Mostrando las entradas para la consulta drutz ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta drutz ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

jueves, 5 de octubre de 2023

Pierre Rogiers. Peire Rotgiers.

Pierre Rogiers.

Pierre Rogiers. Peire Rotgiers.



I.

Al pareissen de las flors,
Quan l' albre s cargon de fuelh,
E 'l temps gensa ab la verdura
Per l' erba que creys e nais,
Doncx es a selhs bona amors
Qui l' an en patz, ses rancura,
Q' us vas l' autre non s' erguelha.

Bos drutz non deu creire auctors
Ni so que veiran sey huelh
De neguna forfaitura
Don sap que sa domna 'l trays;
So que dis qu' a fait alhors
Creza, sitot non lo jura,
E so qu' en vi dezacuelha.

Qu' ieu vey de totz los melhors
Qui sempr' en devenon fuelh,
Qu' en queron tan lur dreitura
Tro que lur domna s n' irays,
E 'l ris torna 'ls pueis en plors;
E 'l folhs per mal' aventura
Vai queren lo mal qu' el duelha.

Qu' amors vol tals amadors
Que sapchon sufrir erguelh
En patz e gran desmezura,
Sitot lor domna 'ls sostrays;
Paucs plagz lur en sia honors,
Quar s' il sap mal ni s rancura,
Ilh queira tost qui l' acuelha.

Per aquest sen suy ieu sors,
Et ai d' amor tan quan vuelh;
Quar s' elha m fai gran laidura,
Quant autre s planh, ieu m' apais.
Sitot s' es grans ma dolors,
Suefre tro qu' elha m melhura
Ab un plazer, qual que s vuelha.

Mais vuelh trenta dezonors
Q' un onor, si lieys mi tuelh;
Qu' ieu sui hom d' aital natura
No vuelh l' onor qu' el pro lays;
Ni ges no m laissa 'l paors
Don mos cors non s' asegura;
Qu' ades cug qu' autre la m tuelha.

De mon dan prec mos senhors,
Mas l' amor de mi dons vuelh;
E que 'l prenda de mi cura,
Que trop es grans mos esmays.
Molt mi fera gen secors
S' una vetz ab nueg escura
Mi mezes lai o s despuelha.


Peire Rotgiers, quier secors;
E si 'l mals loindans li dura,
Pauc viura, qu' ades rauguelha.

II.

Tan no plou ni venta
Qu' ieu de chan non cossire;
Freidura dolenta
No m tolh chantar ni rire:
Qu' amors me capdelh e m te

Mon cor en fin joi natural;

E m pais, e m guid, e m soste,

Qu' ieu non suy alegres per al,

Ni al res no m fai viure.

Ma domna es manenta

De so qu' ieu plus dezire;

Del donar m' es lenta
Qu' anc non fui mais jauzire:

Ben sai que pauc l' en sove;

E ges no m par joc cominal,

Qu' ilh pensa petit de me:

Et ieu trac per lieys mal mortal,

Tal qu' a penas puesc viure.

Non truep qui m guirenta,
Ni qui m' o auze dire
Q' un' autra tan genta
El mon s' eli, ni s mire;
Ni d' autra non s' esdeve,
Mas qu' om digua que res no val;
Qu' elha ditz e fai tan be,
Q' una contra lieys non sap s' al,
Tal domna fai a viure.

Si s' en fenhon trenta,
Ges per so no m n' ahire;
Cuy que s vol si s menta,
Qu' a mi s denh escondire.
Adoncx sai ieu ben e cre
Q' us non a domna tan cabal,
Quar quecx la lauza per se:
Que s' el n' avia un' aital,
Ben pogra ses lieys viure.

Greu planh mal que senta
Drutz, quant es bos sufrire;
Qu' amors es valenta
A sel que n' es jauzire;

Qu' erguelh no vol ni mante,

Ans qui lo 'lh mostr' a lieys non cal:

Que mais n' auria ab merce
En un jorn, qu' en dos ans ab mal,

Sel qu' ab erguelh vol viure.
Si uns si prezenta

Qu' ill denh lonc se assire,

Ges no m' espaventa
Qu' ab mi l' ai' a devire.

Que domna, que pretz mante,

Deu aver fin cor e leyal;
E non crezas que s mal me

Contra son bon amic coral,

Als dias qu' ai a viure.

E s' il fai parventa
Qu' el guinh ni l' huelh lor vire,
Per so no s guaimenta
Mos cors, ni m mand aucire.
Ma domna fai manta re,
Per que platz a totz per engual:
E quascus, cum li cove,
Deu aculhir dins son ostal,
S' ab gran bontat vol viure.

Peire Rogiers, per bona fe,

Tramet son vers tot per cabal
A si dons clamar merce,
Qu' aprenda 'l, avans de Nadal,

S' ab grat de lui vol viure.



III.

Per far esbaudir mos vezis
Que s fan irat, car ieu non chan,
Non mudarai deserenan,
Qu' ieu non despley
Un son novelh qu' els esbaudey,
E chant, mais per mon Tort N' avez:
Quar trop dechai
Tot quan vei sai,
Mas ab lieys creis honors e pretz;
Per qu' el sieus conortz m' es plus bos,
Que tot quan vei sai entre nos.

De mi dons ai lo guap e 'l ris,
E sui fols s' ieu plus li deman;
Ans dey aver gran joy d' aitan.
A dieu m' autrey,
Non ai doncs pro quan sol la vey:
Del vezer suy ieu bautz e letz;
Plus no m' eschai,
Que ben o sai;
Mas d' aitan n' ai ieu joy e pretz,
E m' en fauc ricautz a sazos,
A guiza de paubr' ergulhos.

Anc ieu ni autre no 'lh o dis,
Ni elha non saup mon talan;
Mas a celat l' am atretan,
Fe qu' ieu li dey,
Cum s' agues fait son drut de mey:

E no i s taing qu' ieu ja l' ameissetz.

Doncs amarai
So qu' ieu non ai;
Oc, qu' eyssamen n' ai joy e pretz,
E suy alegres e joyos,
Quan res non es cum si vers fos.

De totz drutz suy ieu lo plus fis,

Qu' a mi dons no dic re ni man,

Ni 'l quier gen fait, ni bel semblan.
On qu' ilh estey
Sos drutz suy, et ab lieys domney,
Totz cubertz e celatz e quetz.
Qu' ilh no sap lai
Lo ben que m fai,
Ni cum ai per lieys joi e pretz.
No s tanh que ja 'l sapcha enoios
Qu' ieu sui sai sos drutz a rescos.

Per s' amor viu, e si m moris,
Qu' om disses qu' ieu sui mortz aman,
Fait m' agra amors honor tan gran,
Qu' ieu sai e crey
Qu' anc a nulh drut maior non fey.

Vos jutgatz, domna, e destrenhetz;

Quar s' ieu m' esmai,
E si maltrai,
Ni muer per vos, joys m' es e pretz;

De vos m' es totz mals bes, dans pros,

Foldatz sens, tortz dregz e razos.

Ieu mai que mai,
Ma domna, ieu sai
Que vos mi donatz joy e pretz;
E vuelh mais morir a estros,
Ja 'l sapcha negus hom mas vos.

Bastart, tu vai,
E porta m lai
Mon sonet, a mon Tort N' avetz:
E di m' a 'N Aimeric lo tos
Membre 'l dont es, e sia pros.

IV.

Tant ai mon cor en joy assis,
Per que non puesc mudar non chan;
Que joys m' a noirit pauc e gran,
E ses lui non seria res.
Qu' assatz vei que tot l' als qu' om fai

Abaiss, e sordey, e dechai,
Mas so qu' amors e joys soste.

Lo segles es aissi devis
Que perdut es, quan l' avol fan;
Mas ab los pros vai pretz enan,
Et amors ten se ab los cortes:
E d' aqui son drut cuend e guai;
Per que s te jois que tost non chai,
Qu' estiers del mais hom no 'l soste.


Si 'l jois d' amor no fos tan fis,
Ja non agra durat aitan;
Mas no y a d' ira tan ni quan,
Qu' el dans n' es pros, e 'l mals n' es bes
E sojorns cui plus mal en trai;
Demandatz cum qu' ie us o dirai:
Quar apres n' aten hom merce.

Pauc pren d' amor qui no sofris
L' erguelh, e 'l mal, e 'l tort, e 'l dan;
Qu' aissi o fan selh que re n' an:
Guerra m sembla qu' amors no i es,
Tan son li mal e sai e lai;
E non ai dreg el fieu qu' ieu ai,
S' al senhor don mov mals en ve.


Amors ditz ver et escarnis,
E dona pauza ab gran afan,
E franc cor apres mal talan;
Huei fai que platz, deman que pes;
E doncx qu' en diretz qu' aissi vai,
Que costa que tot torn en jai,
Pueis apres no i a re mas be.

Membra m' aras d' un mot qu' ieu dis,
E tal non vuelh qu' om lo m deman.
- No l' auzirem doncx! - Non onguan,
No us er digz, ni sabretz quals es.
- No m' en qal, qu' atressi m viurai.
Si us vivetz o us moretz, so sai
Non costa re mi dons ni me.

Mon Tort N' avetz en Narbones
Man salutz, sitot luenh s' estai;
E sapcha qu' en breu la veyrai,
Si trop grans afars no m rete.


Lo senher, que fetz tot quant es,
Salv e guart son cors cum si s fai;
Qu' ilh mante pretz e joi verai
Quan tota autra gen si recre.

V.

Entr' ira e joy m' an si devis
Qu' ira m tolh manjar e dormir,
Jois me fai rire et esbaudir,
Mas l' ira m passa 'l bon conort,
E 'l joys reman, don sui jauzens,
Per un' amor qu' ieu am e vuelh.


Domn' ai?.. Non ai... Ja 'n suy ieu fis?

No sui, quar no m' en puesc jauzir...

Tot m' en jauzirai quan que tir?
Oc, ben leu, mas sempre n' a tort...
Tort n' a... Qu' ai dig? boca, tu mens,
E dis contra mi dons erguelh!


Bona domna, per qu' ieu m' aucis,
Ara m podetz auzir mentir;
Que re no m fai, per que m' azir,
Non re sia per pauc tot mort.
Ben sui fols, e fatz es mos sens,
Quar ja dis so per que la m tuelh.

Molt am selieys que m' a conquis,
Et elha me;
oc, s' o l' aug dir,
Creirai son dig senes plevir,
Oc ben, sol qu' ab lo fag s' acort,
E m' atenda totz mos covens,
E qu' ieu n' aia plus qu' ieu no suelh.


Per lieys ai ieu joy, joc e ris,
Mas ara 'n planh, plor e sospir,
E 'l mals que m' es greus a sufrir,
Torna m' a doble en deport.
Pauc pres lo mal qu' el bes lo vens,
Que plus m' en jau que no m' en duelh.

De luenh li sui propdas vezis,
Qu' amicx non pot nulhs hom partir
Si 'l cor si volon consentir:
Tot m' es bon quant hom m' en aport,
Mais am quan cor de lai lo vens,
Que d' autra si pres si m' acuelh.

Ja non dira hom qu' anc la vis
Que tan belha 'n pogues chauzir:
Qu' om no la ve que no se mir,
Quar sa beutatz resplan tan fort
Nuegz n' esdeve jorns clars e gens,
A qui l' esgarda de dreg huelh.

Lo vers vuelh qu' om mi dons me port,
E que 'l sia conortamens
Tro que ns esguardem de dreg huelh.

//


Tro que ns esguardem de dreg huelh.

dreg huelh de Oriol Junqueras, dret ull.

//

https://es.wikipedia.org/wiki/Peire_Rogier

Pierre de Rougier o Peire Rogiers (1145 - Lodève, alrededor de 1197) fue un trovador francés de la escuela lemosina y auverniana, hijo del señor de Rouziers, en Auvernia.

Sus biógrafos aluden a que fue hijo de un señor de Auvernia: «Peire Rotgiers si fo d'Alvernhe... e fo gentils hom».

Ha sido identificado como perteneciente a la familia de los señores de Rouziers,​ cerca de Mauriac, en el departamento de Cantal.

Uc de Sant-Cirq (o Uc de Saint-Circ), el trovador biógrafo de trovadores, indicó que conocía las letras y que era canónigo de Clermont. Añade que era un buen cantante que abandonó su canonicato para hacerse juglar y hacer conocidos sus cuentos.

Fue a la corte de Ermengarda de Narbona, de gran valor y de gran inteligencia, que lo acogió y lo trató con honores. Se han conservado ocho sirventès, canciones de amor en las que Peire Rogier designa a la vizcondesa de Narbonne con la palabra clave "senhal".

A causa de calumnias que comprometían la reputación de la vizcondesa, Pierre Rogiers recibió la orden de abandonar su corte y se refugió cerca de Raimbaut d'Orange hasta 1173. Tras la muerte de Raimbaud en 1173, fue a la corte de Raimundo V de Tolosa; frecuentó también las de Alfonso IX de Castilla, después de la de Alfonso II de Aragón.

Se retira con otro trovador, Guilhem Azemar de Merueis, a la abadía de los hombres de Grandmont, cerca de Lodève, donde toma el hábito en 1194 y se queda hasta su muerte.

(Guillem Azemar si fo de Gavaudan d' un castel que a nom Merueis (9). - No revisado - 
Gentils hom era, filhs d' un cavallier que non era rics ni manens: el seigner de Merueis sil fetz cavallier. Et el era ben valens hom e gen parlans, e fon bos trobaires. Et non poc mantener cavaiaria, e fetz se joglars. E fon fort onratz per tota la bona gent, per los baros e per las domnas; e fetz mantas bonas chansos. E cant ac loue temps vescut, el se rendet a l' orde de "Grandmont" e lai mori. Chabaneau, Camille)


  1.  Cheyette, Fredric L. (2001). Ermengard of Narbonne and the World of the Troubadours. Ítaca: Cornell University Press. ISBN 0-8014-3952-3.
  2. Chabaneau, Camille (1885). «Les biographies des troubadours en langue provençale» (en francés).
  3.  Bouillet, Jean-Baptiste. Nobiliaire de Auvernia, tomo V (en francés). p. 419.

Bibliografía

jueves, 12 de octubre de 2023

XIV, Gui d' Uiselh, be m peza de vos,

XIV.


Gui d' Uiselh, be m peza de vos,

Quar vos etz laissatz de chantar,

E quar vos i volgra tornar:

Per que sabetz d' aitals razos,

Voill que m digatz si deu far engualmen 

Domna per drut, quan lo quier francamen, 

Com el per lieys tot quan tanh ad amor, 

Segon lo dreg que tenon l' amador.


Domna, Na Maria, tensos

E tot chant cuiava laissar;

Mas aoras non aus mudar

Qu' ieu no chant al vostre somos:

E respon vos de la domna breumen,

Que per son drut deu far comunalmen,

Com el per lieys, ses garda de ricor;

Qu' en dos amics non deu aver maior.


Gui, tot so don es cobeitos

Deu drutz ab merce demandar;

E domna deu l' o autreiar,

Mas ben deu esguardar sazos;

E 'l drutz deu far precx e comandamen,

Com per amigua e per domn' eissamen;

E domna deu a son drut far honor,

Com ad amic e no com a senhor.


Domna, sai dizen entre nos

Que, lai on domna vol amar,

Engualmen deu son drut honrar,

Quant engualmen son amoros:

E s' esdeve qu' ill l' am plus finamen,

Li dig e ill fag o devon far parven;

E s' a ves lieys fals cor ni trichador,

Ab bel semblan deu cobrir sa dolor.


Gui d' Uiselh, ges d' aitals razos

No son li drut al comensar;

Ans ditz cascus, quan vol preiar,

Mas junthas e de genolhos:

Domna, vulhatz que us serva humilmen

Com lo vostr' om; e s' ella enaissi 'l pren,

Ieu lo jutge per dreg a traydor,

Si s fai pariers e s det per servidor.


Domna, ben es plaitz vergonhos

Ad ops de domna razonar,

Que no tenha celui per par

Cui aura fag un cor de dos.

O vos diretz, e no us estara gen,

Qu' el drutz la deu amar plus leialmen;

O vos diretz qu' ill son par entre lor,

Que re no ill deu lo drutz mas per amor.


Gui d' Uisel et Marie de Ventadour.

Gui d' Uisel, Ussèl, Ussel

viernes, 20 de octubre de 2023

XXII, Belha m' es la flors d' aguilen,

XXII.


Belha m' es la flors d' aguilen,

Quant aug del fin joy la doussor

Que fan l' auzelh novelhamen

Pel temps qu' es tornat en verdor,

E son de flors cubert li reynh

Gruec e vermelh e vert e blau.


De molherat ges no m' es gen

Que s fasson drut ni amador,

Qu' ab las autruis van aprenden

Engienhs ab que gardon las lor;

Mas selh per que hom las destrenh

Port' al braguier la contraclau.


Vilas cortes hi eis de son sen,

E molherat dompneiador,

E l' azes quan brama eyssamen

Cum fai lebriers ab son senhor,

Mas ieu no cre pros dompna denh

Far drut molherat gelos brau.


Molherat fan captenemen

De veziat enguanador,

Que l' autruy pan guasta e despen, 

E l' sieu met en luec salvador,

Mas selh a cuy grans fams en prenh

Manja lo pan que non l' abau.

Maritz que marit vay sufren

Deu tastar d' atretal sabor,

Que car deu comprar qui car ven;

E 'l gelos met li guardador,

Pueys li laissa sa molher prenh

D' un Girbaudo filh de Girbau.


D' aqui naisson li recrezen,

Q' us non ama pretz ni valor:

Ai! cum an abaissat joven

E tornat en tan gran error!

Sest ama l' aver e l' estrenh,

Li folh e 'l gars son naturau.


Sancta Maria, en Orien

Guiza 'l rey e l' emperador,

E faitz lor far ab la lor gen

Lo servizi nostre senhor,

Que 'lh Turc conosco l' entressenh

Que dieus pres per nos mort carnau.


Aissi vay lo vers definen,

Et ieu que no 'l puesc far lonjor,

Qu' el mals mi ten e lo turmen

Que m' a mes en tan gran languor,

Qu' ieu no suy drutz, ni drutz no m fenh, 

Ni nulhs joys d' amor no m' esjau.


Dieus, que nasques en Betlehen,

Tu los capdela e 'ls acor,

Que per lo nostre salvamen

Prezes en cros mort e dolor;

Vers dieus, vers hom, vai m' accoren,

Trinus unus n' aor e 'n lau.


Non er mais drutz, ni drutz no s fenh

Los pitars, ni joys non l' esjau.


Pierre d' Auvergne.

jueves, 12 de octubre de 2023

Tome quatrième, Tensons, Complaintes historiques, Croisades, Sirventes, Morales, Religieuses

Tome quatrième


Des Tensons, des Complaintes historiques, des pièces sur les Croisades, des Sirventes historiques, des Sirventes divers, et des pièces Morales et Religieuses.

Paris, 1819.


TENSONS.

I.

Senher Raymbautz, per vezer
De vos lo conort e 'l solatz
Suy sai vengutz tost e viatz,
Mais qu' ieu no suy per vostr' aver;
E vuelh saber, quan m' en irai,
Cum es de vos ni cossi us vai,
Qu' enqueron m' en lai entre nos.

Tant ai de sen e de saber,
E suy tan savis e membratz,
Quant aurai vostres faitz guardatz,
Qu' al partir en sabrai lo ver:
S' es tals lo guaps cum hom retrai,
O si n' es tant, o meinhs o mai,
Cum aug dir ni comtar de vos.

Gardatz vos que us sapchatz tener
En aisso qu' eras comensatz;
Quar hom, on plus aut es puiatz,
Plus bas chai, si s laissa chazer:
Pueys dizon tug que mal l' estai,
Per que fes, pus era non fai,
Qu' eras non te condug ni dos.

Qu' ab pro manjar et ab jazer
Pot hom estar suau malvatz;
Mas de grans afans es carguatz
Selh que bon pretz vol mantener;
Cove que s percas sai e lai
E tolha e do, si cum s' eschai,
Quan ve que es luecx ni sazos.

D' aisso vuelh que digatz lo ver
S' auretz nom drutz o molheratz,
O per qual seretz apelatz,
O 'ls volretz amdos retener:
Veiaire m' es, al sen qu' ieu ai,
dic, quar ben o sai,
Per so us o dic, quar ben o sai,
Qu' a dreg los auretz ambedos.

Si voletz el segle parer,
Siatz en luec folhs ab los fatz:
Et aqui meteys vos sapchatz
Ab los savis gen captener;
Qu' aissi s cove qu' om los assai,
Ab ira 'ls us, l' autres ab jai,
Ab mal los mals, ab ben los bos.

No us fassatz de sen trop temer,
Per qu' om diga: trop es senatz;
Qu' en tal luec vos valra foldatz
On sens no us poiria valer.
Tan quant auretz pel saur ni bai,
E 'l cor aissi coindet e gai,
Grans sens no us er honors ni pros.

Senher Rambautz, ieu m' en irai,
Mas vostre respost auzirai,
Si us platz, ans que m parta de vos.

                                                  Pierre Rogiers.

Pierre Rogiers. Peire Rotgiers.


II.

Peire Rogiers, a trassaillir
M' er per vos los ditz e 'ls covens
Qu' ieu ai a mi dons, totz dolens
De chantar, que m cugei sofrir;
E pus sai etz a mi vengutz,
Chantarai, si m n' ai estat mutz,
Que non vuelh remaner cofes.

Mout vos dei lauzar e grazir,
Quar anc vos venc cor ni talens
De saber mos captenemens:
E vuelh que m sapchatz alques dir;
E ja l' avers no m sia escutz,
S' ieu suy avols ni recrezutz,
Que pel ver non passetz ades.

Quar qui per aver vol mentir,
Aquelh lauzars es blasmamens,
E torn en mals ensenhamens,
E s fai als autres escarnir;
Qu' en digz non es bos pretz saubutz,
Mas als fagz es reconogutz,
E pels fagz ven lo dir apres.

Per me voletz mon nom auzir,
Quals suy o drutz; er clau las dens,
Qu' ades pueia mos pessamens
On plus de prion m' o cossir.
E dic vos ben qu' ieu no sui drutz,
Tot per so quar no sui volgutz;
Mas ben am, sol mi dons m' ames!

Peire Rogiers, cum puesc sufrir
Qu' ades am aissi solamens?
Meravil me si viu de vens;
Tort ai, si m fai mi dons murir,
S' ieu muer per lieys, farai vertutz;
Per qu' ieu cre que, si fos perdutz,
Dreg agra que plus m' azires.

Ara 'l ven en cor que m' azir,
Mas ja fo, qu' er autres sos sens,
Qu' aitals es sos captenemens;
Per qu' ieu lo y dei tos temps grazir,
Sol pel ben que m n' es escazutz.
Ja, no m' en vengues mais salutz,
Li dei tos temps estar als pes.

Si m volgues sol tan consentir
Qu' ieu tos temps fos sos entendens,
Ab bels digz n' estera jauzens,
E fera m senes fag jauzir;
E deuria n' esser cregutz,
Qu' ieu non quier tan que m fos crezutz
Mas d' un bon respieg don visques.

Bon Respieg, d' aut bas son cazutz;
E si no m recep sa vertutz,
Per cosselh li do que m pendes.

                                    Rambaud d' Orange.

Rambaud, Raimbaut, Raembautz; Orange, Aurenga

//

Index de Tensons:

III, IV, Amicx Bernartz del Ventadorn.

V, Ara m digatz Rambautz si vos agrada,

VI, Gaucelm Faiditz ieu vos deman

VII, Perdigons, vostre sen digatz,

VIII, N Uc de la Bachallaria

IX, Gausselm no m puesc estener,

X, N Elias conseill vos deman, 

XI, Peire Vidal, pois far m' aven tenson,

XII, XII, En Raymbautz, ses saben

XIII, Senher Blacatz, de domna pro,

XIV, Gui Uiselh be m peza de vos

XV, Digatz, Bertrans de San Felitz


XVI, Us amicx et un' amia,

XVII, Amicx N Albertz, tensos soven 

XVIII, Monges, digatz, segon vostra sciensa

XIX, L' autr' ier fuy en paradis,

XX, Autra vetz fuy a parlamen



viernes, 23 de octubre de 2026

Raimon de Miraval. Anc trobars clus ni braus + Si tot s'es ma domn' esquiva + Be m'agrada l bels temps d'estiu

Raimon de Miraval.

Raimond de Miravals, Miraval, Miravalh


I. 

Anc trobars clus ni braus
non dec aver pretz ni laus,
pos fon faitz per vendre
contra ls sonetz suaus,
coindetz, aissi com eu ls paus,
e leus ad aprendre,
ab bels ditz clars e gen claus;
car per far entendre
non cal trop contendre.
Car tan prenon cabaus
domnas entre ls fis los faus,
fan amor deissendre;
mas no m tanh que las caus,
ni del tot en tot no m'aus
vas lor dan estendre.
Car cilh que m ten en repaus
mi fa ls tortz defendre
qu'a mains drutz vei prendre.
Tot quan mi dons vol volh,
et tot quan li platz acolh
en patz ses rancura;
pos alhors no m destolh
e josta leis me despolh
nutz ses vestidura,
aitan tenc de ric capdolh
que bon' aventura
no m pot far fraitura.
Pos tan l'am e la volh,
en trac peitz e plus m'en dolh,
car cilh no n pren cura.
E s'eu anc dis orgolh
vas domnas, aras m'en tolh
e torn a mezura.
E drutz qu'es d'aital escolh
conquier joi, e dura
si'n bon loc s'atura.
No sai per quals mestiers
amon domnas cavaliers.
S'amors me soana,
no m sai gabar estiers,
que meins en par vertadiers
qui totz sos bes vana.
Per qu'eu volh plus volontiers
dir cortez' ufana
que vertat vilana.
Los maiors lauzengiers
tenc vas mi dons plazentiers
e cil que ls apana.
E si l menres portiers
fos tan gais ni bobanciers
qu'auzes vestir grana,
plus fora rics sos dobliers,
qu'en tela rensana
jagr' en sa cabana. 


II. 

Si tot s'es ma domn' esquiva
ni m mostr' orgolh ni soan,
ges del seu servir no m las;
ans, car eu vas leis non pas,
li trametrai lai on es
chanso faita de merces;
car per solatz e per chan
creis amors e brot' e rama.
Dins el cor me nais la flama
qu'eis per la boc'en chantan,
don domnas e drutz abras.
E lh sonet son dous e bas,
coind' e leugier e cortes,
per que de grat son apres:
que tals amera tiran
que per mos bels ditz s'abriva.
Per la lengua recaliva
so don eu ai pres lo dan
tan, per pauc no n veng al vas
qu'als fals fenhedors escas.
Ensenh so qu'a lor es bes
quan mi degr' esser promes;
si feira, s'eu saubes, tan
com fai cel que re non ama.
Mas fin' amors m'enliama,
qu'en mi non a ponh d'engan,
ni falsetat non amas;
qu'ab tal domna sui remas,
qu'anc no falhi ni mespres
ni non amet dos ni tres;
per qu'eu autra non deman,
ni farai ja tan quan viva.
Mas car crezet gen badiva,
que de mi s'anes lonhan, -
que m'an levat en tal clas
qu'a pauc de joi no m'an ras, -
ma domna no saup que s fes
qu'anc soferc qu'om la m tolgues;
que tal perdera lauzan
que per autra no s reclama.
Mas lo deziriers m'aflama
e s vai cascun jorn doblan,
tan que m poia sobre l nas. -
Cala, fols, trop en diras. -
No farai, qu'anc no fo res.
Ma domn' e ma bona fes
m'en valgues e l tems d'antan,
que me fos d'alques aiziva.
S'a mon Audiart plagues,
tornar volgr' e mon paes
…
vas leis que tot las m'abriva.
Ben l'en deu penre merces,
qu'anc no lh fi que l desplagues
nulha re petit ni gran,
qu'ins e mon cor non escriva.


III. 

Be m'agrada l bels temps d'estiu
e dels auzels m'agrada l chans,
e lh folha m'agrad' e ls verjans,
e lh prat vert mi son agradiu;
e vos, domna, m'agradatz cent aitans,
et agrada m quan fatz vostres comans:
mas vos non platz que re m denhetz grazir,
mas agrada us car me mor de dezir.
Per un dezir, domna, reviu,
que m'es de totz dezirs plus grans,
qu'eu dezir que l rics benestans
vostre cors deziran m'aiziu,
que mos dezirs se dobles en baizans;
e pos tan be us dezir ses tots enjans,
ja no m laissetz al dezirier aucir,
que deziran deu hom d'amor jauzir.
Tot jauzir d'autr' amor esquiu,
mas de vos a jauzir m'enans,
qu'eu jau los bes e cel los dans
de vos que m faitz jauzen pensiu.
Tan sui jauzens de vos que nulhs afans
no m tol jauzir, que l vostre bels semblans
m'esjauzis tan que cel jorn que us remir
no posc estar ses gaug, vas on que m vir.
Mas alques an virat mon briu
lauzengier que viro ls amans
e viron las domnas prezans
e maint gai viron en caitiu.
E si us viratz, domna, per mal parlans,
vostre fis cors tem que s'en vir truans,
per que s viron plazer en escarnir,
e grans lauzors se vir' en gran maldir.
Mas eu dic que, si totz temps viu,
totz temps dirai vostres comans,
e si m dizetz: "Vai o non ans",
als vostres bels ditz m'umiliu.
Sol no m digatz que remanha l demans,
que totz mos ditz ne passari' enans,
que per nulh dig, domna, pogues partir
lo cor ni ls ditz ni ls faitz de vos servir.
Per servir en ric senhoriu
es bos servire benanans,
per que us volh servir totz mos ans,
et anc servidor meins antiu
non ac la bel' a cui servi Tristans,
ans vos farai de bels servizis tans,
tro mos servirs me fass' en grat venir
o vos digatz: "Mon servidor azir".
De grat dezir, domna, que us jauzis, ans
que s vir per ditz mos servirs en soans,
que servire, ditz hom, qu'a dreit se vir,
quand om no il vol sos deziriers grazir.
Leial, be m platz de mon Estiu l'enans,
mas de mi dons es la valors tan grans
que eu e tug li devem obezir,
per que no lh vol ges Miravals mentir.

sábado, 17 de octubre de 2026

Maria de Ventadorn. Gui d'Uisel, be m peza de vos

Maria de Ventadorn.

Maria de Ventadorn. Gui d'Uisel, be m peza de vos


Sainte Palaye. Manuscrit du Vatican 3207.

Ben avetz auzit de madompna Maria de Ventadorn com ella fo la plus preziada dompna qe anc fos en Lemozin, e aqella qe plus fetz de be e plus se gardet de mal. E totas vetz l'ajudet sos senz e follors no ill fetz far follia; et onret la deus de bel plazen cors avinen ses maestria.
En Guis d'Uisels si avia perduda sa dompna, si com vos aves ausit en la soa canson que dis:
Si be m partetz, mala dompna, de vos, etc.
don el vivia en gran dolor e en tristessa. Et avia lonc tems q'el non avia chantat ni trobat, don totas las bonas dompnas d'aqella encontrada n'eron fort dolentas; e madompna Maria plus qe totas, per so qu'en Guis d'Uisels la lauzava en totas sas cansos. El coms de la Marcha, lo cals era apellatz n Ucs lo Brus, si era sos cavalliers, et ella ll'avia fait tan d'onor e d'amor com dompna pot far à cavallier. Et un dia el dompnejava com ella, e si agon una tenson entre lor; qe'l coms de la Marcha dizia qe totz fis amaire, pos qe sa dompna li dona s'amor ni l pren per cavalier ni per amic, tan com el es lials ni fis vas ella, deu aver autan de seignoria e de comandamen en ella com ella de lui. E madompna Maria defendia qe l'amics no devia aver en ella seignoria ni comandamen. En Guis d'Uisels si era en la cort de madompna Maria; et ella, per far lo tornar en cansos et en solatz, si fes una cobla en la cal li mandet si se covenia qe'ls amics ages aitan de seignoria en la soa dompna, com la dompna en lui. 
E d'aqesta razon madompna Maria si l'escomes de tenson; e dis en aissi:
2701, 7698, C.

Quar vos es laissatz de cantar,
E volgraus i enquer tornar.
Equar sabetz d'aitals razos
Ieu vos deman si deu far engalmen
Domna per drut, quan lo quier francamen,
Com el per lei tot quan tanh ad amor,
Segon lo dreg que tenon l'amador.

Domna na Maria, tensos
E tot cant cujava laissar;
Mas aoras no posc mudar
Qu'ieu no cant à vostre somos.
E respon vos de la domna breumen,
Qe per son drut deu far comunalmen
Com el per lei ses garda de ricor:
Qu'en dos amics non deu aver major.

Gui, tot so don es cobeitos
Deu drutz ab merce demandar;
E domna deu lo autrejar,
Mas deu ben esguardar sazos.
El drut deu far precs e comandamen
Com per amigu' e per domn'eissamen;
E domna deu à son drut far honor
Com ad amic e no com à senhor.

Domna, sai dizen entre nos
Que lai on domna vol amar
Engalmen deu son drut honrar,
Pois engalmen son amoros.
E s'esdeve qu'ell' am plus finamen,
Li dig e'l fag o devo far parven;
E s'a ves leis cor fals ni trichador,
Ab semblan bel deu cobrir sa dolor.

Gui d'Uisels, ges d'aitals razos
No son li drut al comensar;
Ans dis quascus, quan vol pregar,
Mas junchas e de genolhos:
Domna volhatz queus serva humilmen
Com lo vostr'om. E s'ell' enaissi l pren,
Ieu lo jutge per dreg à traïdor
Si s ret pariers e s det per servidor.

Domna, ben es plaigz vergonhos
Ad ops de domna razonar,
Que celui no tenha per par
A cui a fait un cor de dos.
O vos diretz, o no s'estara gen,
Que'l drutz la deu amar plus leialmen;
O vos diretz que son par entre lor,
Que re no l deu lo drutz mas per amor.