Mostrando las entradas para la consulta Blacatz ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta Blacatz ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

lunes, 9 de octubre de 2023

Blacas. Blacatz,

Blacas.

Blacas. Blacatz, 1165-1237



Lo belh dous temps mi platz
E la gaya sazos
E 'l chans dels auzellos;
E s' ieu fos tant amatz
Com sui enamoratz,
Fera gran cortezia
Ma bella douss' amia;
E pus nulh be no m fai,
Las! e doncx que farai?
Tant atendrai aman
Tro morrai merceyan,
Pus ilh vol qu' aissi sia.

Aissi m suy autreyatz
Ab leial cor a vos,
Bella dompna e pros,
Que nulh autre solatz
Ni autr' amor no m platz
Ni autra drudaria,
Ni mos cors no s cambia;
Per vos, domna, morrai:
Quar me trobatz verai,
Vos en prendetz lo dan;
E non es benestan
Qu' hom eys los sieus aucia.

Dompna, vostra beutatz,
E las bellas faissos,
E 'l belh huelh amoros,
E 'l gen cors ben tallatz
Don sui empreyzonatz,
De vostr' amor que m lia,
Si be 'l truep ab fadia,
Ja de vos no m partrai;
Que maior honor ai
Sol en vostre deman,
Que s' autra m des bayzan
Tot quant de vos volria.

Be m tengra per honratz
E per aventuros,
S' aprop cent braus respos
En fos d' un joy paguatz:
Ai! domna, umilitatz
E merces no m valria;
Mes m' avetz en tal via
Don no m desviarai,
Que mos fis cors s' atrai
A vostra beutat gran
Que m fai sufrir l' afan,
Em destrenh nueg e dia.

Si per sufrir en patz
Mais d' autra res qu' anc fos,
Ni per far voluntos
Las vostras voluntatz,
Domna, m' ochaizonatz,
A vos non eschairia
Quar ilh non es ges mia,
Ni ves vos non l' aurai;
Ans franchamen m' apai,
Quan vey vostre semblan;
E quan vos sui denan,
Tot tort vos fugiria.

Belha Capa, on qu' ieu sia,
Vos am e us amarai
Ab leyal cor verai,
Per so quar valetz tan,
Quar ieu e 'l plus prezan
Volem vostra paria.

//

https://en.wikipedia.org/wiki/Blacatz

Blacatz, known in French genealogy as Blacas de Blacas III (1165–1237), was the feudal lord of Aups and a troubadour. Sordello composed a lament (planh) on his death, inviting the kings of his time to share and eat the heart of Blacatz and thus acquire a portion of his courage.

He was the father of the troubadour Blacasset.

Renat Nelli, Ecrivains anticonformistes du moyen-âge occitan. Paris, 1977.

https://fr.wikipedia.org/wiki/Blacas_de_Blacas

Blacas de Blacas, né vers 1180 et mort vers 1235, dit le Grand guerrier et connu aussi sous le nom de Blacatz, fut seigneur d'Aups, de Vérignon, de Baudinard, de Carros, de Châteauneuf, de Thorenc, de Tourtour, et autres villages.

Blacas, Blacatz, Aups, Vérignon, Baudinard, Carros, Châteauneuf, Thorenc, Tourtour

Il était aussi remarquable guerrier que bon troubadour. Il se distingua parmi les plus vaillants chevaliers de la cour du comte Raimond Bérenger IV de Provence. Son fils Boniface de Blacas lui succéda comme seigneur et épousa Ayceline de Moustiers; il fut aussi troubadour, sous le nom de Blacassetz.

Les Blacas sont une maison française, très ancienne, qui tire son nom du château d'Aups (en Provence).

https://archive.org/stream/BiographiesDesTroubadoursChabaneau/Les_biographies_des_troubadours_en_langu#page/n95/mode/2up

https://archive.org/stream/BiographiesDesTroubadoursChabaneau/Les_biographies_des_troubadours_en_langu#page/n101/mode/2up

jueves, 12 de octubre de 2023

XIII. Senher Blacatz, de domna pro,

XIII.


Senher Blacatz, de domna pro,

Bella e plazen, ses cor vaire,

D' aut paratge e de bon aire

Auretz totz bels plazers d' amor

Ses far; o de tan gran ricor

Vos retendra per drut baizan

Sa donzella; e de mais re

No vens l' un' a l' autra: e vueill be

Que prendatz a vostre talan.


Guillems, qui m part tota sazo

Sai chauzir, al mieu veiaire,

Lo miels, mas no sabetz gaire,

Quar partetz plait de tal error

A nul fin leial amador;

Per qu' ieu la donzella us soan.

Pos ma bella domna m mante

Ab bels plazers, ges no s cove

Qu' ieu an' ad autra part preian.


Senher Blacatz, molt mi sap bo,

Quar d' aisso m' es contrastaire;

Qu' ieu vueill mais d' un vergier traire

Mais doutz fruit que fueilla ni flor,

E mais d' ivern de fuec calor

Que sol vis l' autre que resplan,

E mais d' amor aver jase

Fin joi complit, de plazer ple,

Que ses trobar anar cercan.


Guillems, de la vostra razo

No vueill esser razonaire,

Que maint fruit pot penre laire

Que non a tan doussa sabor

Qui 'l pren bas com aut, ni doussor.

Tanh doncx c' om sa dona desman,

Non ges qu' ieu l' am per bona fe;

E s' ill en baizan mi rete

No vueill vostre fruit, ni 'l deman.


Senher Blacatz, la tensos an

A 'N Reforsat que, si s vol be,

Jurara 'l ver com no ill cel re,

Ni cuebre al jutgar son talan.


Guillems, En Jaufre no soan,

Mas la Bella Capa cove

Que jutg' el ver, si cum per se,

Si domnas ni donzellas fan.


Guillaume et Blacas

martes, 10 de octubre de 2023

Elias de Barjols.

Elias de Barjols.

Elias de Barjols.



I.

Belhs Guazans, s' a vos plazia
Ben fora sazos
Qu' el vostre cors belhs e bos,
Humils, de doussa paria,
Fos d' amor tan cobeitos,
Pus negus non es tan pros
Que us o digua, ni que ja sapcha tan
Que vos o aus dir, ni que vos o man.

Qu' ieu sai qu' a vos tanheria
Amics cabalos,
Tals don res a dir non fos,
Aitals cum ieu chauziria;
Farai n' un tot nou qu' er bos,
E penrai de las faissos
De quadaun de las melhors qu' auran,
Tro vos aiatz cavalier benestan.

N Aymars me don sa coyndia,
En Trencaleos
Sa gensozia, En Randos
Donar qu' es la senhoria,
El Dalfis sos belhs respos,
En Peyr cuy es
Monleos
Do m son guabar, e volrai d' En Brian
Cavallairia, e 'l sen vuelh d' En Bertran.

Bels Castellas, cortezia
Vuel aver de vos,
E volrai que m do En Neblos
Covit que plus non penria,
En Miravalh sas chansos;
En
Pos de Capduelh do nos
Sa guayesa, En Bertran la Tor man
Sa drecheza mi do, e no m soan.

Aital l' auretz ses fadia
Guai et amoros,
Belha, ben fait e joyos,
E ple de cavallairia;
Et es ben dreytz e razos
Que vos l' ametz et elh vos,
Qu' assatz seretz ambeduy d' un semblan;
Sol non crezatz fals lauzengier truan.

II.

Amors be m' avetz tengut
En vostre poder lonjamen,
Qu' anc no i puec trobar chauzimen,
Ni merces no m' a valgut
Ab vos, per que fatz fallensa,
Quar a lieys no mostre mos mals
Cui sui hom litges naturals,
Qu' ieu non l' en aus far parvensa.

Et auriatz m' ereubut,
Amors, e fag ric e manen,
Si m donavatz tan d' ardimen
Que mon fin cor esperdut
Per sobrar de benvolensa
Li mostres una vetz sivals;
Ja pueis no us quezera ren als,
Si m fessetz tanta valensa.

Qu' ieu fatz semblansa de mut
Quan vey son guai cors covinen
De la belha en cui m' enten;
Si 'l tenc mon cor escondut
Qu' ieu non l' aus dir per temensa
Cum li sui francs, fis e lials
Amicx en totz luecx, e cabals,
Que d' als non ai sovinensa.

Ges no m' es dessovengut,
Domna, vostre plazer plazen
Que m fezetz al comensamen
Don m' avetz viu deceubut;
Car comprey ma conoyssensa
E vostra beutat qu' es aitals
Cum belha rosa e belhs cristals,
Pus ab vos non truep guirensa.

Dona, si dieus vos ajut,
Pus conoissetz so que us es gen,
Conoscatz quo us am finamen,
Ni cum mi tenetz vencut,
Ni cum trac greu penedensa,
Ni cum sui vostr' amicx corals,
Ni cum anc ves vos no fui fals,
Ni cum vostr' amors m' agensa.

El
senhoriu de Proensa
Es vengutz senhers naturals
A cui no platz enjans ni mals,
Ni cobeytatz non l' agensa.

En
Blacatz, vostra valensa
Es de totas valors eguals,
E sapchatz s' ades etz aitals
Non trobaretz qui la us vensa.

III.

Car comprei vostras beutatz
E vostras plazens faissos,
Dona, e 'l semblan amoros
E 'l vostr' avinen solatz,
Quar no us aus mos talans dire,
Ni de vos no m puesc partir,
Ni d' als no son mey cossir,
Ni nulh joy tan non dezire.

Ben tart serai deziratz,
Avinens dompna, per vos,
Tant etz aut' et ieu suy jos,
Si no us vens humilitatz
Vostre cors per cui sospire,
Don ai fag maint greu sospir;
E sai que non puesc guerir,
S' umilitatz n' es a dire.

Anc no us dis ben acordatz,
Dona, tan sui temeros,
Co us am e 'n sui enveios,
Car no sui de vos privatz;
Pero be m pens e m' albire
Que vos sabetz mon albir;
Veus so que m fai esbaudir,
Qu' ieu d' al re no soi jauzire.

Ben sui jauzens et iratz,
Dona, quan sui denan vos;
Iratz sui, quar a rescos
No us aus dir mas voluntatz,
E sui jauzens quan remire
Vos qu' es la genser que s mir,
Mas mey huelh me fan falhir,
S' al dezir me fan aucire.

Ben es mortz qui a pensatz
Viu ni dezaventuros
D' aisso don es cobeitos,
Don nulhs joys non l' es donatz;
D' aital mort suy ieu sufrire
Per vos don no m tuelh ni m vir;
E, si m metetz en azir,
Tem que totz lo mons m' azire.

Bona dompna, s' a vos platz,
Merce us quier, que quan cossire
De vos qui etz ni m' albir,
Si merces no m vol venir,
Mortz sui senes contradire.

Comtessa, nulh mal cossire
Non es qu' om de vos cossir,
E tenetz cort de servir
E de solatz e de rire.

D' En
Blacatz no m tuelh ni m vire,
Ni de son pretz enantir,
Que tan non puesc de ben dir
Qu' ades mais no y truep a dire.

//

https://en.wikipedia.org/wiki/Elias_de_Barjols

Elias de Barjols (fl. 1191–1230) was a bourgeois Aquitainian troubadour who established himself in Provence and retired a monk. Eleven of his lyrics survive, but none of his music.

According to his vida Elias was the son of a merchant and came from Agenais. The name of his birthplace is peiols in the manuscripts, but such a name can not be found in Agenais nor elsewhere: the most recent edition suggests that peiols is a scribal error for Poiols, ancient name of Pujols, (Podiolo, little Podium, Pujol, Pujolet, like the well known catalan dwarf) castle placed in Agenais, about 25 km from Agen. The identification of peiols as Pérols-sur-Vézère, as Stronski proposed in 1906, is untenable, because this place was not a castle and was not in Agenais, but in Limousin. According to his vida he was the greatest singer of his age (but such a statement is very frequent in the vidas') and he travelled widely from court to court as a jongleur with a fellow jongleur named Oliver. They eventually found favour with Alfonso II of Provence: a document dated to 1208 seems to confirm this. Alfonso gave them wives and land in Barjols, where Elias is witness in a document of Ramon Berenguer IV, count of Provence (Alfonso's son) in 1222.

According to his vida Elias fell in love with (i. e. celebrated) Garsenda of Sabran, the widow of Alfonso II (died 1209), and composed songs for her "as long as she lived", but none of his songs names her explicitly, whereas three of them are dedicated to Beatrice of Savoy, wife of Ramon Berenguer IV, count of Provence. The vida is therefore inaccurate in this case.

He later entered a hospital of the Fratres Pontifices founded by Beneic in Avignon, where he died.

Elias was a practitioner of the trobar leu style. Among his works are a descort, a partimen, and nine cansos; a sirventes, two cansos and another descort have a questionable attribution. Probably around 1200 Elias (but attribution is uncertain) wrote a poem describing the cavalier soissebut (or cavalher benestan: ideal, or model, knight) with his characteristics taken from his contemporaries, in imitation of a work by Bertran de Born in which the domna soissebuda (or dompna soiseubuda) is described by features of the exemplary noblewomen of Bertran's time. Elias constructs this knight for his lady from the "elegance" of Aimar, the "affability" of Giraut IV Trencaleon d'Armagnac, the "generosity" of Randon (a lord of this name died before 1219, when he is mentioned in the testament of his son-in-law; he was the nephew of the troubadour Garin lo Brun), the "good responses" of Dalfi d'Alvernha, the "wits" of Peir cui es Monleos (maybe the troubadour Peire de Gavaret), the "chivalry" of Brian, the "wisdom" of Bertran, the "courtesy" of a Bels Castellas (beautiful castellan), the "conviviality" of a certain Neblos, the "songs" (chansos) of Raimon de Miraval, the "gaiety" (guaieza) of Pons de Capdoill, and the "probity" of Bertran II de la Tor.

Another poem, Ben deu hom son bon senhor, written probably around 1225, has two tornadas referring to Beatrice of Savoy, husband (wife) of Ramon Berenguer IV of Provence, and the lord Blacatz respectively. The stanza preceding them is full of praise for the Emperor Frederick II, suzerain of Provence, who had good relations with both Raymond Berengar and Blacatz at the time.

Comtessa Beatris, gran be

aug de vos dir e retraire,

quar del mon etz la belaire,

de las autras dompnas qu'om ve.


Countess Beatrice, great good

I hear said and related of you,

for you are the most beautiful

of the ladies seen in the world.

Besides Beatrice and Blacatz, Elias wrote poems to Jaufre Reforzat de Trets and Ferdinand III of Castile-León.

http://www.rialto.unina.it/ElBarj/132.4(Barachini).htm

Egan, Margarita, ed. and trans. The Vidas of the Troubadours. New York: Garland, 1984. ISBN 0-8240-9437-9.

Gaunt, Simon, and Kay, Sarah (edd.) The Troubadours: An Introduction. Cambridge: Cambridge University Press, 1999. ISBN 0-521-57473-0.

Harvey, Ruth. "Courtly culture in medieval Occitania" (pp. 8–27). The Troubadours: An Introduction. Simon Gaunt and Sarah Kay, edd. Cambridge: Cambridge University Press, 1999. ISBN 0-521-57473-0.

Stronski, Stanislaw, ed. Le Troubadour Elias de Barjols. Toulouse: Edouard Privat, 1906.

Topsfield, L. T. "Raimon de Miraval and the Art of Courtly Love." The Modern Language Review, 51:1 (January 1956), pp. 33–41. https://www.jstor.org/stable/3718257

http://epistolae.ccnmtl.columbia.edu/letter/497.html  

"One should with one's good lord" at Epistolæ: Medieval Women's Latin Letters.

viernes, 16 de octubre de 2026

Blancatz (Blacatz, Blacas). En Raïmbautz, ses saben


Blacas. Blacatz

Florissait en 1195. Mort vers 1225. Hist. génér. de Provence. T. II, p. 396.

7225.

En Blancatz si fo de Proensa, gentil bars et autz e rics. E plac li dons e domneis, e guerra e messios, e cort et mazans e bruda, e chanz e solatz, e tuich aquels faich per qu'om bons a pretz e valor. Et anc no fo hom à qui tant plagues prendre com à lui donar. El fo aquel que mantenc lo desmantengutz e anparet los desanparatz. Et on plus venc de temps, plus crec de larguessa, de cortezia e de valor, d'armas e de terra e de renda e d'onor, e plus l'ameren li amic, e li enemic lo tensen plus: e crec sos sens e sos sabers, e sa gaillardia e sa drudaria.

7225, 7698, M.

En Raïmbautz, ses saben
Vos fara pros domn'amor
Complid', o per vostr' onor
Fara cuidar à la gen,
Ses plus, qu'il es vostra druda.
E s'ar no sabes cauzir
Lo meils, segon qu'auzetz dir,
Vostra razos er vencuda.

Blacas, d'aquest partimen
Sai leu triar lo melhor:
A lei de fin amador
Mais volh aver cauzimen,
Tot soavet e ses bruda, 
De madomna cui dezir, 
Que fol creire ses jauzir: 
Que long'amors es refuda.

Raïmbautz, li conoissen
Vos o tenran à folor,
Et à sen li sordejor;
Quar per jauzir solamen
Laissatz honor mantenguda.
D'aitan nous podez esdir,
Que pretz no s fassa grazir
Sobr' autres faitz à saubuda.

Blacas, tan m'es avinen
Quant ab midons cui ador
Posc jazer sotz cobertor,
Ren als no m'es tan plazen 
Co quan la posc tenir nuda.
Doncs com par qu'ab fals mentir 
Poscatz ma razon delir?
Mil tans val saber que cuda.

En Raïmbautz, qui soven
Deroca son joinedor,
Que l val si non a lauzor
Ni non pot aver guiren?
No pretz honor esconduda,
Ni carboncle ses luzir,
Ni colp, qui no'l pot auzir,
Ni olh sec, ni lengua muda.

Blacas, beus dic veramen (be us)
Que am trop mais frug que flor;
E mais ric don de senhor
Que si m pagava del ven.
Ja ab promessa perduda
Lonc temps no m pot retenir
Cilh per cui plang e sospir,
S'ab gaug entier no m'ajuda.

jueves, 12 de octubre de 2023

XII, En Raymbautz, ses saben

XII.


En Raymbautz, ses saben

Vos fara pros domn' amor

Complida, o per vostr' honor

Fara cuidar a la gen,

Ses plus, qu' ill es vostra druda;

E si no sabes chauzir

Lo mielz, segon qu' auzetz dir, 

Vostra razos er vencuda.


Blacatz, d' aquest partimen

Sai leu triar lo meillor;

A lei de fin amador

Mais vueill aver jauzimen,

Tot suavet e ses bruda,

De ma domna cui dezir,

Que fol creire ses jauzir;

Que longua amors es refuda.


En Rambautz, li conoissen

Vos o tenran a follor,

Et a sen li sordeior;

Quar, per jauzir solamen,

Laissatz honor mantenguda:

D' aitan no us podetz esdir

Que pretz no s fassa grazir

Sobr' autres faitz a saubuda.

Blacatz, tan m' es avinen

Quant, ab mi dons cui azor,

Puosc jazer sotz cobertor;

Ren als no m' es tan plazen

Com quan la puosc tener nuda.

Doncs com par qu' ab fol mentir

Poscatz ma razon delir?' 

Mils tans val sabers que cuda.


En Raymbautz, qui soven

Deroca son joguador,

Que ill val, si non a lauzor,

Ni non pot aver guiren?

Non pretz honor esconduda,

Ni carboucle ses luzir,

Ni colp, qui no 'l pot auzir,

Ni oill cec, ni lengua muda.


Blacatz, be us dic veramen

Qu' ieu am trop mais frug que flor,

E mais ric don de senhor

Que si m paguava del ven.

Ja, ab promessa perduda,

Lonc temps no m pot retenir

Cil per cui planh e sospir,

S' ab gaug entier no m' ajuda.


Blacas et Rambaud.

martes, 6 de octubre de 2026

40. Sordello. Lo reproviers vai averan, som par, + Plaingner voill en Blacatz

40. Sordello. *

Della prima poesia do il testo ricostituito sui mss. A D I K dal De Lollis (nella edizione che sta preparando di questo trovatore); della seconda do il testo ricostituito sur mss. A C H I R S dal Meyer (Rec. d'anc. textes, p. 93).

Sordello. Lo reproviers vai averan, som par, + Plaingner voill en Blacatz



Lo reproviers vai averan, som par, 
c'us fals volpills qeis fai ab det mostrar, 
tant fort se feing, a pres desobre se 
mon sirventes, de cui qez eu faich l'aia, 
car en son cor sap totz los mals qei son, 
e pois per sieu lo pren, qui qu'el retraia, 
far l'ai l'onor q'a lui l'autrei el don.
Ges nom degra de bausia reptar, 
q'ieu sui leials et el tant fals q'en re 
non ausaria ad un gat tornas far
nis fari' el del dreich c'auria be:
c'om que nuill temps non fetz colp ni pres plaia, 
no m'es semblan pogues far nuill faich bon; 
car aitant tost cum el s'arma s'esmaia, 
c'anc hom d'aital fautonia non fon.
Ben a gran tort car m'apella joglar, 
c'ab autre vau et autre ven ab me, 
e don ses penre et el pren ses donar, 
q'en son cors met tot qant pren per merce; 
mas eu non pren ren don anta m'eschaia,
anz met ma renda e non vuoill guizardon, 
mas sol d'amor, per qem par q'el deschaia
et eu poje, qui nos jutga a razon.
Car sol se sap peigner et afaitar
e car se feing tot jorn, non sap de que;
e car se sap torser e remirar,
cre qeis n'azaut tota domna de se.
mas eu non crei que pros domna s'atraia
vas tant vil cors per tant vil ochaison; 
mas car als crois se taing dompna savaia, 
trobar la pot sus el castel Babon.
En luoc d'ausberc fai camisa redar 
e per caval vol amblan palafre, 
et en luoc d'elm fai capiron fresar
e per escut pren mantel el rete.
e si per so ai d'amor ren qeil plaia,
reptar pot hom amor de tracion: 
mas non o fai mas per semblanssa gaia 
lo fals feignens, car al res noil ten pron. 
Gen l'a saubut lo valens coms onrar 
de Tolosa, si cois taing nis cove; 
c'a Marseilla l'a faich a zaut tornar, 
perque laisset son seignor e sa fe. 
mas el non tem vergoigna ni s'esmaia, 
don degr' estar marritz tota sazon
lo fals volpills q'a nom, car pauc s'essaia,
cor de conill ab semblan de leon.


Plaingner voill en Blacatz en aquest leugier so 
ab cor trist e marrit, et ai en ben raso, 
qu'en lui ai mescabat seignor et amic bo 
e car tuit l'aib valen en sa mort perdut so. 
tant es mortals lo dans qu' ieu non ai sospeiso
que jamais si reveingna, s'en aital guisa no 
c'om li tragua lo cor e qu'en manjol baro 
que vivon descorat, pois auran de cor pro.  
Premiers mange del cor, per so que grans obs l'es,
l'emperaire de Roma, s'el vol los Milanes 
per forsa conquistar, car lui tenon conques 
e viu deseretatz malgrat de sos Ties. 
e deseguentre lui manj' en lo reis Frances; 
pois cobrara Castella qu'el pert per nessies. 
mas, si pesa sa maire, el non manjara ges,
quar ben par a son pretz qu'el non fai ren queil pes.
Del rei Engles me platz, car es pauc corajos, 
que manje pro del cor, pois er valens e bos, 
e cobrara la terra per que viu de pretz blos, 
quel tol lo reis de Fransa quar lo sap nuaillos. 
e lo reis Castellans taing qu' en manje per dos 
quar dos regismes te e per l'un non es pros; 
mas, s' il en vol manjar, taing qu' en mange a rescos
que sil mair' o sabia, batria l'ab bastos. (batria'l ab) 
Del rei d' Arago voil del cor deia manjar, 
quez aisso lo fara de l' anta descargar 
que sai pres de Marseilla e de Millau, c' onrar 
nos pot estiers, per re que posca dir ni far. 
et apres voil del cor don hom al rei Navar
que valia mais coms que reis, so aug comtar. 
tortz es, quan Dieus fai home en gran ricor pojar
poi sofracha de cor lo fai de pretz baissar.
Al comte de Tolosa a obs qu' en manje be 
sil membra so que sol tener ni so que te, 
car si ab autre cor sa perda non reve 
nom par que la revenha ab aquel qu' a en se. 
el coms Proensals taing qu' en manje, sil sove 
c'om que deseritatz viu gaire, no val re; 
e sitot ab esfors si defen nis capte 
obs l' es manje del cor pel greu fais qu' el soste. 
Li barom volran mal de so quez eu dic be, 
mas ben sapchan qu' ieuls pretz aitan pauc com il me.

Bel Restaurs, sol c' ab vos posca trobar merce, 
a mon dan met chascun que per amic nom te.

* Biografia, secondo il testo edito dello Chabaneau (op. cit. p. 106): 
Sordels fo de Mantoana, d'un castel que a nom Got, gentil catanis, e fo avinens hom de la persona, e fo bons chantaire e bons trobaire e grans amaire. mas mout fo truans e fals vas dompnas e vas los barons ab cui el estava. et entendet se en madompna Conissa, sor de ser Aicelin e de ser Albric de Romans, qu' era moiller del conte de Saint Bonifaci, ab cui el estava. e per voluntat de miser Aicelin el emblet madompna Conissa e menet lan via. e pauc apres & el s' en anet en Onedes ad un castel d' aquels d' Estrus, de ser Henric e de ser Guillem e d' en Valpertin, qu' eran mout siei amic. et esposet una soa seror celadamens, que avia nom Otha. e venc s' en puois a Trevis e quant aquel d' Estrus lo saup, si li volia offendre de la persona, eill amic del comte de Sain Bonifaci eissamens; don el estava armatz sus en la casa de miser Aicelin. e quant el anava per la terra, el cavalgava en bos destriers ab granda compaignia de cavalliers, e per paor d' aicels queil volion offendre, el se partic & anet s' en en Proenssa, & estet ab lo comte de Proenssa. et amet una gentil domna e bella de Proenssa; et apellava la en los sieus chantars que el fazia per lieis, Doussa enemia...

sábado, 24 de octubre de 2026

Sordel. Planher vuelh en Blacatz en aquest leugier so,

Sordel. 

Sordel, Sordello, Goito, Goit

Planher vuelh en Blacatz en aquest leugier so,
ab cor trist e marrit, et ai en be razo,
qu'en lui ai mescabat senhor et amic bo
e car tuit l'aip valen en sa mort perdut so:
tant es mortals lo dans qu'eu non ai sospeisso
que ja mais si reveigna, s'en aital guiza no
qu'om li traga lo cor, e qu'en manjo l baro
que vivon descorat, pueis auran de cor pro.
Premiers manje del cor, per so que grans ops l'es,
l'emperaire de Roma, s'el vol los Milanes
per forsa conquistar, car lui tenon conques,
e viu deseretatz, malgrat de sos Ties.
E deseguentre lui manj' en lo reis frances,
pueis cobrara Castella qu'el pert per nescies;
mas si pesa sa maire, el no n manjara ges,
car ben par a son pretz qu'el non fai ren que l pes. 
Del rei engles me platz, car es pauc coratjos,
que manje pro del cor, pueis er valens e bos
e cobrara la terra, per que viu de pretz blos,
que l tol lo reis de Fransa, car lo sap nualhos.
E lo reis castelas tanh qu'en manje per dos,
car dos regismes ten, e per l'un non es pros;
mas s'el en vol manjar, tanh qu'en manj' a rescos,
que, si l mair' o sabia, batria l ab bastos.
Del rei d'Arago vuelh del cor deia manjar,
que aisso lo fara de l'anta descargar,
que pren sai de Marselha e de Millau, qu'onrar
no s pot estiers per re que puesca dir ni far.
Et apres vuelh del cor don hom al rei Navar,
que valia mais coms que reis, so aug comtar.
Tortz es, quan Dieus fai home en gran ricor poiar,
pos sofracha de cor lo fai de pretz baissar.
Al comte de Toloza a ops qu'en manje be,
si l membra so que sol tener ni so que te;
quar si ab autre cor sa perda non reve,
no m par qu'ela reveigna ab aquel qu'a en se.
E l coms proensals tanh qu'en manje, si l sove
e si tot ab esfors si defen ni s capte,
ops l'es manje del cor pel greu fais qu'el soste.
Li baro m volran mal de so que ieu dic be;
mas ben sapchan qu'ieu ls pretz aitan pauc com il me.
Bels Restaurs, sol qu'ab vos puesca trobar merce,
a mon dan met cascun que per amic no m te.

viernes, 16 de octubre de 2026

Sordels. Planher volh en Blacatz en aquest leugier so

Sordels.

Sordel, Sordello, Goito, Goit

7225.

Lo Sordels si fo de Sirier de Mantoana (Goito), fils d'un paubre cavallier que avia nom sier el Cort. E deletaise en cansos aprendre et en trobar, e briguet con los bons homes de cort et apres tot so qu'el pot; e fes coblas e sirventes. E venc s'en à la cort del comte de San Bonifaci, e'l coms l'onret molt; et enamoret se de la moiller del comte à forma de solatz, et ella de lui. Et avenc si que'l coms estet mal con los fraires d'ella, e si s'estraniet d'ella. E sier Icellis e sier Albrics, li fraire d'ella, si la feirent envolar al comte à sier Sordel; e s'en venc estar con lor en gran benanansa. E pois s'en anet en Proensa, on il receps grans honors de totz los bos homes; e del comte e de la comtessa, que li deron un bon castel e moiller gentil.

2701, 7225-6.

Planher volh en Blacatz en aquest leugier so
Ab cor trist e marritz; et ai eu ben razo,
Qu'en lui a mescabat senhor et amic bo,
E quar tut l'aip valen en sa mort perdut so.
Tant es mortals lo dans qu'ieu non ai sospeisso
Q'unca mais se revenha, s'en aital guiza no
Qu'om li traga lo cor e qu'en manjo'l baro
Que vivon descoratz, pois auran de cor pro.

Premier mange del cor, per so que grans ops l'es,
L'emperaire de Roma, s'el vol lo Milanes
Per forsa conquistar; quar lui tenon conques
E viu dezeretatz malgrat de sos Ties.
E de seguentre lui mang'en lo reis Frances,
Pos cobrara Castela qu'el pert per nescies:
Mas si pes' à sa mair' el non manjara res,
Quar ben par à son pretz qu'el no fai ren que l pes.

Del rei Engles me platz, quar es pauc coratjos,
Que mange pron del cor; pois er valens e bos
E cobrara la terra, per que viu de pretz blos,
Que l tol lo rei de Fransa quar lo sab nualhos.
E lo reis Castelas tanh qu'en mange per dos,
Quar dos regismes ten ni per l'un non es pros:
Mas s'il en vol manjar tanh qu'en manj'à rescos,
Que si'l mair' o sabia batria l ab bastos.

Del rei d'Aragon volh del cor deja manjar,
Que aisso lo fara de l'anta descargar
Que pren sai de Marselh' e d'Amilhau; qu'onrar
No s pot estiers per re que posca dir ni far.
Et apres volh del cor don hom al rei Navar,
Que valia mais coms que reis, so aug contar.
Tortz es quant dieus fai hom'en gran ricor pojar,
Pos sofracha de cor de pretz lo fai baissar.

Al comte de Toloz' a ops qu'en manje be,
Si l membra so que sol tener e so que te;
Quar si ab autre cor sa perda non reve,
No m par que la revenh' ab aquel qu'a en se.
El coms Proensal tanh qu'en manje, si l sove
Qu'om que dezeretatz viu gaire non val re:
E si tot ab esfors si defen ni s capte,
Ops l'es manje del cor pel gran fais que soste.

Li baro m volran mal de so que ieu dic be;
Mas be sapchan qu'ie la pretz aitan pauc com ilh me.

Bel-restaur, sol qu'ab vos posca trobar merce,
A mon dan met quascun qui per amic no m te.

viernes, 13 de octubre de 2023

XI, Molt mes greu d' En Sordel, quar l' es falhitz sos sens,

XI. 


Molt mes greu d' En Sordel, quar l' es falhitz sos sens, 

Que cuydava qu' el fos savis e conoyssens,

Per que dintre mon cors en suy era dolens,

Quar tan honrat condug don a tan avols gens

Cum lo cor d' En Blacatz qu' era sobrevalens;

Aora lo vol perdre, en que falh malamens,

Qu' aissi cum pert aquest ne perdria cinc cens,

Mas ja no y er perdutz entr' els flacx recrezens.


Que las dompnas valens lo partran entre lor,

Et en luec de vertutz lo tenran per s' onor:

E mi dons de Proensa, quar a de pretz la flor,

Prenda 'n premeiramens, e 'l gart per fin' amor.

Pueys mi dons de Bearn, quar a vera valor,

Vuelh qu' en prend' atressi tan qu' en torn la dolor,

Qu' ilh aura de sa mort, en gaug et en doussor;

Quar tos temps enanset son pretz e sa lauzor.


La comtessa prezans, dona de Vianes,

Vuelh que prenda del cor, pus a bon pretz conques; 

E gart lo ben e gen per la vertut que i es,

E penra 'l tos temps ben, si 'l guard' en totas res.

E 'l belha de la Chambra, en cui sera ben mes,

Vuell qu' en prend' atressi, pus a totz autres bes;

E gart lo en aissi cum fai son cors cortes,

E no 'l pot mielhs gardar al laus dels ben apres.


Na Guida de Rodes prendra del cor, quar fai

Sos bes grazir als pros, e quar totz bes li plai;

E gart lo ben e gen, quar ad elha s' eschai,

Que sitot ilh val pro, tos temps en valra mai.


Na Rainbauda del Baus prenda del cor assai,

Quar ilh es belha e bona et a bon pretz verai,

E gart lo ben e gen, quar tot quan gen l' estai

Garda, salvan s' onor e son plazen cors gai.


Silh de Lunelh, quar a verai pretz cabalos,

Vuelh que prenda del cor, qu' aissi s tanh, per amdos,

Quar ilh es belha e bona, e 'l cors plazens e bos,

E gart lo ben e gen, et aura 'n grat dels pros.

Pueys vuelh que del cor prenda la bella de Pinos,

Quar ilh es belha e bona et a plazens faissos,

E gart lo en aissi, quar sos cors amoros

Tenra 'l vertutz del cor tos temps gais e joyos.


De l' arma d' En Blacatz pens dieus lo glorios,

Qu' el cor es ab aquelhas de qu' el era enveyos.


Belh' Ermenda plazens, sol que dieus mi sal vos,

Cui que plass' o que pes, tos temps viurai joyos.


Bertrand d' Alamanon.

jueves, 12 de octubre de 2023

XI, Peire Vidal, pois far m' aven tenson,

XI.


Peire Vidal, pois far m' aven tenson,

No us sia greu, si us deman per cabal

Per cal razon avetz sen tan venal

En mains afars que no us tornon a pron,

Et en trobar avetz saber e sen;

E qui ja viels en aital loc aten,

Et en joven n' es atressi passatz,

Meins a de ben que si ja no fos natz.


Blacatz, non tenc ges votre chan per bon,

Car anc partis plaich tan descominal;

Qu' ieu ai bon sen e fin e natural

En totz afars, per que m par ben qui m son;

Et ai m' amor messa e mon joven

En la melhor et en la plus valen;

Non vuoill perdre los guizardos ni 'ls gratz,

E qui s recre es vilans e malvatz.


Peire Vidal, ja la vostra razon

Non vuoill aver ab mi dons que tan val;

Qu' ieu ill vuoill servir a totz jorns per engal,

E d' ela m platz que m fassa guizardon;

Et a vos lais lo lonc atendemen

Senes jauzir, qu' ieu vuoill lo jauzimen;

Car loncs atens senes joi, so sapchatz,

Es jois perdutz, qu' anc uns non fon cobratz.


Blacatz, ges ieu no sui d' aital faisson

Cum vos autres, a cui d' amor non cal;

Gran jornada vuoill far per bon ostal,

E lonc servir per recebre gent don;

Non es fis drutz cel que s camja soven

Ni bona domna cella qui l' o cossen;

Non es amors, ans es engans proatz,

S' uoi enqueretz, e deman o laissatz.


    Blacas et Pierre Vidal.