Mostrando las entradas para la consulta planch ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta planch ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

sábado, 20 de abril de 2024

Lexique roman; Lapidar - Dilatament


Lapidar, v., lat. lapidare, lapider.

Deforas els lo van menar,

Comensson a lo lapidar.

Lo lapideron li fellon.

Planch de S. Esteve.

Dehors ils le vont mener, commencent à le lapider.

Le lapidèrent les félons. 

Part. pas. Sant Esteve fo lapidat. Planch de S. Esteve. 

Saint Étienne fut lapidé.

Deforas els lo van menar,  Comensson a lo lapidar.

La femna que era preza en adulteri, e devia esser lapidada.

V. et Vert., fol. 79.

La femme qui était surprise en adultère, et devait être lapidée.

ANC. ESP.

Demando a Filotas pora seer lapidado

Poema de Alexandro, cop. 1745. 

IT. Lapidare. (ESP. Lapidar. Chap. Lapidá, apedregá, cantalejá: lapido, lapides, lapide, lapidem o lapidam, lapidéu o lapidáu, lapiden; lapidat, lapidats, lapidada, lapidades.)

2. Lapificar, v., pétrifier, devenir pierre.

Part. pas. fig. Considera si es lapificat, dur, de fusca color. 

Apostema lapificada.

Trad. d'Albucasis, fol. 20 et 35. 

Considère s'll est devenu pierre, dur, de couleur brune.

Apostème devenu pierre.

CAT. ESP. PORT. Petrificar. (chap. Petrificá: petrifico, petrifiques, petrifique, petrifiquem o petrificam, petrifiquéu o petrificáu, petrifiquen; petrificat, petrificats, petrificada, petrificades.)

3. Lapidos, adj., lat. lapidosus, pierreux.

Sas vias so arenozas, lapidozas. Eluc. de las propr., fol. 162.

Ses voies sont sablonneuses, pierreuses. 

ESP. (pedregoso) PORT. IT. Lapidoso. (chap. Pedregós, pedregosos, pedregosa, pedregoses.)

4. Lapide, adj., lat. lapideus, pierreux, dur comme la pierre.

Scrophulas son motas..., de aquelas so alcunas de lapideas.

Trad. d'Albucasis, fol. 25.

Les scrofules sont nombreuses,.., de celles-là sont aucunes de pierreuses.

ESP. (lapídeo) IT. Lapideo. (chap. du com una pedra.)

5. Lapidatio, s. f., lat. lapidatio, lapidation.

Apres la lapidatio de sanh Estephe, premier martre.

(chap. Después de la lapidassió de San Esteve (Esteban, Stephanus), primé mártir, protomártir.)

Cat. dels apost. de Roma, fol. 97.

Après la lapidation de saint Étienne, premier martyr.

IT. Lapidazione. (ESP. Lapidación. Chap. Lapidassió, lapidassions; cantaleo, cantaleos; pedregada, pedregades.)

6. Lapidari, s. m., lat. lapidarius, lapidaire.

D' elas uzo lapidaris a talhar. Eluc. de las propr., fol. 184. 

D'elles usent les lapidaires pour tailler.

(chap. Al Decamerón en chapurriau, a la noveleta del heliotropo, ix la paraula lapidari: marmolista, picapedré.)

Libraris, lapidaris. Leys d'amors, fol. 150. 

Libraire, lapidaire.

CAT. Lapidayre. ESP. (lapides : piedra; picapedrero, marmolista) 

PORT. IT. Lapidario. (chap. Lapidari, marmolista, picapedré.)

7. Clap, s. m., tas, amas, monceau, masse.

Adv. comp. Tant an suffert l'aut baron lur mescap 

Qu'el meill del mon tenon Frances a clap. 

P. Durand: Er talent.

Tant ont souffert les hauts barons leur méchef, que le mieux du monde ils traitent les Français en masse.

(chap. Clapé, clapés.)

8. Clapie, s. m., tas, amas, grand nombre.

Adv. comp. Morian a clapies de fam.

(chap. (ne; se) Moríen a clapés de fam.)

Roman de la Prise de Jérusalem, fol. 14. 

Mouraient de faim à tas.

9. Clapier, s. m., clapier, trou à lapins.

Aquel que destrura clapier, o prendra conils.

Charte de Gréalou, p. 110. 

Celui qui détruira clapier, ou prendra lapins.

(chap. Cachapera, cachaperes. Cachap, cachaps, cachapa, cachapes es lo mote de Valjunquera.)

10. Clapiera, s. f., tas de pierres.

En una gran clapiera...

De sotz una gran clapiera.

V. de S. Honorat. 

En un grand tas de pierres. 

Dessous un grand tas de pierres.

ANC. FR. Misdrent le corps d'icelui brigant soubz un clappier et monceau de pierres. Lett. de rém. de 1456. Carpentier, t. I, col. 976.

(chap. Clapé de pedres, roques, coduls, cantals, barroculs.)

11. Aclapar, v., amasser, entasser.

Las peyras an aclapat. V. de S. Honorat.

(chap. Han fet un clapé de pedres. V. aclapá : fé un clapé.)

Les pierres ont entassé.

12. Aclap, s. m., entassement, confusion.

Ab sos sirventes, don fa tan gran aclap 

Que par qu'embroc los vers, e qu' els mescl' en enap. 

P. Bremond Ricas Novas: En la mar. 

Avec ses sirventes, dont il fait si grande confusion qu'il paraît qu'il met les vers en broc, et qu'il les mêle en coupe.

13. Allapidar, v., lapider.

Leveron peyras per el allapidar. Trad. du N.-Test., S. Jean, ch. 10.

Levèrent pierres pour le lapider. 

Tot lo pobol nos allapidara. Trad. du N.-Test., S. Luc, ch. 19. 

Tout le peuple nous lapidera.

IT. Allapidare. (chap. Lapidá.)


Lappa, s. f., lat. lappa, bardane, sorte de plante.

Lappa es herba ab fuelhas... que si rapo a la rauba d'home.

Eluc. de las propr., fol. 212.

La bardane est herbe avec feuilles... qui s'attachent à la robe de l'homme. 

CAT. ESP. (bardana, etc) PORT. Lapa. IT. Lappola. (chap. Lapa.)


Larg, Larc, adj., lat. largus, large, généreux, libéral. 

Voyez Muratori, Diss. 33. 

Dician de far la larga e tan hauta e tant grant qu'ilh pervengues entro al cel. La nobla Leiczon (Leyczon). 

Disaient de la faire large et si haute et si grande qu'elle parvînt jusqu'au ciel.

Fig. Petit mi met en razon larga.

Guillaume de Durfort: Quar say. 

Peu me met en raison large.

Etz, e foratz en totz faitz cabalos, 

Si fossetz larcx.

Granet: Comte Karle. 

Vous êtes, et seriez en toutes actions supérieur, si vous fussiez généreux.

Escas de fag e larcs de ven.

Alegret: Ara pareisson. 

Avare de fait et prodigue de vent. 

Substantiv. Aitan a de lonc coma de larc. Liv. de Sydrac, fol. 45.

Autant a de long comme de large.

ANC. FR. N'est pas larges du sien donner. 

fables et cont. anc., t. II, p. 186.

Il fu large et courtois en dons.

Froissart, t. III, p. 29. 

CAT. Llarg. ESP. PORT. IT. Largo. (chap. Llarg, llargs, llarga, llargues.)

Los germáns de Isabetta maten al seu amán, aufádega, cap, Lorenzo

2. Large, adj., large. 

Substantiv. Quant deu aver de large. 

Trad. du Tr. de l' Arpentage, 2e part., ch. 24. 

Combien doit avoir de large.

3. Largitiu, adj., libéral, favorable.

De do largitiva.

Ad home sa influencia especialment es largitiva. 

Eluc. de las propr., fol. 117. 

Libérale de don. 

Son influence est spécialement favorable à l'homme.

4. Largamen, adv., largement, généreusement, libéralement.

Gen prometre, largamen dar.

Pierre du Vilar: Sendatz vermelhs. 

Gentiment promettre, largement donner. 

Lo Senhor dona largamen. L'Arbre de Batalhas, fol. 126. 

Le Seigneur donne largement.

CAT. Llargament. ESP. PORT. IT. Largamente. (chap. Llargamen.)

5. Largar, v., larguer, lâcher, relâcher.

Han tan pregat qu' els van largar. V. de S. Honorat.

Ont tant prié qu'ils les vont relâcher. 

Van tramettre... per largar Paul. Trad. des Actes des Apôtres, ch. 16. Vont transmettre... pour relâcher Paul. 

ESP. PORT. Largar. IT. Largare. (chap. Llargá, llargás: yo me llargo, llargues, llargue, llarguem o llargam, llarguéu o llargáu, llarguen; llargat, llargats, llargada, llargades. Sinónim de aná, anassen, colá, allargás cap a. Imperatiu: llárgat, llargueutos o llargautos, llárgal, llargals.) 

6. Larguejar, v., faire des largesses, des libéralités.

Qui gran cor a de larguejar

Saber deu d' ont o pot traire.

P. Fabre d'Uzès: Luecs es.

Qui a grand coeur de faire des largesses doit savoir d'où il le peut tirer. IT. Largheggiare. (chap. Sé llarg, generós, liberal; gastá dines, doná, regalá, convidá, invitá. Contrari: agarrat, preto, del puñ preto.)

7. Largor, s. f., largeur, étendue, dimension.

Quo s devesis una grans tors

En un pauc miraill de largor.

Folquet de Marseille: Molt i fes.

Comme se discerne une grande tour dans un petit miroir de dimension. Fig. Non ai d'aver gran largor.

G. Faidit: Manens fora. 

Je n'ai pas grande étendue de richesse.

ESP. Largor. (chap. Llargaria, llargaries; extensió, extensions; dimensió de llarg, dimensions.)

8. Largueza, Larguesa, Largessa, s. f., largeur.

La largueza del pont no vos say devisar. Roman de Fierabras, v. 2341. 

La largeur du pont je ne sais vous expliquer.

- Largesse, libéralité, abondance.

El fon ben adreichamen sos fils en totas valors et en totas bontatz et en totas larguesas. V. de Blacasset. 

Il fut parfaitement bien son fils en tous mérites et en toutes bontés et en toutes largesses. 

Escalfat per largessa de viandas. Trad. de Bède, fol. 54. 

Échauffé par abondance d'aliments.

ANC. CAT. Largesa. CAT. MOD. Llarguesa. ESP. PORT. Largueza. 

IT. Larghezza. (chap. Llargaria, llargaries. Abundansia, abundansies.)

9. Larguetat, s. f., lat. largitatem, largesse, libéralité, abondance.

Ab trebalh et ab larguetat.

Conquier reys pretz, e 'l gazanha.

Bertrand de Born: Ieu chan. 

Avec tracas et avec libéralité, roi conquiert mérite, et le gagne.

Sufrem... grans efermetaz de coleras per larguetat de viandas.

Trad. de Bède, fol. 54. 

Nous souffrons... de grandes infirmités d'humeurs par abondance d'aliments.

ANC. FR. De ce fet-il moult grant aumosne,

Et de ce fet grant largeté. Nouv. rec. de fables et cont. anc., t. II, p. 112.

Ad chevaliers de mult grant largetet.

Od ço si aveit grant valeur de largeted... 

Cum Horn est vaillant e de grant largeted. 

Roman de Horn, fol. 16 et 3.

IT. Larghità, larghitate, larghitade.

10. Alargar, Alarguar, v., agrandir, relâcher, élargir, ouvrir, lancer, abandonner, délivrer.

Per alargar lurs possessions. Trad. du Tr. de l'Arpentage, 2e part., ch. 24. Pour agrandir leurs possessions. 

Avetz perdut per trop singlar, 

D' un punch vos degratz alarguar.

Un troubadour anonyme: En aquest. 

Vous avez perdu pour trop serrer, d'un point vous devriez vous relâcher. Suefron los layros, e los alargon per deniers.

V. et Vert., fol. 14. 

Souffrent les voleurs, et les élargissent pour deniers.

Ja sui tornatz en l' afan

De que m' alarguetz antan.

Cadenet: Amors e com.

Désormais je suis retourné en la peine de quoi vous me délivrâtes antan.

De gran prezon mon cor alarc.

Gavaudan le Vieux: Lo mes e 'l temps.

De grande prison je délivre mon coeur. 

Part. pas. Com li retenc son cavall

Qu' er' alarguatz en la gran vall. 

V. de S. Honorat. 

Comment il lui retint son cheval qui était lancé dans la grande vallée.

Fig. Lo cors nostre es alargatz a vos. 

Trad. de la 2e Épître de S. Paul aux Corinthiens.

Notre coeur est ouvert à vous.

ANC. CAT. Alarguar. CAT. MOD. Allargar. ESP. PORT. Alargar. IT. Allargare.

(chap. Allargá, allargás: yo me allargo, allargues, allargue, allarguem o allargam, allarguéu o allargáu, allargen; allargat, allargats, allargada, allargades.)

11. Alargamen, s. m., élargissement, agrandissement, augmentation. Del alargamen de las viandas de la terra del rei d'Aragon.

Cartulaire de Montpellier, fol. 204.

De l'augmentation des subsistances de la terre du roi d'Aragon.

- Délai, retard.

Mas las falsas van lur terme donan, 

E fin' amors no vol alargamen.

Bernard Tortis: Per ensenhar. 

Mais les fausses vont leur terme donnant, et pur amour ne veut délai.

ESP. Alargamiento. PORT. Alargamento. IT. Allargamento. (chap. Allargamén, allargamens; agrandimén, agrandimens; aumentassió.)

12. Relargar, v., relâcher, lâcher.

Totas autras leys cargon et estrenhon, mas aquesta relarga e descarga et alleuja. V. et Vert., fol. 51.

Toutes autres lois chargent et étreignent, mais celle-ci relâche et décharge et allége.

(chap. Relajá, del latín laxare.)

13. Eslargar, v., élargir, répandre.

No s' eslarge foras. Trad. de Bède, fol. 12. 

Ne se répande dehors.

IT. Slargare.

14. Elargir, v., élargir. 

Part. pas. En apres elargitz de preson. Fors de Béarn, p. 1080. 

Par après élargis de prison.


Lari, s. m., lat. larus, poule d'eau.

Lari es auzel alcunas vetz habitant en terra et algunas vetz en ayga.

Eluc. de las propr., fol. 147.

La d'eau est oiseau habitant aucunes fois sur terre et aucunes fois en eau.

(chap. Focha; polla o gallina d'aigua.)


Lart, Lar, s. m., lat. lardum, lard.

Cozetz en vi ab lart qu'es pres

De cap de porc.

Deudes de Prades, Auz. cass.

(chap. Coéu en vi en sagí (greix, grassa) que se pren del cap del gorrino, porc. Aixina que lo lart, lar, lard, llard, lardo es un tipo de grassa, sagí o greix del cap del gorrino.)

Cuisez dans le vin avec lard qui est pris de tête de porc.

Per lar a lardar los pijons.

(chap. Per “lard” a “lardá” los pichons : críes dels coloms; engreixá, engrassá, ensanginá. Del sagí venen les ensaginades o ensanginades. 

Lo dijous “lardero”, día del churisset a Alcañís, el choricer, ve de esta paraula; dijous gras, gort com lo presidén de la Ascuma de Calaseit.)

Hist. de Nîmes, t. III, pr., p. 227.

Pour lard à larder les pigeons.

Ascuma, Juaquinico Monclús, peix gros, pez gordo, Montclús, Esteban

CAT. Llard. ESP. IT. Lardo.

2. Lardar, v., larder.

Per lar a lardar los pijons. Hist. de Nîmes, t. III, pr., p. 227.

Pour lard à larder les pigeons.

Loc. fig. Cant t' apatiscas ni t lardas.

P. Cardinal: Jhesum Crist.

Quand tu t' empâtes et te lardes. 

Part. pas. Fig. Menudamen de mot gros blavairos

Fon lardatz lo capos.

Matfre Ermengaud, Épître à sa soeur. 

Minutieusement de très-fortes meurtrissures fut lardé le chapon. 

ESP. Lardar (engrasar). PORT. Lardear. IT. Lardare.

3. Enlardar, v., larder, barder de lard.

Part. pas. Un paon rostit, enlardat,

E ricamenz apareillat.

Roman de Jaufre, fol. 78.

Un paon rôti, bardé de lard, et richement préparé.

CAT. Enllardar. ESP. Enlardar. (chap. engrassá, ensanginá, engreixá).


Las, adj., lat. lassus, las, fatigué.

Anero s pauzar, que mot eron las.

Roman de la Prise de Jérusalem, fol. 13.

Ils allèrent se reposer, vu qu'ils étaient moult las.

Fig. Que ja no sia las

De donar.

Bertrand de Born: Gent fai. 

Qu'il ne soit jamais las de donner.

- Malheureux.

Que fosson deliurat 

Li las prizonier dolen.

B. Zorgi: On hom plus. 

Que fussent délivrés les malheureux prisonniers souffrants.

Exclam. Las! que farai? cum sui trahitz! 

B. de Ventadour: Quan lo boscatges. 

Malheureux! que ferai-je? comme je suis trahi! 

M' aviatz gran gaug donat, 

Ai! lassa, can pauc m' a durat!

Roman de Jaufre, fol. 86. 

Vous m'aviez grande joie donné! ah! malheureuse, combien peu elle m'a duré! 

ANC. FR. Las! tant en ai puis souspiré. 

Et doit estre lasse clamée 

Quant ele aime sans estre amée. 

Roman de la Rose, v. 1616 et 14037.

J'ai eu occasion de prouver que l'exclamation française hélas a été formée de l'adjectif roman Las et de l'exclamation romane Ai venant du grec *aì, que le français a traduit par hé. Aussi trouve-t-on dans l'ancien français:

Helasse! moi dolente, dit Isabel. Hist. de J. de Saintré, t. I, p. 123.

ANC. ESP.

Sobrevino el infant lasso é sudoriento. Poema de Alexandro, cop. 156.

Le Dictionnaire de ta Crusca avait dit d'abord que lasso est une syncope de lassato, mais il est plus vraisemblable qu'il vient de lassus latin, et surtout de Las roman, dont il a conservé les acceptions; aussi l' erreur a été corrigée dans une des dernières éditions.

ANC. IT. Mas io lasso! che senza

Lei, nè vita mortal nè me stess' amo. 

Petrarca, Canzone: Che debb' io far. 

Ahi lasso me!... Ahi lassa me!

Boccaccio, Decameron, II, 6, et II, 5. 

ANC. CAT. Las. ESP. MOD. Laso. PORT. Lasso. (chap. Fatigat, cansat, baldat; triste, desafortunat, en mala sort, pobre.)

2. Lasset, Lacet, adj. dim., sorte d'exclamation, infortuné, malheureux, pauvret.

Ieu, lasset! non aurai mais guirenza. 

Pujols: Si 'l mal d'amor. 

Moi, malheureux! je n'aurai davantage assurance. 

Ay! laceta, yeu que farai? Trad. de l'Évangile de Nicodème.

Ah! pauvrette, que ferai-je?

(chap. Pobret, pobrets, pobreta, pobretes; desafortunat, desafortunats, desafortunada, desafortunades.)

3. Lassar, v., lat. lassare, lasser, fatiguer.

Malvatz es qui de guerra s lassa.

Bertrand de Born: Rassa tan creys. 

Est mauvais qui de guerre se lasse. 

Ja no s lassarian miey huelh 

D' esgardar.

Berenger de Palasol: Mais ai de.

Jamais ne se lasseraient mes yeux de regarder.

CAT. Llassar. ANC. ESP. Lasar. IT. Lassar. (chap. Cansá, fatigá, baldá.)


Lat, adj., lat. latus, large, étendu.

Es tan latz e tan amples. Leys d'amors, fol. 44.

Est si large et si ample. 

Lada es... via que vai a perdicio. Trad. de Bède, fol. 73. 

Large est... la voie qui va à perdition.

Camba lada e ben forteta.

Deudes de Prades, Auz. cass. 

Jambe large et bien assez forte. 

Substantiv. Foren M de lonc e C de lat.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 108. 

Furent mille de long et cent de large. 

Loc. adv. En lat et en lonc. Eluc. de las propr., fol. 49.

En large et en long. 

ANC. FR. Si est autant lons com lés.

Si sunt moult lez et moult parfont. 

Roman de la Rose, v. 3827 et 3815. 

Si grant et si ample et si lée.

Roman du Renart, t. II, p. 180.

ESP. (largo) IT. Lato. (chap. Llarg.) 

2. Latitudinalment, adv., en large. 

No latitudinalment ni segon la longitut. Trad. d'Albucasis, fol. 53.

Non en large ni selon la longueur.

(chap. Latitudinalmen. Al llarg.)

3. Latificar, v., élargir.

Reclauza dins la mayritz que la fa trop latificar.

Eluc. de las propr., fol. 59.

Renfermée dans la matrice qui la fait trop élargir.

(chap. Allargá.)

4. Ladeza, s. f., largeur. 

Longueza, ladeza et grosseza. 

Ha petita ladeza en comparacio de sa longueza.

Eluc. de las propr., fol. 19 et 133. 

Longueur, largeur et grosseur. 

A petite largeur en comparaison de sa longueur. 

IT. Latezza. (chap. Llargaria, llargaries.)

5. Latitut, s. f., lat. latitudo, largeur. 

En la latitut de las templas. Trad. d'Albucasis, fol. 4.

En la largeur des tempes.

CAT. Latitut. ESP. Latitud. PORT. Latitude. IT. Latitudine. (chap. Latitut, latituts.)

6. Dilatable, adj., dilatable. 

Abunda en humor unctuoza, dilatabla.

Eluc. de las propr., fol. 197. 

Abonde en humeur onctueuse, dilatable. 

ESP. Dilatable. (chap. Dilatable, que se pot dilatá.)

7. Dilatatiu, adj., dilatatif, propre à dilater.

Aquesta virtut es del cor dilatativa. Eluc. de las propr., fol. 19.

Cette force est dilatative du coeur. 

ESP. IT. Dilatativo. (chap. Dilatadó, dilatadós, dilatadora, dilatadores; com la caló, lo foc, algún medicamén, alguna herba vassodilatadora.)

8. Dilatar, v., lat. dilatare, dilater, agrandir, augmenter, étendre. 

Humor naturalment si dilata, et pren extensio. Eluc. de las propr., fol. 41.

Humeur naturellement se dilate, et prend extension.

Fig. Comencet... a dilatar son poder. Cat. dels apost. de Roma, fol. 205. Commença... à étendre son pouvoir. 

Part. pas. Per natural calor... dilatat. Eluc. de las propr., fol. 26. 

Par chaleur naturelle... dilaté. 

CAT. ESP. PORT. Dilatar. IT. Dilatare. (chap. dilatá, dilatás: dilato, dilates, dilate, dilatem o dilatam, dilatéu o dilatáu, dilaten; dilatat, dilatats, dilatada, dilatatades.)

9. Dilatacio, s. f., lat. dilatatio, dilatation.

Per sa inflammacio et dilatacio romp la nivol. Eluc. de las propr., fol. 138.

Par son inflammation et dilatation rompt la nuée. 

CAT. Dilatació. ESP. Dilatación. PORT. Dilatação. IT. Dilatazione. 

(chap. Dilatassió, dilatassions.)

10. Dilatament, s. m., dilatation, développement.

Pren planta... del aire et del foc dilatament.

Eluc. de las propr., fol. 196.

La plante prend... de l'air et du feu dilatation.

IT. Dilatamento. (chap. Dilatamén : dilatassió.)

viernes, 6 de octubre de 2023

Gavaudan le Vieux. Gavaudas.

Gavaudan le Vieux.


I.

L' autre dia per un mati
Trespassava per un simmelh,
E vi dejos un albespi,
Encontra 'l prim rai del solelh,
Una toza que m ressemblet
Silh cui ieu vezer solia;
E destolgui m de la via
Vas lieys rizen, me saludet.

Totz jauzions, de mon rossi
Dessendey jos sobr' el gravelh;
E pres me pel ponh, josta si
Assec me a l' ombra d' un telh;
Et anc novas no m demandet:
No sai si me conoissia;
Ilh,
oc: per que us o mentria,

Qu' els huelhs e la boca m baizet.


Per pauc de joy no m' endurmi,
Quan mi toqueron siey cabelh.
“Bella, fi m' ieu, cum etz aissi!
D' ombre dieus crei que m' o parelh.”

“Senher,
oc, quar nos ajustet;
Qu' al re no vuelh ni queria,
E si us platz a mi plairia
So don hom pus me castiet.”

“Amiga, segon qu' ieu devi,
Tort n' ey, si jamais m' en querelh;
Pus tan privada etz de mi,
Dir vos ey mon privat cosselh:
Amors m' a tout so que m donet
Selha que mout m' abellia;
Ar no sey vas on se sia,
Per qu' anc res pueis no m conortet.”

“Senher, tan sui d' aquest lati,
Per que la nuech cossir e velh;
Anc pueis pus de vos me parti,
Li mey huelh no preiron sonelh.
Mal o fey qui tan vos lonhet,
E res sos faitz non l' enbuia,
Que la vostra companhia
Estara mielhs qu' anc non estet.”

“Amiga, per bon endesti
Crey que m det dieus aquest parelh
Joy de cambra en pastori,
Que m' es dous, don me meravelh;
Et ancmais tan be no ns anet
Vostra merce e la mia;
Yssit em d' autra baylia,
Et amors en mi no s pecquet.”
“Senher, Na Eva trespasset
Los mendamens que tenia,
E qui de vos me castia
Aitan se muza en bavet.”

II.

Crezens, fis, verays et entiers
Fui vas mi dons tos temps senhor,
Et ilh portava m tan d' onor,
Qu' anc un jorn son joy no m' estrais;
Desaventur' aras lo m trais
Que sap tot lo mon escarnir.
Falsa mortz, que ns a faitz partir
Mi e mi dons, dieus lieys ampar!

Mielhs fora qu' ieu muris primiers
Que ses joy viure ab dolor;
Que perdud ay la bellazor
Dona, qu' anc fos ni er jamais;
Per qu' ay ira, dols e pantais.
Mortz, cum pogues mi dons aussir!
Que totz lo mons degra jauzir
Sas beutatz, e 'l joys remirar.
Dona, per vos mos deziriers
M' aportava de joy sabor,
Ara no m val joi ni m soccor;
Qu' ira m met al cor tan gran fais,
Quan suy en pes cazer mi lais,
E no m puesc nafrar ni delir;
Dona, mais volgr' ab vos murir
Ab joi, qu' ab ira forsenar.

Tant estranhs es mos cossiriers,
Nuech e jorn planc, sospir e plor,
Caitius, desheretatz d' amor,
Ses joy, dolens que d' ira m pais;
E par ben al front et al cais:
Jove saur vielh encanezir,
Cazer, levar e tressalhir,
Me fai ira vius mortz anar.

Jamais no serai prezentiers,
Que perdut ey pretz e valor;
Estar ses joy a deshonor!
Ja d' ombre dieus viure no m lais:
Quec jorn afenisc et abais,
Qu' ira no m pot del cor yssir;
Quan pes de joy per esbaudir,
Tot lo sen pert e m desampar.


Totz autres joys m' es encombriers,

Tant ai lo cor plen de tristor;
Perdud ai vergonha e paor,
Ybres auras vau ybriais;
Ja dieus no m do per qu' ieu engrais,
Ni m lais mais ad amor servir;
Mais vuelh mon cor pessan blezir:
Tos temps serai tortres ses par.

Domna, grans joys, grans alegriers
Vos met' al renc del cel aussor,
Ab los angels que fan lauzor,
Aissi cum sanhs Johans retrais;
Qu' anc fals lauzengiers brus ni sais
Non poc un sol de vos mal dir;
Ni eu no sabria issernir
Los vostres bos aibs ni comtar.

Jehus vos fassa 'l sieu servir
El cel clar paradis remplir,
Entre las verjes coronar.

Quar Gavaudas no pot fenir
Lo planch, ni 'l dol qu' el fa martir,
Jamais res no 'l pot conortar.

//

Gavaudun

Gavaudan le Vieux est un troubadour qui fut connu entre 1195 et 1215 par une dizaine de pièces lyriques en occitan.

On ne sait pas grand-chose de lui, sinon qu'il était originaire du bourg de Gavaudun, ou du comté de Gévaudan qui dépendait des comtes de Provence.

Malgré le peu de textes qui restent, on reconnaît en lui des thèmes assez variés, moraux et politiques, des chansons pieuses, des pastourelles et une complainte pour la mort de sa dame.

Gavaudan cultive un style hermétique empreint d'orgueil, il se complaît dans la difficulté avec une attitude ironique.

Son texte le plus connu est:

La cansó de la crotzada.

Senhor, per los nostres peccatz
--

L'autre dia, per un mati

Crezens, fins, verays e entiers


https://m.youtube.com/watch?v=jrMKj6tD6u4

http://www.trobar.org/troubadours/gavaudan/

https://www.religionenlibertad.com/blog/17185/cancion-cruzada-basada-en-el-llamado-de-givaudan-a-los-principes.html

https://anotacionesdepensamientoycritica.blogspot.com/2011/08/cancion-cruzada-basada-en-el-llamado-de.html

lunes, 9 de octubre de 2023

Guiraud, Giraud, Guiraut, Giraut, Girautz ; Borneil, Bornelh, Bornelh, Borneill, Bornell, Borneil, Borneyll, 1138 - 1215

Guiraud de Borneil.

Guiraud, Giraud, Guiraut, Giraut, Girautz ; Borneil, Bornelh,  Bornelh, Borneill,  Bornell, Borneil, Borneyll

I.

Ar ai gran joy quant remembri l' amor
Que ten mon cor ferm en sa fezeutat;
Que l' autr' ier vinc en un vergier de flor
Tot gent cubert ab chan d' auzels mesclat,
E quant estei en aquels bels jardis,
Lai m' aparec la bella flors de lis,
E pres mos huels e sazic mon coratge,
Si que anc pueis remembransa ni sen
Non aic mas quant de lieys en cui m' enten.


Ilh es selha per cui ieu chant e plor;
Tant ai ves lieys mon talant esmerat,
Soven sospir e soplei et azor
Ves lai on vi resplandir sa beutat;
Flors de domnas, c' om acli e grazis,
Es aissella que tan gen m' a conquis,
Dous' e bona, humil, de gran paratge,
En faitz gentils ab solatz avinen,
Agradiva vas tota bona gen.


Ben fora ricx, s' auzes dir sa lauzor,
Qu' a tota gen vengra l' auzirs en grat;
Mas paor ai que fals lauzenjador,
Felh et esquiu, sobredesmezurat
M' entendesson, et ai trops d' enemis:
A mi non play qu' om se fassa devis;
Mas quan veirai home de son linhatge,
Lauzar l' ai tan tro que la boca m fen,
Tan d' amor port al sieu bel cors jauzen.


Ja non laissetz per mi ni per amor
Fals lauzengiers complitz de malvestat,
E demandatz cui ni quals es l' onor,
S' es loing o pres, qu' aisso us ai ben emblat,
Qu' ans fos ieu mortz qu' en aital mot falhis:
Qu' amic non ai ben d' aisso no 'l trais;
Quar hom non es non aia per usatge
Us fols vezis que 'l vai mal enqueren,
Per q' us no s fi en fil ni en paren.

Ara diran de mi escarnidor:
Ai! ai! fant il, cum ten sos huels en fat
E sa gamba d' orguelh e de ricor!
Qu' ieu non cossir, s' er' en un gran mercat,
Mas quant de lieys on mos cors s' es assis,
E ten los huels viratz vas lo pais
On ilh estai, e parl' en mon coratge
Ades de lieis on mon fin cor s' aten,
Car non ama qui non o fai parven.


II.

Ja m vai revenen
D' un dol e d' un' ira
Mos cors, quar aten
Per sol bon coven
Avinen e jai;
Per qu' ieu chantarai:
Qu' ogan non chantera,
Pos vergiers, ni pratz,
No m' adui solatz,
Ni chans per plaissatz
Que l' auzelet fan
Vas lo torn de l' an.

Ni ja l' avol gen
En patz no sofrira,
Qu' apessadamen
Van ves valor len,
Per que pretz dechai;
Ren als no us en sai,
Mas ja non cuidera
Fos aitan viatz
Joys dezamparatz;
Vos m' en conortatz,
Domna, per cui chan,
E m vau alegran.
E per vos defen
So que plus me tira,
Que no m' espaven
Per bon covinen
Que n' agui e n' ai,
Mas plus no m' eschai;
Qu' assatz miels chantera,
Si 'l gens cors honratz
Mi fos plus privatz;
Empero, si us platz,
No y dei aver dan
Si us repren chantan.

Qu' ab plus d' ardimen
Mos fatz cors no s vira,
Ta fort m' espaven;
Ans me ditz soven
Qu' a mon dan serai,
Quan vos preiarai,
Pos aissi m' es fera,
Quar sol o cuiatz
Ans que ren sapchatz;
Si plus n' auziatz,
Paor mi faitz gran
Que m dobles l' afan.

Mas mon escien
Tot' autra m sufrira
Plus d' envazimen.
Parlem bellamen;
Diguatz, o dirai;
Qual tort vos aurai
Si us am, o enquera
Vos en prec forsatz?
Pois pres o liatz
Sui, ja non crezatz
Que sobretalan
Ja m' ane guaran.

Quar qui 'ls dregz enten
D' amor, ni 'n sospira,
Non pot aver sen
De gran jauzimen,
S' ab foldat no y vai;
Qu' anc drut savi guai
No vi, qu' ans esmera
Lo sen la foudatz:
Pero s' amavatz,
E 'l sen creziatz,
Per pauc de semblan
Iriatz doptan.

E per aisso pren
Qui trop no s' albira;
Primiers quar cossen
So qu' autre repren:
Ges ben no us estai,
Si us mespren de lai;
Qu' eissamen m' amera
Cum vos vos amatz,
Que guerra m fassatz;
Mas sufretz en patz,
Quar silh venseran
Que miels sufriran.

Qu' en patz e sufren
Vi ja que m jauzira
D' un amor valen,
Si leugieramen,
Per fol sen savai,
No m fezes esglai
So que m' ajudera,
Si 'n fos veziatz;
Mas feyssi m' iratz,
Per qu' autre senatz,
Quan m' anei tarzan,
Pois pres ta enan.

E pueys sofertera
Maiors tortz assatz,
Quan m' en sui lunhatz,
E sui 'n esfredatz;
Per qu' ie us prec e us man
Que sufratz aman.


III.

No pues sofrir qu' a la dolor
De la den la lenga no vir,
E 'l cor a la novelha flor,
Lanquan vei los ramels florir,
Doussa votz pel boscatge
Aug dels auzelhs enamoratz;
E si be m' estau apessatz
Ni pres per mal usatge,
Quan vey camps e vergiers e pratz,
Eu m renovelh e m' asolatz.


Qu' ieu no m' esfortz d' autre labor
Mas de chantar e d' esbaudir;
L' autr' ier sompniey en pascor
Un somnhe, que m fetz esbaudir,
D' un esparvier ramatge.
Que s' era sus mon pong pauzatz,
E si m semblav' adomesgatz,
Anc non vi tan salvatge,
Mas pueys fon mainiers e privatz,
E de bons getz apreisonatz.

Lo somnhe dis a mon senhor,
Qu' a son amic lo deu hom dir,
Et el narret lo m' en amor,
E dis me que no m pot falhir
Que del aussor paratge
Conquerrai tal amigu' en patz,
Quan be m' en serai trebalhatz,
Qu' anc hom de mon linhatge
Ni de maior valor assatz
Non amet tal, ni 'n fon amatz.

Aras n' ai vergonha e paor
Quan m' esvelh, e planc e sospir,
E 'l somnhe tenc a gran folhor,
E non crey que puesc' avenir;
Pero d' un fat coratge
No s pot partir us rics pessatz
Orgoylhos e desmezuratz;
Qu' apres nostre passatge
Crey qu' el somjes sera vertatz,
Aissi dreg cum mi fo narratz.


E pueis auziretz cantador
E cansos anar e venir;
Qu' eras, quan re no sai ves or,
M' aven un pauc plus enardir
D' enviar mon messatge,
Que ns porte nostras amistatz;
Que sai n' es faita la meitatz,
Mas de lai non tenc gatge;
Pero ja non er acabatz
Nuls fagz tro sia comensatz.

Qu' ieu ai vist comensada tor
D' una sola peira bastir,
E quad a pauc poiar aussor
Tro que la podia hom garnir;
Per qu' ieu prenc vassallatge
D' aitan, si vos m' o conselhatz,
Qu' el vers quant er ben acabatz
Trametrai el viatge,
Si trob qui lai lo m port viatz,
Ab que s deport e s don solatz.

E s' ieu ja vas emperador
Ni vas rei vauc, si m vol grazir
Tot aissi com al sieu traichor
Que no 'l sap ni no 'l pot gandir,
Ni mantener ostatge,
Loing en un dels estrans regnatz;
Qu' aissi serai justiziatz
E fis de gran damnatge,
Si 'l sieus gens cors blancs e prezatz
M' es estrans ni m' estai iratz.

E vos entendetz e veiatz
Que sabetz mon lengatge,
Quoras que fezes motz serratz,
S' eras no 'ls fatz ben esclairatz.


E soi m' en per so esforsatz
Qu' entendatz cals chansos eu fatz.

IV.

Rei glorios, verais lums e clardatz,
Dieu poderos, senher, si a vos platz,
Al mieu
compainh sias fizels ajuda,
Qu' ieu non lo vi pus la nueitz fo venguda,
Et ades sera l' alba.(”)

“Bel companhos, si dormetz o velhatz,

Non dormatz plus, qu' el jorn es apropchatz,

Qu' en Orien vey l' estela creguda
Qu' adutz lo jorn, qu' ieu l' ai ben conoguda,

Et ades sera l' alba.(”)

“Bel companhos, en chantan vos apel,
Non dormatz plus, qu' ieu aug chantar l' auzel
Que vai queren lo jorn per lo boscatge,
Et ai paor qu' el gilos vos assatge,
Et ades sera l' alba.(”)

“Bel companhos, issetz al fenestrel,
Et esgardatz las ensenhas del cel,
Conoiseretz si us sui fizels messatge;
Si non o faitz, vostres er lo dampnatge,
Et ades sera l' alba.(”)

"Bel companhos, pus mi parti de vos

Ieu non durmi ni m muec de ginolhos,

Ans preguei dieu lo filh santa Maria

Que us mi rendes per leial companhia,
Et ades sera l' alba.(”)

“Bel companhos, las! foras al peiros,
Me preiavatz qu' ieu no fos dormilhos,
Enans velhes tota nueg tro al dia;
Aras no us plai mos chans ni ma paria,
Et ades sera l' alba.”

“Bel dos companh, tan soy en ric sojorn

Qu' ieu no volgra mais fos alba ni jorn,

Car la genser que anc nasques de maire

Tenc et abras, per qu' ieu non prezi guaire

Lo fol gilos ni l' alba.”

//




Giraut de Bornelh, Girautz de Borneill, Giraud de Bornell, de Borneil o de Borneyll (Exideuil, Eissiduelh, Lemosín, Dordoña, 1138 – 1215) fue un trovador francés en lengua occitana, del cual se conservan alrededor de ochenta composiciones y cuatro partituras; un alba, cuarenta y seis cansós, una composición religiosa, dos cantos de cruzada, una pastorela, dos planhs, (planch) una romanza, dieciséis sirventeses, seis sirventés-cansós y tres tensós. Fue tan famoso que sus contemporáneos lo llamaron "maestro de trovadores", aunque esta denominación parece ser literal, porque también se dedicaba a la enseñanza.

Se conservan sobre este trovador una Vida y seis razós de distinta fiabilidad. Era "de baja condición, pero sabio hombre de letras y de ingenio natural... Su vida transcurría de tal suerte que durante todo el invierno estaba en la escuela y enseñaba letras, y todo el verano andaba por las cortes y llevaba consigo dos cantantes que cantaban sus canciones. Nunca quiso casarse, y todo lo que ganaba se lo daba a sus pobres padres, y a la iglesia de la villa donde nació, la cual iglesia tenía por nombre, y aún lo tiene, San Gervasio". Estudió en una abadía limosina y tras pasar por varias cortes occitanas se vinculó a la corte de Alfonso II de Aragón y acompañó al conde Adémar V a las Cruzadas entre 1188 y 1189. También estuvo algún tiempo en la corte del rey Alfonso VIII de Castilla, quien le hizo numerosos regalos ("un muy rico palafrén herrado, y muchas otras joyas, y todos los nobles de su corte le habían dado ricos presentes").​
Se retiró al Lemosín el 1192. Su prestigio fue tal que Dante Alighieri lo puso en su Purgatorio (XXVI, 120) como el segundo mejor trovador después de Arnaut Daniel, aunque en su De vulgari eloquentia (liber secundus, Gerardum de Bornello) lo pone entre los tres poetas provenzales más grandes: Giraut de Bornelh lo sería respecto a la poesía más alta, cuyo tema es la virtud, Arnaut Daniel en cuanto a la lírica amorosa y Bertrand de Born en la poesía marcial.

También fue protegido por Ricardo Corazón de León en la tercera cruzada, por el príncipe Bohemundo III de Antioquía, en cuya corte estuvo un invierno, y por el rey Pedro II de Aragón; tuvo también su parte de mala suerte: aunque se dice que Sancho el Fuerte de Navarra lo hizo desvalijar a su regreso de Castilla ("lo hizo robar y le quitó todo el arnés y tomó para sí el palafrén herrado, y la otra parte del botín dejó para aquéllos que le habían robado", cuenta una razó) en realidad el robo fue cometido por un noble navarro; y su señor feudal, el vizconde de Limoges Guido IV, tomó y saqueó el castillo de su natal Exideuil en 1211.

Empezó siendo partidario del trobar clus por influjo de Arnaut Daniel, pero luego abandonó este oscuro estilo por el trobar leu más simple y melódico; sobre estos dos estilos debatió en verso con Raimbaut d'Aurenga.​ Sus numerosas composiciones abarcan distintos géneros; la lírica amorosa está en su mayor parte dedicada a Alamanda d'Estanc. Se cita como su obra maestra en esta lírica amorosa una deliciosa e inspirada alba, en la que supo hermanar hábilmente la poesía popular con las refinadas formas literarias cortesanas; en algunos sirventeses lamenta la decadencia de las reglas de la caballería y de la poesía; también escribió diálogos amatorios, pastorelas y una elegía fúnebre o planto / planh, inspirado por la muerte de su amigo Ignaure de Pena Vermelha. Sólo han sobrevivido cuatro de sus melodías.
La albada Reis glorios es una de les más famosas y excepcionalmente bella.

http://www.mcnbiografias.com/app-bio/do/show?key=giraut-de-bornelh

https://trobadors.iec.cat/veure_observacions.asp?id_estudi=33&codi=242,026

https://hispanamusica.wordpress.com/giraut-de-bornelh-1138-1215/

http://www.trobar.org/troubadours/giraut_de_bornelh/

https://trobadors.iec.cat/autors_obres_d.asp?autor=Giraut%20de%20Bornelh

http://www.bibliotecagonzalodeberceo.com/berceo/sanchezjimenez/tesis.pdf

Roig Torres, María Elena (2015). «Trovadores occitanos en Navarra, Navarra en los trovadores occitanos (1134-1234)». Tesis doctoral (Universidad de Barcelona). 

http://hdl.handle.net/10803/393890

https://en.wikipedia.org/wiki/Giraut_de_Bornelh

About ninety of Giraut's poems and four of his melodies survive; these were held in high esteem in the 13th century: Petrarch called him "master of the troubadours", while Dante, who preferred Arnaut Daniel, mentions that many considered him superior. Notable pieces include:

S'anc jorn aqui joi e solaz, a planh about the death of Raimbaut d'Aurenga.

Ara·m platz, Giraut de Borneill, a tenso with Raimbaut d'Aurenga discussing trobar clus versus trobar leu.

Be me plairia, senh'en reis, a tenso with king Alfons II of Aragon
Giraut contributes to the poetical debate as to whether a lady is dishonoured by taking a lover who is richer than herself. This debate was begun by Guilhem de Saint-Leidier, taken up by Azalais de Porcairagues and Raimbaut d'Aurenga, and continued in a partimen between Dalfi d'Alvernha and Perdigon.

Reis glorios (glorious king), a well-known alba.

Sharman, Ruth V. (1989). The Cansos and Sirventes of the Troubadour Giraut de Borneil. Cambridge: Cambridge University Press. ISBN 0-521-25635-6.

martes, 5 de octubre de 2021

Glosario, Ramon Lull, P.

P.


PACIENTAMENT. adv. Con paciencia. (pacientemente)

PACIFICANT. v. gerundio de "pacificar”. Apaciguando, pacificando.

PACIFICAR. v. modo inf. Pacificar, apaciguar.

PAGAMENT. sust. c. Satisfacción, paga, el acto de pagar.

PAGUÁ. sust. c. Pagano, infiel. (en textos antiguos también paguar : pagar; pagua : paga)

PAHOR, sust. c. Miedo. (por, temor; pavor)

PAIMENT. sust. c. Pavimento.

PALAU. sust. c. Palacio.

PALES. adj. Evidente, manifiesto, conocido, abierto, público. (palés)

PALPAR. v. modo inf. Palpar, tocar. (paupar, paupá)

PANÓ. sust. c. Pendón.

PAOR. sust. c. Pavor, miedo, temor.

PAR. v. Parece. - Qu' ens par: que nos parece.
PAR. adj. Igual, parecido, semejante.

PARADIS. V. PARAIS.

PARAIS. sust. c. Paraíso.

PARAYS. V. PARAIS.

PARENT. sust. c. Padre, pariente.

PARER. sust. c. Parecer.

PARER. v. modo inf. Aparecer.

PARIA. v. Parecería. (pareixeríe)

PARLAMENT. sust. c. Conversación, el acto de hablar. (parlamento)

PARLATSME. Hablaisme, habladme. (me habláis)

PARLATURA. V. PARLAMENT.

PARLE. v. Hablo. (jo parle, parl‘, jo xerr‘, xerro, xarro mallorquí, yo parlo chapurriau)

PARLÉS. v. Hablase. (si yo parlara, parlares, parlare, parlarem, parlareu, parlaren)

PARLETS. v. Habláis.
PARRÁ. v. Parecerá, aparecerá. (pareixerá)

PARRIA. v. Parecería. (pareixeríe)

PARTECH. v. Partió.

PARTENSA. sust. c. Partida.

PARTESCAM. Parlamos, dividamos, repartamos.

PARTICIPAMENT. sust. c. Participación.

PARTIR. v. modo inf. Separar, dividir, partir, compartir.

PARTÍS. v. Partióse, separóse, dividióse. (se partió, separó, dividió)

PARTIT. part. pas. de "partir”. Partido, dividido, separado.

PARTRÁ. v. Partirá, separará.

PARTRAY. v. Partiré. - Como recíproco, me iré.

PARVENT. sust. c. Apariencia, indicio, modo, semejanza, manera.

PAS. sust. c. Paso, trance. - De pas en pas: paso a paso.

PAS. Partícula negativa. No. (no ho sé pas : no lo sé; en francés y catalán aún se usa)
PASCHA. sust. c. Pascua.

PASCIENCIA. sust. c. Paciencia.

PASCIENT. adj. Paciente.

PASEJATS. V. PESSEJATS.

PASSIÓ. sust. c. pasión.

PATERNITAT. sust. c. Paternidad.

PATI, sust. c. Pacto. - también significa país.

PATRIMONAT. sust. c. Patrimonio. (patrimoni)

PAUBRE. sust. c. Pobre.

PAUBREMENT. adv. Pobremente.

PAUC, PAUCA. adv. Poco, poca.

PAUC, PAUCA. adj. Pequeño, pequeña. - Algunas veces significa falta de alguna cosa.

Pauc de sen: falto de entendimiento.

PAUCH. V. PAUC.

PAUPERTAT. sust. c. Pobreza. (pauperitas; pobrea; pobresa)

PAUSA. v. Pone, coloca. (posa; au → o, posar; poner)

PAUSÁ. V. Puso. (posá)

PAUSAMENT. sust. c. Reposo, descanso, recreo, holgura. (reposament; pausa)

PAUSANT. v. gerundio de "pausar”. Poniendo.

PAUSAR. v. modo inf. Poner, colocar. Úsase también como recíproco. (pausarse)
PAUSÁS. v. Pusiese. (posás)

PAUSAT, PAUSADA. part. pas. de "pausar". Puesto, puesta, colocado, colocada.

PAXIMENT. sust. c. Pasto, alimento.

PAYRE. sust. c. Padre.

PAYRIA. V. Sufriría, consentiría.

PECCADOR. sust. c. Pecador.

PECCAN. V. PECCANT.

PECCANT. v. gerundio de "peccar". Pecando.

PECCAREN. v. Pecaron.

PECCAT. sust. c. Pecado.

PECH. adj. Necio, estúpido, simple, inocente, bobo.

PEGEA. sust. c. Estupidez, necedad, falta. (de pech, palabra anterior)

PE ‘L. Por el.

PELEC. sust. c. Piélago.

PELEGRÍ. sust. c. Peregrino. - Como adjetivo equivale a pasajero.

PELÓS. adj. Velloso. (peludo; pelut) - En sentido figurado equivale a miserable.

PE ‘LS. Por los. (pe‘ls pels : por los pelos)

PENDIA. V. Pendía, colgaba.

PENDR' EXEMPLAR. Tomar ejemplo. (PENDRE, PENDRA : prender : tomar)

PENDRA. v. modo inf. Tomar, recibir.

PENDR‘ EL. Tomar el. (pendre lo)

PENDR‘ ELS. Tomar los. (pendre los)

PENDRER. V. PENDRA.

PENDUT. part. pas. de "pendrer". Colgado.

PENEDEN. V. PENEDENT.

PENEDENT. v. gerundio de “penedir”. Arrepintiendo.

PENEDENT. part. a. El que se arrepiente.

PENEDENT. adj. Arrepentido. (Penedés : Penitensis)

PENEDÍ. V. Arrepintió.

PENEDIMENT. sust. c. Arrepentimiento.

PENEDENTME. Arrepintiéndome.

PENEDIR. v. modo inf. Arrepentir. Usado como sust. c. Arrepentimiento.

PENEDIRMIA. Me arrepentiría.

PENEDÍS. v. Arrepintióse. (se arrepintió)

PENET. v. Arrepiento, arrepiente. Úsase como recíproco. - Es penet: se arrepiente.

PENETS. v. Arrepientes.

PENETSE. Arrepiéntese.

PENRÁS. v. Tomarás.

PENRIA. v. Tomaría.

PENS. sust. c. Pensamiento.

PENSA. V. PENS.

PENSAN. v. gerundio de "pensar". Pensando. (pensant)

PENSATS. v. Pensáis, pensad.

PENSETS. v. Pensad.

PEQUÍ. v. Pequé.

PERA. sust. c. Piedra y también pera. (peyra, pedra)

PER ÇO. Porque, para que, por esto.

PERDENT. part. a. de "perdre". El que pierde.

PERDENT. v. gerundio de "perdre”. Perdiendo.

PERDERA. V. Perdiera. (si yo perguera la vida...)

PERDERETS. v. Perdiereis. (perdierais)

PERDETS. v. Perdéis, perdáis.

PERDIMENT. sust. c. Perdición, pérdida.
PERDONADOR. sust. c. El que perdona.

PERDONAMENT. sust. c. Perdón, el acto de perdonar.

PERDONÁN. v. gerundio de "perdonar". Perdonando. (perdonant)

PERDONANÇA. V. PERDONAMENT.

PERDONATS. v. Perdonad, perdonáis.

PERDONETS. v. Perdonéis.

PERDONENS. v. Perdónanos.

PERDÓS. sust. c. Perdón, perdones. - Deman perdós : pido perdón.

PERDRÁ. V. Perderá.

PERDRE. V. PERDRER.

PERDRELA. Perderla. (pérdrela, pédrela)

PERDRER. v. modo inf. Perder. (perdre, pedre)

PERDRETS. v. Perderéis.

PERDRIA. v. Perdería.

PERFAYT. adj. Perfecto.

PERIL. sust. c. Peligro. (perill, peryl)

PERILANS sust. c. pl. Los que peligran o están en peligro. (perillans, perilláns; perillán también es una persona traviesa, que conlleva algún peligro, gamberro, etc.)

PERILOSA. adj. term. fem. Peligrosa. (perillosa, perilloses)

PERIR. v. modo inf. Perecer.

PERJUR. sust. c. Perjuro.

PERJURAR. v. modo inf. Perjurar.

PERPETUAL. adj. Perpetuo, perpetua.

PERPETUALMENT. adv. Perpetuamente.

PERPETUAR. v. modo inf. Perpetuar.

PERPETUAT, PERPETUADA. part. pas. de "perpetuar”. Perpetuado, perpetuada.

PERPUNT. sust. c. Perpunte.

PERQU‘. V. PERQUE.

PERQUE. adv. Porque.

PERQUE ‘L. Porque el, porque le, porque lo.

PERQU‘ EL. V. PERQUE 'L.
PERQUE ‘LS. Porque los, porque les.

PERQUE ‘M. Porque me.
PERQU‘ EM. V. PERQUE ‘M.

PERQUE ‘N. Porque (de ello).
PERQUE ‘NS. Porque nos.

PERQUE ‘S. Porque se, porque es.

PERQU‘ ES. V. PERQUE 'S.

PERQUE ‘T. Porque te.

PERQU‘ EU. Porque yo.

PERQUʻ EUS. Porque os.

PERSEITAT. sust. c. Nombre con que se denota la calidad que tiene Dios de existir o de ser por sí mismo.

PERSEVERA. v. Persevera.

PERSEVERANÇA, sust. c. Perseverancia.

PERSEVERANT. adj. Perseverante.

PERSEVERAR. v. modo inf. Perseverar.

PERSÓ. Por esto, porque, puesto que. (per ço)

PERSONALITAT. sust. c. Personalidad.

PERSONAT. part. pas. de "personar". Apersonado.

PERSONAT. sust. c. Persona. - Un personat: una persona.

PERTAL. A fin de, por tal. (per tal)

PERTANY. v. Pertenece, corresponde. (tany, tayn)

PERTANYER. v. Pertenecer.

PERTAYN. V. PERTANY.

PERTES. Variante de PARTS. Partes.

PERTÍ. v. Partió, separó, dividió.

PERTIT. part. pas. de "pertir". Dividido, repartido, separado, partido. (partit)

PERVERTEIX. v. Pervierte. (pervertix)

PERYLOS. adj. Peligroso.

PERYLL, sust. c. Peligro.

PESAMENT. sust. c. Peso.

PESANT. adj. Pesado, penoso.

PESSEJATS. part. pas. pl. de "pessejar". Rotos, hechos trizas (piezas), mutilados.

PETIT. adj. y adv. Pequeño, poco. - Aujats un petit: escuchad un poco.

PEX. sust. c. Pez.

PEXÓ. Diminutivo de PEX. (peixet; pececito, pececico, pececillo)

PEYL. sust. c. Piel, pellejo.

PEYRA. sust. c. Piedra, losa.

PEYTANÍ. sust. c. Cosa insignificante, cosa de poco valor. - No val un peytaní: no vale un bledo.

PHILOSOFAR. v. modo inf. Filosofar.

PHILOSOFIA. sust. c. Filosofía.

PHILOSOPH. sust. c. Filósofo. - Li philosoph: los filósofos.

PHLOCH. sust. c. Palabra cuya significación desconocemos. - Quizás tenga alguna analogía con el vocablo francés FLEAU. Azote, plaga, castigo.

(Donar de mayll lo phloch que fóu digut;)

PIA. adj. Pía, piadosa.

PIETANÇA. V. PIETAT.

PIETAT, sust. c. Piedad, conmiseración, misericordia.

PIGRE. adj. Perezoso, negligente, tardío.

PIJOR. adj. Peor. (pitjor; pichó, pichor)

PIMENT. sust. c. Pimienta y también cierta bebida compuesta de miel y especias.

PITJOR. V. PIJOR.

PLAC. V. PLACH.

PLACH. v. Plugo.

PLACIA. v. Plazca.

PLACIATZ. v. Plázcaos.

PLACIAUS. V. PLACIATZ.

PLAEN. v. Placen.

PLAENT. adj. Agradable

PLAHEN. v. Placen, agradan.

PLAER. sust. c. Placer.

PLAHENT. V. PLAENT.

PLAHIA. v. Placía.

PLANCH. v. Plaño, lamento, suspiro. (planct, plant)

PLANEA. sust. c. Llanura. (planura; en Beceite, la planeta, con su cueva)

PLANGE. v. Plaña, lamente, suspire.

PLANT. sust. c. Llanto. (PLANCH : Plaño, lamento, suspiro)

PLANY. v. Plañe, lamenta, suspira.

PLANYENT. v. gerundio de “planyer". Plañendo, lamentando, suspirando.

PLANYERETS. v. Plañiréis, lamentaréis, suspiraréis.

PLANYERIA. v. Plañiría, lamentaría,

PLASCUT. part. pas. de "plaer". Placido.

PLASENT. adj. Agradable.
PLASENTA. sust. c. Complacencia, placer, amabilidad.
PLASER. sust. c. Placer.

PLASIA. v. Plazca.
PLASIAUS. v. Plázcaos, os plazca.
PLATS. V. PLATZ.

PLATZ. v. Place.

PLAU. v. Place. (si us plau : si os place : por favor)

PLAURS. sust. c. pl. Lloros. (plors)

PLAY. v. Place.

PLAYA. v. Plazca.

PLAYA ‘US. Plázcaos.

PLAYNIA. V. Plañía.

PLAYRÁ. v. Placerá.

PLEGAT. part. pas. de “plegar". Unido, junto. (tots plegats)

PLEGUADA. adj. term. fem. Unida, junta.

PLES. adj. Lleno y alguna vez harto. (ple; plle a La Llitera; pleno : lleno)

PLOR, PLORS. sust. c. Lloro, lloros. Li plor: los lloros.

PLORAMENT. sust. c. Lloro, aflicción.

PLORAN. v. gerundio de "plorar". Llorando. (plorant)

PLORANTMENT. V. PLORAN.

PLORARS. sust. c. pl. Lloros. (ploreres, plors, plos)

PLORATS. part. pas. pl. de "plorar". Llorados.

PLORATS. v. Lloráis, llorad.

PLORE. v. Llore.

PLORET. v. Lloró.

PLORETS. v. Lloréis.

PLUJA. sust. c. Lluvia. (pluviómetro : mide la lluvia, pluvio, pluvia)

PLURALITAT. sust. c. Pluralidad.

PLUS. adv. Más. (Non plus ultra; latín, francés)

POBBLE. sust. c. Pueblo. (en algunos sitios se pronuncia “popla”; populum, populatio)

POBREA. sust. c. Pobreza. (pobresa)

POCH. v. Pudo.

POCH. adj. Pequeño. (poc, pòc, póc : poco : pauc)

PODETS. v. Podéis. (podeu, podéu)

POGRA. v. Pudiera. (puguera)

POGRAS. v. Pudieras. (pugueres)

POGRE. v. Pudiera. (puguere)

POGREN. v. Pudieran. (pugueren)

POGRES. v. Pudieras, pudieres. (pugueres)

POGR‘ ESSER. Pudiera ser.

POGR‘ HAVER. Pudiera haber, pudiera tener.

POGUERA. v. Pudiera. (puguera)

POGUÍ. v. Pude. (vach pugué en chapurriau)

POINT. sust. c. Punto. (punt)

PONIMENTS. sust. c. pl. Castigos. (de punir; punitio)

POQUEA. sust. c. Poquedad.

PORÁM. v. Me podrá. (porá ‘m)

PORAT. Te podrá. (porá ‘t)

PORATS, v. Podrás.

PORAY. v. Podré. (este ay final : é : poré)

PORETS. v. podéis, podréis.

PORETZ. V. PORETS.

PORIAUS. v. Os podría.

PORIE ‘US. V. PORIAUS.

PORREY. v. Quizás equivalga a podrá.

PORRIU. v. Tal vez equivalga a podéis; sin embargo de que estando este verbo en la segunda persona del plural de presente de indicativo correspondía naturalmente, usar la palabra PORETS o PORETZ. (vatros, vosaltres podríeu)

PORT. v. Lleve, llevo; traigo, traiga y alguna vez tenga.

PORT. sust. c. Puerto.

PORTA. v. Trae y alguna vez tiene. - De tot home quit porta amor: del hombre que te tiene amor. (también puerta)

PORTAR. v. modo inf. Llevar, traer, tener, sobrellevar, trasportar, reportar, conducir.

PORTATZME. Llevadme, conducidme. (portaume, porteume)

PORTECH. v. Llevó.

PORTEYL. sust. c. Portillo. (Lo portell de La PortelladaMatarraña)

POSAMENT. sust. c. Postura.

POSCH. v. Pudo. (ell - ella va pugué)

PÓSES. v. Póngase.

PÓSLO. Póngalo.

POSQUÉS. v. Pudiese.

POSSEEX. v. Posee.

POSSESSIÓS. sust. c. pl. Bienes, haciendas. (En Mallorca se llama así a la finca con masía, mas, masada, casa de pagés, possessió)

POSSIBILITAT. sust. c. Posibilidad.

POSSIBOL. adj. Posible. (en inglés, possible, pronunciado “póssibol”)

POSTAT. sust. c. Potestad.

POSTRE. v. Postro. (jo me postre, jo em postre, eu me postre, yo me postro)

PÓTLA. Puede la. (la pòt : la puede)

PÒTLO. Le puede, lo puede. (lo pòt)

PÒTNE. Puede (de ello). - Pótne tot hom haver: puede (de ello) el hombre tener.

POTSNE. v. Puedes (de ello). (ne pòts, en pòts)

PREÁM. v. Apreciamos, estimamos, valoramos. (preuam, preuem; preu : precio, aprecio)

PREAT. part. pas. de "prear”. Apreciado, estimado, valorado. (preuat)

PRECADORS. sust. c. pl. Los que ruegan. (rogar : pregar : plegarias)

PRECH. v. Ruego.

PRECHVOS. v. Ruégoos.

PREDESTINAT. part. pas. de "predestinar". Predestinado.

PREDICAMENT. sust. Predicamento.

PREDICAT. sust. c. Predicado.

PREGA. v. Ruega.

PREGADOR. sust. c. El que ruega.

PREGAN. v. gerundio de “pregar". Rogando. (pregant)

PREGATS. v. Rogad, rogáis.

PREGON. v. Rueguen.

PREGON. adj. Profundo.

PREGONTATS, sust. c. pl. Profundidades.

PREGUÁ. v. Rogó. - Preguá ‘l: le rogó.

PREGUE. v. Ruegue.

PREGUEMLO. Roguémosle. (roguemos al señor : preguem al señor, senyor)

PREGUEN. v. Ruegan, rueguen.

PREGUERAS. sust. c. pl. Plegarias, preces, ruegos.

PREICAR. V. modo inf. Predicar, publicar, anunciar.

PRELAT. sust. c. Prelado.

PREN. v. Toma, prende, aprisiona, acepta, recibe, se hace dueño.

PRENAS v. Tomes, prendas, aprisiones, aceptes, recibas.

PRENEM. v. Tomamos, prendamos, aprisionemos, aceptemos.

PRENENT. v. gerundio de "prener". Tomando, prendiendo, aprisionando, aceptando, recibiendo.

PRENER. v. modo inf. Tomar, aceptar, admitir.

PRENETS. v. Tomad, admitid, prended, aceptad.

PRENGALO. Tómelo.

PRENGAMNE. Tomemos (de ello o de alguna cosa).

PRENGAUS. v. Os tome.

PRENGUET. v. Tómate.

PREPAUS. sust. c. Propósito.

PREPAUS. v. Propongo.

PRES. v. Tomó, admitió, aceptó.

PRES, PRESA. part. pas. de "pendrer". Tomado, tomada; preso, presa; aprisionado, aprisionada; admitido, admitida.

PRES. adv. Junto, próximo, cerca.

PRES. sust. c. Prisionero.

PRESA. v. Ruega, aprecia.

PRESAR. v. modo inf. Apreciar, estimar, valorar, tener precio.

PRESAT. part. pas. de "presar". Apreciado, estimado, valorado.

PRESEM. v. Tomemos, aprisionemos.

PRESENTECH. v. Presentó, presentóse (se presentó).

PRESEREN. v. Tomaron.

PRESÉS. v. Apreciase, estimase, valorase.

PRESETZLA. Tomadla. (preneula)

PRESICADOR. sust. c. Predicador.

PRESICADORS. sust. c. pl. Predicadores, orden de predicadores.

PRESICAR. v. modo inf. Predicar, publicar, anunciar.

PRESICH. adj. Preciso. (precís; pressís)

PRESÓ. sust. c. Cárcel, prisión. (donde estás preso)

PRESTAR. v. modo inf. Prestar.

PRESUMPCIÓ, sust. c. Presunción.

PRESURA. sust. c. Priesa (prisa), premura.

PRETS. sust. c. pl. Preces.

PREYCA. V. Predica.

PREYCADORS. V. PRESICADORS.

PREYCAMENT. sust. c. Predicación, el acto de predicar.

PREYCAN. V. PREYCANT.

PREYCANT. v. gerundio de “preycar”. Predicando.

PREYCAR. v. modo inf. Predicar.

PREYCAT. part. pas. de "preycar". Predicado.

PREYCAVEN. v. Predicaban.

PREYERETS. v. Rogaréis.

PREYON. v. Ruegan, aprecian. - Como adjetivo V. PREGON.

PREYQUEN. v. Prediquen.

PRIMERS. Nombre numeral Primeros. (pronunciado primés en muchos sitios)

PRIN. v. Toma. (pren)

PRINCEP. sust. c. Príncipe. (No siempre es el hijo del rey, el principal de algo, el principal de los condes, era princep. Al casarse el princep de los condes, el conde de Barcelona - Barchinona, Barçelona, Barçilona, Barcino - Ramón Berenguer IV, con la reina Petronila de Aragón, hija del rey de Aragón, Ramiro II o Ranimiro, fue Princeps Aragonum.)
(SENYORS princeps, duchs e marques!)

PRIORITAT. sust. c. Prioridad.

PRIS. v. Tomé.

PRIVAR. v. modo inf. Privar, ocultar.

PRIVAT. adj. Privado, ocultado.

PRO. adv. Mucho, bastante (prou). - No' m val pauch ni pro: no me basta poco ni mucho.

PRO. adj. Noble. (hom de pro, pro hom, prohombre, prohombres, hombre de pro)

PROCURACIÓ, sust. c. Procuración.

PROCURAMENT. V. PROCURACIÓ.

PROCURARETS. v. Procuraréis.

PROCURATS. v. Procuráis.

PROCURATSME. Procuradme, procuraisme. (procuraume, procureume)

PROCURÉS. v. Procurase.

PROCURETS. v. Procuréis.

PRODUCT. sust. c. Producto.

PRODUENT. v. gerundio de "produir". Produciendo.

PRODUENT. part. a. de "produir". El que produce.

PRODUÍ. v. Produjo.

PRODUIMENT. sust. c. Producción.

PRODUIR. v. modo inf. Producir.

PRODUITS. v. Producís.

PRODUR. V. PRODUIR.

PRODUT. part. pas. de "produir”. Producido.

PRODUT. sust. c. Producto.

PRODÚU. v. Produce.

PROFECIÓ. sust. c. Profecía.

PROFERIDAS. part. pas. de “proferir”. term. fem. Proferidas, dichas.

PROFITAMENT. sust. c. Provecho, aprovechamiento.

PROHEA. sust. c. Proeza.

PROHENSA. sust. p. Provenza. (Provença, Provençe, Provence; Provintia; Provençal)

PROHISME. sust. c. Prójimo.

PROLIXITAT. sust. c. Prolijidad.

PROMETETS. v. Prometéis.

PROMETÍ. v. Prometí.

PROMISIÓ. sust. c. Promesa.

PROMPTE. adj. Pronto. (pronunciado ahora pronte, como tempus : temps : tems)

PROPHETES. sust. c. pl. Profetas.

PROPIETAT. sust. c. Propiedad.

PROPORCIONITAT. sust. c. Proporción.

PROPOSAMENT. sust. c. Propósito.

PROPRI, PROPRIA. adj. Propio, propia. (pronunciado muchas veces propi)

PROPRIAMENT. adv. Propiamente. (propiament, propiamén)

PROPRIETAT. V. PROPIETAT.

PRÓS. adj. Noble. (ver PRO)

PROSPERITAT. sust. c. Prosperidad.

PROU. sust. с. Bastante. (ya ne tinc prou de tant catalaniste!)

PROVACIÓ. sust. c. Prueba.

PSALMS. sust. c. Salmos. (psalm : salmo; la ps : s : salm, com psiquiatra : siquiatra)

PUBBLICH. adj. Público. (públic)

PUCHA. v. Pueda. (puga; en La Fresneda o Valjunquera aún se dice puchá, yo pucho etc)

PUCHAS. v. Puedas. (pugues)

PUDENT. adj. Hediondo, fétido. (pudenta : hedionda, fétida, maloliente, com la putput)

PUDOR. sust. c. Hedor. (mal olor, olor nauseabundo, etc; pudina, corrompina)

PUDRIMENT. sust. c. Podredumbre, el acto de pudrirse alguna cosa.

PUDRIRÀ. v. Podrirá.

PUDRIT. part. pas. de "pudrir”. Podrido. (podrit; se aplica a alguien muy cansino, que put y corrom, como el catalanista aragonés Carlos Rallo Badet, de Calaceite, Calaseit)

PUELLA, sust. c. joven, doncella, virgen. (pubilla; pupila)

PUGUT. part. pas. de "poder". Podido. (pogut)

PUIG. v. Suba. (pueyo, pui, puch : podium; que yo puja : puig)

PUIGS. V. PUIS.

PUIS. adv. Pues, después.

PUIX. V. PUIS.

PUIX. v. Puedo. (puc)

PUIXCA. v. Pueda.

PUJAMENT. sust. c. Ascensión, el acto de subir, o de ascender.

PUJARAY. v. Subiré. (pujaré)

PUJETS. v. Subáis.

PUNCELLA. sust. c. Capullo, doncella, virgen. (PUELLA)

PUNEIX. v. Castiga.

PUNÍ. v. Castigó.

PUNIMENT. sust. c. Castigo. (cástic)

PUNIR. v. modo inf. Castigar.

PUNIT. part. pas. de "punir”. Castigado.

PUNYENT. adj. Punzante.

PUNYLÓ. v. Aguíjalo, púnzalo. (pínchalo, lo pincha, lo aguija, lo punza)

PUNYMENT. V. PUNIMENT.

PUNYREN. v. Lanzaron, dirigieron, aguijaron.

PUNYT. V. PUNIT.

PURIA. v. Podría.

PURIA 'L. Podría el. (lo podría)

PURITAT. sust. c. Pureza.

PUS. adv. Mas, pues.

PUSCA. v. Pueda. (puga; puxca)

PUSCATS, v. Podáis. (pugáu, pugueu o puguéu)

PUSCATZ. V. PUSCATS.

PUSCH. v. Puedo. (yo puc)

PUSCHA. v. Pueda. (puga)

PUSCHAM. v. Podamos.

PUSCHAN. v. Puedan.

PUS QUE. Puesto que.

PUSQUEN. Puedan.

PUSQUES. v. Puedas.

PUT. v. Hiede. (de hedor, tiene mal olor; como el pájaro putput, poput, abubilla)

PUTREFACCIÓ. sust. c. Putrefacción.

PUX. adv. Después.

PUX. v. Puedo.

PUXA. v. Pueda.

PUXAS. v. Puedas.

PUYN. v. Punza, aguija. (pincha)

PUYS. V. PUIS.