Mostrando las entradas para la consulta Arnaut Daniel ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta Arnaut Daniel ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

lunes, 9 de octubre de 2023

Guiraud, Giraud, Guiraut, Giraut, Girautz ; Borneil, Bornelh, Bornelh, Borneill, Bornell, Borneil, Borneyll, 1138 - 1215

Guiraud de Borneil.

Guiraud, Giraud, Guiraut, Giraut, Girautz ; Borneil, Bornelh,  Bornelh, Borneill,  Bornell, Borneil, Borneyll

I.

Ar ai gran joy quant remembri l' amor
Que ten mon cor ferm en sa fezeutat;
Que l' autr' ier vinc en un vergier de flor
Tot gent cubert ab chan d' auzels mesclat,
E quant estei en aquels bels jardis,
Lai m' aparec la bella flors de lis,
E pres mos huels e sazic mon coratge,
Si que anc pueis remembransa ni sen
Non aic mas quant de lieys en cui m' enten.


Ilh es selha per cui ieu chant e plor;
Tant ai ves lieys mon talant esmerat,
Soven sospir e soplei et azor
Ves lai on vi resplandir sa beutat;
Flors de domnas, c' om acli e grazis,
Es aissella que tan gen m' a conquis,
Dous' e bona, humil, de gran paratge,
En faitz gentils ab solatz avinen,
Agradiva vas tota bona gen.


Ben fora ricx, s' auzes dir sa lauzor,
Qu' a tota gen vengra l' auzirs en grat;
Mas paor ai que fals lauzenjador,
Felh et esquiu, sobredesmezurat
M' entendesson, et ai trops d' enemis:
A mi non play qu' om se fassa devis;
Mas quan veirai home de son linhatge,
Lauzar l' ai tan tro que la boca m fen,
Tan d' amor port al sieu bel cors jauzen.


Ja non laissetz per mi ni per amor
Fals lauzengiers complitz de malvestat,
E demandatz cui ni quals es l' onor,
S' es loing o pres, qu' aisso us ai ben emblat,
Qu' ans fos ieu mortz qu' en aital mot falhis:
Qu' amic non ai ben d' aisso no 'l trais;
Quar hom non es non aia per usatge
Us fols vezis que 'l vai mal enqueren,
Per q' us no s fi en fil ni en paren.

Ara diran de mi escarnidor:
Ai! ai! fant il, cum ten sos huels en fat
E sa gamba d' orguelh e de ricor!
Qu' ieu non cossir, s' er' en un gran mercat,
Mas quant de lieys on mos cors s' es assis,
E ten los huels viratz vas lo pais
On ilh estai, e parl' en mon coratge
Ades de lieis on mon fin cor s' aten,
Car non ama qui non o fai parven.


II.

Ja m vai revenen
D' un dol e d' un' ira
Mos cors, quar aten
Per sol bon coven
Avinen e jai;
Per qu' ieu chantarai:
Qu' ogan non chantera,
Pos vergiers, ni pratz,
No m' adui solatz,
Ni chans per plaissatz
Que l' auzelet fan
Vas lo torn de l' an.

Ni ja l' avol gen
En patz no sofrira,
Qu' apessadamen
Van ves valor len,
Per que pretz dechai;
Ren als no us en sai,
Mas ja non cuidera
Fos aitan viatz
Joys dezamparatz;
Vos m' en conortatz,
Domna, per cui chan,
E m vau alegran.
E per vos defen
So que plus me tira,
Que no m' espaven
Per bon covinen
Que n' agui e n' ai,
Mas plus no m' eschai;
Qu' assatz miels chantera,
Si 'l gens cors honratz
Mi fos plus privatz;
Empero, si us platz,
No y dei aver dan
Si us repren chantan.

Qu' ab plus d' ardimen
Mos fatz cors no s vira,
Ta fort m' espaven;
Ans me ditz soven
Qu' a mon dan serai,
Quan vos preiarai,
Pos aissi m' es fera,
Quar sol o cuiatz
Ans que ren sapchatz;
Si plus n' auziatz,
Paor mi faitz gran
Que m dobles l' afan.

Mas mon escien
Tot' autra m sufrira
Plus d' envazimen.
Parlem bellamen;
Diguatz, o dirai;
Qual tort vos aurai
Si us am, o enquera
Vos en prec forsatz?
Pois pres o liatz
Sui, ja non crezatz
Que sobretalan
Ja m' ane guaran.

Quar qui 'ls dregz enten
D' amor, ni 'n sospira,
Non pot aver sen
De gran jauzimen,
S' ab foldat no y vai;
Qu' anc drut savi guai
No vi, qu' ans esmera
Lo sen la foudatz:
Pero s' amavatz,
E 'l sen creziatz,
Per pauc de semblan
Iriatz doptan.

E per aisso pren
Qui trop no s' albira;
Primiers quar cossen
So qu' autre repren:
Ges ben no us estai,
Si us mespren de lai;
Qu' eissamen m' amera
Cum vos vos amatz,
Que guerra m fassatz;
Mas sufretz en patz,
Quar silh venseran
Que miels sufriran.

Qu' en patz e sufren
Vi ja que m jauzira
D' un amor valen,
Si leugieramen,
Per fol sen savai,
No m fezes esglai
So que m' ajudera,
Si 'n fos veziatz;
Mas feyssi m' iratz,
Per qu' autre senatz,
Quan m' anei tarzan,
Pois pres ta enan.

E pueys sofertera
Maiors tortz assatz,
Quan m' en sui lunhatz,
E sui 'n esfredatz;
Per qu' ie us prec e us man
Que sufratz aman.


III.

No pues sofrir qu' a la dolor
De la den la lenga no vir,
E 'l cor a la novelha flor,
Lanquan vei los ramels florir,
Doussa votz pel boscatge
Aug dels auzelhs enamoratz;
E si be m' estau apessatz
Ni pres per mal usatge,
Quan vey camps e vergiers e pratz,
Eu m renovelh e m' asolatz.


Qu' ieu no m' esfortz d' autre labor
Mas de chantar e d' esbaudir;
L' autr' ier sompniey en pascor
Un somnhe, que m fetz esbaudir,
D' un esparvier ramatge.
Que s' era sus mon pong pauzatz,
E si m semblav' adomesgatz,
Anc non vi tan salvatge,
Mas pueys fon mainiers e privatz,
E de bons getz apreisonatz.

Lo somnhe dis a mon senhor,
Qu' a son amic lo deu hom dir,
Et el narret lo m' en amor,
E dis me que no m pot falhir
Que del aussor paratge
Conquerrai tal amigu' en patz,
Quan be m' en serai trebalhatz,
Qu' anc hom de mon linhatge
Ni de maior valor assatz
Non amet tal, ni 'n fon amatz.

Aras n' ai vergonha e paor
Quan m' esvelh, e planc e sospir,
E 'l somnhe tenc a gran folhor,
E non crey que puesc' avenir;
Pero d' un fat coratge
No s pot partir us rics pessatz
Orgoylhos e desmezuratz;
Qu' apres nostre passatge
Crey qu' el somjes sera vertatz,
Aissi dreg cum mi fo narratz.


E pueis auziretz cantador
E cansos anar e venir;
Qu' eras, quan re no sai ves or,
M' aven un pauc plus enardir
D' enviar mon messatge,
Que ns porte nostras amistatz;
Que sai n' es faita la meitatz,
Mas de lai non tenc gatge;
Pero ja non er acabatz
Nuls fagz tro sia comensatz.

Qu' ieu ai vist comensada tor
D' una sola peira bastir,
E quad a pauc poiar aussor
Tro que la podia hom garnir;
Per qu' ieu prenc vassallatge
D' aitan, si vos m' o conselhatz,
Qu' el vers quant er ben acabatz
Trametrai el viatge,
Si trob qui lai lo m port viatz,
Ab que s deport e s don solatz.

E s' ieu ja vas emperador
Ni vas rei vauc, si m vol grazir
Tot aissi com al sieu traichor
Que no 'l sap ni no 'l pot gandir,
Ni mantener ostatge,
Loing en un dels estrans regnatz;
Qu' aissi serai justiziatz
E fis de gran damnatge,
Si 'l sieus gens cors blancs e prezatz
M' es estrans ni m' estai iratz.

E vos entendetz e veiatz
Que sabetz mon lengatge,
Quoras que fezes motz serratz,
S' eras no 'ls fatz ben esclairatz.


E soi m' en per so esforsatz
Qu' entendatz cals chansos eu fatz.

IV.

Rei glorios, verais lums e clardatz,
Dieu poderos, senher, si a vos platz,
Al mieu
compainh sias fizels ajuda,
Qu' ieu non lo vi pus la nueitz fo venguda,
Et ades sera l' alba.(”)

“Bel companhos, si dormetz o velhatz,

Non dormatz plus, qu' el jorn es apropchatz,

Qu' en Orien vey l' estela creguda
Qu' adutz lo jorn, qu' ieu l' ai ben conoguda,

Et ades sera l' alba.(”)

“Bel companhos, en chantan vos apel,
Non dormatz plus, qu' ieu aug chantar l' auzel
Que vai queren lo jorn per lo boscatge,
Et ai paor qu' el gilos vos assatge,
Et ades sera l' alba.(”)

“Bel companhos, issetz al fenestrel,
Et esgardatz las ensenhas del cel,
Conoiseretz si us sui fizels messatge;
Si non o faitz, vostres er lo dampnatge,
Et ades sera l' alba.(”)

"Bel companhos, pus mi parti de vos

Ieu non durmi ni m muec de ginolhos,

Ans preguei dieu lo filh santa Maria

Que us mi rendes per leial companhia,
Et ades sera l' alba.(”)

“Bel companhos, las! foras al peiros,
Me preiavatz qu' ieu no fos dormilhos,
Enans velhes tota nueg tro al dia;
Aras no us plai mos chans ni ma paria,
Et ades sera l' alba.”

“Bel dos companh, tan soy en ric sojorn

Qu' ieu no volgra mais fos alba ni jorn,

Car la genser que anc nasques de maire

Tenc et abras, per qu' ieu non prezi guaire

Lo fol gilos ni l' alba.”

//




Giraut de Bornelh, Girautz de Borneill, Giraud de Bornell, de Borneil o de Borneyll (Exideuil, Eissiduelh, Lemosín, Dordoña, 1138 – 1215) fue un trovador francés en lengua occitana, del cual se conservan alrededor de ochenta composiciones y cuatro partituras; un alba, cuarenta y seis cansós, una composición religiosa, dos cantos de cruzada, una pastorela, dos planhs, (planch) una romanza, dieciséis sirventeses, seis sirventés-cansós y tres tensós. Fue tan famoso que sus contemporáneos lo llamaron "maestro de trovadores", aunque esta denominación parece ser literal, porque también se dedicaba a la enseñanza.

Se conservan sobre este trovador una Vida y seis razós de distinta fiabilidad. Era "de baja condición, pero sabio hombre de letras y de ingenio natural... Su vida transcurría de tal suerte que durante todo el invierno estaba en la escuela y enseñaba letras, y todo el verano andaba por las cortes y llevaba consigo dos cantantes que cantaban sus canciones. Nunca quiso casarse, y todo lo que ganaba se lo daba a sus pobres padres, y a la iglesia de la villa donde nació, la cual iglesia tenía por nombre, y aún lo tiene, San Gervasio". Estudió en una abadía limosina y tras pasar por varias cortes occitanas se vinculó a la corte de Alfonso II de Aragón y acompañó al conde Adémar V a las Cruzadas entre 1188 y 1189. También estuvo algún tiempo en la corte del rey Alfonso VIII de Castilla, quien le hizo numerosos regalos ("un muy rico palafrén herrado, y muchas otras joyas, y todos los nobles de su corte le habían dado ricos presentes").​
Se retiró al Lemosín el 1192. Su prestigio fue tal que Dante Alighieri lo puso en su Purgatorio (XXVI, 120) como el segundo mejor trovador después de Arnaut Daniel, aunque en su De vulgari eloquentia (liber secundus, Gerardum de Bornello) lo pone entre los tres poetas provenzales más grandes: Giraut de Bornelh lo sería respecto a la poesía más alta, cuyo tema es la virtud, Arnaut Daniel en cuanto a la lírica amorosa y Bertrand de Born en la poesía marcial.

También fue protegido por Ricardo Corazón de León en la tercera cruzada, por el príncipe Bohemundo III de Antioquía, en cuya corte estuvo un invierno, y por el rey Pedro II de Aragón; tuvo también su parte de mala suerte: aunque se dice que Sancho el Fuerte de Navarra lo hizo desvalijar a su regreso de Castilla ("lo hizo robar y le quitó todo el arnés y tomó para sí el palafrén herrado, y la otra parte del botín dejó para aquéllos que le habían robado", cuenta una razó) en realidad el robo fue cometido por un noble navarro; y su señor feudal, el vizconde de Limoges Guido IV, tomó y saqueó el castillo de su natal Exideuil en 1211.

Empezó siendo partidario del trobar clus por influjo de Arnaut Daniel, pero luego abandonó este oscuro estilo por el trobar leu más simple y melódico; sobre estos dos estilos debatió en verso con Raimbaut d'Aurenga.​ Sus numerosas composiciones abarcan distintos géneros; la lírica amorosa está en su mayor parte dedicada a Alamanda d'Estanc. Se cita como su obra maestra en esta lírica amorosa una deliciosa e inspirada alba, en la que supo hermanar hábilmente la poesía popular con las refinadas formas literarias cortesanas; en algunos sirventeses lamenta la decadencia de las reglas de la caballería y de la poesía; también escribió diálogos amatorios, pastorelas y una elegía fúnebre o planto / planh, inspirado por la muerte de su amigo Ignaure de Pena Vermelha. Sólo han sobrevivido cuatro de sus melodías.
La albada Reis glorios es una de les más famosas y excepcionalmente bella.

http://www.mcnbiografias.com/app-bio/do/show?key=giraut-de-bornelh

https://trobadors.iec.cat/veure_observacions.asp?id_estudi=33&codi=242,026

https://hispanamusica.wordpress.com/giraut-de-bornelh-1138-1215/

http://www.trobar.org/troubadours/giraut_de_bornelh/

https://trobadors.iec.cat/autors_obres_d.asp?autor=Giraut%20de%20Bornelh

http://www.bibliotecagonzalodeberceo.com/berceo/sanchezjimenez/tesis.pdf

Roig Torres, María Elena (2015). «Trovadores occitanos en Navarra, Navarra en los trovadores occitanos (1134-1234)». Tesis doctoral (Universidad de Barcelona). 

http://hdl.handle.net/10803/393890

https://en.wikipedia.org/wiki/Giraut_de_Bornelh

About ninety of Giraut's poems and four of his melodies survive; these were held in high esteem in the 13th century: Petrarch called him "master of the troubadours", while Dante, who preferred Arnaut Daniel, mentions that many considered him superior. Notable pieces include:

S'anc jorn aqui joi e solaz, a planh about the death of Raimbaut d'Aurenga.

Ara·m platz, Giraut de Borneill, a tenso with Raimbaut d'Aurenga discussing trobar clus versus trobar leu.

Be me plairia, senh'en reis, a tenso with king Alfons II of Aragon
Giraut contributes to the poetical debate as to whether a lady is dishonoured by taking a lover who is richer than herself. This debate was begun by Guilhem de Saint-Leidier, taken up by Azalais de Porcairagues and Raimbaut d'Aurenga, and continued in a partimen between Dalfi d'Alvernha and Perdigon.

Reis glorios (glorious king), a well-known alba.

Sharman, Ruth V. (1989). The Cansos and Sirventes of the Troubadour Giraut de Borneil. Cambridge: Cambridge University Press. ISBN 0-521-25635-6.

sábado, 7 de octubre de 2023

Guillaume Adhémar, Guilhem Ademar, Azemar, Ademars, Azemars,

Guillaume Adhémar.

Guillaume Adhémar, Guilhem Ademar, Azemar



I.

El temps d' estiu quan par la flors el bruelh,
E son braidiu li auzelhet d' erguelh,
Ai pessamen d' amor que m dezacuelh,
Que nulha re tan no dezir ni vuelh.
Ai! douss' amia,
Mala us viron mey huelh,
Si chauzimens no m guia.

Veiaire m' es qu' ieu no sui selh que suelh,
Si m' a sospris us grans mals don mi duelh,
Don ieu murrai, si la dolor no m tuelh
Ab un dous bais dins cambra o sotz fuelh.
Ai! douss' amia,
Mala us viron mey huelh,
Si chauzimens no m guia.

Membre us, domna, quan me detz senhoriu,
De vos servir m' autrei tan cum ieu viu;
Tortz es si us prec, qu' anc ren no vos forfiu;
Ja no m poscan dan tener enemiu.
Ai! douss amia,
Qu' a son coral amiu
Non deu hom far guandia.

Neguna res non es tan fort esquiu
Cum es d' amor lauzenjador braidiu
Qu' aya poder que menta so que pliu,
Mas fos verais e tengues so que diu.
Ai! douss' amia,
Qu' a son coral amiu
Non deu hom far guandia.

Ieu ai ja vist home que conoys fort,
Et a legit nigromansi' e sort,
Trahit per femn' a peccat et a tort;
Et ieu lasset no m' en tenc per estort.
Ai! douss' amia,
Guidatz me a bon port;
Si dieus vos benezia.

Jamais no vuelh chant ni ris ni deport
S' eras no m fai la belh' ab si acort;
Pres n' ai lo mal don cug qu' aurai la mort,
Si 'n breu de temps no fai de que m cofort.
Ai! douss' amia,
Guidatz me a bon port;
Si dieus vos benezia.

II.

S' ieu conogues que m fos enans
Vas l' amor mi dons vers ni sos,
Mout en fora plus volentos
De far que non es mos talans:
E pero no m' en vuelh gequir,
Ans am mais en perdo chantar
De lieys, qu' autr' amor conquistar.


D' aquesta sui fizels amans,
E no 'l serai fals ni ginhos;
Quar non estai de cel en jos
Negun' ab belhazors semblans,
A cui dieus donet lo chauzir
Del mon, per que 'l fai leu triar;
Lieys prec e tot l' als lays estar.

Ben say que ja non er mos dans,
Quar l' am mais d' autra re qu' anc fos;
Qu' elha es tan ensenhada e pros
Que del tot m' er guazardonans;
E 'l guazardo non puesc falhir,
Quar ab un ris me pot payar,
S' ieu n' era estatz pres oltra mar.

Q' us paucs de ben m' es de lieys grans,
Quan l' en ai, mout en sui joyos;
E greus trebalhs e perilhos
Quan m' en ve, ges no m sembl' afans:
Doncx, quon o sai? quar o aug dir;
Amicx ai que m volon jurar
Que pen' aisso que leu me par.

Tant es cortez' e benestans,
E riqu' e de belhas faissos,
Qu' ieu n' ay estat mout cossiros
Loncs temps, e mos cors sospirans;
Quar ja de lieys non pot mentir
Nuls hom que la vuelha lauzar,
Ni ver dir, si la vol blasmar.

Quoras qu' ieu fos grieus ni pezans,

Ni abruzitz, ni nualhos,
Eras suy bautz e delechos,
E vau ves lieys far sos comans:
E si 'lha me vol obezir,
No m lays dieus de lieys tan lonhar

Que no m trobe ses trop sercar.


Per lieys m' en perdra 'l
reys Ferrans
E las cortz e 'ls dos e 'ls baros,
Non per aver, ni per mancos,
Ni per cavalhs, ni per bezans:
Que res tan cum lieys non dezir;
E no m pot nulhs hom estancar,
Si no m fai penre o liar.

E prec mi dons, al vers fenir,
Cui sui hom per vendr' e per dar,
Que pes d' En Guillem Ademar.

III.

Non pot esser suffert ni atendut
Qu' ades non chan, pus estius vey tornat,
E li vergier cum si eron canut
Pareysson blanc, e verdeyon li prat.
Adoncx m' a si conquistat un' amors,
Sol per respieg d' un covinen que m fe;
Guardatz que feira s' agues del fag re,
Qu' a penas denh' ab autr' aver solatz.


Al sieu ops m' a de bon cor retengut
Selha que m' a per amic conquistat;
Qu' assatz m' a mielhs en breu temps conogut
Que tals on ai lonc termini ponhat;
Q' us reproviers me ditz dels ancessors:
Qui temps espera e no fai quan temps ve,
S' el temps li falh, ben estai e cove;
Que loncs espers a manhs plagz destorbatz.

Ab aisso m' a joy e deport rendut,
E mon saber tenc endreg meluyrat;
Qu' en aquest mot cug aver entendut,
Que m vol en breu far ric de s' amistat.
Aisso conosc ben dels lauzenjadors
Quan mi cugeron far mal, m' an fait be,
E grazisc lor de la mala merce,
Quar suy de lieys estortz et escapatz.

Anc non auzis son par plag avengut
Ad home viu, auiatz cum es anat:
Qu' a doble m' an miey enemic valgut
Que no feiron, si m' aguesson amat:
E fon ancmais en aissi valedors,
Qu' ieu lor vuelh mal de mort, et ilh a me;
Pero trag m' an de tal loc on jasse
Suffrira afan, e fora perilhatz.


Eras ai ieu a bon port de salut,
Fe qu' ieu vos dei, mon navei aribat,
Et ai lo plom e l' estanh recrezut,
E per fin aur mon argent cambiat;
Qu' autreiat m' a una de las gensors
Donas del mon, e ges no m dessove
Que m don s' amor, e d' un baizar m' estre;
Et es tant pros q' us reys en for' honratz.


E per aisso tenc me per ereubut,

E non envei el mon nulh home nat,

Si m vol mi dons tener vestit o nut,

Baizan lonc se, en luec de mollerat:

Anc no fon fag al mieu par tals honors

Cum er a mi, s' en aissi s' esdeve;

Qu' el sieu cors blanc, gras e chauzit e le

Remir baizan, ni m tenc entre mos bratz.


Si 'l
reys N Amfos cui dopton li Masmut,
E 'l mielher
coms de la crestiantat
Mandesson ost, pus be son remazut,
Al nom de dieu farian gran bontat,
Sobr' els Paians Sarrazins trahidors;
Ab que l' us d' els menes ensems ab se
Marit gelos qu' inclau e sera e te,
Non an peccat non lur fos perdonatz.

Ieu remanrai e non irai alhors,
Ni virarai vas autra part mon fre;
E ja negus no m demande per que,
Quar ja per elhs non serai descelatz.


//

Guillaume Ademar (Guilhem Ademar en occitan) (1190/1195–1217) était un troubadour de Gévaudan.

Fils d'un chevalier de Meyrueis, donc d'origine noble, mais pauvre, il passe sa vie entre les cours d'Albi, de Toulouse, de Narbonne, et de Catalogne.
Il obtient durant sa vie une importante réputation, au point qu'un autre troubadour, Monge de Montaudon (le Moine de Montaudon), en fait la satire. Il entre dans les ordres à la fin de sa vie.

Nous possédons de lui seize poèmes, quatorze chansons, un sirventès, et une joute (partiment) avec Eble d'Ussel. Ses chansons sont ses œuvres les plus renommées. Souvent pleines d'humour, il s'y inspire de la poésie d'un de ses plus illustres contemporains: Arnaud Daniel.

Une chanson nous est resté avec sa mélodie.

//

Guilhem Ademar (Old Occitan [ɡiˈʎɛm adeˈmaɾ]; also spelled Guillem, Adamar, or Azemar; fl. 1190/1195–1217) was a troubadour from the Gévaudan in France. He travelled between the courts of Albi, Toulouse, Narbonne, and Spain. He achieved fame enough during his life to be satirised by the nobleman and monk, Monge de Montaudon. Guilhem entered holy orders towards the end of his life. Sixteen poems—fourteen cansos, a sirventes, and a partimen with Eble d'Ussel—form his surviving corpus. His cansos are his most famous pieces. Usually humorous, several mock the poetry of Ademar's more illustrious contemporary Arnaut Daniel. One canso survives with a tune.

According to his vida, Guilhem was the son of a poor knight from Meyrueis (Maruois), the lord of which castle created him a knight. He was an eloquent man who "knew well how to invent (trobaire) poetry." When he was no longer able to support himself as a knight he took to minstrelsy and "was greatly honoured by all the high society." Towards the end of his life he joined the Order of Grandmont (Granmon).

Guilhem Ademar's career can be dated from a reference in a poetic satire of contemporary troubadours by the Monge de Montaudon around 1195. The Monge playfully insults Guilhem as a "bad joglar" who always wears old clothes and whose lady has thirty lovers. The earliest reference to a
W. Ademars, a petty noble of the Gévaudan, occurs in 1192, though this figure, who (variously as Ademars or Azemars) appears in documents until 1217, cannot be definitively identified with the troubadour.

One of Guilhem's more famous pieces is Non pot esser sofert ni atendut, a sensuous canso of courtly love wherein he is wishing that his lady's husband would go far away. It has presented a riddle for its dating through references to two Spanish kings: a rey Ferrans ("king Ferdinand") and reis N'Amfos, cui dopton li masmut / e.l mieiller coms de la crestiantat ("king Don Alfonso, whom the Almohads fear / and the greatest count in Christendom"). Ferrans may be either Ferdinand II of León (died 1188) or Ferdinand III of Castile (began reigning in 1217), both of whom present difficulties because their reigns lie outside the usual dating of Guilhem's career. The Alfonso could be Alfonso II of Aragon (contemporary with Ferdinand II), who was also the Count of Barcelona. It could also be Alfonso IX of León, Ferdinand II's successor, whose kingdom lay about as far away as Guilhem could possibly hope to send his lover's husband; or Alfonso VIII of Castile, whose exploits against the Almohads culminated in the definitive victory at Las Navas in 1212. Since Guilhem wrote a poem sometime between 1215 and 1217 in which he referred to Raymond VI of Toulouse as En Raimon, mon seigner ("Lord Raymond, my lord"), it has also be posited that the mieiller coms referred to in the previous work is Raymond, who was with Alfonso at Las Navas in 1212. Guilhem may thus have had in mind the events of Las Navas and been writing at a time after Ferdinand III's succession. Guilhem may have even been at Las Navas with Raymond.

Guilhem's poetry is in general light, easy-going, and characterised by irony. Like Peire Raimon, his contemporary at the court of Raymond VI of Toulouse, he seems to have been influenced by (and perhaps had an influence on) Arnaut Daniel. Guilhem's lone surviving piece of music is neumatic in texture and motivic in phrasing.

In his primary love songs, Guilhem praises two ladies, one from Albi (Na Bona Nasques, a pet name) and another from Narbonne (Beatriz, perhaps her real name). Despite this, Guilhem has been accused of misogyny for his poem El temps d'estui, qan par la flors el bruoill. His love song Ben for'oimais sazos e locs is written as a message to his lover to be delivered by her porter, who is strictly warned to follow through. In his only sirventes, Ieu ai ja vista manhta rey, Guilhem moralises in a slightly Marcabrunian fashion on how loyal and generous suitors are rejected in favour "fools and misers".

Aubrey, Elizabeth. The Music of the Troubadours. Indiana University Press, 1996. ISBN 0-253-21389-4.

Egan, Margarita, ed. and trans. The Vidas of the Troubadours. New York: Garland, 1984. ISBN 0-8240-9437-9.

Riquer, Martín de. Los trovadores: historia literaria y textos. 3 vol. Barcelona: Planeta, 1975.

viernes, 20 de octubre de 2023

L. Pus Peyre d' Alvernhe a chantat

L.


Pus Peyre d' Alvernhe a chantat 

Dels trobadors qu' en son passat, 

Chantarai a mon escien

D' aquels que pueissas an trobat;

E no m' aion ges cor irat,

S' ieu lor malvatz fatz lur repren.


Lo premiers es de Sanh Desdier

Guillems que chanta voluntier,

Et a chantat mot avinen;

Mas, quar son desirier non quier,

Non pot aver nulh bon mestier,

Et es d' avol aculhimen.


Lo segons de Sanh Antoni

Vescoms qu' anc d' amor non jauzi,

Ni no fes bon comensamen,

Que la primeyra 'l a tray;

Et anc pueis re non li queri,

Siei huelh nueg e jorn ploran s' en.


E lo ters es de Carcasses

Miravals que fai motz cortes,

E dona son castel soven;

E no y estai l' an ges un mes,

Et ancmais kalendas no y pres;

Per que no i ha dan qu' il se pren.


Lo quartz Peirols, us alvernhatz

Qu' a trent' ans us vestirs portatz,

Et es pus secs de lenh' arden,

Et es sos chantars peiuratz;

Qu' anc, pus si fon enbaguassatz

A Clarmon, no fes chan valen.


E 'l cinques es Gaucelms Fayditz

Que es de drut tornatz maritz

De lieys que sol anar seguen;

Non auzim pueis voutas ni critz,

Ni anc sos chans no fon auzitz,

Mas d' Uzercha entro qu' Agen.


E 'l seizes Guilems Azemars,

C' anc no fo pus malvatz joglars;

Et a pres manh vielh vestimen,

E fai de tal loc sos chantars

Don non es a sos trenta pars;

E vey l' ades paubr' e sufren.


Ab Arnaut Daniel son set,

Qu' a sa vida ben non cantet

Mas uns fols motz qu' om non enten;

Pus la lebre ab lo buou casset,

E contra suberna nadet,

No valc sos chans un aguillen.


En Tremoleta 'l catalas

Qui fai sos sos leuetz e plas,

E sos cantars es de nien,

E peinh sos peills cum s' er' auras;

Ben a trent' ans que for' albas,

Si no fos lo negrezimen


E 'l noves N Arnautz de Maruelh,

Qu' ades lo vey d' avol escuelh;

E si dons non a chauzimen,

E fay o mal, quar no l' acuelh;

Qu' ades claman merce siei huelh,

On plus canta l' aigua 'n dissen.


Salh de Scola es lo dezes

Que de joglar s' es faitz borges

A Brajairac o compr' e ven;

E quant a vendut son arnes,

El s' en va pueis en Narbones

Ab un fals cantars per prezen.


L' onzes es Guiraudetz lo Ros

Que sol vieure d' autrui chansos;

Es enoios a tota gen,

Mas quar cuiava esser pros, 

Si se partic dels filhs N Anfos 

Que l' avian fag de nien.


E lo dotzes es en Folquetz

De Marcelha, us mercadairetz;

Et a fag un fol sagramen

Quan juret que chanso no fetz;

Perjur nos an say dig pro vetz

Que s perjuret son essien.


E lo trezes es mos vezis

Guillems lo marques mos cozis,

E non vuelh dire mon talen;

Car ab los seus chantars frairis

S' es totz peiuratz lo mesquis,

Et es viells ab barba et ab gren.


Peire Vidals es dels derriers

Que non a sos membres entiers;

Et agra l' obs lenga d' argen

Al vilan qu' er uns pelliciers;

Que anc, pus si fetz cavaliers,

Non ac pueys membransa ni sen.


Guilhems de Ribas lo quinzes

Qu' es de totz fatz menutz apres,

E canta voluntiers non jen;

E percassa s fort, s' il valgues,

Car nulh tems no 'l vim bel arnes,

Ans vieu ses grat e paubramen.


Ab lo sezesme n' i aura pro

Lo fals Monge de Montaudo

Qu' ab totz tensona e conten;

Et a laissat dieu per baco,

E quar anc fetz vers ni canso, 

Degra l' om tost levar al ven.


Lo vers fe 'l monges, e dis lo

A Caussada primeiramen,

E trames lo part Lobeo

A 'N Bernat son cors per prezen.


Le Moine de Montaudon.

viernes, 6 de octubre de 2023

Pierre Raimond de Toulouse. Peire Raimon de Tolosa

Pierre Raimond de Toulouse.


I.

Pessamen ai e cossir
D' una chanso faire,
Qu' a lieys denhes abelhir
Cuy suy fis amaire;
E s' ieu pogues avenir
En bos digz retraire.
Far pogra saber
Que ieu plus fin joy esper
Que nulhs natz de mayre.

Lo cors e 'l sen e l' albir
Ai mes, e 'l veiaire,
En lieys honrar e servir,
Quar es la belhaire
Qu' om pogues el mon chauzir,
Don no m puesc estraire,
Ni mon cor mover;
Qu' amors me fai tan temer
Lieys, qu' als non am guaire.


La fina vera valors
Plus d' autra valensa,
E 'l pretz, e 'l fresca colors
Me platz e m' agensa;
Que si me valgues amors

Tan que m' entendensa
Mi dons abelhis,
Plus ric joy que paradis
Agra a ma parvensa.

Nulh' autra no m pot secors
Far, ni dar guirensa;
Et on plus en sen dolors
Plus n' ai sovinensa;
Mas ges dire mas clamors
No l' aus per temensa;
Tan li suy aclis
Qu' on plus vas me s' afortis,
Mais l' am ses falensa.

E fora li benestan
Si m des alegransa,

Tan qu' aleuges mon afan,

Ab douss' acoindansa;

Qu' ieu li suy senes enguan,

E non ai embransa
D' als, mas quom fezes

Tot so qu' a mi dons plagues;

Pero pauc m' enansa.

Qu' ades m' en vauc meluyran

On plus n' ai pezansa
Vas lieys, e suefri mon dan
Ab bon' esperansa:
E doblera mon talan
Sil belha semblansa,
Gentil cors cortes,

Si t prezes de me merces,
O qualsque pitansa.

II.


Pus vey parer la flor e 'l glay,
E dels auzels m' agrada 'l chans,
De far chanso m' es pres talans
Ab motz plazens et ab so guay;
E pus de ben amar melhur,
Segon razo,
Trop en dey mielhs far motz ab so:
E si per ma domna es grazitz
Mos chans, ben er mielhs enantitz.

Fis e francs, ab fin cor veray,
Suy ves lieys qu' es guaya e prezans,
Bel' e plazens e benestans
Mil tans plus que dire no say,
E te son cors ferm e segur
De falhizo;
Que de nulh preyador fello,
Per cuy fis domneys es delitz,
Non es per lieys sos pretz auzitz.


E pus fin' amors la m' atray,
Per dreyt no m' en deu venir dans,
Qu' ieu li suy tan fizels amans
Que re al cor tan no m' estay;
Per que ja lauzengier tafur,
Cui dieus mal do,
Non degran neguna sazo
Tener dan, c' usquecx gaba e ditz,
Que per lui es joys desconfitz.

Dona promet, e don' estray,
E mostr' erguelh e bels semblans,
E ditz per guab e per bobans
Mayntas res ab cortes essay,
E siey fait son leyal e pur
Ses aunit do:
E son mayntas d' aital faisso
En cui pretz entiers es complitz,
E d' autras en cuy es aunitz.

Belha dona, ja no serai
Jauzens ses vos, ni benanans;
Qu' ieu suy selh que vostres comans
Tos temps a mon poder faray:
Aisso vos man per ver, e us jur
Qu' anc hom no fo
Plus leyals ves amor qu' ieu so;
E fuy per vos servir noyritz,
E suy d' autras amors fayditz.
III.

No m puesc sufrir d' una leu chanso faire,

Pus prec e man n' ai de mon Ereubut;

Qu' apres lo dan e 'l mal qu' ieu n' ai agut,

Coven qu' ab joy m' esbaudey' e m' esclaire:

Quar segon l' afan
Qu' ai sufert tan gran,
Non agra razo
Qu' ieu cantes oguan;
Mas quar fin' amors
Mi mostra e m' ensenha
Qu' els mals no m sovenha,
E torn' en mon chan,
Farai derenan
Un nou chantaret prezan.


Anc per ren al de mon maior maltraire,
De tan bon cor non dezirey salut,
Mas sol qu' a lieys cuy amors m' a rendut
Pogues ancar servir petit o guaire;
Quar tot l' autre dan
Non prezera un guan,
S' ieu moris o no;
Sol leis pogues tan
Servir, que l' honors
Ar parra que m fenha;
Per qu' ela m n' estrenha
Que non digua enan;
Mas al sieu coman
Sui e serai on qu' ieu m' an.

Las! que farai, pois non li aus retraire,
Ans quan la vey estau a lei de mut,
E per autrui no vuelh sia saubut
S' aqui mezeis sabi' estr' emperaire.
A dieu mi coman
Cum vau trebalhan;
Qu' ab la sospeisso
N' aurai atretan,
Quar tan grans ricors
Non cug que m n' avenha;
Mas vas on qu' ieu teinha,
Fis e ses enguan
L' amarai quad an,
De jorn en jorn melluyran.

Qu' el cors e 'l cor e 'l saber e 'l veiayre

E l' ardimen e 'l sen e la vertut
Ai mes en lieys, e non ai retengut
Ni pauc ni pro per negun autr' afaire;
Ni als non deman,
Ni vau deziran,
Mas que dieus me do
Vezer l' ora e l' an
Que sa grans valors
Tan vas mi s destrenha,
Qu' en mos bratz la seinha;
E qu' ieu, en baizan,
Tot al mieu talan
Remir son cors benestan.

Ai! franca res, corteza e de bon aire,
Merce m' aiatz que veus m' aissi vencut;
Qu' aissi vos ren lo basto e l' escut,
Cum selh que plus non pot lansar ni traire:
Vostr' huelh belh truan
Que tot mon cor m' an
Emblat, non sai co,
No m van confortan.
Ja castels ni tors
No us cugetz que s tenha,
Pus gran forsa 'l venha,
Si secors non an
Sylh que dins estan:
Mas a mi vai trop tarzan.


Esta chansos vuelh que tot dreg repaire
En
Arago, al rey cuy dieus aiut;
Que per lui son tug bon fag mantengut,
Plus que per rey que anc nasquet de maire:
Qu' aissi s vai trian
Sos pretz, e s' espan
Sobr' autres que so,
Cum sobr' el verjan
Fai la blanca flors:
Per qu' ieu on que m venha
Ades crit sa senha,
E vau razonan
Son pretz, e non blan

Duc ni rey ni amiran.

Et ab ma chanso,
Enans qu' alhor an,
M' en vau lai de cors
On jois e pretz renha,
E vuelh que l' aprenha,
Cobletas vuilan,
E puois en chantan
De qual guiza hom la i deman.

IV.

Atressi cum la candela
Que si meteyssa destruy,
Per far clardat ad autruy,
Chant, on plus trac greu martire,
Per plazer de l' autra gen:
E quar a dreg escien,
Sai qu' ieu fatz folhatge;

Qu' a autruy don alegratge,

Et a mi pen' e turmen;

Nulla res, si mal m' en pren,

No m deu planher del dampnatge.


Quar ben conosc, per usatge,
Que lai on amors s' enten
Val foudatz en luec de sen;
Doncx, pus tant am e dezire
La gensor qu' el mon se mir,
Per mal que m dei avenir,
No s tanh que m recreya;
Quar on plus m' auci d' enveya,
Plus li dei ma mort grazir,
S' el dreg d' amor vuelh seguir;
Qu' estiers sa cort non playdeya.

Doncx, pus am so que m guerreya,

Conosc que m' er a blandir;
Ab celar et ab sufrir,
Li serai hom e servire;
E sol, si m vol retener,
Vec li m tot al sieu plazer
Fins, francs, ses bauzia:
E s' ab aital tricharia,
Puesc en sa cort remaner,
El mon non a nul saber
Per qu' ieu cambjes ma folhia.

Lo jorn que sa cortezia
Me mostret, e m fetz parer
Un pauc d' amor ab plazer,
Parec be que m volc aucire;
Qu' ins el cor m' anet sazir,
E m mes el cor lo dezir
Que m' auci d' enveia;
Et ieu, cum fols que folheia,
Fui leus ad enfolletir,
Quar cugey so, per albir,
Qu' enquers no m pens qu' esser deia.


Si per nulh' autra que seya
Me pogues mais enriquir,
Be m n' agra en cor a partir;
Mas on plus fort m' o cossire,
En tan quan lo mon perpren,
Non sai una tan valen
De negun paratge:
Per qu' ieu el sieu senhoratge
Remang tot vencudamen,
Quar non truep melhuiramen,
Per fors' o per agradatge.

Chansos, al port d' alegratge
On pretz e valors s' aten,
Al
rey que sap et enten
M' iras en
Arago dire
Qu' ancmais tan jauzens no fuy
Per fin' amor cum er suy:
Qu' ab rems et ab vela
Pueia ades so que no s cela;
E per so non fatz gran bruy,
Ni vuelh sacha hom de cuy
M' o dic, plus que d' un' estela.

Mas ges una pauca mela
No m pretz, quar ab vos no suy
Pero ad ops vos estuy
Que m siatz governs e vela.

V.

Enquera m vai recalivan
Lo mals d' amor qu' avi' antan;
Qu' una dolor mi sent venir
Al cor, d' un angoyssos talan,
E 'l metges que m pogra guerir
Vol me per traitura tenir,
Aissi cum l' autre metge fan.

E pogra m guerir ses afan,
Que ja non traysses pauc ni gran;
Pero sitot mi fai languir,
En re no 'lh port peior talan;
Mas si m' alongues de morir,
Ma vida for' al sieu servir,
E ma mort conosc a son dan.

E ja no m desesper per tan,
Qu' anc de re non passei son man,
Ni m vuelf per nulh autre dezir;
De so gart qu' il n' er benestan:
Qu' Ipocras, so ai auzit dir,
Ditz que metges non deu fallir
De nulh cosselh qu' om li deman.

Doncx, pus pres m' a en son coman,
Ja no m' anes plus languian,
Ni no m volgues del tot aucir;
Quar no s cug, si be m ri ni m chan,
Qu' o puesca longuamen sufrir;
Ni no s poira tos temps cubrir
La dolors qu' ins el cor s' espan.

Mas ieu atendrai merceyan,
Sirven e sufren e preyan,
Tro que denh mos precx eyssauzir:
Mas d' una ren vauc trop doptan,
Si m fai trop dieta tenir;
Si m sen lo cor afrevolir
Que paor ai l' arma s' en an.

Mas si m fezes un bel semblan
Que m' anes mon cor adoussan,
Enquer cugera revenir;
Quar s' ieu muer colpa n' aura gran;
Per so deu guardar e chauzir.
E s' en cor m' a pro a tenir,
Per dieu, no m' o anes tarzan:

Qu' el febles cors vai sospiran,
Quar conois qu' ieu mezeis m' engan,
E m vey tot dia magrezir;
Aissi m va 'l cors e 'l sens camjan,
Cum si l' arma en devia issir;
Tan fort m' anguoysson li sospir,
Qu' a pauc tro al derrier no m van.

A mon Ereubut prec e man
Qu' a la pro comtessa prezan
Fassa ma chansonet' auzir;
E si a nulh mot malestan,
No m' o deu hom a mal tenir:
Que tant ai d' ira e de cossir
Que re no sai que m vau parlan.

//

Pierre Raimond de Toulouse. Peire Raimon de Tolosa



Peire Raimon de Tolosa (or Toloza; fl. 1180–1220) was a troubadour from the merchant class of Toulouse. He is variously referred to as lo Viellz ("the Old") and lo Gros ("the Fat"), though these are thought by some to refer to two different persons. On the other hand, lo Viellz could refer to his being of an early generation of troubadours. Eighteen of Peire Ramon's poems survive, one canso with a melody.

Peire Ramon's name (as Petrus Raimundus) appears in two documents of Toulouse, dated to 1182 and 1214. According to his vida, he became a jongleur and travelled to the court of Alfonso II of Aragon, who bestowed great honour on him. The earliest datable work by Peire Ramon is a planh written on the death of Henry the Young King in 1183. According to his vida Peire passed "a long time" at the courts of Alfonso, William VIII of Montpellier, and a certain "Count Raymond", which could refer to either Raymond V of Toulouse or, more probably, Raymond VI. He also spent time in Italy (Lombardy and Piedmont), at the courts of Thomas I of Savoy, Guglielmo Malaspina, and Azzo VI of Este. Azzo's daughter Beatriz was the addressee of one of Peire's poems. Eventually Peire settled down with a wife in Pamiers and there he died.

Peire was reputed as a singer and composer of cansos. His work is characterised by themes of nature. His style was hermetic. He imitated the troubadours Cadenet and Arnaut Daniel and was in turn imitated by Bertran de Born, especially as regards his use of natural imagery.
Bertran went so far as to copy almost a whole stanza from Peire's "No m puesc sofrir d' una leu chanso faire." In "Us noels pessamens", Peire even anticipates the Tuscan poet Dante Alighieri. Peire is complaining about a mistress who first beckoned him and then broke her promise to him when he says:

Que qui non a vezat aver
gran be, plus leu pot sostener
afan que tal es rics e bos;
que l maltrag l'es plus angoyssos,
quan li soven benanansa.

Peire's sole surviving melody is florid like Cadenet's. His style employs an uncommonly high number of large intervals, including tritones. The poem with the melody is built on an innovative metaphor:

Atressi cum la candela
que si meteissa destrui
per far clartat ad autrui,
chant, on plus trac gren martire,
per plazer de l'autra gen.





domingo, 22 de octubre de 2023

tome cinquième, Appendice, biographies, Aicarts del fossat - Azemar le noir. (+ Index)

Raynouard, choix, poésies, troubadours, kindle

Tome cinquième,

contenant
les Biographies des Troubadours, et un Appendice à leurs poésies imprimées dans les volumes précédents.

Paris, 1820.

Avertissement.

Le premier volume du Choix des poésies originales des troubadours contient des recherches sur l' origine de la langue dans laquelle ils ont écrit, et la grammaire qui en explique les principes et les règles.
Dans le second; j' ai publié les plus anciens monuments qui nous restent de cette langue, et indiqué les divers genres de composition de ces poëtes.
J' ai ensuite choisi, dans leurs nombreux ouvrages, les pièces qui, par la facilité, la pureté ou l' élégance du style, méritaient de trouver place dans une collection destinée à rétablir et à justifier la renommée de ces chantres du moyen âge.
Les principales pièces, qu' ils ont consacrées à l' amour et aux dames, composent le troisième volume.

Le quatrième offre un choix de pièces historiques, satyriques, religieuses, morales, également utiles à l' histoire littéraire, et au philosophe toujours curieux des documents qui expliquent les mœurs et les opinions des temps passés.
Dans ce cinquième volume, on verra une liste alphabétique de tous les troubadours dont les noms m' ont paru dignes d' y entrer; leur nombre est de plus de trois cent cinquante.
Cette nomenclature est rédigée de manière, qu' après le nom du troubadour, se trouve l' indication des volumes qui contiennent ses pièces imprimées; je place ensuite sa biographie en langue romane,
quand elle existe dans nos manuscrits; le plus souvent j' y joins des fragments pris dans les pièces qui, ne devant point être imprimées en entier, offraient cependant des détails et des vers dignes d' être connus; et quelquefois je publie des pièces qui n'avaient pu être insérées dans les volumes précédents.
Il n' eût pas été difficile d' offrir, sur la plupart des troubadours, des observations et des éclaircissements qui n'auraient pas manqué d' intérêt (a), et il ne m' en eût coûté aucun frais d' érudition; j' avais eu occasion
de rassembler les matériaux nécessaires. Mais je me suis strictement contenu dans les limites de mon plan; j' ai préféré l'avantage de publier un nombre plus considérable de pièces ou de fragments, à celui de discuter quelques points d' histoire littéraire, quelques détails de biographie, ou d' établir les synchronismes des principaux troubadours, etc.; et j' ai seulement indiqué, en bas de chaque article,
les principaux auteurs qui ont parlé de leurs ouvrages, et qui sur-tout ont nommé des manuscrits qui les contiennent.
Lorsque je n' ai trouvé dans nos manuscrits, ni la biographie, ni aucun ouvrage d' un troubadour, j' ai très-rarement admis son nom dans la liste suivante (b), quoique des écrivains eussent, sans doute d' après des manuscrits qui ne sont pas venus jusqu'à nous, nommé ces troubadours, donné des détails de leur vie, et même des fragments de leurs ouvrages (c); mais une des principales raisons qui m' ont fait exclure les noms de ces troubadours, c' est que ces fragments contiennent presque toujours des fautes (d) qui, à mon avis, proviennent de la prononciation de l' époque où ils ont été imprimés, ou du peu d' habileté à lire les originaux.

(a) Je me bornerai à indiquer quelques-uns des ouvrages où l' on trouve des détails relatifs à des troubadours.
Les vies d' Aimeri de Peguilain,
D' Arnaud de Marueil,
De Bertrand de Born,
Composées par Papon, ont été publiées à la suite de son Voyage
littéraire de Provence.
Le P. Joseph de Haiti est auteur de quelques dissertations dont les VIIe et VIIIe concernent Folquet de Marseille. Dans la Xe il est parlé de la comtesse de Die.
La LXIe des Cento novelle antiche est relative à Richard de Barbezieux, quoiqu' il n' y soit pas nommé.
Une partie de la pièce de ce troubadour: Atresssi cum l' olifans, y est insérée avec la traduction italienne de quelques vers, et l' on rapporte l' anecdote qui donna lieu à cette pièce; anecdocte qui ne se trouve pas dans la vie de ce troubadour.
Dans la cour du Puy-Notre-Dame, un gentilhomme de grand mérite eut le malheur de déplaire à sa belle par une indiscrétion excusable. Des chevaliers la prièrent de pardonner à cet infortuné; elle répondit:
“Je ne lui pardonnerai qu' autant que cent barons, cent chevaliers, cent dames et cent demoiselles me crieront à la fois merci, sans savoir à qui leur prière s' adresse.”
Il devait y avoir bientôt une fête qui attirait ordinairement un grand concours de personnes; le gentilhomme se flatta que sa dame s' y trouverait, et qu' il pourrait y venir assez de monde pour crier merci.
Il composa une chanson; et le matin de la fête il monta sur un lieu élevé, et la chanta devant une assemblée immense; c' est la pièce:
Atressi cum l'olifans, imprimée tome V, page 433.
J' aurais pu, en comparant le texte de cette pièce, tel qu' il est imprimé dans les Cento novelle antiche, avec celui qui est publié dans ce Ve volume, démontrer combien il est nécessaire et indispensable, quand on veut publier ou traduire les ouvrages des troubadours, de conférer les divers manuscrits, d' examiner et de juger les variantes avec goût et critique, et sur-tout sous les rapports des règles grammaticales.
Le même recueil contient dans la nouvelle XXXIX une aventure très-piquante, relative à Guillaume de Bergedan, qui n' est pas rapportée dans la biographie de ce troubadour.

Hauteserre, dans son ouvrage: Rebum aquitanarum, cite, du comte de Poitiers, des passages que j' ai cru devoir retrancher de la pièce En Alvernhe rapportée presque en entier dans ce volume.

L' histoire littéraire de la France parle des troubadours suivants:

Ebles de Ventadour, t. XI, p. 44; et t. XIII, p. 119.

Guillaume d' Agoût, t. XIV, p. 209.

Guillaume Mite, t. XV, p. 466. Etc., etc.

Mais il ne reste rien de leurs ouvrages.

Dans les notices de manuscrits de la Bibliothèque du Roi, on a publié,
t. V, p. 689, des vers de Pierre de Boniface, qui appartient au quatorzième siècle

Les commentaires sur Pétrarque, et sur-tout ceux de Tassoni, les notes de Redi sur son dithyrambe, la table des Documenti d'amore, rapportent souvent des passages des troubadours, ainsi que les savants ouvrages de MM. Ginguené et Sismondi.
Les historiens étrangers, ceux sur-tout qui traitent de l' histoire littéraire, tels que Tiraboschi, etc., Eichorn, etc, offrent des détails ou des jugements sur des troubadours et sur quelques-uns de leurs ouvrages.
Dans les nombreuses histoires particulières de provinces, de diocèses, de villes, on trouve parfois des fragments et même des pièces entières de ces poêtes; Baluze et Justel en ont publié dans l' histoire de la maison d' Auvergne; Catel, dans ses mémoires pour servir à l' histoire du Languedoc, etc., etc.
Mais, en renvoyant à ces auteurs et à un grand nombre d' autres, il eût fallu entrer souvent dans des discussions que leurs assertions pouvaient exiger, corriger les textes altérés, etc.; j' ai laissé cette tâche aux personnes qui mettront en œuvre les matériaux que je publie.


(b) J' ai admis seulement l' empereur Frédéric Ier.

(c) Ainsi on trouve dans les vies des poêtes provençaux, par Nostradamus, les noms de plusieurs troubadours dont il cite quelquefois des fragments que je n' ai retrouvés dans aucun des manuscrits qui nous sont parvenus; il nomme entre autres troubadours:
Ancelme de Moustiers, page 211.
Bernard Marchis, 196.
Bernard Rascas, 220.
Bertrand de Pezars, 213.
Ebles de Ventadour, 72.
Geoffroi du Luc, 205.
Guillaume d' Agoult, 198.
Guillaume de Bargemon, 159.
Guillaume Bouchaud, 197.
Guillaume Boyer de Nice, 232.
Guillaume Durand, 125.
Hugues de Lobières, 84
Hugues de Saint-Cesaire, 254.
L. de Lascaris, 236.
Loys Emeric, 197.
Luc de Grimaud, 180.
Le Moine des Isles-d'Or 26.
Le Moine de Mont-Major, page 27.
Perceval Doria, 130.
Pierre de Boniface, 245.
Pierre de Châteauneuf, 142.
Pierre Hugon, 197.
Pierre de Ruerc, 182.
Pierre de Saint-Remi, 117.
Pierre de Valeries, 196.
Pons de Brueil, 82.
Raimond Berenger, 103.
Rollet de Gassin, 89.
Rostang Berenguier, 192.
Taraudet de Flassans, 229.
Les Discours sur les arcs triomphaux, par Chasteuil Galaup, désignent aussi quelques noms de troubadours, tels que:
Isnard de Mandols,
Luc de Lascaris,
Raimond Romieu, etc.

(d) Quelques exemples suffiront pour le prouver. Dans les fragments publiés par Nostradamus, on trouve toujours ou au lieu d' o, etc.
It dit :
Vergiers ni flours ni praz
Non m' an fach cantadour
Mays per vous qu' yeu adour.
Au lieu que les manuscrits portent, ainsi que je l' ai imprimé, page 328 de ce volume:
Vergiers, ni flors, ni pratz
No m' an fait chantador
Mas per vos cui azor, etc.

Explication de quelques indications ou abréviations.

Cresc. Crescimbeni; Istoria della volgar Poesia, t. II.
BasteroLa Crusca provenzale.
(N. E. Editada por Ramón Guimerá Lorente, disponible online en varios blogs y en Amazon.)
Millot. Histoire des Troubadours.
P. Occ. Parnasse occitanien; Toulouse, 1819; in-8°.
Nostrad. J. de Nostradamus; Vies des Poëtes provenceaux.


Appendice au Choix des poésies originales des troubadours,
contenant les biographies de plusieurs de ces poètes, et de nombreux fragments de leurs ouvrages.

Aicarts del fossat. La seule pièce qu' on trouve de ce troubadour, dans les manuscrits, est imprimée tome IV.
Millot, II, 326.

Aimar Jordans, auteur de deux pièces dont sont extraits ces passages:
Sitot m' ai estat lonjamenz
Guerreian ab mon mal seingnor,
E pert lai entre mos parenz
C' uns no m' en acor;
Ges no m lais per tan,
Que solatz e chan
No sega e domnei,
Sitot me guerrei.

Anc guerra no m fo espavenz
Ni malstraics, per so c' a honor
Pogues estar entre las genz,
Ses mal dich de fol parlador...

Puois qu' el vescoms m' es avinenz
E m rete per son servidor,
Molt li serai obedienz;
E lo coms non aura peior
Guerrier a son dan,
Qu' ieu non ai talan
Mas de far que ill grei
On qu' an ni estei.

Sitot m' ai.

E s' enquer no vos abriu,
Tart prendretz al poing l 'esparvier;
Mas be par que sobr' aiga escriu
C 'aitan ne faretz oi cum ier.

Paris viscom.
Millot, III, 386.


Aimar de Rocaficha. Trois pièces, dont l' une est attribuée à Giraud de Calanson; voici des passages des deux autres:
E qui falh per trop saber,
Pres es de chazer;
Que maynthas vetz dreitz defen
So qu' amors cossen:
Pero amicx dreituriers
Vai derriers;
Lai on amors vol renhar,
Razos no pot contrastar.

Amors apodera e vens
Paubres e manens...
E d' aital pes compra e ven
Que partis e pren;
E non dupta lauzengiers
Ni parliers;
E fai drutz frir' e tremblar
Amors, e' ls maritz pensar.

Si amors fos.

Ar tenon solatz entre lor
Li malvay de lurs malvestatz,
Et an belhs trobars aziratz,
Que a negus non l' a sabor;
Quascus s' en gaba e s' en ri,
Gieta lengua e fai bosci,
Quant aug dire als trobadors
Que ses valor non es ricors,

No m lau de mi dons.

Millot, III, 386.

Aimeri. Il a été imprimé de ce troubadour une pièce, tome IV. Dans une autre on trouve:
Totz hom que so blasma que deu lauzar
Lauz atressi aco que deu blasmar,
Et eu dic o per so car es amors
Forjujada per nescis jujadors...

A mainz homes aug amor acusar,
Et el maldiz d' amor asutilar;
Que cavaliers ai vist e trobadors
Que de bassez fez auz e d' auz ausors,
Tant es laissatz que non tenian fre
De dir d' amor tot mal senes merce...

Una dona sai que no troba par
Que de beutat puesc' ab lei pareiar;
E sa beutatz es entre las gensors
Genser aisi com entre foillas flors.

Totz hom.

Une tenson d' Aimeri avec Pierre du Puy sur le OUI et le NON, soumise au jugement de Blacas, commence ainsi:
Peire del Puei, li trobador
Fan tenson de so que lur plaz;
Mas de vos vueill que m respondaz,
S' o sabes faire a razo,
Que ieu vos partisc OC e NO;
Per qual reman hom plus onratz?
E dic vos ben, qual que prendatz,
Vencut seretz de la tenso.
Peire del Puei.

Millot, III, 387.

Aimeri de Bellinoy, t. IV. Vingt-deux pièces, dont plusieurs sont attribuées à d' autres troubadours.
N Aimerics de Belenoi si fo de Bordales, d' un castel que a nom Lesparra, neps de maestre Peire de Corbiac. Clercs fo, mas pois si fez joglars; e trobet bonas cansos, e bellas et avinens, d' una domna de Gascoingna que avia nom Gentils de Ruis, e per leis estet lonc temps en aquella encontrada. Pois s' en anet en Cataloingna, et estet lai entro qu' el moric.

Nulhs hom no pot complir adrechamen
So qu' a en cor sitot quan ditz o fai
No 'l sembla pauc, ni ama ab cor verai
Pus que cuia amar trop finamen;
Qu' aitals cuiars descreys e l' autr' enansa;
Mas ieu non am ges per aital semblansa,
Ans jur, per lieys cui tenc al cor pus car,
Qu' on plus fort l' am, la cug petit amar.

Nulhs hom.

Dans une pièce où il répond à des invectives qu' Albert s' était permises contre les femmes, on lit:
Jamais N Albertz non deu chantar d' amia,
Que renegat a tota cortesia;
E car domnas apella de bauzia,
Be 'l deuria om pendre cum traidor:
E dic vos ben, si la forsa fos mia,
Ja no i agra nuill enemic peior;
Qu' om non es pros, si en domnas no s fia;
Mas avols hom so ten a gran folor.

Tant es d' amor.

Dans une pièce sur la croisade, il dit:
Cossiros, cum partitz d' amor,
Chant mesclatz de joy e de plor,
Quar dols e plors e pietatz
Mi ve del comte mo senhor,
Qui es per dieu servir crozatz:
Et ai joy quar dieus l' enanza,
E vol que la crestiandatz
Torn per lui en alegransa
E sia 'n dieus grazitz e lauzatz.

E pus dieus, per sa gran doussor,

Nos baylha tal capdelhador,
Ben es recrezens e malvatz
Qui rema, e partitz d' onor,
E qui vai grazitz et honratz;
Que l' anars es esperansa
De ben e de joy e de gratz
E de valor e d' onransa,
E deslieuramen de peccatz…

Molt devon esser ses paor,
Segur, e bon guerreyador
Selhs qu' iran, qu' ades er de latz
Saint Jorgi, et dieus er ab lor
Que los a absoutz e mandatz.
E qui murra, ses duptansa,
Er el cel martyr coronatz,
Qu' el senher l' en fai fiansa,
Qu' es dieus e reis et hom clamatz.

Selh cui dieus det sen e vigor
Et a de totz bos pretz l' onor,
Qu' es coms et er reys apellatz,
Ajuda premiers e secor
Al sepulcre on dieus fo pauzatz;
E dieus, per sa gran pitansa,
Si cum es vera trinitatz,
Lo guid e 'l fass' amparansa
Sobr' els fals Turcx desbatejatz.

E qui al desliurar non cor,
Greu sera per lui desliuratz,
E greu n' aura dieus membrensa
D' aquelhs per cuy es oblidatz,
Que reston a sa pezansa
Per mal far e non ges per patz.

Cossiros.

Nostrad. 120. Crescimbeni, 83. Bastero, 75. Millot, II, 331. P. Occ. 204.


Aimeri de Belmont. Une seule pièce, dont voici la plus grande partie:
Ja n' er credutz c' afan ni consiriers,
Ni greu sospir, ni plagner, ni plorars,
Ni grans trabaillz, ni fier maltrait sobriers,
Ni loncs desirs ni ira ni veillars
Aion poder de null home aucir,
Ni per amor puesca nullz hom morir,
Car ieu non muor, e mos mals es tan grieus,
Per qu' ieu non crei qu' anc en moris N Andrieus.


Anc nuls amantz ni nuls penedensiers
N' an trais lo mal ni la dolor ni l' ars,
Qu' ieu ai sufert plus de cinc ans entiers
Per lieis a cui amors ni merceiars
No m val, sivals d' aitan que no m' asir
Lo sieu gen cors, quar ieu m' aus enardir
De lieis amar; e voill mais esser sieus
Que senes lieis lo mons sia totz mieus.

Quar tan m' es dous de lieis lo desiriers
Plus que d' autra lo jaser ni 'l baisars,
Qu' ieu estau sai sos paubres soudadiers,
E 'n lais ma terra e mantz de ricx afars;
Quar senes lieis non puosc ricx devenir;
Mas, s' ill plagues, ela m pogr' enriquir.
Qualque ric joi de s' amor mi des dieus,
Lo reis Felips tenria pueis mos fieus.

Tant es sos pretz verais e dreituriers,
E 'l sieu gai cors onratz e fins e cars,
Qui 'n parlaria semblaria ufaniers;
Qu' aissi com coill totas aiguas la mars,
Sab totz bons pretz retener e chausir;
Et en totz temps hom non poiria dir
La gran beutat, ni escriur' en un brieus,
Del sieu cors clars plus que rosa ni nieus...


Bona domna, per vos plang e sospir,
E quan de vos me coven a partir,
No presera tot lo comtat d' Angieus
Qu' ieu non anes per vostr' amor romieus.


Franch reis gentils d' Aragon, gran dezir
Hai, qu' ieu vos vei las armas baillir;
Quar Crestians, Saracins ni Judieus
Tan ricx afars no saup far bons e lieus.

La comtessa de Sobiratz sab dir
E far plazer, per qu' hom no s deu soffrir
De sa lauzor; tan l' a onrada dieus
Que totz pretz val mais de mi dons lo sieus.

Ja n' er credutz.

Millot, II, 340.

Aimeri de Peguilain, t. III et IV. Les manuscrits contiennent environ cinquante pièces de ce troubadour.
N Aimeric de Peguilha si fon de Tolosa, fils d' un borges qu' era mercadiers que tenia draps a vendre. Et apres cansos e sirventes; mas molt mal cantava. Et enamoret se d' una borgeza sa vezina, et aquela amors li mostret trobar, e si fes de leis mantas bonas cansos. Mas lo marit se mesclet ab lui, e fes li desonor: En Aimericx s' en venget, qu' el
lo ferit d' una espaza per la testa, per que 'l covenc a issir de Tolosa, e faidir. Et anet s' en en Cataluenha, e 'N Guilems de Berguedan si l' aculhit; et el enanset lui e son trobar en la premeira chanso qu' el avia faita, tan qu' el li donet son palafre et son vestir: e presentet lo al rei 'N Amfos de Castella, quel crec d' aver e d' armas e d' onor. Et estet en aquelas encontradas lonc temps; pueis s' en venc en Lombardia, on tug li bon home li feiron gran honor: e lai definet en eretgia, segon c' om ditz. E fon aventura qu' el marit guerit de la nafra et anet a San Jacme. En Aimeric saup o et ac voluntat d' intrar en Toloza. E venc s' en al rei e dis li que, si plazia, volria anar vezer lo marques de Monferrat; e 'l rei si 'l det bando d' anar, e mes lo en arnes de totas res. En Aimeric dis al rei que passar volia a Tolosa, mas regar avia de so qu' el sabia, qu' el rei sabia tot lo fag, e vi que la amor de sa dona lo tirava, e det li companha tro Monpeslier. Et el det a entendre tot lo fag als companhos e qu' els li ajudesso, qu' el volia vezer sa dona en forma de malaute: et els responderon qu' els feran tot so que comandaria. Et quan foron a Toloza, los compans demanderon l' alberc del borzes, e fon lor ensenhatz. E troberon la dona, e disseron li que un cozi del rei de Castella era malautes, que anava en pelerinatge, e que 'l plagues que lainz pogues venir. Ella respos que lainz seria servitz et onratz.
En Aimeric venc de nueg, e 'ls compagnos colgueron lo en un bel lieg. E lendema 'N Eimeric mandet per la dona; e la dona venc en la cambra e conoc N Aimeric, e det se grans meravilhas, e demandet li com era pogut intrar en Tolosa. Et el li dis que per s' amor; e comtet li tot lo fag. E la dona fes parvent que 'l cubris dels draps, e baizet lo.
D' aqui enans, no sai co fo, mas tan que X jorns lai estec N Aimeric per occaizo d' esser malautes. E cant s' en parti, d' aqui anet s' en al marques, on fon ben aculhit.

Ni fin' amors, so vos man,
Non a ni non pot aver
Ab se forsa ni poder,
Ni nulh cosselh pauc ni gran,
S' il huelh e 'l cor no li dan;
Mas so qu' als huels platz et al cor agensa
Vol fin' amors, que no i pot contrastar;
Per so non deu amor ochaizonar
Tan quan los huelhs e 'l cor, a ma parvensa.

Ancmais de joi.

Cet auteur fait un fréquent usage des comparaisons.
Atressi m pren com fai al joguador
Qu' al comensar jogua mayestrilmen
A petitz juecs, pueis s' escalfa perden,
Qu' el fai montar tan que sen la folhor.
Aissi m mis ieu pauc e pauc en la via,
Que cuiava amar ab mayestria
Si qu' en pogues partir quan me volgues
On sui intratz tan qu' issir non puesc ges.

Atressi m pren.

Le passage suivant désigne le Vieux de la Montagne, chef des Assassins.
Car mielhs m' avetz, ses duptansa,
Qu' el Vielhs Ansessi la gen
Que van neys si era part Fransa,
Tan li son obedien,
Aucire sos guerriers mortals.

Pus descobrir.

Voici presque en entier une complainte sur la mort du marquis d' Est:
S' ieu anc chantiei alegres ni jauzens,
Er chantarai marritz et ab tristor,
Que totz mos gaugz torn en dol et en plor,
Per qu' ieu sui tristz, e mos chans es dolens,
Quar lo melher marques e 'l plus valens
E 'l plus honratz e 'l plus fis ses falsura
Es mortz lo pros marques d' Est e 'l prezans,
Et en sa mort mor pretz e joys e chans.

Ges lo marques non es mortz solamens,
Qu' el melher coms, qu' anc fos de sa ricor,
Es mortz ab lui, que ns dobla la dolor
E 'l dan don ja non er restauramens.
Tan gran perda hi fai lo remanens;
Segle caitiu e de falsa natura,
Soven es traitz aquelh qu' ab vos s' atura;
Quar qui plus fai ni ditz vostres comans,
Aisselh n' es plus enganatz mil aitans.

Las! qui sabra mais tan entieiramens
Far ad autrui honramens ni honor;
Ni qui aura jamais tan fin' amor
Ves sos amicx ni ves sos bevolens;
Ni on sera mais tan desenhamens
Cum el marques fo, per que pretz pejura,
Ni qui sabra jamais tan ben dar cura
De totas gens, qu' els privatz e 'ls estranhs
Sabia tener amics et agradans?

Ges enqueras no puesc serrar mas dens
Qu' ieu del comte non digua sa lauzor,
De totz bos aips foron sieu li melhor
Que gen parlars e dous aculhimens
E largueza e fors' et ardimens
E guay solatz e beutatz fin' e pura

Foron ab lui; ailas! tan gran fraitura
N' aurem hueimais dels dos amics amans.

Senher verais, Ihesus omnipotens,
Reys dreituriers, humils, ples de doussor
Salvaire Crist, qui claman peccador,
Als dos baros, senher, siatz guirens,
Qu' en lor era merces e chauzimens
E lialtatz, ab fiansa segura;
Per so devetz, senher dieus, per dreitura
A quasqun d' els esser vers perdonans,
Que quasqus fo fis e ses totz enjans.


Lo plang fenisc ab dol et ab rancura,
Quar de dol mov et ab dolor s' atura,
E per so deu ab dol fenir mos chans,
Qu' el mielhs del mon s' es perdutz en un lans.
S' ieu anc chantiei.
Les vers suivants sont tirés d' un sirvente qu' il fit à l' occasion de la mort d' un autre prince.
Totas honors e tuig fag benestan
Foron gastat e delit e mal mes
Lo jorn que mortz aucis lo miel presan
E 'l plus plasen qu' ancmais nasques de maire,
Lo valen rei Manfrei que capdelaire
Fon de valor, de gaug, de totz los bes;
Non sai cossi mortz aucir lo pogues.
Ai! mortz crudels, com lo volgist aucir,
Quar en sa mort ve hom totz bes morir?
Q' era s' en vai Honors sola ploran
Que non es hom qu' ab se l' apel ni res,
Coms ni marques, ni reis que s fass' enan,
Ni la semo que venga a lor repaire.
Era fag desenors tot qu' anc volc faire,
Qu' a forostada honor de son paes,
E i son cregut enjan tant e no fes
Qu' an revirat vas totas part lor gir
Qu' a pena sai on posc om pros gandir...


Part totz los monz voill qu' an mon sirventes
E part totas las mars, si ja pogues
Home trobar que il saubes novas dir
Del rei Artus, et quan deu revenir.

Ai! cobeitatz, vos e vostras arnes
Confonda deus e totz vostres conres,
Qu' aves viven gastat e faig delir
Deport e jai ab vostre fals desir.

Totas honors.

Nostrad. 112. Crescimbeni, 79. Bastero, 75. Millot, II, 232. P. Occ. 169.

Aimeri de Sarlat. Trois pièces, dont deux se trouvent tome III.
N Aimerics de Sarlat si fo de Peiregors, d' un ric borc que a nom Sarlat.
E fetz se joglars, et fo fort subtils de dire e d' entendre, e venc trobaire; mas no fetz mas una canson.
Les vers suivants forment le premier couplet de la troisième pièce adressée au roi d' Aragon et à Guillaume de Montpellier:
Aissi muev mas chansos
Com la lauzeta fai,
Que poian aut s' en vai,
E de sus deisen jos;
Pueis pauza s' en la via,
Chantan.
Per aquel eis semblan
Ai fait un sonet gai
C' ades pug e s' enbria
D' aut entro la fenia.

Aissi muev mas.

Nostrad. 198. Crescimbeni, 133. Bastero, 75. Millot, II, 427. P. Occ. 238.



Albert Caille.

Albertetz Cailla si fo uns joglars d' Albezet. Hom fo de pauc vallimen; mas si fo amatz entre sos vesins e per las domnas d' Albeges. E fes una bona canson; e fes sirventes: mas el non issi de la soa encontrada.
Les manuscrits contiennent, sous le nom de ce troubadour et sous celui de Gavaudan, une satire indécente contre le sexe; les vers suivants feront juger du style:

Aras quan plov et iverna,
E fregz, aura e buerna
S' atrai e chai e despuelha la vernha,
Fas sirventes per esquerna
D' amor qu' en aissi s' enferna
Que las joves an levada taverna...
Plus son ardens non es lums en lanterna.

E sai cum quascuna dola...
Neis en mostiers non pot gandir estola.

Aras quan.

Crescimbeni, 166. Millot, III, 387. Hist. Litt. XV, 463. P. Occ. 354.

Albert, marquis de Malespine, t. III et IV.
Albertz Marques si fo del marques de Malespina. Valenz hom fo e larcs, e cortes et enseignatz; e saub ben far coblas e sirventes e cansos.
Crescimbeni, 115 et 167. Millot, I, 334. P. Occ. 94.


Albert de Sisteron, ou Albertet, t. IV. Vingt pièces.
Albertetz si fo de Gapenses, fils d' un joglar que ac nom N Asar, e fes de bonas cansonetas. Et Albertetz si fez assatz de cansos que aguen bons sons e motz de pauca valensa; ben fo grazitz pres e loing per los bons sons qu' el fasia; e bel joglars en cort e plasentiers de solatz entre la gen. Et estet lonc temps en Aurenga, e venc ne, e pois s' en anet a Sistaron estar; e lai el definet.
Fragments tirés de deux de ses pièces:

Solatz e chantar,
Joi, e deport e rire
Cugey tot laissar
E virar mo martyre,
Mas silh cui ten car
E cobei e desire
E dopt e reblan
Vol que torn en mon chan...

Be m dei alegrar
Can sel que m vol aussire
Me vol esmendar
Lo mal don soi sofrire
Ab un dous baysar,
Que m venc al cor assire
Un ric joi prezan.

S' om per ben amar
Fon anc d' amor jauzire,
Be m deu joios far
La bela don no m vire,
Que vendre o dar
Me pot, e no s' albire
Qu' autra mi deman,
Qu' ades, vas on qu' ieu m' an,
Soi seus ses totz enjan;
E si tan s' umilia
Que m vuelh' enrequir
De so que plus volria,
Be m dei esbaudir...

Et ai joi tan gran
Can mi fai bel semblan...
Que res no 'l sai dir
D' aiso qu' obs me seria,
Si m fai joi falhir...

Solatz e chantar.

Bon chantar fai al gai temps del pascor,
Quar li ausel chanton tan dousamen,
Qui pot aver benananza d' amor,
Mas ieu no sai com pogues d' avinen
Faire chansos, pos non aus mos talen
Mostrar a lei o van mei cossirier;
Mas s' ill sentis de la dolor qu' ieu sen,
Ja no m fera morir del dezirier.

Dezirier n' hai, qu' anc hom no l' hac maior,
Mas so ric pretz mi fai tan d' espaven
Qu' ieu no l' aus dir mo mal ni ma dolor,
Tant tem de far contra lei faillimen;
Mas s' ill saupes com ieu l' am finamen,
Tuit li maltraich me sembleran leugier;
Mas ieu sui fols quar am plus hautamen
Que no s' eschai, ni m' auria mestier...

Peirol, violatz e chantatz cointamen
De ma chanson los motz e 'l so leugier.

Bon chantar.

Nostradamus, 165. Crescimbeni, 115. Bastero, 71. Millot, III, 180. Papon, II, 410. P. Occ. 299.

Alegret. Trois pièces, dans l' une desquelles a été pris ce fragment:
Tot so m' es bo, amors, pus a vos platz
Que m' auciatz deziran,
E si us fora plus benestan
Qu' a lieys que m defen sas beutatz,
Vos tornessetz e maior cortezia;
Quar no fai gran esfors, so vos plevis,
Qui so conquer qui vencut non conquis,
Mas esfortz fai qui 'ls pus fortz vens e lia.


De sol aitan mi tengr' ieu per paguatz
Que 'l vengues mas jontas denan,
E 'l mostres de ginolhs, ploran
Cum sui sieus endomenjatz;
Mas ardimen non ai que ieu lo y dia,
Ni l' esgart dreit, ans tenc mos huels aclis,
Tal paor ai qu' ilh aitan no m sufris,
E que m tolgues la su' avinen paria.

Bona domna, vostres suy on que m sia,
Et on que m' an ades vos suy aclis;
E s' avia trastot lo mon conquis,
En tot volgra aguessetz senhoria.
Aissi cum selh qu' es vencutz.


Millot, III, 388. P. Occ. 354.

Alexandri. Tenson avec Blacasset:
En Blacasset, bon pretz e gran largueza
Avetz ab joi, a cui que plass' o pes,
Quar ieu ho sai que no us platz escaseza,
Qu' a mi dones dos palafres...
Pero be m platz, s' a vos plazia,
Que ja nuill temps no m dasetz vostr' aver,
Ab sol qu' el mieu no voillatz retener.

Blacasset répond:
Alixandri, s' anc mi prestetz, no us peza
Quar no us paguei, ieu sai com ho fares,
So qu' aves dig que us dei ab gran largueza
Er tot vostre, sol de l' autre m sostes;
E quar lo dons val mais qu' el pretz non fes,
En mon causimen sia;
Ho si m rendes so c' aves dig per ver
Qu' ieu vos donei, rendrai vos vostr' aver.
En Blacasset bon pretz.

Millot, III, 388.

La dame Almuc de Châteauneuf.
N' Iseus de Capnion si preget ma dompna Almucs de Castelnou qu' ela perdones a 'N Gigo de Tornen, qu' era sos cavaliers, et avia faich vas ella gran faillimen, e n' o s' en pentia ni non demandava perdon.
Dompna n' Almucs, si o us plages,
Be us volgra pregar d' aitan,
Que l' ira e 'l mal talan
Vos fezes tenir merces
De lui que sospir' e plaing,
E muor langrat, e s complaing,
E quier perdon humilmen;
Be us fatz per lui sagramen,
Si tot li voletz fenir,
Qu' el si gart meilz de faillir.

Ma dompna N' Almucs, lacals volia ben a 'n Gigo de Torno, si era mout dolenta, car el non demandava perdon del faillimen, e respondet a ma dompna N' Iseus si com dis aqesta cobla:

Dompna n' Iseus, s' ieu saubes
Qu' el se pentis de l' engan
Qu' el a fait vas mi tan gran,
Ben sera dreich que n' agues
Merces; mas a mi no s taing,
Pos que del tort no s' afraing
Ni s pentis del faillimen,
Que n' aia mais chauzimen;
Mas si vos faitz lui pentir,
Leu podes mi convertir.

Millot, III, 388. P. Occ. 356.

Alphonse II, Roi d' Aragon, t. III.
Lo reis d' Aragon, aquel que trobet, si ac nom Amfos; e fo lo premiers reis que fo en Aragon, fils d' En Raimon Berrengier que fo coms de Barsalona, que conques lo regisme d' Aragon e 'l tolc a Sarrazins.
Et anet se coronar a Roma; e quant s' en venia, el mori en Poimon al borc sainz Dalmas; et sos fils fo faiz reis, Amfos que fo paire del rei Peire loqual fo paire del rei Jacme. (N. E. Esta descripción es por supuesto posterior al rey Jaime I de Aragón. Contiene demasiadas falsedades en su brevedad, además de su mala redacción.)
Bastero, 72. Crescimbeni, 167. Millot, I, 131. P. Occ. 36. Hist. Littér. XV, 158.

Amanieu des Escas, t. II.
Dona, per cui planc e sospir
Soven, car a tart vos remir,
Per merce us vuelh preiar e us prec
Que vulhatz entendre mon prec,
E que vulhatz saber mon sen
E mon cor e mon estamen,
E co m' a fin' amor conques
E vencut e laissat e pres
Per vos que non faitz ablasmar;
Que jes non podes devinar
Ieu com vos am, si no us o dic,
Ans per amor d' aital amic,
Aisi com baisar en dormens;
Vers es, gentils don' e plazens,
Que vos sabetz be qu' ieu vos am,
Mas jes no sabetz com aflam
Et art mon cor per vostr' amor,
C' anc nulh temps mais aital ardor
Non ac mos cors ni no senti;
Vers es lo reprochier c' om di:
Tal se cuia calfar que s' art.
E li vostre plazen esgart
Fon me tan dos al comensar
Qu' el dos m' es tornatz en amar,
Com di 'l repropchier que vers es:
Aital cuia penre qu' es pres.
Tot en aisi m' es avengut
Que pres e liat e vencut
M' avetz vos et amors essems;
E dieus do m vezer loc e temps
Que portetz vostra part del fais,
Qu' ieu l' ay trastot, e non engrais,
Ans n' amagrezisc a sobrier,
Per que m sove d' un reprovier
C' ai mantas vetz auzit contar:
Que aital fais deu hom levar
Sul col qu' el puesca sostenir;
Dona, et ieu no puesc sofrir
Jes lo fai ses la vostr' adjuda.
Amors es com miega perduda,
Cant es trastota d' una part;
Mas cant a dos amans se part
Que l' us n' a e l' autr' atertan, (atretan)
Adoncx val amors a guaran
Lial e bona et entieira;
Et es fort avinen manieira,
Can l' us amicx a l' autre val,
E dire us n' ay, si no us sap mal,
Un repropchier que fort m' azauta,
C' ab la una ma lavon l' autra,
Et ambas los huels e la cara.
Vos sabetz, dona gentil, clara,
Que us plazers autre n' adutz;
E per so car mi soi rendutz
A vos et al vostre voler,
Per razo m deuria valer
Amors e servirs e merces
E sufrensa e bona fes,
E vey que negus no m' acor;
Pero en vostra gran valor
M' albir et ay bon' esperansa,
C' aisi cant n' ay gran malenansa,
N' auray gran be ab joi isnel,
C' apres la plueia fara bel,
So ditz homs salvatjes...
C' ai auzit dir manta sazo
Que l' autrui dol badalha so...
Un repropchier ai auzit dir:
Piegers es sofrirs que morirs,
E sofrirs es coma languirs,
E languirs es com pietz de mort.
E pueys dieus m' a en aital port
Menat, e vol qu' en aissi sia,
Dirai vos, ans que mort m' ausia,
De que muer ni com ni per que;
Qu' enquera m val may, per ma fe,
Vergonh' als huels que dol al cor.
Que sel que per vergonha s mor
E per temensa de parlar,
No 'l deuria dieus perdonnar...
Amadors trobarias pro
E pus gentils e de pus ricx,
Mas amicx y a et amicx,
E non es aurs tot cant que lutz:
Tal vos ri e us fa bels salutz
Que o fa per vostre destricx...
S' ie us o dic qu' el mielher tezaurs
C' om puesc' aver, argen ni aurs,
Es fizel amic, cant hom l' a
Leial e segur e serta,
Que am de cor e de bocha,
Per c' om ditz que may val en cocha
Amicx que aur e tor sarrada,
S' el vos a s' amor autreiada,
Que no us falhira tro la mort
Al sieu dreg ni al vostre tort;
E fe que us dey, aquel soy ieu
Que al vostre tort ni al mieu
No us falhirai ja tan com viva;
E si m' es brava ni esquiva,
Faitz contra vos e contra mi,
Blasm' es, dona, qui 'ls sieus ausi
De dieu e dels pus conoissens.
E demandaran mantas gens,
Cant l' us veira l' autre venir,
Diguatz: Auzitz contar ni dir
Novelas de negus afars?
Oc – Que? - 'N Amanieu des Escas
Se mor per amor de s' amia.
L' autre dira: Dieu malazia
Tota dona senes merce.
En aissi de vos e de me
Parlaran tug miey conoissen
E miey amic e miey paren...
Per que m soven d' un repropchier
Qu' ieu auzi retraire l' autr' ier:
Qui amic vol de cocha s gart.
E vos que m vezetz en regart
De fin' amor que m vol aussir,
E vezetz qu' ieu no puesc fugir,
Ni no m puesc defendre ses vos,
Falhitz me, don soi engoissos;
En mon cor en ai gran dolor,
Gardatz si dey aver paor,
Ni si puesc dire per razo:
De bel servir mal guazerdo.
Que si m fossetz lial amia,
Ja per vostr' amor no moiria,
Enans m' en volgratz ajudar,
Car bos amicx en cocha par;
E la cocha es me sobieira
D' aitan sobirana manieira
Que menat m' a pres de la fi.
E cant no y aura pus de mi,
Be leu pezara us de ma mort,
E volriatz m' aver estort.
E ditz hom d' aital bevolensa:
Soven apres mort penedensa.
E ja re no us demandarai
Cant en l' autre segle serai,
Car autre plag aurai en ma;
Per qu' eras, can gran mestiers m' a,
E m tenetz de tot en poder,
E us o quier, mi degratz valer,
E vos metetz mi en refuy,
Don puesc dir: Qui dereir' autruy
Cavalgua, non baiza qui vol.
Greu fa de si meteis son vol
Aisel qui a sobresenhor.
En mi avetz poder maior
Que dona del mon terrenals;
E car est monda de totz mals,
E conoissens en tota res,
Cre que us penra de mi merces,
Qu' anc en re no fes falhizo.
Que lo rey Jacme d' Arago
Que reys es dels Cecilias,
Ses grat de Frans' e de Romas,
Non a ges conquetz tan de pretz,
E segon rey, com yos avetz...
Dona per cui planc.

Millot, III, 193.

Armand. Une tenson avec Bernard de la Barte:
Bernart de la Barta, 'l chauzit
Voill aiatz de doas razos.
Doas dompnas valenz e pros
Son engal de faitz e de ditz,
Engal de pretz e de joven;
L' un' a bel cors e covenen,
Mas autra beltaz l' oblida;
L' autra de beltat complida
En la cara, mas cors a mal taillat;
En cals deu meillz druz metre s' amistat?
Bernart de la Barta.
Millot, III, 389.

Arnaud P. d' Agange. Une seule pièce mutilée dans le manuscrit; en voici quelques vers:

E vei mermatz los menutz auzelos
Del bel deport qu' entr' els esser solia,
Qu' el freg d' ivern los destrenh e 'ls desvia,
Si c' us non es alegres ni chantaire;
La doncs m' es obs un novel chan a faire
D' amor que m vol del tot al sieu servir,
E no m' en puesc pus selar ni cobrir...


C' ab bon esfortz conquier hom manentia,
E bon esfortz adossis senhoria,
E bon esfortz torna brau de bon aire,
E bon esfortz conquier autrui repaire;
Bon esfortz fai malastre sebelir;
De bon esfortz nos vezem totz jauzir.
Pus bon esfortz a tan de be en se,
Ab bon esfortz vos enquerrai, so cre...

Si com l' enclaus que s' es lieuratz en l' aire,
En la gran mar, e 'l falh son governaire,
E 'l vens lo vai ab las ondas ferir,
E lo vens tan que ges non sap gandir;
En atretal o en peior merce
M' avetz tengut, pus ieu vos vi ancse.

Quan lo temps brus.

Millot, III, 389.


Arnaud Brancaleon. Une pièce religieuse. La voici en entier:
Pessius, pessans, peccans e penedens,
Planc en ploran, preian planc mos peccatz
Don anc failhi en cutz ni en pensatz
Ni en fols ditz ni en faitz decebens;
E quar sui fortz e forfaitz follamens,
Clam merceyan merce merceyamens
A sel cui es unitz et unitatz,
E trinables e tres en trinitatz,
Qu' el me perdon qu' es perdonans perdos,
Com perdonet als perjurs perilhos.


Qu' elh es leos et homs complidamens,
Aigla, vedels doblamen figuratz,
E bos espers e fes e veritatz,
Fis senes fin, e vers comensamens,
E port salvan ab complitz guerimens,
E dossa fon baysan totz mals talens,
Caps de totz bes, merces e caritatz,
E jais entiers e franc' humilitatz,
E pas pleniers que del cel venc sa jos
Per deslieurar los greus mals enguoyssos.

Et es fis rais sobre totz resplandens,
Don anc nulh temps no s mermet sa clardatz,
E dos anhels per cui fon restauratz
De tot lo mon lo sobriers perdemens;
Qu' ins en ifern avian perdemens
Los bes e 'ls mals ses totz retenemens,
Tro el nasquet e fon martiriatz,
Don l' aunitz locx remas espoliatz;
E lay laisset los mals e pres los bos
Qu' al sant puiar triet per companhos.


Et es vida, guitz e consolamens,
Pastres e lutz, et primiers engenratz,
E dregz camis, peyra e fermetatz,
E de totz bes totz entiers complimens,
E sans espos ses nulh corrumpemens,
E mayestres de totz melhuramens,
E clars solelhs, per cuy es aut puiatz
Lo menre be, e 'l mager mal bayssatz;
Vertutz e bras misericordios,
E no mortals, e sans e poderos.

Millot, III, 389.

Arnaud de Carcasses. Une seule pièce dont l' extrait se trouve tome II, p. 275.

Millot, II, 390.

Arnaud Catalans. Six pièces; presque toutes sont attribuées à d' autres troubadours.

Quan remir son plazen vis
M' es avis
Qu' ieu n' aya 'l joy qu' ai tan quis.
Be volgra, tan l' abelhis
Mos estars, qu' elha m sufris
Qu' ieu ja de lieys no m partis,
E qu' a son grat ja servis,
Quar siey bel huelh m' an conquis
E 'l dous esgart e 'l bel ris.

No sai dona en tot un renh
Plus gent renh,
Ni genser dona no y s senh,
Que 'lh no y met color ni s penh.
Ans ha beutat ses tot genh;
Per qu' ieu sos sers esdevenh;
E s' ieu per lieys non revenh,
Amors qu' en aissi m destrenh
Per lieys m' en deu far captenh.

Quar, per tot on vau ni venh,
Ieu me tenh
Per sieu, ab sol qu' elha m denh;
Qui s vuelha m torn' en desdenh;
Que quant ieu denant lieys venh,
De sa gran beutat mi senh;
Per qu' ieu son ric pretz mantenh,
E no vuelh d' autra sostenh,
Pus amors tant aut m' empenh.

Tan renha adrechamen
Qu' om non men
Lauzan son fis pretz valen;
Qu' ab los fatz qu' an pauc de sen
Sap estar nesciamen;
E 'lh pros trobon la valen
E de belh acullimen,
Qu' en aissi pagua la gen,
E quascus, quo s val, si s pren.

Proensal an tan plazen
Domna e tan conoyssen,
Qu' ilh vivon d' onor ab sen
Ses par, e de pretz valen.

Amors ricx fora.

Dans une pièce amoureuse, où il joue sans cesse sur le même mot, se trouve le couplet suivant:
E si mi dons, qu' ieu am tan
Et amarai, no m desam,
Pauc tem autra desamor;
Qu' ieu l' am tan per fin' amor
Que, quan no m dezamaria,
Ieu ab tot si l' amaria;
Mais l' amaria amatz
Cent aitans que desamatz.

Als entendens.


Une pièce religieuse est terminée par ces vers:
Senher, dels bes temporals
Mi donas tant que sivals
Trop sofrachos non estia.
Dieus verais.

Bastero, 75. Muratori, 170. Millot, III, 29.

Arnaud de Cominge. Un sirvente, dont ces deux passages sont tirés:
Enans se fan comprador
O toledor qui no los ven;
Et aqui eis fan bastimen
Per vilans tolre a lor seingnor;
Et aissi cuidan restaurar
Lo dan quan pres per autr' afar,
Mas non restauran ges honor...

E fan o coma 'l jogador
Qu' al gran joc premieramen
Perden, e puois, ab pauc d' argen
Qu’ ill reman, vai jogar aillor
A petit joc, per assaiar
Se poiria d’ autrui cobrar.

Be m plai us usages.
Millot, III, 60.


Arnaud de Cotignac ou de Tintignac. Trois pièces; l’ une est ainsi terminée:
Ben es lo vers e ’l chantador,
E volgra bon entendedor.
Per dieu, belhs clercx, tu lo m’ escriu.
Lo vers comens.

Dans une autre il dit:
Mout dezir l' aura doussana,
Quan vey los arbres floritz
Et aug d’ auzels grans e petitz
Lur chans pel vergiers e pels plays...

No sai quals son pus aveuzitz
De lauzengiers lenga forbitz,
O selhs que crezon ditz savays:
Plus qu’ al juec de la correya,
No say sobre qual s’esteya,
Lo maier fays de mensprezo.
Mout dezir.

Nostradamus, 224. Crescimbeni, 148. Papon, III, 456. Millot, III, 375.

Arnaud Daniel, t. II. En lisant les ouvrages qui nous restent de ce troubadour, on comprend difficilement les causes de la grande célébrité dont il a joui de son vivant, et que lui ont assurée les éloges de Dante et de Pétrarque: il n' est aucun troubadour dont, les poésies aient été autant défigurées par les copistes, mais il est vraisemblable qu' elles n' étaient plus guère intelligibles à l' époque où furent transcrits les recueils qui les contiennent. Arnaud Daniel semble avoir affecté la bizarrerie des idées, l' obscurité des expressions, l' incohérence des images; on remarque dans ses vers des rimes, des coupes de vers audacieusement recherchées. Il a été nécessaire de rejeter dans l' appendice une collection de divers passages de cet auteur, en choisissant ceux qui sont moins difficiles à entendre, et qui peuvent faire juger de sa manière.
Arnaut Daniel si fo d' aquela encontrada don fo 'N Arnaut de Maruelh, del evesquat de Peiregorc, d' un castel que a nom Ribayrac, e fo gentils hom. Et emparet ben letras, e deleitet se en trobar, et abandonet las letras, e fes se joglars; et apres una manieira de trobar en caras rimas, per que sas cansos non son leus ad entendre ni a apprendre. Et amet un' auta domna de Gascuenha, molher d' En Guilem de Buovila; mas non fo crezut que la dona anc li fezes plazer endreg d' amor, per qu' el dis:
Ieu soi Arnautz qu' amas l' aura
E cas la lebre ab lo bou,
E nadi contra suberna.
Lonc temps estet en aquela amor, e 'n fes motas bonas cansos. Et el era mot avinens hom e cortes. E fon aventura qu' el fon en la cort del rei Richart d' Englaterra: et estant en la cort, us autres joglars escomes lo com el trobava en pus caras rimas que el. Arnaut tenc s' o ad esquern, e feron messios cascun de son palafre que no fera, en poder del rey.
E 'l reys enclaus cascun en una cambra. En Arnaut, de fasti qu' en ac, non ac poder que lassetz un mot ab autre. Lo joglar fes son cantar leu e tost. Et els non avian mas X jorns d' espazi; e devia s jutjar per lo 
rey a cap de cinq jorns. Lo joglar demandet a 'N Arnaut si avia fag: e 'N Arnaut respos que oc, passat a tres jorns; e non avia pessat.

El joglar cantava tota nueg sa canso per so que be la saubes; e 'N Arnaut pesset col traisses isquern: tan que venc una nueg el joglar la cantava, e 'N Arnaut la va tot' arretener e 'l so. E can foron denan lo rey, 'N Arnaut dis que volia retraire sa chanso; e comenset mot be la chanso qu' el joglar avia facha. E 'l joglar, can l' auzic, gardet lo en la cara, e dis qu' el l' avia facha. E 'l reis dis co s podia far? E 'l joglar preguet al rei qu' el ne saubes lo ver. E 'l reis demandet a 'N Arnaut com era estat. En Arnaut comtet li tot com era estat. E 'l rei ac ne gran gaug, e tenc s' o a gran esquern. E foro aquistiat los gatges, et a cascu fes donar bels dos. E fo donatz lo cantar a 'N Arnaut Daniel, que di:
Anc ieu non l' ac, mas ella m' a.
La pièce suivante est entière; le reste ne consiste qu' en fragments plus ou moins considérables des pièces qui sont indiquées au bas.
Ans qu' els cim reston de brancas
Sec, ni s despuelhon de fuelha,
Fas, quar amors m' o comanda,
Breu chanson de razon longa,
Quar gen m' adutz de las artz de l' escola;
Tan sai qu' el cors fas restar de suberna,
E mos buous es trop plus correns que lebres.

Ab razos cuindas e francas
M' a mandat qu' ieu no m destuelha
Ni autra non prec ni m 'n blanda,
Pus tan fai qu' ab si m' acuynda,
E m ditz que flors no semble de viola
Qui s camja leu sitot noquas iverna
Mas per s' amor sia laurs o genibres.

E tu, qu' ab joy no t' afranhas
Per esper qu' amors t' acuelha,
Sec si t desfui ni t fai guanda,
Que greu er qu' om no i aponga
Qui s' afortis de preyar e no i cola;
Qu' ieu passarai part la palutz d' Uzerna
Cum pelegris, o lai per on corr Ebres

S' ieu ai passatz pons ni planchas
Per lieis, cuiatz qu' ieu m' en duelha?
No fas, qu' ab joy ses vianda

Me sap far mezina coinda
Baisan, tenen, e 'l cor, sitot mi vola,
No s part de lieys qui 'l capdel e 'l governa;
Cor! on qu' ieu m' an, de lieys no t luyns ni t sebres.

Ans dic qu' alhors no t' estanchas
Per autra que t prec ni t vuelha;
Son voler fuy e desmanda,
Sai e lai qui t somonga.
Gran son dan fai qui se meteis afola,
E tu no fassas res per qu' om t' esquerna;
Mas, apres dieu, lieys honors e celebres.

Ges de Paris tro qu' a Sanchas
Genser no s vest ni s despuelha,
E sa beutat es tan granda
Que semblaria us messonga;
Be m vai d' amor qu' elha m baiz' e m' acola,
E no m frezis freitz, ni gels ni bolerna,
Ni m fai sentir dolor guota ni febres.

Sieus es Arnautz del sim tro en la sola,
E no vuelh ges ses lieis aver Lucerna
Ni 'l senhoria del renc per on corr Ebres.
Ans qu' els sims.

Sols sui que sai lo sobrafan que m sortz
Al cor d' amor sofren per sobramar,
Car mos volers es tan ferms et entiers
C' anc no s' esduis de cellei ni s' estortz
Cui encubit al prim vezer e puois,
C' ades ses lieis dic a lieis cochos motz;
Pois, quan la vei, no sai, tant l' am, que dire.

D' autras vezer sui secs e d' auzir sors
Qu' en sola lieis vei et aug et esgar,
E jes d' aisso no ill sui fals plazentiers
Que mais la vol non ditz la boca 'l cors,
Que non val tant champs, vauz, ni plans ni puois
Qu' en un sol cors trobes si bos aips totz
Qu' en lieis los volc dieus triar et assire.

Ben ai estat e maintas bonas cortz,
Mas sai ab lieis trob pro mais que lauzar
Mesura e sen et autres bos mestiers,
Beutatz, jovens, bos faitz e bels demors;
Gen l' enseignet cortesia e la duois,
Tant a de si totz faitz desplazens rotz
De lieis non cre rens de ben sia a dire.

Nuills jauzimens no fora breus ni cortz
De lieis cui prec qu' o vueilla devinar,
Que ja per mi non o sabra estiers
Si 'l cors ses dir no s presenta defors;
Que jes rosiers per aiga que l' engrois
Non a tal briu, car cor plus larga dotz
No m fai ges tant d' amor, quan la remire.

Jois e solatz d' autra m par fals e bortz,
C' una de pretz ab lieis no i s pot egar,
Qu' el sieus solatz es dels autres sobriers.
Aissi no l' ai; las! tant mal m' a comors!
Pero l' afans m' es desportz, ris e jois,
Car en pensan sui de lieis lecs e glotz;
Ai! dieus! si ja 'n serai estiers jauzire!...

E ma chansos prec que no us sia enois,
Car si voletz grazir los sos e 'ls motz,
Pauc preza Arnautz cui que plassa o que tire.
Sols sui que sai.

Ab plazer recep et recuelh
Lo dos temps que colora e penh,
Que no y a ram no s' entressenh
De belas flors e de vert fuelh;
E 'l colombet, per gaug d' estieu,
Mesclan lur amoros torney,
E duy e duy fan lur domney,
Que par c' amors bayzan los lieu.

Qui gaug semena plazer cuelh,
Per qu' ieu port gaug can vau ni venh,
E per bon' aventura m fenh
D' amor pus jauzens que no suelh...

No y a cors tan serrat d' erguelh
C' amors, si s vol, dedins non renh,
Quar ilh sap, ab son cortes genh,
Traire joi del auzor capduelh,
E qui non lig so qu' ilh escrieu
Pauc sap de l' amoroza ley...

May cascus dis d' amor me duelh
C' ap dos semblans vol e non denh,
Pren los us e 'ls autres destrenh,
E qui li play met en son fuelh,
Mas dretz es que dona esquieu
So don vol c' om plus la playdey;
E jes per no hom no s' esfrey,
C' amors a sol so que la plieu.

Dona, per qu' ieu d' autras me tuelh...
Pos tan vos cobeitan miey huelh,
Que de tot pes me dessovenh...

Ab plazer recep.


Amors e joi e liocs e temps

Mi fan bon sen tornar edrech

D' aicel joi qu' avia l' autr' an,

Quan cassava lebre ab lo bov:

Era m vai mielz d' amor e pieg,

Car ben am, d' aips m clam astrucs,

Ma non amatz joi, no m' enquiers

S' amors no vens son dur cor e 'l mieu precs.

Cel que tut ben pert aensems
Mestier es c' us ric segnor sierva
Per restaurar la perda e 'l dan
Qu' el paubre non valria un uov...
Pauc pot voler om de jois sems...
Qu' en liei amar volgra murir senecs...

D' aiso c' ai tant duptat e crems
Creis ades e miglura e m derc,
Qu' en reprocier c' auzian
Me dis que tant trona tro plov...
Amors e joi e liocs.

Lan quan vei fueill e flor parer
Dels albres e ill ramel,
Et aug lo chan que faun el brueil
Las ranas el riu, el bos l' auzel,
Adoncx mi fuelha e m floris
E m fruchs amors el cor tan gen
Que la nueit me retsida,
Quant autra gen dorm e pauz e sojorna...

Si l' auzes dir, ben saubron tug
Que jois mi monta 'l cor el cel,
Quar deport mi creis e desdug
La bela que d' amor apel
MON BON ESPER, mi dobla sa valors;

Quar qui mais vol mais dopta far faillida,

Et ill non es trista ni morna...

Vai t' en, chansos, a la bela de cors,
E diguas li c' Arnautz met en oblida
Tot' autra amor per lieis vas cui s' adorna.
Lan quan vei fueill.

Lan can son passat li givre...
Sai al temps de l' intran d' avril.

Ben greu trob hom joi deslivre
C' a tantas parts vol unt encomba
Fals' amors que no s' asembla
Lai on lei autatz asoma;
Qu' ieu non trob ges doas en mil
Ses falsa paraula loigna,
E puois c' a travers non poigna
E non torn sa cartat vil.

Ses fals' amor quidei vivre,
Mas ben vei c' un dat mi plomba,
Quand ieu mieills vei qu' il m' o embla;
Car tuich li legat de Roma
Non son de sen tant sotil
Q' una devisa messoigna
Que tan soavment caloigna
M' en puosca falsar un fil.

Qui amor sec per tal livre
Cogul tenga per columba...
Si col proverbis s' acoigna:
Si 'l trai l' uoill sol, puois l' uoil ongna,
Sofra e sega ab cor humil.
Lan can son passat.

Autet et bas entr' els prims fuelhs
Son nov de flors e 'ls rams li renc,
E no y ten mut bec ni guola
Nuls auzels, ans bray e canta
Cadaus
En son us;
Per joi qu' ai d' els e del temps
Chan, mas amors mi assauta
Qu' els motz ab lo son acorda...

C' ab lei c' al cor plus m' azauta
Sui liatz ab ferma corda...
Merces, amors, car acuelhs
Tart mi fo, mas en grat m' o prenc
Car si m' art dinz la meola
Lo fuecx, non vuelh que s' escanta.
Autet e bas entr' els.

Les troubadours ont rarement employé des rimes en AGRE, ANDRES, telles qu' Arnaud Daniel les a choisies dans deux pièces:
Arnautz vol sos chans sia ufertz
Lai on dous motz mov en agre.
En breu briza.

Ar vei vermeils, blaus, blancs e grocs
Vergiers, plans, plais, tertres e vaus
E 'l votz dels auzels son e tint
Ab doutz acort matin e tart;
So m met en cor qu' eu colore mon chan
D' una tal flor don lo frugz si' amors
E jois lo grans e l' odor de notz gandres.
Ar vei vermeils.

Voici un couplet d' une pièce qui en a six, et dans laquelle tous se correspondent exactement pour la mesure et la rime de chaque vers:

Si m' anpara
E m trai aluctz
D' auzir
Silh qu' es de pretz capduelh;
Dels quecx
Precx
C' ay dedins arencx
L' er fort rendutz
Clars
Mos pessars;
Qu' ieu fora mortz,
Mas fa m sofrir
L' espers
Que m crey, que m grey;
C' aiso m ten leyt e baut
Que d' als jauzir
No m val joys una poma.
L' aur' amara.

Le couplet suivant est tiré de la réponse qu' Arnaud Daniel fit à Turc Malet:

Bernart, ges eu n' o m' acort
Al dig Raimon de Durfort
Que vos anc n' aguesses tort.
Que, si cornavas per deport,
Ben trobavatz fort contra fort,
E la pudors agra us tost mort
Que peitz ol no fai fems en ort;
E vos, qui que us en desconort,
Lauzatz en dieu que us n' a estort.
Puois Raimons.

Nostrad. 41. Bastero, 75. Crescimbeni, 23, 46, 237. Hist. Littér. XV, 434. Millot, II, 479. P. Occ. 253.

Arnaud d' Entrevenas. Une pièce, dont un passage a été cité tome II, page 297; en voici deux autres:
Del sonet d' En Blacatz
Sui tant fort enveios
Que descortz e chansos
E retroenzas i faz,
E quar vei qu' a lui platz,
Sirventes i faria,
Si faire l' i sabia;
E pos far no l' i sai,
Una danza i farai
Coindeta e ben estan
Que chanto ill fin aman,
E mova de coindia.

Si plagues a 'N Blacaz,
Pos novels es lo sos,
Mais valgra sa chansos
Si meses puois e praz,
Flors e vergers foillaz,
Espaigna et Alamania,
E Fransa et Lombardia,
E 'ls bauzes Bertelai,
E los loncs jorns de mai,
E 'l dolze mes de l' an,
E l' herba saint Joan
E la pasca floria.
Del sonet.

Millot, III, 389. Papon, II, 404.

Arnaud de Marsan, auteur d' un Ensenhamen, qui offre une peinture intéressante de la manière de vivre des seigneurs; il en a été imprimé des fragments, tome II, pages 301, 306, 308:
Aiso fo en octembre...
C' a dos mieus donzelos
Fis penre II falcos
Et al III un austor...
E los chis e 'ls lebriers;
E foron cavayers,
Ben so cug, entorn dex,
E volian bordir...
Enans qu' ississem fors...
Vecvos un chivayer
Coma penedensier...
Me trais a una part...
E dis me sa rancura...
“Seigner, per dieu, merci
Te prec aias de mi...
E que m dones cosselh
Com d' amor m' aparelh...”
Intrem en un verdier
E deves un laurier
Fi 'l denan mi assire,
E commensey l' a dire:
“Amicx, er aprendetz
Aiso don m' enqueretz...
Si voletz esser drutz...
Vostre cors tenetz gen...
E d' azaut vestimen...
Car tot pros cavayer
Deu vestir a sobrier
Camizas de tansan
Primas, car ben estan,
E blancas totas vetz,
Que mielhs en semblaretz
Cortes et ensenhatz,
En totz locx on venhatz;
Estrechamens caussas
Pes e cambas e bras,
E sobrecot e manjas...
Garatz vostra gonela,
Can la faretz novela,
Que non sia tro lonja,
Que pus en seria conja;
E faitz la cabessalha
A traves ab ventalha
Ampla pels muscles sus,
Car lo pieytz n' er pus clus...
D' eys drap faitz lo mantelh
E gardatz qu' el tessel
Y sia ben estan,
E l' afiblalh denan.
Gardatz vostres cabelhs
Que mais val hom per elhs;
Sovendet los lavatz...
Mas no 'ls portes trop loncx,
Que mais valon adoncs,
Can son un pauc tondut
Que s' eran trop cregut.
Ni portes loncx ginhos,
Que sapchatz no so bos,
Ni la barba trop lonja...
Escudiers per servir
Vos son bos a tenir...
Larcx siatz en despendre,
Et aiatz gent ostau
Ses porta e ses clau.
Non crezats lausengiers,
Que ja metatz portiers
Que feira de basto
Escudiers ni garso
Ni arlot ni joglar
Que lay vuelha intrar...
A joc maior joguatz,
C' aco es jocx onratz,
Que no s tanh jocx d' azar
Mas ad home avar
Que get per un denier
Cen vetz en un taulier;
Qui pren los datz e 'ls laissa
Tot son pretz en abaissa;
Per so us man ieu aver
A joc maior tener,
Ni ja no us irascatz
Per perdre que fassatz,
Ni camjes vostre loc
C' om non puesca far joc...
Can seretz en torney,
Si creire voletz mey,
Totz vostre garnimens
Aiatz cominalmens,
L' ausberc e l' elm doblier,
E las caussas d' assier,
E vostr' espaz' al latz,
Que de grans colps fassatz
Entressenh al caval,
E denan al peitral
Bels sonalhs tragitatz
Gent assis e fermatz;
Car sonalhs an uzatje
Que donan alegratje,
Ardimen al senhor,
Et als autres paor;
A l' encaussar premier,
Et al fugir derrier,
Car tot aiso cove,
A drut c' amor mante...”
Qui comte vol aprendre.

Millot, III, 62.


Arnaud de Marueil, t. III et IV. Ce troubadour, que Pétrarque appelle Il men famoso Arnaldo, est remarquable par la gracieuse et abondante facilité de son style.
Arnautz de Maruelh fo de l' avescat de Peiragorc, d' castel que a nom Maruelh, e fon clergue de paubra generasio. E car no podia viure per las suas letras, el s' en anet per lo mon: e sabia ben trobar e s' entendia be. Et astre et aventura conduis lo a la cort de la comtessa de Burlatz, que era filha del pros comte Raimon, molher del vescomte de Beders que avia nom Talhafer.
Aquel Arnautz e cantava be e legia be romans: si era avinens hom de sa personna, e la comtessa li fazia gran be e gran honor. Et el enamoret se d' ela, e d' ela fazia sas cansos; mas non las auzava dire a ela ni a negun per nom qu' el las agues faitas, ans dizia que autre las fazia. Mas amors lo forset tan que dis en una canso:
La franca captenensa
Qu' ieu non posc oblidar.
et en aquesta canso el li descobrit l' amor qu' el li avia. E la comtessa non l' esquivet, ans entendet sos precs e los receup e los grazic; e 'l mes en arnes, e det li baudeza de trobar e de cantar d' ella. E fon onratz hom de cort; don fe mantas bonas cansos d' ela, lasquals cansos mostran qu' el n' ac de grans bens e de grans mals.
Vos avetz auzit d' En Arnaut com s' enamoret de la comtessa de Bezers, filha del pros comte Raimon, maire del vescomte de Bezers que il Frances auciron quan l' agron pres a Carcassona; laquals comtessa era dicha de Burlatz, per so qu' ela fon nada dins lo castel de Burlatz; molt li volia gran be Arnautz ad ela, e moltas bonas cansos en fes de leis, e molt la preguet ab gran temensa; et ela volia gran ben a lui. E lo rei 'N Anfos, que entendia en la comtessa, s' aperceup que volia ela gran be ad Arnaut de Marueil. E 'l rei fo ne fort gilos e dolens, qu' an vit los semblans amoros qu' ela fazia ad Arnaut, et auzit las bonas cansos qu' el fazia d' ela. Si la occaizonet d' Arnaut; e dis tan, e tan li fes dire, qu' ela donet comjat ad Arnaut, e 'l vedet que mais no 'l fos denan ni mais cantes d' ela e dels sieus precx d' ela.
Arnautz de Marueil, quant auzi lo comjat, fo sobre totas dolors dolens; e si s' en parti com hom desesperatz de lieis e de sa cort. Et anet s' en a 'N Guillem de Monpeslier qu' era sos amics e sos senher, et estet gran temps ab lui. E lai plays e ploret, e lai fes aquesta canso que dis:
Molt eran dous miei cossir.
On aimera sans doute à lire encore quelques fragments de deux de ses épîtres.
Dona cortez' et avinens,
No us fassa razos oblidar
Merce, que non o devetz far;
Razos part mantas res de se
Que merces cossent e rete;
Razos es esquiv' e cozens,
Merces es dolza e plazens,
Razos s' irais, merces blandis
Razos destruy, merces noyris,
Razos esguarda ab erguelh,
De merce son humil siey huelh;
E razon a ganren de fel,
En merce non a ren mas mel;
Soven se tol razos amicx,
Merces plaideya enemicx;
Razo ausi per jutjamen,
Merces aduy a salvamen;
Mantas vetz jutg razos a mort
Que merces perdona lo tort...
Mas eras sai be que vers es
Tal se cuia calfar que s' art,
Qu' ieu non cugera ges qu' el cart
Me destreisses per vos amors
Lo jorn que m fes vostra valors,
E 'l paratje e la beutatz
Oblidar autras amistatz.
De lor en sai, si m valha dieus,
Ai estat vostre mielhs que mieus,
De mon saber e de mon sen,
De bon cor e de bon talen.
Per totz vostres bes enansar
Totas sazos que us tang a far;
E si merces no m val ab vos,
Tristz e marritz e vergonhos,
Lais chant e deport e solatz,
E non o fes hom pus forsatz;
Ieu non puesc may joi mantener
Si a vos no ven a plazer
Que denhes virar pres de me
Los huelhs d' amor e de merce:
M' esperansa, mon cor e me
Lais tot en la vostra merce.
Sel cui vos es.

E ditz que vos es sela res
Cuy cove mais honors e bes
Et obezirs e car teners,

Servirs et honors e temers,
C' a nulh' autra, ses contenso;
Per so vol e manda que do
Aisi a vos per bona fe
Que res no y aia part en me
Mas vos sola, foras de dieu;
E si dieus deges tener fieu,
De vos tengra la sua part...
No cossen pas amor selar,
Enans lo m fai a vos mostrar...
Que ieu, dona, vos clam merce,
Qu' el fin cor e la bona fe
Qu' ie us ai non getes a non cura;
Franca res, fina, car' e pura
Res no us quier de tot quant avetz,
Mas so que tolre no m podetz;
Tolre no m podetz que no us am,
Neys s' ieu e vos o voliam,
Que no m' o cossentri' amors
Ni no m' o tolria paors;
Qu' ieu no us quier autre guizardo
Mas solamens que us sia bo
Qu' ie us am, e sitot bo no us es,
Sivals faitz semblan que no us pes,
Si per m' amor non o sufretz,
Sufretz o endreg vostre pretz;
Car mot l' es ops sacha sofrir
Qui vol a gran honor venir;
Si m' avetz mal cor, no me lais;
Greu m' es, dona, mas non puesc mais,
Que no m' en sai venjar estiers,
Mas d' aitan vos serai gueriers,
A vos aurai amor coral
Eta mi meteys volrai mal
E laissarai chant e deport
E murrai trist ab desconort,
Si vey que vos plassa mos dans
E no us sia bos mos enans,
Aquesta venjansa ’n penrai
Que jes autra penre non sai;
Mi eys puesc ieu ben azirar,
Mas ja vos non puesc dezamar…
Tug aquist avinen plazer...
Guardon a la vostra honor
Mon cor per mandamen d’ amor;
E 'l tenon si assolassat
Ab aitan fina voluntat
Que no y intra autre voler,
Ni auzaria remaner;

E pus de vos no m puesc partir,
Si autre be no m deu venir,
Per dieu e per merce vos clam
Que no us sia greu car vos am,
Que no me puesc partir ni aus,
C' amors a pres de mi las claus;
Aisi a vostre salvamen,
Tot autr' amistat mi defen:
Cal que m fassatz o mal o be,
Vos am e us amarai jasse;
E fin' amor, per sa merce,
Meta us en cor que ametz me;
Digatz tug AMEN per amor,
Las donas e li amador.
DONA.

Totas bonas.

Nostrad. 65. Crescimbeni, 46 et 225, Bastero, 120, 135. Millot, I, 69. Hist. Litt. XV, 441. P. Occ. 15.

Arnaud Plagues. Couplet d' envoi d' une de ses pièces:
Belha Eleienors, guirensa
Trob ab vos pretz ses falhensa,
E valor e conoyssensa
Volc dieus en vos gent assire;
Tant d' onor hi mes
Qu' en un mes
Non poiria dir los bes
Per saber qu' ieu aia.

Ben es razos.

Crescimbeni, 170. Millot, III, 390. P. Occ. 357.

Arnaud Sabata. Une seule chanson:
Preyada us ai que no m fassatz maltraire,
E dig vos ai lo mieu voler quals es;
E no us cugetz qu' ie us am dos ans o tres
Tot en perdo, qu' ades vuelh mon pro faire
Ab vos, dona, que ieu am finamen...

Ieu no dic ges que siatz la belayre
De tot lo mon
, bona domna, no us pes,
Quar ieu no sui coms ni ducx ni marques,
Per que m sembla no m fos belh per retraire
Que ieu ames del mon la plus valen;
Mas pro avetz beutat e pro joven,
E pro valetz, tan qu' autra non dezire;
Ab vos reman, si m voletz far jauzire.
Fis amicx sui.

Millot, III, 390.

Aruer. Une tenson avec Henri, auquel il répond:
Enric, eu, crei veramen ses duptansa
Q' el sobranzier c' amar fa star joyos
Deu mai plaser a domnas...
Mai si col fruc qui de l' albre sobrier
Son plus plasent e de sabor plenier,
Tot autresi deu la domna grazir
Lo sobranzier, e 'l nescis deu fugir.

Amic Aruer.
Aubert, ou Gaubert, moine de Puicibot, t. III. Auteur de seize pièces.
Gaubert de Puegsibot fo gentils hom, e fon de l' avescat de Lemozi, filh del castela de Puegsibot; e fo mes monges cant era efans en un monestier de Sant Launart. E saup ben letras e ben cantar e trobar.
E per voluntat de femna isic del monestier, e venc s' en a selui on venian tuit aquil que per cortesia volion onor ni bienfait, al pros, al valen En Savaric de Malleo; et el arnesquet lo a joglar de vestir e d' arnes. Et anet per cortz, e fes mantas bonas cansos. Et enamoret se d' una gentil donzela bela; e d' ela fe sas cansos: et ela no 'l volia amar si no s fezes cavayers e no la tolgues per molher. Et el contet o tot a 'N Savaric, et el lo fes cavalier e donet li alberc, terra e renda; et el pres la donzela per molher e tenc la gran honor. Et avenc se qu' el anet en Espanha, e la dona remas. Et us cavayers de la terra si entendia en ela, e fes e dis tan que ab se la 'n menet; e tenc la longa sazo per druda, e pueys la layset malamens anar. E cant Gaubert tornava d' Espanha, el alberguet un ser en la ciutat on ela era. E cant venc lo ser, el anet defora per voluntat de femna, et intret en l' alberc d' una paubra femna, que 'l fon dig que lainz avia una bela donzella. Et el intret e trobet que aquela era la soa molher;

e can la vi, fon gran dol entr' els e gran vergonha. Ab leis estec aquela nueg, e lendeman s' en anet ab ela, e menet la en una mongia, e aqui la fes rendre. E per aquela dolor el laysset lo trobar e 'l cantar.
Couplet d' une pièce dans laquelle il accuse sa dame d' infidélité:
Qu' ab belh semblan trichador
Mi saup gent enfolhetir
E sa falsedat cubrir,
Tro m' ac pres per servidor;
Pueys, quan fo de mi aizida,
No m poc far mais de guandida
Son leugier talan,
Qu' ans que passet l' an,
Aizic un fals preyador
Ab si jos sotz cobertor.
Partit de joy.

Dans une autre pièce, adressée au roi d' Aragon et à l' empereur, il dit:
Al rei dels Alamans
Cap dels emperadors...
S' ieu anc jorn dis clams
Encontra vos, amors,
Erguelh ni deshonors
Ara m dey en mos chans
Humiliar dos tans,
E laissar mas clamors,
Pus ma dona Elyonors,
La pros reyna prezans,
Ho denh' aissi voler...
S' ieu anc jorn.

Nostrad. 114. Crescimbeni, 81. Bastero, 71. Millot, II, 384. P. Occ. 218.

Augier, ou Ogiers, t. III.
Ogiers si fo un joglars de Vianes qu' estet lonc temps en Lombardia, e fez bons descortz, e fez sirventes joglaresc que lauzava l' uns e blasmava los autres.
Dans une de ses pièces, il parle de Roger-Frédéric Ier, roi d' Italie en 1151, et empereur en 1155.
Qu' ieu vi ja 'l ric rei Rogier Frederic
Fres ses esfre per valer e valor;
Ja no cugei, tan l' auzi pretz prezar,
Que ja 'l pogues emperis peiurar.
Totz temps serai.

Dans une tenson avec Bertrand, il lui dit:
Bertran, vos c' anar soliatz ab lairos,
Panan bueus e bocx, cabras e moutos,
Porcs e galinas et aucas e capos,
Eratz glotz e raubaire,
Digas vostre veiaire:
Qual mestier es plus aontos,
D' esser joglar o laire?
Bertran vos.

Dans une autre tenson, il parle ainsi des vieilles femmes:
E tenc m' o a meraveilla
De la color que s fan blanca e vermeilla
Ab l' englut
D' un ov batut
Que s met viron l' aureilla,
Del blanquet
Que pois i met
Et essug e solleilla
Del tifingon,
Del mentiron
Entro sobre l' aissella.

Era quan l' ivern.
Crescimbeni, 202. Millot, I, 340. Hist. Litt. XIII, 419. P. Occ. 96.
Austois de Maensac. Voyez Pierre de Maensac.

Austorc d' Orlac. Une pièce dans laquelle il déplore les malheurs de la croisade où périt saint Louis:
Ay! dieus per qu' as facha tan gran maleza
De nostre rey frances larc e cortes...

Ay! bella gens avinens e corteza
Que oltra mar passetz tan bel arnes,
May no us veyrem tornar sai, de que m peza,
Don per lo mon s' en es grans dols empres.
Mal dicha si' Alexandria,
E mal dicha tota clergia,
E mal dich Turc que us an fach remaner;
Mal o fetz dieus, quar lor en det poder.

Crestiantat vey del tot a mal meza,
Tan gran perda no cug qu' ancmais fezes,
Per qu' es razos qu' hom hueymais dieus descreza.
E qu' azorem Bafomet lai on es...
Pus dieus vol e sancta Maria
Que nos siam vencutz a non dever...

L' emperaires volgr' agues la crotz preza
E qu' a son filh l' emperis remazes,
E que s tengues ab lui la gens franceza
Contra fals clercx en cui renha no fes,
Qu' an mort pretz e cavalairia
E morta tota cortezia;
E prezo s pauc qui a son desplazer,
Sol qu' ill puesco sejornar e jazer.

Sanh Peire tenc la drecha via,
Mas l' apostolis la 'lh desvia...
Ay! dieus per qu' as
Millot, II, 430.

Austor Segret. Un sirvente sur la mort de saint Louis et sur les malheurs de la croisade.
Ieu vey gueritz los paguas mescrezens
E 'ls Sarrazis e 'ls Turcx d' outra la mar
E 'ls Arabitz, que non cal un gardar
Del rey Felips, dont es grans marrimens,
Ni d' En Karle, qu' elh lur es caps e guitz;
No sai don es vengutz tals esperitz,
Que tanta gens n' es morta e perida,
E 'l reys Loix n' a perduda la vida.

Ancmais no vim del rey que fos perdens,
Ans l' avem vist ab armas guazanhar
Tot quant anc volc aver ni conquistar...

Ar aura ops proez' et ardimens
A 'N Audoart, si volha Enric venjar
Qu' era de sen e de saber ses par,
E tot lo mielhs era de sos parens,
E si reman aras d' aisso aunitz,
No 'l laissaran ni cima ni razitz
Frances de sai ni forsa ben garnida,
Si la valors es de pretz desgarnida.

Mos sirventes, Cotellet, sia ditz
Mo senhor N Oth qu' es lauzatz e grazitz...
E donar t' a rossin a la partida.
No sai qui m so.

Millot, III, 391.

Auzers Figera figure dans une tenson; ce couplet paraît lui appartenir:
Bertran d' Aurel, se moria
N Aimerics anz de martror
Digatz a cui laissaria
Son aver e sa ricor
Qu' a conques en Lombardia,
Sufertan freit e langor,
Com dison l' arbergador?

Aimeri de Péguilain, un des interlocuteurs, nomme Figera:
Bertran d' Aurel, s' avia
N Auzers Figera doptor,
Digatz a cui, etc...
Millot, III, 390.

Azalais de Porcairagues, t. III.
N' Alazais de Porcairagues si fo de l' encontrada de Monpeslier, gentils domna et enseignada. Et enamoret se d' En Gui Guerreiat, qu' era fraire d' En Guillem de Monpeslier. E la domna si sabia trobar, e fez de lui mantas bonas cansons.
Hist. gén. du Languedoc, II, 519. Millot, I, 110. Hist. Litt. XIII, 422.
P. Occ. 27.

Azars. Ces vers sont tirés d' une pièce qui est sous son nom:
Qui ben se vol d' amor jauzir
De proesa si deu garnir;
Mas mal s' en penon li plusor
Quar fan lor meteis escarnir...
Dompna plaz.

Azemar le noir.
N Azemar lo Negres si fo del Castelvieil d' Albin. Cortes hom fo e gen parlans; e fo ben honrat entre las bonas gens, per lo rei Peire d' Aragon e per lo comte de Tolosa, per aquel que fon dezeretatz, qu' il donet maisons e terras a Tolosa.
Dans l' une de ses pièces il dit:
per so m' ausi deziran,
quan la remir en pensan,
c' ades la cuig vezer nuda
en aissi com l' ai veguda.
De solatz e de.

Une autre est adressée à l' infant de Castille:
Chanzos, l' enfant me saluda
De Castella, qu' eu enten
C' om no 'l val de son joven.
Era m vai.
Crescimbeni, 201. Papon, II, 383. P. Occ. 359.


Barthélemi Zorgi - Boniface de Castelane

Cadenet - La comtesse de Provence

Dauphin d' Auvergne, Durand, tailleur de Paernes

https://chapurriau.blogspot.com/2023/11/ebles-de-signe-eveque-de-clermont.html

Faidit de Belistar, Frère Barte

Garins d' Apchier - Guionet

Hameus ou Amédée de la Broquerie, N Uc de Saint Circ

La dame Isabelle - Izarn Rizols

Jacme Grill - Jutge

Lambert - La dame Lombarde

Marcabrus - Montant Sartre

Nat de Mons - Nicolet de Turin

Olivier de la Mer - Ozils de Cadartz

Palais - Pujols

Raimond - Rostans de Merguas

Sail de Scola - Sordel de Goi

Taurel - Vinzens (Fin du tome V)