Mostrando las entradas para la consulta cobertora ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta cobertora ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

miércoles, 13 de marzo de 2024

Lexique roman; Formir, Furmir, Fromir - Fornicar, Fornigar


Formir, Furmir, Fromir, v., remplir, accomplir, satisfaire, exposer.

De ren qu' al segl' ay' a formir.

Pierre d'Auvergne: De Dieus non.

De rien qu'il ait à satisfaire au siècle.

Ben furmi lo messatge.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 59.

Bien remplit le message.

Quasqus si deu de son mestier formir.

B. de Ventadour: Ab joi mov.

Chacun doit se satisfaire de son besoin.

Formir

Vos voil so c'om mi manda dir.

Roman de Jaufre, fol. 17.

Je veux vous exposer ce qu'on me commande de dire.

Part. pas. Ja nulhs furmit messatge non auziretz.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 38.

Jamais vous n'ouïrez nul message accompli.

Senher, be m tenc per fromida.

G. Riquier: L'autr'ier trobei. 

Seigneur, je me tiens bien pour satisfaite.

2. Formimen, s. m., exposition, commencement.

Mais te valgro totas al formimen.

Ozils de Cadartz: Assatz es.

Plus te valurent toutes au commencement.


Forar, v., lat. forare, forer, trouer, percer. 

Part. pas. Si non es en carrera forada. 

Fors de Béarn, p. 1089. 

Si n'est pas en rue percée.

- Substantiv. Trou, ouverture.

Appar qu'el prumier forat es necessari per purgar las superfluitats del cervel. 

Abelhas... repauson si sobr' els foratz.

grabado miel abejas apicultores beceite

Eluc. de las propr., fol. 40 et 142. 

Il paraît que le premier trou est nécessaire pour purger les superfluités du cerveau.

Les abeilles... se reposent sur les trous. 

CAT. ANC. ESP. Foradar. ESP. MOD. Horadar. PORT. Furar. IT. Forare.

(chap. Foradá, fé un forat, dos forats; foradat, foradats, foradada, foradades; forado, forades, forade, foradem o foradam, foradéu o foradáu, foraden. Si yo tinguera una barrinacuáns caps de catalanistes foradaría.)

2. Perforacio, s. f., lat. perforatio, perforation, trou.

Dens alcunas vetz prendo perforacio, autras vetz rupcio.

(chap. Les dens algunes vegades prenen perforassió (se queren), datres vegades ruptura: se trenquen, se chafen.)

Eluc. de las propr., fol. 43.

Les dents quelquefois prennent perforation, d'autres fois rupture.

Am perforacio ampla. Trad. d'Albucasis, fol. 33. 

Avec perforation ample.

PORT. Perforação. IT. Perforazione. (ESP. Perforación. Chap. perforassió, perforassions; v. perforá, foradá, fé forats, excavá, esgarrapá, etc.)

3. Perforador, s. m., qui perfore, opérateur.

Entro qu' el perforador venga ad aquela peyra.

(chap. Hasta que 'l perforadó (foradadó) vingue (arribo) an aquella pedra.) 

Trad. d'Albucasis, fol. 32. 

Jusqu'à ce que l' opérateur vienne à cette pierre.

4. Perforatiu, adj., perforatif, propre à perforer.

De las partidas que han mestier de perforacio... perforativa.

Eluc. de las propr., fol. 19.

Perforative... des parties qui ont besoin de perforation.

(chap. Perforatiu com un puntero de la Liebherr, un kango, un taladro, perforatius, perforativa com una barrina o broca o tacha o agulla, perforatives.)

5. Perforar, v., lat. perforare, perforer, percer.

Perforec un apostema cancros.

(chap. Va perforá un apostema canserós, en cánser, que ya se coneixíe an aquells siglos; Ramón Lull mateix escriu cranch referínse an esta enfermedat que tamé patixen los y les catalanistes, com per ejemple Pepet Carreras, que está mol alusinat. La paraula piercing ve de aquí, de perforar, en fransés percer, en inglés to pierce.)


Pren una ola, e perfora en la cuberta un trauc.

(chap. Pren un' olla, y fa un forat a la cobertora, tapa. Cobertora val com a tapa y com a banua, manta.) 

Trad. d'Albucasis, fol. 1 et 38.

Perça apostême chancreux.

Prends une marmite, et perfore un trou dans le couvercle. 

Part. pas. 

Sancnens

E perforatz.

Un troubadour anonyme: Dieus vos. 

Saignant et percé. 

PORT. Perforar. IT. Perforare.

6. Transforar, Trasforar, v., lat. transforare, transpercer, percer d'outre en outre.

De totz pongz la trasforet.

(chap. De tots los puns la traspasse; cruse, forade.)

Brev. d'amor, fol. 85. 

De tous points la transperça.

Apres gardatz que no 'l transfore

Ni ven ni freitz.

Deudes de Prades, Auz. cass.

Après prenez garde que ne le transperce ni vent ni froid.

- Filtrer, s'infiltrer.

Aiga per venas transfora.

(chap. L'aigua s' infiltre per les venes.)

Brev. d'amor, fol. 38. 

Eau filtre par veines. 

IT. Traforare.


Forn, s. m., lat. furnus, four.

M' art plus fort no feira fuecs en forn.

B. de Ventadour: Be m'an perdut.

Me brûle plus fort que ne ferait feu en four.

Quatre forns avem de quaus. Philomena.

(chap. Tenim cuatre forns de cals; per ejemple a FórnolsFornosFórnoles.)

Libro de las Aziendas de los vezinos y terratenientes de la villa de Fórnoles hecho este año 1738 , primera página

Nous avons quatre fours de chaux. 

CAT. Forn. ANC. ESP. Forno. ESP. MOD. Horno. PORT. IT. Forno.

(chap. Forn, forns; forné, fornés, fornera, forneres; fornejá: coure lo pa y datres alimens al forn, com los cocs, casquetes, mantecats, carquiñols, amelats, rosques de Pascua, etc, etc.) 

2. Fornelh, Fornel, s. m., fourneau, foyer.

Meneron m'en a lur fornelh.

(chap. Me van portá al seu fornet.)

Le Comte de Poitiers: En Alvernhe. 

M' emmenèrent à leur foyer. 

Nostres Frances s'asezo pres d'un fornel privat. 

Roman de Fierabras, v. 2162. 

Nos Français s'asseoient près d'un foyer privé. 

ANC. FR. Un métal en un seul vaissel

Te convient mectre en un fournel. 

La Fontaine des Amoureux, v. 920. 

ANC. CAT. Fornell. ANC. ESP. Fornelo. ESP. MOD. Hornillo. PORT. Fornilho. IT. Fornello. (chap. fornet, fornets.)

3. Fornatz, Fornas, s. f., lat. fornax, fournaise. 

Cum l'aurs s'afina en la fornatz.  

G. Faidit: Chant e deport. 

Comme l'or s'épure dans la fournaise.

Fornas ont ardon las armas de purgatori. V. et Vert., fol. 28.

(chap. Calderes aon se cremen les almes del purgatori.)

Fournaise où brûlent les âmes de purgatoire. 

ANC. ESP. En medio del infierno fumea un fornaz.

(chap. Al mich del infern fumege una caldera.)

Poema de Alexandro, cop. 2248.

Jacie en paz el ninno en media la fornaz.

Milagros de Nuestra Señora, cop. 366.

CAT. Fornal. ESP. MOD. Hornaza. PORT. Fornalha. IT. Fornace.

4. Fornada, s. f., fournée.

Una olada de braza de la premera fornada.

(chap. Una ollada, calderada, topinada de brasa de la primera fornada.)

Ord. des R. de Fr., 1463, t. XVI, p. 130.

Une potée de braise de la première fournée. 

CAT. Fornada. ESP. Hornada. PORT. Fornada. IT. Fornata. (chap. Fornada, fornades: una tongada del forn, lo que cap a dins del forn.)

5. Fornatge, Fornague, s. m., fournage.

Tres deniers... de fornatge.

(chap. Tres dinés... de fornache; dret que se pagabe per fé aná lo forn, que ere normalmén de los siñós. Lo rey solíe resservás uns cuans forns, a part de datres possessions.)

Tit. de 1254. DOAT, t. CXV, fol. 91.

Trois deniers... de fournage.

La tersa part de totz fornatges... Per aquesta part d' aquestz fornatges.

Tit. de 1229. Arch. du Roy, J. 323.

La troisième partie de tous fournages... Pour cette partie de ces fournages.

Deu donar mandagues e fornagues.

Tit. de 1204. Arch. du Roy., J. 320.

Doit donner mandages et fournages.

ESP. Hornage. (N. E. Con la ortografía actual: hornaje, derecho que se pagaba por usar el horno de un señor.)

6. Fornilha, s. f., chauffée de four, la quantité de bois nécessaire pour chauffer un four une fois.

La fornilha a son pa cozer de guaric e de castain.

Cartulaire du Bugue, fol. 28.

La chauffée de four en chêne et en châtaignier pour cuire son pain.

7. Fornaria, s. f., fournerie, lieu où sont les fours.

La fornaria de la dicha vila. Tit. de 1270. Arch. du Roy., J. 4.

(chap. La fornaria de la dita vila. Puesto aon están los forns. Tamé ñabíen forns apartats de les viles, als monasteris o convens, alqueríes, aldees, cases apartades, pero se controlaben y se teníe que pagá.)

La fournerie de ladite ville.

- L'industrie du fournier.

Ieu, homs o femena que uzi del mestier de fornaria.

Cartulaire de Montpellier, fol. 124.

Moi, homme ou femme qui use du métier de fournerie.

ESP. Hornería.

8. Fornier, s. m., fournier.

Filhs d'un sirven del castel, qu'era forniers, qu'escaudava lo forn a coser lo pa. V. de B. de Ventadour.

(chap. Fill d'un sirvén, criat del castell, qu'ere forné, que calentabe (escofabe) lo forn per a coure lo pa.)

Fils d'un servant du château, qui était fournier, qui chauffait le four à cuire le pain.

Bernard de Ventadour. Bernatz del Ventadorn, Bernautz de Ventadorn

CAT. Forner. ESP. Hornero. PORT. Forneiro. IT. Fornaio.

9. Fornieira, s. f., fournière.

Del pan que faran cozer... qu'els forniers et las fornieiras... juron.

Ni la fornieira ni neguna autra persona. 

Cartulaire de Montpellier, fol. 218 et 124.

Du pain qu'ils feront cuire... que les fourniers et les fournières... jurent. 

Ni la fournière ni nulle autre personne. 

ESP. Hornera. PORT. Forniera. (chap. Forneraforneres.)

10. Enfornar, v., enfourner, engager. 

Fig. T' arm' enfornas

En trebaill et en tormen.

P. Cardinal: Jhesum Crist.

Tu enfournes ton âme en travail et en tourment.

CAT. ANC. ESP. Enfornar. ESP. MOD. Enhornar. PORT. Enfornar. 

IT. Infornare.

11. Fornicatio, Fornicacion, s. f., lat. fornicationem, fornication. 

No faras adulteri ni fornicatio. V. et Vert., fol. 3. 

Tu ne feras adultère ni fornication. 

Si era ver so que los Juzieus dizian, que Jhesu Crist fos nat en fornicacion.

Hist. abr. de la Bible, fol. 63.

Si était vrai ce que les Juifs disaient, que Jésus-Christ fût né en fornication.

Dezapauzet motz evesques per simonia e per fornicatio.

(chap. Va deposá mols obispos per simonía y per fornicassió.)

Cat. dels apost. de Roma, fol. 141.

Déposa beaucoup d'évêques pour simonie et pour fornication.

Fig. Fornicatios de l'arma es servituz d'idolas. 

Trad. de Bède, fol. 41. 

Fornication de l'âme est culte servile des idoles.

CAT. Fornicació. ESP. Fornicación. PORT. Fornicação. IT. Fornicazione.

(chap. Fornicassió, fornicassions; cóm los agradabe fornicá als roigets y roigetes catalanistes matamossens de cuan Luis Companys, y als de ara tamé.)

12. Fornicador, s. m., lat. fornicator, fornicateur.

Deus damnara los fornicadors.

(chap. Deu condenará als fornicadós rojos, com los de la Ascuma.)

Trad. de Bède, fol. 40. 

Dieu damnera les fornicateurs. 

CAT. ESP. PORT. Fornicador. IT. Fornicatore. (chap. fornicadó com Artur Quintana Font, fornicadós com los de Clarió, fornicadora com Carmen Junyent, fornicadores com les asqueroses de la CUP.)

13. Fornicadre, s. m., fornicateur. 

Toz fornicadres es no nedes.

(chap. Tot fornicadó no es puro, llimpio; nedes : net : nedea en valensiá es la puresa, la llimpiesa.)

Trad. de Bède, fol. 44. 

Tout fornicateur est non pur.

14. Fornicairitz, s. f., fornicatrice.

Adject. Filhs de femna fornicairitz. Brev. d'amor, fol. 131.

(chap. Fill de femella, dona, fornicadora. Com sa mare de Pedro Saputo no estabe casada cuan lo va tindre, se li díe la pupila, la pubilla, pero no ere virgen. Sol María va conservá la virginidat al tindre a Jesús, nostre Siñó.)

Fils de femme fornicatrice.

IT. Fornicatrice. (ESP. fornicatriz sale en Google unas 312 veces al día de hoy y desde mi ordenador; fornicadora.)

15. Fornicar, Fornigar, v., lat. fornicare, forniquer.

Ben deffent la ley velha fornigar. La nobla Leyczon.

(chap. Be prohibix la ley vella fornicá. Tos recomano lligí la nobla Leyczon, y los atres textos del Vaud, a Suiza, Vaudois. Són del 1100 y anteriós. Consevol que parlo catalá los hauríe de entendre, si no fore per la manipulassió de la seua llengua, sobre tot después de Pompeyo Fabra y dels que li van maná fé la gramática, que va escriure en castellá. Después lo IEC va corre a féla en catalá normatiu.)

Bien défend la vieille loi de forniquer.

No fornique aissi com alcu d'els forniquero.

(chap. No fornique així com algú d'ells van fornicá.) 

Trad. de l'Épître de S. Paul aux Corinthiens.

Qu'il ne fornique pas ainsi comme aucuns d'eux forniquèrent.

Subst. Mellier es murirs o ardres que fornicars. Trad. de Bède, fol. 41.

(chap. Milló es morís o cremás que fornicá.)

Meilleur est le mourir ou le brûler que le forniquer.

CAT. ESP. PORT. Fornicar. IT. Fornicare. (chap. Fornicáfornicoforniquesforniqueforniquem o fornicamforniquéu o fornicáuforniquenfornicat, fornicats, fornicada, fornicades. Si yo tinguera una sigala, cuántes vegades fornicaría.)

domingo, 21 de enero de 2024

Cobeitos, Cubitos - Cobrir, Cubrir

Cobeitos, Cubitos, adj., lat. cupidus, cupide, convoiteux, désireux, avare.

(Estos cubitos Monclús son los que usa el presidente de la Ascuma de Calaceite, Juaquinico Monclús, a veces escribe Montclús, para rebajar la absenta que se toma antes de escribir, o antes de presidir una junta de la asociación catalanista del Matarraña, la Ascuma, disfrazada de cultural, en la calle mayor 4.)

Cobeitos, Cubitos, adj., lat. cupidus, cupide, convoiteux, désireux, avare.


Estos cubitos Monclús son los que usa el presidente de la Ascuma de Calaceite, Juaquinico Monclús, a veces escribe Montclús, para rebajar la absenta que se toma antes de escribir, o antes de presidir una junta de la asociación catalanista del Matarraña, la Ascuma, disfrazada de cultural, en la calle mayor 4.)

Si cum es plus renoviers cobeitos
On plus a d'aur e d'argen a se mes.
Pons de Capdueil: Astrucx es celh.
Comme l'usurier est plus cupide là où il a tiré à soi plus d'or et d'argent.
Gui, tot so don es cobeitos
Deu drutz, ab merce, demandar.
T. de Marie de Ventadour et de Gui d'Uisel: Digatz.
Gui, un amant doit demander, avec merci, tout ce dont il est désireux.
Substantiv. Lo cubitos es semblant a l'enfern, en tant cant el devora plus, en tant el cubita plus. Doctrine des Vaudois.
Le convoiteux est semblable à l'enfer; en tant qu'il dévore plus, en tant il désire davantage.
ANC. FR. Qui de l'oison fu convoitos.
Del avoir fu moult covoitos.
Roman du Renart, t. 1, p. 140 et t. II, p. 83.
ANC. CAT. Cobeitos (sin tilde). ESP. Codicioso. PORT. Cobiçoso. 
IT. Cubitoso. (chap. codissióscodissiososcodissiosacodissioses
v. codissiá: codissio, codissies, codissie, codissiem o codissiam, codissiéu o codissiáu, codissien. Codissiat, codissiats, codissiada, codissiades. lat. cupiditatis: codissia, paregut a la avarissia, que trenque lo sac. Lat. avaritia.)

2. Cobes, adj., convoiteux, avare.
E cobes e mal parliers
Fu e fins galiaire.
Lanfranc Cigala: Oi! maire.
Je fus convoiteux et médisant et fin moqueur.
Quar aquilh que an mais d'aver
Son pus cobe e pus savay.
J. Estève: Planhen.
Car ceux qui ont plus de richesses sont plus convoiteux et plus méchants.
ANC. CAT. Cobes.
3. Cobeytatiu, adj., convoiteux.
Virtut desiderativa e cobeytativa.
Eluc. de las propr., fol. 18.
Force désireuse et convoiteuse.
4. Cupiditat, s. f., lat. cupiditatem, cupidité, convoitise.
Entro que satisfassan a la cupiditat de lor.
Priv. acc. par les rois d'Angleterre, p. 25.
Jusqu'à ce qu'ils satisfassent à leur cupidité.
IT. Cupidità.
5. Cobeitat, s. f., convoitise, désir, avarice.
Cobeitatz vos engana,
Qu'a vostras berbitz
Tondetz trop la lana.
(chap. literal: La codissia tos engañe, que a les vostres ovelles (berbitz, fedas) esquiléu massa la llana. Tondetz : “tondeu; tondez” : tonsura : tonsurare : esquilá, afeitá. Es coneguda la tonsura dels monjos, pero no la de Moncho. Aixó sí, m'agrade lo formache “tête de moine”.)
G. Figueiras: Sirventes vuelh.
Avarice vous trompe, vu que vous tondez trop la laine à vos brebis.
Mas cobeitatz tolh a clercia 'l sen.
Pons de Capdueil: So qu'hom plus.
Mais convoitise ôte le sens au clergé.
ANC. CAT. Cobeitat.
6. Cubitia, Cubiticia, s. f., convoitise, désir.
Per cubitia d'olh e per deleyt de carn...
Usura e rapina e mala cubiticia.
La nobla Leyczon.
Par convoitise d'oeil et par délice de chair...
Usure et rapine et male convoitise.
ANC. ESP.
Cuemo non ha cubicia nenguna de vevir.
(ESP. MOD. literal: Como no tiene codicia ninguna de vivir.)
Poema de Alexandro, cop. 1596.
CAT. Cobdicia. ESP. Codicia. PORT. Cobiça. IT. Cupidizia. (N. E. El italiano en tiempo de Raynouard se parece más al latín, cupiditatem, que las otras lenguas neolatinas, o dialectos de òc como el catalán.)
7. Cobezeza, s. f., convoitise, désir.
Lo reys 'N Anfos a laissat cobezeza
Als autras reys, qu'a sos ops non vol ges, 
(N. E. autras (sic) con reys no concuerda, autres, altres, reys, reis, autras reynas, reinas, reginas.) 
E, a sa part, elh a preza largueza.
B. de Rovenac: D'un sirventes.
Le roi Alphonse a laissé aux autres rois convoitise, qu'il ne veut point à son profit, et il a pris à sa part largesse.
E tenc mon cor en cobezeza.
Folquet de Marseille: Senher Dieus.
Et tint mon coeur en convoitise.
CAT. Cobezeza.
8. Cobir, v., départir, accorder, obtenir.
Part. pas. 
Cum joi, que m fai d'amor lauzar,
Que m'es ins el cor aizitz
Fis e ferms, e que m fon cobitz
Ans que fos natz.
Giraud de Borneil: En un chantar.
Comme le plaisir, qui me fait louer d'amour, qui, délicat et solide, est établi dans mon coeur, et qui me fut départi avant que je fusse né.
Na Tempra, jois m'es cobitz
Qu'ieu n'ai mais que s'era reys.
Bertrand de Born: S'abrils.
Dame Tempra, la joie m'est accordée tellement que j'en ai plus que si j'étais roi.
9. Cobeitar, Cubitar, v., désirer, convoiter.
E non cobeitar gran sensa
Ni 'l ben d'aquest mon dolen.
P. Cardinal: Jhesum Crist.
Et ne pas convoiter grand revenu ni le bien de ce monde dolent.
Pos tan vos cobeitan miey huel.
A. Daniel: Ab plazers.
Puisque mes yeux vous convoitent tant.
En tant cant el devora plus, en tant el cubita plus.
Doctrine des Vaudois.
En tant qu'il dévore plus, en tant il désire davantage.
Part. prés. Trop si van entr' els cobeitan
Aicill que vergoigna non an.
(chap. literal: Massa se van entre ells codissián (enveján) aquells que vergoña no han: tenen.)
Marcabrus: Emperaire. (chap. Marcabrús: Emperadó)
Se vont beaucoup entre eux convoitant ceux qui n'ont vergogne.
CAT. Cobdiciar. ESP. Codiciar. PORT. Cubiçar. IT. Cubitare.
10. Cobezeiar, Cobezeytar, v., convoiter, désirer.
(N. E. Si yo no fora de Beseit, co + bezeyt + ar, me pareixeríe que parle del meu poble, aon ña molta codissia, enveja; pero aixó no sol passe al meu poble, tamé passe a datres.) 
Per c'om de pauc poder
Non es cobes de gaire,
Mas hom que pot mot faire
Pot mot cobezeiar.
Nat de Mons: Si Nat de Mons.
(chap. literal, de Moncho: Perque home de poc poder
no té codissia de gaire, (no té enveja de casi res) 
pero home que pot mol fé
pot mol codissiá. 
Nat : N'At : En At : mossen Ato, de Mons, de Montes, Mons, Monts, Montibus, com lo meu amic Francisco Montes Meseguer.)
C'est pourquoi homme de peu de pouvoir n'est convoiteux de guère, mais homme qui peut faire beaucoup peut beaucoup convoiter.
No cobeseytaras la mayso de ton proisme.
(chap. No codissiarás la casa de ton prójimo: próxim: prop.
Ton : lo teu, ton yayo; ta : la teua: ta yaya, ejemple:
la figa de ta mare la has tocada,
al menos una vegada. Busquéu: propincuo, propinquis, etc.)
Les X commandements de Dieu.
Tu ne convoiteras la maison de ton prochain.
Part. prés. Ni riquezas no van cobezeian.
B. Carbonel: Per espassar.
Ni ne vont convoitant richesses.
ANC. FR. Qui tot covoite trestot pert.
Roman du Renart, t. II, p. 178.
ANC. CAT. Cobejar. (N. E. ¿Pero cuántas variantes del ANC. CAT. nos pondrá Raynouard para que el catalán parezca una lengua diferente de la que viene defendiendo desde el principio de su obra, choix des poésies des troubadours, la langue des troubadours, la lengua occitana, provenzal, rústica romana, plana lengua romana?)
11. Encobir, v., convoiter, désirer.
Peccatz la m fetz encobir.
Giraud de Borneil: Aital.
Péché me la fit convoiter.
E 'l amor e 'l dezir, (E 'l amor : e, et, y, i + l' amor)
On piegz me fai, la m fan plus encobir.
Gaucelm Faidit: Tant a ponhat.
Et l'amour et le désir, où elle me fait pis, me la font convoiter davantage.
Part. pas. Ni drutz de negun paratge
Per me non fon encobitz.
La Dame Castelloze: Mout avetz.
Ni galant d'aucun rang ne fut désiré par moi.
ANC. FR. Pour l'avoir que jou encovi.
Roman de la Violette, p. 162.
A une femme alout gezir
Que li avoit fait encovir.
B. de Sainte-Maure, Chr. de Norm., fol. 158.
12. Concupiscentia, s. f., lat. concupiscentia, concupiscence.
A carnal concupiscentia. Brev. d'amor, fol. 59.
A concupiscence charnelle.
CAT. ESP. PORT. Concupiscencia. IT. Concupiscenza.
(chap. concupissensia; esta paraula la dic tots los díes, cuan me confesso al fill de Deu:
“Ay, Jessuset de ma vida,
eres un chiquet com yo,
per naixó yo te vull tan
y t'entrego lo meu cor.”,
antes de dormí. Dórmigo com lo trong de Nadal antes de esbatussál.)

Cobla, s. f., couplet, stance, chanson.
Doas coblas farai en aquest son.
Gui de Cavaillon: Doas coblas.
Je ferai deux couplets sur cet air.
Cobla ses so es en aissi
Co 'l molis que aigua non a.
B. Carbonel de Marseille, Coblas triadas.
Couplet sans air est ainsi comme le moulin qui n'a pas d'eau.
Fig. N'auzira mala cobla,
Per Jhesu Crist, lo jorn que er jutjatz.
R. Gaucelm de Beziers: Dieus m'a dada.
Par Jésus-Christ, il en entendra mauvaise chanson le jour qu'il sera jugé.
ANC. CAT. Cobla. ESP. PORT. (chap) Copla. ANC. IT. Cobola.
2. Cobleiaire, Cobleiador, s. m., coupletier, faiseur de couplets.
Pensius de cor
E marritz cobleiaire.
Lanfranc Cigala: Pensius de.
Pensif de coeur et coupletier marri.
Adj. Ren non volgra om cobleiador.
Un troubadour anonyme, Coblas esparsas.
Je ne voudrais point homme coupletier.
ANC. CAT. Coblejayre, coblejador. ANC. ESP. Copleador (que hace coplas).
3. Cobleiar, v., faire des couplets.
Substant. Hoimais fastics mi seria
Cobleiars d'aisso que no m cal.
B. Zorgi: Mout fai.
Désormais faire des couplets de cela, dont je ne me soucie, serait dégoût pour moi.
Part. pas. E pos sui asseguratz
A demandar so que m platz
Prec que cobleian respondatz.
Lanfranc Cigala: Seingner Thomas.
Et puisque je suis assuré à demander ce qui me plaît, je prie que vous répondiez faisant des couplets.
ANC. CAT. Coblejar. ESP. Coplear. (chap. coplejá: coplejo, coplejes, copleje, coplejem o coplejam, coplejéu o coplejáu, coplejen.)

Cobrar, v., lat. recuperare, recouvrer, obtenir.
E per cobrar lo sepulcr' e la crotz.
(chap. Y per a cobrá, recuperá, lo sepulcre y la creu.)
Rambaud de Vaqueiras: Aras pot hom.
Et pour recouvrer le sépulcre et la croix.
No m laisses cobrar
Al diable que m tenc pres.
Cadenet: Ben volgra.
Ne me laissez pas obtenir par le diable qui me tient prisonnier.
Perdut ai
E cobrarai.
Peyrols: Quora qu'amors.
J'ai perdu et je recouvrerai.
Prov. Car qui fai delial obra,
Segon c'a servit, o cobra.
P. Cardinal: Jhesum Crist.
Car qui fait oeuvre déloyale, selon qu'il a mérité, il l'obtient.
Que ben cobram lo gran segon l' espic.
(chap. Que be cobram lo gra segons la espiga.)
Aimeri de Peguilain: En aquelh temps. (chap. An aquell tems.)
Que nous obtenons bien le grain selon l'épi.
ANC. FR. Quant le pestel ot sessi et coubré...
El destrier monte, si a l'escu cobré.
Roman de Garin. Carpentier, t. 1, col. 1003.
CAT. ESP. PORT. Cobrar. (chap. cobrá: cobro, cobres, cobre, cobrem o cobram, cobréu o cobráu, cobren; cobrat, cobrats, cobrada, cobrades.)
2. Cobra, s. f., recouvrement, recouvrance.
El rei Ferrans fara
Greu de pretz cobra.
A. Daniel: Moutz braills.
Le roi Ferdinand fera difficilement recouvrement de mérite.
3. Cobranza, s. f., recouvrance.
De lor senhor n'agro cobranza.
Roman de Gerard de Rossillon, fol, 26.
En eurent recouvrance de leur seigneur.
CAT. Cobransa. ESP. Cobranza. PORT. Cobrança.
(N. E. El catalán post Pompeyo Fabra usa más de la cedilla, ç, c trencada, como en el portugués, es una de las burradas del químico que se las daba de lingüista.)
4. Recobrar, v., recouvrer, revenir à la charge, se relever.
Si recobrar lo pot en la sua potestat... Tro que recobrat l'auran.
(chap. literal: Si recobrá, recuperá, lo pot a la seua potestat... Hasta que recobrat, recuperat l' haurán.)
Tit. de 1059 et de 1025. Hist. de Languedoc, t. II, pr., col. 230, 179.
S'il le peut recouvrer en sa puissance... Jusqu'à ce qu'ils l'auront recouvré.
Quatre orb recobrero la vista.
Cat. dels apost. de Roma, fol. 159.
(chap. Cuatre segos van recuperá, recobrá, la vista.)
Quatre aveugles recouvrèrent la vue.
Quar qui despen tot son pretz en un ser
Pueys de cent jorns no pot tant recobrar.
H. Brunet: Pus lo dous.
Car qui dépense tout son prix en un soir, puis de cent jours ne peut autant recouvrer.
En Pons no s'esfelena
De recobrar,
Ans quer alhors estrena.
Rambaud de Vaqueiras: El so que.
Le seigneur Pons ne s'obstine à revenir à la charge, mais cherche étrenne ailleurs.
Ambedui se deroquen en un cambo,
Mas F. recobret e Robert no.
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 76.
Tous deux se renversèrent dans un champ, mais F. se releva et Robert non.
Subst. Aisselh que m'en a fag partir
A ben poder del recobrar.
B. de Ventadour: En abril.
Celui qui m'en a fait séparer a bien le pouvoir du recouvrer.
CAT. ESP. PORT. Recobrar. IT. Recuperare. (chap. recobrá, recuperá)
5. Recobrada, s. f., recouvrement, retour.
Donet lo caval negre ab la sela daurada
Al duc Raynier de Gennes ses lunha recobrada. (lunha : nulha)
Roman de Fierabras, v. 3984.
Il donna le cheval noir avec la selle dorée au duc Raynier de Gênes sans nul retour.
6. Recobramen, s. m., recouvrement, ressource.
E si no m' accoretz brieumen,
Mortz soi ses tot recobramen,
Qu'en autre metge no m conort.
Un troubadour anonyme: Si trobes leials.
Et si ne me secourez promptement, je suis mort sans toute ressource, vu qu'en autre médecin je ne m'encourage.
ANC. CAT. Recobrament. ANC. ESP. Recobramiento. PORT. Recobramento. IT. Ricuperamento. (chap. recobramén, recuperamén)
7. Recuperation, s. f., lat. recuperationem, recouvrement.
En recuperation del compromes.
Statuts de Montpellier du XIIIe siècle.
En recouvrement du compromis.
En las recuperations de las corts.
Tit. du XIIIe sièc. DOAT, t. CXVIII, fol. 86.
Dans les recouvrements des cours.
CAT. Recuperació. ESP. Recuperación. PORT. Recuperação. IT. Recuperazione. (chap. recuperassió, recuperassions)

Cobrir, Cubrir, v., lat. cooperire, couvrir, cacher, garantir.
La mar creys, e passa lo ribage,
(chap. La, lo, mar creix, y passe la riba, escomense a cubrí la isla.)
Comenza a cubrir l'isla.
V. de S. Honorat.
La mer croît et passe le rivage, elle commence à couvrir l'île.
Si cum la nibles cobr' el jorn lo be ma (mati, matí, matinada).
Poëme sur Boèce.
Comme le brouillard couvre le jour le bon matin.
E no s sap del mieu colp cobrir.
Marcabrus: D'aisso laus.
Et ne se sait garantir de mon coup.
Fig. E sai ben cobrir mon talan
D'aisso que plus volria.
Garins le Brun: Nueg e jorn.
Et je sais bien cacher mon désir de ce que je voudrais le plus.
Mas amors qu'es en mi clausa
No s pot cobrir ni celar.
B. de Ventadour: Amors et que.
Mais l'amour qui est enfermé en moi ne se peut couvrir ni celer.
Part. pas. Estan ab las donas gensors
Sobre pali cobert de flors.
(chap. Están en les dones mes gentils sobre, damún de, un tapís cubert de flos.)
G. de Berguedan: Cossiros.
Sont avec les dames les plus gentilles sur un tapis couvert de fleurs.
Pero ab motz cubertz li vau parlan.
Peyrols: D'un bon vers.
Pourtant je vais lui parlant à mots couverts.
Cuberta tracios.
(chap. Cuberta, encuberta, traissió)
G. Riquier: Cristias vey.
Trahison cachée.
ANC. FR. E seient cuvert.
Anc. trad. du Psautier de Corbie, ps. 108.
Ne feroit à son frère duc de Bourgogne ayde en appert, n'en couvert.
Monstrelet, t. 1, fol. 206.
CAT. ESP. PORT. Cubrir. IT. Coprire. (chap. cubrí: cubrixco o cubrixgo, cubrixes, cubrix, cubrim, cubriu, cubrixen. Cubert, cuberts, cuberta, com Foncuberta, Fontcuberta (fontis, fons + cooperta), cubertes.)
2. Cubertament, adv., en cachette.
Qu'ie us mostrei cubertament
Que vos amava mais que re.
Arnaud de Marueil: Si que vos es.
Que je vous montrai en cachette que je vous aimais plus qu'autre chose.
ANC. FR. Point ne fut trouvé, car il s'estoit départy et en allé le plus couvertement qu'il avoit peu. Monstrelet, t. I, fol. 49.
ESP. Cubiertamente (encubiertamente). IT. Copertamente. (chap. cubertamen, encubertamen)
3. Cubert, s. m., couvert, toit.
Lo meus degotz chai de sobre lo seu cubert.
Trad. du Code de Justinien, fol. 19.
L'eau de ma gouttière tombe sur son toit.
CAT. Cubert. ESP. Cobertizo (cubierto, cubierta). PORT. Coberta. (chap. cuberta, cobertís) IT. Coperto.
4. Cubrimen, s. m., toit, plafond, lambris.
Plus es al paubre vezer lo cel que al ric lo cubrimen daurat.
Trad. de Bède, fol. 71.
Mieux est pour le pauvre de voir le ciel qu'au riche le lambris doré.
Ieu pauziei lo fundament del cubriment coma savi maestre.
Trad. de l'Épître de S. Paul aux Corinthiens.
Je posai le fondement du toit comme sage maître.
IT. Coprimento.
5. Cuberta, s. f., couverture, protection.
E fassan las cubertas sobr' els cavals gitar.
Guillaume de Tudela.
Et qu'ils fassent jeter les couvertures sur les chevaux.
Fig. Fiels amix es forz cuberta.
Trad. de Bède, fol. 75.
Un fidèle ami est une forte protection.
ANC. FR. Donne, mon père, la couverte
Qui est sus mon cheval morel.
Fabl. et cont. anc., t. I , p. 482.
CAT. Cuberta. ESP. Cubierta. PORT. Cuberta. (chap. cuberta, cubertes)
6. Cubertor, s. m., lat. coopertorium, couverture de lit.
Colgat ab si desotz son cubertor
(chap. Colgat, gitat en ella daball de la seua cobertora.)
B. de Ventadour: En amor truep.
Couché avec elle sous sa couverture.
Loc. Cuian far cubertor
A totz los falhimens.
Nat de Mons: Al bon rey.
Croient faire couverture à toutes les fautes.
- Couverte, terme de fauconnerie.
Doas penas d'engal valor
En la coa son cobertor.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Deux pennes d'égale force sont la couverte en la queue.
ANC. FR. Duquel lit le couvertoir estoit de drap de soye vermeil.
Monstrelet, t. 1, fol. 325.
Ne traie à soi le covertor.
Le covertor sosliève atant.
Roman de Partonopeus, t. 1, p. 39.
ESP. Cobertor.
7. Coopertura, s. f., couverture, toit.
El temps que 'lh cardenal ero enclaus per la electio del papa, el dizia per trufa als altres cardenals: “Descubram aquesta maio, quar lo Sanh Esperit no pot passar a nos per tantas cooperturas.”
Cat. dels apost. de Roma, fol. 197.
Au temps que les cardinaux étaient renfermés pour l'élection du pape,
il disait par moquerie aux autres cardinaux: “Découvrons cette maison, car le Saint-Esprit ne peut arriver jusqu'à nous à travers tant de couvertures.”
8. Cubertura, s. f., couverture, protection.
Ni contra mort ressort ni cubertura.
Marcabrus: Auiatz de chan.
Ni contre mort résistance ni protection.
Fig. Car senes geing e senes cubertura.
Pierre d'Auvergne: Si anc nuls.
Car sans fraude et sans couverture.
CAT. Cubertora. ESP. Cobertura. IT. Copritura.
9. Coberturier, s. m., couverturier, faiseur de couvertures.
Coberturiers e sotcelliers.
Cartulaire de Montpellier, fol. 45.
Couverturiers et faiseurs de housses.
10. Cobercellar, v., couvrir.
Rescondon e cobercellon lurs mals. V. et Vert., fol. 69.
Ils cachent et couvrent leurs maux.
11. Cubresel, s. m., couvercle.
Cant agron garat del sepulcre lo cubresel.
V. de sainte Magdelaine.
Quand ils eurent regardé le couvercle du sépulcre.
ANC. FR. Et couvers d'un couversel.
Rec. des Hist. de Fr., t. III, p. 202.
12. Descobrir, Descubrir, v., découvrir.
No las descobrira. Titre de 985. (chap. No les descubrirá)
Ne les découvrira.
Per descobrir los trespassans per lo terrador de Nemze.
Tit. de 1433. Hist. de Nîmes, t. III, pr., p. 236. 
Pour découvrir les passants par le territoire de Nîmes.
Estiers non aus dir mon talen
Ni descubrir mon desirier.
Deudes de Prades: En un sonet.
Autrement je n'ose dire mon envie ni découvrir mon désir.
Part. pas. Qu'el castelh on se fai servir
Ja sia per me descubertz.
Arnaud de Marueil: A guisa de.
Que le château où elle se fait servir soit jamais déclaré par moi.
Loc. E qu'ieu 'l disses un escac sotilmen
En descubert, quar plus bel joc seria.
Bernard d'Auriac: S'ieu agues.
Et que je lui disse un échec subtilement à découvert, car le jeu serait plus beau.
CAT. ESP. PORT. Descubrir. IT. Scoprire. (chap. descubrí: descubrixco o descubrixgo, descubrixes, descubrix, descubrim, descubriu, descubrixen. Descubert, descuberts, descuberta, descubertes)
13. Descobrire, s. m., déceleur.
Ai! pros dompna, sobrevalens, no us pes
Si 'n aissi us sui de m' amor descobrire.
B. Zorgi: Aissi col.
Ah! méritante dame, la plus distinguée, qu'il ne vous pèse pas si je vous suis ainsi déceleur de mon amour.
ANC. FR. Des avant-coureurs et descouvreurs.
Amyot, Trad. de Plutarque, vie de Marcellus.
CAT. ESP. Descubridor. PORT. Descobridor. IT. Scopritore. (chap. descubridó, descubridós, descubridora, descubridores.)
14. Descobertura, s. f., découverte.
Loc. Quar senes gienh et a descobertura
Fai a totz vezer
Cum ponha en se dechazer.
G. Faidit: Si anc nulhs.
Car sans engin et à découvert, fait voir à tous comment il s'efforce à se déchoir.
ANC. FR.
Une descouverture de malignité cachée.
Amyot, Trad. de Plutarque, vie de Sylla.
Afin qu'il me semblast qu'il eût prins salaire pour la descouverture de l'empoisonnement.
Macault, Trad. des Apopht., fol. 311.
IT. Scopertura. (ESP. Descubrimiento. Chap. descubrimén, descubrimens)
15. Recobrir, v., recouvrir.
Descobre me soptozamen
Pueis me recobri bellamen.
Arnaud de Marueil: Dona genser.
Je me découvre subitement, puis je me recouvre bellement.
ANC. CAT. Ricobrir. IT. Ricoprire. (ESP. Recubrir. Chap. recubrí, torná a cubrí o tapá)


jueves, 18 de noviembre de 2021

LTDF, ABOURLHOUS - ACATE

Abourlhous (D'), (it. da bornio), loc. adv. A l' aveuglette, en Dauphiné, v. cluchoun, plegoun.
Coumo siéu sèns ressourso, 
Fau qu' ane d' abourlhous. 
G. Martin. 
R. à, borlhe, borgne.
 
Abourma (S'), v. r. S' accroupir sur le fumier, se blottir, en Forez, v. agroua, agroumeli.
R. à, bourmo. 
 
Abourna (rom. bornar, b. lat. abonnare), v. a. Aborner, borner, délimiter, v. bouina. 
Aborne, abornes, aborno, abournan, abournas, abornon. R. à, borno, bouino.
 
Abournamen, s. m. Abornement, délimitation, bornage, v. agachoun.
Lou Rose ne siguèt l' abournamen. 
X. de Ricard. 
R. abourna.
 
Abourni (S'), S' Abournesi (lim.), v. r. S' échauffer, se gâter, se moisir, v. escaufa, mousi.
Lou la s' abournis, le lait s' échauffe. (cat. escalfe, escalfar; calentar; chap. escofá, escofás al foc)
PROV. Emé lou tèms s' abournira.
Abourni, abournido, part. et adj. Moisi, moisie, en bas Limousin. 
Froumage abourni, fromage gâté; viando abournido, viande échauffée. (escalfada)
R. à, buerno.
Abòuro, v. ahouro; abourra, v. bourra; abourrela, v. bourrela.
 
Abourri, Averri (d.), Esbauri, Aberra (g.), (rom. aborrir, aorrir, cat. aborrir, avorrir, esp. aburrir, it. aborrire, lat. abhorrere), v. a. Abhorrer, avoir en horreur, prendre en aversion, v. enira, ourri.
Abourrisse, abourrisses, abourris, abourrissèn, abourrissès, abourrisson. 
Abourris pancaro li femo, il aime encore le cotillon. (pancaro : pas encore)
S' abourri, v. r. Prendre les aliments en aversion, se dégoûter; tomber dans la crapule, v. abouli; fondre sur, en Béarn, v. toumba; s' exécrer.
E voulès pas que nous abourriguen?
J. Roumanille. 
PROV. B. Aglo nou s' abourreich sus mousco, 
l' aigle ne fait pas la chasse aux mouches.
(chap. l' águila o áliga no casse mosques.) 
Abourri, abourrit (l.), abourrido, part. et adj. Abhorré; dégoûté, dégoûtée; luxuriant, luxuriante; pour fané, v. abouli. 
Ai abourri la car, (chap. hay aburrit la carn) j' ai pris la viande en dégoût. (cas. he aborrecido la carne, la aborrezco) 
Mai óublides, di roso en furnant li boutoun, 
Que n' ères enca ièr qu' uno toro abourrido.
L. Roumieux. 
Fen abourri, foin touffu; pèu abourri, cheveux épais.
 
Abourrimen (cat. aborriment, esp. aburrimiento, it. aborrimento), s. m. Horreur, aversion, dégoût, v. escor, fàsti (fàstic, fástic, fástig), iro. 
L' iro, l' abourrimen,
L' endignacioun e l' escaufèstre. 
Calendau. 
 
Abourrissa, Aboutrissa (it. abborracciare, bousiller), v. a. Brouiller, emmêler, en Gascogne, v. embourrissa. 
Lous empèuts entre-laçats 
E lous brancs touts aboutrissats. 
G. D' Astros. 
R à, bourro, ou broussa.
 
Abourrissado, s. f. Pêle-mêle, choses brouillées, v. barbouiado. 
R. abourrissa. 
Abourrour, v. ourrour. 
 
Aboursage, Aboussàgi (m.), s. m. Piquenique, repas de société, v. escoutissoun. R. à, bourso. 
Abourta, v. avourta; abourtoun, v. avourtoun; abous, v. aguères.
 
Abóusa, Abausa (l.), Abóuva, Abauva (m.), (rom. abauzar), v. a. Coucher sur le ventre, retourner un vase sens dessus dessous, accabler, v. abouca; abattre, renverser, v. esterni. 
Abòuse, abòuses, abòuso, abòusan, abòusas, abòuson. (chap. aboco, aboques, aboque, aboquem o abocam, aboquéu o abocáu, aboquen; tombá) 
S' abóusa, v. r. Se coucher à plat ventre, se prosterner; tomber à plat. s' ébouler, s' affaisser; se poser, en parlant d' un oiseau.
Jan emé Jano 
Fasien uno cabano: 
Jan petè, 
La cabano s' abóusè. 
DICTON ENFANTIN.
Abóusa, abóusado (esp. abuzado), part. et adj. Couché sur le ventre, prosterné; accablé, accablée. R. à, bòuso. 
 
Abóusamen, Abausomen (l.), Abauvamen (m.), s. m. Prosternement; prostration, accablement, affaissement, effondrement, v. aboucamen. 
R. abóusa. 
Oh! quente abóusamen!
L. Moutier. 
 
Abouscassi, v. a. Mettre une terre en bois, v. abousqui. 
S' abouscassi, v. r. Devenir sauvage, se couvrir de bois, de broussailles, s' abâtardir; se ratatiner; se négliger dans sa tenue, v. abartassi, agarrussi.
Abouscassi, embouscati, ido, part. et adj. Devenu sauvage; boisé, boisée. 
S' es abouscassi, il s' est fait laid.
Se permenavo un jour dins la Vau-fèro, rode adounc sóuvertous, arèbre, abouscassi. 
V. Lieutaud. 
Encountrado abouscassido.
J.-B. Gaut. 
R. à, bouscas. 
Abouseira, v. esbousela, esboudela. 
 
Abousiga, v. a. Affricher, laisser en friche, v. acampassi. R. à, bousigo. 
 
Abóusoun (D'), D' Abóuvoun (m.), D' Abausou, D' Abausous (l.), Abaous (a.), (rom. abauzos, d' abauvon, b. lat. abovo), loc. adv. A plat ventre, à plate terre, ventre à terre, v. aboucoun, rebaloun.
D' oune toumba d' abóusoun. 
M. Lacroix. 
Un marit pourra d' abóuvoun 
Li faire petar la boufigo. 
C. Brueys.
R. abòusa. 
 
Abóusouna, Embóusouna, Embausouna, Esbousouna, v. a. Faire ébouler ou écrouler, v. agrasa. 
Lachèt un pet qu' empouisounavo
E que cujèt embóusouna
L' Italio e lou mount Etna. 
C. Favre.
S' abóusouna, s' embóusouna, s' esbóusouna, v. r. S' ébouler, s' écrouler, v. esboudela, esboudena, vedela. 
Ai pòu que ma pauro cabano s' abóusoune. 
L. Roumieux. 
Sa gleiseto toumbavo en rouino, s' esbóusounavo. 
A. Arnavielle. 
Abóusouna, abousounat (l.), abousounado, part. et adj. Éboulé, éboulée, en ruines.
Ah! se veirié pulèu lou mounde abóusouna! 
P. Gaussen. 
L' aubre que s' aubouro 
Sus Israèl abóusouna.
S. Lambert.
Dirias-ti que moun fil Ceset 
La voudriè vèire abóusounado! 
J. Reboul. 

R. abóusoun. 

 

Abóusounaduro, Embousounaduro, Esbousounaduro (l.), s. Éboulement, v. poulin, vedèu, embousenado. 
Lou cors d' un paure mestierau enseveli souto uno esbousounaduro. 
ARM. PROUV. 
R. abóusouna. 
 
Abóusounaire, Abóusounarello, Abóusounairo, s. et adj. Celui, celle qui fait ébouler, démolisseur, euse, v. destrùssi. 
Lou picou abóusounaire a escampihat toutos las pèiros. 
C. CAVALLIER. (escampihat : chap. escampat; cas. Esparcido; pèiros : chap. pedres, roques; cas. piedras, rocas)
R. abóusouna.
 
Abousqui (S') (chap. abosquí, abosquís; abosquit, abrosquillat), v. r. 
Se couvrir de bois, se pourvoir de bois, v. abouscassi. 
Abousqui, abousqueiri, ido, part. et adj. Pourvu de bois, boisé, boisée.
Aquelo colo es bèn abousqueirido. (chap. aquell coll, aquella montañeta está ben abrosquillat, abrosquillada; se ha tapat de brosquill)
J.-J. Bonnet.
R. à, bosc. 
 
Abousquimen. s. m. Boisement, reboisement. 
L' abousquimen di colo, le boisement des montagnes. R. abousqui.
 
Aboussa (esp. abosar), v. a. t. de mar. Bosser. 
Abosse, abosses, abosse, aboussan, aboussas, abosson. 
Aboussa, aboussado, part. Bossé, bossée. R. à, bosso. 
 
Aboussage, Aboussàgi (m.), s. m. t. de mar. Action de bosser; pour pique-nique, v. aboursage. R. aboussa. 
Abóussi, abousses, abousse, aboussem, aboussets, aboussen, ou abóussi, abóussis, abóussie, abóussim, abóussits, abóussin, imparf. subj. béarnais et aquitain du v. abé, avé.
Aboussina, v. aboucina. 
 
Abouta (rom. abotar), v. a. Haler un chien, exciter, v. Cassa, bourra. 
Abouto, abouto, chou! chou-pille! R. à, buta, ou abuto. 
Aboutal, v. agoutal; aboutas, v. ah! boutas. 
 
Abouti, v. n. Aboutir, v. recouti.
Aboutisse, aboutisses, aboutis, aboutissèn, aboutissès, aboutisson. 
En qu' aboutis acò? à quoi cela peut-il aboutir? 
Au doute tout aboutis.
H. Morel. R. à, bout. 
Aboutia, v. aboucha.
Abouticairis, s. f. Femme d' apothicaire. La sorre abouticairis, la soeur apothicairesse. R. abouticàri. (chap. boticaria, apotecaria; sorre, soeur, sor, germana, maña.)
 
Abouticàri, Bouticàri (m.), Bouticaire, Pouticàri (niç.), Apouticàri, Apoutingaire (l.), Apouticaire (d.), Pouticaire (g.), (rom. abotiquari, apotecari, ipoticari, ipotecari, ipoticaire, cat. apotecari (boticari, farmacèutic), esp. boticario (farmacéutico), lat. apothecarius). s. m. Apothicaire, pharmacien, v. farmacian. 
Comte d' abouticàri, mémoire d' apothicaire, sur lequel il y a beaucoup à rabattre; abouticàri sènso suere, (chap. apotecari sense suero) marchand mal approvisionné. 
Sàbi faire lou bouticàri. 
C. Brueys.
PROV. Vièi medecin, jouine cirourgian, riche abouticàri.
 
Abouticarié, Bouticarié (m.), Pouticariè, Apouticarìo (l.), (b. l. apothecaria), s. f. Apothicairerie, pharmacie, v. farmacìo. (cas. cat. Farmacia; chap. farmassia.)
Las pouticairiès soun deforo. (catalan actuel: Les farmàcies són defora; chap. les farmassies están a fora.)
J. Michel.
R. abouticàri. 
Abóutiera, v. abauqueira. 
 
Aboutissènt, Aboutissent (l.), Aboutissènto, Aboutissento, adj. et s. Aboutissant, Aboutissante, v. counfront. R. abouti. 
 
Aboutouli, Aboutoulit (l.), Aboutoulido, adj. Boursoufflé, boursoufflée, v. boudenfle.
R. à, boudoul. 
Aboutrissa, v. abourrissa; abouts, v. aguerias; abóuva, v. abóusa; abóuvi, v. abauvi, abausi; abóuvidou, v. abauvidou; abóuvimen, 
v. abauvimen; abóuvissènt, v. abauvissènt. 
 
Abouvia, v. a. Dételer les boeufs, v. desjougne. (chap. desjuñí, deschuñí, soltá los bueys – bous - del jou o chau o chou.)
Abòvie, abòvies, abòvio, abouvian, abouvias, abòvion. 
Abouvia, abouviado, part. Dételé, détaché de la charrue. R. à, biòu. 
 
Abra (messin apar, allumer, esp. aburar, brûler, hébr. baar, brûler, all. amberen, brûler) (all. brennen), v. a. Allumer, embraser, exciter, v. aluma, atuba, embranda. (all. Brand) (chap. cremá, ensendre, fé brasa)
Abre ou àbri (m.); abrave ou abràvi (m.); abrère ou abrèri (m.); qu' abrèsse ou abrèssi (m.). 
Abras lou lume, allumez la lampe; ai uno set que abre, je brûle de soif.
Sant Jan fai fiò, Sant Pèire l' abro,
paroles qu' on chante en allumant le feu de la Saint-Jean. 
(cas. palabras que se cantan cuando se enciende la hoguera de San Juan; chap. paraules que se canten cuan se ensén la foguera de San Juan)
L' ermito diligènt abro la regalido.
A. Crousillat. 
Sàbi que vous plasès au lume,
Car vous en abras sèt o vuech. 
G. Zerbin.
Baroun, abren la guerro santo.
J.-B. Gaut.
Abrarias uno brouqueto sus si gauto. 
M. de Truchet. 
S' abra, v. r. S' allumer.
Pertout la vounte lou fuec s' abro. 
C. Brueys.
Abra, abrado, part. et adj. Allumé, embrasé, embrasée. Abra d' iro, enflammé de colère. 
 
Abraca, Ablaca (l.), Abranca, v. a. et n. Accourcir, trancher, couper, v. trenca; abattre, verser les blés, v. abouca; tendre un câble, v. souca; pour braquer, v. braca.
Abraque, abraques, abraco, abracan, abracas, abracon. 
Abraca de maiòu, raccourcir des ceps nouvellement plantés; abraca la vido, trancher la vie; abraca l' amoulat, abattre l' airée; abraca 'no boutiho, briser une bouteille à coups de pierres; abraca de soutiso, accabler d' injures; abraco, embraque, commandement de marine pour faire roidir une manoeuvre; la cordo abraco trop, la corde est trop tendue. 
Se poudian abraca toun alo trop laugèro. 
J. Jasmin. 
PROV. En parlant, long camin s' abraco. 
Abraca, abracat (l.), abracado, part. et adj. Coupé, retranché, coupée, retranchée; brisé, brisée, accablé, accablée, abattu, abattue. 
Roure abraca, chêne renversé. R. à, brac.
Abracadis, s. m. Abatis, v. boucadis. R. abraca.
 
Abracado, Ablacado (l.), s. f. Chablis, abatis d' arbres, v. chaple; versement des blés par les pluies, v. estrai; jonchée, airée, v. soulado. 
E de la séuvo espalancado
Alor ié conte l' abracado. 
Calendau. 
R. abraca. 
 
Abradou, s. m. Lieu où l' on allume, foyer embrasé, fournaise, v. fiò.
L' abradou di fassaio, le foyer où l' on allume les brandons. 
(cas. obrador; horno, forno; lat. operatorium; chap. obradó, fornal, forn, forns, al Matarraña: Fornos, Fórnols.)
D' alegresso aro siéu un abradou terrible. 
G. B.-Wyse. 
R. abra.
 
Abragui, Abregui, Abregi, Abreguia, Abouriga (rom. abraguir), 
v. a. et n. Amener à suppuration; s' abcéder, v. apoustemi.
Acò abraguira, cette tumeur s' abcédera; faire abragui, ulcèrer. (chap. este gaburro supurará, traurá pus.)
S' abragui, v. r. Venir à suppuration. (cas. supurar – un tumor.)
Se s' abraguis, siéu gari. (gari : guarit : cas. sanado, sano, curado.)
J.-J. Bonnet.
Abragui, abraguido, part. et adj. Abcédé, abcédée, en suppuration, plein de pus; rempli, remplie, qui se répand; Abrachi, nom de fam. prov. 
R. à, brac.
 
Abraguiduro, Abreguiduro, s. f. Abcès, tumeur qui s' abcède, plaie qui suppure, v. apoustemiduro. R. abragui.
 
Abraire, Abello, airo, s. Allumeur, euse, v. alumaire, atubaire. R. abra.
 
Abram (rom. Abram, Abraham, it. Abramo, esp. Abrahan - Abraham, hébr. Abram, Abraham), (ar. Ibrahim) n. d' h. Abraham, personnage qui figurait jadis dans les jeux de la Fête-Dieu d' Aix; Abram, Abran, nom de fam. prov. israëlite.
Raço d' Abram, enfants d' Abraham, Hébreux; sant Abram, saint Abraham, mort en 472, honoré en Auvergne.
 
Abrama, Abrameja, Abrasama, Abresema (a.), Abramina (d.), ado, (it. bramare, désirer ardemment), adj. Enflammé de désir, passionné, affamé, affamée; âpre à la curée, avide, cupide, v. afri, aloubati, coubès, mau-plen.
Quand vèi l' argènt, es abrama, la vue de l' argent le tente.
L' abramado fielairis. 
T. Gros.
De tant d' abrasama l' apetis l' enfetavo. 
J.-B. Gaut. 
R. à, bram. 
 
Abramadisso, Abramaduro, s. f. Passion désordonnée, désir immodéré, avidité, cupidité, v. avariço, remoulige. 
Es d' uno abramadisso incouncevablo. (cas. es de una avidez inconcebible; chap. es de una avarissia inconsebible.)
J.-J. Bonnet.
R. abrama. 
Abranat, v. branat; abranca, v. abraca; abrand, v. à brand. 
 
Abrand (rom. Atbran, b. lat. Atbrandus), n. p. Habrand, Aybram, noms de fam. mérid. 
 
Abranda, Ablanda (lim.), (rom. abrandar, abrandir, all. Brand, incendie), v. a. et n. Embraser, incendier, enflammer, v. embranda, abrasa; attiser, propager, v. empura; pour appréhender, v. aprehèndre. 
Lis uei abrandon, les yeux flamboient. (uèlhs, uei, ulls, uyls, ojos, oios, güellos, Augen, eyes, occhi, etc...) 
Le bouissoun preservat dins le foc que l' abrando. (+ fuego, fuocco, foch, foc)
Guitard.
S' abranda, v. r. S' embraser, se propager.
La ploio es abranda (for.), la pluie tombe à verse.
O flamo
Ounte se purifico e s' abrando l' amour.
Calendau. 
Abranda, abrandat (l.), abrandado, part. et adj. Embrasé, enflammé, enflammée. 
Abranda de set, brûlant de soif.
PROV. Abranda coume un fiò de sant Jan, coume un carboun rousent. (chap. rousent : ruén; cat. ruent)
R. à, branda.
 
Abrandant, Ablandant (lim.), anto, adj. Enflammé, enflammée, brûlant, brûlante, v. auben, rousent.
Ferre abrandant, fer rougi au feu; uei abrandant, oeil flamboyant. 
Candèlo abrandanto.
Calendau. 
R. abranda. 
Abrano, v. brando; abrard, v. ebrat. 
 
Abrasa (rom. abraizar, cat. esp. port. abrasar) v a. Garnir de braise; (chap. fé brasa, caliu, calius) embraser, v. embranda; souder au feu, braser, v. brasa.
Abrasa 'no escaufeto, mettre de la braise dans un réchaud; abrasa sis esclop, passer de la braise dans ses sabots, pour les échauffer.
(chap. esclops y sabates ben calentetes, com les de aquell catalaniste de Torredarques.)
Abraso la jouvènço.
J.-B. Gaut. 
Quicon d' abrasant qu' es dins moun sen.
P. Gaussen. 
S' abrasa, v. r. S' embraser. 
Abrasa, abrasat (l.), abrasado, part. et adj. Embrasé, passionné, embrasée, passionnée. 
Pipo abrasado, pipe allumée. 
Abrasa d' uno fièro ardour.
S. Lambert.
R. à, braso. 
 
Abrasaduro, s. f. Brasure, soudure, v. brasaduro, sóudage. R. abrasa. 
 
Abrasaire, Estamarrasaire, Estabrasàri (lim.), Tabrasa, Estabrasa, Tarabrasa (l.), Estabrasaire (g.), s. m. Chaudronnier ambulant, étameur, v. estamaire, magnin. 
Fai un foc d' abrasaire. 
La Lauseto.
R. abrasa. 
Abrasama, v. abrama.
 
Abrasamen (cat. abrasament, port. abrasamento, esp. abrasamiento, it. abbracciamento), s. m. Embrasement, v. embrasamen. R. abrasa.
 
Abrasca, v. a. et n. Ébrancher, casser les branches, v. esbranca, espalanca, escranca. 
Abrasque, abrasques, abrasco, abrascan, abrascas, abrascon. 
Aubre qu' abrasco de fru, arbre qui rompt sous le fruit. 
(chap. esbrancá : es : des + branca; esguellás una branca, chafás, per massa pes de la fruita, esbrancamén, v. esbrancá. adj. esguellat, esguellada.)
En abrascant la cimerlo dau pivo. 
Lafare-Alais. 
S' abrasca, v. r. Rompre sous le poids des fruits.
Abrasca, abrascat (l.), abrascado, part. Ébranché, surchargé de fruits, surchargée. R. à, brasc. 
 
Abrascage, s. m. Action d' ébrancher, v. esbrancamen (chap. esbrancamén). R. abrasca. 
 
Abrascaire, Abrascarello, Abrascairo, s. et adj. Celui, celle qui ébranche, casseur de branches, v. esbrancaire. R. abrasca.
 
Abrascamen, s. m. Ébranchement, v. espalancamen. R. abrasca.
Abrasque, abrasco, v. brasc, asco. 
 
Abrassa (rom. cat. abrassar, it. abbracciare), v. a. Prendre avec les bras, embrasser, v. embrassa. (esp. abrazar; chap. abrassá; yo abrasso, abrasses, abrasse, abrassem o abrassam, abrasséu o abrassáu, abrassen.)
E pièi que la pas abrasse lou mounde.
F. Martelly.
S' abrassant a sa rusco.
Peyrounet. 
R. à, bras.
 
Abrassa, Abrassac et Aubrassac (g.), Arbassac, Aubressac (l.), Arressac, Orbiossa (d.), (all. Habersack), s. m. Havre-sac, v. sa, carnié. 
Tiro de soun abrassa l' Armana prouvençau. 
ARM. PROUV. 
Belèu fara rampli l' abrassac d' aucelous. 
L. Vestrepain. 
 
Abrassado (cat. abrassada, it. abbracciata), s. f. Prise à bras, embrassade, v. embrassado, brassado.
A forço d' abrassados, de plours sens fi. 
B. Floret.
R. abrassa.
 
Abrassagat, s. m. Contenu d un havre-sac. R. abrassa.
Abrausi, v. brausi, brounzi; abravaja, v. esbravacha; abravis, v. aubo-vit. 
 
Abre n. d' h. Saint Abre ou Avre, honoré à Grenoble; la mère de Fénélon s' appelait Louise de Saint-Abre. (¿Sanabria, leonés Senabria, galego Seabra, portugués moderno Sanábria?)
Abre, v. aubre; abrega, v. ablasiga; abregi, abregui, abreguia, v. abragui; abregoun, v. barjavoun; abreia, v. abriga; abreiga, v. ableiga, ablasiga; abreja, v. abréuja; abreja, v. abriga; abrejanço (d.), v. abreviacioun. 
 
Abrèl, Obrèl, s. m. Arroche, plante potagère, en bas Limousin, v. armòu. R. brèl, bruei. 
Abremba, v. membra. 
 
Abrena, v. a. Donner du son; charger de coups, rosser, v. ablada, acivada. R. à, bren.
 
Abrenouncia (lat. abrenuntiare), v. a. Renier, désavouer, abjurer, renoncer, en Béarn, v. renouncia. (chap. renunsiá, abjurá)
Es qu' aurian abrenounciat un quicoumet de nostos ideios? 
X. de Ricard 
Abresema, v. abrama; abressa, v. bressa; abrèu, v. abriéu. 
 
Abréuja, Abreja (g.), (rom. abreujar, abreviar, cat. esp. port. abreviar, it. lat. abbreviare), v. a. Abréger, v. acourchi. (cat. acurçar; chap. acursá, abreviá.) 
Abrèuje, abrèujes, abrèujo, abrèujan, abrèujas, abrèujon. 
Au travai, abrèujo un pau, il bâcle un peu le travail. 
Li chagrin abrèujon li jour.
J.-J. Bonnet.
Abréuja, abréujat (l.), abréujado, part. et adj. Abrégé, abrégée. 
En abrèuja, en abrégé, en peu de mots. R. à, brèu. 
 
Abréujaire, Abrejaire (g), arello, airo (cat. esp. abreviador, it. abbreviatore), s. Celui, celle qui abrège, abréviateur. R. abrèuja.
 
Abréujamen, Abrejamen (d.), (rom. abreviamen, cat. abreviament, esp. abreviamento (esp. abreviación, abreviatura), it. abbreviamento), s. m. Action d' abréger, diminution (cas. disminución), v. acóurchi. R. abréuja. 
 
Abréujat, Abrejat (g.), (esp. abreviado), (chap. abreviat), s. m. Abrégé, v. coumpendi, epitome, breviàri, lèmo. (cas. compendio, epítome, breviario.)
Vès-aqui l' abréujat d' aquelo nouvello obro.
A. Mathieu.
R. abrèuja. 
 
Abreviacioun, Abreviacien (m.), Abrebiaciéu (l. g.), (rom. cat. abreviació, esp. abreviación, it. abbreviazione, lat. abbreviatio, abreviatonis), s. f. Abréviation. (chap. abreviassió.)
 
Abri, Abric (l.), Abrit (g.), Apric (b.), (rom. abric, cat. abrich, port. esp. abrigo, it. aprico), (cas. aprisco) s. m. Abri, v. ardiero, aces, cagnard; haie morte, v. sebisso; protection, v. recès, sousto; Abric, Laprix, noms de fam. mérid. 
A l' abri, à l' abri, à couvert; (chap. a cubert) metre uno planto à l' abri, butter une plante; èstre à l' abri d' un ome, être en puissance de mari; 
i' a res à l' abri de sa lengo, sa langue ne respecte personne; n' avé ni ami ni abri, être dans l' abandon. (cas. no tiene ni amigo ni abrigo; estar abandonado, literal: estar dentro del abandono.)
Bouten-nous en aquest abri.
C. Brueys.
PROV. Mau vesti 
Vai pèr abri. 
- A auro drecho ges d' abri, 
E à paure ome ges d' ami.
PROV. L. Fai coumo la fourmic: (chap. fes com la formiga)
Met toun gran à l' abric. (chap. fica ton - lo teu - gra al abric.)
R. abriga.
Abria, n. d' h. Abriact, patron d' un village du Querci; Abria, nom de fam. mérid. 
Abria, v. abriga; abriago, v. ebriago; abriba, v. abriva; abribo, v. abrivo. 
 
Abrica (S'), v. r. Se poser sur un lieu élevé, se percher, dans les Alpes, v. ajouca, quiha; pour abriter, v. abriga. R. à, bric. 
Abricot, abricòu, v. aubricot. 
 
Abricoun (it. briccone, fripon), s. m. Charlatan, à Nimes, v. braguetian. 
 
Abriés (rom. Abries, Abriaux, b. lat. Communitas Abriarum, locus de Abriis), n. de l. Abriès (Hautes-Alpes); nom de fam. prov.
 
Abriéu, Abréu (rh.), Avriéu, Abril. Abrial (l.g.), Abriel (querc.), Abrier (a.), Abriau, Abri (lim.), Abriòu, Abriol (rouerg.), April (b.), (rom. abriu, abriel, april, cat. esp. port. abril, it. aprile, lat. aprilis), s. m. Avril, mois; Abrieu, Abrial, nom de fam. mérid.
Pèis ou peissoun d' abriéu, poisson d' avril. (chap. peix de abril.)
Serai peissoun d' abriéu pèr vous. 
G. Zerbin. 
Sian au mes d' abriéu, que lis ai s' abrivon; 
Quand saren au mes de mai, 
Lis ai s' abrivaran mai. 
DICTON POP. 
PROV. Au mes d' abriéu, 
Te *delèujes pas d' un fiéu; (delèujes o delènjes)
Au mes de mai, 
Vai coume te plais, 
ou Enca noun sai; 
Au mes de jun, 
Prengues counsèu de degun; 
Au mes de juliet,
Qu s' atapo es un *couiet, (o coniet, no atino)
- Au mes d' abriéu, 
Touto bèsti mudo de péu. 
- Au mes d' abriéu, 
Tout aubre a soun gréu. 
- Fau que lou mes d' abriéu 
Mete li valat à fiéu.
- Abriéu es de trento, mai quand plóurié trento-un, 
Farié mau en degun. 
- Quand en abriéu plóurié, 
Que tout lou mounde cridarié: 
Tout es nega, tout es perdu, 
Encaro aurié pas proun plóugu. 
- Se jamai abriéu venié, 
Jamai plueio arribarié. 
- Pichoto plueio d' abriéu 
Fai bello meissoun d' estiéu.
- D' abriéu e de mai se saup 
De l' an lou bèn e lou mau. 
- Abriéu n' a ges d' abri, 
Ni lou paure d' ami. 
- Quand abriéu en furour se met, 
*l' a pas dins l' an un pire mes. (I' a : hi ha) 
 
Lou diciounàri d' Abriéu, le dictionnaire provençal-français de J.-T. Avril, de Manosque (Apt, 1840).
Abriga, Abrica (l.), Abrita (g.), Abriça, Abreja (d.), Abria, Apriga (b.), (rom. abricar, abriar, cat. esp. port. abrigar, lat. apricari), v. a. Abriter, butter une plante, v. acala, acagnarda, acela, acessa; protéger, v. assousta. 
Abrigue, abrigues, abrigo, abrigan, abrigas, abrigon. 
(chap. abrigá, abrigás: me abrigo, te abrigues, se abrigue, mos abriguem o abrigam, tos abriguéu o abrigáu, se abriguen.)
Abrigo-me bèn, abrite-moi bien.
S' abriga, abriga-s (g.), v. r. S' abriter, se couvrir.
Me menèc abrica, que n' èro pas cubert.
A. Gaillard.
Abriga, abricat (l.), ado, part. et adj. Abrité, abritée. 
S' el se fousso voulgut, el se fous abricat.
A. Gaillard.
 
Abriga, v. a. Émier, briser, v. embriga; harasser, v. ablasiga. 
En resquibant, s' abrigon lou camard. 
P. Figanière. 
Ai bèn pòu que me l' abriguessias. 
M. Bourrelly. 
Enfounson lei pouerto duberto
En abrigant lei moussèu rout. 
M. Bourrelly. 
Abriga, abrigado, part. et adj. Émié, brisé, émiée, brisée, rompu, rompue, moulu, moulue. R. à, brigo. R. abriga.
 
Abrigado, s. f. Partie abritée; abri, asile, v. retirado, sousto.
L' ausèl cerco abrigado. (cas. el pájaro busca abrigo, refugio, retiro; chap. lo muixó busque retiro, abric, refugi.)
L. Piat.
R. abriga. 
 
Abrigage, Abricatge (l. g.), s. m. Action d' abriter, abri, v. souplè. 
Ana dins lous oustals pèr trouba d' abricatge.
J. Castela.
R. abriga.
 
Abrigaire, Abrigarello, Abrigairo, s. et adj. Celui, celle qui abrite, v. assoustaire. R. abriga.
 
Abrigalh, s. m. Vêtement pour se couvrir, cape, manteau, en Gascogne, v. roupo. (chap. abrigall; abrigo, manta, capa.)
R. abriga. 
Abrignoun, v. prugnoun. 
 
Abrigo, s. f . Tout ce qui abrite ou qui couvre, couverture de laine, v. cuberto, parofre. (chap. tot lo que abrigue o que cubrix, cobertura de llana; cobertó, cobertora, banua, manta).
Toutes dounen foço abrigos de lano.
M. Barthés.
R. abriga.
 
Abrigous, Abritous (g.), ouso, ouo (m.) adj. Qui est à l' abri, qui offre un abri, v. adrechous, souleiant. 
Abrigous coumo uno serro.
J. Laurès.
*Salisson lou mati toutes engrepesits (o Salissou)
Del bartas abrigous ount se soun refaudits. 
B. Fabre.
Savès que pèr fa 'n som l' endrech es abrigous.
ID. (B. FABRE.)
R. abric.
 
Abriguet, Abritet (g.), s. m. Petit abri, v. ardeirolo, cagnardet. 
R. abric.
 
Abrihando, Abrilhando (a.), Abriéurando, Brihando, Brihanto, s. f. Les quatre premiers jours d' avril, auxquels le peuple attribue une importance climatérique, v. vaqueirièu, emprunta. 
PROV. Se l' abrihando es ventouso, n' i' a pèr quaranto jour. 
- L' abrihando, 
Coume fai lou tres, fai lou quaranto,
ou bien, 
Abriéu lando 
Tau tèms jusqu'au quaranto, 
Se lou dès noun l' aplanto. 
R. abriéu. 
 
Abrihous, Abrilhous (l.), ouso (rom. avrillos), adj. Du mois d' avril, v. printanié. R. abriéu. 
Abriou, v. abriéu. 
 
Abriva, Abriba (g.), Embriva (l.), Esbriva (rom. abrivar, esbrivar, cat. abribar, it. abbrivare), v. a. et n. Accélérer, lancer, précipiter, hâter, faire courir, donner la chasse; t. de mar. faire force de rames (cas. fuerza de remos), v. coucha, suta; donner un poisson d' avril, en faire accroire, attraper, v. atrapa. 
Abrivo, élance-toi, en avant. 
Abrivant sus li front lou signe de la crous. 
Calendau. 
PROV. Abriéu abrivo, 
ou bien, 
Abriéu abrivo 
Lou blad à l' espigo.
S' abriva, v. r. S' élancer, se précipiter, se hâter, s' empresser, se laisser attraper; mûrir trop promptement.
T' abrives pas tant, ne te lances pas tant.
PROV. Au travai qu noun s' abrivo 
Es carogno touto vivo.
Abriva, abrivat (l.), abrivado, part. et adj. Lancé, lancée, entraîné, entraînée; attrapé, attrapée, trompé, trompée; Abribat, nom de fam. gasc.
Parti abriva, partir en toute hâte; bastimen abriva, navire porté par le vent ou entraîné par les courants.
PROV. Un couioun abriva travessarié 'n paié. 
R. à, briéu. 
 
Abrivacioun, Abrivacien (m.), Abribaciéu (l.g.), s. f. Accélération, précipitation, v. coucho, freto, suto; pour abréviation, v. abreviacioun. 
Hola, sourtès, la bello estello, 
Presènto pèr abrivacien. 
G. Zerbin. 
 
Abrivado, Abrivo, Abribo (l.), s. f. Élan, escousse, essor, hâte, v. empencho, vanc; préliminaire des grandes courses de taureaux, qui consiste à les lancer à outrance, à leur arrivée dans une ville, escortés d' un escadron de cavaliers, ce que les Espagnols appellent algarrada; forte réprimande, v. enflancado; poisson d' avril, attrape, fausse alerte, 
v. achapatòri. 
Fai acò d' uno abrivado, fais cela promptement et sans t' arrêter;
i' an douna l' abrivado, on l' a mystifié. 
Lou reinardié prouvoco uno abrivado. 
J. Désanat.
Iéu tabé soi *coutat sens vanc ni mouvemen, (o contat)
Despèi qu' ai perdut moun abrivo.
J. Laurès.
Tout d' uno abrivo.
J.-F. Roux. 
R. abriva.
 
Abrivaire, Abribaire (l.), arello, airo s. et adj. Accélérateur, accélératrice, v. couchaire; celui, celle qui lance, ou attrape, mystificateur, trompeur, trompeuse, v. enganaire, embulaire. (chap. engañadó, embustero.) 
Bèn gramaci, gros abrivaire.
L. Piche.
R. abriva. 
 
Abrivamen, Embrivamen (rom. abrivament, cat. abribament), s. m. Impétuosité, empressement, entraînement, irruption, v. rabino.
L' abrivamen de l' aguieloun. 
F. Du Caulon. 
R. abriva. 
 
Abrivau, s. m. Éperon? v. esperoun. (cast. espuela, espuelas)
Sus, Martin, douno-mi mous abrivaus de ferre. (chap. espola, espoles de ferro.)
La Bellaudière. 
R. abriva. 
Abro, v. aubre; abro, abrò, abrou, abroua, v. bro. 
 
Abroua (S'), (it. approdare), v. r. S' approcher du bord des champs, des broussailles qui bordent les champs, v. óuriera, ribeja.
Faire abroua l' avè, faire paître les brebis sur la lisière des champs, v. arriba. R. à, bro.
 
Abrouca, v. a. Mettre en perce, v. brouqueta; ficher, piquer, v. brouca. 
N' abroucaran la barriqueto. 
G. D' Astros. 
R. à, broco. 
 
Abroudi, v. a. Rendre paresseux, acoquiner, v. agourrini. 
(cast. acoquinar; Del fr. acoquiner. 1. tr. coloq. amilanar, acobardar, hacer perder el ánimo; chap. acoquiná, acolloná, acobardí, amilaná.)
Abroudisse, abroudisses, abroudis, abroudissèn, abroudissès, abroudisson. 
S' abroudi, v. r. Devenir paresseux. 
Abroudi, abroudit (l.), abroudido, part. et adj. Acoquiné, acoquinée; indolent, indolente. 
Uno meno d' abroudit. 
Bacqueira. 
R. à, brodo. 
 
Abroudimen, s. m. Action d' acoquiner, de s' acoquiner, v. agourrinimen. R. abroudi. (cas. Ver gurrumino.)
Abroue, v. brouo, bro. 
 
Abroues, Abrouas (esp. abrojo, chardon, écueil, lat. abruptum, précipice, ravine), s. m. Touffe de broussailles, tertre sur le bord d' une 
rivière, v. bros, matas, mourras; Abros, nom de lieu près Saint-Geniès (Basses-Alpes). 
Un tarnagas sóuvàgi 
Pounchejant d' un abroues. 
A. Crousillat. 
Quand l' eigagno en perleto,
Risouleto,
Trelusis sus leis abroues.
J.-B. Gaut. 
 
Abrouga, Abrouja (lim.), (cat. esp. port. abrogar - derogar, abolir -, it. lat. abrogare), v. a. Abroger. 
Abrogue, abrogues, abrogo, abrougan, abrougas, abrogon. 
Abrouga, abrougat (l. g.), abrougado, part. et adj. Abrogé, abrogée. 
 
Abrougacioun, Abrougacien (m.), Abrougaciéu (l. g.), (cat. abrogació, esp. abrogación, it. abrogazione, lat. abrogatio, abrogatonis), s. f. Abrogation. (chap. abrogassió)
Abroui, v. bruei; abroulha, v. brouia; abroulhoun, v. brouioun. 
 
Abrounca (S'), (rom. abroncar), v. r. Broncher, se heurter, v. brounca, embrounca. 
Mès à chasque pas s' abrounco, trantaio. 
A. Langlade.
Abrounca, abrouncat (l.), abrouncado, part. et adj. Heurté, penché, refrogné, ée. 
Lou front abrouncat. 
ID. 
R. à, brounc. 
Abrounda, v. asounda.
 
Abrouqui, Abrougui, v. a. Manger les sommités des arbrisseaux, brouter, v. esbrouta. (chap. esbordá, de brot, brots)
Abrouquisse, abrouquisses, abrouquis, abrouquissèn, abrouquissès, abrouquisson.
S' abrouqui, v. r. Se rabougrir, v. rabruga. 
Abrouqui, abrouquit (l.), abrouquido, part. et adj. Abrouti, abroutie, rabougri, rabougrie. 
Au cafour abrouqui.
Lafare-Alais. 
R. à, broco.
 
Abrouquiduro, s. f. Ce qui a été brouté, v. broustage. R. abrouqui.
 
Abrouquimen, s. m. Abroutissement, v. abroutimen. R. abrouqui. 
Abrouta, v. avourta; abrouta, v. esbrouta, abroutado, v. esbroutado; abroutaire, v. esbroutaire.
 
Abrouti, v. a. Détruire les bourgeons, brouter, v. esbrouta. 
(chap. esbordá; podá; als amelés u olivés - oliveres: despullissá.) 
Abrouti, abroutit (l.), abroutido, part. et adj. Abrouti, abroutie; rabougri, rabougrie. R. à, brout. (chap. brot, verbo brostá; cast. brote; brotar.)
 
Abroutiduro, s. f. Ce qui a été brouté ou ébourgeonné, v. rousigadisso. 
R. abrouti. 
 
Abroutimen, s. m. Abroutissement, v. abrouquimen. R. abrouti. 
Abroutun, v. esbroutun; abrudi, v. esbrudi.
 
Abrum, s. m. "Vieux mot qui exprime le hoquet d' une personne ivre" (J.-.J. Bonnet), v. chouquet.
"A brum, a brum, je suis prebstre Macé." 
(Rabelais, propos des beuveurs).
 
Abruti (rom. abruzir), v. a. Abrutir, v. abesti, abestiassi.
Abrutisse, abrutisses, abrutis, abrutissèn, abrutissès, abrutisson. 
(cast. Embrutecerse, de bruto, bestializarse, de bestia.)
S' abruti, v. r. S' abrutir.
Abruti, abrutit (l.), abrutido, part. et adj. Abruti, abrutie. 
Cadun s' es abrutit. 
Miral Moundi. 
Mena vido abrutido. 
M. Trussy. 
R. à, brut. 
 
Abrutimen, Abrutissimen. (Var), Abrutissomen, Abrutissènco (l.), s. Abrutissement, v. abestimen. R. abruti.
 
Abrutissènt, Abrutissènto, adj. Abrutissant, abrutissante, v. abestissènt. R. abruti.
 
Absaloun (rom. Absalon, Ansalo, lat. Absalo), n. p. Absalon.

Absènci, Assènci, Aussénci, Abséncio (g.), Absenço (l.), Assènço (niç.), (rom. absencia, absensa, cat. port. absencia, esp. ausencia, it. assenza, lat. absentia), (chap. ausensia) s. f. Absence. 
Après dous mes d' assènci e de languitudo. 
A. Crousillat. 
Moun aussènci, parai? noun t' a pesa 'no brigo. 
R. Marcelin. 
PROV. L' absènci es la maire de la demembranço.
(cas. La ausencia es la madre de la desmembranza, del desmembramiento.)
 
Absènt, Assènt, Aussènt, Absent (l.), ènto, ento (rom. absen, absens, cat. absent, it. assente, esp. ausente, port. absente, lat. absens, absentis), adj. et s. Absent, absente, v. mancant. (mancar : faltar; ni mes ni manco : ni más ni menos; chap. aussén, aussenta.)
Se siéu absènt à toun retour.
H. Morel. 
Moun amour va toujour creissènt, 
Bèn qu' àgi demourat absènt. 
G. Zerbin.
PROV. Is absènt e i mort
Noun ié fau faire tort.
 
Absenta (S'), S' Assenta (niç.), S' Aussenta (rom. cat. port. absentarse, it. assentarsi, esp. ausentarse, lat. absentare) (chap. aussentás, aussentá; yo estic aussén, yo me aussento, aussentes, aussente, aussentem o aussentam, aussentéu o aussentáu, aussenten), 
v. r. S' absenter, v. ana deforo. (chap. aná defora, fora, afora; cas. Ir – irse - fuera.)
Absènte, absèntes, absènto, absentan, absentas, absènton. 
Absentas-vous pendent quànquis meses.
H. Birat. 
Lou flagèt déu grand Diéu de ta tèsto s' absènte! 
Du Bartas.
Diligènt, assidu, noun s' aussentant jamai. 
A. Crousillat. 
Absenta, absentat (l.), absentado, part. Absenté, absentée. R. absènt.
 
Absido, Assido (b. lat. absida, lat. absis, absidis), s. f. Abside d' une église, v. lanterno. (cas. el ábside de una iglesia.) 
Lei bràvei Rousseten edificon subran 
La glèiso e sei doues tourre, e lei vouto e l' absido.
F. Vidal.
 
Absint, Absinte, Achinte (l.), (rom. absens, absinti, port. absinthio, lat. absinthium, absinthe), s. m. Absinthe, liqueur, v. (cast. absenta)
verdalo; plante, v. aussent. (chap. la absenta de Julián Segarra, Xert)
Absinte de sant Jan, armoise, à Toulouse, v. artemiso.
 
Absòudre, Assoudre (d.), Absolve, Absolbe (g.), Assolve (niç.), (rom. absolve, absolre, absolvre, absolver, asolver, cat. absoldre, esp. port. absolver, it. assolvere, lat. absolvere - ego te absolvo in nomine ...), v. r. Absoudre, v. aquita, desliga.
Absòuve, absòuves, absòu, absóuven, absóuvès, absòuvon; absóuvièu; absóuguère; absóudrai; absóudriéu; absòuve, absóuven, absóuves; qu' absóugue; absóuguèsse; absóuvènt.
L' ome de Diéu, en grand soucit.
Gueitavo l' istant de l' absòudre. 
H. Morel. 
T' absòuve, iéu, di pecat de ta vido.
Abbé Bresson. 
La glèiso absòu li pecadou. 
A. Peyrol. 
Iéu se pòu-ti que vous assòugue? 
Mirèio. 
Absòut, assolt (niç.), absòuto, absolto (rom absout, assout, assot, outa, ota), part. Absous, absoute. (cast. absuelto, absuelta; chap. absolt, absolta.)
Absoulu, v. assoulu; absoulucioun, (cast. absolución) v. assoulucioun; absourbi, v. assourbi. 
 
Absòuto, Assòuto, Sòuto (cat. absolta), s. f. Absoute, v. bèn-dire, canta. R. absòudre. Abstencioun, v. astencioun; absteni, v. asteni; abstinéncio, v. astinènci. 
 
Abstracioun, Abstracien (m.), Abstracciéu (l. g.), (rom. abstraccio, abstractio, cat. abstracció, esp. abstracción, it. astrazione, lat. abstractio, abstractonis), s. f. t. sc. Abstraction.
 
Abstraire (rom. astraire, cat. abstraure, it. astrarre, esp. abstraer, lat. abstrahere), v. a. t. sc. Abstraire. 
Se conj. comme traire. 
Abstra, Abstrach (l.), Abstrait (g.), abstracho, abstraito (rom. abstrayt, cat. abstret, lat. abstractus) (cast. abstraído), part. et adj. Abstrait, abstraite. (chap. encantat; no se sol di abstraít.)
 
Abstratiéu, Abstractiéu (l. G ), ivo, ibo (rom. cat. abstractiu, abstractiva, esp. port. abstractivo, it. astrattivo), adj. t. sc. Abstractif, abstractive. R. abstraire. 
Absurdamen, Absurdomen (l.), (cat. absurdament, it. assurdamente), adv. Absurdement v. niaisamen. R. absurde. (cast. absurdamente; chap. absúrdamen.)
 
Absurde, Absurdo (cat. esp. port. absurdo, it. assurdo, lat. absurdus), adj. Absurde, v. irresounable (cast. irrazonable). (catalan inventat, después de Mistral, Alibèrt y Pompeyo Fabra: absurd, absurds, absurda, absurdes.)
 
Absurdeta, Absurditat (l.), (cat. absurditat, esp. absurdidad, it. assurdità, lat. absurditas, absurditatis), s. f. Absurdité, v. nesciour. 
Vendras jamai à la sesoun 
Que toun absurditat atènde. 
G. Zerbin. 
Abuca, v. abouca; abucla, abugla, v. avugla; abucle, abugle, v. avugle; abudre, v. avé; abugada, v. bugada.
 
Abuha, v. a. Étonner, étourdir, désorienter, dans le Gers, v. abalourdi. 
Abuhat, abuhado, part. et adj. Etonné, etonée. R. à, bufo. 
Abuio, v. abiho; abula, v. aboula. 
 
Abulo, Abuelo (m.), Abello, s. f. Bûchette servant à mesurer la distance de deux boules, v. cano, broco, pamello. 
Èstre court à l' abulo, rester court, ne pas arriver à temps; lou cop es 
d' abulo, le coup est à mesurer; èstre luen d' abulo, être loin de compte; sian pas luen d' abulo, nous sommes près d' être d' accord.
Pèr la babiho èro pas liuen d' abulo. (liuen, luen : luny, lluny; chap. lluñ.)
J. Aubert.
R. abula, aboula. 
Abuoura, v. abéura; abuouròur, v. abéuradou; abure, v. avé. 
 
Aburrela, Burrela, v. a. Mettre en petits tas les plantes fourragères, en Castrais, v. acounoulha, acuchouna. 
Aburrèlli, aburrelles, aburrello, aburrelan, aburrelas, aburrellon. 
Aburrelat, aburrelado, part. Entassé, entassée. R. à, burrèl. 
 
Abus, Abèu (bord.), (rom. cat. abus, it. esp. port. abuso, lat. abusus), s. m. Abus, v. mal-adoubat. 
Abuses, plur. lang. d' abus. (chap. los abusos.)
Es un abus de l' entreprene, c' est une entreprise vaine; faire uno causo pèr abus, agir abusivement. (Voire Pasquier, Recherches de la France.)
PROV. Lou mounde es qu' un abus.
- Abus i' avié, abus i' aura, (chap. abús va ñabé, abús ñaurá.)
Tant que lou mounde durara. (chap. tan com lo món durará.)
 
Abusa (rom. cat. esp. port. abusar, it. abusare), v. a. et n. Abuser, v. engana (chap. engañá; sine engan); tromper, distraire, amuser, en Gascogne et Limousin, v. amusa. 
Vosto cresènço vous abuso. (N. E. Es pot aplicar al catalanisme.)
C. Favre.
S' abusa, v. r. S' abuser.
I' a de richas que s' abuson. 
M. de Truchet. 
Abusa, abusat (l.), abusado, part. Abusé, abusée, trompé, trompée. 
O gus, l' as abusado. 
A. Crousillat. 
R. abus.
 
Abusage, Abusatge (l. g.), (rom. abuzatge), s. m. Action d' abuser, v. enganamen (chap. engañamén). (cas. acción de abusar, abuso, engaño.) R. abusa. 
 
Abusaguet, s. m. Jouet d' enfant (cas. juguete; chap. juguet; cat: joguina), amusette, en bas Limousin, v. demouret, jouguet.
Jano d' Abusaguet, vieille femme qui fait des contes. R. abusa, amusa.
 
Abusaire, Abusarello, Abusairo (l.), s. et adj. Celui, celle qui abuse, abuseur, trompeur, trompeuse, v. enganaire. (cas. abusón, abusador, engañador.)
Coucoun abusaire ou ambusaire (l.), flûte, cocon de mauvaise qualité, à moitié percé par la chrysalide. 
Luquet n' es rèn qu' un abusaire. 
C. Brueys.
R. abusa.
 
Abusanço, s. f. Abus, mauvais usage. R. abusa.
 
Abusiéu, abusivo, abusibo (g.), (cat. abusiu, abusiva, esp. port. it. abusivo, lat. abusivus), adj. Abusif, abusive; musard, lambin, en bas Limousin, v. musaire. R. abus.
 
Abusivamen, Abusibomen (l. g.), (cat. abusivament, esp. port. it. abusivamente), adv. Abusivement. Abuso, v. aubuso.
 
Abuso-pastou, s. m. Engoulevent, oiseau, en Gascogne, v. cabrihau, chaucho-gàrri, esquicho-grapaud. R. abusa, pastour. 
(cast. engañapastores, engañapastor; chap. engañapastós.)
Abut, abudo (eu, eue), à Toulouse, v. avé.
 
Abuta (it. buttare), v. n. et a. Quiller, tirer vers un but pour savoir qui jouera le premier, v. revesi; pousser, bousculer, v. buta. 
L' abuto e pièi s' enva. 
J. Rancher.
R. à, but.
 
Abutoun, s. m. Poussée, coup de poing (chap. puñada; cop de puñ), à Nice, v. butado, butoun. 
Es qu' à la liberta cau douna l' abutoun 
E pensa que bèn lèu vènon li sabatoun. 
J. Rancher.
De tout coustat cadun si douno d' abutoun.
ID. 
R. abuta. 
 
Abza (rom. Abzac, Apsac), n. de l. Abzac (Gironde), v. ajat. 
 
Ac, Ag, At, Au (l.), A, Bac, Bat (g.), Ba (l.), Va (m.), Oc, Goc, Ot (g. b.), (rom. hec, hoc, lat. ac, hac, hoc), pron. relat. Le, cela, en Gascogne, Guienne et Béarn, v. va, ba, hou, lou. 
Ac cau agusa, cau ac agusa, il faut l' aiguiser; ac trucara, il le frappera; 
si nou ac sap, s' il ne le sait; s' ac podes pas dire, si tu ne peux le dire; 
ac vesèn, nous le voyons; bac couneguèn, nous le connaissons; n' ac an pas boulut, ils ne l' ont pas voulu; si lou marit at sabè, si le mari le savait; qu' at sèi, je le sais; qu' at harèi, je le ferai; digats-m'at, 
dites-le-moi; jou t' ag è dit e t' ag dìsi (G. d' Astros), je te l' ai dit et te le dis (cas. yo te lo he dicho y te lo digo; chap. yo te u hay dit y te u dic);
Diéu m' a perdou (F. de Cortète), Dieu me le pardonne; sabes-oc-tu? le sais-tu? (u saps tú?; ho saps tú?)
Ac se contracte avec les infinitifs et impératifs: pèr aima-c, pour aimer cela; pèr hè-c pour le faire; pèr frounsi-c, pour le froncer; pèr da-c oc à entène, pour le donner à entendre; demando-c, demande-le; minjo-c 
mange-le. 
Aça, v. eiça; aça, v. ah! ça, ah! ço, aisso (: açò, aço, aixó).
 
Acaba, Acava (l.), Achaba (lim.), Caba (g. B.), Chaba (d.), (rom. acabar, achabar, cat. acavar) (cast. acabar; chap. acabá; acabo, acabes, acabe, acabem o acabam, acabéu o acabáu, acaben), v. a. et n. Achever, terminer, parfaire, v. assouida; finir, cesser, v. fini; dissiper tout son bien, v. aplana, manja; gourmander, réprimander, en Castrais, v. charpa. 
Acabo, commandement de marine pour ordonner à l' équipage de prendre son repas; acabo ta sieto, vide ton assiette; acabara, il mangera tout; en Camargo, i' a d' arabi que vous acabon, dans la Camargue on est dévoré par les moustiques (: cas. mosquito, mosquitos; chap. mosquit, mosquits, coí, coíns); acaben, chabam-n'en (périg.), finissons-en. 
PROV. Es foulié de coumença 
Ço que noun pos acaba. (chap. Es tontería escomensá lo que no pots acabá)
S' acaba, v. r. S' achever; achever de se ruiner, de se tuer, de se griser. 
Acaba, acabat (l.), acabado, part. et adj. Achevé, achevée; Accabat, nom de fam. lang. 
Un acaba, un homme ruiné; es acaba, c' est un homme fini, usé; acaba que siegue, sitôt fini, ceci terminé; as pancaro acaba de soufri, tu n' es pas encore au terme de tes peines; a acaba de bèn faire, il n' a jamais 
rien fait de bon. 
Acabadet, acabadeto, presque achevé, à peine achevée. R. à, cap.
 
Acabado, Acabasou (l.), Acabanço (b.), (rom. acabansa), s. f. Achèvement, fin, v. assouido. (ing. achievement; cas. el acabose, fin, final.) 
A l' acabado! cri des revendeuses pour achever le débit de leurs marchandises, et des chefs de travailleurs pour encourager leurs hommes à finir l' ouvrage; eiçò 's l' acabado, c' est la fin. R. acaba.
 
Acabadou (rom. acabador), s. m. Achevoir, outil pour achever, lieu où l' on achève. R. ababa.
 
Acabadou, Acabadouiro (rom. cat. esp. port. acabador), s. Consommateur, dissipateur, mangeur, mangeuse, v. acabaire. R. acaba. 
 
Acabaduro, Cabaduro (lim.), (rom. acabadura), s. f. Achèvement, partie où l' on achève; fil d' une autre couleur que le tisserand met au bout d' une pièce de toile, v. listo. R. acaba.
 
Acabaio, Acabalhos (l. g.), s. f. pl. Fête rustique que l' on célèbre dans le Médoc, après l' achèvement de la vendange, v. assouido, reboulo, roulado. R. acaba. (cas. Fiesta rústica que se celebra en el Médoc, después de acabar la vendimia.)
 
Acabaire, Acabarello, Acabairis (m.), Acabairo (l.), s. et adj. Celui, celle qui achève, dissipateur, dissipatrice, qui mange son bien, prodigue, (cas. como el hijo pródigo), v. degaié, manjaire. 
A pres un acabaire, elle a épousé un gaspilleur.
Fau ploura, quau? lis acabaire 
Que manjon si castèu e que bevon si mas.
AD. Dumas.
Oh! la bello vido (N. E. Leo: oh l la bello, b parece h, v do)
Que fan lis acabaire!
Soun de sèns-soucit, 
Vivon dins li plesi. 
CH. POP. 
R. acaba. 
Açabal, v. eiçavau. 
 
Murillo, hijo pródigo, vuelve

 

 
Acabala, Achabala (l. m.), (rom. cat. esp. acabalar), v. a. Meubler une ferme, la munir des bestiaux et outils nécessaires, v. abestiala, 
prouvesi.
S' acabala, v. r. Se fournir de cheptel et d' outillage aratoire; 
s' approvisionner. 
Talo, dins soun tut, se fatigo, 
Pèr s' acabala, la fournigo. 
F. D' Olivet. 
Acabala, acabalat (l.), acabalado, part. et adj. Équipé, équipée, outillé, outillée. R. à, cabau. 
Acabala, acabalga, v. acavala. 
 
Acabamen, Acabomen (l.), Achabament (d. lim.), (rom. acabamen, cat. acabament, port. acabamento, esp. acabamiento), s. m.
Achèvement, consommation, extinction, perfection, v. perfin. R. acaba. 
 
Acabani, Acabana, v. a. Incliner comme le toit d' une cabane.
S' acabani, v. r. Être en forme de cabane, se courber en ogive, v. vouta.
Acabani, Acabana, acabanado, part. et, adj. Voûté, voûtée, ogival, ogival le. (cas. ojival, de ojiva) 
Sebisso acabanado, haie penchée en avant. R. à, cabano.
 
Acabassi (S'), v. r. Se flétrir, se faner, s' user, par l' effet de l' âge, des excès ou du travail, v. abouli, afatrassi. 
Acabassi, acabassit (l.), acabassido, part. et adj. Flétri, flétrie, usé, usée,  fané, fanée. 
Femo acabassido, femme qui se laisse aller, qui néglige sa toilette. 
Adounc la vierge benesido 
De-vers la chourmo acabassido 
Soun enfant a vira. 
S. Lambert.
R. à. cabas.
Acabbat, v. à cap-bat. 
 
Acabla, Acapla (l.), (du fr.), v. a. Accabler, v. aclapa, agrasa.
La languino m' acablo. 
F. de Cortète.
Sourtès d' eici, car iéu tramble de pòu
Que l' estable
Noun vous acable.
N. Saboly.
Acabla, acablat (l.), acablado, part. et adj. Accablé, accablée. 
Lou mau que me tèn acablat.
C. Brueys.
E l' on es acablat de penos e trabals. 
A. Gaillard.
 
Acablamen, Acaplomen (l.), s. m. Accablement, v. ablasigaduro, escrancaduro, agrasamen, lassige. R. acabla.
Acabra, v. encabra; acabussa, v. cabussa; acacagna, v. escarcagna. 
 
Acacha, Acassa, Acaissa (g.), Encacha (rom. acaissar, ocaizar, trancher avec les dents), v. a. Couper net, trancher, v. abraca, escacha; ajuster, égaliser, parer, unir; arranger, agencer, adoniser, v. atrenca, alisca, couti; rompre, écraser, briser, v. cacha. 
Acacha lou bos, appareiller le bois pour le mettre en fagot; aquelo raubo t' acacho, cette robe te va bien.
S' acacha, v. r. S' ajuster, s' attifer, se soigner, s' engraisser.
Acacho-te pèr parti, fais toilette pour partir.
Acacha, acachat (l.), acachado, part. et adj. Coupé net; propre, en ordre, ajusté, orné, ornée, fringant, fringante; écrasé, brisé, brisée.
PROV. Fiho acachado 
Mié-maridado. 
Un ome acaissat de lassièro. 
J. Castela.
R. à, cais. 
 
Acachadamen, Acachadomen (l.), adv. Avec netteté, avec ordre, v. proupramen. R. acacha. 
 
Acachaduro, Acassaduro, s. f. Netteté, propreté; ajustement, toilette, v. atrencaduro. 
I' a forço acachaduro dins l' oustau, c' est une maison très bien tenue.
R. acacha. 
 
Acachouli, v. a. Cajoler, amadouer, en Rouergue, v. cachoula.
Acachouli soun calignaire, enjôler son amant.
S' acachouli, v. r. Cacher sa figure dans le sein de sa mère, en parlant d' un enfant.
Acachouli, acachoulit (l.), acachoulido, part. et adj. Cajolé, cajolée. R. acatoula. 
Acachoun, v. acatoun (d').
 
Acacia, Agacia (l.), Cacia (cat. esp. it. lat. acacia), s. m. Acacia, robinier, arbre, v. cacìo. Acacia rouge, gainier, arbre, v. avelatié.
Acadeira, v. acoudoula, aqueira, acarreira. 
 
Acadèmi, Acadèmio (l. G.), Academio (rh.), Academié (m.), (it. accademia, cat. esp. port. lat. academia), s. f. Académie, v. counsistóri. (chap. academia, consistori; cas. consistorio del Gay Saber)
L' acadèmi di Jo Flourau, l' académie des Jeux Floraux de Toulouse, la plus ancienne société littéraire de l' Europe, v. jo; on dit pourtant que, vers 1100, les Juifs avaient fondé une académie à Lunel. 
Anan faire, dóu còup, e meissoun e vendèmi: (*vendèmi no se atina)
Sian urous mai-que-mai, sòci de l' acadèmi.
F. Vidal.
(cat. Jochs Florals de Barchinona, jocs florals de Barcelona)
 
Academi, Academic (l. g.), Academico (cat. academich, esp. port. it. academico – cas. académico -, lat. academicus), adj. Académique. 
Nosto founfònio academico 
Vous a di soun alleluia. 
H. Morel. 
Li felibre tènon à taulo si sesiho academico.
ARM. PROUV.
Academicamen (cat. academicament, it. accademicamente), adv. Académiquement. (cast. académicamente; chap. académicamen) 
R. academic.
 
Academician (angl. academician), s. m. Académicien. 
L' academician Raynouard èro de Brignolo. 
ARM. PROUV.
R. academic. 
 
Academisto, s. m. Académiste, membre d' une académie de jeu, 
d' armes ou d' équitation. R. acadèmi. (cast. académico, de la RAE.)
 
Acagassouns (D'), loc. adv. A croupetons, dans les Alpes, v. agrouva. 
E se metié d' acagassouns 
Pèr las culi sout lous bouissouns. 
L. Gorlier.
R. escagassa. 
(Dans la position d' une personne accroupie, le derrière sur les talons. https://www.larousse.fr/dictionnaires/francais/%C3%A0_croupetons/20711) 
 
Acagna (cat. acanyar), v. a. Rendre indolent, v. aperesi; irriter, acharner, v. encagna. 
S' acagna (génevois s' accagner), v. r. Se laisser aller à la paresse; 
s' accroupir; s' irriter, s' acharner.
Acagna, acagnado, part. et adj. Nonchalant, nonchalante, accroupi, accroupie; acharné, acharnée. 
Lou rabot, la destrau, dins si man acagnado
De cinq jour fan pa 'no journado.
S. Lambert.
R. à, cagno. 
 
Acagnarda, Acanarda, Cagnarda, v. a. Exposer au soleil, abriter, v. abriga, arraja. 
S' acagnarda, v. r. Se mettre au soleil devant un abri; s' acagnarder, 
s' acoquiner. 
Acagnarda, acagnardado, part. Abrité au soleil. R. à, cagnard.
 
Acagnardi, v. a. Acagnarder, acoquiner, v. agourrini.
Acagnardissè, acagnardisses, acagnardis, acagnardissèn, acagnardissès, acagnardisson.
S' acagnardi, v. r. S' habituer à prendre le soleil, s' acoquiner.
Acacnardi, acagnardit (l.), acagnardido, acacnardido, part. et adj. Acagnardé, acagnardée. 
Acagnardi coume un chin, acagnardit coumo un gous (l.), 
fainéant comme un chien. R. à, cagnard.
Acahut, v. aquedu. 
 
Acaian, Acaiano (it. Acajano), adj. et s. Achéen, enne, nom de peuple. R. Acaio.
 
Acalauda, Acalhauda (l.), v. a. Poursuivre à coups de cailloux, lapider, injurier publiquement, v. acoudoula, aqueira. (chap. Códol, códul, acodolá, lapidá, de lapide : pedra; cast. lapidar, apedrear.)
Cridarai coumo un sourd, vous acalhaudarai. 
J. Azaïs. 
T' espoumpisses d' avedre acalhaudat uno republico.
X. de Ricard. 
R. à, caiau. 
 
Acaio (cat. lat. Achaia), s. f. L' Achaïe, province de Grèce. 
Prince d' Acaio, prince d' Achaïe, titre que portaient les fils des rois de Naples, comtes de Provence.
Acaira, v. aqueira; acaira, v. esqueira; acaissa, v. acacha; acaissa, v. agassa.
 
Acajou (port. acajú, esp. acayoiba, malais kayou, bois), s. m. Acajou.
Moble d' acajou, meuble en acajou.
 
Acala (esp. acallar), v. a. Abriter, butter, protéger, v. abriga, acela; tasser, presser, v. quicha; apaiser, calmer, v. abauca. 
Acala sa nisado, couvrir sa nichée de ses ailes; acala la caiado, presser le caillé avec les mains.
Lou loup e l' elefant
Avien talent, e res pèr acala sa fam.
P. de Gembloux.
S' acala, s' acalha (g.), v. r. S' abriter; * se calmer, se taire.
Lou vent s' acalo, le vent s' apaise.
E se sa maire me crido, 
S' acalara, santa-Diéu! 
A. Rigaud. 
Acala, acalat (l.), acalado, part. et adj. Abrité, apaisé, abritée, apaisée. 
Digats-me lou boun mont e serèi acalat.
A. Gaillard.
R. à, calo.
 
Acalaire, Acalarello, Acalairo, s. Celui, celle qui abrite, tasse ou apaise, v. abrigaire, R. acala.
 
Acalamen, s. m. Mise à l' abri; tassement, pressée; apaisement, v. abaucamen. R. acala. 
Acalfura, v. escaufura. 
 
Acalignassi (S'), S' Acaligni, v. r. S' adonner aux fréquentations amoureuses (N. E. a ca l' Ignaci), v. fringa.
Acalignassi, acarignassi (m.), ido, part. et adj. Qui a une intrigue d' amour, amouraché, amourachée, v. fringarèu. 
Calendau. 
R. à, caligna, calino. (chap. calina, calorina; passió, va calén, calenta.)
 
Acalina, Achalina (lim.), Achalena, Achanela (metátesis) (b. lim.), (rom. acalinar), v. a. Échauffer (cat. escalfar), attacher fortement, v. afisca, engalina. 
S' acalina, v. r. S' échauffer à quelque chose, s' appliquer, s' attacher à une occupation. 
Acalina, acalinat (l.), acalinado, part. et adj. Attaché, passionné, appliqué, attachée, passionnée, appliquée. R. à, calino.
 
Acaloura, Acalouna (l.), Acaura (niç.), Achaura (l.), Acharla (lim.), Achaua (bord.) (rom. acalorar, acalivar, cat. esp. acalorar, it. accalorare), v. a. Échauffer, donner de la chaleur, v. escaufa, escaufura, escalouri. (chap. acalorá; yo me acaloro, acalores, acalore, acalorem o acaloram, acaloréu o caloráu, acaloren.)
E la tèndro bestiolo
Acalouro e cubris 
L' umblo paiolo. 
S. Lambert.
S' acaloura, v. r. S' échauffer, se mettre à la chaleur.
Lou tèms s' acalouro pas gaire, le temps ne se radoucit guères.
Acaloura, acalourat (l.), acalourado, part. et adj. Échauffé, échauffée, qui a chaud pour être trop couvert. 
(chap. acalorat, acalorada, qui té caló per está mol cubert.)
D' aquel enguènt puissant n' a doui vas acaurat. 
J. Rancher.
R. à, calour. (chap. caló.)
 
Acalourant, Acharlant (lim.), anto, adj. Échauffant, étouffant de chaleur, v. escaufant, caudinas. R. acaloura.
Acalustra, v. escalustra. 
 
Acamaia, v. a. Accoster, v. abourda. 
Adounc qu' ounestamen l' aguèt acamaiat. 
P. de Gembloux.
R. à, camai. 
 
Acamba, Acama (b.), v. a. Mettre à califourchon, v. acavala; enjamber, v. encamba; laisser les jambes libres à un enfant, en Gascogne, v. douna li pèd. 
Acamba, acambat (l.), acamat (bord.), acamado, part. et adj. A califourchon.
Bèn acamba, bien jambé, v. emboutela. 
R. à, cambo.
 
Acambarada (S'), s' Acamarada, v. r. Se faire camarade, devenir compagnon, v. amiga, assoucia. (chap. amigá, assossiá)
S' acambarado emé quau que siegue, il se lie avec le premier venu. (chap. Ell se ajunte en consevol que sigue.)
R. à, cambarado. 
 
Acamina, Achamina (d.), (rom. acaminar), v. a. Acheminer, v. adraia, avia, encamina; mettre en train, v. atrina; mettre en fuite, chasser, v. coussaia. (chap. acaminá, encaminá, pendre camí, fé camí; yo me acamino, acamines, acamine, acaminem o acaminam, acaminéu o acamináu, acaminen.) 
S' acamina, v. r. S' acheminer, se diriger, s' avancer, se hâter; parvenir. 
Li grand s' acaminon toujour, les grands font toujours leur chemin.
Aici moussu Birat que vès nous s' acamino.
H. Birat. 
Acamina, acaminat (l.), acaminado, part. et adj. Acheminé, empressé, acheminée, empressée, en train. R. à, camin. (chap. lo camí, novela de Miguel Delibes, traduída al chapurriau.)
 
lo camí, novela de Miguel Delibes, traduída al chapurriau

 

 
Acaminaire, Acaminarello, Acaminairis, s. et adj. Celui, celle qui achemine; guide, soutien, protecteur, trice, v. menaire. R. acamina. (esp. encaminador, encaminadora; guía; protector, protectora; chap. encaminadó, que encamine; encaminá: encamino, encamines, encamine, encaminem o encaminam, encaminéu o encamináu, encaminen; protectó, protectora.)
 
Acaminamen, s. m. Acheminement, v. aviamen. R. acamina
Açamount, v. eiçamount. (chap. acaminamén, encaminamén.) 
 
Acamp, Achamp (a.), (rom. acamp), s. m. Ramas, réunion, assemblée, v. rabai; abcès, v. apoustemiduro, amasso.
Faire l' acamp, se réunir pour frayer, en parlant des poissons. 
Calèndo es l' acamp di famiho.
A. Tavan.
R. acampa. 
 
Acampa, Achampa (a.), (rom. cat. acampar), (chap. acampá) v. a. et n. Amasser, cueillir; ramasser, recueillir, v. cuieic; acquérir, entasser, économiser, gagner, v. rabaia; réunir, assembler, v. assembla; transporter, charrier, v. carreja; chasser, mettre en fuite, v. campeja; augmenter, croître, v. crèisse; aboutir, abcéder, v. abragui.
Acampa de vièure, amasser du bien; acampa li carto, relever les cartes; acampa de graisso, de forço, prendre de l' embonpoint, des forces; acampa de sèn (seny, señ), prendre du bon sens; acampa sa car, acampa sis os, se relever d' une chute; acampa fam, gagner de l' appétit; acampa set, devenir altéré; acampa fre, être saisi par le froid; acampa som, tomber dans le sommeil; acampa querèlo, prendre querelle; li fedo acampon de lano, la laine des brebis commence à croître; (la llana de les ovelles escomense a creixe); s' acampa d' ounour, acquérir de l' honneur; acampo acò souto l' envans, transporte cela sous le hangar; moun det acampo, mon doigt apostume. 
Pèr acampa l' óubrage, 
Dóu tèms fau eissuga l' óutrage. 
Mirèio. 
Dins un jardin de rèi m' acampavon de flour.
J. Roumanille. 
Grand rèbe acampo lou bonur, pichou rèbe toujour l' atiro,
J. Jasmin. 
grand rêve chasse le bonheur, petit rêve l' attire toujours.
PROV. Anen plan e acampen bèn, 
ne nous hâtons pas et amassons bien tout (Rabelais).
- Quau pago, acampo.
- Fòu desiron, sage acampon.
S' acampa, v. r. S' amasser, se réunir, se rassembler; se relever d' une chute; revenir au gite, rentrer chez soi; se procurer, v. achabi. 
Faire acampa lou mounde, faira amasser la foule; aquèli blad s' acampon, ces blés s' épaississent; acampo-te 'no femo, cherche une femme; s' acampara mies que d' òli, il se relèvera bien tout seul, en parlant de quelqu'un qui tombe; acampas-vous lèu, rentrez bientôt. 
PROV. La fiero sara bello, li marchand s' acampon, 
la foire sera bonne, les marchands s' assemblent. 
(chap. La fira sirá bona, los marcháns, venedós, se ajunten.)
Acampas-vous, jouvènt, aliscas-vous, fiheto. 
F. Vidal.
Acampa, acampat (l.), acampado, part. et adj. Amassé, amassée, recueilli, recueillie, réuni, réunie, rentré, rentrée.
Ma fiho s' es pancaro acampado, ma fille n' est pas encore rentrée.
R. à, camp.
 
Acampado, Acampat (l.), s. Ce qu' on amasse en une fois, cueillette (chap. cullita, cullida), ramassis, réunion, recueil (cat. recull), v. amassadis, rejouncho, rabaiado. 
L' acampado dis iòu, la collecte des oeufs, que les garçons des villages font le mardi gras, v. carementreto. 
Calèndo es la bello soupado,
Quand degun manco à l' acampado.
A. Tavan.
R. acampa.
Acampadou, s. m. Lieu où l' on amasse, lieu de réunion, v. amassadou. R. acampa.
 
Acampadou, Acampadouiro, s. Ramasseur, thésauriseur, thésauriseuse, dont la passion est d' amasser, v. acampaire, amassadou.
PROV. A bon acampadou
Bon escampadou. 
R. acampa. 
(chap. a bon acampadó : arreplegadó, aclaperadó, acumuladó, tessorero, amassadó, bon escampadó.)
 
Acampaduro, s. f . Apostume, mal d' aventure, v. apoustemiduro, gor. R. acampa.
 
Acampage, Acampàgi (m.), s. m. Action d' amasser, de recueillir, de réunir, de charrier, de chasser, v. amassage. 
L' acampage de flous que n' as ta faudalado. 
A. Arnavielle. 
R. acampa. 
 
Acampagnardi (S'), v. r. Devenir campagnard, prendre du goût pour la vie rurale, v. apaïsani. R. à, campagnard.
 
Acampaire, Acamparello, Acampairis, Acampairo, s. et adj. Celui, celle qui amasse, qui recueille, qui accroît sa fortune, v. rabaiaire. 
Acampaire de garbo, celui qui ramasse les gerbes. 
(chap. Arreplegadó de garbes.)
PROV. A paire acampaire 
Enfant escampaire, (chap. A pare acumuladó, fill, infán, escampadó.)
ou 
Après un acampaire 
Arribo un escampaire.
R. acampa. 
(N. E. chap. Vore después del Rey Charles le Sage qué va passá.)
 
Acampamen (cat. acampament), s. m. Amas d' humeurs, pléthore, v. amas.
Acò n' èro qu' un acampamen, disent les femmes qui, après une suppression des règles, éprouvent une perte considérable. R. acampa.
 
Acampassi (S'), S' Achampassi (a.), Champesi (lim.), v. r. Devenir inculte, v. ermassi, trescampa. (N. E. champ, camp; campo.)
Acampassi, Acampassido, part. et adj. Inculte. R. à, campas.
 
Acampat, s. m. Ce qui est amassé, épargne, économies, v. espargne; cueillette, ramassis, v. acampado.
Aro vièu sus l' acampat, maintenant il vit de ce qu' il a gagné. R. acampa. 
Acampeira, v. champeira; acampeja, v. campeja.
 
Acampestri (S'), S' Achampestri (a ), v. r. Tomber en friche, devenir inculte, v. ermassi, achampi, trescampa. 
Acampestri, acampestrit (l.), acampestrido, part. et adj. Tombé en friche, inculte. 
Acampestrido e secarouso, 
L' inmènso Crau, la Crau peirouso
Au soulèu pau à pau se vesié destapa.
Mirèio. 
R. à, campèstre. 
 
Acampestrimen, s. m. Abandon à l' état inculte; état d' une terre en friche. R. acampestri. 
 
Acampo, Campo, s. f. Poursuite, chasse, combat à coups de pierres, en Languedoc, v. aqueirado. 
Douna l' acampo, donner la chasse; à l' acampo! à l' acampo! cri de guerre des enfants qui se battent avec la fronde, v. tabò. 
Entourat de roumans qu' abioi toujour en campo, 
J. Jasmin. 
entouré de romans que j' avais toujours sous la main.
Malos, paquets, tout èro en campo,
ID. 
malles, paquets, tout était en mouvement, R. acampa.
 
Acampo-bóuso, s. Ramasseur de crottin, v. bóusié. 
Istarié d' agi 'nsin emb un acampo-bóuso! 
A. Arnavielle. 
R. acampa, bòuso.
 
Acampo-bren-escampo-farino, s. m. Celui qui fait de petites économies et de grandes prodigalités, estrech au bren e larg à la farino. R. acampa, bren, escampa, farino.
Acampòu (d') pour d' enca 'n pau, à Nice.
 
Acana, Decana (m.), Achana, Dechana (a.), (b. lat. acanare), v. a. Abattre les olives avec un roseau, gauler les fruits, v. abala, caneja, escoudre, toumba; fronder; insulter, injurier, v. esqueireja; tromper, enjôler, v. engana.
Acana lis amelo, li nose, gauler les amandes, les noix; acana l' enemi, mitrailler, terrasser l' ennemi. (chap. Fé baixá en una batolla – o en una caña - : amela, ameles; anou, anous, oliva, olives.)
Quau n' acano fai d' argènt.
J.-B. Nalis.
Em' uno chico sus lou nas,
Souvèntei-fes leis acanas.
M. Bourrelly. 
E coumo bravamen acanon, las drouletos! 
M. Faure. 
Acana, acanat (l.), acanado, part. Gaulé, gaulée. R. à, cano.
 
Acanado, s. f. Ce qu' on gaule en une fois; époque où l' on gaule les fruits. R. acana.
 
Acanadouiro, Achanavouiro et Chanouiro (a.), s. f. Gaule pour abattre les fruits, v. gimble, jorg; fronde, v. foundo. 
Sèmblo uno acanadouiro, dit-on d' une personne trop grande. R. acana. 
(chap. Pareix, se assemelle a una batolla; verbo abatollá; yo abatollo, abatolles, abatolle, abatollem o abatollam, abatolléu o abatolláu, abatollen.)
 
Acanage, Acanàgi (m.), s. m. Action de gauler les fruits, v. abalage. 
R. acana.
 
Acanaire, Achanaire et Dechanaire (a.), arello, airo, s. Celui, celle qui gaule, v. abalaire; frondeur, v. foundejaire. 
La grelo que dins un istant
Toumbo mai de nose e d' amelo
Qu' un acanaire dins sèt an.
A. Autheman. 
R. acana.
 
Acanala (cat. acanalar), v. a. Canaliser, diriger l' eau par un canal, v. arriala, besala. (cas. canalizar, acanalar; de canal.) (chap. acanalá, canalisá, dirigí l' aigua per un canal.)
Acanala, acanalat (l.), acanalado, part. et adj. Canalisé, canalisée, qui suit un canal. R. à, canau. 
Acanarda, v. acagnarda; acanau, v. canau; acance, acànci, v. cance; acando, v. cando. 
 
Acandoula, Acandoura (m.), Acandouria (Var), Achandoura (a.), v. a. Achalander, v. apratica, aparrouquia; abonner, v. abouna, apountana. 
S' acandoula, v. r. S' abonner, v. afeva. 
Acandoula, acandoulado, part. et adj. Achalandé; abonné, achalandée, abonnée. R. à, cando.
 
Acandoulaire, Acandoularello, Acandoulairo, S. et adj. Qui achalande, qui amène des pratiques. R. acandoula.
 
Acanèio, Canèio, Aquèino (g.), (b. lat. haqueneya, esp. cat. hacanea, angl. hackney), s. f. Haquenée, v. faco.
Es vengu sus l' acanèio de sant Francès, 
il est venu sur la haquenée des Cordeliers, à pied.
(cas. Ha venido con el coche de San Fernando, un ratito a pie y el otro andando.)
Sus l' aquèino de nostre chicou, à pèd. 
P. Goudelin.
Acani, v. agani. 
 
Acanissa (b. lat. acannizare, esp. encarnizar - azuzar), v. a. Exciter un chien, mettre en fureur, haler, v. ahissa, bourra; gauler les arbres, v. acana.
Vous acanissaran à còup de cagatroues. 
Lou Tron de l' Èr.
Fa deganissa, faire endêver. 
S' acanissa, v. r. Se lever contre quelqu'un avec colère. R. à, canisso. 
 
Acantari, Acantairit (l.), Acantarido, Acantairido, adj. Toujours prêt à chanter, en train de chanter, v. cantarèu. R. à, canta. 
 
Acantela (rom. acantelar), v. a. Poser de champ, sur le côté; écorner, v. embreca. R. à, cantèu. 
Acanti, v. escanti. 
 
Acantin (lat. acanthinus, épineux), s. m. Chardon bénit, plante, v. cardoun, babis, gafo-l'ase. R. acanto.
 
Acanto (esp. it. acanto, cat. lat. acanthus), s. f. Acanthe, branc-ursine, plante, v. pato-d'ourse. 
Acanto espinouso, acanthe épineuse; fueio d' acanto, feuille d' acanthe. (cas. hojas de acanto, arquitectura.)
 
Acantouna (cat. esp. acantonar, port. acantoar, it. accantonare), v. a. Pousser, cacher dans un coin, rencogner, acculer; mettre au pied du mur; tirer à l' écart; cantonner des troupes; écoinçonner un mur, y placer l' écoinçon, la pierre angulaire, v. acoufina, ramba, sousqueira. 
Quand pòu vous acantouna, lorsqu' il peut vous rencontrer dans un coin. 
S' acantouna, se racantouna, v. r. Se cacher dans un coin, s' acculer. 
Vers la jasso à mouloun lou troupèu s' acantouno. 
T. Aubanel. 
Acantouna, acantounat (l. niç.), acantounado, part. et adj. Acculé, rencogné, acculée, rencognée. (chap. arraconat, racó, acantonat, cantó.)
Descuerbe acantounat un enorme gourbin. 
J. Rancher.
R. à, cantoun. 
 
Acapa, v. a. Cacher sous une cape, v. amanta.
Acapa, acapado, part. Caché, cachée, blotti, blottie. R. à, capo.
 
Acaparra (cat. esp. acaparrar), v. a. Couvrir d' un manteau, envelopper, v. amantoula; accaparer, v. encaparra.
S' acaparra de soun mantèu, s' envelopper de son manteau; s' acaparro pas, il n' est pas permis d' accaparer; acaparrado dins un chale, enveloppée d' un châle. R. à, capo, caparro. 
Acaparraire, v. encaparraire; acaparramen, v. encaparramen; acapbat, v. cap-bal; acapera, acapla, v. encapela. 
 
Acapi, v. a. Apprendre, à Nice, v. aprendre; comprendre, v. coumprendre. (it. capire; cas. entender, comprender; chap. adependre, compendre.)
La musico es coumo la fremo: pèr bèn l' acapi, la fau aima.
J.-B. Toselli. 
R. à, capi. 
 
Acapiala, v. a. Prendre dans un filet, en Rouergue, v. afielata. 
Trases toun esparbièl
Pèr nous acapiala joust aquelo rantelo.
A. Villié.
R. à, capial. 
Acapita, v. capita; acapla, v. acabla; acapladuro, v. aclapaduro. 
 
Acapouni (S'), v. r. S' acoquiner, s' acagnarder, se pervertir, v. degaia. 
Acapouni, acapounit (l.), acapounido, part. et adj. Acoquiné, acoquinée; apeuré, apeurée; devenu fripon.
Lou bouèmi acapounit.
X. de Ricard. 
R. à, capoun. 
Acapriça, v. encapriça; acapsus, v. cap-sus; acapta, v. acata; acapte, v. acate.
 
Acara (cat. esp. acarar, port. acarear), v. a. Confronter, mettre en présence, v. counfrounta; (cast. + confrontar, carear, careo) mettre un fusil en joue, v. agauta. (chap. encará: yo me encaro, encares, encare, encarem o encaram, encaréu o encaráu, encaren.)
Acara, acarat (l.), acarado, part. Confronté, ée. R. à, caro.
 
Acaralha (S'), v. r. Se chauffer à la flamme, à la partie la plus vive du feu, en Gascogne, v. tourroulha. (chap. escofás a la flama, a la part mes viva o calenta del foc – aon es lo foc mes viu.)
En bèt s' acaralha, 
G. D' Astros. 
en se câlinant au feu. R. à, caral.  
 
Acaramen (port. acareamento), s. m. Confrontation, v. counfrountacioun. R. acara.
 
Acarcaveli (S'), v. r. Tomber dans la décrépitude, en Languedoc, 
v. acorcoussouni. (cast. Volverse carca, decrépito; decrepitud.)
 
Acarcaveli, Acarcavieli, Carcavielit (l.), ido, part. et adj. Décrépit, décrépite, cassé, cassée, branlant de vieillesse ou de vétusté
Moble acarcaveli, meuble disjoint; es touto acarcavelido, elle est toute cassée. R. à, carcavièi, cascavèu. 
Acarèu, aphér. de macarèu. 
 
Acari, Acarias, n. p. Accary, Acarie, Acariès, Accarile, Acaria, Accarias, Carias, Carrias, Chairias, noms de famille dauphinois qu' on peut rapporter au latin aquarius, fontainier, ou bien aux Quariates, peuple gaulois qui habitait les Alpes, v. Queiras.
 
Acariastre, Acariastro, adj. et s. Acariâtre, v. charpinous, encaraire. 
Avié lou biais un pau acariastre. 
Isclo d' or.
R. acara.
Acarignassi, v. acalignassi. 
 
Acarna, Acarni, Acharna (a.), Acharni (lim.), (it. accarnare, accarnire), v. a. Acharner, exciter; donner le goût de la chair; pourvoir de viande, v. acarnassi. 
Acarna l' espitau, fournir la viande de boucherie de l' hôpital. 
S' acarna, s' acarni, v. r. S' acharner, s' irriter. 
Car sus elo li gus semblavon s' acarni.
F. Gras.
Acarna, acarnat (l.), acarnado, part. et adj. Acharné, acharnée.
E fan uno guerro acarnado (chap. Y fan una guerra encarnisada)
A nostro lengo tant mannado.
A. Mir.
R. à, carn. 
 
Acarnamen, Acharnamen (a.), g. m. Acharnement, v. achinimen. 
L' infatigable acharnamen. 
C. Favre.
R. acarna.
 
Acarnassi, Encarnassi (l.), Carnassi (rom. acarnacir, esp. encarnizar), v. a. Habituer à manger de la chair; acharner, v. acarna.
S' acarnassi, v. r. S' habituer à la chair, s' acharner.
S' aprocharon de l' ost de Carlemayne et aqui se van acarnassir. 
Tersin. 
Acarnassi, acarnassit (l.), acarnassido, part. et adj. Habitué à la chair, avide de chair ou de viande; acharné, acharnée. 
Li porc acarnassi soun dangeirous, les porcs nourris de viande sont dangereux. (ing. The porks nourrished with meat are dangerous)
Ounte cabusso acarnassido 
Aquelo escarrado d' arpians?
G. Azaïs. 
R. à, carnasso. 
 
Acarougnadi, Agaurignadi (l.), v. a. Rendre charogne, acoquiner, v. agourrini.
S' acarougnadi, v. r. Devenir rosse. 
 
Acarougnadi, Acarougnadit (l.), Acarougnadido, part. et adj. Acoquiné, acoquinée, paresseux, paresseuse. R. à, carougnado. 
 
Acarrali, v. a. Creuser des ornières dans un chemin. 
S' acarrali, v. r. Se remplir d' ornières.
Acarrali, acarralit (l.), acarralido, part. et adj. Plein d' ornières; foulé après la pluie. R. à, carrau. (chap. regall, regallá.)
 
Acarreira, v. a. Conduire ou loger dans une rue; acheminer, v. encarreira. (carrera, calle, carrer, carré, carraria)
Acarrèire, Acarrèires, Acarrèiro, Acarreiran, Acarreiras, Acarrèiron.
Se bèn acarreira, se loger dans une bonne rue; es mau acarreirado, elle habite un vilain quartier. R. à, carriero.
 
Acarreira, Acarrela, Acadeira, v. a. Fronder, lapider, chasser à coups de pierres, v. aqueira, esqueireja.
Acarrelle, Acarrelles, Acarrello, Acarrelan, Acarrelas, Acarrellon. 
S' acarrela, v. r. Se battre à coups de pierres. R. à, carrèu. 
 
Acarreiradou, s. m. Lieu où l' on se rendait pour s' exercer à la fronde ou pour se battre à coups de pierres, v. aqueirado, esqueirejado. 
R. acarreira.
Acarustra, v. escalustra. 
 
Acasa, Acasi (l.), Casi (rom. acazar, accasar, it. accasare), v. a. Établir, caser, marier, v. marida; enfermer, v. embarra; attirer dans ses intérêts, v. atira; acquérir, procurer, réserver, v. aquesi. 
S' acasa, s' acasi, v. r. S' établir, se marier. (chap. casá, casás: yo me caso, te cases, se case, mos casem o casam, tos caséu o casáu, se casen.)
Que lous Trouians un jour s' enangon acasi
Al païs italian.
J. de Valès.
Que s' aquel rèi vol se casi, 
Troubara rèinos tant aimablos
Que saurra pas quino causi.
Debar. 
Acasa, acasit (l.), acasado, acasido, part. et adj. Établi, établie; marié, mariée, casé, casée; enclos, enclose. 
La toustouno acasido en despièit des renouses.
Miral Moundi. 
R. à, caso.
 
Acasamen (it. accasamento, b. lat. accasamentum), s. m. Établissement, v. establimen. R. acasa.
 

 

 

Acasela, v. a. Empiler, en Rouergue, v. empiela. 
Acaselle, Acaselles, Acasello, Acaselan, Acaselas, Acasellon. 
Acaselat, acaselado, part. Empilé, empilée. R. à, casello. 
 
Acassa, v. a. Prendre à la chasse, attraper (chap. acassá, enchampá), v. arrapa, aganta; chasser, poursuivre, v. coucha; pour arranger, parer, v. acacha, pour couvrir, celer, v. acata. 
Acassa de niero, attraper des puces; un tèms acasso l' autre, après un temps il en vient un autre; m' acassaras pas pus (Bigot), tu ne m' y prendras plus.
Acassa, acassat (l.), acassado, part. et adj. Attrapé, attrapée, pris, prise; Acassa, nom de fam. prov. R. à, casso. 
Acassaduro, v. acachaduro; acasso, v. agasso.
 
Acastiha, Acastilha (l. g), (esp. acastillar, port. acastellar - acastelhar, it. accastellare), v. a. t. de mar. Accastiller, v. castela. 
Acastiha, Acastihado, part. et adj. Accastillé, accastillée, accompagné de ses deux châteaux, en parlant d' un vaisseau. R. à, castèu. (castell, chastel, castel, château, castello, castelho, castiello, castrum &c.) 
 
Acastihage, Acastihàgi (m.), (esp. acastillaje), s. m. Accastillage. 
R. acastiha.
 
Acata, Cata (lim. auv.), Acassa (d. Velay), (cat. acatar, fr. cacher),
v. a. Couvrir, celer, cacher, dissimuler, protéger, v. aclata, amaga (chap. amagá), curbi; enfouir, butter, v. enterra (chap. enterrá); abaisser, v. beissa (chap. baixá, baissá). 
Acata lou fiò, couvrir le feu; acata 'no fauto, cacher une faute; acato-me bèn, couvre-moi bien; acata lou cap, baisser la tête. (chap. acachá lo cap, baixá, abaixá; acacho, acaches, acache, acachem o acacham, acachéu o acacháu, acachen.)
Acatats açabal un regard de vostre èl. 
A. Mir.
Pèr acata si petoun.
B. Chalvet. 
S' a fre, l' enfant,
L' acatarai, pechaire!
L. Roumieux.
PROV. Entre Nosto-Damo de mars veni,
Acato lou fiò, e vai-t'en dourmi.
S' acata, v. r. Se couvrir, se tapir sous ses couvertures; se baisser, se courber, se taire; s' abaisser, s' humilier.
En m' acatant, m' a toumba de la pòchi, en me courbant, cela m' est tombé de la poche. 
Acata, acatat (l.), acatado, part. et adj. Couvert, couverte; dissimulé, dissimulée, humble; baissé, baissée.
Lou mort es acata, le cadavre est enterré: n' i' a terro acatado, la terre en est jonchée; parlaras se 'n cop lou fiò 's acata, tu auras la parole après le couvre-feu, se dit à un enfant; es un acata, c' est un sournois. 
R. à, cat, ato, coi. 
 
Acata, Cata (Menton), (rom. cat. esp. acaptar, it. accattare, b. lat. accaptare), v. a. Donner à emphytéose, (enfiteusis; enfiteutas) v. apensiouna: acheter, v. achata. R. acate.
 
Acatado, s. f. Ce qu' on couvre en une fois. R. acata.
 
Acatadou, Catadou (g.), s. m. Couvercle, v. curbecèu. R. acata.
 
Acatage, Acatàgi (m.), Acatatge (l. g.), s. m. Action de couvrir; couverture, v. cuberto.
Ai trop d' acatage, mon lit est trop couvert.
Toujour de soun coustat póutiron l' acatage. 
A. Bigot. 
Anen, quistas pertout, pourtas-li d' acatàgi. 
Emery. 
R. acata.
 
Acataire, Acatarello, Acatairo, s. et adj. Celui, celle qui couvre, cache, dissimule, v. mato.
Siéu crentous, siéu foneço acataire. 
J. Caulet. 
R. acata.
 
Acatamen, Acatomen (l.), s. m. Action de couvrir, de cacher, d' être caché; abaissement, v. abeissamen.
Al noum de l' acatamen e de l' escurino. (chap. escurina; cas. oscuridad) 
A. Fourès.
R. acata. 
 
Acate, Achate, Achapte et Achaptèl. (l.), (rom. acapte, achapte, capte, lat. acapitum), s. m. Acapte, droit qu' on payait au seigneur pour l' investiture emphytéotique: emphytéose, v. enfiteòsi, reacate, aubergamen. 
Lis Acate, les Accates, village de la banlieue de Marseille qui prit son nom de baux emphytéotiques établis par Jacques de Forbin. 
Rèire-acate, arrière-acapte.