
champouirau, chapurriau, chapurriat, chapurreau, la franja del meu cul, parlem chapurriau, escriure en chapurriau, ortografía chapurriau, gramática chapurriau, lo chapurriau de Aguaviva o Aiguaiva, origen del chapurriau, dicsionari chapurriau, yo parlo chapurriau; chapurriau de Beseit, Matarranya, Matarraña, Litera, Llitera, Mezquín, Mesquí, Caspe, Casp, Aragó, aragonés, Frederic Mistral, Loís Alibèrt, Ribagorça, Ribagorsa, Ribagorza, astí parlem chapurriau, occitan, ocsitá, òc, och, hoc
sábado, 17 de octubre de 2026
Gui d'Uissel. L'autre jorn per aventura

miércoles, 14 de octubre de 2026
Elias de Barjols. Amor, be m platz e sap bo
7225.
domingo, 11 de octubre de 2026
Guillem de Cabestanh. Lo dos cossire Que m don' amor soven,
Guillem de Cabestanh.
2701, 7225, 7614.
Guillem de Cabestanh fo un gentils castelas del comtat de Rossilhon, que confinava con Cataloingna e con Narbones. Mot fo avinens hom de la persona, e presatz d'armas, e de servir e de cortesia; e bos trobaires.
Et avia en la soa encontrada una domna que avia nom madomna Sermonda, moiller d'en Raimon de Castel-Rossilho, qu'era mot ric e gentils, e braus, e mals et orgoillos. Longamen l'amet en G. de Cabestanh, e'n fet motas bonas cansos; e la domna l volc tan de be que l fey son cavayer, et esteron ab gran joi essems lonc temps. E fon dic al marit d'ela, don el n'ac gran gelosia; et enserret la en una tor, e li foron faitz man desplazer, don G. de Cabestanh ac gran dolor; don fes una canso:
Lo dos cossire
Que m don' amor soven.
E quan R. entendet la canso crezet que fos de sa moiller, quar dis en una cobla:
Tot quan fas per temensa
Devetz en bona fei
Penre, neis quan nous vei.
Et aquest mot entendet: e mandet lo marit à 'n G. que vengues à parlamen. E menet lo ab si foras lonh del castel, et à trassio el li tolc la testa e mes la en un cavayrol; e trais li lo cor del ventre, e fes lo portar à un escudier à son alberc. Et intret s'en él castel, e fes lo cor raustir e far pevrada, per so la domna s'agradava fort de cor de salvaizina, e fes lo manjar à sa molher en semblan qu'el ne manjes. E quan l'ac manjat, el li dis que so que avia manjat era 'l cor d'en G. de Cabestanh, e mostret li la testa, e demandet si l'era estat bos. E la domna conoc la testa, e dis que tan bos li era estat, que jamais autre manjar ni autre beure no l tolria la sabor. El marit, quant o auzi, correc li dessus ab l'espaza; e la domna ac paor e fugi al balcon, e se laisset cazer jos e fo morta.
Et aquest mal fo sauputz per tota la terra, don fo mot gran tristeza de la domna e d'en G. de Cabestanh. Et ajusteron se los parens d'en G. e de la domna, e totz los cortes cavayers d'aquela encontrada, e guerrejeron R. de Castel-Rossilhon. El rei Amfos d'Arago venc en la terra, quan saup lo fag, e pres R de Castel-Rossilho, e fes metr' en G. de Cabestanh denan l'us de la gleiza de San Joan à Perpinhan, e la domna ab el.
E fon una longa sazo que tug li cortes cavayer e las domnas gentils de Cataluenha e de Rossilho, e de Sardanha e de Narbones, venian far cascun an anoal per lur armas aital jorn quan moriro, pregan nostre senhor que lur agues merce.
Aissi com avetz auzit lo rei pres R. de Castel-Rossilho e l deseretet, e l tolc totz sos castels, e l fes morir en sas preisos, e donet totz sos bes als parens d'en G. e de la domna.
2701, 7225-6, 7614, 7698, C.
Lo dos cossire
Que m don' amor soven,
Domna, m fai dire
De vos mans vers plazen.
Pessan remire
Vostre cors car e gen,
Qu'am e dezire
Mais que no fas parven.
E si tot me delei,
Ges per tan nous abnei,
Anceis vas vos soplei
Ab franca bevolensa.
Domn' en cui beutatz gensa,
Mantas vetz oblit mei
Que laus vos e mercei.
Tot jorn m'azire
L'amor queus mi defen,
S'ieu ja'l cor vire
Ves autr'entendemen.
Tout m'avetz rire
E donat pessamen.
Plus greu martire
Nuls hom de mi no sen;
Quar vos qu'ieu plus envei
De re qu' él mon estei
Desautorc e mescrei,
E dezam en parvensa.
Tot quan fas per temensa
Devetz en bona fei
Penre, neis quan nous vei.
En sovinensa
Tenc la car' e'l dous ris,
Vostra valensa
E'l bel cors blanc e lis.
S'ieu per crezensa
Estes vas dieus tan fis,
Viu ses faillensa
Intres en paradis.
Qu'aissi soi ses totz cutz
A vos de cor rendutz,
Qu'autra jois no m'adutz;
Q'una no porta benda
Qu'ie'n prezes per esmenda
Baizar, ni fos sos drutz,
Per las vostras salutz.
Ades comensa
L'amor, e m'abelis
La captenensa
De vos cui soi aclis.
Be par que m vensa
Vostr' amor, qu'ans queus vis
Fon m'entendensa
Queus ames e servis;
Qu'ab vos soi remazutz
Sols e ses tot ajutz;
E n'ai d'autres perduts
Mans dos: qui s vol los prenda,
Qu'à mi platz mot qu'atenda,
Ses totz covens saubutz,
Vos don m'es jois vengutz.
Dieus! co seria
Qu'ieu merce no trobes
Ab vos amia,
La genser qu'anc nasques!
Qu'ieu noich e dia,
Ginolhos e de pes,
Prec vostr' amor mi des.
Qu'ieu foi noiritz enfans
Per far vostres comans;
E ja dieus no m'enans
S'ieu ja m'en voill estraire.
Pros domna de bon aire
Sufretz qu'ieu bais los gans,
Que del plus soi duptans.
Ans que s'estenda
En mon cor la dolor,
Merce descenda
En vos, domn', et amor.
Joi vos mi renda
E m lonh sospir e plor;
Nous o defenda
Paratge ni ricor:
Qu'oblidatz m'es totz bes
S'ab vos no m val merces.
Ai! bella dossa res,
Ben feratz que corteza
S'al prim queus aic conqueza
M'amassetz, o non ges,
Qu'eras no sai com s'es.
No trob contenda
Contra vostra valor;
Merces vo'n prenda
Tal qu'à vos si' honor.
Ja no m'entenda
Dieus mest siei pregador,
S'ieu vol la renda
Dels quatre reis major,
Per qu'ab vos no m valgues
Merces e bona fes;
Que partir no m posc ges
De vos, en qui s'es meza
M'amor: e si fos preza
En baizar, eus plagues,
Ja no volgra solves.
Anc res qu'à vos plagues,
Franca domna corteza,
No m'estet tan defeza
Que ieu no la fezes,
Ab que far o saupes.
En Raimons, la beleza
E'l bes qu'en midons es
M'an sai lassat e pres.
viernes, 13 de octubre de 2023
X, Planher vuelh En Blacatz en aquest leugier so,
X.
Planher vuelh En Blacatz en aquest leugier so,
Ab cor trist e marrit, et ai en be razo,
Qu' en lui ai mescabat senhor et amic bo,
E quar tug l' ayp valent en sa mort perdut so:
Tant es mortals lo dans qu' ieu no y ai sospeisso
Que jamais si revenha, s' en aital guiza no
Qu' om li traga lo cor, e qu' en manjo 'l baro
Que vivon descoratz, pueys auran de cor pro.
Premiers manje del cor, per so que grans ops l' es,
L' emperaire de Roma, si 'lh vol los Milanes
Per forsa conquistar, quar lui teno conques,
E viu deseretatz malgratz de sos Ties.
E deseguentre lui manj' en lo reys frances,
Pueys cobrara Castella que pert per nescies;
Mas si pez' a sa maire, elh non manjara ges,
Quar ben par a son pretz qu' elh non fai ren que 'l pes.
Del rey engles me platz, quar es pauc coratjos,
Que manje pro del cor, pueys er valens e bos,
E cobrara la terra, per que viu de pretz blos,
Que 'l tol lo reys de Fransa, quar lo sap nualhos.
E lo reys castelas tanh qu' en manje per dos,
Quar dos regismes ten, e per l' un non es pros;
Mas si 'lh en vol manjar, tanh qu' en manj' a rescos,
Que s' il mair' o sabia, batria 'l ab bastos.
Del rey d' Arago vuel del cor deia manjar,
Que aisso lo fara de l' anta descarguar
Que pren sai a Marcella et a Milau, qu' onrar
No s pot estiers per ren que puesca dir ni far.
Et apres vuelh del cor don' hom al rey navar,
Que valia mais coms que reys, so aug comtar;
Tortz es, quan dieus fai home en gran ricor poiar,
Pus sofracha de cor lo fai de pretz bayssar.
Al comte de Toloza a ops qu' en manje be,
Si 'l membra so que sol tener ni so que te,
Quar si ab autre cor sa perda non reve,
No m par que la revenha ab aquel qu' a en se.
E 'l coms proensals tanh qu' en manje, si 'l sove
C' oms qu' es deseretatz viu guair' e non val re,
E sitot ab esfors si defen ni s capte,
Ops l' es manje del cor pel greu fais qu' el soste.
Li baron volran mal de so que ieu dic be,
Mas ben sapchan qu' els pretz aitan pauc com ilh me.
Belh Restaur, sol qu' ab vos puesca trobar merce,
A mon dan met quascun que per amic no m te.



