Mostrando las entradas para la consulta Sordel ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta Sordel ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

viernes, 13 de octubre de 2023

XVI, Us amicx et un' amia,

XVI.


Us amicx et un' amia,

Sordel, an si un voler,

C' a lur semblan non poiria

L' us ses l' autre joi aver;

E si l' amigua moris

Aisi que l' amicx o vis,

Que no la pot oblidar,

Qual seria meils a far

Apres lieis, viur' o morir?

Diguatz d' aiso vostr' albir.


Guilem, tant am ses bauzia

Lieis que m ten en son poder,

Que senes lieis no volria

Viure per negun aver;

Per que de l' amic m' es vis

Que, si mortz de lui partis

Lieis on ha tot son cuiar,

Que meils li seri' anar

Lai ab lieis que sai languir

Tos temps, e dolor sufrir.

Sordel, ja pro no i auria

L' amigua, so sai en ver,

Si l' amicx per lieis moria;

E faria s fol tener,

Per qu' el viures l' es plus fis;

E 'N Andreus, sitot s' ausis,

No i guazanhet re, so m par;

E vos sabetz mal triar,

C' om non deu aisso seguir

Don pot mals ses ben venir.


Guilem de la Tor, folia

Mantenetz, al mieu parer:

Com podetz dir que deuria

Vida meils que mortz valer

A selui que no s jauzis

De joi, e tos temps languis?

Quan qu' el o degues durar,

El mezeis, ses tot duptar,

Se deuri' enans ausir,

S' esters non pogues fenir.


En Sordel, ieu trobaria

A ma razo mantener

Plus que vos de companhia;

C' aiso deves ben saber

Qu' en mort non a juec ni ris,

E vida atrai et aizis

Mains bens, qui 'ls sap percassar;

Per que deu laissar estar

So don plus no s pot jauzir

L' amicx, e deu s' esbaudir.


Ja tan no s' esbaudiria,

Guilem, que chant de plazer;

C' aver sol li membraria

Qu' el se pogues ja tener

Que dols e plors no 'l marris;

E s' enaissi doncx fenis,

Poirion l' adreg lauzar

L' amador de ben amar,

E serion li consir

Fenit e ill plor e ill sospir.


Sordel, quar verais pretz fis

Es en N' Alazais aclis,

Ses velania mi par

Que dei' aquest plag jutgar;

E so qu' ill en volra dir

Deu ben a totz abelir.


Car totz hom pros s' abelis

De Na Conja e s grazis,

Guilem, son valen pretz car,

C' ab N' Alazais deia far

Lo jutguamen e complir,

E tuit lo devem grazir.


Guillaume de la Tour et Sordel.

miércoles, 1 de noviembre de 2023

Sail de Scola - Sordel de Goi

Saïl de Scola, t. III. Deux pièces.

Sail de Scola, si fo de Barjarac, d' un ric borc de Peiregorc, fils d' un mercadan; e fetz se joglar; e fetz de bonas cansonetas; et estet cum N' Ainermada de Narbona. E quant ella mori, el se rendet a Bragairac, e laisset lo trobar e 'l cantar.
Huey cuiava, e no sai si m' o digua,
Qu' om se degues venjar de mal' amigua,
Mas er vey be que si meteys destrigua
Selh qu' ab amor guerreya ni playeia
Son escien,
E conosc ben
Que no 'l dey mostrar minga
Vas lieys mo mal talen.
Gran esfors fay.
Bastero, 94. Crescimbeni, 209. Millot, III, 435. P. Occ. 386. Hist. Litt. XV, 466.

Savari de Mauleon, t. II.
Savaric de Mauleon si fo un rics baros de Peitieu, fils d' En Reols de Maleon. Seigner fo de Mauleon e de Talarnom, e de Fontenai, e de Castelaillon, e de Boet, e de Benaon, e de saint Miquel en l' Ertz, e de la isla de Riers, e de l' isola de Nives, e de Nestrine, e d' Engollius, e d' autres mainz bons locs. Bels cavaliers fo e cortes et enseingnatz, e larc sobre totz los larcx. Plus li plac dons e dompneis et amor e torneiament, que ad home del mon, e de chanz e de solatz, e trobars e cortz e messios. Plus fo fin amics de domnas e d' amadors que nuills autres cavalliers, e plus enveios de vezer bons homes e de far li plazer. E fo lo meiller guerrer que anc fos el mon. Tal vez ne fo aventuros, e tal vez ne trobet dan: e totas las guerras qu' el ac foron com lo rei de Fransa e com la soa gen. E dels sieus bons faich se poiria far un gran libre, qui lo volgues escrire, com d' aquellui que ac plus en si d' umelitat e de merce e de franquessa, e que mais fez de bons faich d' ome qu' ieu anc vis ni auzis, e plus n' avia voluntat de far.
En Savaric de Malleo fo vengutz a Benaujatz per vezer la vescomtessa Na dona Guillerma, et el entendia en ela; e tray ab lui 'N Elias Rudels, senher de Bragairac, e Jaufre Rudelh de Blaya. Totz tres la pregavo d' amor; et enans c' aysso fos, el' avia cascun tengut per son cavayer, e l' un non o sabia de l' autre. Tug tres foron asetatz pres d' ela, l' un d' una part, l' autre d' autra, lo ters denan ela. Cascus d' els la esgardava amorozamen; et ela, com la plus ardida dona c' om anc vis, comenset ad esgardar En Jaufre Rudelh de Blaya amorozamen, car el sezia denan; et a 'N Elias Rudelh de Bragairac pres la man, et estreis la fort amorozamen; e de mo senher En Savaric causiget lo pe rizen e sospiran. Negus no conoc lo plazer l' un de l' autre entro qu' en foron partitz, qu' En Jaufre Rudelh o dis a 'N Savaric com la dona l' avia esgardat; e 'N Elias dis lo de 'l ma. En Savaric, cant auzis que a cascus avia fag aital plazer, fon dolens; e de so que fon ad el fag non parlet, mas apelet Gaucelm Fayzit e 'N Ugo de la Bacalayria, e si lur dis en una cobla al cal avia fag may de plazer ni d' amor. E la cobla del deman comensa:
Gaucelm, tres joc enamorat.
Be us dic d' En Savaric que be fon sel qu' era razitz de tota la cortezia del mon; et en totz bos fatz c' om puesca pessar de bon home el fon maystre de totz. Et avia amada et onrada lonc tems una dona gentil de Gascuenha, ma dona Guillerma de Benaujatz, molher que fo d' En P. de Gavaret, qu' era vescoms de Beraumes e senher de San Macari e de Lengo; e puesc dire per ver que anc tans de bos fatz fezes per dona. Mot longamen lo paget esta dona ab sas folas promessas et ab bels mandamens, et joyas donan. E mantas vez fes lo venir de Peitieus en Gascuenha per mar e per terra; e cant era vengutz gen lo sabia enganar ab falsas razos, que no 'l fazia plazer d' amor. Et el era 'n tan enamoratz que no conoysia l' engan: mas sos amics d' el li deron ad entendre l' engan. E mostreron li una dona de Gascuenha, qu' era de Manchac e molher d' En Guiraut de Manchac, joves e bela et avinens, e deziroza de pretz e de vezer En Savaric per lo be qu' en auzia dire. En Savaric can vi la dona azautet li mot a meravilhas e preget la d' amor. E la dona, per la gran valor que vi en el, retenc lo per son cavayer, e det li jorn qu' el vengues a leys per penre so que demandava. Et el parti s' en mot alegres, e pres comjat e tornet s' en a Peytieus. E no tarzet gayre que ma dona Na Guillerma Benauja saupet lo fag, e com l' avia dat jorn de venir ad ela per far son plazer. Adonc fon mot giloza e trista car non l' ac retengut; e fes far sas letras e sos mans e salutz aitan caramen co saup ni poc, e mandet a 'N Savaric que al jorn l' avia dat la comtessa de Manchac, que vengues ad ela a furt a Benaujas per aver d' ela tot son plazer. E sapias per ver que ieu Uc de San Circ, que ay escrichas estas razos, fuy lo messatge que lai aniey e 'l portey totz los mans e 'ls escritz. Et en la sua cort si era lo prebost de Limotges, qu' era valens hom et ensenhatz, e bos trobaires. En Savaric, per far a lui honor, li mostret tot lo fag e so que cascuna l' avia dig e promes. En Savaric dis al prebost que li 'n demandes en chantan, e que li 'n partis tenso, a la cal d' estas doas devia anar al jorn que li avian donat. E 'l prebost comes lo, e di:
En Savaric, ieu vos deman
Que m diatz en chantan.
Nostrad. 106. Crescimbeni, 75. Bastero, 94. Millot, II, 99. P. Occ. 147.

Serveri de Girone. Quinze pièces:
En brau loc fon plantada
Planta qu' el frug peiura,
E dona en mal formada
Quan pert bon' aventura;
Quar mout mais que mezura
Es bona don' amada,
Quan fay contra natura
So don es mais prezada,
Quar de valh ven l' errada...

Mal es rauba guardada
Dins avol tancadura,
E dona pieitz celada,
Quan fai mal ni laidura
Contra tota natura,
Es vils dona laissada,
E cast' e mund' e pura
Sobre valor pauzada
En pretz encastenada.

Trop es desendressada
Maison on hom endura,
E pus don' azirada
Cuy castedatz fraitura;
Qu' entre clam e rancura
S' es ab blasme liada,
E val mais que clausura
A ciutat asetjada
Dona en be far uzada.
En mal punh.

L' olivier fay oli qu' es dous e fis
E del pomier vezem lo pom eyssir,
E las moras del morier revenir,
E del rozier la roza s' espandis,
E si 'l muns fos e nos aitals co fom
Al comensar, tug foram clar e mun.
Del mon volgra.
Millot, III, 316. P. Occ. 327.

Sifre, ou Sifren. Une tenson avec Bernard, auquel il dit:
Mir Bernart, mas vos ay trobat
A Carcassona la cieutat,
D' una re m tenc per issarat,
E vuelh vostre sen m' en aon:
En una don' ay la mitat,
E no m suy ges ben acordat
Si m val mais d' aval o d' amon.
Mir Bernart.
Millot, III, 435.

Simon. Deux tensons, l' une avec Lanfranc, et l' autre avec Jacme Grils.
Seigne' 'N Jacme Grils, eu us deman,
Car vos vey larc e ben estan,

E car per ric pretz sobeiran
E per saber es mentaubutz,
Que me digatz per qu' es perdutz
Solatz, e domneis mal volgutz.

Il réplique à Jacme Grils, qui lui a exprimé son opinion:
Seigne' 'N Jacme, mout es sennatz,
E primamen vos razonatz;
Mas quar dizetz que cobeitatz
N' a aizo mogut, vos aug faillir,
Car tost, com son al mieu albir,
Aitant o plus no 'l devetz dir.
Seigne' 'N Jacme.

Simon Doria. Voyez Lanfranc Doria.

Sordel, t. III et IV. Environ trente pièces.
Lo Sordels si fo de Mantoana de Sirier, fils d' un paubre cavallier que avia nom sier el Cort. E deletava se en cansos aprendre et en trobar, e briguet com los bons homes de cort, et apres tot so qu' el pot; e fes coblas e sirventes. E venc s' en a la cort del comte de San Bonifaci, e 'l coms l' onret molt; et enamoret se de la moiller del comte a forma de solatz, et ella de lui. Et avenc si que 'l coms estet mal com los fraires d' ella, e si s' estranjet d' ella. E sier Icellis e sier Albrics, li fraire d' ella, si la feirent envolar al comte a sier Sordel; e s' en venc estar com lor en gran benanansa. E pois s' en anet en Proensa, on il receup grans honors de totz los bos homes, e del comte e de la comtessa, que li deron un bon castel e moiller gentil.
Lai a 'N Peire Guillem man ses bistansa
Q' ancar non a de lauzar pro apres,
Q' ancmais non vim lauzor que pro tengues,
Si 'l laus passet del lauzat sa valensa;
Que trop lausar destriga la lausor
Del trop lausat e blasma 'l lausador
Lai on vertatz repren sa conoissensa.

A ma domna de Fois man per sa honor
Que no 'l plassa desmesur' en lausor,
Que trop lausar es blasmes e faillensa.
Lai a 'N Peire.

Cobla de messer Sordel q' era malat:
Totz hom me van dizen en esta maladia
Que s' ieu mi conortes que gran ben m' o faria;
Ben sai qu' il dison ver, mas com far l' o poria?
Hom q' es paubre d' aver et es malat tot dia,
Et es mal de seignor e d' amor e d' amia,
Fos qui m' o l' ensignes, ben me conortaria!
Totz hom me van.
Nostrad. 153. Crescimbeni, 105. Bastero, 94. Millot, II, 79 P. Occ. 145.

Sordel de Goi. Une pièce de deux couplets:
Dompna valen, saluz et amistatz
E tot quan pot de plazer e d' onor
Vos manda sel ses cor galiador...
Que mi deguas tener per servidor
Aisi cum sel qu' es vostre domenjatz,
Quar per ma fe tan vos am e soplei
Cum las clardatz dels oil ab cui vos vei.
Dompna valen.

jueves, 11 de abril de 2024

Lexique roman: I, Hi, Y - Illusio, Illuzio

 I.


I, s. m., troisième voyelle, et neuvième lettre de l'alphabet, i.

V vocals son: a, e, i, o, u. Leys d'amors, fol. 2. 

Cinq voyelles sont: a, e, i, o, u. 

Prima persona i. La prima persona e la terza en i. Gramm. prov.

Première personne i... La première personne et la troisième en i.


I, Hi, Y, pr. rel. des deux genres, lui, à lui, en lui, à elle, en elle, à eux, en eux, à elles, en elles, leur.

Ela li perdonet lo fait del baisar, e lo i autreiet en dos. V. de P. Vidal.

Elle lui pardonna le fait du baiser, et le lui octroya en don.

Doncx, qui vol viure ab morir,

Er don per Dieu sa vid' e la y presen.

Folquet de Marseille: Hueimais.

Donc, qui veut vivre avec mourir, maintenant donne pour Dieu sa vie et la lui présente.

Quar per aver e per somo

E per pretz hi faran ajut.

Bertrand de Born: Lo coms m'a.

Car pour argent et pour semonce et pour mérite lui feront aide.

Las donas...

Aras no y truep mas destric e dampnatge.

Albertet: En amor truep.

Les dames... maintenant je ne trouve en elles que peine et dommage.

ANC. ESP.

La casa ant el velo esa avien per choro,

Hy ofrecien el cabron è ternero è toro.

Sacrificio de la Misa, cop. 7.

Hy ofrecien el cabron è ternero è toro.


ANC. PORT. Ca se sabor avedes y...

De sempre de vos mal prinder,

Se sabor ouvessedes y.

Cancioneiro do coll. dos nobres, fol. 42.

L'ancien italien a aussi employé i pour les personnes et pour les choses: Chi d'amor sente, di mal far no i cale.

Cecco Angiulieri, Tav. de' doc. d'amore.

E una scritta i metti.

Barberini, Doc. d'amore, p. 265.

CAT. ESP. MOD. (allí) PORT. MOD. Alli. IT. MOD. Vi, ci, ivi.


I, Hi, Y, adv. relat., lat. ibi, y, là, à cela, en cela.

Lentis Villam cum omnibus ibi aspicientibus.

Titre de 855. D' Acheri, Spic., t. III, p. 342.

Quar vos no y etz, ni 'l valens coms no y es.

Aimeri de Peguilain: Anc no cugey.

Car vous n'y êtes, ni le vaillant comte n'y est pas. 

Sordel, ja pro no i auria

L' amigua, so sai en ver, 

Si l'amicx per lieis moria. 

T. de G. de la Tour et de Sordel: Us amicx. 

Sordel, jamais profit n'aurait en cela l'amie, je sais cela eu vrai, si l'amant mourait pour elle. 

Quar vos etz laissatz de chantar, 

E quar vos i volgra tornar. 

T. de M. Ventadour et de Gui d' Uisel: Gui. 

Parce que vous vous êtes délaissé de chanter, et parce que je voudrais vous ramener à cela.

- Adv. indét., avec le verbe aver employé impersonnellement ou avec un pronom indéfini: 

No i a ardit ni coart 

Enemic que no m' assalha.

Bertrand de Born: Un sirventes. 

N'y a hardi ni lâche ennemi qui ne m'assaille.

Tals n' i a, mas non dirai qui.

P. Cardinal: Tan son valen.

Tels y en a, mais je ne dirai qui.


I, Hi, conj., et.

On trouve, mais rarement, i dans l'acception de la conjonction et.

Alqun dizo i per e: A Sant Jacme hi a Nostra Dona. 

Leys d'amors, fol. 101.

Aucuns disent i pour et: A Saint-Jacques et à Notre-Dame.

G. los pres a omes i a comans.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 45. 

Gérard les prit pour ses hommes et à son commandement.

ESP. Y. (N. E. i latina también en castellano. Chap. Y griega.)

2. Aqui, adv. de lieu, là. 

S'anc vis homes ensenhatz, 

Ni ab baudor, so fon aqui.

P. Vidal: Abril issic. 

Si je vis oncques hommes instruits, et avec joie, ce fut là. 

Aytan cavalier son ayssi cum aqui. Leys d'amors, fol. 67. 

Autant de cavaliers sont ici comme là.

- Explétiv. avec meteis.

Aqui meteys vos sapchatz 

Ab los savis gen captener.

P. Rogiers: Senher Raymbautz. 

Là même sachez avec les sages vous bien conduire. 

Adv. comp. Quar n' aqui mov cortezia e solatz. 

Arnaud de Marueil: A gran honor. 

Car de là part courtoisie et plaisir.

D' aqui lo leveron li diable. V. de S. Honorat. 

De là l' enlevèrent les diables. 

Ve contricios d' aqui, en apres remissios. Trad. de Bède, fol. 16. 

Vient contrition de là, par après rémission. 

Per aqui monten cent miri auzello. Poëme sur Boèce. 

Par là montent cent mille oisillons. 

Pueis poirem quascus d' aqui en lai.

Pierre de Barjac: Tot francamen. 

Ensuite nous pourrons chacun de là en là. 

Significo loc... coma d' aqui enan. Leys d'amors, fol. 99. 

Signifient lieu... comme de là en avant. 

Tug li propheta de Samuel, e d' aqui en dreg. 

Trad. des Actes des apôtres, ch. 3. 

Tous les prophètes dès Samuel, et de là en droite ligne.

CAT. ESO. PORT. Aquí. IT. Qui. (chap. Aquí, astí, açí, assí.)

La Llitera no e Cataluña

3. Aici, Ayci, Aissi, Ayssi, adv. de lieu, ici.

Vos aport aici esta lansa. Roman de Jaufre, fol. 17.

Je vous apporte ici cette lance.

Substantiv. D' uey en un an partras d' ayci. V. de S. Honorat.

D'aujourd'hui en un an tu partiras d'ici.

Adv. comp. E per que? Ai te ren forfait,

Mas cant vuoil per aici passar?

Roman de Jaufre, fol. 18.

Et pourquoi? T'ai-je rien forfait, excepté que je veux passer par ici?

Merce fara, si no m mena

D' aissi enan per loncs plays.

Arnaud de Marueil: Belh m'es quan.

Elle fera merci, si elle ne me mène d'ici en avant par longs débats.

Non deu esser apelhatz d' ayssi en avant rey. Philomena.

Ne doit pas être appelé d'ici en avant roi.

Autra ley d' ayci enant. La nobla Leyczon.

Autre loi d'ici en avant.

CAT. Assi.

Icon, Ycon, s. m., lat. icon, icon, image, figure de grammaire.

Ycon vol aytan dire coma emagena o semblansa.

Icon es cant hom expon e declara una causa mens conoguda per autra mays conoguda. Leys d'amors, fol. 139.

(chap. Icono es cuan hom expón y declare una cosa menos coneguda per un atra mes coneguda.)

Icon veut dire autant comme image ou ressemblance. 

Image est quand on explique et détermine une chose moins connue par une autre plus connue.

(chap. Icono, imache; figura de gramática; imache de sans.)


Ictericia, Hyctericia, s. f., du lat. icteros, ictère, jaunisse.

Hyctericia es tacament de pel.

(chap. Icterissia es tacamén de pell. Se fiquen la pell y los ulls de coló groc.)

Aquels qui so en via de ictericia. 

Eluc. de las propr., fol. 98 et 77.

Jaunisse c'est tache de la peau. 

Ceux qui sont en voie de jaunisse.

CAT. ESP. PORT. Ictericia. IT. Itterizia. (chap. Icterissia.)


Idesa, s. f., haie, buisson.

La Loi des Lombards, lib. I, tit. 22, §. 30, explique iderzon par Sepimentum.

Voyez Schilter, Gloss. teutonic., p. 273.

Lo meton en un leit d' orfreis,... 

Geton desus idesa floria. 

Un troubadour anonyme: Seinor vos que. 

Le mettent en un lit d'orfroi,... jettent par-dessus buisson fleuri.


Idola, Ydola, s. f., lat. idolum, idole.

L' idola lur dira veritat de la sort. V. de S. Honorat.

L'idole leur dira vérité du sort.

Menet lo al pabalho hon ero celas ydolas, e can fo denan la gran ydola, el pres un molto e tolc lhi la testa, e cascus dels autres ausizia ne autre, e gitavo lo davan las autras ydolas. Liv. de Sydrac, fol. 4.

Le mena au pavillon où étaient ces idoles, et quand il fut devant la grande idole, il prit un mouton et lui enleva la tête, et chacun des autres en tuait un autre, et le jetaient devant les autres idoles. 

CAT. Idola. ESP. (ídolo) PORT. Idolo. IT. Idola. (chap. ídolo, ídolos.)

2. Ydolatria, s. f., lat. idololatria, idolâtrie.

Aquesta error de ydolatria. Cat. dels apost. de Roma, fol. 31. 

Cette erreur d'idolâtrie. 

CAT. ESP. (idolatría) PORT. IT. Idolatria. (chap. idolatría, idolatríes.)

3. Idolatrar, v., idolâtrer, adorer les idoles.

Far idolatrar lo poble, servir fraudulentament a las idolas de tot lo mon.

Doctrine des Vaudois. 

Faire adorer les idoles au peuple, servir frauduleusement les idoles de tout le monde. 

CAT. ESP. PORT. Idolatrar. IT. Idolatrare. (chap. Idolatrá: idolatro, idolatres, idolatre, idolatrem o idolatram, idolatréu o idolatráu, idolatren; idolatrat, idolatrats, idolatrada, idolatrades.)  


Ierra, s. f., lat. hiera, composition médicinale, pastille, bol, sorte de pommade ou d'onguent.

Que sian donadas al malaute ierras grans e pillulas... 

Mondificacio del cap am ierras. Trad. d'Albucasis, fol. 4. 

Que soient données au malade pastilles grandes et pilules... 

Purification de la tête avec pommades. 

IT. Iera. (chap. Pomada, ungüén, pastilla, píldora, composissió medissinal; a Valensia píndola, píndoles.)

Ignavia, s. f., lat. ignavia, paresse, lâcheté. 

Ignavia... pot se apellar defalhimen de cor. V. et Vert., fol. 13. 

Lâcheté... peut s'appeler manque de coeur. 

PORT. IT. Ignavia. (N. E. Una palabra que se adecúa al doctorcico aragonés catalanista Ignacio Sorolla Vidal.)

Ignacio Sorolla Vidal, Natxo Sorolla Vidal, Penarroija de Tastavins, encantat com ell sol

Ignir, v., lat. ignire, embraser, enflammer, allumer.

Cautz... molhada ab ayga si ignish et si escalfa soptament.

Eluc. de las propr., fol. 185. 

Chaux... mouillée avec eau s'allume et s'échauffe subitement.

- Part. pas. Igné, rougi par le feu.

La plus nauta regio del foc es apelat cel ignit.

Eluc. de las propr., fol. 107.

La plus haute région du feu est appelée ciel igné. 

Ferr ignit. Trad. d'Albucasis, fol. 6.

(chap. Ferro ruén.)

Fer rougi.

Quan es ignida monta per forsa del vent. Eluc. de las propr., fol. 132. Quand elle est embrasée elle monte par la force du vent.

(chap. Abrasá, aflamá, ensendre, iluminá).

2. Igne, adj., lat. igneus, igné, de feu. 

Lutz ignea... Per vertut de calor ignea...

(chap. Llum ígnea... Per virtut de caló ígnea. Ígnea claró o claridat.)

Ignea clartat.

Eluc. de las propr., fol. 265 et 266.

Lumière ignée... Par force de chaleur de feu... 

Clarté de feu. 

ESP. (ígneo) PORT. IT. Igneo. (chap. ígneo, ígneos, ígnea, ígnees;  abrasat, aflamat, ensés, iluminat.)

3. Ignicio, s. f., ignition.

Si ajustas... ignicio, se fon l'aur per foc. Trad. d'Albucasis, fol. 2.

Si tu ajoutes... ignition, l'or se fond par le feu.

(chap. Ignissió, ignissions. ESP. Ignición, igniciones.)


Ignon, Uignon, s. m., oignon

Rabas, caus, als, ignos. Charte de Gréalou, p. 82.

(chap. Rabes, cols, alls, sebes. Rabes o raves, rabanissia, rabanissies, rabaneta, rabanetes; churubía, churubíes; nap, naps; safranoria, safranories, sanfandoria, sanfandories, etc. Tots són ben pareguts.)

Raves, choux, aulx, oignons.

A lui no dol, ni s'irais

Si 'l datz faisols ab uignos

Senes autra bandisos.

R. de Miraval, Gloss. occit., p. 37.

A lui ne fait peine, ni se fâche si vous lui donnez haricots avec oignons sans autre apprêt.

(chap. Seba, sebes (allium cepa); sebeta, sebetes. Lo mote dels de Penarroija de Tastavinssebollot, sebollots, sebollota, sebollotes. En inglés onion, en fransés oignon; alemán Zwiebel, italiá cipolla, castellá cebolla.)

Allioli, all y oli, aiòli, ailloli, all, oli


Illusio, Illuzio, s. f., lat. illusio, illusion.

Per la noitornal illusio. Trad. de Bède, fol. 81.

(chap. Per la ilusió nocturna : de la nit.)

Par l'illusion nocturne.

Per diabolical illuzio. Eluc. de las propr., fol. 77. 

Par illusion diabolique.

CAT. Illusió. ESP. Ilusión. PORT. Illusão. IT. Illusione.

(N. E. En el catalán moderno de laboratorios Pompeyo Fabra se usa la l geminadal·lpunt volat, para que il·lusió parezca una palabra diferente a la occitana y latina illusio o catalana pre-Fabra illusió; castellano: ilusión, portugués: illusão, italiano: illusione. En chapurriau ilusió.)

Catalanistas, Enric Valor, Pompeyo Fabra

jueves, 12 de octubre de 2023

Sordel, Sordello, Goito, Goit

 Sordel.

Sordel, Sordello, Goito, Goit


I.


Aylas! e que m fan miey huelh,

Quar no vezon so qu' ieu vuelh!


Er quan renovella e gensa

Estius ab fuelh et ab flor,

Pus mi fai precx, ni l' agensa

Qu' ieu chant e m lais de dolor

Silh qu' es domna de Plazensa

Chantarai, sitot d' amor

Muer, quar l' am tant ses falhensa;

E pauc vey lieys qu' ieu azor.

Aylas! e que m fan miey huelh,

Quar no vezon so qu' ieu vuelh!


Sitot amor mi turmenta

Ni m' auci, non o planc re,

Qu' al mens muer per la pus genta

Per qu' ieu prenc lo mal pel be;

Ab que 'l plassa e m cossenta

Qu' ieu de lieys esper merce,

Ja per nulh maltrag qu' ieu senta

Non auzira clam de me.

Aylas! e que m fan miey huelh,

Quar no vezon so qu' ieu vuelh!


Mortz suy, si s' amor no m deynha,

Qu' ieu no vey ni m puesc pensar

Ves on m' an ni m vir ni m tenha,

Si 'lha m vol de si lunhar;

Qu' autra no m plai que m retenha,

Ni lieys no m puesc oblidar,

Ans ades, quon que m' enprenha,

La m fai mielhs amors amar.

Aylas! e que m fan miey huelh,

Quar no vezon so qu' ieu vuelh!


Ai! per que m fai ta maltraire,

Qu' ilh sap be de que m' es gen,

Qu' el sieu pretz dir e retraire,

Suy plus sieus on piegz en pren;

Qu' elha m pot far e desfaire

Cum lo sieu, no li m defen,

Ni de lieys no m vuelh estraire,

Si be m fai morir viven.

Aylas! e que m fan miey huelh,

Quar no vezon so qu' ieu vuelh!


Chantan prec ma douss' amia,

S' il plai, no m' auci' a tort;

Que, s' ilh sap que pechat sia,

Pentra s' en quan m' aura mort:

Empero morir volria

Mais que viure ses conort,

Quar pietz trai que si moria

Qui pauc ve so qu' ama fort.

Aylas! e que m fan miey huelh,

Quar no vezon so qu' ieu vuelh!


II.


Bel m' es ab motz leugiers de far

Chanson plazen et ab guay so,

Quar melhor que hom pot triar,

A cui m' autrey e m ren e m do,

No vol ni 'l plai chantar de maestria;

E mas no 'lh plai, farai hueymais mon chan 

Leu a chantar e d' auzir agradan,

Clar d' entendre e prim qui prim lo tria.


Gen mi saup mon fin cor emblar, 

Al prim qu' ieu miriey sa faisso, 

Ab un dous amoros esguar 

Que m lansero siey huelh lairo; 

Ab selh esguar m' intret en aisselh dia 

Amors pels huelhs al cor d' aital semblan 

Qu' el cor en trays e mes l' a son coman, 

Si qu' ab lieys es on qu' ieu an ni estia.


Ai! cum mi saup gent esgardar,

Si l' esgartz messongiers no fo

Dels huelhs que sap gent enviar

Totz temps per dreg lai on l' es bo

Mas a sos digz mi par qu' aiso s cambia:

Pero l' esgar creirai, qu' ab cor forsan

Parl' om pro vetz, mas nulh poder non an

Huelhs d' esgardar gen, si 'l cor no 'ls envia.


E quar am de bon pretz ses par, 

Am mais servir lieys en perdo 

Qu' autra qu' ab si m degues colgar; 

Mas no la sier ses guazardo, 

Quar fis amicx no sier ges d' aital guia, 

Quan sier de cor en honrat loc prezan; 

Per que l' onors m' es guazardos d' aitan 

Qu' el sobreplus non quier, mas ben penria.

domingo, 10 de diciembre de 2023

Sordel. Qui be s membra del segle qu' es passatz,

Sordel.

Sordel, Sordello, Goito, Goit


Qui be s membra del segle qu' es passatz,

Com hom lo vi de totz bos faitz plazen,

E com hom ve malvatz ni recrezen

Aquel d' aras, ni com ja restauratz

Non er per cel qui venra plus malvatz,

Totz hom viuria ab gran dolor, membran

Cals es, ni fo, ni er d' aissi enan.


Mas non es dreitz c'om valens ni prezatz

Si recreza per aital membramen,

Ans taing s' esfors tot jorn plus vivamen,

Com sufra 'l fais de pretz qu' es mesprezatz;

Car cel val mais que plus fort n' es cargatz,

E car es dreitz s' esforzon li prezan

De ben, on plus l' avol s' en van laissan.


En plus greu point non pot nuls esser natz

Com cel que pert Dieu e 'l segle eissamen;

Tot aital son li trist, malvatz manen

Q' an mes a mort domnei, joi e solatz:

Tan los destreing nonfes e cobeitatz

Q' onor e pretz en meton en soan,

E Dieu e 'l mon en getan a lor dan.


Ai! com pot tant esser desvergognatz

Nuls hom gentils qe i s vai embastarden

Sos lignatges per aur ni per argen,

Que l' avers vai leumen e la rictatz,

E 'l vida es breus e la mortz ven viatz;

Per q'om degra lialmen viure aman

Dieu, retenen del mon grat, gen regnan.


Dels maiors mov tota la malvestatz,

E pois apres de gra en gra deissen

Tro als menors, per que torn' a nien

Jois e pretz, si que, qui pretz vol ni 'l platz,

Pot n' aver leu, car tan n' es grans mercatz

Que per cinc sols n' a hom la pessa e 'l pan,

Si 'l tenon vil li ric malvatz truan.


N' Agradiva, quals que s' estes malvatz,

Per vos m' azir malvestatz et engan,

Et am valor e pretz e joi e chan.


Al rei tramet mon sirventes viatz

Cel d' Arago, qu' ell fais lo plus presan

Sosten de pretz, per c'ell ten entrenan.

viernes, 13 de octubre de 2023

XI, Molt mes greu d' En Sordel, quar l' es falhitz sos sens,

XI. 


Molt mes greu d' En Sordel, quar l' es falhitz sos sens

Que cuydava qu' el fos savis e conoyssens,

Per que dintre mon cors en suy era dolens,

Quar tan honrat condug don a tan avols gens

Cum lo cor d' En Blacatz qu' era sobrevalens;

Aora lo vol perdre, en que falh malamens,

Qu' aissi cum pert aquest ne perdria cinc cens,

Mas ja no y er perdutz entr' els flacx recrezens.


Que las dompnas valens lo partran entre lor,

Et en luec de vertutz lo tenran per s' onor:

E mi dons de Proensa, quar a de pretz la flor,

Prenda 'n premeiramens, e 'l gart per fin' amor.

Pueys mi dons de Bearn, quar a vera valor,

Vuelh qu' en prend' atressi tan qu' en torn la dolor,

Qu' ilh aura de sa mort, en gaug et en doussor;

Quar tos temps enanset son pretz e sa lauzor.


La comtessa prezans, dona de Vianes,

Vuelh que prenda del cor, pus a bon pretz conques; 

E gart lo ben e gen per la vertut que i es,

E penra 'l tos temps ben, si 'l guard' en totas res.

E 'l belha de la Chambra, en cui sera ben mes,

Vuell qu' en prend' atressi, pus a totz autres bes;

E gart lo en aissi cum fai son cors cortes,

E no 'l pot mielhs gardar al laus dels ben apres.


Na Guida de Rodes prendra del cor, quar fai

Sos bes grazir als pros, e quar totz bes li plai;

E gart lo ben e gen, quar ad elha s' eschai,

Que sitot ilh val pro, tos temps en valra mai.


Na Rainbauda del Baus prenda del cor assai,

Quar ilh es belha e bona et a bon pretz verai,

E gart lo ben e gen, quar tot quan gen l' estai

Garda, salvan s' onor e son plazen cors gai.


Silh de Lunelh, quar a verai pretz cabalos,

Vuelh que prenda del cor, qu' aissi s tanh, per amdos,

Quar ilh es belha e bona, e 'l cors plazens e bos,

E gart lo ben e gen, et aura 'n grat dels pros.

Pueys vuelh que del cor prenda la bella de Pinos,

Quar ilh es belha e bona et a plazens faissos,

E gart lo en aissi, quar sos cors amoros

Tenra 'l vertutz del cor tos temps gais e joyos.


De l' arma d' En Blacatz pens dieus lo glorios,

Qu' el cor es ab aquelhas de qu' el era enveyos.


Belh' Ermenda plazens, sol que dieus mi sal vos,

Cui que plass' o que pes, tos temps viurai joyos.


Bertrand d' Alamanon.

XII, Pus partit an lo cor En Sordel e 'N Bertrans

XII.


Pus partit an lo cor En Sordel e 'N Bertrans

De l' adreg En Blacas, plus me non suy clamans;

Ieu partirai lo cors en mantas terras grans,

Lay un cartier auran Lombartz et Alamans

E Polia e Rossia e Frissa e Braymans;

Trastut vengan en Roma adhorar lo cors sans,

E fassa y tal capela l' emperayre prezans

On pretz sia servitz, joys et solatz e chans.


L' autre cartier auran Franses e Bregonhos,

Savoy' e Vianes, Alvernhas ab Bretos,

E 'l valens Peytavis, car lor platz messios; 

E s' ilh coart Engles y fan confessios,

No son tan malastruc que pueys no 'l trop hom bos;

Qu' el cors sans es pauzatz en loc religios,

E 'l reys cui es Paris gart lo be dels bricos,

Ab sen et ab largueza, qu' en aysi sera bos.


Lo ters cartier auran li valen Castelan,

E vengan l' azorar Gascon e Catalan

Et Aragones, car an fin pretz e prezan;

E si 'l rey de Navarra y ven, sapcha de plan,

Si non es larcx e pros, jes del cors non veiran;

Qu' el bon rey Castelan lo tenra en sa man,

Que donan e meten lo cors sans gardaran,

C' aysi renhet sos auis ab fin pretz sobeyran.


Lo cart cartier aurem nos autri Proensal,

Car si 'l donavam tot, trop no' 'n penria mal;

E metrem l' a San Gili, com en loc cominal:

E vengan Roergas e Tolzas atretal

E silh de Bederres, si volon pretz cabal,

C' ueymay auran li comt patz ab amor coral;

E gardara s cascus per mon vol a son sal,

Car grans cortz mentauguda ses donar res no val.


La testa del cors sans trametray veramen

Lay en Iherusalem, on dieus pres naysemen,

Lay al Saudan del Cayre, sol pren batejamen,

E presenti 'l la testa, may estiers la y defen;

E Gui de Guibelhet, car a fin pretz valen,

Garde be la vertut per la payana gen;

E si 'l rey d' Acre y ven, lays cobeitat d' argen,

E sia larcx e pros, e gart ben lo prezen.


Pus dieus a preza l' arma d' En Blacas francamen, 

Say serviran per luy man cavayer valen.


Pierre Bremon, de Noves.

lunes, 26 de febrero de 2024

Lexique roman; Fabla, Faula

F.


Fabla, Faula, s. f., lat. fabula, fable.

Las fablas dels gramazis. Trad. de Bède, fol. 83.

(chap. Les fábules dels gramatics : escribens. La fabla a la que diuen llengua aragonesa tamé es una fábula ben gran, pero com traurán perres de subvensions, tot val. Aragón ye nazión.)

Les fables des écrivains.

Aquesta faula es al mon

Semblan et a tug silh que i son.

P. Cardinal: Una cieutat.

Cette fable est semblable au monde et à tous ceux qui y sont.

Eschiva vanas e non profeitablas fablas. Trad. de Bède, fol. 81. 

(chap. Esquiva, evita, fábules vanes y no profitoses – com moltes dels catalanistes.)

Évite fables vaines et non profitables. 

D' aysso parla Yzops, .I. savi, en las faulas d'un braquet e d'un aze.

V. et Vert., fol. 61. 

(chap. D'aixó parle Esopo, un sabi o sabut, a les fábules de un braquet (braco menut) y de un burro – ase - ruc.)

De ceci parle Ésope, un savant, en les fables d'un brachet et d'un âne.

Loc. Coforto si en la paraula, 

E no la tengo ges a faula.

Trad. de l'Évangile de Nicodème. 

S'assurent en la parole, et ne la tiennent pas à fable.

ANC. ESP.

Olvidose la fabla del buen consejador...

Por ende cada uno esta fabla decuere.

Arcipreste de Hita, cop. 968 et 1174.

ANC. IT. Isopo è un libello... dove sono certe faute moralizzate.

Buli, Coment. di dante, Inf. 23.

CAT. Fabula (fàbula), faula. ESP. MOD. (fábula) PORT. Fabula. IT. MOD. Fabula, favola. (chap. fábula, fábules; fabulós, fabulosos, fabulosa, fabuloses.)

2. Fablel, s. m., fabliau.

Messagier, porta mon fablel

En la Marca, tot a 'N Sordel, 

Qe m fassa jujament noel.

Aimeri de Peguilain: Can q'eu.

Messager, porte mon fabliau en la Marche, tout au seigneur Sordel, qu'il me fasse jugement nouveau.

ANC. FR. Par cest flabel poez savoir

Molt sont femes de grant savoir. 

Fables et cont. anc., t. IV, p. 187.

3. Fablozamens, adv., selon la fable.

Los .XII. signes...

D' aquels sai ieu los bes e 'ls significamens 

Que son d' omes, de bestias, dire fablozamens.

Pierre de Corbiac: El nom de.

Les douze signes... de ceux-là je sais dire, selon la fable, les biens et les significations qui sont d'hommes, de bêtes.

ESP. PORT. Fabulosamente. IT. Fabulosamente, favolosamente.

(chap. fabulosamen.)

4. Falveta, s. f., talent de faire des contes, art d'enjôler.

Pro 'n sabetz de la falveta, 

Si ja de Guillem Rentin 

Trahetz caval ni ronsin. 

T. de Taurel et de Falconet: Falconet. 

Assez vous en savez de l'art d'enjôler, si jamais de Guillaume Rentin vous arrachez cheval ni roussin.

5. Faular, v., lat. fabulari, fabler, conter des fables.

Part. prés.

Mon cor dira: Bertran, tu vas faulan. 

(chap. Mon cor dirá: Bertrán, tú vas fabulán : contán fábules

Conec pocs Bertrans, pero mols fabuladós y fabuladores.)

B. Carbonel: Joan Fabre.

Mon coeur dira: Bertrand, tu vas contant des fables.

ANC. FR. De kanke tu li dis, li fables e li mens.

Roman de Rou, v. 4988. 

ANC. ESP. Fablar (MOD. Fabular). PORT. Fabular. IT. Favolare.

6. Favelar, v., parler, improviser, composer.

(N. E. Fabla, de fablar, le llaman a la lengua aragonesa los modorros nacionalistas baturros que quieren sacar dinero de subvenciones. En castellano aparece fablar : hablar; portugués falar; fala de Xálima.) 

A Fala de Xálima, fala, fabla, habla, chapurriau

Ab son novelh,

Dic e favelh.

Rambaud d'Orange: Era m'es belh.

Avec air nouveau, je dis et improvise.

Quan respon ni favela,

Siei dig an sabor de mel.

P. Vidal: Era m' es. 

Quand il répond et parle, ses paroles ont saveur de miel.

ANC. FR.

Tant dist Bernart al rei e tant li favela, 

Tant los Normendie, e Huon tant blasma.

Roman de Rou, v. 3451. 

ANC. CAT. Favelar. ANC. ESP. Fabular (fablar). ESP. MOD. Hablar. 

IT. Favellare.

viernes, 13 de octubre de 2023

Complaintes Historiques. I. Quascus plor e' planh son dampnatge, Guillaume, moine de Beziers.

Complaintes Historiques.


I.


Quascus plor e' planh son dampnatge,

Sa malanansa e sa dolor,

Mas ieu las! n' ai en mon coratge

Tan gran ira e tan gran tristor

Que ja, mos jorns, planh ni plorat

Non aurai lo valen prezat,

Lo pros Vescomte, que mortz es,

De Bezers, l' ardit e 'l cortes,

Lo gai e 'l mielh adreg e 'l bon,

E 'l melhor cavallier del mon.


Mort l' an, et anc tan gran otratge

No vi hom, ni tan gran error

Mais far, ni tan gran estranhatge

De dieu et a nostre senhor,

Cum an fag li can renegat

Del fals linhatge de Pilat

Que l' an mort; e pus dieus mort pres

Per nos a salvar, semblans es

De lui, qu' es passatz al sieu pon

Per los sieus estorser laon.


Mil cavallier de gran linhatge

E mil dompnas de gran valor

Iran per la sua mort a ratge,

Mil borzes e mil servidor

Que totz foran gent heretat,

Si 'lh visques, e ric et honrat:

Ar es mortz, ai dieus! quals dans es!

Guardatz quals etz ni quo us es pres,

Ni selhs qui l' an mort qui ni don,

Qu' eras no ns acuelh ni ns respon.


A senhor tan fort deu salvatge

Esser, al gran et al menor,

Quan del sieu honrat senhoratge

Nos membrara e de l' honor

Que ns fetz et de la fezautat

Vas selhs qu' eron a mort jutjat:

Ar es mortz, ai dieus! quals dans es!

Caitieu, cum em tug a mal mes!

Vas qual part tenrem, ni ves on

Penrem port, tot lo cor m' en fon!


Ric cavallier, ric de linatge,

Ric per erguelh, ric per valor,

Ric per sen, ric per vassallatge,

Ric per dar e bon servidor,

Ric d' erguelh, ric d' umilitat,

Ric de sen e ric de foldat,

Belhs e bos, complitz de totz bes,

Anc no fo nulhs hom que us valgues;

Perdut avem en vos la fon

Don tug veniam jauzion.

Selh dieu prec que fetz trinitat

De se mezeis en deitat,

Qu' el cel, on lo maior gaugz es,

Meta l' arma, e non li pes,

Et a totz selhs qui pregatz son

De son ben soccor' et aon.

Guillaume, moine de Beziers.

https://www.persee.fr/doc/ccmed_0007-9731_1968_num_11_44_1461

https://commons.wikimedia.org/wiki/Category:Viscounts_of_B%C3%A9ziers


Index:


II, mon chan fenisc ab dol et ab maltraire

III, Si cum sel qu es tan grevatz

IV, Fortz chauza es, que tot lo maior dan

V, Cascus hom deu conoisser et entendre

VI, Ailas! per que viu lonjamen ni dura

VII, Era par ben que valors se desfai,

VIII, Anc non cugey que m pogues oblidar

IX, Belh senher dieus, quo pot esser sufritz

X, Planher vuelh En Blacatz en aquest leugier so,

XI, Molt mes greu d' En Sordel, quar l' es falhitz sos sens,

XII, Pus partit an lo cor En Sordel e 'N Bertrans

XIII, Ab marrimen et ab mala sabensa

XIV, Razos non es que hom deya chantar

XV, Ples de tristor, marritz e doloiros

XVI, Aissi quo 'l malanans,

XVII, Planhen, ploran ab desplazer