Lo llibre dels poetas. Segle XVIII. + Taula

SEGLE XVIII. 

Balart, Francisco. - Eura, Agustí. - Ferreras, Ignaci. - Puig y Blanch, Ignaci. 
- *Ribera, Bernat. - Serra y Postius, Pere. 

FRANCISCO BALART. 

Jesu-Christ la Passió vostra 
tots la devem contemplar; 
al manco la de Sant Pere (al menos la de San Pedro)
quant sentí lo Gall cantar. 
Christians lo que 'us diré: 
creuréu de la Passió 
dels Apóstols y deixebles, 
de Jesu-Christ Nostre Senyor: 
y de tota la conversa 
que entre ells va passar; 
al manco la de Sant Pere 
quan sentí lo Gall cantar. 
Un Dijous Sant de cap vespre 
com estava ordenat, 
digué Jesus als Deixebles 
que vajan á la Ciutat: 
allí trobaréu un home 
ab un canter d' ayga en má,
seguíulo fins á la porta 
de ahont veuréu que entrará. 
Los Deixebles humilment 
fan lo que el Mestre 'ls ha dit, 
vanse á Jerusalem 
perque Dèu n'era servit. 
Allí entrant á la Vila, 
davant d' ells se demostrá 
un home ab gran alegría, 
ab un canter d' ayga en má. 
Diréu al amo de casa, 
que jo vos hi he enviat, 
que vull celebrar la Pasqua, 
puig lo temps es arribat. 
Demanaréu una Taula, 
comensáula de parar, 
esta nit los meus Deixebles 
ab vosaltres vull sopar. 

Quan Jesus fou en la Taula 
en casa Simeon Leprós, 
humilment li presentaren 
aquell menjar tant preciós. 
Digué Jesus estas paraulas, 
comensantse á contristar: 
ab gran desitg esperava 
de menjar aqueix sopar. 
Quan Jesus fou en la Taula, 
segons escriu Sant Matheu, 
esta nit los meus Deixebles 
hu de vosaltres me trahiréu. 
Ja fugirán las Ovellas 
quan lo Pastor pres será, 
los Soldats tots á la una 
deixarán llur Capitá. 
Lo qui á mí me trahirá 
posará la má al meu plat, 
y ell se'n portará 'l bocí 
que per mí está reservat. 
Y vindrá lo Fill del home, 
puix així promés está, 
crucificat será lo Home, 
Dèu clarificat está. 
Miráu quanta amistat porta 
Jesu-Christ á n' al traydor, 
posant junts la má al plat, 
qu' es voluntat del Senyor. 
Per veure si 's penediria 
no 'l volgué escandalisar, 
perque portava la bossa 
del vendre y del comprar. 
Diu Sant Pere gloriós: 
Senyor, may vos deixaré, 
avans moriré per Vos, 
Senyor, que no fugiré. 
Y si algú se escandalitsa 
escandalitsat será, 
que jo 'l ne perseguiré 
ab lo coltell en la má. 
Mira lo que jo 't dich, Pere, 
mira en esta santa nit, 
antes que lo Gall no cante 
jurarás que no m' has vist: 
y totas las teuas obras (“i totes les teves obres” en catalán inventado)
ab mi vindrás á ignorar, 
fins dir no coneixes l' Home 
que es lligat en lo Pilar. 
Encara dich mes avant, 
mira, Pere, que farás, 
antes que lo Gall ne cante 
tres voltas me negarás. 
Llavors lo beneyt Sant Pere 
comensá de contristar, 
volgué entendrer lo Misteri 
que en la Taula se va obrar. 
Acabadas estas paraulas (Acabades aquestes paraules)
acabaren de sopar; 
Jesus pren la tovallola, 
la bacina en l'altre má. (palangana, bacín)
Per mostrarnos la Doctrina 
los peus los volgué rentar, 
á fins y los peus de Judas 
Jesu-Christ se va inclinar. 
Diu Sant Pere gloriós: 
Senyor, vos no 'm rentaréu; 
tú no rebrás lo meu Cos 
si jo no 't rento los peus. 
No, Senyor, los peus á solas, 
que las mans me vull rentar; 
lo que ja está net, Pere, 
no fretura de rentar. 
Deixebles, tots sou mòlt nets 
de culpas y de pecats, 
si no es aquell mal enterch 
Deixeble tant desditxat. 
Mira lo que jo 't dich, Pere, 
tot passa en veritat, 
valdria mes que en la terra 
un home tal no fos nat. 
Jesus may fa ninguna obra 
sinó ab gran cumpliment, 
va posar la tovallola. 
y ordená 'l Sant SAGRAMENT: 
Qui menjará de la Carn mia, 
y de la mia sanch beurá, 
si es mort cobrará vida, 
si es viu bè morirá. 
Judas també combregá, 
possehit ja del Dimoni, 
Jesu-Christ li va parlar: 
vesten acabar ta obra. 
Ningú d'ells may entengueren 
lo que Jesus va parlar, 
pensant podé li dolia 
quan Judas se va penjar. 
Quan Judas se 'n fou anat 
Jesu-Christ feu un Sermó, 
haja pau entre vosaltres 
y no hi haje mes rencor: 
lo que lo mes petit vulla 
lo mes gran també ho voldrá, 
que jo pregaré al meu Pare 
vos tinga tots de sa má. 
Un poch estaré ab vosaltres, 
mes tantost me 'n aniré, 
teniu ferme esperansa 
que al ters dia tornaré: 
de Adam la gran cayguda 
Jo la tinch de reparar, 
y las Ovellas cautivas 
aniré Jo á rescatar. 
Allí ahont Jo aniré 
valtres no podeu venir, (vosaltres: valtres; vatres, vatros; vosotros)
que per conservar la Fé 
haveu de restar assí. (aquí; açi, açí, astí en La Litera; ici francés)
Quan se vindrá la jornada 
Jo vos vindré á cercar, 
y vos donaré una vida, 
la qual sempre durará. 
Quan aniréu per lo Mon 
predicant la Santa Fé, 
Deixebles, ab lo meu nom 
destruiréu a Llucifer: 
y en mostrarli la Creu mia 
ahont me posarán demá, 
ahont se vulla que sia, 
ab lo meu nom fugirá. 
Contempláulo dins del hort 
com estava agenollat, 
aguardant la trista mort 
ab tanta humilitat. 
Los Sants Pares y Profetas 
may cessavan de clamar: 
Jesus, puig lo temps se acosta, (pues, ya que; puix)
veníunos á llibertar. 
La segona oració 
que va fer lo Fill de Déu, 
lo Calzer de passió (cáliz)
li aportá San Miquel. 
Acceptáulo, Jesus Dèu, 
que aquesta ha de passar 
la Vostra Santa Persona, 
si lo mòn voléu salvar. 
Quan Jesus hagué acceptat 
lo Calzer de passió, 
se girá á sos Deixebles, 
que dormian de tristor: 
esta nit los meus Deixebles, 
tots me voliau ajudar, 
ara solament una hora 
ab mí no podeu vetllar. 
Despertáu los meus Deixebles 
y direm Oracions, 
que Dèu nos do paciencia 
en nostras tribulacions. 
Lo enemich del Fill del Home 
esta nit no dormirá, 
per guiar que 'l Fill del Home 
lo pugan crucificar. 
Lo enemich may ha sabut, 
ni entés perfectament, 
que Jo sia la virtut 
del Pare Omnipotent; 
ni entendre lo Misteri 
de la Santa Trinitat 
á fins que lo meu Deixeble 
falsament me haurá besat. 
Ja se acostan las tenebras, 
pero anemsen aviat, 
que ja sento las cadenas 
ab que tinch de ser lligat: 
qui tindrá coltell ó gladi 
bè lo podrá guardar, 
perque tots son gent de armas 
los que 'm venen á cercar. 
Llavors Judas arribá 
ab los Jueus ab grans crits, 
Jesu-Christ los va parlar: 
¿qué cercáu los meus amichs? 
Ells llavors cauhen en terra 
en sentir Jesus parlar, 
fins que plagué á Jesus 
ningú d' ells se va aixecar. 
Diumenge era ab vosaltres 
que 'm feyau mòlt gran honor,
ara veniu tots ab armas, 
com si fos un malfactor. 
Ell los diu veniume á pendre 
que 'us ne dono llibertat, 
cumplit se han las Profecías 
del que está profetisat. 
Llavor Judas lo besa 
á la galta preciosa; 
prestament se va acostar 
aquella gent rabiosa: 
Llavors lo beneyt Sant Pere 
volguels fer tornar atrás, 
y va tallar la orella 
á Malcos, criat de Caifás. 
Torna lo teu coltell, Pere, 
á son lloch acostumat; 
qui de coltell feriria, 
de coltell será nefrat. 
En tocant Jesus la orella 
prestament la va curar, 
quan veren semblant Misteri 
mes se varen indignar.
En casa de Anás portaren 
á Jesus pres y lligat, 
perque la anyada passada 
tenia 'l Pontificat. 
Dintre de una gran sala 
aquella nit va passar 
Christo ab las mans lligadas 
arrimat en un Pilar. 
Diu Sant Pere á Sant Joan 
seguim tots á Jesu-Christ, 
ara no 'ns coneixerán, 
perque es obscura la nit. 
A dins de aquella sala 
los dos se varen entrar, 
perque Sant Joan de casa 
era mòlt familiar. 
Quan Sant Pere va sentir 
maltractavan al Senyor, 
la sirventa li va dir: 
¿tú ets de aquell Malfactor? 
No 'l conech, digué Sant Pere, 
innocent me fas tornar: 
dicte que n' ets Galileo, 
jo 't conech ab lo parlar. 
La sirventa may callava 
perque es cap de pecat: 
dicte que tú ets Deixeble 
de aquell endemoniat! 
No 'l conech, digué Sant Pere,
ignocent me fas tornar; 
dicte que ets Galileo, 
se 't coneix ab lo parlar. 
Respon un criat de casa 
servidor del Sacerdot: 
aquest perseguia á Malcos 
quant eram dintre del Hort. 
No l' conech, digué Sant Pere, 
ab jurament ho afirmá; 
tant prest com la Fe li falta
lo Gall se posa á cantar. 
Jesus mira á Sant Pere 
quan lo Gall hagué cantat, 
prestament hisqué de casa 
á plorar lo seu pecat. 
Diu la Santa Escriptura, 
que es cosa de contemplar, 
que 'ls ulls de la sua cara 
pareixian una mar. 
Humilment ne respongué 
Jesu-Christ al Pontífice:
digas, ¿per qué me interrogas 
de mos costums y Doctrina? 
A los de la Sinagoga 
davant tots he predicat, 
interroga tot lo Poble 
que dirá la veritat. 
Llavors Malcos lo ingrat, 
oblidat del benefici, 
un bofet li va pegar: (bofetada, bufetada)
¿axí parlas al Pontífice?
Portantne la ma armada 
fortament li va pegar: 
en aquella cara sagrada, 
quels ángels miran de grat. 
Respongué mòlt humilment 
Jesu-Christ a ne 'l criat: 
si mal parlo al Pontífice, 
digas ¿ab qué he errat? 
Y si bè, ¿per qué me pegas 
sens trobar en mí error? 
Contemplém com maltractavan 
a Jesus nostre Senyor. 
Lo divendres quant fou dia 
portárenlo á Pons Pilat; 
perque era President 
del Emperador enviat. 
Llavors en aquella hora 
que 'l hagué interrogat 
Jo enviá al Rey Herodes, 
que 's trobava en la Ciutat. 
Quan Herodes lo vegé,
digué als cavallers seus: 
per cert ne trobo gran pler 
de veure al Rey de Jueus. 
Miréu de qué me ha servit 
lo senyor de Pons Pilat; 
eram mòlt grans enemichs, 
y ara cobram amistat. 
Herodes lo interrogá, 
mes Jesus no respongué, 
y veyent no li parlava 
mòlt admirat ne estigué. 
Dient que pot ser la causa 
que Jesus no li ha parlat 
era perque el Rey Herodes 
estava excomunicat. 
Herodes per menysprearlo 
ja de blanch lo feu vestir, 
á casa Pilat tornáulo, 
puig á mí res no m' vol dir. 
Jo no sé la causa sua, 
ell ab mí no ha parlat, 
digáuli las mans li beso 
per la nova amistat. 
Los Jueus altre vegada 
prengueren al Fill de Dèu, 
davant Pilat tots cridavan 
muyra, muyra, vaje en Creu. 
Crucificáulo vosaltres, 
los respongué Pons Pilat, 
perque may entre Escripturas 
jo tal Lley no he trobat. 
Pons Pilat li preguntava: 
digas ¿ets rey dels Jueus? 
Jesu-Christ li va parlar: 
puig que 'u dius, ¿per qué no 'u creus? 
Assó no es lo meu regne, 
ni may lo he aministrat; 
dicte que ets Rey de Judea, 
diu Pilat ab veritat. 
Diu Pilat no trobo causa, 
que sia causa de mort, 
si ell vos ha fet agravi, 
jo 'l faré assotar mòlt fort. 
Pensant que així estaria 
tot lo Poble acontentat; 
pero ab grans crits cridavan 
que sia crucificat. 
Ab gran furia assotaren 
los Jueus al Fill de Dèu, 
cinch mil assots li donaren 
ab diferents instruments. 
Tot lo cos li maltractaren 
per pagar nostre pecat, 
plorém com plorá Sao Pere 
quan veu lo Gall ha cantat. 
Puig que Rey es aquest Home. 
així ho diuhen los Rabins, 
fassamli una Corona 
de puntas de jonchs marins.
Y dos de la Sinagoga 
se 'n anaren al mercat 
á comprar una Corona 
per posarli en son cap. 
Quan tingueren la Corona 
al sant cap li han ficada, 
per afligir sa Persona 
ab bastons li han apretada. 
La cara li han tapada, 
saludantlo ab deshonor, 
de setanta y dos espinas 
coronaren al Senyor. 
Mòlt volia Pons Pilat 
que Jesus ne prengués mort; 
així 'l trau á la finestra 
per rebre algun conort. 
Dient: veus aquí lo Home 
que m'haveu encomanat, 
y miráu entre vosaltres 
si será prou castigat. 
Quan Pilat sentí la gent 
que cridavan tol-le, tol-le: 
per cert que sou mólt dolents 
de fer morir aquest Home. 
Puig que vostra lley ordena 
que un home se llibertás, 
llibertém pues á Jesus, 
y sentenciám á Barrabás. 
Deixa estar á Barrabás, 
tot lo poble responguè, 
crucificáu á Jesus, 
que aixís al poble convé. 
Y muyra donchs aquest Home 
per guardar algun excés; 
diu Pilat no li veig causa, 
ni abasta tot son procés. 
Dos testimonis cercaren 
falsos per testificar, 
perque Pilat á las horas 
lo hagués de condemnar. 
pero entengué la mentida, 
aygua vol pera las mans, 
dient, jo no tinch la culpa, 
cayga sobre vostres sanchs. 
Ab gran furia cridaren 
tots los Jueus ab un crit: 
vinga ja sobre nosaltres 
la sanch de aquest inich. 
Y no sols sobre nosaltres, 
nostres fills volém posar, 
condempna prest aquest Home, 
que 'l volem crucificar. 
Lo endemá era festa; 
mòlt tardava als Jueus 
que la sentencia fos dada 
per carregarli la Creu. 
Essent ella tant pesada, 
temeren no 'ls desfallís, 
que no li caygués en terra, 
per lo camí no morís. 
Quan los Jueus varen veure 
que rossegava la Creu, 
férenli posar darrera 
á ne 'l Simon Cirineu: 
no per pietat alguna, 
que bè 'l ne varen pagar, 
sino perque temian 
que no hi pogués arribar. 
En lo carrer de Amargura 
vostre Mare os encontrá, 
plena de molt gran tristura 
prestament vos abrassá. 
Ningú d 'ells la va tocar 
que 's voluntat del Senyor; 
caminant al mont Calvari 
sentíreu mòlt grant dolor. 
Quan allí fou arribat, 
aquella gent inhumana, 
mòlt prest vos han despullat 
de vostra roba sagrada. 
La sanch de nou vos brollava, 
que eixia per tot lo Cos, 
y los sayons prest jugaren 
sobre del vestit la sort. 
Després de haverhos clavat 
en la preciosa Creu, 
los Jueus tots á la una 
vos feyan burla y menyspréu. 
pero Vos al vostre Pare 
los havéu encomenat, 
que 'ls tinga misericordia, 
y los perdone llur pecat. 
Sobre la Creu vos posaren, 
així hu diguè Pons Pilat, 
la causa de vostre agravi, 
ab aquell Títol honrat. 
De tres llenguas lo ha dictat, 
que així tots ho entendrém, 
dient lo que el Títol deya: 
Jesus Nazareth, Rey de Jueus. (INRI)
No poguè estar ocultat 
en vos lo diví amor, 
perdonant en aquell lladre 
que 'us confessá per Senyor. 
Perdonant lo que devia 
y tot altre pecat: 
perque en vostra má dreta, 
en Creu estava posat. 
A vostre mare diguereu: 
Dona, aquí está vostre fill, 
á sant Joant la donareu
com á clar y net Espill. 
Sant Joan la pren per Mare, 
puig que Jesus ho ha manat, 
que may tals cambis se veren 
ab temps tan abreviat. 
Quan Jesus se véu clavat 
y obert tot lo sèu cos, 
cridant está á son Pare 
li done algun socós. 
Ja que ell mort per amor 
de beure ha demanat, 
portárenli fel y vinagre; 
no 'l vol quant lo ha gustat. 
Consumatum est exclama 
Jesu-Crist nostre Senyor, 
quan la mort se acosta 
tractanlo ab gran rigor. 
Cumplit ha las Profecías
que de ell estava parlat, 
sens faltar una paraula 
del que Dèu ha ordenat. 
Bè savem perfectament, 
que als inferns devallá, 
y deslliurá als Sants Pares. 
y de allí se 'ls ne portá 
donantlos la sua vista 
de gloria ab cumpliment, 
aná á veurer á sa mare 
ab tant rich acompanyament. 
Perdona nostre pecat, 
Jesu-Crist nostre Senyor, 
si en res habem errat 
en la mort y Passiò. 
Y la humil Verge María 
que nos vulla ajudar 
y en Sant Jaume de Galicia 
per tots ne vulla pregar. 

TORNADA. 

Jesu-Crist la Passió vostra 
tots la devém contemplar, 
al manco la de Sant Pere 
quant sentí lo Gall cantar. 


AGUSTÍ EURA. 

Lo morir es tan injust 
y tan superfluo l'espant, 
que segons l' Esperit Sant 
morir es cosa de gust. 
Quant mor y acaba lo just, 
dolcíssimament s'adorm; 
lo lance fatal y enorm 
de Lázaro 'n dará fé; 
puix Cristo en sa mort diguè 
nostre amich Lázaro dorm. 
…...

Si fos ta desgracia igual
á la de un brut y una flor 
que quan moren tambe mor 
l' ánima material, 
podria saberte mal 
la mort fatal alashoras: 
pero tu, oh home, no ignoras 
que l' ánima no fineix; 
antes quan del cor parteix 
logra notables milloras. 

Alsa la imaginació 
y mira que no es aquí 
sinó en lo Empíreo, lo fí 
de la hermosa creació.

La nostra conversació 
al cel está dirigida. 
Esta ditxosa partida 
no 't deu costar ni un sospir; 
puix millor que no morir 
ve á ser, conmutar de vida. 

¿Quí pot estar trist lo dia 
que ix llibre de una presó? 
Quí, al pendrer possessió 
de la herencia que apetía? 
Quí ha tingut melancolía 
lo dia de sa victoria? 
Quí, al fecundar la memoria 
de la Benaventuransa? 
Y quí, lo dia que alcansa 
una corona de gloria? 


IGNACI FERRERAS.

(Soliloqui de Caifás á la mort de Jesuchrist.) 

¿Qué pretens agitada fantasía 
que vaga, perturbada y pesarosa 
formidables ideas me presentas, 
y l'ánimo y sentits tot m'alborotas? 
La nit que ab sa quietut al descans brinda 
funestas inquietuts me causa y dona, 
perturmantme 'l descans ab mil fantasmas 
y horribles visions de negras sombras. 
Lo llit, que per alivio de fatigas 
ab lo tou matalás de finas plomas 
la dolça son deuria conciliarme 
es pera mí catasta fatigosa. 
….

Acusa la inocencia ma malicia, 
sa mansuetut á mon furor s' oposa, 
sa doctrina confon mas ignorancias
y sa sencillés m'autoritat mofa. 
Los escarnis á ells fets en mí recauhen, 
lo cervell me traspassa sa corona, 
la creu pesada atrunca mes espatlles, 
los assots rigurosos me deshonran, 
los claus de peus y mans contra mí 's giran, 
clavantme 'l cor en creu la mes penosa; 
y 'l bot del ferro de la dura llansa 
iras, horrors y confusions aborta. 
La sanch per tantas llagas derramada 
del llibre de la vida apar que 'm borra 
y al estrepit fatal d' terramoto (terratrèmol; terremoto)
la terra bocarons profundos obra. 
No trobo puesto en que los peus afirme 
engullintme sas grutas horrorosas. 

IGNACI PUIG Y BLANCH. 

(Tros del Temple de la Gloria.) 

Rodejat de la sombra formidable 
que difundeix la mort assoladora, 
desterrat á una terra inhabitable 
que als tristos moradors cruel decora; 
¿com cantaré la llum inagotable 
del sol etern que brilla sens aurora 
que no ha vist del ocás la tomba obscura 
y derrama á torrents la ditxa pura?
 
Sentat ab los germans del cautiveri 
en la endolada y fúnebre ribera 
dels negres rius del Babiloni Imperi 
sufrint del enemichs la sanya fera 
y 'ls dardos de la burla y vituperi 
en una terra estranya y forastera, 
¿Com cantaré tan trájicas escenes 
entre grillons, manilles y cadenes?
 
O Vos! que resplandiu en las alturas 
de la Santa Sió, Dèu de grandesa, 
abisme inagotable de dolçuras 
donau vigor y aliento á ma flaquesa: 
en una mar sumergit de amarguras 
parlar de vostra gloria es árdua empresa; 
mes jo entraré en la senda peregrina 
si vostra llum preciosa m'encamina. 

Renovava una tarde la memoria 
dels héroes esforsats que reportaren 
de si mateixos la inmortal victoria, 
y ab ilustres hassanyas decoraren 
los fastos indelebles de la historia, 
y de llaurers eterns se coronaren;
quant me rendeix un sol molt apacible 
y pujo á la morada inaccessible. 

Per las regions etéreas navegava 
sens rumbo, sense carta y sense guia: 
un aura dolça y fresca respirava 
y mon cor dilatava la alegría: 
una calma benéfica reynava 
y la pálida lluna resplandia: 
y centellant las vívidas estrellas 
mars inmensos formavan de llums bellas.

Superava á las onas lluminosas
sens fatiga en ma rápida carrera
y ab forças inauditas y assombrosas 
corria los espays de l' alta esfera;
vencent en las regions esplendorosas
lo curs velós del águila llaugera
la nau que surca 'l mar arrebatada 
y del aire la saeta disparada.

Des d'aquellas diáfanas alturas 
un átomo la terra parexia, 
buscava las palmeras y planuras, 
los valls, lo mar inmens, la selva umbría, 
tantas y tan preciosas hermosuras,
y res la vista atenta descobria; 
mes fixantla del cel en la bellesa 
del Etern m' anunciaban la grandesa. 


SERRA Y POSTIUS. 

Si vas á Montsserrat ves per Sant. 		Lluch.
que no 't picará l' sol per mes que t'		toch, 
no vajes ab calés, gasta mes			poch, 
ves com Madó Guillaume sobre un		        ruch; 
Veurás allí unas perlas com un			truch, 
las esmeraldas com un plat de			foch, 
los diamants mes grossos que un gran 	        roch,
entre las llantias mira la del			duch; 
Si pujas á la hermita del bon			grech, 
com molt no fassa lo xerrich			xerrach, 
veurás pinsá que pren pinyó ab lo		bech, 
de la má del que va vestit de un		sach; 
altras cosas veurás que jo no			aplech; 
perque no caben en aquest			buyrach. 

 

TAULA. 
								Planas (se omitix)
Prólech

SEGLE XII

Anfós II
Guillen de Bergadan
Guerau de Cabrera
Huch de Mataplana
Ramon Vidal de Bezaudun

SEGLE XIII.

Arnau lo Catalá
Guillem de Cervera
Bernat d'Esclot (Desclot, d'Es clot; Asclot; Desbots)
Amanéu des Escas
Ramon Lull
Guillem de Mur
Oliver lo Templari
Pere II. - Guerau Borneil
Pere III
Pere Salvatge.
Serverí de Girona

SEGLE XIV

Pau de Bellviure
Fraderich de Sicilia
Llorens Mallol
Arnau March
Jaume March
Pere March
Bernat Miquel
Muntaner
Daude de Prades 
Pere lo Ceremoniós
Pons Huch III
Pere de Queralt
Anselm Turmeda 

SEGLE XV

Pere d'Abella
Mossen Avinyó
Na Tecla de Borja
Mossen Crespí de Valldaura
Roderich Diez 102 
Arnau d'Eril
Estanya
Francesch Ferrer
Fenollar. - Scrivá
Fenollar, Vidal, Verdanxa, Vilaspinosa y Miquel Stela
Andreu Febrer
Joan Fogasot 
Ferrando.
Figueres
Pere Galvany
Jaume Gazull
Guillem Gibert
Martí Gralla
Martí García
Franci Guerau
Jordi de Sant Jordi
Romeu Lull
Ausias March
Pere Masdovelles
Berenguer Masdovelles
Joan Masdovelles.
Huch de Moncada
Joan Moreno
Mossen Navarro
Francisco Oliver
Perot Joan
Pestrana
Mossen Pere Puig
Jaume Roig
Lluis Requesens
Vescompte de Rocabertí 
Mossen Joan Roig de Corella
Joan Rocafort
Ramis
Lleonart de Sors
Jaume Safont
Comenador Stela
Mossen Sunyer
Mossen Bernat Serra
Serradell de Vich
Ramon Gavall (Çavall) 
Miquel Stela
Pere Torroella
Trafort (Traffort)
Lluis de Vilarasa
Anton Valmanya
Mossen Verdú
Francesch de la Via

SEGLE XVI.

Onofre Almudevar
Joan Boschá (Boscá) (Juan Boscán)
Fructuòs Bisbe y Vila
Francisco Calsa (Calça)
Joan Fernandez d'Heredia
Gabriel Leonart
Guerau de Montmajor
Pere Giberga
Ramon Havem
Ausias March 
Andreu Martí Pineda
Joan Pujol
Jeroni Pujades
Miquel Pujades
Antoni Rius
Jaume Siurana - los tres juntos -
Lluis Joan Valentí
Andreu Martí Pineda
Geroni Santpere
Pere Serafí

SEGLE XVII

Magí Casas
Pere Pau Feuria
Geroni Ferrer de Guisona
Francisco Fontanella
Vicens García
Joseph Romaguera

SEGLE XVIII.

Francisco Balart 
Agustí Eura
Ignaci Ferreras
Ignaci Puig y Blanch 
Serra y Postius


TAULA ALFABÉTICA. (Se omitix)

ESCRIT EN MENORQUÍ DE L'ANY 1452

ESCRIT EN MENORQUÍ DE L'ANY 1452.

Es racó mallorquí

Un tema molt apassionant, al manco per jo, és es poder trobar documents antics escrits en sa nostra pròpia llengo vernacla, tant mallorquina, com menorquina com eivissenca, per tal fet cada setmana penjaré un document dins aquesta pàgina. Es d'avui és un inventari que fa en Pere Alzina des bens des seu sogre es 19 de juriol de 1452.

Vui recalcar que abans de s'entrada de sa llengo castellana dins ses illes/isles (com més vos agradi) sa nostra escritura utilisava sa "ny"  i sa "ç" trancada que tant mos molesta avui en dia, per això dins aquest document trobareu: senyoria, senyor, canya, astany, onça, calças, balanças. (Atentos al plural en AS, típico occitano)

Vet aquí s'escrit:

«Primo fonch atrobat en la dita heratat hun alberch situat assats prop la plassa de la present vila de Ciutadella en lo qual lo dit dafunt faya son domicili e és tingut sots alou e drata senyoria del senyor Rey e a cens; e afronta de la una part ab hun alberch d’en Pere Cabot sabater e de la part altra ab hun alberch d’en Gabriel Ardit e de la altra part ab hun forn d’en Pere Vidal e de la altra part ab la via públicha. E primo fonch atrobat en la antrada del dit alberch hun taulell de sastra gran. Item unes tasoras de sastra. Item hun siri banayt e hun tros. Item hun coltell de Vich. Item una papagorga ab bayna. Item hun doctrinal de pragamins ab cubertas de fust. Item hun reglador de coura per gipons. Item hun sagell de sizar drap. Item hun caxonet de sastra. Item uns setsalms de pragamí. Item una caxata ab tres caxons. Item hun cadanadat morisch. Item hun anbotonador. Item una ganiveta. Item una sanalla de aspart aldana. Item unes bonetas dolentas. Item una mitga cana de fust. Item una maseta de trancar fruyta. Item hun caxonet tancat ab clau dins antorn una onça de seda groga e antorn D analates. Item hun joch de nahips. Item una romaneta pocha ab son piló e tres pasals de ferra tot damunt lo dit taulell.
Item dalt la perxa las robas sagüents: Item una carmayola dolenta negra. Item hun baret patit desent. Item hun gonell de frisó argantat vell. Item hun cosset blanch lo quall hera del dit dafunt. Item hun gipó de osteda negra. Item hun tros de drap negra lo qual havia esser mantó. Item hun capiró de bruneta. Item hun altra capiró nou negra. Item unes bragues de lana blanchas del dit dafunt. Item hun gipó de fustani blanch ab mànagas blaves. Item hun mantó de bruneta forat. Item hun pasatemps de mascla. Item una cota de bruneta ab parfil de vebras forada de negra. Item hun gana burell forat sens capulla. Item hun fogó de ferra. Item una raya. Item dues sistellas de canya dolentas. Item una gera ab una ansa. Item un coltell de vich sens bayna. Item hun artibanch dolent ab set masuras de vandra vin e sinch de vendra oli e hun ambut de oli. Item uns tapins doma. Item unes notas de gramàticha e hun libra altra. Item una liura de ferra. Item nou salers de vidra blaus. Item hun broqual ab hun ambut d’oli e una copa. Item hun olier de terra. Item uns alambins. Item dos pitxers de astany. Item hun canalobra de ferra. Item una axata de coura. Item una librella de coura. Item una olla de fer cuscusó e una librella. Item mig almut de fust. Item una casola o panada de terra. Item una casoleta de terra e hun colador de terra e una ambudera tot dins lo armari. Item una carabassa. Item una gera negra. Item hun pagès. Item una post de a dur pa. Item quatra lumaners. Item hun morter de coura. Item hun calascó de ferre. Item hun axarcolador. Item hun lavacap. Item unas pesas de ferra. Item hun surí de pastar. Item una gàbia de pardius. Item dos trossos de fust e una masota. Item un banch de fust. Item una cadira dolenta plagadissa. Item hun pagès de fust. Item una alfàbia oliera. Item hun almut saler. Item hun almut de masurar blat. Item hun canalobra de ferra. Item hun puat. Item una pastera ab una fayadora. Item tras barills de tanir sardinas. Item hun morter de pedra. Item hun barill de tanir sagó. Item dos peus de dabanadoras. Item una garata. Item unes cardas. Item una sanalla ab lana. Item una cortina blava. Item hun sach ab lana. Item unes altres cardas dolentes. Item hun paner de varduchs dolent. Item una darga. Item vint e hun mas de li de Múrsia. Item hun banch de ferla ab satanta seros de li. Item hun paner ab una liura de lana filada. Item dues casolas una gran e una patita da terra e una salsera. Item hun garbell ab hun poch de astopa sens filar. Item tras rams de astopa filada. Item una daga ab bayna dolent. Item hun tros de mitgalana per tanir damunt pa. Item hun paliu de drap de astopa. Item huna sarpalera de cànem. Item hun cova de lana. Item una caxata ab hun gipó dolent. Item hun parell de calçes blanques dolentas. Item hun altra parell de calçes dolentas. Item unes bragues de li. Item un coltell de Vich. Item unes tisoras dolentes. Item hun gonel vert. Item hun caputxó. Item unas calças blanchas. Item hun horó de bova ab lana o pantinó antorn de IIII ss. de (...) Item una aspasa e broquer. Item hun caratell buyt. Item unes balanças de ferra. Item un transportí blanch. Item un banquet. Item una astormia nova de palma e hun siti de bova dolent. Item una fusera ab quatra fusos. Item a la paret hun drap de pinzell dolentet. Item sinch coladors de terra a la paret. Item una sanalla de palma patita. Item una maratxa blava. Item hun panaret de varduchs. Item hun himatge de astany. Item una làntia ab sa curiola e corda. Item hun sadàs. Item una astopa de bova la qual astava al paret. Item hun barill. Item hun coxinot.

Capitol XXI. Qui continua lo parlar del embaxador

Capitol XXI. Qui continua lo parlar del embaxador ab la senyora verge denunciant li les sues grans dolors e la causa de aquelles.

Ara senyora vull declarar a vostra merçe la causa de les dolors vostres segons tinch manament de la magestat diuina: perque ab mes esforç les pugau passar quant vendra la jornada: car scrit es. ¶ Minus iacula feriunt q preuidentur. Car les coses preuistes: e ja ans del temps sabudes menys nafra fan en lo cor huma que no aquelles que venen sobtosament. E vol nostre senyor sia vostra merçe largament informada de aquestes coses perque lo consentir de vostra senyoria sia pus excellent e molt pus meritori: puix ensemps ab lo fill accepteu tantes e tan extremes dolors. Car aquest senyor qui sera fill vostre nomena Ysayes en les sues profecies. ¶ Virum dolorum et scientem infirmitatem. Car en lo instant que vostra senyoria haura donat lo consentiment home perfet sera trobat dins les entramenes vostres en forma molt chiqua. ¶ E aquesta es la gran nouitat que jeremies vist hauia quant dix ¶ Creauit dominus nouum super terram femina circundabit virum. E axi tanchat dins vostra senyoria haura perfet saber e sciencia: e dins la sua sanctissima anima veura clarament tots los peccats de natura humana passats presents e esdeuenidors: per los quals ell te a satisfer largament per infinides dolors quel turmentaran tan agudament dins la sua sanctissima anima e defora en lo seu delicatissim cors: que pot creure vostra merce que ja dins lo vostre ventre sera crucificat per continues dolors: entant ques pot dir: que ans sera crucificat que nat. E axi sera abeurat en dolors que be sera dit home dolorat: sentint en sa persona largament les infirmitats humanes aquelles que sens peccat se poden sentir: Car peccat ni culpa a sa magestat acostar nos poran: ans per destrohir los peccats dels homens dara si mateix a mort. ¶ En aquestes dolors senyora lo acompanyareu vos continuament: e tant com pus alegra sereu sentint dins vos deu humanat: tant coltell de dolor trauessara la anima de vostra piadosa senyoria sentint lo vostre fill axi de dolors acompanyat: les quals continuaran e augmentaran crexent la edat sua. ¶ Car naxent del vostre ventre e venint en lo miserable mon sera tant poch conegut ni estimat que posada ni loch de repos no trobara. Les creatures sues lo perseguiran continuament: e com mes se manifestara e majors miracles e gracies als homens comunicara: mes sera per ells desconegut e perseguit. Afegint li penes a penes e turments a turments fins que porten a fi la vida sua: La qual termenara en la edat de trenta y tres anys e tres mesos comptant de la natiuitat sua fins al vltim dia en lo qual vostra senyoria veura complida aquella prophecia de Esdras: qui diu parlant en persona del pare eternal. ¶ Post annos hos morietur filius meus ihesus et conuertetur seculum. Car apres de aquests anys que dit he a vostra senyoria morra lo fill de deu e fill vostre nomenat Jesus: e sera conuertit e saluat lo vniuersal mon. ¶ La manera de aquesta mort senyora es tan agra e tan fort de hoir que no la recitare a vostra senyoria estesament: car aquesta dolor sobrepujara a totes altres que dir ni estimar se puguen. E ara senyora les entramenes de vostra altesa stan tendres e no acostumades en dolors: e perço no porien hoir tan cruels penes sens gran perill de la delicada persona vostra. ¶ Veritat es senyora que de aço sera vostra merçe molt largament informada per lo mateix senyor fill vostre: car en tota la vida sua moltes e diuerses vegades parlareu e praticareu los dos de aquella vltima e dolorosa jornada: e de les penes dolors e turments que vostra merce te a veure e contemplar en aquella persona sua a vos tan cara y tan amada ¶ Ara senyora basta al present a vostra senyoria saber que tot lo curs de la vida del senyor fill vostre ha esser en moltes dolors e penes en les quals vos participareu molt largament: e la mort sua he de esser infinidament penosa e vituperosa e de tota specia de penes acompanyada: e per vos senyora molt dolguda e plorada ¶ E hauent hoit la gloriosa verge lo parlar de gabriel que li denunciaua com aquell excellent fill que ella hauia a concebre e parir hauia a sotsmetre la persona sua a tantes penes e dolors: alteras tota e muda de color: axi com aquella que jal amaua de cor ans quel hagues concebut. E perço es dit de sa mere. ¶ Prius concepit mente qp corpore Car primer lo concebe en la pensa per feruent amor: que no en lo corporal ventre. E gabriel qui ab singular deuocio staua contemplant lo humil e virginal gest de la senyora vehent la alteracio e mudament de la sua cara e les lagrimes habundoses que regauen aquella: dix a sa altesa ab molta reuerencia. ¶ O excellent senyora no sia desmayar car ab tot que d´aquest fill vostra merce haja de veure tantes dolors com dit vos he: infinits seran los goigs que de sa clemencia haureu: e sia certa vostra senyoria: que les dites dolors finiran algun temps: e los goigs james no hauran fi.

Lo llibre dels poetas. Segle XV.

SEGLE XV. 
(Aquí se apropia de autores de otras naciones, como el Reino de Valencia, 
como ha hecho en siglos anteriores)

Abella, Pere d'. - *Acanyés, Lluis. - Avinyó. - Borja, Tecla de. 
- Boxadors, Andreu de. - *Bover, Ramon. - Crespí de Valldaura. 
- *Cardona, Ramon de. - Diez, Roderich. - *Estrús, Bernat. 
- Eril, Arnau d'. - Stanya. - *Ferruix, Gabriel. - *Ferrandis, Vicens.
- Ferrer, Francesch. - (Fenollar, Scrivá) (Fenollar, Vidal, Verdanxa, Vilaspinosa, Miquel Stela.) 
- Febrer, Andreu. - Fogassot, Joan.
- Ferrando. - Figueras. - *Garau, Joan. - *Guiot, Dionís. 
- Galbany, Pere. - Gazull, Jaume. - Gibert, Guillem. - Gralla, Martí. 
- García, Martí. - Guerau, Franci. - Jordi de Sant Jordi. - Lull, Romeu.
- March, Ausias. - Masdovelles, Pere. - Masdovelles, Berenguer.
- Masdovelles, Joan. - Moncada, Huch de. - Moreno, Joan. - Navarro. 
- Oliver, Francisco. - *Portells, Baltasar. - Perot, Johan. - *Pastor, Simón. 
- *Puentull, Joan. - Perez, Miquel. - Pastrana. - Puig, Pere. 
- *Roiç, Lluis. - Roig, Jaume. - Requesens, Lluis. - Rocabertí, Vescompte de. 
- Roiç de Corella, Joan. - Rocafort, Joan. - Ramis. 
- *Sessellas, Blay de. - *Spanyol, Benet. - Sors, Lleonari de. 
- Safonit, Jaume. - Stela, Comenador. - Sunyer, Mossen. - Serra, Bernat.
- Serradell de Vich. - Çavall, Ramon. - Torroella, Pere. - Traffort. - *Urgell. 
- *Vinyoles, Narcís. -*Viana, Carles de - *Vilagut. - *Valterra.
- *Vilarrasa, Lluis de. - Valmanya, Antoni de. - Verdú. - Via, Francesch de La. 

PERE D'ABELLA. 

Pus axí 't plau ta bandera stendre 
é divulgar ça e llá los secrets 
de tu e mi qui 'm son estats retrets 
ben' he rahó que jo 't dega rependre 
e dar castich perque altra vegada 
ton parlar franch no sia abandonat
... 
car veure pots que comets gran errada. 

TORNADA. 

Aldonça prous Deus vos ha dotada 
col solell bell retent gran claradat 
á quantes son passats de gran beldat 
entenets be la coble é la tornada. 

MOSSEN AVINYÓ. 

Com á forçat m'hauré de vos partir 
pus no 'us ve be aceptar mon servey, 
cert á mon grat me convendrá morir 
e morint prest se que pendré remey. 
Lo cor mesquí qui no pot soportar 
l'enuig é dan que 's veu aparellat 
d'açí avant me veuré apartat 
de tot delit pus me voleu matar. 

TORNADA. 

Altas de sort d'aquí no 'm partiria 
mes trobme tal qu'he ja perdut lo cest 
e mes amar jamay no fuy tan lest 
mes los afanys l'entendre meu desvia. 
---------

Lohar cascú segons lo seu merexer 
es lo degut, posant á part tot vici, 
dient lo ver, james pot ser dit nici, 
si be 'l voler á molts lahors fan crexer 
per adquirir alguna benvolença 
han prontitut en fer semblant desorde, 
á mi no 'm plau seguirlos en tal orde 
que fos jutjat de poca conaxensa. 

TORNADA. 

Altas de sort qui 'n te la pens cofesa 
é 'm dona dan é dolor infinida 
tal vida 'm plau mas crech que preterida 
será molt prest si donchs no m'es defesa. 

ALTRAS OBRAS D'EST POETA.

I. Lo molt voler jo crech no 's pot compendre. (Ab tornada.)
II. No perque cert a tot lo mon no sia.		» 
III. Pus bona sort de mi tots jorns s' absenta. 	» 
IV. D'amor me clam del interes que prench.	» 
V. Nou pensament es present á la pensa.		» 
VI. Segons comprench práctica cortesana. (Ab tornada.) 

VII. A molts compren qui prenen entrenyor. 	» 
VIII. Tots mos delits en un punt volguí perdre.	» 
----------
NA TECLA DE BORJA. (I) 

Oides vostres rahons belles 
bon Mossen March á qui 'm coman 
responch vos breu al que dit han 
segons juhí que fas d'aquelles. 

Mòlt poch estim lo que en mí es 
mes puix forçat es lo meu dir 
al qui dirá «mes val que 'm mir» 
jo li comdampne lo procés. 

Pero si parle lo revés 
de veritat mudant camins, 
á vos remet los meus juhins 
que sou de tots lo mes entès. 

(1) Esta Tecla de Borja fou neboda del Pare Sant Calixte III y escrigué 
la obra que 's tè á la vista en resposta á una demanada que li feu lo poeta 
Mossen Ausias March, demanada que 's troba al cap d'avall dels 
cants d'amor del mateix y que comensa aixís: 
Entre 'ls ulls é les orelles 
jo 'm trob un contrast mólt gran...
------------


MOSSEN CRESPÍ DE VALLDAURA.

(En lloansa de la vila de Morella.)

Ab tota llealtat Morella. 
may son fort valor amolla, 
puix la Germania folla 
fonch tan perseguida d'ella. 
De Valencia es maravella 
y de tot lo mon espill, 
no ha concebut traidor fill, 
perque en observar les lleys 
y la obediencia dels reys 
no repara en lo perill. (1) 
(1) Lo catalá d'aquesta composiciò apar moderna (perque es valensiá); 
mes no 'u semblará tant si se té en compte qu'es son autor de últims del segle y si se l' 
compara ab lo catalá de Anselm Turmeda.


RODERICH DIEZ. (Díez)

Si be jo crech la veritat sentí 
mon bon amich del cas que demanáu 
la mia ma á la vostra rescriví 
lo sentiment que de ma pensa trau. 
Cascú dels dos amants vol ser amat 
complidament del altre sèu volgut 
lo gran recel de serhi decebut 
los fa causar lo desdenyós combat. 

A vos confès é 'us dich lo que jo viu 
no ha mòlt temps portant d'amor la jou 
la passio que fa que l'hom no riu 
no cal ser gran l' endici que la móu 
e confiant del bon comport d'amor 
sempre veig hom en altra part vexar 
car un tal fet tantost fa declarar 
quant de voler habita dins lo cor. 

Duptar no 'us cal si 'l Terenci llegiu 
menys de glosar á la lletra veuréu 
solució al dupte que escriviu 
si bè notáu lo que d'ell compendréu. 
Les ires, dix e axi 'u declará, 
de 'ls namorats es integració 
del be d'amor é la perfecció 
la voluntat axí la senyalá. 

SEGUIDA ENDREÇA. 

Vos molt discret e honest capellá 
del que 'us he dit segons ma entenció 
sumar podéu esta conclusió, 
que zel d'amor es qui la brega fá. 


OBRAS D'EST POETA. 

I. De vuy demá fent via lo temps. 
II. Una danza que per responament tè ests versos: 
qui pert son temps es be orat 
e ple de molta grossería; 
aço dich per l'enamorat 
qui desamat ama s'aymía. 


ARNAU D'ERIL. 

O tu traidor é com poguist donar 
per suspitós lo princep de valor? 
car de bontats es vuy cabdels e flor: 
ta malvestats te fa guinardejar 
…....
O tu traidor pus veus que jo t' apell 
per tan vill hom, com no serques senyor 
e jutje gran que 's preu de sa honor 
hon jo e tu provém la nostra pell? 
Car jo't promet que't seguiré dins França 
per so qui n'han molt millor la usança 
de fayt d'armas mostrant cavelleria, 
per çó vull en seguir aycella via. 

O tu traidor quant m'aurás agut jutge 
e sertament auré de leys jornada, 
no 't falliré á la taula jurada, 
ans mon martell ferrá desus l'enclutge 
ab gran plaser ez ab trop gran desduyt, 
mas tu m'aurás tot primer salconduyt 
ez ab aysó lo gatge 's complirá: 
allí veurém qui bon dret mantendrá. 

E que l'arnès sia de nostre grat 
sens refusar e sens tornar á mida, 
lança, coltell, spasa ben fabrida
…. 
atxe pesant o que 'n sie laujera
….. 
O tu traidor, be sabs que Ferriol 
t' ha ensenyat man bel colp é repich 

mes lo teu cor flach, cobart e manich 
non ha sofert c' hom ne veses un vol. 
Dins lo palau de la flor Margarida 
gran assaig fist pera duptant la dita, 
no est gosat exis de Barchinona, 
Bacallar fat com est tan vill persona. 
----------


STANYA. 

Rich sò d' enuigs é pobre de conort. 
Luny de tot be abundant en dolor 
desventurat é malcontent d'amor 
essent jo viu vos dich que ja so mort. 

No trob remey ni se á qui m'acost 
ne passe temps en res que pler me sia 
perque am mes la mort que 'm sia tost 
que viure luny de vos qui sou m'aymia. 

O trist de mi catiu en mala sort 
e corregut de molts mals é tristor 
desventurat e mal content d'amor 
essent jo viu vos dich que ja so mort. 
---------

FRANCESCH FARRER. 

Qui veu present lo que may no ha vist 
per novell cars lo cor fa mudament 
e tal se fa del que no veu e vist 
que com si veu desije ser absent, 
aytals afers experiments los mostra 
que diu lo ver de quant cascú ignora 
desplegant lo estel fen bella mostra 
del gran Soldá per lo canal á fora 
dilluns matí á déu d'agost comptant 
MCCCC e quaranta quatra (10/8/1444; San Lorenzo, Sant Llorenç)
de Sent Lorenz lur festa celebrant 
ben ordenats seguint la hu al atra 
la gent subtil qui viu la multitut 
de tantas naus germás e galeassas 
qu'en nombre son contat vist e sabut 
huitanta cinch entre bonas e lassas. 
Plors, crits e plants sentí de fills e maras, 
e mólts marits dólres ab sas mullers, 
tal per sforz mostraven bellas caras 
qu'era diverz lo cor de lurs volers. 
Lo mestre gran sentint un tal desordre 
pren en la ma lo anyell ab sant Johan 
é diu: «O fels vosaltres de mon ordre 
Deu no permet que rebe mal ne dan. 
«Ecce agnus Dei qui tollit pecata mundi. 
…..

Gran colp de gent e crits per las murallas 
las defensant ab colobrines prou 
y ells tambe de fletxes sus que palles 
tiren los caus a nostra part ço nou. 
…....
La nostra gent pren ánimo tant gran 
que pèls terrats dressen sons e cansons. 
…....
Audaces fortuna juvat timidosque repellit. 
Y aqui sonen bombardes e balestas 
trons e trepig, de fletxes gran remor, 
molts son nafrats per lo cors, qui per testas 
molts cavallers e altra gent de be: 
qui 'ls bull la sanch mirant un acte tal 
ixen al camp e allí ab l'altre 's te, 
ans Mahomet altre sent Jordi val, 
colps de bastons de lansas e coltelas 
los uns nafrats los altres cauhen morts. 
….
Qui baptizatus fuerit, salvus erit; qui non, condemnabitur. 

Un gran ajust de vells e hoc de vellas 
minyons en bras e donas desfrenadas 
infinitat de ninas é donzelles 
contritament, molt escabellonadas 
hi a peu descals uns van á Nostra Dona 
qui á Filerm, tals á Sant Agustí, 
e gran part d'ells á molta sgleya bona 
qu'en Roda ha; veuriels tots allí 
agenollats ab lagremes per cara 
(e gemegant) tots deyan e plorant 
à gente pagana libera nos Domine. 
…....

Vist per tots ells lo mal aculliment 
foren d'acort d'anar ans que morir, 
tres jorns apres sens fer lo manament 
del gran Soldá fan los mes recullir 
tendes, arnès, bombardas e lals tot 
…...

e ab bel mitjorn divendres ells se'n van 
ben ordenats la volta de Turquía 
Quid gloriaris in malitia quae potens es iniquitate? 
------

Aveu lexat ut, re, mi, fa, sol, la 
pera enfingir dehá ¡cuerpo de Dios! 
vos bon galan más sou dels de cassá 
del que 's detras feu cara pera vos 
et finis est convertere Bernat 
cloeu los pits e alargau las faldas 
si no feu tal per eixir de pecat 
vos ne sentrèu de fredas e de caldas. 

Ante quam gallas cantet vos negás 
amich á Deu leixant en la carrera, 
apres penjás l'habit en la figuera 
diacá sou qui 'us absol de tal cars; 
tornáu Bernat al quirieleyson 
si vinctum es vestitum... voléu 
é no 'us cureu d'atenyer Absalon 
que 'l facistol se dol de vostra veu.

ALTRAS OBRAS D'EST POETA. 

I. Obra que comensa: Vuit letras son á la mitat vocals. 
II. Conort, obra de 730 versos que comensa aixís: 
O be 's despit e gran dolor 
oir parlar à mòlts d' amor, 
e no tenir que metre 'n joch, etc. 
y acaba: 
e cadescú tornant se 'n va 
hon lo voler mes li digué 
mas l' hu á l' altre promaté 
que 'n semblant cas no falliria 
ans que tostemps loaria 
esta vida esser bona 
dir tos temps mal de mala dona. 

Figura tambè en La questió de Pere Torroella, y en ella hi tè una esparça que comensa : 

Si dona al mon s'ateny per ben servir. 
---------
Cobles

ANDREU FEBRER.

Fragments de la traducció de la Divina Comedia. 

INFERN, C. 1.

(Nel mezzo del cammin di nostra vita
mi ritrovai per una selva oscura,
ché la diritta via era smarrita.
Catalá o catalana, si entens este texto es perque parles italiá, o Toscano.)

En lo mig d' el cami de nostra vida
Me retrobi per una selva escura, 
Que la directa via era fallida.

Ay! quant a dir qual era es cosa dura 
Esta selva selvatge, aspera e fort, 
Quel pensament nova por me procura 

Tant amargant que poch es pus la mort! 
Mes per tractar d'el be qu'eu hi trobé 
Diré l' als que hi descobri mi record. 

lo no scé be redir com hi entré, 
Tant era ple de son en aquell punt, 
Que la vera via io abandoné. 

Mas pus qu'eu fuy al peu d'un gran coll gunt 
Hon termenava aquella escura vall 
Qui m'havia de por lo cor compunt, 

Guardé en alt e vi 'l sender qui sall
Pus alt vestit ia d'els raigs d'el planeta 
Qui mena hom dret per cascuna call. 

Llavores fon un poch la pahor queta 
Qui 'ns en lo llach del cor m'era durada 
La nit avant, ab pietat estreta, 

E axi com cell qu'ab elena afanyada 
Ix d'el pelec for d'el mar a la riva, 
Mira l' aygua perillosa e malvada, 

Axi 'l meu cor qui enqueres fugiva 
Se regira a remirar lo pas 
Qui no lexa jamay persona viva; 

E reposat un poch lo meu cors las 
Pris lo cami per la playa deserta 
Axi qu'el peu ferm sempre era el pus bas. 

E vets vos quasi al començar de l'erta 
Una llonça parda presta e lleugera 
Qui d'un gay pel virat era cuberta. 

E no 'm lexava ans m'anava primera. 
Empatxant me tan fort lo meu camí, 
Que mantas veus fuy per tornar arrera. 

Temps era d'el principi del matí; 
E'l sol muntava ab aquestas senyals 
Qu'eran ab ell lla com l' amor diví 

Mogué primer les coses mundanals; 
Si com fo be d'esperar occaysò 
La gaya pell de semblants animals 

L'hora d'el temps e la dolça sazò; 
Mas no per tant que pahor no 'm fahés 
La vista qui 'm aparech d'un leò. 

Aquest sembla que contra mi vengués 
La testa alçant ab fam molt rabiosa 
Si que aparech que l'aer ne temés; 

E una lloba flaqua e bramosa 
Segons parech en la sua magreza 
Qui molta gent feu ya viura confosa. 

Aquesta 'm mes tanta de gravidesa 
Ab la pahor qu'eixia de sa vista 
Que io perdi tot l' esper de l' altesa. 

Et axi com cell que volenter acquista 
E ve en temps que tot perdre li 'n fa, 
Qu'en tot son cor se complany e s'entrista, 

Aytal me feu cella bestia lla 
Que venent me encontra poch a poch 
Me'n espenyia lla hon may sol no ha. 


EPISSODI D' UGOLIN. 

La boca sosleva d'aquell fer past 
Lo pecador, torquant se la (del sanch vermell)? 
Als pels del cap qu'havia per darrer gast. 

Puys comença: Tu vols qu'io renovell 
Desperada dolor, qui 'm prem lo cor, 
Ja pur pensant abans que parle d'ell. 

Mas s'il parlar meu deu esser labor 
qu'infamia fruyt al traydor qu'io rou, 
Veurás parlar enssems mesclat ab plor. 

Io no sé qui tu es, ni per quin mou 
Es tu vengut ça jus: mas Florenti 
Ressembles bé veramen a qui t' ou. 

Tu deus saber qu'io fuy compte Ugolí, 
E aquest es l' arcevesca En Roger: 
Ara 't diré perqué son tal vehí. 

Que per l' afecte del seu mal saber, 
Fiant me d'ell, cert io fuy axi pres 
E pux fuy mort, ja dir no es mester. 


Pero cell que no pots haver entés, 
Ço es, en com la mia mort fo cruda, 
Ohirás et sabrás si m'ha ofés. 

Un breu pertus de dintra de la muda, 
Hon de la fam per mi titol s'es dat, 
E hon convé qu'encara altri s'encluda, 

Me demostra per un seu poch forat 
Pus llumens ja, quant io fiu lo mal son 
Que del futur lo vel m'ha declarat. 

Aquest paria a mi mestre e don 
Cassant un llop ab llobetons al mont 
Per qui Lucha als de Pisa s'escon. 
…...
…...

Quant fuy desper primer en lendema 
Plorar senti entre' el son mos fillols 
Qu'eran ab mi, e demanar del pa. 

Ah! ets cruel certes si ja not dols 
Pençant aço quel meu cor se pençava; 
E si no ploras, de que donchs plorar sols? 

Ja eram desperts e l'ora s'acostava 
Quel menjar nos solia esser adot; 
E per lo seu somni cascu duptava. 

E io clavar senti 'l portal dessot 
A l' orrible torre, hon io guardé 
En la cara mos fills sença dir mot. 

lo no plorava axi dins m'empedré; 
Ploravan ells, e Ancelmucio meu 
Dix: pare, qu'has qu'axins guardes? Perqué? 

Per ço re no ploré, ne respos eu 
En tot cell Jorn, ne en la nit apres, 
Fins quen lo mon altre sol claror feu. 


E com un poch del seu raig se fo mès 
Al doloros carcer, e io scullí, 
Per quatre visatges lo meu messés. 

Ambduy les mans per dolor me mordí, 
Hon ells pensant qu'eu fés per voler pa 
O per manjar, tantost llevarensí, 

Dien: pare, molt menys dolor sera 
Que tu menjes á nos, car tu 'ns donist 
Estes mesquines carns: despulléns ja. 

Calle llavores per no ferlos pus trist. 
Cell dia e l'altre estiguéren tots muts. 
Ay, dura terra, ay perqué no t' obrist! 

Mas pusqué fom al quart dia venguts 
Gaddo se gita a mi estés als peus. 
Dient: pare, ques que tu no m'ajuts! 

Aqui mori; e axi com tu m' veus 
Viu io morir los tres de u en u 
Entre 'l quint e 'l sext dia, hon cech e leus 

Iom pris a grapponar sobre cascu; 
Dos jorns los cridé pus que foren morts: 
Pus mes pogué quel dolor lo dejú. 

JOAN FOGASOT. 

Ab gemechs grans plors e sospirs mortals 
sentí les gents dolres per les carreres, 
plasses, cantons en diverses maneres 
los ulls postrats estant com bestials. 
Dones d'estat viu estar desfressades 
lagrimejant e batentse los pits, 
los infants pochs criden á cruels crits 
vehent estar llurs mares alterades. 
¡O trist de mí quin fet pot ser aquest! 
¿De quant ensá está axí Barcelona? 
L'arma ab lo cors de cascú se rahona : 
acte semblant no crech may sia lest. 
Clar de llurs ulls diluvi gran depara 
d' aigua tan fort que per terra 'ls decáu, 
i Ay! ¿qu'es axó, germans, dir me vulláu? 
Tots estan muts e guardant me en la cara. 
Creix mon dolor per tal capteviment, 
e de plorar los fiu prest companyía, 
molts esforsats perden la homenía, 
e cascú diu gemegant e planyent: 

O vos omnes qui transitis per hanch viam meam 
attendite et videte si est dolor sicut dolor meus. 
…....


ALTRAS OBRAS D'EST POETA. 

I. Obra que comensa: Infinits mals divisió 'ns aporta. 
II. Obra en 5 estr. y torn.: Rey virtuós senyor d'insigna terra. 


FERRANDO (1). 
(1) Aquesta poesía en lo «Cansoner d'obres enamorades,» dú per títol: 
«Altra obra contra fortuna adversa feta per mestre Ferrando metge,» 
y al acabament te aquesta nota: «Ab la present obra guanyá joya.» 

Tal indispost qual lo novell e tendre 
en la gentil é pulida sciença 
no recusant mon treball per apendre 
he preposat devant la reverença 
de tanta gent é molt singular plaça 
per manifest no lexant cobla alguna 
un petit vers qui en part satisfaça 
al qui saber vol d'adversa fortuna. 
…....

TORNADA. 

Mare de Deu pus de tot be complida 
sou en lo cel qui es bell consistori 
redressau tost Barcelona afligida
no triguéu en lo seu adjutori.


FIGUERES. 

Lahors de sa senyora. 

Enteniment, saber ne fantasia, 
art, pensa, giny, rahó ne calitat 
no 'm basten may segons ma voluntat 
en dir los bens senyora que Deus guia 
sens vostra part, 
aquests son tals e tants que nunque 'm par 
un sol instant 
que 'l pensament no 'us port mon cors d' avant 
é la virtut qui s' diu aprensiva 
no 'm represent un lum enamorant 
tot mon sentit fins en l'entel•lectiva. 

TORNADA. 

Font d'honestat per legalment servir 
en fins açi la mia carn es morta 
Mas no son mors mon voler é desir 
ne l'arma cert qu' amantvos se deporta. 

Tè aquest poeta á mes una obra de 4 estrofas seguida de una oració de 110
versos de 9 y de 5 sílabas. La obra comensa aixís: Temps ha que visch pecant sens penedir, 
y la oració aixís: sobiran Deu Creador. 


PERE GALVANY. 

Pus vey lo mon es vengut en tal cas 
que leyaltat no n'es de fill á payre 
Pere, Joan volgra aver mort son fraire 
e l'hereter l'heretador al vas. 
Antechrist es qui ve de pas á pas 
guerres bastint, dols, afanys e desayre 
Dèus nos ajut e la Verge sa Mayre 
sino del tot nos te al Satan al ras 
per aquest mals ha Deus permes lo cas... 


JAUME GAZULL. 

(Tros del somni de Joan Joan.) 

Puix sabeu quant es cosa certa 
elles ab elles, 
y mes si son totes femelles 
tantost y son 
volent parlar de tot lo mon, 
en tot se meten; 
y si calláu, vos acometen 
per traure noves, 
y tostemps fan contres y proves 
sobre tot hom. 
¿Y vos qué fèu? ¿Y l' altre com 
se troba huy? 
Y dir los mals de son vehí, 
de sa vehina. 
Y ara parlant de medicina 
donen remeys, 
y atlegant los furs y lleys, 
en tot se posen 
y en tota res diuen y glosen 
lo parer seu. 
Parlar del cel les ohiréu 
y de la terra. 
Ara de pau, adès de guerra, 
y del infern, 
y del estiu y del ivern, 
y sens afany 
vos contaran tot quant en l' any 
han comenzat, 
texit, ordit y acabat; 
tot fil per randa 
vos ho diran, sens donar tanda 
pera respondre. 
Y baix parlant sentí compondre 
tantes cosetes, 
que par que sien oronetes 
dins en lo niu, 
que si 'ls sou prop sol chiu, chiu 
bast á axordarvos: 
y si voleu aparellarvos 
ab ploma y tinta, 
veuréu entr' elles com s'hi pinta, 
y com s'hi juga 
d'un joch que 's diu á la fexuga, 
y com repiquen, 
y unes ab altres com se piquen 
del joch baxet 
parlant cubert y molt secret 
elles ab elles. 

Yo aguaytant y ohint los vols d'aquelles 
tant gran plaer prenia de mirarles, 
que desijí que 'ls meus cabells y celles 
fossen tornats en aquell punt orelles 
perque pogues mes atent escoltarles. 
Y estant axí, vent que 'l joch s'escalfava, 
creure podeu, qu'en tal cas no dormia, 
ans fonch descans, que molt me descansava, 
puix tant com mes la brega 's remesclava, 
tant jo millor major pedres cullia.
….. 

«Senyores mies, trobaréu 
segons me par, 
alguns que solen ajuntar 
en certa casa 
d'un home de corona rasa 
eclessiastich, 
molt graciós y molt fantastich 
y molt sabut, 
y entre la gent molt conegut 
per excellent, 
de molt gentil enteniment 
y singular, 
Mossen Bernat de Fenollar 
¿Be 'l conexéu?» - 
- «Senyora, sí, no 'us estronquéu 
passau avant...» 
…..
Han altercat 
sobre los joves y los vells, 
qual de amor 
deu esser merexedor 
y mes amat, 
ni sin deu ser lo vell privat 
o mes en conte
….. 
- «Digáunos donchs, senyora mia 
¿y qui son ells? 
Digau ¿sabeu quáls son aquells 
que favorexen 
la part dels vells y desconexen 
la joventut? 
Digau, si Dèu vos do salut, 
de cadascú, 
los noms d'aquells de hu en hu: 
vejam qui son 
que des que crech lo mon es mon 
may ohí tal, 
ni questió tan desigual 
viu disputar.» 
- «Senyora, l' hu es Fenollar, 
lo doctor vell, 
Joan Moreno y Portell, 
y un Gazull, (Viscaí y Gasulla a Valderrobres, nom de un vi)
lo Viscaí que te l'un ull 
desconcertat, 
y 'l que 'us he dit; es lo jurat 
Mossen Vinyoles. 
Caxa n'han fet de castanyoles 
ells de nosaltres 
…..
y los que tenen ab los vells 
es lo jurat, 
y lo Moreno qu'es estat 
lo principal. 
Lo Fenollar ha fet egual 
lo joch á tots. 
…....

Escrigué aquest autor á mes La Brama dels llauradors del Orta de Valencia contra lo venerable Mossen Fenollar prevere, y algunas altras. 



GUILLEM GIBERT. 

Ab dolor gran e fora de mesura 
vull jo dir part de una trista mort, 
ab dolor gran abundós en tristura 
vos denuncíu aquesta mala sort. 
Ab dolor gran passá d'aquesta vida 
al lloch etern lo príncep d'Aragó (1), 
ab dolor gran lo poble tot jorns crida 
molt fort plorant, dient: «Deu li perdó.» 

Ans que morís, espay de gran 'stona 
ell parlá clar ab un aire plasent; 
ans que morís, á tots de Barchinona 
recomená son fillet é sa gent. 
Ans que morís, ab gran humilitat 
volguè pregar tot hom li perdonás, 
ans que morís, prés derrer comiat 
á tots dient que algú no plorás. 

Apres d'açó, lo cap va inclinar 
juntas les mans loant lo Criador, 
apres d'açó, los ulls li viu tancar 
ab un sospir miráu quina tristor! 
Apres d'açó, l' ánima s'apartá 
dexant lo cors e montá se 'n á Dèu, 
apres d'açó, tot hom Jesus pregá 
dient: «Senyor es lo servidor teu. 
…...

(1) Variant: lo exellent princep de Aragó. 
A aquesta poesia acompanya en lo Cansoner de Paris la seguent 
nota : 
«A XIII de setembre (festa de Sancte Tecla), any MCCCCLXI, (1461) 
reté la ánima á Deu omnipotent lo princep don Cárles (de Viana) de gloriosa memoria, 
en lo palau Real de la ciutat de Barcelona.» 

TORNADA. 

Mare de Deu humil Verge María 
acudiu prest als qui 'us volem pregar 
Mare de Deu mateunos en tal via, 
qu'est mal divis del tot s'haje apartat. 

ENDREÇA. 

Genolls flectats de fin cor pregaria 
bons Cristians la Verge sense part 
genolls flectats, tot jorn reclamaria 
qu'en paradís nos vulla colocar. 


MARTÍ GRALLA. 

Mossen Johan segons opinió 
d'aquells antichs, qui viu enamorat 
un sol delit es primer be comprat, 
absent enuig veus lur condició, 
si voluntat es causa de sentir 
vostre dolor e seny no 'us pot valer 
no 'us sé remey ans en mig desesper 
sinó en fuig d'açó quin pot fugir. 
…..

TORNADA. 

Mon frare dols vostre amor no lexás 
ni 'l franch voler qui va per lo camí 
de conseguir aquell gentil matí 
qu'ella 'us dirá: “senyor guanya de mas.” 

Esta obra, que consta de 7 estrofas, fou escrita en resposta á una altra 
que á Martí havia dirigit Mossen Johan Masdovelles. 


MARTÍ GARCÍA. 

Desconcertat d'aquell saber 
d'aquell art giny e maestría 
ab que solia 
vençre l'esforç e lo poder 
d'amor e fer ço que tot dia 
m'afavoria 
desgraciat fat é grosser. 
…..

Certes mon fin cor e voler 
ma leyaltat é cortesía 
de 'l que 'm temia 
muyr per fael é verdader, 
e si mils morts perçó prenia 
als no diria 
ans ab esforç ferm e sençer 
ho defendria 
com se pertany d'un escuder. 
…...

Despuys que so presoner de fortuna 
qui 'm te resclus en son carcer terrible 
hon cosa al mon finalment no m'ajude 
blasme, maldich, ma fortuna, 'l planeta, 
cella que m'ha per sa desventura 
portat en loch hon partra del cors l'arma 
res no pensant de ma part ne valença 
que soblement nos gir per lo contrari. 

TORNADA. 

Segurament tot revers e contrari 
que pas per vos menys de tota valença 
mi sent bastant mentre 'l cors m'atur l'arma 
quals no 'm sostè mes de vostra ventura. 

ALTRAS OBRAS D'EST POETA. 

I. Danza que comensa lo RESPÓS ab est vers: 
Adeu bon temps é bona sort, 
y la primera cobla ab est altre: 
O trist! é no deu sclatar. 
II. Lay que comensa: Temps es que sospir é que plor. 


FRANCI GUERAU. 

Si col malalt quant la febre 'l combat 
e de sa carn ix una gran calor 
per tot lo cors lo pren tan fort dolor 
que del ben star roman las é cansat 
tots los sentits perden sa libertat 
e lo bon juy es luny de son recort 
ab res al mon no pren algun deport 
pèl natural que 's forment alterat. 
Desige strems é quant li es contrari 
e variejant diu molt desvarions 
en son dormir tostemps ha visions 
no pren sabor en negun letovari 
e si molt prest son metge ordinari 
dantli remey no 'l trau del purgatori 
mor lo mesqui freturos d'adjutori 
ple d'entrenyor desert é solitari. 

TORNADA. 

Del viure meu en mans teniu la mida 
viure yo tant com senyora veuréu 
vida ab dolor soplich vos no 'm donéu 
hajáu mercé de mi qui 'us am sens mida. 

ALTRAS OBRAS D'EST POETA. 

I. Obra de 5 estrofas ab tornada que comensa: Aquí porá doncella virtuosa. 
II. Obra de 5 estrofas y tornada : Un gran enuig dins mon cor sent causar. 
III. Sparça ab tornada : Bellesa gran vostre cor il-lumina. 


JORDI DE SANT JORDI.

Tots jorns aprench e desaprench ensemps, 
é visch é muyr e fau d'enuig plaher, 
axí mateix fan del avol bon temps 
e vey sens ulls é say menys de saber, 
e no strench res é tot lo mòn abras, (1) 
vol sobre 'l cel e no 'm movi de terra, 
e ço que 'm fuig incessantment accás, 
e 'm fuig aço que 'm segueix é m'aferra. 
(1) E null stringo e tutto 'l mondo abraccio, 
e volo sopra 'l cielo, e giaccio in terra. 
(Petrarca. - Sonet XC.) 

Lo mal no 'm plats e soven l'om percás, 
am sens amor e no creis ço que se, 
par que somiy tot quant vey pres ma fas, 
oy he de mi é vull altra gran be, 
e pertant call e avis menys d'oyr, 
de l'hoc cuyt no lo ver me par falsia, 
e menjs sens fam e grat me sens pruhir, 
e sens mans palp e fas de seny follía. 

Com vull muntar devall sens que no 'm gir, 
e devallant puig corrent en alt loch, 
e rient plor é vellar m' es dormir, 
e quant so fret pus calt me sent que foch, 
e a dret seny jo fas ço que no vull, 
e perdent guany el temps cuytats mes tarda, 
e sens dolor mantes de vets me dull, 
e 'l simpl' anyell tinch per falsa guinarda.
 
Colquant me leu é vestint me despull, 
e trob leuger tot fexuch é gran carch, 
e quant me bany me pens que no 'm remull, 
e sucre dolç me semble fel amarch, 
lo jorn m'es nuyt, é fas clar del escur, (el día me es noche)
lo temps passat m'es present cascun' hora, 
e 'l fort m'es flach, e 'l blan tinc molt per dur, 
e sens faller me fall ço que 'm demora. 

No 'm part d'un loch é james no m'atur, 
lo que no crech ivarçosament trob, 
del qui no 'm fiu me tinch mòlt per segur, 
e 'l bax m'es alt, é l' alt me semble prop, 
e vaig cercant ço que no 's pot trobar, 
e ferma veig la causa somoguda, 
e lo fons gorch aygua sus prat me par, 
e ma virtut no 'm te prou no m'ajuda. 

Quant chant me par de que 'm prench udular, 
e lo molt bell me semble fer é leig, 
abans me 'n torn que 'm loch no vull anar, 
e no he pau e no tench qui 'm garreig, 
aço 'm ve tot per tal com vey encés, 
de revers fayts hay cert mont é natura 
e sent qui 'm so en lurs fayts tant empés 
que m'es forçat de viure sens mesura. 

TORNADA. 

Prenga cascú ço que millor li es 
de mon dit vers reverçat d'escriptura 
e si 'l mirats al dret e al revés 
traure porets del ávol cas dretura. 

ALTRAS OBRAS D'EST POETA. 

I. Obra de 5 estr. ab doble torn.: Un cors gentil m' ha tant enamorat. 
II. Obra de 5 estr., tornada y endr. : Ajustat vey d' amor tot lo poder. 
III. Obra de doble torn.: Enyorament enuig dol é despit. 
IV. Obra de 5 estr. y torn.: Sovint sospir, dona, per vos de luny. 
V. Obra de 5 estr., torn. y endr. : D'aver lo mon é lo dret tal d'aymía. 
VI. Obra de 5 estr. y doble torn.: Ara ojat dompnas que 'us fan saber. 
VII. Obra de 9 estr. : Enuig enamich de jovent. 
VIII. Obra de 5 estr. y torn. : Desert d'amichs de bens é de senyor. 
IX. Obra de 5 estr. y torn.: En mal podiers enqueres en mal loch. 

Lo marqués de Santillana diu en la carta que dirigí al condestable de Portugal, 
al tractar de aquest poeta: «compuso asaz fermosas cosas, las quales el mismo asonaba, 
que fué músico excelente e fizo, entre otras, una cancion de opósitos que comienza: 
Tots jorns aprench e desaprench ensenmp. Fizo La pasion de amor, en la qual copiló 
muchas buenas canciones antiguas... 


ROMEU LULL. 

Cobbles de Romeu Lull scusantse d'un mal dit qu' era inculpat per una dama. 

Si 'us he mal dit visqué en lo mon 

Si 'us he mal dit | en pensar ni per obre 
no 'm do Deu bè | ni lo que li deman; 
si 'us he mal dit | quant fas me vingue en dan 
visque en lo mon | trist, mal conten té pobre; (content é)
si 'us he mal dit | la cara 'm caiga sobre 
sens confessar | muyra com á dampnat; 
si 'us he mal dit | veurem puga orat 
en l' ospital | que james lo seny cobre. 

Si 'us he mal dit | que mon servey pres sia 
en tot desgrat | sens haver galardó; 
si 'us he mal dit | hajen punitió 
per gran que fos | mes ne mereixeria. 
Si 'us he mal dit | l'ofensa tornaria 
tota en mon dan | pena dolò é dolors; 
si 'us he mal dit | james mercé de vos 
de mos treballs | haje la vida mia. 

Si 'us he mal dit | la carn me caigue trossos 
de tot mon cors | per malaltia greu; 
si us he mal dit | rabia 'm prenga 'l peu 
tot fins al cap | que mans les menj á mossos. 
Si 'us he mal dit | tinga dolor al ossos 
tal que james | no puga reposar; 
si us he mal dit | al lobs donéu menjar 
la mia carn | á feres, corps é gossos. 

Si 'us he mal dit | tot hom de mí maldiga 
com de ribalt | que ten leix crim comet; 
si 'us he mal dit | me sia l'un ull tret 
é per lo cos | ma lenga se castiga; 
si 'us mal he dit | que 'm siau enemiga, 
lo mòlt que 'us am | me vinga en desamor; 
si 'us he mal dit | mos delits en dolor 
sien tornats | é pena per amiga. 

Si 'us he mal dit | mort terra no 'm consenta, 
la mar me lans | puis cors mort no 'n consent; 
si 'us he mal dit | no sia penident 
de mos pecats | l' infern de mí 's contenta, 
si 'us he maldit | ….
tot sobre mí | vinga quant mal he dit; 
si us he mal dit | de mi vingue 'n oblit 
com si mort fos | anys passats mes de trenta. 

TORNADA. 

Par é sens par | feu que no 'us desaçenta 
fals pensament | no prengau tant despit, 
sabut lo ver | será mon mal finit, 
de tants amichs | fareu gran delit sensa. 


Resposta de Romeu Lull á tres cobbles del señor Compte de Oliva 
qui mes loaria é millor la Sra. Na Francisca Rossa, metent per joya 
un diamant, responent per los mateixos rims. 

Compte senyor | puis virtut es la rama 
é de son fruyt | pren tema mon scriura 
dir quant mereix | la qu' honestat mes ama 
bellesa es gran | que 'n res no la desama 
es per les dos | de tots vicis desliura. 
La ploma prench | per fer vostre manar 
conplant ab rims | de qui virtut adora, 
ó trobadors | no vulláu mes tardar 
per esser tal | son virtuos obrar 
tant no diréu | que 'l ver no s'entrenyora. 

Natura volch | ça forsa fos finida 
units los tres | la fan que tan prospera 
no pot mes dar | de tots bens es remplida 
los aliments | ab aquella unida 
d'honor é seny | fan qu' es figura vera, 
repos saber | gest, gracia, bondat 
honest, costum | ab vergonya prudent 
l'ayre galant | ab lo parlar limat 
vells pensaments | en jovenil edat 
tant triumfar | la fan degudament. 

Quant mes la mir | tórbem los sentiments 
noves laors | tarden la mia má 
per lo mòlt grat | que prench en les presents 
les pervenir | fan aquelles absents 
lo meu delit | tots temps millorat va 
Dido, Saphos | Tyresi no feu 
Penelope | ni Judith ab sa mossa 
mes del que vos | haveu fet é faréu 
car vist es clar | de totes mereixéu 
prenguéu de vos | espill fins á la fossa. 

ENDRESSA Á LA DAMA. 

Actes d' honor | vos fan tenir tal cosa 
qu'apres la mort | 'ls cels triumpharéu 
per viure honest | felicitat hauréu 
com ho suplich | á nostre senyor Dèu. 

Obre fete per Romeu Lull intitulada 

LO CONSISTORI D'AMOR. 

L' alt trimphant | Cupido Deu d'amor (triumphant, triumfant)
qu'en l'univers | te tanta senyoria 
per moltes gents | fet absolut senyor 
ell departeix | de grat lo seu tresor 
á quants li plau | sols pera cortesía 
mostra tenir | no poca felonia 
sol trist pensós | quant ab ell me n' aní 
en loch desert | plorant la pena mia 
cridant me dix: | «¿Que fas per esta via? 
e ¿de que 't dols | é clamas tant de mí?» 

Per oir dir | ell esser comprenguí 
ab' larch en ma | lo carcaix buyt portava 
los ulls velats | grans ales li miri 
per les senyals | tantost lo coneguí 
de murta al cap | núu ab garlanda anava 
com infant pech | mansuet me semblava 
á poch instant | me parech vell molt fer 
humil prostrat | li diguí: « ¿que manava?» 
tot temorós | irat ves mi 's mostrava 
com si volgués | de mi venjansa haver. 

Si com aquell | que conort ha mester 
ajuda gran | al temps mes necessari 
que 's veu en punt | qu'ha perdut lo poder 
los sentiments | libertat é saber 
y resistir | no pot á son contrari 
ne pres á mi | que lo tancat armar: 
obert me fo | donantme bon socors 
per qui creguí | me tractás de cossari 
son honor prest | se mostra voluntari: 
per remeyar | mos dolors suspirs é plor. 

Perque conech | penava per amors 
ab veu suáu | é cara riallosa 
tal me parlá: | «Perdona tas dolors 
no 't cal duptar | rahoném los dos 
oir de tu | me plaurá tota cosa 
acars te fiu | semblansa furiosa 
ensuperbit | te volguí refrenar 
mes com te viu | color tan dolorosa 
voltim á tu | ab semblansa amorosa. 
Digues ¿que vols? | ton plant vull escoltar.» 

Yo qu' axi prest | por no 'm pogué deixar 
sfors prengui | per la sua valensa 
sentim la veu | encara tremolar 
pus acomens | ma querela donar 
fentli rahons | quant m'era fet ofensa 
per mòlt amar | ab cativada pensa 
la qu'ha mon grat | molt mes que totes val 
ella cruel | del tot vol ma perdensa 
puis consentiu | fer me tal asillensa 
sino de vos | de quí clamar me cal. 

Vos be sabeu | mon cor ferm é leal 
ab quanta fe | servint sempre millora 
des que 'm manás | mon servir li fos tal 
promesa 'm fes | donarme per senyal 
lo dols sguart | que 'm feu en aquella hora 
quan primer viu | tan singular senyora 
tinguí per cert | que viuria content 
que temps vinguès | sémblem' que degut fora 
per dolor gran | vaig cridant «via fora» 
per los carrers | orat me tè la gent.
 
Retrets no fas | que 'n sia penident 
per son servey | sol desige la vida 
puys li fos grat | mes del gran mal que sent 
fora de seny | perdut lo sentiment 
ma veu cridant | deuria esser oida 
donchs vos suplich | feu que sia xaudida 
hajáu mercé | no vulláu que mes dur 
car fins assí | tinch la pena per dida 
jamechs é plants | la llet que m' han nodrida 
e mes que may | mostre lo cor mes dur. 

Mes jo pus ferm | constant vos prench per mur 
met vos devant | per que 'm siáu defesa 
d' aquella fe | no 'us vull esser perjur 
si mester es | per vos morir no cur 
delliberat | tinch seguir tal empresa 
crueltat gran | e complida bellesa 
ab desamor | units son per mon dan 
feu que 'm vullau | donaume gran concesa 
fer pot quant vol | pis ferm la brida presa 
may leixarè | fins vensudes serán.» 

Entés mon dir | ple de pietat gran 
si bè de tot | res sacret no li era 
dolres mostrá | los ulls mullats li van 
tot piedòs | per tans greujes que 'm fan 
los portaments | d'aquella tan altera 
aixi respos: | «Faste promesa vera 
molt prest veurás | lo coll al jou tindrá 
qui tal te fa | sots la mia bandera 
no li valrá | la superba maná 
que mut costums | bé mester li será. 

PRESIDENT. 

Lo teu lament | sens par anujat m' ha 
molt sovint | oig á qui tal me demana 
altri ne tu | mes no m'enujará 
jutje 'us darè | ab consell just é sa 
qui' us oirá | dilums cada sepmana 
president fas | á dona castellana 
per mòlt saber | ab lo bon juy que te 
no veig qu'en res | la voluntat l'engana 
per la rehó | qu'ha presa per germana 
l'esperiment | me 'n dona tanta fé. 

CONCELLER. 

Per canceller | Na Bastida 'us daré 
vuida de pris | ab general entendre 
prevista en tot | reposat n' estaré 
tal la judich | per lo que d' ella sé 
sab, ben coneix, | prudent es per compendre, 
grans esfors pren | per veritat defendre, 
duptar no 'm cal | que no será fet tort 
hajáu per cert | qui s' vulla pot offendre 
james veureu | consenta lo dret vendre 
ni 'l interés | la fes mudar d'acort. 


VICICANCELLER. 

Na Ribes vull | viuda de gran recort 
sia de grat | vicicanceller ella 
per honestat | que pren per son deport 
é tots amants | hauran á bona sort 
quants seguirán | virtuosa querella. 
Al viciós | tindrá sorda la orella 
no consentrá | que 'l haja lo 'us ell 
no hi pot entrar | qui viciós s'apella 
mes qui desig | d'honestat lo consella 
per que virtut | es fonament d'aquell. 

REGENT. 

Continent te | galant ayra novell 
entota antfa | la Rebolleda dama 
ab gran repós | honest discret é vell 
de gravitat | en sí porta 'l mantell 
senyora tal | que tot asçés desama 
ses obres son | conformes á la fama 
car per lo mig | son cami veig tenir 
manifest es | quant honor aquella ama 
son viure honest | abrassa la tal rama 
donchs per regent | d'ella 'm poré servir. 

ADVOCATS. 

Tres advocats | es master elegir 
en lo consell | que las causas rahonen 
la viuda cert | Tagamanent ofir 
l' altre Na Valls | car bo n'ha son bell dir 
Na Dionis Miquel | car be proponen 
totes ensemps | unides se consonen 
d'un parer seu | per defendre virtut 
no hi dupta algú | les orelles m'ho sonen
advocarán | que 'ls vicis se confonen 
del natural | sens ley fará scut. 

ALGUTZIRS. 

A Na Berquer | te mòlt be merescut 
que d'algutzir | li sia dat l'ofissi 
animo gran | gosar saber stut 
vol aquell loch | ó gran solliscitut 
quant ser humil | é quan superbo, nici, 
l'altre será | de mon vot é judici 
viuda qu'es diu | Corbera Caramany 
molt diligent | favorable suspici 
regiran be | lo semblant exercici 
honradament | farán quant se pertany. 

PROPONEDORS. 

De tots amants | per interés é guany 
proponedors | de qualsevol requesta 
Na Sepmanat | vindra pendrá l'afany 
é no 'm oblit | de Na Vilademany 
per llur stil | cascu colrá sa festa 
puys que desig | en res no 's deshonesta 
enteses ja | tal pretestassió 
si voluntats | en aquells no va lesta 
en lo tal cars | la virtut será presta 
castich donant | é greu sumissió. 

JUTJE D'APELLAÇIÓ. 

E si per cars | no 'ls es feta rehó 
acorregut | m'ha la comptesa Lulla 
dará son juy | en la apellaçió 
contents serán | de quant per ella 's vulla 
discreció | es tota sa despulla 
actes prudents | la guien per lo bras 
que just parer | en mig d'ella s'aculla 
com se pot fer | que fruyt altre se 'n culla 
qu'honest é just | ab virtuòs percas. 

UXERS. 

Per ser sagur | que nangú no hi entrás 
dins en aquest | ajust de gent tan noble 
sinó l' amant | que per virtut amás 
é de son cor | tinguè tot vici ras 
car no 'es degut | sia publich al poble 
prench per uxers | las que conté ma coble 
Na Boschanes | ab saber mòlt espert 
senyora tal | que virtut es seu moble 
perque format | sia de dos lo coble 
l'altre será | Na Almugaver per cert. 

L' ARAUT. 

Com ordenat | hagué tan bell concert 
intitulat | d'amor lo consistori 
feu me vestir | sobre vesta de vert 
é com araut | no 'm tingue res cubert 
més me en la má | una verge de vori 
armes als pits | segons es l'us cursori 
perque en mon dir | cascuna fe prengues 
manant á mí | que á totes fes notori 
fossen presents | d'amor al consistori 
al temps donat | sens un punt tardar mes. 

L'ARAUT AL PRESIDENT É ALS ALTRES OFICIALS. 

Al president | primer jo fuy remés 
explicantli | sa gran prorogativa 
e qu'exercís | son ofici com es 
sens consentir | fos preterit en res 
lo dret d'aquell | mostrantsen molt esquiva 
prenent de tots | s'ofensa per cativa 
ell de bon grat | tot mon dir acceptá 
alegrá molt | be mostra lo quant priva 
totes apres | prenent ab gana viva 
obedients | l'ofici que 'ls doná. 

FI É ENDRESSA A TOTS LOS AMANTS VIRTUT. 

Puis obehint | yo fiu quant me maná 
l' amant virtut | fassa justa demanda 
car be defés | per advocats será 
causa seré | cascú son dret haurá 
é justament | li darán la garlanda 
pero gordáu | no vaje per la randa 
vostre proces | d'honest examináu 
car altrament | portaréu negra banda 
ab dolor gran | viuréu en vostra tanda 
foragitat | per vos tancat en clau. 


ALTRAS OBRAS D'EST POETA. 
I. Misteri gran ó concebiment noble. (Ab tornada.) 
II. Per satisfer al que tant me obliga. » 
III. Si en temps passat hagués hagut coneixer. » 
IV. De boca-dents postrat estich en terra. » 
V. Yo fuig d' amor per viure en libertat. » 
VI. Mon sentiment ha perdut del tot l' esme. »
VII. Fantasiant molt sovint en amor. » 
VIII. Léxem estar amor no 'm dones pene. » 
IX. Si 'n negun temps d'amor me so clamat. » 
X. Vengut es ja qu' en amar daré terme. » 
XI. Puis no 'm voléu prech la mort prest me vulla. » 
XII. Gloriós es l' hom qui no sent d' amor. » 
XIII. Ab gran sfors quasi fora natura. » 
Ausias March

PERE MASDOVELLES. 

Tot ignorant se pensa mòlt saber 
e va ab ulls cluchs en lo bell dia clar 
met son camí pel qual no sab anar 
e tot sabent spatxa per grosser. 
Variejar lo veurets cada dia, 
parla tostemps, lo mesquí no s'compren, 
ab sos semblants li plau fer companyia, 
si ou parlar, lo sentit ho reprèn. 

l'home d'honor qui trenca sa paraula 
á cascun jorn li veureu fer viltat 
no duptant gens deute ni amistat 
d'acte d'honor no li plau tenir taula. 
Si 'l repta algú haya feta malesa 
no y respon may; si 'us ha pres diner 
satisfer hi vos ha ell apaguesa, 
¿mon car cosí que 'us par d'est mercader? 

Dona d'honor qui viure vol honesta 
en general deu esser estimada 
si sa honor castament ha guardada 
e per algú será estada raquesta; 
car la qui 'u es e requesta no l'han 
virtut li es mas no tant singular 
com es la qui estreta l'han haurán 
e dolçament s'es sabuda guardar. 
…....

Be pot pensar dona qui tal tempesta 
met lo seu cors será á mort liurada 
per lo marit qui l' aurá ben amada 
e lo renom qu'en lo mon d'ella resta; 
e 'ls pobres fills qui per sort romandrán 
vituperats no 's poden alegrar 
e son incerts llur pares ahont l'han 
ne qual per dret deuhen la má besar. 

TORNADA AB ENDREÇA. 
Jo prech á Deu les qui mal usarán 
que prestament les vulla illuminar, 
les honestes á vos les recoman 
Mare de Dèu les vullats conservar. 
BERENGUER MASDOVELLES. 

Prenguen espill los curials que son 
de grans senyors é persona cascuna 
y aquell rich hom don Alvaro de Luna 
e com vilment es exit d'aquest mon 
segons se diu per crims executat 
en loch publich dient aquells ab crida 
fets tots per ell en lo temps de la vida 
e per lo quals a mort fonch condempnat. 

Pens cadescú pèl gran rey molt amat 
en aquest fet e crech ab bona cura 
que fets semblants trobarán l'escriptura 
erli aman herz alliot malvat 
que per lur dit e conçell desleyal 
feran reys tres ab lo poble cordats 
mas Dèu volent pres foren descordats 
executals aquells del consell mal. 

Tot conceller de rey ne curial 
qu'es amador de la cosa publica, 
ama, tem Dèu lo temps que pacifica 
rey ab vasalls e vol l'estat reyal 
e part lo be que 'n si n'aconsegueix 
ha merit gran e deu lo regordona (parece que pone regórdona)
mes al tirant que 'l rey e publich dona 
hon se que tir per si Dèu lo puneix. 

Los set peccats mortals aquells compleix 
á mon albir qui ama tiranía 
e vers infern te manifesta via 
ab l' enemich qui d'ell may se parteix, 
e va lo foll abandonadament 
tancats los ulls conaxença perduda, 
e ve la mort jornada no sabuda 
fall-li deixar lo gonyat malament. 

Molts dels passats visqueren noblement 
sol per haver en lo mon nomenada 
apres lur mort e que fos divulgada 
la virtut lur é savi regiment, 
quant mes deu vuy cadascú ben obrar 
que no 'l renom e paradís n'espera 
e sos bons fets li romanen derrera 
e van primers al loch qui es sens par. 

En açó vull aquesta obra finar 
á tots dients l'interés propi lexen 
com faça dan en aquells qui regexen 
e l' aquirit ha també de restar 
e mes anant en retre compte prim 
al jutge gran qui te justa balança 
á folls qui tots vindrem alrabucança 
si en vers Deu justament no vivim. 

TORNADA. 

Mon creador, si lo mon desestim 
servint á tu en qui tinch esperansa, 
em guarts d'açò que mes no dech estim. 

ALTRA OBRA D'EST POETA. 

Obra en 5 estrofas y tornada: L'hom qui del mon s'aparta per servir. 

JOAN MASDOVELLES. 

Qui pert lo temps detrás ço que no val 
me par de seny que molt freturòs sia 
e crech tenir se fa la darraria 
per hom qui 's te content de poch cabal, 
hi aquest tal, 
mon frare car, de vos saber volria 
per quin l' haveu, donchs sens parenseria. 
digáumho prest que jo molt le per al. 

RESPOSTA. 

No pensáu gens que metrè un jornal 
ni dos, ni tres que sia grossería, 
de mi 'us se dir l'home conçellaria 
metès lo temps d'açi per tot Nadal 
ab gran destral 
que mon parer follia gran seria, 
lexás lo fet axi 'n la mijanía, 
ans veure déu la fi de be ó mal. 

REPLICACIÓ. 

Entés haveu ben be lo general 
que 'us dich que 'n res esmenar se poria, 
mas á mon juy servir es gran follia 
dona ab poch seny qui tir al natural, 
mas tot es tal 
per tant diré al qui es en la via 
servesque 'l temps per vos dit e lo dia 
ab tot son cert menjará menys de sal. 

ALTRA. 

Qui de mi 'us dir que fos enamorat 
dona de vos jurvos ma fé mentí 
que per null temps altra que vos aymí 
ni aymaré, tal es ma voluntat. 

ALTRA OBRA D'EST POETA. 
I. Increat Deu sol creador. 


HUCH DE MONCADA. 

(Fragment de un poema.) 

Ab laugeresa no pesada é sompa 
ix de Valencia ressonant la Fama 
inflant (ses galtes de rubins) la trompa 
que 'l so inmortal del mon suspens inflama; 
roba de Dafnes la segona pompa, 
de sa transformació sens deixar rama, 
oberta ó closa flor, oliva é fulla 
que pera fer garlandes no la culla. 

Totes les palmes trau de Berbería 
podentles tallar d' Elx, mes considera 
que en la terra qu'es nit y está á mig dia 
no hi reste palma pus de romaguera; 
é les ales batent ab armonía 
fa per tot l'univers vol é carrera; 
é ab trompa é veu silenci á tots demana 
d' Ort á Ponent, de Sur á Tramontana. 

Torna á Valencia publicant la crida 
que á les Nacions ha fet, y allí prepara 
sens cosa reservar de eterna vida 
un acte publich de memoria clara; 
processó fa Granade, pus florida 
que na vist lo mon de mes afable cara 
tal que la enveja vent tant gran ressenya 
mordent lo cor les serps del cap desgrenya. 


JOHAN MORENO. 

Obra feta per Johan Moreno en persona de una nobbla e devota 
Sra. Dona Violant d'Urria. 

Yo si be 'm tinch | per indigna serventa 
de vos que sou | celestial regina 
alt sobre 'ls cels | mare verge divina 
filla de Aquel | que tot lo mon sostenta 
contemplaré | á Vos magnificada 
en paradís | segons que puch bastar 
car no se algú | tant vos puga loar 
quant merexéu | en vos esser honrada. 

E que 'us diré | verge humil sagrada 
si 'ls doctós sants | prou no si atravexan 
mos pensaments | be troben é conexan 
que ja nasqués | al mon santificada 
de sant Joan | Batista y Jeremies 
se diu ben cert | foren santificats, 
donchs mes de vos | que sou luny de pecats 
conjuncta ab Deu | en cambre del Macies. 
L'esperit Sant | cumplint las profecias 
vench sobre vos | eternalment eleta 
Deu 'us elets | essent verge perfeta 
segons que 'u dix | profetant Isaias. 
Del beneyt part | nata es maravella 
entendres pot | per la virtut de fe, 
Deus inmortal | home mortal naixqué 
Jesus parint | restas mare donzella. 


Ab quanta amor | criá vostre mamella 
al fill Jesus | fet hom sens carnal pare 
…......
de grans virtuts | sobre totas pus bella, 
ab quanta amor | vos plague esser venguda 
casta plorant | sus al peu de la creu, 
ab quanta amor | amás lo Fill de Deu 
restant en vos | la fe que era perduda. 

No 's pot contar | com fos al cel rebuda 
Deu é los sants | quanta 'us feren la festa 
mes que la neu | teniu la sobre vesta, 
molt resplandent | la corona deguda, 
de plenitut | de gracia sou plena 
en paradís | ahont senyorajáu, 
tots van aquí | los que vos prohiscáu 
delliures son | de la infernal cadena. 

TORNADA. 

Tots los meus drets | Mare de Deu serena 
tinch ja perduts | si vos no m'advocáu 
ab vostre fill | Senyora 'm concordáu 
sots lo mantel | cobre la mia 'squena. 

ENDRESSA ALS JUTGES. 

Jutges d'honor | puix que teniu la mena 
del bon saber | e de virtuts la clau 
aquest meu dir | si 'n res vos desplau 
yo 'l vos tramest | que hi sia feta smena. 

ALTRAS OBRAS D'EST POETA. 

I. Ab tot que á esperiments (47 estrofas). 
Tambè figura en lo Procés de les olives é disputa dels joves é dels vells, fet Fenollar, Gazull, Vinyoles y alguns altres. 


MOSSEN NAVARRO. 

STRAMPS. 

Veig que 'm plau e pas dolor estrema 
per un desig que dins mon cors se tanca 
muyr sens morir é la mort m'es stranya 
sent ço que déu sentir home que fina, 
no crin la mort e desig molt la vida 
tot no mes un ans veig la diferença 
que 'ns ha forçat á amar á qui desama 
tota amistat qu'ab rahó no s' ordena. 

Aquella fi que tot amant desija 
de ses amors ma voluntat cobeja 
é no la teny ans la troba defesa 
perqué la par tal amistat refusa, 
ço que 'm fa amar desamar me consella 
aquell desig que mon voler demana 
é no 'l desam ans l' am sens sperança 
e com mes l' am renova ella ma pena. 

Ço que mes val e no 's pert may en dona 
fin que la carn es de l' arma dijuna 
quant pus hi pens mon sperit atroba 
la hon es tant inclinada ma pensa 
tant m'abelleix ço que forma natura 
humanalment quant acaba tal forma 
que tot voler d'altra amistat me passa 
e lo restant del mon me descontenta. 

TORNADA. 

Dona de mi mon esperit contemple 
vostra amistat á mon delit es causa 
per lo desig humá que no 's conferma 
á vos qui sou d'honestat genitura. 

ALTRA OBRA D'EST POETA.
Una que comensa: Si be d' amor me clam sovent. 


FRANCISCO OLIVER. 

Requesta d'amor de madama Sans merci feta per mestre M. Chartier, 
treta de francs en cathalá per Franc. Oliver. 
(Alain Chartier (ou Charretier, en latin «Alanus Auriga»), 
né vers 1385/90 à Bayeux, mort vers 1430 (le 20 mars 1430?), 
sans doute à Avignon, est un poète, diplomate, orateur et écrivain politique français, 
ayant écrit à la fois en latin et en moyen français.

Naguères chevauchant pensoye,
Com’ homme triste et douloureux,
Au dueil où il faut que je soye
Le plus dolent des amoureux ;
Puisque par son dart rigoureux
La mort me tolli ma Maistresse,
Et me laissa seul langoureux
En la conduite de tristesse....

Copio y pego todo el poema en una entrada aparte)

No ha molt temps cavalcant jo pensava 
com un hom trist cansat e dolorós 
en un gran dol hon fortuna 'm lançava 
lo mes dolent de negun amorós 
pusqu'ab son dart é força rigorosa 
me tolch la mort la senyora de mí 
lexantme sol ab tristor engoxosa 
en lo govern dolorós é mesquí 
e si vull dir forçat mes que 'm jaquescha 
de fer dictats e de cobles rimar 
e qu'abandon e de mí convertescha 
riure y solaç per lo lagremajar 
cert en açó m'es forçat lo temps metra 
car jo no tinch sentiment ni confort 
d'escriura res ni tampoch de tremetra 
cosa qu'á mi ni altra fos deport. 
…...
Cert lo concell que 'm donáu ma senyora 
se pot mils dir que no fa pas lo fer 
de creureu yo me perdonáu estora 
car lo meu cor es tan fort é sançer 
qu'ab res del mon no pot girar la pensa 
en cosa tal d'hon no ha leyaltat 
ni pus concell mester no 'm fan defensa 
sino de vos mercé e pietat. 
….....

Senyores vos é vosaltres donzelles 
en qui honor neix e fa gran ajust 
no vulláu ser cruelment tan rebel-les 
cascuna may ni totes de tal fust 
é ja de vos neguna no ressembla 
aquella qui m'ohiu parlar açí 
á qui hom diu hi apella so 'm sembla 
la bella cert dama Sense mercí. 
…...


ALTRAS OBRAS D'EST POETA. 

I. La Borja y 'l d' Aragó. 
II. Bocairent te nom de fel.

Bocairent te nom de fel
Mes no fel de amaritat
Que fel de tanta lealtat
Es fel dolça com la mel,
Est nom li ha donat lo cel,
Puix que de la Germania
No te raza ni sang cria
Ans te en llealtat lo non plus
Perque li guanya en Bellùs
Honrra y vanderes un dia.

https://books.google.de/books?id=WD9lAAAAcAAJ&pg=PA65&lpg=PA65&dq=%22Bocairent+te+nom+de+fel%22&source=bl&ots=EuvBbE7wZI&sig=ACfU3U2utIRjL-RZw7LfllWUPKIayXQ3Tg&hl=es&sa=X&ved=2ahUKEwjnzounzJz0AhXF_7sIHZIfC5IQ6AF6BAgEEAM#v=onepage&q=%22Bocairent%20te%20nom%20de%20fel%22&f=false

Part 2