Mostrando las entradas para la consulta Blacatz ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta Blacatz ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

lunes, 9 de octubre de 2023

Blacas. Blacatz,

Blacas.

Blacas. Blacatz, 1165-1237



Lo belh dous temps mi platz
E la gaya sazos
E 'l chans dels auzellos;
E s' ieu fos tant amatz
Com sui enamoratz,
Fera gran cortezia
Ma bella douss' amia;
E pus nulh be no m fai,
Las! e doncx que farai?
Tant atendrai aman
Tro morrai merceyan,
Pus ilh vol qu' aissi sia.

Aissi m suy autreyatz
Ab leial cor a vos,
Bella dompna e pros,
Que nulh autre solatz
Ni autr' amor no m platz
Ni autra drudaria,
Ni mos cors no s cambia;
Per vos, domna, morrai:
Quar me trobatz verai,
Vos en prendetz lo dan;
E non es benestan
Qu' hom eys los sieus aucia.

Dompna, vostra beutatz,
E las bellas faissos,
E 'l belh huelh amoros,
E 'l gen cors ben tallatz
Don sui empreyzonatz,
De vostr' amor que m lia,
Si be 'l truep ab fadia,
Ja de vos no m partrai;
Que maior honor ai
Sol en vostre deman,
Que s' autra m des bayzan
Tot quant de vos volria.

Be m tengra per honratz
E per aventuros,
S' aprop cent braus respos
En fos d' un joy paguatz:
Ai! domna, umilitatz
E merces no m valria;
Mes m' avetz en tal via
Don no m desviarai,
Que mos fis cors s' atrai
A vostra beutat gran
Que m fai sufrir l' afan,
Em destrenh nueg e dia.

Si per sufrir en patz
Mais d' autra res qu' anc fos,
Ni per far voluntos
Las vostras voluntatz,
Domna, m' ochaizonatz,
A vos non eschairia
Quar ilh non es ges mia,
Ni ves vos non l' aurai;
Ans franchamen m' apai,
Quan vey vostre semblan;
E quan vos sui denan,
Tot tort vos fugiria.

Belha Capa, on qu' ieu sia,
Vos am e us amarai
Ab leyal cor verai,
Per so quar valetz tan,
Quar ieu e 'l plus prezan
Volem vostra paria.

//

https://en.wikipedia.org/wiki/Blacatz

Blacatz, known in French genealogy as Blacas de Blacas III (1165–1237), was the feudal lord of Aups and a troubadour. Sordello composed a lament (planh) on his death, inviting the kings of his time to share and eat the heart of Blacatz and thus acquire a portion of his courage.

He was the father of the troubadour Blacasset.

Renat Nelli, Ecrivains anticonformistes du moyen-âge occitan. Paris, 1977.

https://fr.wikipedia.org/wiki/Blacas_de_Blacas

Blacas de Blacas, né vers 1180 et mort vers 1235, dit le Grand guerrier et connu aussi sous le nom de Blacatz, fut seigneur d'Aups, de Vérignon, de Baudinard, de Carros, de Châteauneuf, de Thorenc, de Tourtour, et autres villages.

Blacas, Blacatz, Aups, Vérignon, Baudinard, Carros, Châteauneuf, Thorenc, Tourtour

Il était aussi remarquable guerrier que bon troubadour. Il se distingua parmi les plus vaillants chevaliers de la cour du comte Raimond Bérenger IV de Provence. Son fils Boniface de Blacas lui succéda comme seigneur et épousa Ayceline de Moustiers; il fut aussi troubadour, sous le nom de Blacassetz.

Les Blacas sont une maison française, très ancienne, qui tire son nom du château d'Aups (en Provence).

https://archive.org/stream/BiographiesDesTroubadoursChabaneau/Les_biographies_des_troubadours_en_langu#page/n95/mode/2up

https://archive.org/stream/BiographiesDesTroubadoursChabaneau/Les_biographies_des_troubadours_en_langu#page/n101/mode/2up

jueves, 12 de octubre de 2023

XIII. Senher Blacatz, de domna pro,

XIII.


Senher Blacatz, de domna pro,

Bella e plazen, ses cor vaire,

D' aut paratge e de bon aire

Auretz totz bels plazers d' amor

Ses far; o de tan gran ricor

Vos retendra per drut baizan

Sa donzella; e de mais re

No vens l' un' a l' autra: e vueill be

Que prendatz a vostre talan.


Guillems, qui m part tota sazo

Sai chauzir, al mieu veiaire,

Lo miels, mas no sabetz gaire,

Quar partetz plait de tal error

A nul fin leial amador;

Per qu' ieu la donzella us soan.

Pos ma bella domna m mante

Ab bels plazers, ges no s cove

Qu' ieu an' ad autra part preian.


Senher Blacatz, molt mi sap bo,

Quar d' aisso m' es contrastaire;

Qu' ieu vueill mais d' un vergier traire

Mais doutz fruit que fueilla ni flor,

E mais d' ivern de fuec calor

Que sol vis l' autre que resplan,

E mais d' amor aver jase

Fin joi complit, de plazer ple,

Que ses trobar anar cercan.


Guillems, de la vostra razo

No vueill esser razonaire,

Que maint fruit pot penre laire

Que non a tan doussa sabor

Qui 'l pren bas com aut, ni doussor.

Tanh doncx c' om sa dona desman,

Non ges qu' ieu l' am per bona fe;

E s' ill en baizan mi rete

No vueill vostre fruit, ni 'l deman.


Senher Blacatz, la tensos an

A 'N Reforsat que, si s vol be,

Jurara 'l ver com no ill cel re,

Ni cuebre al jutgar son talan.


Guillems, En Jaufre no soan,

Mas la Bella Capa cove

Que jutg' el ver, si cum per se,

Si domnas ni donzellas fan.


Guillaume et Blacas

martes, 10 de octubre de 2023

Elias de Barjols.

Elias de Barjols.

Elias de Barjols.



I.

Belhs Guazans, s' a vos plazia
Ben fora sazos
Qu' el vostre cors belhs e bos,
Humils, de doussa paria,
Fos d' amor tan cobeitos,
Pus negus non es tan pros
Que us o digua, ni que ja sapcha tan
Que vos o aus dir, ni que vos o man.

Qu' ieu sai qu' a vos tanheria
Amics cabalos,
Tals don res a dir non fos,
Aitals cum ieu chauziria;
Farai n' un tot nou qu' er bos,
E penrai de las faissos
De quadaun de las melhors qu' auran,
Tro vos aiatz cavalier benestan.

N Aymars me don sa coyndia,
En Trencaleos
Sa gensozia, En Randos
Donar qu' es la senhoria,
El Dalfis sos belhs respos,
En Peyr cuy es
Monleos
Do m son guabar, e volrai d' En Brian
Cavallairia, e 'l sen vuelh d' En Bertran.

Bels Castellas, cortezia
Vuel aver de vos,
E volrai que m do En Neblos
Covit que plus non penria,
En Miravalh sas chansos;
En
Pos de Capduelh do nos
Sa guayesa, En Bertran la Tor man
Sa drecheza mi do, e no m soan.

Aital l' auretz ses fadia
Guai et amoros,
Belha, ben fait e joyos,
E ple de cavallairia;
Et es ben dreytz e razos
Que vos l' ametz et elh vos,
Qu' assatz seretz ambeduy d' un semblan;
Sol non crezatz fals lauzengier truan.

II.

Amors be m' avetz tengut
En vostre poder lonjamen,
Qu' anc no i puec trobar chauzimen,
Ni merces no m' a valgut
Ab vos, per que fatz fallensa,
Quar a lieys no mostre mos mals
Cui sui hom litges naturals,
Qu' ieu non l' en aus far parvensa.

Et auriatz m' ereubut,
Amors, e fag ric e manen,
Si m donavatz tan d' ardimen
Que mon fin cor esperdut
Per sobrar de benvolensa
Li mostres una vetz sivals;
Ja pueis no us quezera ren als,
Si m fessetz tanta valensa.

Qu' ieu fatz semblansa de mut
Quan vey son guai cors covinen
De la belha en cui m' enten;
Si 'l tenc mon cor escondut
Qu' ieu non l' aus dir per temensa
Cum li sui francs, fis e lials
Amicx en totz luecx, e cabals,
Que d' als non ai sovinensa.

Ges no m' es dessovengut,
Domna, vostre plazer plazen
Que m fezetz al comensamen
Don m' avetz viu deceubut;
Car comprey ma conoyssensa
E vostra beutat qu' es aitals
Cum belha rosa e belhs cristals,
Pus ab vos non truep guirensa.

Dona, si dieus vos ajut,
Pus conoissetz so que us es gen,
Conoscatz quo us am finamen,
Ni cum mi tenetz vencut,
Ni cum trac greu penedensa,
Ni cum sui vostr' amicx corals,
Ni cum anc ves vos no fui fals,
Ni cum vostr' amors m' agensa.

El
senhoriu de Proensa
Es vengutz senhers naturals
A cui no platz enjans ni mals,
Ni cobeytatz non l' agensa.

En
Blacatz, vostra valensa
Es de totas valors eguals,
E sapchatz s' ades etz aitals
Non trobaretz qui la us vensa.

III.

Car comprei vostras beutatz
E vostras plazens faissos,
Dona, e 'l semblan amoros
E 'l vostr' avinen solatz,
Quar no us aus mos talans dire,
Ni de vos no m puesc partir,
Ni d' als no son mey cossir,
Ni nulh joy tan non dezire.

Ben tart serai deziratz,
Avinens dompna, per vos,
Tant etz aut' et ieu suy jos,
Si no us vens humilitatz
Vostre cors per cui sospire,
Don ai fag maint greu sospir;
E sai que non puesc guerir,
S' umilitatz n' es a dire.

Anc no us dis ben acordatz,
Dona, tan sui temeros,
Co us am e 'n sui enveios,
Car no sui de vos privatz;
Pero be m pens e m' albire
Que vos sabetz mon albir;
Veus so que m fai esbaudir,
Qu' ieu d' al re no soi jauzire.

Ben sui jauzens et iratz,
Dona, quan sui denan vos;
Iratz sui, quar a rescos
No us aus dir mas voluntatz,
E sui jauzens quan remire
Vos qu' es la genser que s mir,
Mas mey huelh me fan falhir,
S' al dezir me fan aucire.

Ben es mortz qui a pensatz
Viu ni dezaventuros
D' aisso don es cobeitos,
Don nulhs joys non l' es donatz;
D' aital mort suy ieu sufrire
Per vos don no m tuelh ni m vir;
E, si m metetz en azir,
Tem que totz lo mons m' azire.

Bona dompna, s' a vos platz,
Merce us quier, que quan cossire
De vos qui etz ni m' albir,
Si merces no m vol venir,
Mortz sui senes contradire.

Comtessa, nulh mal cossire
Non es qu' om de vos cossir,
E tenetz cort de servir
E de solatz e de rire.

D' En
Blacatz no m tuelh ni m vire,
Ni de son pretz enantir,
Que tan non puesc de ben dir
Qu' ades mais no y truep a dire.

//

https://en.wikipedia.org/wiki/Elias_de_Barjols

Elias de Barjols (fl. 1191–1230) was a bourgeois Aquitainian troubadour who established himself in Provence and retired a monk. Eleven of his lyrics survive, but none of his music.

According to his vida Elias was the son of a merchant and came from Agenais. The name of his birthplace is peiols in the manuscripts, but such a name can not be found in Agenais nor elsewhere: the most recent edition suggests that peiols is a scribal error for Poiols, ancient name of Pujols, (Podiolo, little PodiumPujol, Pujolet, like the well known catalan dwarf) castle placed in Agenais, about 25 km from Agen. The identification of peiols as Pérols-sur-Vézère, as Stronski proposed in 1906, is untenable, because this place was not a castle and was not in Agenais, but in Limousin. According to his vida he was the greatest singer of his age (but such a statement is very frequent in the vidas') and he travelled widely from court to court as a jongleur with a fellow jongleur named Oliver. They eventually found favour with Alfonso II of Provence: a document dated to 1208 seems to confirm this. Alfonso gave them wives and land in Barjols, where Elias is witness in a document of Ramon Berenguer IV, count of Provence (Alfonso's son) in 1222.

According to his vida Elias fell in love with (i. e. celebrated) Garsenda of Sabran, the widow of Alfonso II (died 1209), and composed songs for her "as long as she lived", but none of his songs names her explicitly, whereas three of them are dedicated to Beatrice of Savoy, wife of Ramon Berenguer IV, count of Provence. The vida is therefore inaccurate in this case.

He later entered a hospital of the Fratres Pontifices founded by Beneic in Avignon, where he died.

Elias was a practitioner of the trobar leu style. Among his works are a descort, a partimen, and nine cansos; a sirventes, two cansos and another descort have a questionable attribution. Probably around 1200 Elias (but attribution is uncertain) wrote a poem describing the cavalier soissebut (or cavalher benestan: ideal, or model, knight) with his characteristics taken from his contemporaries, in imitation of a work by Bertran de Born in which the domna soissebuda (or dompna soiseubuda) is described by features of the exemplary noblewomen of Bertran's time. Elias constructs this knight for his lady from the "elegance" of Aimar, the "affability" of Giraut IV Trencaleon d'Armagnac, the "generosity" of Randon (a lord of this name died before 1219, when he is mentioned in the testament of his son-in-law; he was the nephew of the troubadour Garin lo Brun), the "good responses" of Dalfi d'Alvernha, the "wits" of Peir cui es Monleos (maybe the troubadour Peire de Gavaret), the "chivalry" of Brian, the "wisdom" of Bertran, the "courtesy" of a Bels Castellas (beautiful castellan), the "conviviality" of a certain Neblos, the "songs" (chansos) of Raimon de Miraval, the "gaiety" (guaieza) of Pons de Capdoill, and the "probity" of Bertran II de la Tor.

Another poem, Ben deu hom son bon senhor, written probably around 1225, has two tornadas referring to Beatrice of Savoy, husband (wife) of Ramon Berenguer IV of Provence, and the lord Blacatz respectively. The stanza preceding them is full of praise for the Emperor Frederick II, suzerain of Provence, who had good relations with both Raymond Berengar and Blacatz at the time.

Comtessa Beatris, gran be

aug de vos dir e retraire,

quar del mon etz la belaire,

de las autras dompnas qu'om ve.


Countess Beatrice, great good

I hear said and related of you,

for you are the most beautiful

of the ladies seen in the world.

Besides Beatrice and Blacatz, Elias wrote poems to Jaufre Reforzat de Trets and Ferdinand III of Castile-León.

http://www.rialto.unina.it/ElBarj/132.4(Barachini).htm

Egan, Margarita, ed. and trans. The Vidas of the Troubadours. New York: Garland, 1984. ISBN 0-8240-9437-9.

Gaunt, Simon, and Kay, Sarah (edd.) The Troubadours: An Introduction. Cambridge: Cambridge University Press, 1999. ISBN 0-521-57473-0.

Harvey, Ruth. "Courtly culture in medieval Occitania" (pp. 8–27). The Troubadours: An Introduction. Simon Gaunt and Sarah Kay, edd. Cambridge: Cambridge University Press, 1999. ISBN 0-521-57473-0.

Stronski, Stanislaw, ed. Le Troubadour Elias de Barjols. Toulouse: Edouard Privat, 1906.

Topsfield, L. T. "Raimon de Miraval and the Art of Courtly Love." The Modern Language Review, 51:1 (January 1956), pp. 33–41. https://www.jstor.org/stable/3718257

http://epistolae.ccnmtl.columbia.edu/letter/497.html  

"One should with one's good lord" at Epistolæ: Medieval Women's Latin Letters.

jueves, 12 de octubre de 2023

XII, En Raymbautz, ses saben

XII.


En Raymbautz, ses saben

Vos fara pros domn' amor

Complida, o per vostr' honor

Fara cuidar a la gen,

Ses plus, qu' ill es vostra druda;

E si no sabes chauzir

Lo mielz, segon qu' auzetz dir, 

Vostra razos er vencuda.


Blacatz, d' aquest partimen

Sai leu triar lo meillor;

A lei de fin amador

Mais vueill aver jauzimen,

Tot suavet e ses bruda,

De ma domna cui dezir,

Que fol creire ses jauzir;

Que longua amors es refuda.


En Rambautz, li conoissen

Vos o tenran a follor,

Et a sen li sordeior;

Quar, per jauzir solamen,

Laissatz honor mantenguda:

D' aitan no us podetz esdir

Que pretz no s fassa grazir

Sobr' autres faitz a saubuda.

Blacatz, tan m' es avinen

Quant, ab mi dons cui azor,

Puosc jazer sotz cobertor;

Ren als no m' es tan plazen

Com quan la puosc tener nuda.

Doncs com par qu' ab fol mentir

Poscatz ma razon delir?' 

Mils tans val sabers que cuda.


En Raymbautz, qui soven

Deroca son joguador,

Que ill val, si non a lauzor,

Ni non pot aver guiren?

Non pretz honor esconduda,

Ni carboucle ses luzir,

Ni colp, qui no 'l pot auzir,

Ni oill cec, ni lengua muda.


Blacatz, be us dic veramen

Qu' ieu am trop mais frug que flor,

E mais ric don de senhor

Que si m paguava del ven.

Ja, ab promessa perduda,

Lonc temps no m pot retenir

Cil per cui planh e sospir,

S' ab gaug entier no m' ajuda.


Blacas et Rambaud.

viernes, 13 de octubre de 2023

XI, Molt mes greu d' En Sordel, quar l' es falhitz sos sens,

XI. 


Molt mes greu d' En Sordel, quar l' es falhitz sos sens

Que cuydava qu' el fos savis e conoyssens,

Per que dintre mon cors en suy era dolens,

Quar tan honrat condug don a tan avols gens

Cum lo cor d' En Blacatz qu' era sobrevalens;

Aora lo vol perdre, en que falh malamens,

Qu' aissi cum pert aquest ne perdria cinc cens,

Mas ja no y er perdutz entr' els flacx recrezens.


Que las dompnas valens lo partran entre lor,

Et en luec de vertutz lo tenran per s' onor:

E mi dons de Proensa, quar a de pretz la flor,

Prenda 'n premeiramens, e 'l gart per fin' amor.

Pueys mi dons de Bearn, quar a vera valor,

Vuelh qu' en prend' atressi tan qu' en torn la dolor,

Qu' ilh aura de sa mort, en gaug et en doussor;

Quar tos temps enanset son pretz e sa lauzor.


La comtessa prezans, dona de Vianes,

Vuelh que prenda del cor, pus a bon pretz conques; 

E gart lo ben e gen per la vertut que i es,

E penra 'l tos temps ben, si 'l guard' en totas res.

E 'l belha de la Chambra, en cui sera ben mes,

Vuell qu' en prend' atressi, pus a totz autres bes;

E gart lo en aissi cum fai son cors cortes,

E no 'l pot mielhs gardar al laus dels ben apres.


Na Guida de Rodes prendra del cor, quar fai

Sos bes grazir als pros, e quar totz bes li plai;

E gart lo ben e gen, quar ad elha s' eschai,

Que sitot ilh val pro, tos temps en valra mai.


Na Rainbauda del Baus prenda del cor assai,

Quar ilh es belha e bona et a bon pretz verai,

E gart lo ben e gen, quar tot quan gen l' estai

Garda, salvan s' onor e son plazen cors gai.


Silh de Lunelh, quar a verai pretz cabalos,

Vuelh que prenda del cor, qu' aissi s tanh, per amdos,

Quar ilh es belha e bona, e 'l cors plazens e bos,

E gart lo ben e gen, et aura 'n grat dels pros.

Pueys vuelh que del cor prenda la bella de Pinos,

Quar ilh es belha e bona et a plazens faissos,

E gart lo en aissi, quar sos cors amoros

Tenra 'l vertutz del cor tos temps gais e joyos.


De l' arma d' En Blacatz pens dieus lo glorios,

Qu' el cor es ab aquelhas de qu' el era enveyos.


Belh' Ermenda plazens, sol que dieus mi sal vos,

Cui que plass' o que pes, tos temps viurai joyos.


Bertrand d' Alamanon.

jueves, 12 de octubre de 2023

XI, Peire Vidal, pois far m' aven tenson,

XI.


Peire Vidal, pois far m' aven tenson,

No us sia greu, si us deman per cabal

Per cal razon avetz sen tan venal

En mains afars que no us tornon a pron,

Et en trobar avetz saber e sen;

E qui ja viels en aital loc aten,

Et en joven n' es atressi passatz,

Meins a de ben que si ja no fos natz.


Blacatz, non tenc ges votre chan per bon,

Car anc partis plaich tan descominal;

Qu' ieu ai bon sen e fin e natural

En totz afars, per que m par ben qui m son;

Et ai m' amor messa e mon joven

En la melhor et en la plus valen;

Non vuoill perdre los guizardos ni 'ls gratz,

E qui s recre es vilans e malvatz.


Peire Vidal, ja la vostra razon

Non vuoill aver ab mi dons que tan val;

Qu' ieu ill vuoill servir a totz jorns per engal,

E d' ela m platz que m fassa guizardon;

Et a vos lais lo lonc atendemen

Senes jauzir, qu' ieu vuoill lo jauzimen;

Car loncs atens senes joi, so sapchatz,

Es jois perdutz, qu' anc uns non fon cobratz.


Blacatz, ges ieu no sui d' aital faisson

Cum vos autres, a cui d' amor non cal;

Gran jornada vuoill far per bon ostal,

E lonc servir per recebre gent don;

Non es fis drutz cel que s camja soven

Ni bona domna cella qui l' o cossen;

Non es amors, ans es engans proatz,

S' uoi enqueretz, e deman o laissatz.


    Blacas et Pierre Vidal.

viernes, 13 de octubre de 2023

X, Planher vuelh En Blacatz en aquest leugier so,

X.


Planher vuelh En Blacatz en aquest leugier so,

Ab cor trist e marrit, et ai en be razo,

Qu' en lui ai mescabat senhor et amic bo,

E quar tug l' ayp valent en sa mort perdut so:

Tant es mortals lo dans qu' ieu no y ai sospeisso

Que jamais si revenha, s' en aital guiza no

Qu' om li traga lo cor, e qu' en manjo 'l baro

Que vivon descoratz, pueys auran de cor pro.


Premiers manje del cor, per so que grans ops l' es, 

L' emperaire de Roma, si 'lh vol los Milanes

Per forsa conquistar, quar lui teno conques,

E viu deseretatz malgratz de sos Ties.

E deseguentre lui manj' en lo reys frances,

Pueys cobrara Castella que pert per nescies;

Mas si pez' a sa maire, elh non manjara ges,

Quar ben par a son pretz qu' elh non fai ren que 'l pes.


Del rey engles me platz, quar es pauc coratjos,

Que manje pro del cor, pueys er valens e bos,

E cobrara la terra, per que viu de pretz blos,

Que 'l tol lo reys de Fransa, quar lo sap nualhos.

E lo reys castelas tanh qu' en manje per dos,

Quar dos regismes ten, e per l' un non es pros;

Mas si 'lh en vol manjar, tanh qu' en manj' a rescos, 

Que s' il mair' o sabia, batria 'l ab bastos.


Del rey d' Arago vuel del cor deia manjar,

Que aisso lo fara de l' anta descarguar

Que pren sai a Marcella et a Milau, qu' onrar

No s pot estiers per ren que puesca dir ni far.

Et apres vuelh del cor don' hom al rey navar,

Que valia mais coms que reys, so aug comtar;

Tortz es, quan dieus fai home en gran ricor poiar,

Pus sofracha de cor lo fai de pretz bayssar.


Al comte de Toloza a ops qu' en manje be,

Si 'l membra so que sol tener ni so que te,

Quar si ab autre cor sa perda non reve,

No m par que la revenha ab aquel qu' a en se.

E 'l coms proensals tanh qu' en manje, si 'l sove

C' oms qu' es deseretatz viu guair' e non val re,

E sitot ab esfors si defen ni s capte,

Ops l' es manje del cor pel greu fais qu' el soste.


Li baron volran mal de so que ieu dic be,

Mas ben sapchan qu' els pretz aitan pauc com ilh me.


Belh Restaur, sol qu' ab vos puesca trobar merce, 

A mon dan met quascun que per amic no m te.


Sordel.

miércoles, 1 de noviembre de 2023

Cadenet, La comtesse de Provence

Cadenet, t. II, III et IV. Vingt-huit pièces, dont quelques-unes sont attribuées à d' autres troubadours.

Cadenetz si fo de Proensa, d' un castel que a nom Cadenet, qu' es en la riba de Durensa el comtat de Forcalquier. Fils fo d' un paubre cavallier; e quant el era enfans lo castels de Cadenet si fo destruitz e raubatz per la gent del comte de Toloza, e li home de la terra mort, et el pres e menat en Tolsan per un cavalier qu' avia nom Guillem del Lantar; et el lo noiric e 'l tenc en sa maison. Et el venc bos, bels e cortes, e si saup ben trobar e cantar e parlar; et apres a trobar coplas e sirventes. E parti se del seignor que l' avia noirit, et anet s' en per cortz; e fez se joglars e fazia se apellar Baguas. Lonc temps anet a pe, desastrucs per lo mon. E venc s' en en Proensa, e nuillz hom no lo conoissia; e fetz se clamar Cadenet; e comenset a far cansos e fetz las bonas e bellas. En Raimonz Leugier, de Dosfraires del evesquat de Nissa, lo mes en arnes et en honor.

En Blancatz l' onret e 'l fetz grans bens. Longa sazon ac gran ben e gran honor; e pois el se rendet a l' Ospital e lai definet. E tot lo sieu faig eu saubi auzir e per vezer.
Fragment d' une pièce:
S' ieu trobava mon compair' En Blacatz
Un bon conseill leial li donaria,
Mas per mon grat ses conseill o faria,
Qu' enanz qu' el fos del segle trespassatz
S' en departis, qu' el temps que n' es passatz
No il fara ges al maior obs secors,
Anz hai paor qu' inz en enfern no 'l pegna,
Si tan no fai qu' a Jesu Crist si vegna,
Que l' ufana d' aquest segl' e 'l lauzors
Es en l' autre marrimenz e dolors.
S' ieu trobava.
Crescimbeni, 108. Bastero, 80 et 121. Millot, I, 416. Papon, II, 385.
P. Occ. 113.

La dame Castelloze, t. III.
Na Castellosa si fo d' Alvergne, gentils domna, moiller del Truc de Mairona; et amet N Arman de Breon, e fetz de lui sas cansos. Et era una domna mout gaia e mout enseignada, e mout bela.
Crescimbeni, 179. Bastero, 81. Millot, II, 464. P. Occ. 245.

Cavaire. Réponse à un couplet qui lui est adressé par Bertran Folcon:
Cavaliers, cui joglars vest,
De cavalaria s devest,
C' us joglaretz del marques d' Est,
Falco, vos a vesti ab si,
Per que m demandatz que m feri,
Que noca us deman qui us vesti?

Cercamons. Cinq pièces.
Cercamons si fos uns joglars de Gascoingna, e trobet vers e pastoretas a la usanza antiga. E cerquet tot lo mon lai on poc anar, e per so fez se dire Cercamons.
Dans une de ses pièces, il adresse des reproches aux troubadours:
Ist trobador entre ver e mentir
Afollon druz e moilliers et espos,
E van dizen c' amors va en biais
Per que 'l marit en devenon gilos
E dompnas son intradas en pantais...
Pois nostre temps.

Et dans une autre il dit:
E cel que bon pretz oblida
Sembla fols que l' autrui abais;
Et es razos deschausida
Qu' om veia 'l pel en l' autrui oill
Et el sieu no conois lo trau.
Ges per lo temps.
Crescimbeni, 179. Bastero, 81. Millot, II, 474. P. Occ. 250.

Certan. Interlocuteur dans une tenson, il propose de la soumettre au jugement du roi d' Aragon:
N Ugo, lo rei valentz e fis
D' Aragon, en cui pres s' aizis,
El entendra ben lausor;
Sa s que dira, tan sap d' amor...
Millot, III, 396.

Le chevalier du Temple t. IV.
Millot, II, 467.

Claire d' Anduze, t. III.
Millot, II, 477. P. Occ. 252.

Cominal, t. IV.

Le comte d' Empurias. Une seule pièce, dont le texte est altéré dans le manuscrit; c' est une réponse à Frédéric III, Roi De Sicile:
A l' onrat rei Frederic terz vai dir...
Que dels parenz qu' aten de vas Espagna
Secors ogan non creia qu' a lui venia...

Ni no s cug ges qu' el seus parenz desir
Qu' el perda tan qu' el regne no il remagna,
N' el bais d' onor per Franzeis enrechir
Qu' en laiseron lo plan e la montagna...

Del joven rei me platz car non s' esmaia
Per paraulas, sol qu' a bona fin traia
So qu' el paire conquis a lei de sert,
E si 'l reten, tenrem l' en per espert.
A l' onrat rei.
Bastero, 81. Crescimbeni, 180. Millot, III, 23.

Le comte de Flandre. Un couplet adressé à Folquet de Roman; en voici la fin:
Pero conseill li darai gen,
Et er fols s' el no l' enten,
C' ades tegna son viatge
Dreit lai vas son estage;
Que sai van las genz dizen
Que per Cinc cenz marcs d' argen
No il calria metre gatge.
Bastero, 81. Crescimbeni, 180.

Le comte de Foix.
Mas qui a flor se vol mesclar
Ben deu gardar lo sieu baston,
Car frances sabon grans colps dar
Et albirar ab lor bordon.
E no us fizes en Carcasses
Ni en Genes
Ni en Gascon, quar no l' amon de res
De pos vas mi ai faita la falhensa.
En breu de temps veirem mos Brogoignon
Cridar Montjoi, e 'l criden Aragon.
Mas qui a.
Voici le commencement d' une autre pièce:
frances, c' al mon de gran cor non a par
E de saber, de fortz', e Bergoingnon
Los Patarin a Roma auzan menar;
E qui clamar se fara d' Aragon
A lo gran foc seran menatz apres,
Com rason es,
E tuit bruisat seran
E lor cenes gitad' al vent.
frances c' al mon.
Millot, II, 470. P. Occ. 291.

Le Comte de Poitiers, t. III et IV.
Lo Coms de Peitieus si fo uns dels maiors cortes del mon, e dels maiors trichadors de dompnas; e bons cavalliers d' armas, e larcs de dompneiar.

E saup ben trobar e cantar: et anet lonc temps per lo mon per enganar las domnas. Et ac un fill que ac per moiller la duquessa de Normandia, don ac una filla que fo moiller del rei Enric d' Engleterra, maire del rei jove, e d' En Richart e del comte Jaufre de Bretaingna.
Ce troubadour étant le plus ancien de tous ceux dont les ouvrages sont parvenus jusqu'à nous, il a paru convenable d' en extraire les divers fragments qui peuvent donner une idée de l' état de la langue et de la poésie de l' époque où il a écrit.
Companho farai un vers covinen,
Et aura i mais de foudatz no y a de sen;
Et er totz mesclatz d' amor e de joi e de joven.


E tenguatz lo per vilan qui no l' enten
O dins son cor voluntiers no l' apren;
Greu partir si fai d' amor qui l' atrob a son talen.


Dos cavals ai a ma selha ben e gen;
Bos son et ardit per armas e valen
E no 'ls puesc amdos tener, que l' us l' autre no cossen.

Si 'ls pogues adomesgar a mon talen,
Ja no volgr' alhors mudar mon garnimen,
Que miels foren cavalguatz de nul home viven.

L' uns fon dels montaniers lo plus corren,
Mas tan fera estranheza ha longuamen,
Et es tan fers e salvatges que del ballar se defen.

L' autre fon noyritz sa jos pres Cofolen
Et anc no vis bellazor, mon escien;
Aquest non er ja camjatz per aur ni per argen...

Cavalliers, datz mi cosselh d' un pessamen;
Ancmais no fui issarratz de cauzimen (N. E. issaratz más arriba)
E no sai ab qual mi tengua de N' Agnes o de N' Arsen...
Companho farai.

Ben vuelh que sapchon li plusor
D' est vers, si 's de bona color,
Qu' ieu ai trag de mon obrador,
Qu' ieu port d' ayselh mestier la flor
Et es vertatz,
E puesc en trair lo vers auctor,
Quant er laissatz.

Ieu conosc ben sen e folhor
E conosc ardimen e paor
E, si m partetz un juec d' amor,
No suy tan fatz
Non sapcha triar lo melhor
Entr' els malvatz.

Ieu conosc ben selh qui be m di
E selh qui m vol mal atressi,
E conosc ben selhuy qui m ri
E s' ill pro s' azauton de mi,
Conosc assatz,
Qu' atressi dey voler lor fi
E lor solatz.


Mas ben aia cel qui m noiri,
Que tan bon mestier m' eschari,
Que anc a negun no falhi,
Qu' ieu sai jogar sobre coysi
A totz tocatz;
Mais en sai que nulh mon vezi,
Qual qu' emveiatz.

Dieu en laus e sanh Jolia;
Tant ai apres del juec doussa
Que sobre totz n' ai bona ma;
E selh qui cosselh mi querra
No l' er vedatz,
Ni nuils de mi non tornara
Descossellatz.

Qu' ieu ai nom maiestre certa;
Ja m' amigu' a nueg no m' aura
Que no m vuelh' aver lendema,
Qu' ieu sui be d' est mestier sobra
Tant ensenhatz
Que ben sai guazanhar mon pa
En totz mercatz...
Ben vuelh que.

Pus vezem de novelh florir
Pratz, e vergiers reverdezir
Rius e fontanas esclarzir,
Auras e vens,
Ben deu quascus lo joy jauzir
Don es jauzens.

D' amor non dei dire mas be,
Quar non ai ni petit ni re,
Quar ben leu plus no m' en cove;
Pero leumens
Dona gran joi qui be mante
Los aizimens...

Per tal n' ai meins de bon saber,
Quar vuelh so que no puesc aver
Aicel reproviers me ditz ver
Certanamens:
A bon coratg' e bon poder
Qui 's ben sufrens...

Obediensa deu portar
A mantas gens qui vol amar,
E coven li que sapcha far
Faigz avinens,
E que s guart en cort de parlar
Vilanamens.
Pus vezem de.

En Alvernhe, part Lemozi,
M' en aniey totz sols a tapi;
Trobey la moler d' En Guari
E d' En Bernart:
Saluderon me francamen
Per sant Launart.

Una mi dis en son latin:
Deus te salve, dom pelegrin,
Molt me pareis de bel eisin,
Meu esient,
Mais trop en vai per est camin
De folla gent.

Auiatz ieu que lur respozi,
Anc fer ni fust no y mentaugui
Mas que lur dis aital lati:
Tarrababart
Marta babelio riben
Sara ma hart.

So dis N' Agnes e N' Ermessen:
Trobat avem qu' anam queren,
Alberguem lo tot plan e gen,
Que ben es mutz;
E ja per el nostre secret
Non er saubutz.

La una m pres sotz so mantelh;
Meneron m' en a lur fornell,
Et a mi fon mout bon e belh;
Lo foc fo m bo
Et ieu calfei me voluntiers
Al gros carbo.

A manjar me deron capos;
El pan fon cautz, e 'l vin fon bos;
Et ieu dirney me volentos
Fors et espes,
Et anc sol no y ac coguastros
Mas que nos tres.

“Sors, aquest hom es enginhos
E laissa son parlar per nos:

Aportatz lo nostre cat ros
Tost e corren,
Que li 'n fara dir veritat,
Si de res men.”

Quant ieu vi vengut l' enuios
Qui a grant onglas e lonc grignos,
Ges son solatz no mi fon bos;
Totz m' espaven;
Ab pauc no 'n perdi mas amors
E l' ardimen.

Quan aguem begut e manjat
Despulley m' a lur voluntat;
Derreire m' aportero 'l cat
Mal e fello;
Et escorgeron me del cap
Tro al talo.

Per la coa 'l pres N' Ermessen
E tira el cat escoyssen;
Plaguas me feyron mays de cen
Aquella ves;
Coc me, mas ieu per tot aquo
No m mogui ges.

Après avoir exagéré ses prouesses dans un récit que la décence ne permet pas de transcrire, et auquel il serait difficile de croire, quand même, selon un couplet qui se trouve seulement dans le manuscrit de Mac-Carti, on admettrait qu' il passa huit jours avec ces deux dames, le Comte de Poitiers termine la pièce par ces vers adressés à son jongleur:
Monet, tu m' iras al mati,
Mo vers portaras el Borssi
Dreg a la molher d' En Gari
E d' En Bernat;
E diguas lor que per m' amor
Aucizo 'l cat.
En Alvernhe.
Dans une pièce licencieuse, il fait la comparaison suivante:
E cels qui no volran creire mos casteis
Anho vezer pres lo bosc en un deveis;
Per un albre c' om hi tailla, n' y naison dos o treis;
E quan lo bosc es taillatz, nais plus espes;
E 'l senher no 'n pert son comte ni sos ses.
Companho tant ai.
Crescimbeni, 190. Bastero, 81. Millot, I, 1. Hist. Litt. XI, 37; XIII, 42. Papon, II, 422. P. Occ. 1.

Le comte de Provence. Une pièce en forme de tenson, avec Carn et Ongla:
Carn et Ongla, de vos no m voill partir
Tan vos trob ferm en plan et en montagna,
E poira m' en, qui s volra escarnir,
Qu' eu vos partrai ogan de ma compaigna,
Ni negun temps, mentre que guerra aia,
Pro sabra d' art toz homs que us me sostraia;
Tan bon caval no sai ni tant espert,
Per que m' er mal si ses armas vos pert.
                            Carn et ongla.

Une tenson avec Arnaud:
Amics, N Arnaut, cent domnas d' aut paratge
Van outra mar e son en mieja via,
E non podon ges complir lo viatge
Ni sai tornar per nulla res que sia,
Si non o fan per aital convinen
Q' un pet fassatz, de que mova tal ven
Per que la naus venga s a salvamen:
Faretz l' o no, que saber o volria?
Amics N Arnaut.

Nostrad. 103. Bastero, 81 et 92. Crescimbeni, 180. Millot, II, 212. Papon, II, 417. P. Occ. 166.

Le comte de Rodez.
Lo coms de Rodes si era mout adreitz e mout valens, e si era trobaire; e 'N Uc de Sain Sir fetz aquesta cobla:
Seigner coms, no us cal esmeiar, etc.
E lo coms si respondet aquesta cobla:
N Uc de San Cir, be m deu grevar
Que us veia que ojan sai fos
Paubres e nutz e d' aver blos,
Et eu vos fi manent anar;
Mais me costes que dui arquier
No feiron o dui cavallier;
Pero ben sai, si us dava un palafre,
Dieus que m' en gar, vos lo prendriatz be.

Le comte de Rodez a une autre tenson avec Hugues de Saint-Cyr, dans laquelle il lui dit:
E vostr' ais me farai vezer,
N Uc de San Cir, anz del pascor,
Si que i farai de roca tor
Et aut mur e fossatz chazer;
Que trop menon gran bobansa
N Uc et Arnautz, si deus mi gar;
Mas eu la lor farai baissar,
E no voill aver honransa
Ni portar escut ni lansa.
E vostr' ais me.
Bastero, 81. Crescimbeni, 180. Millot, II, 174.

Le comte de Toulouse. Couplet en réponse à Gui de Cavaillon:

Lo coms de Tolosa li respondet:
Per deu, Gui, mais ameria
Conquerre prez e valor
Que nuill' autra manentia
Que m tornes a desonor;
Non o dic contra clerzia
Ni m' en esdic per paor,
Q' eu no voill castel ni tor
S' eu eis no la m conquerria;
E mei honrat valedor
Sapchan qu' el gazainz er lor.
Seigner coms.
Bastero, 81. Crescimbeni, 180. P. Occ. 271.

La Comtesse de Die, t. III.
La comtessa de Dia si fo moiller d' En Guillem de Peitieus, bella dompna e bona; et enamoret se d' En Raembaut d' Aurenga, e fetz de lui mains bons vers. Et aqui sont escriutas de las soas chansos.
Nostrad. 47. Crescimbeni, 30. Bastero, 81. Millot, I, 161. Papon, II, 381. P. Occ. 54. Hist. Litt. XV, 446.

La comtesse de Provence. Un couplet:
Vos que m semblatz d' els corals amadors,
Ja no volgra que fosses tan doptans;
E platz mi molt car vos destreing amors,
Qu' atressi sui eu per vos malananz.
Et avetz dan en vostre vulpilhage,
Quar no us ausas de preiar enhardir,
E faitz a vos et a mi gran damnage;
Que ges dompna non ausa descobrir
Tot so q' il vol per paor de faillir.
Vos que m semblatz.

Millot, II, 222. P. Occ. 167.

Dalfinet. Une pièce.

Del mieg sirventes ai legor
E voill lo far a toz auzir,
E penrai ivern per pascor
E trauchar per pro dormir
Et estar el boscage,
Et irai sovenet armatz,
E pren per flor la neu e 'l glaz,
C' ab honrat vasalatge
Menarai si las mans e 'ls braz
Tro paus tot mon afar en paz.

Elle a trois couplets et cet envoi:
Domna, d' onrat lignatge
Per vos sui al Dalfin cazaz,
E tenc totas mas eretaz.
Del mieg sirventes.

viernes, 20 de octubre de 2023

XVI, De nuilla ren non es tan grans cardatz

XVI.


De nuilla ren non es tan grans cardatz

Cum d' omes pros, e car n' es carestia,

Fai n' a plaigner uns pros qan se cambia;

Et eu dic lo pel vescomt de Burlatz,

C' auzit ai dir q' es de bon pretz camjatz,

Car no il platz jes aitan cum sol valors;

Eu non dic jes per so q' a mal so tenga,

Enanz o fatz per respeig que reveigna;

Que vida es anta e desonors

Qui non a pretz segon q' es sa ricors.


Que hom non es tan pros ni tan prezatz

Que non aia blasme de cui que sia;

E si us fols li ditz mal per follia,

Jes per aisso no s tenga per blasmatz,

Enanz s' en deu tener per ben lauzatz,

Que blasmes es del fol al pro lauzors;

Per qu' eu li prec que mon conseill reteigna, 

E cum se sol captener se capteigna,

E laisse dir als nescis lor follors,

Que ill conoissen en diran pro d' onors.


Qu' ieu ai auzit mal dire d' En Blacatz,

Que per aisso non i s refrenet un dia,

E d' En Raimon Agout que tan valia,

E del marques de cui fon Monferratz;

Que per aisso non semblet nuills iratz,

Ni non tolgron benfaig a cantadors.

Pauc vos ama, vescoms, qui us enseigna

Que de ben far hi de pretz no us soveigna;

Leu aura fait vostre fins pres son cors,

Si non avetz amics e lauzadors.


De las domnas mi platz be lur honors

De Caherci, e voill mal als seignors.


Cadenet.

sábado, 25 de julio de 2026

Toga, Tollerar, Tolleransa, Tollerable, Tolre, Toldre, Tolta, Touta, Tolieu, Tolement

Toga, s. f., lat. toga, toge, robe.
Las togas, lasquals so maniera de vestidura nobla als cavaliers.
(chap. Les togues, les cuals són manera de vestidura noble als caballés.)
Cat. dels apost. de Roma, fol. 83.
Les toges, lesquelles sont manière de vêtement noble pour les chevaliers.
CAT. ESP. PORT. IT. Toga. (chap. Toga, togues; togueta, toguetes.)

Tollerar, v., lat. tolerare, tolérer, supporter, endurer.
Part. pas. Malaute es aquo tollerant. Trad. d'Albucasis, fol. 4.
Le malade est cela endurant.
CAT. ESP. Tolerar. IT. Tollerare. (chap. Tolerá : tolero, toleres, tolere, tolerem o toleram, toleréu o toleráu, toleren; tolerat, tolerats, tolerada, tolerades; toleraré; toleraría; si yo tolerara que me la fotegueren pel cul, siría com Ignacio Sorolla Vidal en Manel Riu Fillat.)

Tolerá : tolero, toleres, tolere, tolerem o toleram, toleréu o toleráu, toleren; tolerat, tolerats, tolerada, tolerades; toleraré; toleraría; si yo tolerara que me la fotegueren pel cul, siría com Ignacio Sorolla Vidal en Manel Riu Fillat.

2. Tolleransa, s. f., lat. tolerantia, tolérance, patience.
La tolleransa del malaute. Trad. d'Albucasis, fol. 10.
(chap. La toleransia del dolén. Malal diu y escriu Luis Arrufat de Vallchunquera; vore mal apte, malalt, etc.)
La patience du malade.
CAT. ESP. PORT. Tolerancia. IT. Tolleranza. (chap. Toleransia, toleransies. Ya me se ha acabat la toleransia en los catanazis com los de la Ascuma de Calaseit.)

Ya me se ha acabat la toleransia en los catanazis com los de la Ascuma de Calaseit.

3. Tollerable, adj., lat. tolerabilem, tolérable, supportable, endurable, en état de supporter.
Veses... cors del malaute tollerable, cauterisa aquel en mieg loc del cap.
Trad. d'Albucasis, fol. 3.
Tu vois... le corps du malade en état de (le) supporter, cautérise celui-là au milieu de la tête.
CAT. ESP. Tolerable. PORT. Toleravel. IT. Tolerabile. (chap. Tolerable, tolerables; contrari: intolerable com Carlos Rallo Badet, la mosca collonera, intolerables com los tabans al juliol o los catalanistes.)

intolerable com Carlos Rallo Badet, la mosca collonera, intolerables com los tabans al juliol o los catalanistes

Tolre, Toldre, v., lat. tollere, ôter, enlever.
Non lo pot tolre ni emblar ni raubar. V. et Vert., fol. 30.
Ne le peut ôter ni enlever ni dérober.
Pueis tolc moiller a Milan, la moiller d' un barbier. V. de R. de la Tour.
Puis il enleva femme à Milan, la femme d'un barbier.
Fig. Lo dormir pert, quar ieu lo m tuelh,
Domna, quan de vos mi sove.
B. de Ventadour: Quan par.
Le dormir je perds, car je me l'ôte, dame, quand de vous il me souvient.
- Couper, retrancher.
A tota sa mainada fes toldre los cabels et a se meteis.
V. de P. Vidal. Var.
À tout son domestique il fit couper les cheveux et à soi-même.
- Détacher, détourner.
Que lo fluvis tol del camp de mon vezin. Trad. du Code de Justinien, fol. 75.
Que le fleuve détache du champ de mon voisin.
Fig. D' En Blacatz no m tuelh ni m vire.
Elias de Barjols: Car comprei.
Du seigneur Blacas je ne me détache ni me détourne.
D' un sirventes far no m tuoill.
P. Cardinal: D'un sirventes.
D'un sirvente faire je ne me détourne.
- Prendre, saisir.
Seguic los Sarrasis III jorns, e tolc lor .C. .M. pesoniers. Philomena.
Il suivit les Sarrasins trois jours, et leur prit cent mille piétons.
- Cesser.
Reys castellas, ges vostre pretz no tolh
De melhurar, c' uei val pro mais que hier.
Aimeri de Peguilain: Si cum l' albres.
Roi castillan, point votre mérite ne cesse de s'améliorer, vu qu'aujourd'hui il vaut beaucoup plus qu'hier.
Loc. So ditz lo reis: Tol de mei. Roman de Gerard de Rossillon, fol. 65.
Ce dit le roi: Retire-toi de moi.
Part. pas. Tolt m' avetz rire,
E donat pessamen.
Guillaume de Cabestaing: Lo dous.
Ôté vous m'avez le rire, et donné souci.
Fes no es pas per forsa touta, mas, per razo e per essemples, es amonestada.
Trad. de Bède, fol. 58.
Foi n'est pas ôtée par force, mais, par raison et par exemples, elle est avertie.
En un sol jorn m' an tolgut 
Tot quant avia en dos ans
Conquist.
(chap. En un sol día (jornada) me han tolgut (tret, pres) tot cuan había en dos añs conquistat.)
Raimond de Miraval: Aissi cum es.
En un seul jour m'ont ôté tout ce que j'avais en deux ans conquis.
ANC. FR. Ainz les fit prendre et tolir tot lor avoir. Villehardouin, p. 162.
Pour reponre l'or et l'argent que il toloit et rapinoit.
Chr. de Fr., Rec. des Hist. de Fr., t. III, p. 217.
La char lur tolent e la pel
Si cum li lox fist à l'aingniel.
Marie de France, t. II, p. 67.
ANC. CAT. Tolrer. ANC. ESP. Toller. PORT. Tolher. IT. Tollere, togliere.
(chap. Tolre, Toldre : pendre o prendre, traure, robá; vore lo texto antic en chapurriau “no li tolra”.)

2. Tolta, Touta, s. f., tolte, sorte d'impôt forcé, spoliation.
De toutas e de rezendas
Fai sos dos e sas esmendas.
P. Cardinal: Qui ve gran.
De toltes et de rançonnements fait ses dons et ses réparations.
Aquel que ten la causa sens nulha justa causa, si cum es per tolta.
Trad. du Code de Justinien, fol. 18.
Celui qui tient la chose sans nulle juste cause, ainsi comme est par spoliation.
ANC. FR. Ne convoite pas sus ton peuple, ne te charge pas de toute ne de taille. Joinville, p. 155.
(chap. Tolta, toltes : classe de impost, com si ne ñagueren pocs; expolio, expolios; impost forsat.)

3. Tolieu, s. m., tonlieu, droit de transport par eau, droit de travers.
Ni renda en sa honor, ces ni tolieu. Roman de Gerard de Rossillon, fol. 72.
Ni rente en son domaine, cens ni tonlieu.
ANC. FR. Et les molins et les tonlieus.
Chr. manusc. de Cambray, fol. 51.

4. Tolement, s. m., enlèvement, séparation.
Tan gran escampament de sang et decapitament, e tan gran tolement de pes e de mas e de membres. Philomena.
Si grande effusion de sang et décapitation, et si grande séparation de pieds et de mains et de membres.
ANC. ESP. Tollimiento. PORT. Tolhimento. IT. Toglimento.

5. Toleire, Tolledor, s. m., ravisseur, pillard.
Dieus non vol sias toleire.
P. Cardinal: Jhesum Crist.
Dieu ne veut pas que tu sois ravisseur.
No vuelh esser un d' aquelhs tolledors. 
P. Cardinal: Ges ieu no m sui.
Je ne veux pas être un de ces ravisseurs.
Adjectiv. Non cre que 'l gens alamanda
Senhor tolledor acuelha.
P. Cardinal: Tot farai.
Je ne crois pas que la gent allemande seigneur pillard accueille.
ANC. FR.
Que de mon pucelage ne me soiez tolère. Roman de Berte, p. 152.
IT. Toglitore. (chap. Toledó, toledós, toledora, toledores; lladre, lladres; robadó, robadós, robadora, robadores.)

Artur Quintana Font; Toledó, toledós, toledora, toledores; lladre, lladres; robadó, robadós, robadora, robadores

6. Destolre, Destoldre, v., ôter, détourner, dévier, détacher, désister.
Destolgui m de la via
Vas lieys, rizen.
Gavaudan le Vieux: L' autre dia.
Je me détournai de la voie vers elle, en riant.
Fig. Dona, Amors me dona ardimen,
Quar sap que fis vos suy, e no m destuelh.
Arnaud de Marueil: Us joys d' amor.
Dame, Amour me donne courage, car il sait que fidèle je vous suis, et ne me détourne pas.
Tolla us humilitatz l' orgoill
C' avetz ves mi, pois non destuoill
D' amar vos.
Guillaume de la Tour: Pus que las.
Qu'humilité vous ôte l'orgueil que vous avez vers moi, puisque je ne dévie pas de vous aimer.
Part. pas. Destoutz me soy de la via.
Marcabrus: L' autrier jost' una.
Détourné je me suis de la voie.
ANC. FR.
D'une part l'a mené en un lieu destolu. Roman de Berte, p. 168.
IT. Distogliere.

7. Destol, Destuelh, s. m., déportement, dérangement.
Sos fals destols. Trad. de Bède, fol. 76.
Ses faux déportements.
Vauc m' en lai, ses tot destuelh,
On li peccador penran fi.
Le Comte de Poitiers: Pus de chantar.
Je m'en vais là, sans nul dérangement, où les pêcheurs prendront fin.

8. Estolre, v., lat. extollere, exalter, élever.
Part. pas. Per mi dons ai cor estolt
Et humil et baut.
Rambaud d'Orange: Ben s' eschai.
Pour ma dame j'ai coeur élevé et modeste et joyeux.
IT. Stogliere.

9. Trastolre, v., transporter.
Tant que mo mielhs me trastolh e m traversa.
G. Riquier: No m sai d' amor.
Tant que mon mieux me transporte et me traverse.
- Ôter, emporter, soulever.
Us es de drut, quan sordelha,
Qu' autre son luec li trastuelha. 
Bernard de Venzenac: Hueymais pus.
Usage c'est de galant, quand il se salit, qu'autre sa place lui ôte.