos) sense importar l'origen.

Vegeu tambéModifica

domingo, 5 de enero de 2020

Lengua Valenciana, Martín de Viciana

Proseguixc exponent lo que no ix en llibres escolars de tons fills.

Martin de Viciana; Alabanzas de las lenguas hebrea, griega, latina, castellana y valenciana, 1574


Proseguixc exponent lo que no ix en llibres escolars de tons fills.

La lengua Valenciana, escribe, en más de tres mil vocablos es pura latina, y en los mismos vocablos la Castellana difiere del latín, por añadir la última letra en el vocablo, como por ejemplo:
latina Valenciana Castellana

Sermo sermó sermon
Oratio oració oracion
Devotio devoció devocion

Item, la Lengua Valenciana tiene de su madre la Lengua latina, los vocablos propios y no los tiene la Castellana por añadir letras, o mudar de todo las letras, según parece por los siguientes:
latina Valenciana Castellana
Absencia absencia ausencia
Ansa ansa asa
Audacia audacia osadía
Avia avia aguela
Balena balena vallena
Barba barba barva
Baro baró varón
Bova bova yerva de agua
Cel cel cielo
Calx calx cal
Cella cella celda
Charta charta hoja de libro
Corda corda cuerda
Cistella cistella cestica
Columna columna coluna
Concubina concubina manceba
Falx falx hoz para segar
Farina farina harina
Fel fel hiel
Fervor fervor hervor
Flama flama llama de fuego
Fossa fossa cava
Gala gala agalla
Germana germana hermana
Glans glans vellota
Herba herba hierva
Mel mel miel
Mica mica migaja de pan
Scissura scissura cortadura
Sepia sepia xibia, pescado
Serra serra sierra de hierro
Spelta spelta scaña
Stella stella strella
Storachs storachs storache
Stora stora stera de esparto
Rebellio rebellio rebeldía
Rector rector retor
Redemptor redemptor redentor
Regina regina reyna
Reprehensor reprehensor reprehendedor
Rixa rixa rencilla
Ros ros rocio
Scala scala scalera
Schola schola scuela
Superbia superbia sobervia
Tata tata tayta de niño
Terra terra tierra
Tumor tumor hinchazón
Vespa vespa avispa
Vimen vimen vimbre
Viola viola violeta
Os os hueso
Porta porta puerta
Porca porca tierra entre dos sulcos
Porcella porcella lechona
Pustula pustula postilla
Murmur murmur murmullo de gente
Mustela mustela comadreja
Natura natura naturaleza
Oliva oliva azeytuna
Mola mola muela de molina


latina Valenciana Castellana
Argentum argent plata
Autumnus autumne othoño
Cepa cepa cebolla
Clavis clau llave
Coda coa cola
Collum coll cuello
Columba coloma paloma
Coxa cuxa nalga o anca
Confectura confectura confacionadura
Crusta crosta corteza
Defensor defensor defendedor
Delicie delici deleyte
Demencia demencia locura
Dens dent diente
Despectio despeccio desprecio
Draco drac dragon
Fames fam hambre
Fenestra finestra ventana
Ferrum ferro hierro
Filius fill hijo
Filum fil hilo
Fimus fem stiércol
Flocus floc flueco
Fons font fuente
Formica formiga hormiga
Fraus frau engaño
Fremun fre freno
Frumentum forment trigo en general
Fumus fum humo
Furtum 
funt hurto
Fundamentum fonament cimiento
Fussus fus huso
Gemma gema hiema de sarmiento
Gemitus gemit gemido
Gibba geppa corcoba
Gingiva geniva enzías
Hamus ham anzuelo
Homo home hombre
Jocus joc burla de palabras
Juncus junc junco
Lacus llac lago o zaquizamí
Licatura lligadura atadura
Legumen llegum legumbre
Lilium lliri azuzena
Linus llim limo
Lexivia llexin lexía
Lumen llum lumbre
Mamilla mamella tetica
Mirtum murta arrayan
Morsus mos bocado o mordedura
Milium mil mijo
Mors mort muerte
Mucus moc moco
Mulier muller muger
Mulus mul mulo
Nasus nas nariz
Napus nap nabo
Nomen nom nombre
Oleum oli azeyte
Ovum ou huevo
Ora vora orilla de mar
Ordeum ordi cebada
Petra pedra piedra
Palea palla paja
Panis pa pan
Pomum poma manzana
Pellis pell pellejo
Porcus porc puerco
Posticum postic postigo
Pratum prat prado
Princeps princep príncipe
Pruna pruna ciruela
Ramus ram ramo
Riuus riu rio
Rasum ras raydo
Rota roda rueda
Serpens serp serpiente
Sevum seu sevo
Sela sella silla de andas
Sabula sablo tierra arenosa
Sagita sageta saeta
Socus soc sucio
Status stat estado
Sagma salma


Sagma salma enxalmo o albarda
Salamandra salamandra salamanquesa
Sarmentum sarment sarmiento
Scandalum scandil tropezadero
Sucus suc zumo
Talpa talp topo, animal
Tempus temps tiempo
Tonus to tono
Tenebre tenebres tinieblas
Tymus tymo tomillo
Torrens torrent arroyo o chorro
Turdus tord zorzal, ave
Vernix vernis barniz
Vesper vespre la tarde
Vinum vi vino
Virus veri ponzoña
Viscum visc liga
Vomitus vomit vómito


... La Lengua Valenciana es hija, y factura de la Lengua latina por derecha línea y propagación, y la Lengua Castellana procede de madre bastarda por ser compuesta de la Romana latina que fué latín corrompido, y en la venida de Roma a Castilla más se corrompió. Y si toda vez pretende tener vocablos latinos, viénenle por tercera Lengua, entre las dos, lo que en la Lengua Valenciana no hay medio alguno, porque beve en el nascimiento de la fuente latina...

sábado, 15 de abril de 2017

gitam

gitam


 Dictamnus albus medisinal, mal de ventre , abortiva 

cast. dictamo real, fresnillo.

    

Dcvb


 llatimó, cabruna, freixinel la.
  

  Etim.: del llatí dĭctamnus

En alemán diptam


Gitam Planta de l'espècie Dictamnus albus, de tronc dret i senzill cobert de pèls glandulosos, fulles ovals, les inferiors imparipinnades i les superiors amb fulloles dentades, i amb flors blanques o rosades; és medicinal, usant-se en la farmacopea casolana per combatre el mal de ventre i com abortiva (or., occ., val.); cast. dictamo real, fresnillo.     Fon.: ʤitám (or., occ., val.); ʧitám (val. apitxat).     Sinòn.: llatimó, cabruna, freixinel la.     Etim.: del llatí dĭctamnus, mat. sign.


Dictamnus albus es una especie de fanerógamas de la familia Rutaceae, a Dictamnus albus, que se conoce comúnmente en España como gitam o herba gitanera. Se trata de una planta perenne, típica del sur de Europa, norte de África y de Asia central y meridional.



Der Diptam (Dictamnus albus), auch Aschwurz oder Brennender Busch genannt, ist die einzige Art der monotypischen Gattung Dictamnus, er gehört zur Familie der Rautengewächse (Rutaceae). Diese Pflanzenart steht seit 1936 unter Naturschutz, denn sie war schon damals eine bedrohte Seltenheit in Mitteleuropa.


gitam, dictamnus albus, detalle, flor, flores


Esta planta se encuentra en estado silvestre desde el centro de Alemania al norte, en Rumanía en el Este y en puntos aislados de la Cataluña lluviosa hasta las montañas de Prades. También crece en puntos del interior de la península ibérica. Es una planta herbácea perenne que alcanza los 60 cm de altura. Con las hojas simples de color verde claro, pecioladas, vellosas por el envés, al menos en los nervios. Son pinnadas, con 3-6 folíolos sésiles, ovales y dentados. Las flores de color blanco o púrpura pálido, se producen en una larga espiga piramidal, 5 sépalos. Pétalos generalmente rosados (pueden ser blancos o azulados) con los nervios oscuros. Cuatro de ellos están extendidos y dirigidos hacia arriba y el quinto replegado y hacia abajo. Estambres con los filamentos muy alargados. Fruto en cápsula dehiscente. Cuando se tritura la planta tiene un fragante olor a limón. Dioscórides comentaba que esta planta tiene las mismas aplicaciones que el poleo domestico. En la Edad Media se creía que la planta molturada y puesta en emplasto, sacaba las espinas o astillas clavadas en los pies o en otro lugar. El uso medicinal de la herba gitanera es viejo, como lo demuestra su presencia en la Capitulare de villis vel curtis imperii, una orden emitida por Carlomagno que reclama a sus campos para que cultiven una serie de hierbas y condimentos incluyendo "diptamnum" identificada actualmente como Dictamnus albus. El interés de esta planta es su carácter de medicinal, con un repertorio de aplicaciones muy reducido: se trata de un carminativo, antiespasmódico e hipotensor.[1] En usos tradicionales se han utilizado para: Tratamiento de parasitosis intestinales (ascaridiasis, enterobiasis, teniasis, toxocariasis, tricuriasis). Espasmos abdominales. Amenorrea. Antihelminitico, disminuye la liberación de huevos de Clonorchis sinensis. Flores. Indicado para meteorismo, dispepsias hiposecretoras, hipertensión. Debido a su contenido en furanocumarinas fotosensibilizantes, podría ser interesante su estudio en el tratamiento del vitíligo, y psoriasis, asociado a radiaciones UV. Se ha comprobado su efecto repoblador del cuero cabelludo en alopecias areatas crónicas. Principios activos Aceite esencial: estragol (70%), anetol, d-limoneno, furanocumarinas (metoxipsoralenos). Alcaloides derivados del ácido antranílico: dictamnina. Saponósidos. Principios amargos.



Dictamnus albus fue descrita por Carlos Linneo y publicado en Species Plantarum 1: 383. 1753.[3]
Etimología
Dictamnus: nombre genérico que proviene del griego "diktamnos" palabra compuesta de dike (montaña homónima de la isla de Creta) y de "thamnos" arbusto.
albus: epíteto proviene del latín y significa "blanco".
Sinonimia
  • Fraxinella dictamnus Moench
  • Dictamnus obtusiflorus W.D.J.Koch
  • Dictamnus gymnostylis Steven
  • Dictamnus caucasicus Fisch. & C.A.Mey.
  • Dictamnus angustifolius Sweet
  • Fraxinella fulgurans Bubani [nom. illeg.]
  • Fraxinella alba (L.) Gaertn.
  • Dictamnus odorus Salisb. [nom. illeg.]
  • Dictamnus fraxinella Pers.
  • Dictamnus altaicus Fisch. ex Royle
  • Dictamnus angustifolius G.Don ex Sweet
  • Dictamnus dasycarpus Turcz.
  • Dictamnus davuricus Voss
  • Dictamnus generalis E.H.L.Krause
  • Dictamnus himalayensis Royle
  • Dictamnus hispanicus Webb ex Willk.
  • Dictamnus macedonicus (Borbás) Pénzes
  • Dictamnus major Vilm. ex Voss
  • Dictamnus microphyllus Schur
  • Dictamnus sessilis Wallr.
  • Dictamnus solitarius Stokes
  • Dictamnus suffultus Wallr.
  • Dictamnus tadshikorum Vved. 


Editar

  • Castellano: chitan, chitán, dictamno blanco, dictamo, díctamo, dictamo blanco, díctamo blanco, dictamo real, fraxinela, fraxinella, fresnedilla, fresnilla, fresnillo, tarraguilla, tarraguillo, yerba del puerto