Mostrando entradas con la etiqueta conoissia. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta conoissia. Mostrar todas las entradas

viernes, 6 de octubre de 2023

Gavaudan le Vieux. Gavaudas.

Gavaudan le Vieux.


I.

L' autre dia per un mati
Trespassava per un simmelh,
E vi dejos un albespi,
Encontra 'l prim rai del solelh,
Una toza que m ressemblet
Silh cui ieu vezer solia;
E destolgui m de la via
Vas lieys rizen, me saludet.

Totz jauzions, de mon rossi
Dessendey jos sobr' el gravelh;
E pres me pel ponh, josta si
Assec me a l' ombra d' un telh;
Et anc novas no m demandet:
No sai si me conoissia;
Ilh,
oc: per que us o mentria,

Qu' els huelhs e la boca m baizet.


Per pauc de joy no m' endurmi,
Quan mi toqueron siey cabelh.
“Bella, fi m' ieu, cum etz aissi!
D' ombre dieus crei que m' o parelh.”

“Senher,
oc, quar nos ajustet;
Qu' al re no vuelh ni queria,
E si us platz a mi plairia
So don hom pus me castiet.”

“Amiga, segon qu' ieu devi,
Tort n' ey, si jamais m' en querelh;
Pus tan privada etz de mi,
Dir vos ey mon privat cosselh:
Amors m' a tout so que m donet
Selha que mout m' abellia;
Ar no sey vas on se sia,
Per qu' anc res pueis no m conortet.”

“Senher, tan sui d' aquest lati,
Per que la nuech cossir e velh;
Anc pueis pus de vos me parti,
Li mey huelh no preiron sonelh.
Mal o fey qui tan vos lonhet,
E res sos faitz non l' enbuia,
Que la vostra companhia
Estara mielhs qu' anc non estet.”

“Amiga, per bon endesti
Crey que m det dieus aquest parelh
Joy de cambra en pastori,
Que m' es dous, don me meravelh;
Et ancmais tan be no ns anet
Vostra merce e la mia;
Yssit em d' autra baylia,
Et amors en mi no s pecquet.”
“Senher, Na Eva trespasset
Los mendamens que tenia,
E qui de vos me castia
Aitan se muza en bavet.”

II.

Crezens, fis, verays et entiers
Fui vas mi dons tos temps senhor,
Et ilh portava m tan d' onor,
Qu' anc un jorn son joy no m' estrais;
Desaventur' aras lo m trais
Que sap tot lo mon escarnir.
Falsa mortz, que ns a faitz partir
Mi e mi dons, dieus lieys ampar!

Mielhs fora qu' ieu muris primiers
Que ses joy viure ab dolor;
Que perdud ay la bellazor
Dona, qu' anc fos ni er jamais;
Per qu' ay ira, dols e pantais.
Mortz, cum pogues mi dons aussir!
Que totz lo mons degra jauzir
Sas beutatz, e 'l joys remirar.
Dona, per vos mos deziriers
M' aportava de joy sabor,
Ara no m val joi ni m soccor;
Qu' ira m met al cor tan gran fais,
Quan suy en pes cazer mi lais,
E no m puesc nafrar ni delir;
Dona, mais volgr' ab vos murir
Ab joi, qu' ab ira forsenar.

Tant estranhs es mos cossiriers,
Nuech e jorn planc, sospir e plor,
Caitius, desheretatz d' amor,
Ses joy, dolens que d' ira m pais;
E par ben al front et al cais:
Jove saur vielh encanezir,
Cazer, levar e tressalhir,
Me fai ira vius mortz anar.

Jamais no serai prezentiers,
Que perdut ey pretz e valor;
Estar ses joy a deshonor!
Ja d' ombre dieus viure no m lais:
Quec jorn afenisc et abais,
Qu' ira no m pot del cor yssir;
Quan pes de joy per esbaudir,
Tot lo sen pert e m desampar.


Totz autres joys m' es encombriers,

Tant ai lo cor plen de tristor;
Perdud ai vergonha e paor,
Ybres auras vau ybriais;
Ja dieus no m do per qu' ieu engrais,
Ni m lais mais ad amor servir;
Mais vuelh mon cor pessan blezir:
Tos temps serai tortres ses par.

Domna, grans joys, grans alegriers
Vos met' al renc del cel aussor,
Ab los angels que fan lauzor,
Aissi cum sanhs Johans retrais;
Qu' anc fals lauzengiers brus ni sais
Non poc un sol de vos mal dir;
Ni eu no sabria issernir
Los vostres bos aibs ni comtar.

Jehus vos fassa 'l sieu servir
El cel clar paradis remplir,
Entre las verjes coronar.

Quar Gavaudas no pot fenir
Lo planch, ni 'l dol qu' el fa martir,
Jamais res no 'l pot conortar.

//

Gavaudun

Gavaudan le Vieux est un troubadour qui fut connu entre 1195 et 1215 par une dizaine de pièces lyriques en occitan.

On ne sait pas grand-chose de lui, sinon qu'il était originaire du bourg de Gavaudun, ou du comté de Gévaudan qui dépendait des comtes de Provence.

Malgré le peu de textes qui restent, on reconnaît en lui des thèmes assez variés, moraux et politiques, des chansons pieuses, des pastourelles et une complainte pour la mort de sa dame.

Gavaudan cultive un style hermétique empreint d'orgueil, il se complaît dans la difficulté avec une attitude ironique.

Son texte le plus connu est:

La cansó de la crotzada.

Senhor, per los nostres peccatz
--

L'autre dia, per un mati

Crezens, fins, verays e entiers


https://m.youtube.com/watch?v=jrMKj6tD6u4

http://www.trobar.org/troubadours/gavaudan/

https://www.religionenlibertad.com/blog/17185/cancion-cruzada-basada-en-el-llamado-de-givaudan-a-los-principes.html

https://anotacionesdepensamientoycritica.blogspot.com/2011/08/cancion-cruzada-basada-en-el-llamado-de.html