Mostrando las entradas para la consulta truep ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta truep ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

domingo, 8 de octubre de 2023

Guillaume de Saint-Didier, Leidier, Deidier, Deslier; Guilhem, Guilhèm

Guillaume de Saint-Didier.

Guillaume de Saint-Didier, Leidier, Deidier, Deslier; Guilhem, Guilhèm



I.


El mon non a neguna creatura

No truep sa part, mas ieu non truep la mia,
Ni ges no sai on ja trobada sia
Qu' aissi ames de lial fe segura;
Qu' ieu am pus fort selieys que mi guerreya,
No fai nulh drutz lieys qu' en baizan s' autreya;
Pus malgrat si eu l' am, per que m fai maltraire?
S' ilh m' ames re, pensatz s' ieu l' ames guaire!

Ho ieu, sapchatz que no fora mezura,
Pus er l' am tan que m' es mala enemia;
E s' ieu l' am sols, est' amor que m' embria?
Si fai sivals, tan cum bos respiegz dura;
Aquest respieg, on hom ren non espleya,
Non es cauza que hom persegre deya,
Ben o conosc, si m' en pogues estraire,
Mas no puesc ges, tan sui lial amaire.

Be m volgra mal, s' il fezes forfaitura,
Ni l' agues dig nulh erguelh ni falsia,
Mas quar enans son ric pretz quascun dia
De mon poder, e platz mi quar melhura,
E fas saber qu' a totas senhoreya;
Quant ieu l' esguar, no fai semblan que m veya;
A totz autres es franqu' e de bon aire,
Mas a mi sol no vol belh semblan faire.

Quar costum' es que domna sia dura,
E port' erguelh selhuy que s' umilia;
Belha res mala, e co us falh cortezia
Ves mi tot sol, qu' autre no s' en rancura!
Voletz mi mal sol quar mi faitz enveya,
E quar vos am mais d' autra res que sia?
Per aquest tort mi podetz los huelhs traire,
Que ieu ni vos non o podem desfaire.

A totz jorns creys e dobla e s' asegura
L' amor qu' ie 'l port, mas los fagz desembria;
E meinhs n' aurai, so cug, a la partia
Qu' al comensar; vey qu' ades se pejura,
Que, s' ieu m' irays, de tot en tot sordeya;
Doncx no sai ieu de qual guiza m' esteya,
S' ira mi notz, e patz no mi val gaire;
Si 'n aissi m vai, be sui doncx encantaire.

Amicx Bertrans, vos que es gualiaire
Es mais amatz qu' ieu que sui fis amaire.

II.

Aissi cum es bella sil de cui chan,
E belhs son nom, sa terra e son castelh,
E belh siey dig, siey fag e siey semblan,
Vuelh mas coblas movon totas en belh;
E dic vos be, si ma chansos valgues
Aitan cum val aiselha de cui es,
Si vensera totas cellas que son,
Cum ilh val mais que neguna del mon.

Tan belhamen m' aucira deziran
Selha cui sui hom liges ses revelh,
Que m fera ric ab un fil de son guan,
O d' un dels pels que 'l chai sus son mantelh;
Ab son cuiar, o ab mentir cortes
Me tengra guay tos temps, s' a lieys plagues;
Qu' ab fin talan et ab cor deziron
L' am atrestan on il plus mi confon.

Ai! belha domna, ab gen cors benestan,
Vas cui ieu tot mon coratge capdelh,
S' ieu vos vengues de ginolhos denan,
Mas mans junCHAs, e us quezes vostr' anel,
Quals franqueza fora e quals merces,
S' aquest caitiu, que no sap que s' es bes,
Restauressetz d' un ric joy jauzion,
Que non es joys que senes vos m' aon!

Belha domna, pus ieu autra non blan
Endreg d' amor, ni n' azor, ni n' apelh,
Qu' una non es en fag ni en semblan
Que contra vos mi valgues un clavelh;
Ara no us ai ni autra non vuelh ges,
Viurai ses joy, qu' amors m' en ten defes;
Un pauc intrey en amor trop preon,
Yssir non puesc quar no i trob gua ni pon.

Us belhs respiegs mi vai recofortan
Qu' en petit d' ora ajuda son fizelh
Gentils amors, qui l' enquier merceyan:
Per que fols drutz torna en fol capdelh;
Mas selh que y a son fin coratge mes,
Si be 'l tarda, no s' en dezesper ges,
Quar bona domn' a tot quant deu respon,
E guarda ben a cui, ni que, ni on.

Trastot m' es belh ont ilh es e m resplan,
Bosc m' en son prat e vergier e rozelh,
E m' agensa a chascun jorn de l' an
Cum la roza, quant ilh nais de novelh;
Qu' el mon non es vilas tan mal apres,
Si parl' ab lieys un mot, non torn cortes,
E no sapcha de tot parlar a fron
Denan siey ditz, e dels autres s' escon.

Amics Bertrans, veiatz s' ai cor volon,
Qu' ilh chant e ri, quant ieu languisc e fon.
Bertrans, la filha al pros comte Raymon
Degra vezer qu' ilh gensa tot lo mon.


III.

Pus tan mi fors' amors que mi fai entremetre
Qu' a la gensor del mon aus ma chanso trametre,
E pus alhors non aus mon fin cor esdemetre,
Ben deuria mos sens subtils en lai esmetre;
E serai ricx, si m vol en son servizi metre
Silh cui hom liges sui ses dar e ses prometre.

El prometre m' es gen, e fos falsa 'l promessa
Mais que s' autra del mon m' agues joya tramessa;
E si neguna s' es de m' amor entremessa,
Entenda s' en autrui, qu' ieu sec dreita endemessa;
Mos ferms volers es tals que, si m sal sanhs ni messa,
Ieu non l' aus far semblan que y aya m' amor messa.

Messa y ai tan m' amor que non m' en puesc estraire,
Ni nulh' autra del mon no m pot nul joy atraire;
Mas si ieu non lo y dic, ni non lo y aus retraire
Estiers qu' en mas chansos, dic aital contrastraire
Don crey qu' ilh o enten; qu' om no m' en pot mot traire
Per paor qu' enueyos no la m puescan sostraire.

Sostrag m' a tot lo cor qu' ieu no sai on me tenha,
Que partir no m' en puesc, ni cug que ja y atenha,
Mas sol d' aitan la prec, s' a lieys plai, mi mantenha;
No l' enueg, si ben dic ni en mal no so tenha;
Qu' ab aitan m' er grans gaugz totz mals que m' en avenha,
Qu' ades aurai respieg que per merce m retenha.
Retener no m puesc ges mon voler ni abatre,
Qu' ades l' am mielhs e mais, e no m puesc escombatre:
Trop m' a fait en fols plais mos fols voler desbatre,
Mas negus homs non pot cor destrenher ni batre;
Que farai doncx, s' ieu l' am e no m' en puesc esbatre?
Languirai deziran, qu' ab lieys no m' aus combatre.

Combatre no s deu hom que 'l genser e 'l mielhs fayta
Es que sia el mon, e que gensers afaita
Tot quan fai segon pretz, que ren non dezafaita;
Per que sa grans valors non deu esser desfaita:
E s' amors, s' es en loc mespreza ni forfaita,
Sol que lieys fass' amar, es endreyt se refaita.

Refaitz for' en dezir, sol qu' ilh denhes emprenre
Un jorn qu' a lieys vengues que m fezes dezaprenre
Lo mal qu' ieu trac per lieys, e que m laisses aprenre
So que nulhs hom non sap ni s' en laissa reprenre;
Mas tan vei tot lo mon en son ric pretz perprenre,
Qu' en lieys es lo causitz, qu' ilh pot cui se vol prenre.

//

https://en.wikipedia.org/wiki/Guilhem_de_Saint-Leidier

Guilhem de Saint-Leidier, also spelled Guilhem de Saint Deslier, Guillem de Saint Deidier and Guilhèm de Sant Leidier was a troubadour of the 12th century, composing in Occitan. He was lord of Saint-Didier-en-Velay, was born at some date before 1150, and died between 1195 and 1200. He was said to have loved Belissende, sister of Dalfi d'Alvernha and wife of Eracle III of Polignac, Guilhem's feudal overlord.

His known work includes fifteen cansos, one tensó and one planh. Indications in the text and in his vida suggest that he worked in Gascony, Comminges, the Agenais, and the Bordelais. He is the first poet named in the poetical survey by the Monk of Montaudon, written around 1195.

With one of his poems Guilhem began a poetical debate on the question whether a lady is dishonoured by taking a lover who is richer or more powerful than herself. The one known poem by the trobairitz Azalais de Porcairagues appears to contribute to this debate, as does one by her friend Raimbaut of Orange, A mon vers dirai chanso. Soon afterwards there is a partimen on the topic between Dalfi d'Alvernha and Perdigon, and then a tensó between Guiraut de Bornelh and king Alfonso II of Aragon.

Guilhem's daughter's son, Gauseran, was also a troubadour.

https://ca.wikipedia.org/wiki/Guilhem_de_Saint-Leidier

Guillaume de Saint-Didier, Leidier, Guilhem, a caballo

Guilhem de Saint-Leidier (també conegut com a Guilhem de Saint Deslier, Guillem de Saint Deidier o Guilhèm de Sant Leidier) fou un trobador de la segona meitat del segle XII (...1150-1200...).

Fou senyor de Saint Didier-en-Velay. Nasqué en algun moment anterior a 1150 i morí entre 1195 i 1200. Era oncle del també trobador Gauseran de Saint Leidier. La seva obra poètica inclou 15 cançons, una tençó i un planh. El Monjo de Montaudon l'inclogué en la seva sàtira.

Es conserva la música de 234,16
Pois tant mi forss' Amors que m'a faich entremetre
als cançoners G i R.

Guilhem de Saint-Leidier inicià un debat sobre la qüestió de si una dama resta deshonorada si té un amant més ric o poderós que ella. L'única peça conservada d'Azalais de Porcairagues així com una de Raimbaut d'Aurenga sembla que són una contribució a aquest debat.

Es conserva una vida de Guilhem de Saint-Leidier. La vida explica que Guilhem s'enamorà de la comtessa de Polinhac, germana del Dalfí d'Alvèrnia, a qui donava el senhal de Bertran (amic Bertrans). Aquest senhal també el donava a Uc Marescal, el seu company, en qui confiava. Però finalment "tornet en gran tristesa, que'ill diu "Bertran" feron gran fellonia de lui" ("caigué en gran tristesa, perquè els dos "Bertrans" li feren una gran fellonia").

viernes, 20 de octubre de 2023

LVII, Cristias vey perilhar Per colpa dels regidors,

LVII.


Cristias vey perilhar

Per colpa dels regidors,

Quar entr' elhs no cap amors

Ni patz ni dreitz, qu' ab tortz far

Son d' autruy dreg enveyos,

E creys lurs iniquitatz,

Creyssen lurs possessios.


En aisso truep voluntos

Lo pus de las poestatz;

Ja non dirai dels prelatz

Qu' ilh devon governar nos,

Mostran via per salvar;

Si s fan don lur tanh lauzors,

E dieus fassa 'ls drech guidar!


Per sas obras deu mostrar

Selh que repren las follors,

Si que 'l n' eschaya honors;

Qu' ayssi deu hom essenhar,

Quar non es maiestres bos

Per sol dictar apelatz,

Si 'ls faitz no fay cabalos.


Aisso lais, qu' autra razos

M' o tolh don suy apessatz,

Qu' els reys truep desacordatz,

Que d' un voler non sai dos;

Tant vol quascus contrastar

Ab l' autre, don es paors

Que dieus tot o desampar.


Un temps vol dieus yssausar

Crestias, e 'l fon sabors,

Quar el pus era valors;

E pessavan d' elh honrar

Contra Sarrazis fellos,

Et avian entr' elhs patz

Et amor totas sazos.


Mas er es contrarios

L' us a l' autre, que duptatz

No y es enjans ni baratz

Ni cuberta tracios;

L' us cuia l' autr' enjanar:

Mas pus greu m' es dels maiors,

Qu' el mals pot a mais montar.


Quan l' us ve l' autre baissar,

Se deurian far socors,

Quar qui val a valedors;

Mas estiers los vey obrar,

Que del creysser son gilos

E del mermar fan solatz,

Qu' om val als pus poderos.


Bos reys castellas, N Anfos,

Ab dreg faits tot quant fassatz

Et auretz pro companhos.


El devers sia gardatz

Vostres, e 'l pretz per vos.


Giraud Riquier.

XIX, Sirvens suy avutz et arlotz,

XIX.


Sirvens suy avutz et arlotz,

E comtarai totz mos mestiers,

E portacarn e galiotz

E rofian e balestiers

E prestaires et escudiers,

E say ben de peira murar;

Pero de cozir non truep par;

E manta portey mantas ves;

Et ai mais de mil auzels pres;

E suy joglar dels avinens,

E de VII. ordes suy crezens.


E fuy mazeliers e fis datz,

E corregiers fuy lonjamens,

E say far anels belhs e gens

E rateiras per penre ratz,

E far ausbercx e gonios,

E sai far putas e lairos

E semnar blatz, e fuy boviers,

E mais d' un mes mercadaniers,

E sai far arcas e vaysselhs,

Penches e fus e cascavelhs;

E sai far guabias e naus,

Cotelhs et espazas e faus;

E sai esser pestres e cocx,

E sai metre geys, quant es locx.


E suy clergues e cavalliers

Et escrivas e taverniers,

E sai far cellas et escutz,

E sei penher e faire glutz,

E sai teisser e far carbo,

E sai ben far de galh capo,

E sai far teules e capelhs,

E sai far jupas e jupelhs,

E sai far lansas e bordos,

E suy espessiers trop bos,

E sai batre lana e deniers,

E suy trop cortes agulliers,

E suy cambiaires leyals,

E suy enves las femnas fals.

E fis estueyras e tamis,

E serquiey aur e pueys m' assis

A cavar argen per tres ans,

E fuy corrieus arditz e grans;

E sai far fres et esperos,

E budelliers suy a sazos,

E fis caus e fuy campaniers,

E sai ben esser falconiers,

E fuy portiers e baru faut

E guacha per freg e per caut,

E billaires e berretiers,

E fuy de seda bos obriers,

Et engienhs fi, si dieus me gar,

E cordas e pairols sai far.


Encar n' ay avutz de plus belhs,

Qu' ieu gardiey fedas e anhels

E fuy crestaire de porcelhs,

E tenh fil de mantas colors,

E toquiey azes e saumiers,

E fuy may de dos mes porquiers, 

E fuy penchenayre de li,

E guardiey may d' un an moli,

E fuy manescalc de cavalhs

E guardiey eguas per las valhs,

E fabres e pelleciers

E ballestiers e sabatiers,

Qui m' en vol creyre, bos fols suy

E savis be, quan truep ab cuy.


                                        Raimond d' Avignon.

jueves, 11 de abril de 2024

Lexique roman: I, Hi, Y - Illusio, Illuzio

 I.


I, s. m., troisième voyelle, et neuvième lettre de l'alphabet, i.

V vocals son: a, e, i, o, u. Leys d'amors, fol. 2. 

Cinq voyelles sont: a, e, i, o, u. 

Prima persona i. La prima persona e la terza en i. Gramm. prov.

Première personne i... La première personne et la troisième en i.


I, Hi, Y, pr. rel. des deux genres, lui, à lui, en lui, à elle, en elle, à eux, en eux, à elles, en elles, leur.

Ela li perdonet lo fait del baisar, e lo i autreiet en dos. V. de P. Vidal.

Elle lui pardonna le fait du baiser, et le lui octroya en don.

Doncx, qui vol viure ab morir,

Er don per Dieu sa vid' e la y presen.

Folquet de Marseille: Hueimais.

Donc, qui veut vivre avec mourir, maintenant donne pour Dieu sa vie et la lui présente.

Quar per aver e per somo

E per pretz hi faran ajut.

Bertrand de Born: Lo coms m'a.

Car pour argent et pour semonce et pour mérite lui feront aide.

Las donas...

Aras no y truep mas destric e dampnatge.

Albertet: En amor truep.

Les dames... maintenant je ne trouve en elles que peine et dommage.

ANC. ESP.

La casa ant el velo esa avien per choro,

Hy ofrecien el cabron è ternero è toro.

Sacrificio de la Misa, cop. 7.

Hy ofrecien el cabron è ternero è toro.


ANC. PORT. Ca se sabor avedes y...

De sempre de vos mal prinder,

Se sabor ouvessedes y.

Cancioneiro do coll. dos nobres, fol. 42.

L'ancien italien a aussi employé i pour les personnes et pour les choses: Chi d'amor sente, di mal far no i cale.

Cecco Angiulieri, Tav. de' doc. d'amore.

E una scritta i metti.

Barberini, Doc. d'amore, p. 265.

CAT. ESP. MOD. (allí) PORT. MOD. Alli. IT. MOD. Vi, ci, ivi.


I, Hi, Y, adv. relat., lat. ibi, y, là, à cela, en cela.

Lentis Villam cum omnibus ibi aspicientibus.

Titre de 855. D' Acheri, Spic., t. III, p. 342.

Quar vos no y etz, ni 'l valens coms no y es.

Aimeri de Peguilain: Anc no cugey.

Car vous n'y êtes, ni le vaillant comte n'y est pas. 

Sordel, ja pro no i auria

L' amigua, so sai en ver, 

Si l'amicx per lieis moria. 

T. de G. de la Tour et de Sordel: Us amicx. 

Sordel, jamais profit n'aurait en cela l'amie, je sais cela eu vrai, si l'amant mourait pour elle. 

Quar vos etz laissatz de chantar, 

E quar vos i volgra tornar. 

T. de M. Ventadour et de Gui d' Uisel: Gui. 

Parce que vous vous êtes délaissé de chanter, et parce que je voudrais vous ramener à cela.

- Adv. indét., avec le verbe aver employé impersonnellement ou avec un pronom indéfini: 

No i a ardit ni coart 

Enemic que no m' assalha.

Bertrand de Born: Un sirventes. 

N'y a hardi ni lâche ennemi qui ne m'assaille.

Tals n' i a, mas non dirai qui.

P. Cardinal: Tan son valen.

Tels y en a, mais je ne dirai qui.


I, Hi, conj., et.

On trouve, mais rarement, i dans l'acception de la conjonction et.

Alqun dizo i per e: A Sant Jacme hi a Nostra Dona. 

Leys d'amors, fol. 101.

Aucuns disent i pour et: A Saint-Jacques et à Notre-Dame.

G. los pres a omes i a comans.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 45. 

Gérard les prit pour ses hommes et à son commandement.

ESP. Y. (N. E. i latina también en castellano. Chap. Y griega.)

2. Aqui, adv. de lieu, là. 

S'anc vis homes ensenhatz, 

Ni ab baudor, so fon aqui.

P. Vidal: Abril issic. 

Si je vis oncques hommes instruits, et avec joie, ce fut là. 

Aytan cavalier son ayssi cum aqui. Leys d'amors, fol. 67. 

Autant de cavaliers sont ici comme là.

- Explétiv. avec meteis.

Aqui meteys vos sapchatz 

Ab los savis gen captener.

P. Rogiers: Senher Raymbautz. 

Là même sachez avec les sages vous bien conduire. 

Adv. comp. Quar n' aqui mov cortezia e solatz. 

Arnaud de Marueil: A gran honor. 

Car de là part courtoisie et plaisir.

D' aqui lo leveron li diable. V. de S. Honorat. 

De là l' enlevèrent les diables. 

Ve contricios d' aqui, en apres remissios. Trad. de Bède, fol. 16. 

Vient contrition de là, par après rémission. 

Per aqui monten cent miri auzello. Poëme sur Boèce. 

Par là montent cent mille oisillons. 

Pueis poirem quascus d' aqui en lai.

Pierre de Barjac: Tot francamen. 

Ensuite nous pourrons chacun de là en là. 

Significo loc... coma d' aqui enan. Leys d'amors, fol. 99. 

Signifient lieu... comme de là en avant. 

Tug li propheta de Samuel, e d' aqui en dreg. 

Trad. des Actes des apôtres, ch. 3. 

Tous les prophètes dès Samuel, et de là en droite ligne.

CAT. ESO. PORT. Aquí. IT. Qui. (chap. Aquí, astí, açí, assí.)

La Llitera no e Cataluña

3. Aici, Ayci, Aissi, Ayssi, adv. de lieu, ici.

Vos aport aici esta lansa. Roman de Jaufre, fol. 17.

Je vous apporte ici cette lance.

Substantiv. D' uey en un an partras d' ayci. V. de S. Honorat.

D'aujourd'hui en un an tu partiras d'ici.

Adv. comp. E per que? Ai te ren forfait,

Mas cant vuoil per aici passar?

Roman de Jaufre, fol. 18.

Et pourquoi? T'ai-je rien forfait, excepté que je veux passer par ici?

Merce fara, si no m mena

D' aissi enan per loncs plays.

Arnaud de Marueil: Belh m'es quan.

Elle fera merci, si elle ne me mène d'ici en avant par longs débats.

Non deu esser apelhatz d' ayssi en avant rey. Philomena.

Ne doit pas être appelé d'ici en avant roi.

Autra ley d' ayci enant. La nobla Leyczon.

Autre loi d'ici en avant.

CAT. Assi.

Icon, Ycon, s. m., lat. icon, icon, image, figure de grammaire.

Ycon vol aytan dire coma emagena o semblansa.

Icon es cant hom expon e declara una causa mens conoguda per autra mays conoguda. Leys d'amors, fol. 139.

(chap. Icono es cuan hom expón y declare una cosa menos coneguda per un atra mes coneguda.)

Icon veut dire autant comme image ou ressemblance. 

Image est quand on explique et détermine une chose moins connue par une autre plus connue.

(chap. Icono, imache; figura de gramática; imache de sans.)


Ictericia, Hyctericia, s. f., du lat. icteros, ictère, jaunisse.

Hyctericia es tacament de pel.

(chap. Icterissia es tacamén de pell. Se fiquen la pell y los ulls de coló groc.)

Aquels qui so en via de ictericia. 

Eluc. de las propr., fol. 98 et 77.

Jaunisse c'est tache de la peau. 

Ceux qui sont en voie de jaunisse.

CAT. ESP. PORT. Ictericia. IT. Itterizia. (chap. Icterissia.)


Idesa, s. f., haie, buisson.

La Loi des Lombards, lib. I, tit. 22, §. 30, explique iderzon par Sepimentum.

Voyez Schilter, Gloss. teutonic., p. 273.

Lo meton en un leit d' orfreis,... 

Geton desus idesa floria. 

Un troubadour anonyme: Seinor vos que. 

Le mettent en un lit d'orfroi,... jettent par-dessus buisson fleuri.


Idola, Ydola, s. f., lat. idolum, idole.

L' idola lur dira veritat de la sort. V. de S. Honorat.

L'idole leur dira vérité du sort.

Menet lo al pabalho hon ero celas ydolas, e can fo denan la gran ydola, el pres un molto e tolc lhi la testa, e cascus dels autres ausizia ne autre, e gitavo lo davan las autras ydolas. Liv. de Sydrac, fol. 4.

Le mena au pavillon où étaient ces idoles, et quand il fut devant la grande idole, il prit un mouton et lui enleva la tête, et chacun des autres en tuait un autre, et le jetaient devant les autres idoles. 

CAT. Idola. ESP. (ídolo) PORT. Idolo. IT. Idola. (chap. ídolo, ídolos.)

2. Ydolatria, s. f., lat. idololatria, idolâtrie.

Aquesta error de ydolatria. Cat. dels apost. de Roma, fol. 31. 

Cette erreur d'idolâtrie. 

CAT. ESP. (idolatría) PORT. IT. Idolatria. (chap. idolatría, idolatríes.)

3. Idolatrar, v., idolâtrer, adorer les idoles.

Far idolatrar lo poble, servir fraudulentament a las idolas de tot lo mon.

Doctrine des Vaudois. 

Faire adorer les idoles au peuple, servir frauduleusement les idoles de tout le monde. 

CAT. ESP. PORT. Idolatrar. IT. Idolatrare. (chap. Idolatrá: idolatro, idolatres, idolatre, idolatrem o idolatram, idolatréu o idolatráu, idolatren; idolatrat, idolatrats, idolatrada, idolatrades.)  


Ierra, s. f., lat. hiera, composition médicinale, pastille, bol, sorte de pommade ou d'onguent.

Que sian donadas al malaute ierras grans e pillulas... 

Mondificacio del cap am ierras. Trad. d'Albucasis, fol. 4. 

Que soient données au malade pastilles grandes et pilules... 

Purification de la tête avec pommades. 

IT. Iera. (chap. Pomada, ungüén, pastilla, píldora, composissió medissinal; a Valensia píndola, píndoles.)

Ignavia, s. f., lat. ignavia, paresse, lâcheté. 

Ignavia... pot se apellar defalhimen de cor. V. et Vert., fol. 13. 

Lâcheté... peut s'appeler manque de coeur. 

PORT. IT. Ignavia. (N. E. Una palabra que se adecúa al doctorcico aragonés catalanista Ignacio Sorolla Vidal.)

Ignacio Sorolla Vidal, Natxo Sorolla Vidal, Penarroija de Tastavins, encantat com ell sol

Ignir, v., lat. ignire, embraser, enflammer, allumer.

Cautz... molhada ab ayga si ignish et si escalfa soptament.

Eluc. de las propr., fol. 185. 

Chaux... mouillée avec eau s'allume et s'échauffe subitement.

- Part. pas. Igné, rougi par le feu.

La plus nauta regio del foc es apelat cel ignit.

Eluc. de las propr., fol. 107.

La plus haute région du feu est appelée ciel igné. 

Ferr ignit. Trad. d'Albucasis, fol. 6.

(chap. Ferro ruén.)

Fer rougi.

Quan es ignida monta per forsa del vent. Eluc. de las propr., fol. 132. Quand elle est embrasée elle monte par la force du vent.

(chap. Abrasá, aflamá, ensendre, iluminá).

2. Igne, adj., lat. igneus, igné, de feu. 

Lutz ignea... Per vertut de calor ignea...

(chap. Llum ígnea... Per virtut de caló ígnea. Ígnea claró o claridat.)

Ignea clartat.

Eluc. de las propr., fol. 265 et 266.

Lumière ignée... Par force de chaleur de feu... 

Clarté de feu. 

ESP. (ígneo) PORT. IT. Igneo. (chap. ígneo, ígneos, ígnea, ígnees;  abrasat, aflamat, ensés, iluminat.)

3. Ignicio, s. f., ignition.

Si ajustas... ignicio, se fon l'aur per foc. Trad. d'Albucasis, fol. 2.

Si tu ajoutes... ignition, l'or se fond par le feu.

(chap. Ignissió, ignissions. ESP. Ignición, igniciones.)


Ignon, Uignon, s. m., oignon

Rabas, caus, als, ignos. Charte de Gréalou, p. 82.

(chap. Rabes, cols, alls, sebes. Rabes o raves, rabanissia, rabanissies, rabaneta, rabanetes; churubía, churubíes; nap, naps; safranoria, safranories, sanfandoria, sanfandories, etc. Tots són ben pareguts.)

Raves, choux, aulx, oignons.

A lui no dol, ni s'irais

Si 'l datz faisols ab uignos

Senes autra bandisos.

R. de Miraval, Gloss. occit., p. 37.

A lui ne fait peine, ni se fâche si vous lui donnez haricots avec oignons sans autre apprêt.

(chap. Seba, sebes (allium cepa); sebeta, sebetes. Lo mote dels de Penarroija de Tastavinssebollot, sebollots, sebollota, sebollotes. En inglés onion, en fransés oignon; alemán Zwiebel, italiá cipolla, castellá cebolla.)

Allioli, all y oli, aiòli, ailloli, all, oli


Illusio, Illuzio, s. f., lat. illusio, illusion.

Per la noitornal illusio. Trad. de Bède, fol. 81.

(chap. Per la ilusió nocturna : de la nit.)

Par l'illusion nocturne.

Per diabolical illuzio. Eluc. de las propr., fol. 77. 

Par illusion diabolique.

CAT. Illusió. ESP. Ilusión. PORT. Illusão. IT. Illusione.

(N. E. En el catalán moderno de laboratorios Pompeyo Fabra se usa la l geminadal·lpunt volat, para que il·lusió parezca una palabra diferente a la occitana y latina illusio o catalana pre-Fabra illusió; castellano: ilusión, portugués: illusão, italiano: illusione. En chapurriau ilusió.)

Catalanistas, Enric Valor, Pompeyo Fabra

lunes, 9 de octubre de 2023

Hugues de Saint-Cyr. Uc de Saint-Circ, fl. 1213 - 1257

Hugues de Saint-Cyr.

Hugues de Saint-Cyr. Uc de Saint-Circ



Tres enemicx e dos mals senhors ai;

Qusquex ponha nueyt e jorn que m' aucia:

L' enemic son mey huelh, e 'l cors que m fai

Voler tal joy qu' a mi non tanheria:

E l' us senhers es amors qu' en baylia

Ten mon fin cor e mon bon pessamen;

L' autre es vos, domna, en cui m' enten,

A cui non aus mon cor mostrar, e dir

Com m' aucizetz d' enveya e de dezir.


Que farai ieu, domna, que sai ni lai

Non puesc trobar ses vos ren que bo m sia?

Que farai ieu, qu' a mi semblon esmai

Tug autre joy, si de vos no 'ls avia?

Que farai ieu, cui capdella e guia

La vostr' amors, e m siec e m fug e m pren?

Que farai ieu, qu' autre joy non aten?

Que farai ieu, ni cum poirai guandir,

Si vos, domna, no m voletz aculhir?


Cum durarai, ieu que non puesc murir,

Ni ma vida non es mais malanansa?

Cum durarai, ieu que vos faitz languir

Dezesperatz ab petit d' esperansa?

Cum durarai, ieu que ja alegransa

Non aurai mais, si no m' en ven de vos?

Cum durarai ieu donc, qu' ieu sui gilos

De tot home que ab vos vai ni ve,

E de totz selhs a cui n' aug dire be?


Cum viurai ieu, que tan coral sospir

Fas nueg e jorn ab gran dezesperansa?

Cum viurai ieu, que non pot far ni dir

Autra, mas vos, ren que m tengu' ad onransa?

Cum viurai ieu, qu' als no port en membransa

Mas votre cors gentil et amoros,

E las vostras guayas plazens faissos?

Cum viurai ieu, que d' als no prec de me

Dieu, mas que m lais ab vos trobar merce?


Que dirai ieu, dona, si no m mante

Merces ab vos, sivals d' aitan qu' ieu vensa,

Ab mon fin cor et ab ma leial fe

Vostra ricor e vostra gran valensa?

Que dirai ieu, s' ab vos non truep guirensa?

Que dirai ieu, qu' autra non puesc vezer

Qu' endreg d' amor me puesca far plazer?

Que dirai ieu, qu' autra el mon non es

Que m dones joy per nulh be que m fezes?


A la valen comtessa de Proenssa,

Quar son sei fag d' onor e de saber,

E ill dig cortes, e ill semblan de plazer,

An ma chansos, quar cella de cui es

Me comandet qu' a lieis la trameses.


II.


Servit aurai franchamen,

Humils, francs, ferms e lials,

Amor don ai pres grans mals,

Ira, pena e turmen,

Greu maltrag ses nulha esmenda;

Et enquer vol qu' ieu atenda

Amors sa dura merce,

Per saber si n' aurai be,

Sufren ans qu' alhors mi renda.


Amarai doncx finamen,

Pus fis amars no m' es sals?

Non auzarai esser fals

Vas lieis qu' aissi m vai volven?

Cosselh m' es ops qu' ieu en prenda,

Mas amors ditz qu' ans mi penda

Que ja li 'n menta de re;

Et es dregz, qu' ab aital fe

Cum ilh compra, qu' ieu li venda.


Mas ges vas lieys no m defen

Razos, dregz, amors, ni als;

E, s' il plai mos dans mortals,

E los sieus quier eissamen,

No creza qu' ieu li contenda;

Qu' ieu viu de paupra prevenda,

E non ai poder en me,

Qu' elha l' a qu' a 'l cor ab se,

E no vuelh qu' om li m defenda.


Esfors fas doncs quar m' enten,

E quar y pert mos jornals

En lieys don vista, sivals

Ni pres ni luenh, non aten;

Si doncx no 'l plai que s' estenda

En lieys merces ni deisenda,

Esser pot, mas non o cre,

Tan la truep de dura fe,

Que no m par res m' en atenda.


Huelhs clars ab boca rizen,

Dens plus blancas que cristals,

Neus blanca non es aitals

Cum sos belhs cors de joven;

Fresca, vermelha, ses menda

Es la cara sotz la benda,

Tot y es, quant y cove;

Honrada sus tota re,

Si que no i a qu' om reprenda.


Que ma vida m fatz esmenda, 

Bella de dura merce,

Ab sol que sufratz de me 

Qu' eu per vos al cel entenda.


A 'n Savaric part Enenda, 

Chansos, vai dir de part me 

Qu' el sabra quan veira te

Si 'l taing que fuga o atenda.

//

https://fr.wikipedia.org/wiki/Uc_de_Saint-Circ


Son importance tient au fait qu'il fut peut-être auteur de nombreuses vidas d’autres troubadours, bien qu'on ne puisse lui attribuer avec certitude que celle de Bernard de Ventadour.


On lui connaît quarante-deux poèmes, dont quinze cansos.


Plusieurs étudiants l'identifient avec Uc Faydit (Hugues l’exilé), l’anonyme auteur des « Donatz proensals », la plus ancienne grammaire de la langue occitane aujourd’hui connue.


Uc naît à Thégra, une petite ville située près de Rocamadour. Il est fils d’un seigneur de petite noblesse, Arman de Saint-Circ d’Alzon.


Selon les informations des vidas, le château de son père fut détruit par une guerre pendant la jeunesse d’Uc. C’est pour cette raison que ses frères l’envoient à Montpellier afin qu’il reçoive l'instruction pour devenir prêtre. Là, il découvre la poésie des troubadours, en particulier en apprenant les genres poétiques les plus courants comme la chanson et le sirventès. Il devient jongleur et commence sa vie errante de troubadour, en se mettant au service du comte de Rhodes, avec lequel il part pour la Croisade albigeoise. Il entre en contact avec le dauphin d'Auvergne et d’autres princes locaux.

Il rédige les notices biographiques de Savary Ier de Mauléon et de Bernart de Ventadour.

Il visite la Gascogne, le Poitou, et les royaumes de l’Espagne chrétienne, en particulier la Castille et l’Aragon. Il retourne ensuite en Provence, et puis il déménage définitivement en Italie (1220), visitant la Lombardie et la Vénétie. Il s’établit à Trévise, chez l’importante cour des frères Alberico et Ezzelino da Romano. Il écrit plusieurs poésies pour ses nouveaux protecteurs, mais il crée aussi des anthologies d'œuvres des plus importants parmi les poètes provençaux. Pour les apprendre aux Italiens, il écrit aussi les vidas des troubadours et une grammaire de la langue provençale.

https://archive.org/stream/posiesdeucdesa00ucde#page/n13/mode/2up

Jean-Baptiste Gluck (ill. Eugène Gluck), Album historique de département du Lot : Avec les vues des principaux monuments et sites du Quercy, Peronnas, Éditions de la Tour de Gile, 1852 (réimpr. 1995), 192 p. (ISBN 2-87802-209-2), p. 95.

viernes, 20 de octubre de 2023

XLV, Tot atressi com fortuna de ven

XLV.


Tot atressi com fortuna de ven

Que torba 'l mar e fa 'ls peyssos gandir,

Es torbada en est segle la gen

Per un fort ven que dels cors fan salhir

Fals messongiers, deslial e trahire,

Ab que s cuion eyssaussar e formir;

Et en aissi fan veritat delir,

E 'n pert son dreg hom bos qui 'l ver vol dire.


A! greu sera est segl' en l' estamen

Que a estat, segon que auzem dir;

Que hom era crezutz ses sagramen,

Ab sol la fe, si la volgues plevir,

E veritatz era sens escondire;

Ar es tornatz lo segl' en tal azir

Que quecx pessa de son par a trazir;

Per qu' ieu apelh aquest segle trazire.


Qui auzes dir quals son li falhimen

Que fan en cort selhs qui degron regir,

Et an jurat de tenir lialmen

Dreg a quascun? primiers los vey fallir,


E fan semblan aqui mezeis de rire;

E 'ls clamatiers, quan ven al departir,

Ab penhoras, ab dar et ab servir

Perdon lo sen, quant auzo 'l jutge dire.


Entr' els clergues non truep departimen,

Tut son d' un sen, d' un cor e d' un albire,

E siervon dieu aitan honestamen,

Nulh' autra ren non lur pot abellir,

Ni es nulhs hom que mal en puesca dire

Mas selh que y es, si doncx no vol mentir,

Qu' el cavalguar e 'l manjar e 'l dormir

E 'l juec d' amor tenon a gran martire.


No y truep cosselh mas qu' estem lialmen,

E que pensem e Ihesum Crist servir,

Quar el nasquet pel nostre salvamen,

E volc en crotz per nos la mort sofrir;

Aital senhor, qui 'n poiri' autr' eslire,

Qu' el fes de se nau per nos reculhir

Als grans perils don no podem gandir

Ses cofessar, e so qu' aurem fag dire.


Pierre Cardinal.

lunes, 11 de diciembre de 2023

Amanieu des Escas. A vos, que ieu am desamatz,

Amanieu des Escas.


A vos, que ieu am desamatz,

On es joy, joven e solatz,

Gent aculhirs e bel parlars,

De part N Amanieu Des Escas,

Salutz et amors, com en sela

C' am mai que dona ni donzela

Ni nulh' autra res qu' el mon sia;

Fas vos saber, doss' amia,

C'om m' a fag entendre que vos

Cuiatz que ieu si' amoros

De tals qu' ieu non vuelh ni n' ai cura;

Ans soi per vos en tal rancura

Qu'el sen e 'l saber e l' auzir

E 'l vezer mi fai trassalhir;

E dir vos ai en cal semblan:

Dona, mantas vetz vau pessan

De vos, quar sono unas gens,

A cuy soy amicx conoissens,

Qu' ieu no 'ls enten ni n' ai solatz,

Ans m' en vau, cum trasmeliatz,

Pessius, cossiros e marritz,

Car del mal d' amor soy feritz

Tan greu que ja non gueriray;

E si del vostre bel cors ay

Longamen estat de vezer,

Be us podetz esmar e saber

Que be mi falh bona razos,

Per so car no truep ochaizos

Ni bels genh co y pogues anar;

Mas s' ie us podia afolquar

Una vetz, si com autra fi,

Can vos comtey sus el cami

De lay on veniam, lo prec,

Jamay enuey ni mal ni pec

No penria, al mieu albir,

E la nueg, cant ieu cug dormir,

E m soy colguatz per repauzar,

Non puesc, ans m' ave a levar

Per forsa d' amor en sezens,

Parlan ab mi meteis, c'us vens

Mi ve que m fa parlar de vos.

Ai! chaitieu, desaventuros,

Et en la cal ora fuy natz!

Qu' ieu soi nueg e jorn turmentatz,

E no truep fi ni paus ni garanda,

Si m' artz e m destrenh e m' abranda

Amors, e m te en dessiplina.

Ai! car si fos mi dons devina

D'aitan que saupes tot mon cor,

Ieu cossi l' am ni en cal for!

Que, per Dieu, si mon cor sabia,

Sera la pejor qu' el mon sia,

S' il penria de mi merces.

E pus en aisi soy conques,

Iray li mon cor damandar?

Non ges. - Com, qui t'en fai estar?

- Ieu t'o dirai: Si m respondia

Mal ni greu en so que 'l diria,

Denan liey tombaria mortz...

Si ja nulh temps no li 'n ditz re.

- May te valria, per ma fe,

Qu'en breu te fes la mort estendre.

Aissi m fa parlar e contendre,

Amors, e m destrenh e m trebalha

Per vos, dona, si Dieu mi valha,

Car vos vey a totas sobreira

De sen, de parlar, de manieira,

De belh captenh, de cortezia,

Dona, qu' erguelh ni vilania

No fes, ni disses nulh otratje,

Ans qui 'l fa vos es be salvatje;

Qu'en tan com lo segles aonda,

Non a pus pura, ni pus monda

De totz mals aibs ni mielz gardada,

Pus plazens ni mielhs essenhada,

Ni de tan bela chaptenensa,

Quels faitz e 'ls ditz son de plazensa

De vos, plazen don' agradiva;

E non cre que nulh hom que viva,

Vis anc dona de tan bel gran,

Qu'en aisi es fach' a guaranh

Vostra faissos e bel' e conja.

Vos non es corta ni trop lonja

Ni grossa ni sobredelgada;

E no pareys ges mal talhada

Rauba, can vos l' avetz vestida;

Que totz los sartres de Lerida

E de Paris et de Colonha,

Si totz y metio lor ponha,

Re no y pori' esmendar;

E, qui us ve denan si anar,

No pareis jes clopa ni mancha;

Que bruna ni saura ni blancha

Non cre gen s' an ni gen s' estia,

E no s muda ni no s cambia

Vostra color, ans es pus fina

Mil tans que de flor aiglentina,

Cant es un pauc entremesclada,

Blancha, vermelh' e colorada.

So pot dir totz homs que vos veya:

Las mas e la gola us blanqueya

Plus que no fa neus de montanha;

E dic vos que re no i guavanha

Boca, mentos, nas, huelh ni silha

Ni fron, car Dieu, per meravilha,

Par que us a de sas mas formada;

Als cabels, par c' aiatz daurada

La testa, tan son bel e bloy;

Per que totz homs deu vieur' ab joy,

Que lialmen en vos s' entenda;

E qui us es fals, redorta 'l penda,

Ni qui us vol amar per ufana,

Ni qui us trais, ni qui us engana;

Mas ieu tem fort, dona chausida,

Qu' ieu soy traitz e vos traida,

Si voletz creire lauzengiers,

Fals devinadors, messongiers,

Que jes de dona que vos valha,

No s tanh c' ap lor aia guaralha,

Ni ab pegua gen ufanieira,

Que fort an volontat leugieira

Per dire trastot lor talan,

Ses que ja vertat no us diran,

Ni de re no us tenran selada;

Per qu' ie us prec que de lor ergada

Vos tulhatz, a vostre poder;

C' ap lor non pot hom aquerer

Pretz ni honor, ni gazanh traire;

E car yeu vos soy fis amaire,

Lials e ses tota falsura,

Prec vos, e car avetz mezura,

Sen e saber e conoissensa,

Que l' amor qu' ie us port, ses falhensa,

Conoguatz, cant yeu vos veiray,

Si que conogua qu' ieu non ay

Jes mon temps ni l' amor perduda,

Dona, que fort m' en es tenguda,

Per so car mi podetz donar,

S' ie us play, o vendr' o engatjar,

Plus que si m' aviatz comprat,

En la fieira on en mercat...

Plazen dona, ab pretz veray,

La jenser res c'om el mon veya,

Que sobre totas senhoreya,

Humils, corteza, de bon aire,

On tots bos mestiers an repaire,

Entendetz en vostre coratje

Mas letras, pus autre messatje

No us puesc enviar pus cubert,

Qu' ieu vos autrei e us dic per sert

C'aisi com vos ai dig denan,

E us dic, soi al vostre coman...

E si nulh temps, mati ni ser,

Fauc ni dic contra vos falhida...

Que trachor eu si' apelatz;

E per so que mielhs m' en crezatz,

Don vos letras pendens rimadas

Com qu' ieu fos en totas encontradas,

M' en poguessetz far apelar,

E qu' ieu m' en agues a tornar

De batalh' a dos cavayers

Armatz, o a dos escudiers

Los cals que may plairia.

Estas letras foro lo dia

Donadas de Sant Bertolmieu

L' an de la encarnation Dieu

M. CC. LXXVIII. (1278 de la Encarnación)