champouirau, chapurriau, chapurriat, chapurreau, la franja del meu cul, parlem chapurriau, escriure en chapurriau, ortografía chapurriau, gramática chapurriau, lo chapurriau de Aguaviva o Aiguaiva, origen del chapurriau, dicsionari chapurriau, yo parlo chapurriau; chapurriau de Beseit, Matarranya, Matarraña, Litera, Llitera, Mezquín, Mesquí, Caspe, Casp, Aragó, aragonés, Frederic Mistral, Loís Alibèrt, Ribagorça, Ribagorsa, Ribagorza, astí parlem chapurriau, occitan, ocsitá, òc, och, hoc
miércoles, 28 de octubre de 2026
Poème sur la mort de Robert Roi de Naples (1343). Amb umil cor lo rey, si con podia,
martes, 6 de octubre de 2026
56. Anonimo. Glorios Dieus don totz bens ha creysensa,
complancha, vay an gran devocion.
viernes, 6 de octubre de 2023
Guillaume de Béziers.
Guillaume de Béziers.
Erransa,
Pezansa,
Me destrenh, em
balansa;
Res no sai on me lansa
Esmansa,
Semblansa
Me
tolh ir' e m' enansa;
E m dona alegransa
Un messatgier, que me
venc l' autre dia,
Tot en vellan, mon verai cor emblar;
Et anc
pueisas no fuy ses gelozia,
E res no sai vas on lo m' an
sercar.
Cum fis amaire
Murrai ses cor vaire,
Ab sol qu' el
sieu laire
No m sia fals ni var:
Qu' aissi o deu faire
Tot
drut de bon aire;
Per que m' es veiayre
Que ben o deya far.
Per
merce us prec, bella dousset' amia,
Si cum ie us am, vos me
vulhatz amar;
Quar ie us am mais que nulha res que sia,
Et
anc no us vi, mas auzit n' ai parlar.
Als no sai dire
Mas dat
m' avetz cossire
Tal, don planc e sospire:
Tro veya rire
Vos
don ieu suy servire;
Aculhetz me, no us tire,
Quar trop sai del
dezire
Que cre que m vol aucire.
//
https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k57246810/texteBrut
https://archive.org/download/lestroubadourset00bare/lestroubadourset00bare.pdf
https://fr.scribd.com/document/501509831/Les-Troubadours-de-Beziers
https://saracristinaespina.com/beziers-el-origen-de-los-trovadores/
https://aibl.fr/wp-content/uploads/2014/06/hlf_18-table-detaillee.pdf
https://www.academia.edu/44695327/The_Troubadours_Robert_Briffault_1965_
https://humazur.univ-cotedazur.fr/files/original/1463580958622876935ad199072c88c5016adfdc.pdf
https://hal.science/hal-03185050v1/file/MedecineAndalouse_HAL.pdf
https://www.reseaugenealogique.eu/descendants.php?personne=31566
Pierre Raimond de Toulouse. Peire Raimon de Tolosa
Pierre Raimond de Toulouse.
I.
Pessamen
ai e cossir
D' una chanso faire,
Qu' a lieys denhes abelhir
Cuy
suy fis amaire;
E s' ieu pogues avenir
En bos digz
retraire.
Far pogra saber
Que ieu plus fin joy esper
Que
nulhs natz de mayre.
Lo cors e 'l sen e l' albir
Ai mes, e
'l veiaire,
En lieys honrar e servir,
Quar es la belhaire
Qu'
om pogues el mon chauzir,
Don no m puesc estraire,
Ni mon cor
mover;
Qu' amors me fai tan temer
Lieys, qu' als non am guaire.
La
fina vera valors
Plus d' autra valensa,
E 'l pretz, e 'l fresca
colors
Me platz e m' agensa;
Que si me valgues amors
Tan
que m' entendensa
Mi dons abelhis,
Plus ric joy que
paradis
Agra a ma parvensa.
Nulh' autra no m pot
secors
Far, ni dar guirensa;
Et on plus en sen dolors
Plus
n' ai sovinensa;
Mas ges dire mas clamors
No l' aus per
temensa;
Tan li suy aclis
Qu' on plus vas me s' afortis,
Mais
l' am ses falensa.
E fora li benestan
Si m des alegransa,
Tan qu' aleuges mon afan,
Ab douss' acoindansa;
Qu' ieu li suy senes enguan,
E
non ai embransa
D' als, mas quom fezes
Tot so qu' a mi dons plagues;
Pero
pauc m' enansa.
Qu' ades m' en vauc meluyran
On
plus n' ai pezansa
Vas lieys, e suefri mon dan
Ab bon'
esperansa:
E doblera mon talan
Sil belha semblansa,
Gentil
cors cortes,
Si
t prezes de me merces,
O qualsque pitansa.
II.
Pus
vey parer la flor e 'l glay,
E dels auzels m' agrada 'l chans,
De
far chanso m' es pres talans
Ab motz plazens et ab so guay;
E
pus de ben amar melhur,
Segon razo,
Trop en dey mielhs far motz
ab so:
E si per ma domna es grazitz
Mos chans, ben er mielhs
enantitz.
Fis e francs, ab fin cor veray,
Suy ves lieys qu'
es guaya e prezans,
Bel' e plazens e benestans
Mil tans plus
que dire no say,
E te son cors ferm e segur
De falhizo;
Que
de nulh preyador fello,
Per cuy fis domneys es delitz,
Non es
per lieys sos pretz auzitz.
E pus fin' amors la m'
atray,
Per dreyt no m' en deu venir dans,
Qu' ieu li suy tan
fizels amans
Que re al cor tan no m' estay;
Per que ja
lauzengier tafur,
Cui dieus mal do,
Non degran neguna
sazo
Tener dan, c' usquecx gaba e ditz,
Que per lui es joys
desconfitz.
Dona promet, e don' estray,
E mostr' erguelh e
bels semblans,
E ditz per guab e per bobans
Mayntas res ab
cortes essay,
E siey fait son leyal e pur
Ses aunit do:
E
son mayntas d' aital faisso
En cui pretz entiers es complitz,
E
d' autras en cuy es aunitz.
Belha dona, ja no serai
Jauzens
ses vos, ni benanans;
Qu' ieu suy selh que vostres comans
Tos
temps a mon poder faray:
Aisso vos man per ver, e us jur
Qu'
anc hom no fo
Plus leyals ves amor qu' ieu so;
E fuy per vos
servir noyritz,
E suy d' autras amors fayditz.
III.
No m
puesc sufrir d' una leu chanso faire,
Pus prec e man n' ai de mon Ereubut;
Qu' apres lo dan e 'l mal qu' ieu n' ai agut,
Coven qu' ab joy m' esbaudey' e m' esclaire:
Quar
segon l' afan
Qu' ai sufert tan gran,
Non agra razo
Qu' ieu
cantes oguan;
Mas quar fin' amors
Mi mostra e m' ensenha
Qu'
els mals no m sovenha,
E torn' en mon chan,
Farai derenan
Un
nou chantaret prezan.
Anc
per ren al de mon maior maltraire,
De tan bon cor non dezirey
salut,
Mas sol qu' a lieys cuy amors m' a rendut
Pogues ancar
servir petit o guaire;
Quar tot l' autre dan
Non prezera un
guan,
S' ieu moris o no;
Sol leis pogues tan
Servir, que l'
honors
Ar parra que m fenha;
Per qu' ela m n' estrenha
Que
non digua enan;
Mas al sieu coman
Sui e serai on qu' ieu m'
an.
Las! que farai, pois non li aus retraire,
Ans quan la
vey estau a lei de mut,
E per autrui no vuelh sia saubut
S'
aqui mezeis sabi' estr' emperaire.
A dieu mi coman
Cum vau
trebalhan;
Qu' ab la sospeisso
N' aurai atretan,
Quar tan
grans ricors
Non cug que m n' avenha;
Mas vas on qu' ieu
teinha,
Fis e ses enguan
L' amarai quad an,
De jorn en jorn
melluyran.
Qu' el cors e 'l cor e 'l saber e 'l veiayre
E
l' ardimen e 'l sen e la vertut
Ai mes en lieys, e non ai
retengut
Ni pauc ni pro per negun autr' afaire;
Ni als non
deman,
Ni vau deziran,
Mas que dieus me do
Vezer l' ora e l'
an
Que sa grans valors
Tan vas mi s destrenha,
Qu' en mos
bratz la seinha;
E qu' ieu, en baizan,
Tot al mieu talan
Remir
son cors benestan.
Ai! franca res, corteza e de bon
aire,
Merce m' aiatz que veus m' aissi vencut;
Qu' aissi vos
ren lo basto e l' escut,
Cum selh que plus non pot lansar ni
traire:
Vostr' huelh belh truan
Que tot mon cor m' an
Emblat,
non sai co,
No m van confortan.
Ja castels ni tors
No us
cugetz que s tenha,
Pus gran forsa 'l venha,
Si secors non
an
Sylh que dins estan:
Mas a mi vai trop tarzan.
Esta
chansos vuelh que tot dreg repaire
En Arago,
al rey
cuy dieus aiut;
Que per lui son tug bon fag mantengut,
Plus que
per rey que anc nasquet de maire:
Qu' aissi s vai trian
Sos
pretz, e s' espan
Sobr' autres que so,
Cum sobr' el verjan
Fai
la blanca flors:
Per qu' ieu on que m venha
Ades crit sa
senha,
E vau razonan
Son pretz, e non blan
Duc
ni rey ni amiran.
Et ab ma chanso,
Enans qu' alhor an,
M'
en vau lai de cors
On jois e pretz renha,
E vuelh que l'
aprenha,
Cobletas vuilan,
E puois en chantan
De qual guiza
hom la i deman.
IV.
Atressi cum la candela
Que si
meteyssa destruy,
Per far clardat ad autruy,
Chant, on plus
trac greu martire,
Per plazer de l' autra gen:
E quar a dreg
escien,
Sai qu' ieu fatz folhatge;
Qu' a autruy don alegratge,
Et a mi pen' e turmen;
Nulla res, si mal m' en pren,
No
m deu planher del dampnatge.
Quar ben conosc, per
usatge,
Que lai on amors s' enten
Val foudatz en luec de
sen;
Doncx, pus tant am e dezire
La gensor qu' el mon se
mir,
Per mal que m dei avenir,
No s tanh que m recreya;
Quar
on plus m' auci d' enveya,
Plus li dei ma mort grazir,
S' el
dreg d' amor vuelh seguir;
Qu' estiers sa cort non
playdeya.
Doncx, pus am so que m guerreya,
Conosc
que m' er a blandir;
Ab celar et ab sufrir,
Li serai hom e
servire;
E sol, si m vol retener,
Vec li m tot al sieu
plazer
Fins, francs, ses bauzia:
E s' ab aital tricharia,
Puesc
en sa cort remaner,
El mon non a nul saber
Per qu' ieu cambjes
ma folhia.
Lo jorn que sa cortezia
Me mostret, e m fetz
parer
Un pauc d' amor ab plazer,
Parec be que m volc
aucire;
Qu' ins el cor m' anet sazir,
E m mes el cor lo
dezir
Que m' auci d' enveia;
Et ieu, cum fols que folheia,
Fui
leus ad enfolletir,
Quar cugey so, per albir,
Qu' enquers no m
pens qu' esser deia.
Si
per nulh' autra que seya
Me pogues mais enriquir,
Be m n' agra
en cor a partir;
Mas on plus fort m' o cossire,
En tan quan lo
mon perpren,
Non sai una tan valen
De negun paratge:
Per qu'
ieu el sieu senhoratge
Remang tot vencudamen,
Quar non truep
melhuiramen,
Per fors' o per agradatge.
Chansos, al port d'
alegratge
On pretz e valors s' aten,
Al rey
que sap et enten
M' iras en Arago
dire
Qu' ancmais tan jauzens no fuy
Per fin' amor cum er
suy:
Qu' ab rems et ab vela
Pueia ades so que no s cela;
E
per so non fatz gran bruy,
Ni vuelh sacha hom de cuy
M' o dic,
plus que d' un' estela.
Mas ges una pauca mela
No m pretz,
quar ab vos no suy
Pero ad ops vos estuy
Que m siatz governs e
vela.
V.
Enquera m vai recalivan
Lo mals d' amor qu'
avi' antan;
Qu' una dolor mi sent venir
Al cor, d' un angoyssos
talan,
E 'l metges que m pogra guerir
Vol me per traitura
tenir,
Aissi cum l' autre metge fan.
E pogra m guerir ses
afan,
Que ja non traysses pauc ni gran;
Pero sitot mi fai
languir,
En re no 'lh port peior talan;
Mas si m' alongues de
morir,
Ma vida for' al sieu servir,
E ma mort conosc a son
dan.
E ja no m desesper per tan,
Qu' anc de re non passei
son man,
Ni m vuelf per nulh autre dezir;
De so gart qu' il n'
er benestan:
Qu' Ipocras, so ai auzit dir,
Ditz que metges non
deu fallir
De nulh cosselh qu' om li deman.
Doncx, pus pres
m' a en son coman,
Ja no m' anes plus languian,
Ni no m volgues
del tot aucir;
Quar no s cug, si be m ri ni m chan,
Qu' o
puesca longuamen sufrir;
Ni no s poira tos temps cubrir
La
dolors qu' ins el cor s' espan.
Mas ieu atendrai
merceyan,
Sirven e sufren e preyan,
Tro que denh mos precx
eyssauzir:
Mas d' una ren vauc trop doptan,
Si m fai trop dieta
tenir;
Si m sen lo cor afrevolir
Que paor ai l' arma s' en
an.
Mas si m fezes un bel semblan
Que m' anes mon cor
adoussan,
Enquer cugera revenir;
Quar s' ieu muer colpa n' aura
gran;
Per so deu guardar e chauzir.
E s' en cor m' a pro a
tenir,
Per dieu, no m' o anes tarzan:
Qu' el febles
cors vai sospiran,
Quar conois qu' ieu mezeis m' engan,
E m vey
tot dia magrezir;
Aissi m va 'l cors e 'l sens camjan,
Cum si
l' arma en devia issir;
Tan fort m' anguoysson li sospir,
Qu' a
pauc tro al derrier no m van.
A mon Ereubut prec e man
Qu'
a la pro comtessa prezan
Fassa ma chansonet' auzir;
E si a nulh
mot malestan,
No m' o deu hom a mal tenir:
Que tant ai d' ira e
de cossir
Que re no sai que m vau parlan.
//
Bertran went so far as to copy almost a whole stanza from Peire's "No m puesc sofrir d' una leu chanso faire." In "Us noels pessamens", Peire even anticipates the Tuscan poet Dante Alighieri. Peire is complaining about a mistress who first beckoned him and then broke her promise to him when he says:
- Anglade, Joseph. Poésies du troubadour Peire Raimon de Toulouse. 1920.
- Aubrey, Elizabeth. The Music of the Troubadours. Indiana University Press, 1996. ISBN 0-253-21389-4.
- Egan, Margarita, ed. and trans. The Vidas of the Troubadours. New York: Garland, 1984. ISBN 0-8240-9437-9.
- Gouiran, Gérard. "The Classical Period: from Raimbaut d'Aurenga to Arnaut Daniel." The Troubadours: An Introduction. Simon Gaunt and Sarah Kay, edd. Cambridge: Cambridge University Press, 1999. ISBN 0-521-57473-0.
- Kastner, L. E. "Notes on the Poems of Bertran de Born." The Modern Language Review, 31:1 (Jan., 1936), pp. 20–33.
- Lewent, Kurt. "Old Provençal Miscellany: 1. Troubadours as Precursors of Dante." The Modern Language Review, 38:2 (Apr., 1943), pp. 106–116.
lunes, 9 de octubre de 2023
Hugues, Uc, Nuc; Brunet, Brunec, Brunenc, 1190 - 1220
Hugues Brunet. Uc Brunet. Nuc : N' Uc Brunecs, En Uc,
Cortezamen mov en mon cor mesclansa
Que m fai tornar en l' amoros dezire;
Joya m promet et aporta m cossire,
Quar en aissi sap ferir de sa lansa
Amors, que es us esperitz cortes,
Que nos laissa vezer mas per semblans,
Quar d' huelh en huelh salh e fai sos dous lans,
E d' huelh en cor e de coratge en pes.
En aissi vens e destrenh e sobransa
Selhs qu' a sos ops vol triar et eslire,
Mas aissi a un perilhos martire
Que sa dolors vol que si' alegransa,
E dels sieus tortz que il refeir' hom merces,
E contr' orguell qu' om si' humilians;
Qu' amor no vens menassa ni bobans
Mas gens servirs e precx e bona fes.
Mas a mi fai sobre totz un' onransa,
Qu' anc mon dezir no volc en dos devire,
Ans, quan se ven en mon fin cor assire,
Totz autres pes gieta defors e lansa;
Pero selieis qu' a sos ops m' a conques
Tanh qu' a mos precx s' adouz sos cors prezans,
Tro sia 'l cors ab los huelhs acordans
Que paresca qu' al coratge plagues.
Mi dons sap far de joy semblar pezansa,
E son voler celar et escondire,
Puois fai semblans cortes ab son dous rire,
Per qu' ieu no sai cor jutgar per semblansa;
Mas, si be m vol, en breu temps paregues,
Pus li sui fis, leyals, ses totz enjans,
Qu' ieu no pens d' als mas de far totz sos mans,
Que m dones cor, qu' ilh a lo mieu conques.
E pois no m part de sa bon' esperansa,
Vas mon dezir adouz son cor e vire,
Que cors non pot pensar ni boca dire
L' amor que ill teing ni la fina amistansa;
E pois mon cor li teing aissi 'n defes,
Que non i lais intrar autres talans,
Sia de mi sovinens, e membrans
Que mil maltratz en mi plaideia us bes.
E sol qu' el cor aya de mi membransa,
Del plus serai atendens e sufrire,
Ab que l' esguar se baizon e ill sospire
Per qu' el dezirs amoros no s' estansa;
Qu' ab sol aiso ai tot quan mestier m' es,
E serai li plazens e merceyans,
Quar aiso es vida dels fins amans,
Qu' amors non viu mas de gaug e de bes.
Ja lauzengier no l' en fasson duptansa,
Qu' ieu n' ai vas els pres engienh et albire,
Qu' ieu bais los huelhs, et ab lo cor remire,
Et en aissi cel lur ma benenansa,
Que nulhs no sap de mon cor vas ont es,
Ans qui m' enquier de cui se fenh mos chans,
Als plus privatz estau quetz e celans,
Mas que lor fenh de so que vers non es.
Glorieta, entre vos e merces
M' achaptas joy de lieis cui sui amans,
E digas li qu' ab s' amistat m' enans,
Qu' ie 'l port el cor amor e bona fes.
//
https://en.wikipedia.org/wiki/Uc_Brunet
Uc Brunet, Brunec, or Brunenc (English: Hugh, Latin: Ugo; fl. 1190–1220) was a nobleman and troubadour from Rodez in the Rouergue. Six of his works survive.
Outside of his own works and those of other troubadours, including a vida, Uc is mentioned in only one document dated to around 1190. The document relates the settlement between Uc and the abbey of Bonnecombe, from which Uc had demanded free lodging for himself, five of his knights, and a servant. Uc's career can be extended as late as the c. 1220 by the planh (lament) written on his death by Daude de Pradas, who was only active from about that time. Among Uc's patrons were Hugh II of Rodez, his suzerain; Alfonso II of Aragon; Raymond VI of Toulouse; Bernard VII of Anduze; and Dalfi d'Alvernha.
The author of Uc's vida (biography), whose reliability is difficult to ascertain, states that Uc was a cleric well-versed in letters with a natural wit. From this background he became a jongleur and then a troubadour, but he never, according to his vida, composed any music. Nonetheless, one of his songs is accompanied by a melody in one manuscript; the melody may be Uc's or somebody else's.
Uc's vida provides an interesting story which cannot be verified that Uc fell in love with a bourgeois women named Galiana, from Aurillac. She dismissed him, however, and took Hugh of Rodez as her lover. In his pain Uc Brunet entered the "order of Cartosa" (probably an unidentified charterhouse) and there died. (Carthusian, Cartoixa, Cartuja)
One of Hugh's datable works is a sirventes, "Conplidas razos novelas e plazens", which mentions the death of los comtes, evidently the count of Rodez, in 1208. It is the only work of Uc's to survive with a melody. The melody is melismatic and tonal with its centre generally on F, though it ends on D.
Aubrey, Elizabeth. The Music of the Troubadours. Indiana University Press, 1996. ISBN 0-253-21389-4.
Egan, Margarita, ed. and trans. The Vidas of the Troubadours. New York: Garland, 1984. ISBN 0-8240-9437-9.
lunes, 11 de mayo de 2026
Semblar, Semlar

Lo atontat de Artur Quintana Font entén la frasse en ocsitá de dal, y aixó que es catalá de naiximén, de Barchinona.)











