Mostrando las entradas para la consulta herba ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta herba ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

lunes, 8 de abril de 2024

Herba, Erba - Holocaust, Olocaust

Herba, Erba, s. f., lat. herba, herbe.

Belh m'es quan l' erba reverdis.

R. Vidal de Bezaudun: Belh m' es quan.

Il m'est beau quand l'herbe reverdit.

L' odor de l' erba floria.

(chap. L'auló de la herba florida.)

La chiqueta María teníe un corderet; herba

B. de Ventadour: En abril.

L'odeur de l'herbe fleurie.

Loc. Los autres compron blat en herba. 

V. et Vert., fol. 14. 

Les autres achètent blé en herbe. 

Ben sap far paisser erba vert 

Femna qu' el marit encrima.

Pierre d'Auvergne: Abans qu'il. 

Sait bien faire paître l'herbe verte femme qui accuse le mari.

CAT. Herba. ESP. Yerba (hierba). PORT. Herva, erva. IT. Erba. 

(chap. herba, herbes; herbeta, herbetes; herbota, herbotes.)

2. Erbatge, s. m., herbage, verdure, printemps.

Vei cazer per los fossatz 

Paucs e grans per l' erbatge.

Bertrand de Born: Be m play.

Je vois tomber dans les fossés petits et grands sur l'herbage.

Seran complit set ans al prim erbatge. 

Cadenet: Ab leyal. 

Seront accomplis sept ans à la première verdure.

- Pâturage.

Ni els encorremens ni els erbatges. Tit. de 1283. Arch. du Roy., J. 323. Ni aux parcours ni aux pâturages. 

CAT. Herbatge. ESP. Herbage (herbaje). PORT. Herbagem, erbagem. 

IT. Erbaggio. (chap. Herbache, herbaches.)

3. Erbaria, s. f., herberie, marché aux herbes.

Publicamen manifestadas el solier de la erbaria.

Petit Thalamus de Montpellier, p. 54.

Publiquement manifestées en la salle de l' herberie.

(chap. Herbaria, herbaries; herboristería, herboristeríes.)

4. Erbos, adj., lat. herbosus, herbeux. 

Sotz Rosilho albergo els pratz erbos.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 2. 

Campent sous Rossillon dans les prés herbeux.

- Substantiv. Gazon, pelouse.

Quant aug chantar lo gal sus e l' erbos.

G. Rainols d'Apt: Quant aug.

Quand j'entends chanter le coq sus en la pelouse.

Sotz lo pin en l' erbos. 

B. de Ventadour: Bels Monruels. 

Sous le pin sur le gazon.

ANC. FR. Sur le tapis de ceste herbeuse rive. 

Ronsard, t. 1, p. 78.

J'ai délaissé par les herbeux pastis 

Boeufs ou brebis et leurs aigneaux petits. 

Clément Marot, t. I, p. 313. 

ESP. Herboso. PORT. Hervoso. IT. Erboso. (chap. Herbós, herbosos, herbosa, herboses; herbut, herbuts, herbuda, herbudes; herbat, herbats, herbada, herbades; ple d'herba.)

5. Erbut, adj., lat. herbidus, herbu. 

Aissi cum s' era 'l temps erbutz.

Marcabrus: Al prim comens. 

Ainsi comme si était le temps herbu.

 

Hermin, Ermini, Ermi, s. m., hermine.

Bell' e blanca plus c' us hermis.

(chap. Bella y blanca mes que un armiño; es una mustela de pell blanca.)

- Cercamons: Per fin. 

Belle et blanche plus qu'une hermine.

Un pelisso que ac non ermi. Roman de Gerard de Rossillon, fol. 56.

(chap. Una pellissa o pell que se díe armiño.)

Une pelisse qui eut nom hermine.

Ac un mantel acolat 

D' escarlata ab pel d' ermini.

Roman de Jaufre, fol. 56. 

Eut un manteau accolé d'écarlate avec fourrure d'hermine.

ANC. CAT. Hermini. ESP. Armino (armiño). PORT. Arminho. IT. Ermellino.

(chap. Armiño, armiños; mustela blanca.)

 

Hermofrodita, s. m., lat. hermaphroditus, hermaphrodite.

Mascle o feme... hermofroditas, per error de natura, han membres de quascu, mas no perfiechz. Eluc. de las propr., fol. 251. 

Mâle ou femelle... les hermaphrodites, par erreur de nature, ont les membres de chacun, mais non parfaits.

CAT. ESP. Hermafrodita. PORT. Hermaphrodita, hermaphrodito. 

IT. Ermafrodito. (chap. Monflorito, monfloritos.)

2. Hermafrodozia, s. f., hermaphrodisme.

De la cura de hermafrodozia. Trad. d'Albucasis, fol. 35.

De la cure d' hermaphrodisme.

(ESP. Hermafroditismo.)

 

Hernia, s. f., lat. hernia, hernie.

Hernia es per crebadura de la tela dita siphat. Eluc. de las propr., fol. 99.

(chap. La hernia se fa cuan se trenque la tela dita peritoneo. Per naixó tamé se li diu trencadura.)

Hernie est par rupture de la toile dite péritoine.

CAT. ESP. PORT. Hernia. IT. Ernia. (chap. Hernia, hernies; herniá, herniás, tamé trencá, trencás; herniat, herniats, herniada, herniades; trencat, trencats, trencada, trencades.)

 

Herodi, s. m., lat. herodius, héron.

Herodi o falco... herodi es auzel real.

Eluc. de las propr., fol. 146. 

Héron ou faucon... Le héron est oiseau royal.

(ESP. Garza real. Chap. Garsa real; no té res que vore en la garsa, blanca y negra: picaraza, urraca.)

ESP. Garza real. Chap. Garsa real

 

Heu! interj., lat. Heu! eh!

Responsivas coma: Heu! que vols? Leys d'amors, fol. 100.

Responsives comme: Eh! que veux-tu?

(Chap. Aik! Chaic!; eh! ESP. Eh!)

 

Heyssitacio, Esitacio, s. f. lat. haesitatio, hésitation, irrésolution.

Error e heyssitacio.

(chap. Error y duda.)

Es esitacio, quar alcunas veguadas cazo deves vos manieyras de homes am manieyras motas de malautia. Trad. d'Albucasis, fol. 1 et 12. 

Erreur et hésitation.

Il y a hésitation, car aucunes fois tombent devers vous des espèces d'hommes avec beaucoup d'espèces de maladie.

CAT. Hesitació. ESP. Hesitación (duda). PORT. Hesitação. IT. Esitazione.

(chap. Duda, dudes.)

 

Hodi, s. m., greffe.

De pueis que l' a mes e sson hodi. 

Un troubadour anonyme: Dieus vos salve. 

Depuis qu'elle l'a mis en son greffe.

 

Hoi, Huey, Huoi, Oi, Uey, Uoi, adv., lat. hodie, aujourd'hui, ce jour.

Ieu l' am totz jornz, sempre mais hoi que er. 

Albertet: Atrestal. Var. 

Je l'aime tous les jours, incessamment plus aujourd'hui qu'hier.

Mais huey s'oblida aco d'hier.

(chap. Pero avui (huy, hui) s' olvide aixó (açó, assó) d' ahí o ahir.)

Pierre d'Auvergne: De Dieu no us. 

Mais aujourd'hui s'oublie cela d'hier. 

Non es amors, ans es engans proatz, 

S' uoi enqueretz e deman o laissatz. 

T. de Blacas et de P. Vidal: Peire Vidal

Ce n'est pas amour, au contraire c'est tromperie prouvée, si aujourd'hui vous demandez et demain le laissez.

Oi val pro mais que her.

Aimeri de Peguilain: Si com l'arbres. 

Aujourd'hui vaut beaucoup plus qu'hier. 

ANC. FR. N'oi autrestant mal ne dolor 

Com j'ai éu hui en cest jor... 

Tant ai hui fait male jornée... 

Vingt sols doi ci gaaigner hui. 

Fables et cont. anc., t. III, p. 308 et 366; et t. IV, p. 215.

Loc. No us membre pus d' uey ni d' ier. Passio de Maria.

Ne vous souvienne plus d'aujourd'hui ni d'hier. 

ANC. FR. Ce n'est mie ne d' ui ne d' ier

Que riches gens ont grant poissance

De faire ou aide ou grevance.

Roman de la Rose, v. 1034. 

Huei e dia 

Plus paubres.

L' Évêque de Clermont: Peire. 

De jour en jour plus pauvre. 

Per que li novell crestian 

L' amonestan huey e deman.

V. de S. Honorat. 

C'est pourquoi les nouveaux chrétiens l' admonètent aujourd'hui et demain (sans cesse). 

ANC. FR. N'en partirez hui ne demain.

Fables et cont. anc., t. III, p. 426.

CAT. Huy (en lengua valenciana; avui en catalán). ESP. Hoy. PORT. Hoje. IT. Oggi. (chap. Avui, huy o hui.)

Adv. comp. D' uey en un an partras d' ayzi. V. de S. Honorat.

(chap. De aquí un añ partirás d' aquí, astí, assí, açí. D' avui en un añ.)  

D' aujourd'hui en un an tu partiras d'ici.

C' om puesca d' uoi enan eslire 

Qu' Amors de son joi lo estre.

Bertrand de Born: Sel que camja. 

Qu'on puisse d'aujourd'hui en avant reconnaître qu'Amour l'étreint de sa joie.

ANC. FR. D' ui en huit jours. Joinville, p. 88.

(chap. De aquí vuit díes; d' avui en vuit díes.) 

ANC. CAT. De huy avant.

ANC. ESP. D' oy adelantre (de hoy en adelante).

Fuero Juzgo, lib. XII, tit. III, §. 16.

2. Hueimais, Oimais, adv., désormais.

Hueimais parran li ric e ill pro.

Pierre d'Auvergne: Lo senher que.

Désormais paraîtront les puissants et les preux. 

Er saubut hueimais d' aissi enan.

Folquet de Marseille: Ai! quant gent. 

Sera su désormais d'ici en avant.

Oimais m'auretz.

Cadenet: Oimais. 

Désormais vous m'aurez. 

ANC. FR. Hui-mais n' esteut parler d' acordes. 

G. Guiart, t. II, p. 217.

 

Holocaust, Olocaust, s. m., lat. holocaustum, holocauste.

“Te, vec te de que fassas holocaust netamens,” E det li I aret don fetz a Dieu presens.

Pierre de Cotignac: El nom de.

“Tiens, voici de quoi tu fasses holocauste purement,” et il lui donna un bélier dont il fit présent à Dieu.

Olocaust fay de rapina. Brev. d'amor, fol. 67. 

Fait holocauste de rapine.

CAT. ESP. PORT. Holocausto. IT. Olocausto. (chap. Holocausto, sacrifissi, sobre tot referit als cordés de la Pascua. Es mes famós trágicamen lo dels judíos a la segona guerra mundial a mans de uns sossialistes nassionalistes, los Nazis : Nationalsozialismus.)

Catanazis, troba ses diferències, Balears, Mallorca, Menorca, Ibiza, Eivissa, Formentera, Cabrera, ses illes

jueves, 13 de diciembre de 2018

herba apegalosa, que se apegue

herba pegalosa, apegalosa, que se apegue mol a la roba, sobre tot als calsetins, pegalosille, setaria verticillata, pegalosilla. 
Si ne trobéu, podéu fé una broma: li dius an algú, ben serio, "hay vingut a pegat", y li apegues la herba apegalosa al pel o a la roba.

 
apegalós, herba pegalosa, apegalosa, que se apegue mol a la roba, sobre tot als calsetíns. pegalosille, setaria verticillata,  pegalosilla



Setaria verticillata es una especie fanerógama de pasto de la familia Poaceae, con raíz ramificada.
Es originaria de Europa.

El tallo de consistencia herbácea, con presencia de nudos. Las hojas de borde serrado, lineal lanceoladas, hojas en disposición alterna. Inflorescencias agrupadas en espiga con terminaciones de aristas que son las que dan su particular nombre. Son hermafroditas, de ovario súpero. El fruto es una cariópside, propagándose por semillas.

Setaria verticillata, herba apegalosa, pegalosa, apegue

Setaria verticillata fue descrita por (Poir.) Kerguelen y publicado en Essai d'une Nouvelle Agrostographie 51, 171, 178. 1812.1​


Setaria: nombre genérico que deriva del latín seta (cerda), aludiendo a las inflorescencias erizadas. / cerda de peinar, no el animal /

verticillata: epíteto latino que significa "con verticilos"

Variedades aceptadas

Setaria verticillata var. ambigua (Guss.) Parl.
Setaria verticillata var. colorata (A. Braun ex Asch. & Graebn.) Podp.
Setaria verticillata var. robusta (A. Braun) Hegi

Sinonimia

Alopecurus paniceus (L.) L.
Chaetochloa brevispica Scribn. & Merr.
Chaetochloa verticillata (L.) Scribn.
Chamaeraphis italica var. aparine (Steud.) Kuntze
Chamaeraphis italica var. densa Kuntze
Chamaeraphis italica var. rottleri (Spreng.) Kuntze
Chamaeraphis italica var. verticillata (L.) Kuntze
Chamaeraphis verticillata (L.) Porter
Cynosurus paniceus L.
Ixophorus verticillatus (L.) Nash
Panicum acuminatissimum Nees ex Döll
Panicum adhaerens Forssk.
Panicum albospiculatum Swallen
Panicum aparine Steud.
Panicum apricum Swallen
Panicum asperum Lam.
Panicum bambusifolium Desv.
Panicum floribundum Willd. ex Spreng.
Panicum italicum Ucria
Panicum kleinii Swallen
Panicum pompale Swallen
Panicum respiciens (A.Rich.) Hochst. ex Steud.
Panicum rottleri (Spreng.) Nees
Panicum rude Nees
Panicum rude Lam. ex Steud.
Panicum secundum Trin.
Panicum semitectum Swallen
Panicum vagum Scop.
Panicum verticillatum L.
Panicum viride Desf.
Pennisetum respiciens A.Rich.
Pennisetum verticillatum (L.) R.Br.
Setaria adhaerens (Forssk.) Chiov.
Setaria ambigua f. major Bujor.
Setaria ambigua var. major Bujor.
Setaria ambigua f. ramiflora Bujor.
Setaria aparine (Steud.) Chiov.
Setaria brevispica (Scribn. & Merr.) K. Schum.
Setaria carnei Hitchc.
Setaria decipiens f. major (Bujor.) Soó
Setaria depauperata Phil.
Setaria floribunda Spreng.
Setaria italica var. aparine (Steud.) Kuntze
Setaria leiantha f. subhirsuta Hack.
Setaria nubica Link
Setaria panicea (L.) Schinz & Thell.
Setaria pratensis Phil.
Setaria respiciens (A.Rich.) Walp.
Setaria rottleri Spreng.
Setaria teysmannii Miq.
Setaria verticilliformis Dumort.
Setaria viridis var. insularis N. Terracc.
Setariopsis verticillata (L.) Samp.

  1.  «Setaria verticillata». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. 
  2.  En Epítetos Botánicos
  3.  «Setaria verticillata». The Plant List. Consultado el 3 de noviembre de 2014.
  4.  «Setaria verticillata». Royal Botanic Gardens, Kew: World Checklist of Selected Plant Families. Consultado el 3 de noviembre de 2014.
  1. Clayton, W. D., G. Davidse, F. W. Gould, M. Lazarides, T. R. Soderstrom & N. A. Harriman. 1994. Poaceae. 8: 1–458. In M. D. Dassanayake & F. R. Fosberg (eds.) Revis. Handb. Fl. Ceylon. Amerind Publishing Co. Pvt. Ltd., New Delhi.
  2. CONABIO. 2009. Catálogo taxonómico de especies de México. 1. In Capital Nat. México. CONABIO, Mexico City.
  3. Cronquist, A.J., A. H. Holmgren, N. H. Holmgren & Reveal. 1977. Vascular Plants of the Intermountain West, U.S.A. 6: 1–584. In A.J. Cronquist, A. H. Holmgren, N. H. Holmgren, J. L. Reveal & P. K. Holmgren (eds.) Intermount. Fl.. Hafner Pub. Co., New York.
  4. Fernald, M. 1950. Manual (ed. 8) i–lxiv, 1–1632. American Book Co., New York.
  5. Flora of China Editorial Committee. 2006. Flora of China (Poaceae). 22: 1–733. In C. Y. Wu, P. H. Raven & D. Y. Hong (eds.) Fl. China. Science Press & Missouri Botanical Garden Press, Beijing & St. Louis.
  6. Forzza, R. C. 2010. Lista de espécies Flora do Brasil http://floradobrasil.jbrj.gov.br/2010. Jardim Botânico do Rio de Janeiro, Rio de Janeiro.
  7. Gibbs Russell, G. E., W. G. M. Welman, E. Retief, K. L. Immelman, G. Germishuizen, B. J. Pienaar, M. Van Wyk & A. Nicholas. 1987. List of species of southern African plants. Mem. Bot. Surv. S. Africa 2(1–2): 1–152(pt. 1), 1–270(pt. 2).

http://www.ars-grin.gov/cgi-bin/npgs/html/taxon.pl?33852

jueves, 30 de julio de 2026

Torcha, Torig, Turg, Torment, Turmen, Tormentansa, Tormentar, Turmentar, Tormentilla

Torcha, s. f., torche.
Per lo deguast de una torcha quant... aneron vezer mossenhor.
(chap. Per lo gasto de una antorcha cuan... van aná a vore a monsiñó.)
Per VII torchas de lui compradas.
Tit. de 1428. Hist. de Nîmes, t. II, pr., p. 226 et 227.
Pour la dépense d'une torche quand... ils allèrent voir monseigneur.
Pour sept torches de lui achetées.
IT. Torcia. (ESP. Antorcha. Chap. Antorcha, antorches.)
 
Tormentilla, tormentilles; potentilla erecta. Es una herba mol medissinal
 
Torig, adj., stérile.
Tu, toriga, la cals non enfantas, alegra te. 
Trad. de l'Épître de S. Paul aux Galates.
Toi, stérile, laquelle n'enfantes pas, réjouis-toi.
Era vielha, toriga. Brev. d'amor, fol. 146.
Elle était vieille, stérile.
(chap. Estéril, esterils.)
 
2. Turg, adj., stérile.
Tals es turgua que frutesza.
P. Cardinal: Ab votz d' angel. 
Telle est stérile qui fructifie.
 
Torment, Turmen, s. m., lat. tormentum, tourment.
Ses Deu licencia ja no faran torment. Poëme sur Boèce.
Sans la licence de Dieu jamais ils ne feront tourment.
Mout mi plai 
Suffrir aital turmen.
Peyrols: Quora.
Moult me plaît de souffrir pareil tourment.
CAT. Torment. ESP. PORT. IT. Tormento. (chap. Tormén, tormens.)
 
2. Tormentansa, s. f, tourment, souffrance.
Las tormentansas dels homes corumputz.
(chap. Los tormens dels homens corromputs.)
Trad. de la 1re Épître de S. Paul à Timothée.
Les tourments des hommes corrompus. 
 
3. Tormentar, Turmentar, v., tourmenter. 
Lo dezirs que m tormenta.
Le désir qui me tourmente.
Sitot Amor me turmenta.
Sordel: Aylas.
Bien qu'Amour me tourmente.
Part. prés. substantiv.
Guardatz me, si us plai, dels turmentans.
P. Cardinal: Un sirventes.
Préservez-moi, s'il vous plaît, des tourmentants.
Part. pas. Ins en infern on seretz turmentat.
Folquet de Romans: Quan la.
Dedans en enfer où vous serez tourmenté.
CAT. ESP. (Atormentar) PORT. Tormentar. IT. Tormentare. 
(chap. Tormentá, atormentá, atormentás : yo me atormento, atormentes, atormente, atormentem o atormentam, atormentéu o atormentáu, atormenten; atormentat, atormentats, atormentada, atormentades; atormentaré; atormentaría; si yo atormentara.) 
 
Tormentilla, s. f., tormentille, sorte de plante.
Tormentilla es herba mot medicinal. Eluc. de las propr., fol. 225.
La tormentille est herbe moult médicinale.
CAT. Tormentilla. ESP. Tormentila (Tormentilla, sietenrama, consuelda roja, loranca). PORT. Tormentilha. IT. Tormentilla. (chap. Tormentilla, tormentilles; potentilla erecta, com la sigala de Artur Quintana Font. Es una herba mol medissinal.)

domingo, 19 de julio de 2026

Teysh, teix, teixos - Theil, Theyl - Thema - Themezis - Theodoricon - Thimi

Teysh, s. m., du lat. taxus, if, sorte d'arbre.
Teysh es arbre venenos. Eluc. de las propr., fol. 223.
(chap. Lo teix es un abre - albre, arbre - venenós.)
L'if est arbre vénéneux.
(chap. Teix, teixos, taxus baccata; se podríe escriure teysh, teyshos, y sonaríe igual; la fon del teix als ports de Beseit. ESP. Tejo.)

Teix, teixos, taxus baccata; se podríe escriure teysh, teyshos, y sonaríe igual; la fon del teix als ports de Beseit. ESP. Tejo.



Theil, Theyl, s. m., du lat. thymus, tumeur, loupe, verrue, porreau, cor.
De aquels theils... apelatz funguals, per similitut... am funges.
Es nat theyl en las extremitatz del naz. 
Trad. d'Albucasis, fol. 28 et 20.
De ces tumeurs... appelées fongueuses, par similitude... avec fongus.
Est née verrue aux extrémités du nez.

Thema, s. f., lat. thema, thème, sujet, matière d'un discours.
Enans qu' om haia la primiera thema finida.
Las razos e las materias, o themas de que tractam.
Leys d'amors, fol. 133 et 18.
Avant qu'on ait le premier thème fini.
Les raisons et les matières, ou thèmes de quoi nous traitons.
Fes a papa una arenga, e font sa thema: Beati, etc.
Carya Magalon., p. 10.
Fit au pape une harangue, et fut son thème: Beati, etc.
CAT. ESP. Tema. PORT. Thema, tema. IT. Tema. (chap. Tema, temes.)

Themezis, s. f., du grec *gr, thémèse, figure de grammaire.
Es themezis trencamen de dictio simpla o composta. Leys d'amors, fol. 133.
La thémèse est retranchement de mot simple ou composé.

Theodoricon, s. m., théodoricon, sorte de composition médicinale.
Aytal tremor si cura ab causas cofortivas, dissolutivas et consumptivas, cum es... theodoricon et semlans medecinas. Eluc. de las propr., fol. 82.
Pareil tremblement se guérit avec choses confortatives, dissolutives et consomptives, comme est... theodoricon et semblables médecines.

Thimi, s. m., lat. thymum, thym, plante.
Epithimi, es flors de la herba thimi. Eluc. de las propr., fol. 207.
Épithyme, c'est fleur de l'herbe thym.
IT. Timo. (chap. Timó, timons; vore farigolero al dicsionari lleidatà-català. 
ESP. Tomillo.)



2. Epithimi, s. m., lat. epithymon, épithyme, fleur du thym.
Epithimi, es flors de la herba thimi. Eluc. de las propr., fol. 207.
Épithyme, c'est fleur de l'herbe thym.
(chap. Epitimó, es la flo de la herba timó.)

Thimiama, Tymiama, s. m., thymiama, parfum.
Thimiama, es confectio... de galbani et eces composta.
Aloa,... del uza hom e loc de tymiama. 
Eluc. de las propr., fol. 224 et 199.
Parfum, c'est confection... de galbanum et d'encens composée.
Aloës,... de lui on use en place de parfum.
CAT. ESP. Timiama.

Thine, Tyine, adj., lat. thyinus, de thya, de bois de thya. (thuya, thuja, cèdres au Canada.)
Del fust thines.
Fust ebeni et tyine. 
Eluc. de las propr., fol. 224 et 175.
Du bois de thya.
Bois d'ébène et de thya.
Subst. Thines so fustz mot precios cum ebeni. Eluc. de las propr., fol. 224.
Les thyas sont bois moult précieux comme ébène.
(chap. ESP. Cedro, cedros; paregut al siprés.)

Cedro, cedros; paregut al siprés



Thon, s. m., lat. thunnus, thon, sorte de poisson de mer.
De ostras, de thon. Carya Magalon., p. 22.
(chap. De ostres, de atún.)
D'huîtres, de thon.
IT. Tonno. (chap. Atún, atuns. Anirem a Túnez a peixcá atuns. ESP. Atún, atunes.)

Lo agüelo y lo Mar.

Tia, s. f., tante maternelle, soeur de mère.
Voyez Denina, t. II, p. 116; Aldrete, p. 270.
Lai on hom ditz tia et anida.
Deudes de Prades: Pus amors.
Là où on dit tante maternelle et tante paternelle.
Senher, dis Floripar, vos n' auziretz vertat:
El es alhs de ma tia e neps del almirat.
Roman de Fierabras, v. 3437.
Seigneur, dit Floripar, vous en entendrez vérité: il est allié de ma tante maternelle et neveu de l'émir.
CAT. ESP. (Tía) PORT. Tia. IT. Zia. (chap. Tía, tíes; tío, tíos; germans dels pares.)

Ramón Guimerá Lorente, Moncho de Beceite, Beseit; chap. Tía, tíes; tío, tíos; germans dels pares.

Tibat, adj., gonflé, tendu.
Avia lo ventre tibat e redon e dolen. Carya Magalon., p. 48.
Avait le ventre tendu et rond et souffrant.
(chap. Tibat, tibats, tibada, tibades; v. tibá : me tibe la roba : me va menuda, estreta. Es una de les paraules preferides de Juaquinico Monclús de la Ascuma de Calaseit.)

Tibat, tibats, tibada, tibades; v. tibá : me tibe la roba : me va menuda, estreta. Es una de les paraules preferides de Juaquinico Monclús de la Ascuma de Calaseit.

martes, 27 de enero de 2026

Pur - Espurgatori

Pur, adj., lat. purus, pur, nel, propre.
De bon vi pur a beure assatz.
Deudes de Prades, Auz. cass. 
De bon vin pur à boire assez.
Pura cum la pupilla. Eluc. de las propr., fol. 69.
(chap. Pura com la pubilla : verge, virgen, no casada. No crec que se traduíxque en fransés “prunelle”, que es la nina del ull.)
Pure comme la prunelle.
Moral. Tal cuia esser purs e netz de peccatz.
Hom leva puras mas en oratio.
V. et Vert., fol. 41 et 90.
Tel pense être pur et net de péché. 
On lève pures mains en oraison.
CAT. Pur. ESP. PORT. IT. Puro. (chap. Puro, pur, puros, pura, pures.)

Pur, adj., lat. purus, pur, nel, propre. Oro, or, aurum, aur


2. Purament, adv., purement, simplement.
Heres pot esser instituitz alcus hom e purament e sotz condicion.
Trad. du Code de Justinien, fol. 63.
Héritier peut être institué aucun homme et purement et sous condition.
CAT. Purament. ESP. PORT. IT. Puramente. (chap. Puramen, púramen si se vol ficá tilde aon está lo acento, que es lo correcte segons la ortografía del chapurriau.)

3. Puritat, Puretat, Purtat, s. f., lat. puritatem, pureté, netteté. 
L' abitacols dels peissos 
Non es de puritat tan gran
Cum l' aires on l' aucel estan.
Brev. d'amor, fol. 52.
(chap. L'habitácul dels peixos no es de puresa tan gran com l'aire aon los muixons están.)
Le séjour des poissons n'est pas de pureté si grande comme l'air où les oiseaux sont.
Car de purtat nasquet et mor. Libre de Senequa.
Car de pureté naquit et meurt.
Moral. Aquels que fan vida d' angel en terra per puritat de sancta vida.
V. et Vert., fol. 103. 
Ceux qui font vie d'ange sur la terre par pureté de sainte vie.
ANC. FR. Aimant d'un cueur rempli de purité.
CL. Marot, t. IV, p. 346.
Amyot, trad. de Plutarque. Morales, t. II, p. 225.
La cape blanche signifie purité et virginité.
H. Estienne, Apologie pour Hérodote, t. II, p. 214.
CAT. Puritat. ESP. Puridad (pureza). PORT. Puridade. IT. Purità, puritate, puritade. (chap. Puresa, pureses; impuresa, impureses; valensiá: purea, nedea.)

4. Puracio, s. f., purification.
Puracio de la plaga. Trad. d'Albucasis, fol. 12.
(chap. Purificassió de la llaga : ferida; llimpiesa.)
Purification de la plaie.

5. Purificar, v., lat. purificare, purifier.
Purifica la mia arma. Lo Payre eternal.
(chap. Purifique la meua alma o ánima. Vore l'agüelo sebeta : ting presa, ting pressa. La meua ánima té pressa. - Pedro Salinas.)

“LA MEUA ÁNIMA TÉ PRESA". Carambelos. Ting Presa, Pedro Salinas; Luis Arrufat

Purifie la mienne âme.
Part. pas. Adonc Paul pres II barons purificatz.
(chap. Entonses Pablo, Paúl, Pol va pendre o prendre dos barons purificats. Traducsió dels Actes dels Apostols al ocsitá, antic chapurriau.)
Trad. des Actes des Apôtres, ch. 21.
Alors Paul prit deux hommes purifiés.
CAT. ESP. PORT. Purificar. IT. Purificare. (chap. Purificá : purifico, purifiques, purifique, purifiquem o purificam, purifiquéu o purificáu, purifiquen; purificat, purificats, purificada, purificades; yo purificaré; yo purificaría; si yo purificara; si yo tinguera una purificadora, cuánta aigua purificaría; o pixum de gorrino, purín, purins.)

6. Purificacio, Purificatio, s. f., lat. purificatio, purification.
Lo complimens de lur purificacio.
Trad. des Actes des Apôtres, ch. 21. 
L'accomplissement de leur purification.
La purificatio de sancta Maria. Calendrier provençal.
(chap. La purificassió de Santa María.)
(N. E. Supongo que cualquier catalanoparlante, escribiente u oyente entenderá esta corta frase en provenzal, uno de los dialectos de la lengua occitana, de òc, Languedoc, lenga d'òc, och, hoc, oc : sí afirmativo.
El catalán siempre ha sido uno más de los dialectos de esta antiquísima lengua; véanse los Serments de 842 en Estrasburgo
El vocablo catalán purificació, con tilde, es el mismo que purificacio sin tilde, se encuentran palabras en textos catalanes sin tilde, y son las mismas que las occitanas. ¿Òc o no?)
La purification de sainte Marie.
CAT. Purificació. ESP. Purificación. PORT. Purificação. IT. Purificazione.
(chap. Purificassió, purificassions.)

Retrato imaginario de Martín I de Aragón, de Manuel Aguirre y Monsalbe. Ca. 1851-1854. (Diputación Provincial de Zaragoza).

7. Purificatiu, adj., purificatif, propre à purifier.
Es del sanc purificatiu.
Solelh... ha virtut purificativa.
(chap. Es de la sang purificatiu : purifique la sang. Lo sol … té virtut purificativa.)
Eluc. de las propr., fol. 20 et 116.
Il est du sang purificatif.
Soleil... a faculté purificative.
(chap. Purificatiu, purificatius, purificativa, purificatives.)

8. Impuritat, s. f., lat. impuritatem, impureté.
Ab infeccio et impuritat. Eluc. de las propr., fol. 133.
Avec infection et impureté.
CAT. Impuritat. ESP. Impuridad (impureza). IT. Impurità, impuritate, impuritade. (chap. Impuresa, impureses; impuridat, impuridats.)

9. Depurar, v., lat. depurare, épurer, rendre pur, clarifier. 
Vens... l' ayre pestilencial depuron. Eluc. de las propr., fol. 134-135.
(chap. Los vens... l'aire pestilén o pestilensial depuren; lo ven depure l'aire pestilén. Lligí Lo Decamerón en chapurriau.)
Vents... l'air pestilentiel épurent.
Part. pas. La clartat depurada.
Perilhos, Voy. au Purgatoire de S. Patrice. 
La clarté épurée.
CAT. ESP. Depurar. IT. Depurare. (chap. Depurá: depuro, depures, depure, depurem o depuram, depuréu o depuráu, depuren; depurat, depurats, depurada, depurades; yo depuraré; yo depuraría; si yo depurara; si yo tinguera una depuradora, cuánta aigua depuraría. 
A Beseit fa tems que depurem les aigües residuals, fecals, pixarrades, caguerades, lo safarech, la de escurá o fregá, y tota l'aigua bruta que vullgues. Al cárcol, toll de les madrilles, abans baixabe molta gorrinada.)

10. Depuracio, s. f., dépuration, épurement.
Ayga... per accio del foc pren depuracio. Eluc. de las propr., fol. 75.
(chap. L'aigua... per la acsió del foc se depure - pren depurassió -) 
L'eau... par action du feu prend épurement. 
CAT. Depuració. ESP. Depuración. IT. Depurazione. 
(chap. Depurassió, depurassions.)

11. Depurament, s. m., épurement, purification.
Depuro l'ayre..., dono depurament. Eluc. de las propr., fol. 38. 
Épurent l'air..., donnent épurement.
(chap. Depuren l'aire..., donen depuramén o depurassió : purifiquen.) 

12. Depuratiu, adj., dépuratif, propre à épurer.
Del ayre... depuratiu.
Depurativa... de superfluitatz d' humors.
Eluc. de las propr., fol. 52 et 25.
De l'air... dépuratif.
Dépurative... de superfluités d'humeurs.
(chap. menjunje depuratiu, depuratius, beguda depurativa, herbes depuratives com lo gitam, timó, saduricha, ruda, mansanilla, ortiga, herba de san Juan, herba fechera, herba del riñó, etc.)

saduricha
13. Purgar, v., lat. purgare, purger, purifier, nettoyer.
Bona sirventa que purga be lo ostal.
Coma aquell que purga la pura farina del bren.
V. et Vert., fol. 68 et 35.
Bonne servante qui nettoie bien l'hôtel.
Comme celui qui purge la pure farine du son.
Moral. Per purgar los peccatz... e per conquerre las virtutz.
Purgar lur consciencia.
(chap. Pera purgá los pecats... y pera conquistá les virtuts. Purgá la seua consiensia. Lur : llur; lurs : llurs : seu, seua, seus, seues.)
V. et Vert., fol. 66 et 33. 
Pour purger les péchés... et pour conquérir les vertus.
Purifier leur conscience.
- Terme de médecine.
El cap e 'l cors tot eisamen
Li purga fort be et adoba.
Deudes de Prades, Auz. cass. 
La tête et le corps tout pareillement il lui purge fort bien et arrange.
Subst. Ab purgar o ab sagnia. Brev. d'amor, fol. 37.
(chap. En purga (sust.) o en sangría; en lo purgá o en sangría. Lligí a Pedro Saputo cuan se va fé dotó o meche.)
Avec le purger ou avec saignée.
- Polir, affiner.
La lima esmera e purga lo fer. V. et Vert., fol. 77.
(chap. La llima esmerille (esmole, pulix) y purgue lo ferro.)
La lime polit et affine le fer.
Part. pas. Aprop de mel ben escumat
E del bel oli ben purgat
Deudes de Prades, Auz. cass.
Après du miel bien écumé et de belle huile bien purifiée sis gouttelettes.
- Terme de pratique.
Premeirament se deu esser purgatz d' aquel crim.
Trad. du Code de Justinien, fol. 4.
Premièrement il doit s'être purgé de ce crime.
CAT. ESP. PORT. Purgar. IT. Purgare. (chap. Purgá; porgá, cribá, ventá; purgo, purgues, purgue, purguem o purgam, purguéu o purgáu, purguen; purgat, purgats, purgada, purgades; yo purgaré; yo purgaría; si yo purgara; porgo, porgues, porgue, porguem o porgam, porguéu o porgáu, porguen; porgat, porgats, porgada, porgades; porgadora, porgadores; ventadó, ventadós; criba, cribes; aré, arés; sedás, sedassos.)

ventadó
14. Purgatori, Porguatori, s. m., lat. purgatorium, purgatoire.
Si es en purgatori, lai si purgara. Liv. de Sydrac, fol. 16. 
(chap. Si está (ell, ella) al purgatori, allí se purgará : purificará.)
S'il est en purgatoire, là il se purifiera. 
Tu intraras en porguatori.
(chap. Tú entrarás al purgatori.)
Tu entreras en purgatoire. 
Pensa d' yfern e de paradis e de purgatori.
V. et Vert., fol. 28.
Pense d'enfer et de paradis et de purgatoire.
CAT. Purgatori. ESP. PORT. IT. Purgatorio. (chap. Purgatori.)

15. Purgatori, adj., du purgatoire, qui appartient au purgatoire. 
Tres penas son: Las temporals, purgatorias et ifernals.
Brev. d'amor, fol. 108.
Trois peines sont: Les temporelles, du purgatoire et infernales.
(chap. Purgatori : purgán; purgatoris : purgans; purgatoria, purgatories.)

16. Purgatio, Purgacion, s. f., lat. purgationem, purgation, purification. Una vetz l' an prenga purgatio.
(chap. Que una vegada al añ prengue purgassió : se purgo dels pecats.)
Liv. de Sydrac, fol. 73.
Qu'une fois l'an il prenne purgation. 
Fig. Lo don del S. Esperit, don nos parlam ayssi, complis e perfay aquesta purgatio et aquesta neteza de l'arma.
V. et Vert., fol. 83.
Le don du Saint-Esprit, dont nous parlons ici, accomplit et parfait cette purification et cette netteté de l'âme.
Dona salut et purgacion de l' arma.
Hist. de la Bible en provençal., fol. 81.
Donne salut et purification de l'âme.
(N. E. Habría que comparar una Biblia provenzal con una catalana del mismo tiempo, incluso una traducción de Limoges (en verdadero lemosín) con una de Tortosa, a ver las grandes diferencias. La Biblia en valenciano de Bonifaci o Bonifacio Ferrer lamentablemente no se puede comparar, sólo la última página donde está especificado que está traducido a la lengua valenciana.)
CAT. Purgació. ESP. Purgación. PORT. Purgação. IT. Purgazione.
(chap. Purgassió, purgassions : purga, purgues.)

17. Purgament, s. m., purification.
Jorn del purgament de la Verge.
(chap. Lo día del purgamén o purificassió de la virgen, verge; pubilla.)
Trad. du N.-Test., S. Luc, ch. 7.
Jour de la purification de la Vierge.
ANC. ESP. Purgamiento. IT. Purgamento. (chap. purgamén, purgamens.)

18. Purgador, s. m., purgatif, purgation.
Non deu hom penre purgador
Voluntiers ni far sagnia. (N. E. A veces se encuentra volontiers.)
Brev. d'amor, fol. 37. 
On ne doit pas prendre purgatif volontiers ni faire saignée.
- Purgatoire.
Las penas del purgador.
Gui Folquet: Escrig trop. 
Les peines du purgatoire.
(chap. Purgadó, purgadós, purgadora, purgadores; porgadó, porgadós, porgadora, porgadores.)

19. Purgatiu, adj., lat. purgativus, purgatif, purificatif, propre à purger, propre à purifier. 
Ha virtut purgativa. Eluc. de las propr., fol. 150. 
A propriété purgative.
CAT. Purgatiu. ESP. PORT. IT. Purgativo. (chap. purgatiu, purgatius, purgativa, purgatives.)

20. Depurgar, v., lat. depurgare, purger, purifier.
Trulhat se depurga colan. Leys d'amors, fol. 36.
(chap. Lo prensat (la prensada: trullat : que va al trull) se purgue colán. En efecte, antes de que lo suc de raím, mosto, o l'oli vaigue al trull, convé colál, depurál, purgál, porgál.)
Pressé il se purifie en coulant.

trull, trujal, trullo, cup, fe vi, hacer vino


21. Espurgar, Espurjar, v., lat. expurgare, purger, purifier.
Enquera per ben espurgar,
La flor del' api faitz secar.
Deudes de Prades, Auz. cass. 
Encore pour bien purger, la fleur du céleri faites sécher.
Moral. Celui que s vol de pechat espurjar. Trad. de Bède, fol. 50.
Celui qui veut se purifier du péché.
Part. pas. Lendema, cant ser' espurgatz.
(chap. En son demá, cuan estará purgat : purificat : llimpio.)
Deudes de Prades, Auz. cass.
Le lendemain, quand il sera purgé.
ANC. FR. Espurgier soi parfaitement.
Helinand ou Thibaud de Marly, Vers sur la Mort.
L'or ou l'argent se espurge et afine au feu.
Livre de la Loi au Sarrasin, p. 115.
(N. E. No es extraño que un libro de la ley para los sarracenos, moros, mahometanos, musulmanes se encuentre escrito o traducido en romance, provenzal, occitano, ya que esta población usaba el romance (ladino) desde siglos bien tempranos, no sólo el árabe. Pedro IV en sus Ordonacions tiene una donde especifica que a los príncipes moros hay que escribirles en romance, romans.)
CAT. Expurgar, espurgar, esporgar. ESP. PORT. Expurgar. IT. Spurgare.
(chap. Esporgá: esporgo, esporgues, esporgue, esporguem o esporgam, esporguéu o esporgáu, esporguen; esporgat, esporgats, esporgada, esporgades; yo esporgaré; yo esporgaría; si yo esporgara; si yo tinguera un serrucho en mánec llarc, cuáns olivés u oliveres esporgaría!)

Beceite lanza olivos mandarinos al mercado

22. Espurgamen, Espurjamen, s. m., purgation, médecine, purification.
Vos li daretz espurgamen.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Vous lui donnerez purgation.
Fig. Lo batemens de Deu, es espurjamens de presens vida.
Trad. de Bède, fol. 68.
Le battement de Dieu, c'est purification de la présente vie.
IT. Spurgamento. (chap. Esporgamén, espurgamén, esporgamens, espurgamens; esporgamenta, esporgada; espurgamenta, espurgada.)

23. Espurgatori, s. m., purgatoire.
Si non passa per espurgatori.
Liv. de Sydrac, fol. 89.
S'il ne passe pas par purgatoire.
ANC. FR. Et toutes les armes ploroient
Qui erent en espurgatoire.
(chap. Y totes les almes (ánimes) ploraben, (per) que estaben al expurgatori o purgatori.)
Fables et cont. anc., t. III, p. 144.
CAT. Expurgatori. ESP. PORT. Expurgatorio. (chap. expurgatori :  purgatori; esporgadó, esporgadós, esporgadora, esporgadores.)