Mostrando las entradas para la consulta cullita ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta cullita ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

domingo, 16 de junio de 2024

Mes - Mesquinitat


Mes, s. f., lat. messis, moisson. 

L' autre culhiran las mes;

Qu'ieu de mon laborag' aten

Un frug.

G. Adhemar: Chantan dissera.

Les autres récolteront les moissons; vu que de mon labourage j'attends un fruit.

ANC. CAT. Messes. ESP. Mies. PORT. IT. Messe. (chap. Mies : sembrat, sembrats. Cullita de gra.)

ANC. CAT. Messes. ESP. Mies. PORT. IT. Messe. (chap. Mies : sembrat, sembrats. Cullita de gra.)

2. Meisso, Meysso, Meisho, s. f., lat. messio, moisson, récolte.

Malas meissos e vouz espies.

(chap. Mals sembrats y buides espigues.)

P. Vidal: Pois ubert.

Mauvaises moissons et épis vides.

Co fai lo logadier la hora de sa paga, o lo bos laboraire lo temps de sas meyssos. V. et Vert., fol. 33. 

Comme fait le mercenaire l'heure de sa paye, ou le bon laboureur le temps de ses moissons.

3. Messonier, Meissonier, s. m., du lat. messor, moissonneur.

Tenia sa vianda aparelhada que volia portar als messoniers al camp.

Hist. abr. de la Bible en prov., fol. 45. 

Tenait sa nourriture apprêtée qu'il voulait porter aux moissonneurs au champ.

Mas petit i a meissoniers. Brev. d'amor, fol. 156.

Mais peu il y a de moissonneurs.

IT. Mietitore. (chap. Segadó, segadós, segadora, segadores. Cullidó, cullidós, cullidora, cullidores; cossechadó, cossechadós, cossechadora, cossechadores.)

4. Medre, Meire, v., lat. metere, moissonner.

Que li fraire anesso medre. Trad. de la règle de S. Benoît, fol. 24. 

Que les frères allassent moissonner. 

Proverb. Qui petit semena, petit met. Trad. de Bède, fol. 66.

(chap. Qui poc sembre, poc arreplegue, cull, cosseche, segue.)

Qui peu sème, peu moissonne.

IT. Mietere. (chap. Segá, cullí, cossechá.)

5. Meyssonar, Meisonar, Meixonar, v., moissonner, récolter.

Es temps de meyssonar. Eluc. de las propr., fol. 129.

Il est temps de moissonner.

Proverb. Tal semena ben e gen

Son blat, qui no 'l meixona.

Giraud de Borneil: Tals gen.

Tel sème bien et gentiment son blé, qui ne le moissonne pas.

Substantiv. Lo temp del meisonar. L' Évangile de li quatre semencz.

Le temps du moissonner.


Mesclar, v., du lat. miscere, mêler, mélanger, brouiller.

Selh que premiers trobet

Qu' om mescles fin aur ab acier.

Deudes de Prades: Anc mais hom. 

Celui qui le premier trouva qu'on mêlât pur or avec acier.

Mesclatz hi pro d' aiga freia.

(chap. Mescléu hi (abundanta, molta) aigua freda.)

Deudes de Prades, Auz. cass.

Mêlez-y assez d'eau froide.

Fig. Si que viur' e murir

Me fai essems mesclar. 

Aimeri de Peguilain: Qui suffrir. 

Tellement que le vivre et le mourir elle me fait ensemble mêler.

Quar ja no m cal doptar, si ie us avia, 

Que mesclessetz falsia ni enjans.

Berenger de Palasol: Tan m'abelis. 

Car désormais il ne me faut douter, si je vous possédais, que vous mélassiez fausseté et tromperie.

- S' engager, se jeter dans la mêlée.

Ieu a pe anei m' ab els mesclar, 

E fui nafratz ab lansa pel colar.

Rambaud de Vaqueiras: Senher marques. 

Moi à pied j'allai avec eux me mêler, et je fus blessé avec lance à travers le collier. 

ANC. FR. Este vus chascuns se fud mellez à sun compaignun, e forment grant fu l' ocision. Anc trad. des Liv. des Rois, fol. 16.

- S'attaquer, s'en prendre.

Mas qui a flor se vol mesclar, 

Ben deu gardar lo sieu baston, 

Car Frances sabon grans colps dar. 

Le Comte de Foix: Mas qui. 

Mais qui à fleur (de lis) veut s'attaquer, doit bien garder sa lance, car les Français savent grands coups donner.

- Brouiller, quereller, tracasser.

Per merce us prec que non puescon mesclar 

Vostre gent cors adreg e plazentier... 

Encontra 'l mieu per messonguas comtar. 

Bertrand de Born: Ieu m'escondisc. 

Par merci je vous prie qu'ils ne puissent brouiller votre gentille personne bien faite et agréable... avec la mienne par conter (en contant) des mensonges.

Fay los mesclar e peleiar. V. et Vert., fol. 25. 

Les fait brouiller et chamailler. 

Lo marit se mesclet ab lui. V. d'Aimeri de Péguilain. 

Le mari se querella avec lui. 

ANC. FR. Sovent les unt medlé al rei.

Heraut e Guert tant estrivèrent 

Ke par parole se medlèrent. 

Roman de Rou, v. 9903 et 12180.

Loc. Lur mescla discordias et autras trebulations. V. et Vert., fol. 92.

Leur suscite discordes et autres tribulations. 

Mescla tot l' an gerra. 

Bertrand d'Allamanon: Del arcivesque. 

Suscite toute l'année guerre.

Mesclara 'l torneys pel cambo. 

Bertrand de Born: Lo coms m'a. 

Livrera le combat par le champ.

E 'l colombet, per gaug d' estieu, 

Mesclan lur amoros torney.

A. Daniel: Ab plazers. 

Et les pigeonneaux, par joie d'été, livrent leur amoureux combat.

Per qu' el marritz et eu mesclem de guerra.

Guillaume de Berguedan: Trop ai estat. 

Par quoi le mari et moi nous nous mélâmes de guerre (nous nous fîmes la guerre).

Que si de cantar vos mesclatz...,

Totz diran: Vos etz fols proatz.

Folquet de Romans: Tornatz es. 

Que si vous vous mêlez de chanter..., tous diront: Vous êtes fou prouvé.

Part. pas. Sedas de porc capoladas

Li donatz ab carn mescladas. 

Deudes de Prades, Auz. cass. 

Soies de porc hachées vous lui donnez avec chair mêlées. 

Fig. Ab sospirs mesclatz de plors.

(chap. En suspiros mesclats en (de) plos.)

Alphonse II, Roi d'Aragon: Per mantas.

Avec soupirs mêlés de pleurs.

CAT. Mesclar. ESP. Mezclar. PORT. Mesclar. IT. Mischiare. 

(chap. Mesclá: mesclo, mescles, mescle, mesclem o mesclam, mescléu o mescláu, mesclen; mesclat, mesclats, mesclada, mesclades.)

2. Chant mesclat, s. m., chant-mêlé, sorte de poésie.

Ves N Arias, mon senhor, 

Vai e cors, chans mesclatz!

Perdigon: Entr' amor. 

Vers le seigneur Arias, mon seigneur, va et cours, chant-mêlé!

3. Mescladamen, Mesclamen, adv., pêle-mêle, confusément, ensemble, tout à la fois.

El ben e 'l mal mescladament.

Lamberti de Bonanel: D'un salut.

Le bien et le mal pêle-mêle.

Viure m faitz e morir mesclamen.

Folquet de Marseille: Amors merce. 

Vous me faites vivre et mourir tout à la fois. 

ANC. CAT. Mescladament. ESP. Mezcladamente. IT. Mischiatamente.

(chap. Mescladamen.)

4. Mescla, s. f., mélange, mêlée, confusion, rixe. 

Enyura fort, per que requier mescla d'ayga. Eluc. de las propr., fol. 227.

Enivre fort, c'est pourquoi requiert mélange d'eau.

D' aital mescla comunalmen 

Metatz un pauc en un budel.

Deudes de Prades, Auz. cass. 

De tel mélange mettez simplement un peu dans un boyau. 

Fig. Mesclas e bregas, retrah e contensos et omicidis. V. et Vert., fol. 22.

Mêlées et querelles, reproches et contestations et homicides.

ANC. CAT. Mescla. ESP. Mezcla. PORT. Mescla. IT. Mischia. (chap. Mescla, mescles.)

5. Mesclamen, s. m., mélange.

Si no i ha de quascu mesclamen, 

Non es bona sola l' una mitatz.

Aimeri de Peguilain: Si cum l' arbres. 

S'il n'y a de chacun mélange, n'est pas bonne seule l'une moitié.

Continuar e seguir ses mesclamen d' autras diversas paraulas.

Leys d'amors, fol. 133. 

Continuer et suivre sans mélange d'autres diverses paroles.

ANC. CAT. Mesclament. ESP. Mezclamiento. IT. Mischiamento.

(chap. Mesclamén, mesclamens.)

6. Mesclada, s. f., combat, mêlée.

Totz temps mi laisson derrier,

Quan m' an mes en la mesclada.

Bertrand de Born: Rassa mes se. 

Toujours ils me laissent dernier, quand ils m'ont mis en la mêlée.

ANC. FR. Dures paroles meuvent les mellées, dont mille hommes sont mors. Joinville, p. 5.

La quarte ai-jeo si devisée, 

Que nus ne l' aura sanz mellée.

Marie de France, t. II, p. 100-101.

7. Mesclanha, Mesclaigna, s. f., mêlée, dispute, trouble.

Jamais non seretz prezat, 

Si non etz en la mesclanha.

Bertrand de Born: Ieu chan. 

Jamais vous ne serez prisé, si vous n'êtes dans la mêlée. 

Un novel plait c' adutz guerr' e mesclaigna.

Aicarts del Fossat: Entre dos reis. 

Un nouveau différend qui amène guerre et trouble. 

Las eveias, las mesclanhas e lhi mal dih.

(chap. Les enveges, les disputes y los mals dits.)

Trad. de la règle de S. Benoît, fol. 34. 

Les envies, les disputes et les mauvais propos.

8. Mesclansa, s. f., dispute, altercation.

Fig. Cortezamen mov en mon cor mesclansa 

Que m fai tornar en l'amoros dezire. 

H. Brunet: Cortezamen. 

Courtoisement je meus dans mon coeur altercation qui me fait retourner en l'amoureux désir.

IT. Mischianza.

9. Mesclius, adj., brouillon, tracassier, querelleur.

Ben conosc que drutz mesclius... 

Es mais amatz e grazitz.

Raimond de Miraval: Pueis ogan. 

Je connais bien qu' amant tracassier... est plus aimé et agréé.

Quar una doneta m trays, 

Tornar m' en ai vilas mesclius? 

Non.

Raimond de Miraval: Entre dos volers. 

Parce qu'une petite dame me trahit, en deviendrai-je grossier querelleur? Non.

10. Mesclos, adj., mêlé, engagé, agité.

Ilh anavo mesclos de tenso.

Le Moine de Montaudon: Manens. 

Ils allaient engagés de querelle.

11. Mescladura, s. f., mélange.

Plena de vinagre e de fel...

Bec Dieu d' aquela mescladura.

(chap. Plena de vinagre y de fel va beure Deu d' aquella mescla.)

Trad. de l'Évangile de Nicodème.

Pleine de vinaigre et de fiel... Dieu but de ce mélange.

ESP. Mezcladura. IT. Mischiatura.

12. Mestura, s. f., mélange, assemblage. 

Lunhs homs no met la mestura del dra (drap) nou e la vestimenta viel.

Trad. du N.-Test., S. Matthieu, ch. 9.

Nul homme ne fait usage de l'assemblage du drap neuf et du vêtement vieux.

- Méteil, méture.

Una carta de froment e una carta de mestura.

Tit. de 1275. Arch. du Roy., Toulouse, J. 328.

Une quarte de froment et une quarte de méteil. 

1 carteira de mestura. Cartulaire du Bugue, fol. 27. 

Une quartière de méture.

13. Mestis, adj., métis.

L'autr'ier, jost' una sebissa,

Trobei pastora mestissa.

Marcabrus: L'autr'ier. 

L'autre jour, contre une haie, je trouvai une pastourelle métisse.

ANC. FR. Les enfans mestifs, c'est-à-dire ceux qui n'estoient pas nés de père et de mère naturels citoyens d'Athènes. Amyot, Trad. de Plutarque. Vie de Thémistocle. 

Qu'ils ne fussent nobles d'ancienne race, laquelle s' interprète tant du costé paternel que maternel, car autrement, clochans d'un costé, ils sont appellez mestifs et briquets. Contes d'Eutrapel, fol. 14.

ESP. Mestizo. PORT. Mestiço. (chap. Mestís, mestisos, mestisa, mestises.)

14. Amescladamen, adv., d'une manière mêlée.

Ni bos ni mals per se, mas amescladamens.

Pierre de Corbiac: El nom de.

Ni bon ni mauvais par soi, mais d'une manière mêlée.

(chap. Mescladamen, de una manera mesclada.)

15. Malmesclar, v., compromettre, reprocher, calomnier.

Can volon parlar 

D' ome que volon malmesclar.

Nat de Mons: Al bon rey. 

Quand ils veulent parler d'homme qu'ils veulent commettre.

Car vos autre lo voliatz malmesclar 

Qu' el era fals a son senhor Cesar.

Passio de Maria. 

Car vous autres vous vouliez lui reprocher qu'il était faux à son seigneur César.

16. Malmesclius, Malmesclieus, adj., calomniateur, brouillon, agitateur. Dieus vos sal, domna, car es bell' e pros,

Mas ja no sal sels que us son malmescliu. 

P. Vidal: Be m' agrada.

Dieu vous sauve, dame, car vous êtes belle et méritante, mais qu'il ne sauve jamais ceux qui vous sont dénigrants.

Er dira hom que ieu sui malmesclius

De las molhers e dels avols espos.

P. Cardinal: Non es cortes. 

Maintenant on dira que je suis agitateur des femmes et des vils époux. Substantiv. Ja negus, malmesclieus

No 'n dira ja tan que m n' azir. 

Raimond de Miraval: Res contr'amor. 

Jamais nul brouillon n'en dira jamais tant que je m'en chagrine.

17. Entremesclar, v., entremêler, confondre.

Cant dins en la vila nos entremesclarem. Guillaume de Tudela.

Lorsque en dedans la ville nous nous entremêlerons.

Els se entremesclero e feriro se. 

Roman de la Prise de Jérusalem, fol. 12. 

Ils s' entremêlèrent et se frappèrent.

Vey caut e freyt entremesclar.

Rambaud de Vaqueiras: Los frevols. 

Je vois chaud et froid se confondre.  

Part. pas. Quar mais mi platz honratz morirs 

Que vilhs entremesclatz jauzirs. 

Aimeri de Bellinoy: No m laissa.

Car plus me plaît l' honorable mourir que le vil jouir entremêlé.

CAT. Entremesclar. ESP. Entremezclar. IT. Intramischiare. 

(chap. Entremesclá, entremesclás).

18. Entremesclament, s. m., mélange, confusion, mixtion.

Per entremesclament de terrestras vapors. 

D' on ve entremesclament e evolopament.

Eluc. de las propr., fol. 133 et 65. 

Par confusion de terrestres vapeurs. 

D'où vient mélange et enveloppement.

ESP. Entremesclamiento (entremezclamiento). (chap. Entremesclamén.)

19. Entremescladamen, adv., confusément, communément.

Ab los ansias entremescladamen. Trad. de la règle de S. Benoît, fol. 13. Avec les anciens confusément.

(chap. Entremescladamen.)

20. Mixte, adj., lat. mistus, mixte.

Autra condicios es, qu' es appelada mixta. 

Trad. du Code de Justinien, fol. 62.

Autre condition est, qui est appelée mixte.

CAT. ESP. Mixto. PORT. Misto, mixto. IT. Misto. (chap. Mixte o mixto, mixtes o mixtos, mixta, mixtes.)

21. Mixtio, Mixtion, s. f., lat. mistionem, mixtion, mélange.

Certana mixtion de sulpre en podra. Chronique des Albigeois, col. 71.

Certaine mixtion de soufre en poudre. 

Las virtutz de las causas naturals e las mixtios dels elemens.

Eluc. de las propr., fol. 12.

Les vertus des choses naturelles et les mélanges des éléments.

CAT. Mixtió. ESP. Mixtión. PORT. Mixtão. IT. Mistione. 

(chap. Mixtió, mixtions : mescla, mescles.)

22. Mixtura, s. f., lat. mistura, mélange, mixtion.

De diverses colors ha mixtura. 

La mixtura de sas colors.

Eluc. de las propr., fol. 135 et 136.

De diverses couleurs a mélange. 

Le mélange de ses couleurs. 

CAT. Mixtura. ESP. PORT. Mistura, mixtura. IT. Mistura. 

(chap. Mixtura, mixtures : mescla, mescles.) 

23. Admixtio, s. f., lat. admixtio, mixtion, mélange.

Per admixtio de sanc. Eluc. de las propr., fol. 31. 

Par mélange de sang.

24. Permixtio, s. f., lat. permistio, mixtion, mélange.

Ses la qual permixtio no si faria aytal generacio.

Ayga..., cum sia clara, appar que no ha permixtio de inpuritat.

Eluc. de las propr., fol. 67 et 74.

Sans laquelle mixtion ne se ferait pareille génération.

Eau..., comme elle soit claire, il paraît qu'elle n' a pas mélange d' impureté.

ESP. Permistión (permixtión). PORT. Permistão. IT. Permistione.


Mesquin, Mesqin, Meschin, adj., mesquin, chétif, misérable, pauvre. 

En arabe mizquin, pauper, tenuis. 

Voy. J. Lipse, Ep. 44 ad Belgas; Denina, t. III, p. 51; Aldrete, p. 366;

Monti, Proposta, etc., t. II, part. 1, p. 307; Muratori, Diss. 33; Mayans, Orig. de la lengua española, t. II, p. 233 et 251.

Artur Quintana Font, Mesquin, Mesqin, Meschin, adj., mesquin, chétif, misérable, pauvre.

Que m fessetz ric de mesqui.

Aimeri de Peguilain: Eissamen. 

Que vous me fissiez de pauvre riche. 

Tu es caitius e mesqis. 

Trad. de l'Apocalypse, ch. 3. 

Tu es malheureux et chétif.

Bueus e bosx e cabra autressi 

Engraisson tot auzel mesqui.

Deudes de Prades, Auz. cass. 

Boeuf et bouc et chèvre pareillement engraissent tout oiseau chétif.

Qui vos ve la cara mesquina. V. de S. Honorat. 

Qui vous voit la figure chétive. 

Fig. Tan es d' avol cor e mesqui.

Aimar de Rocaficha: No m lau. 

Tant il est d'un coeur lâche et mesquin.

- Faible, délicat.

Mal li faran tug li plusor 

Qu'el veyran jovenet, meschi.

Le Comte de Poitiers: Pus de chantar. 

Mal lui feront tous les plusieurs qui le verront jeunet, faible.

Domna joves e mesquina,

Fost a Dieu obediens

En totz sos comandamens.

Pierre de Corbiac: Domna dels. 

Dame jeune et délicate, vous fûtes à Dieu obéissante en tous ses commandements. 

Substant. Semblaria us pelegris

Malautes, quan chanta, 'l mesquis, 

Qu' a pauc pietatz no m' en pren. 

Pierre d'Auvergne: Chantarai. 

Semblerait un pélerin malade quand il chante, le mesquin, (si bien) que peu s'en faut que pitié ne m'en prenne.

CAT. Mesquí. ESP. Mezquino. PORT. Mesquinho. IT. Meschino. (chap. Mesquí, mesquins, mesquina, mesquines. Mesquí : Mezquín, comarca aon se parle chapurriau, La Codoñera, Bellmún, etc.)

Natxo Sorolla, Ignacio Sorolla

2. Mesquinet, adj. dim., pauvret, chétif, frêle.

On plus mesquinetz los vesia. V. de Sainte. Énimie, fol. 4.

Où plus elle les voyait pauvrets.

(chap. Mesquinet, mesquinets, mesquineta, mesquinetes; pobret, pobrets, pobreta, pobretes.)

Tomás Bosque, La Codoñera, Mesquinet, mesquinets, mesquineta, mesquinetes

3. Mesquinera, s. f., mesquinerie, détresse.

Mout viu a gran mesquinera 

Et a dolor angoissoza, 

Selh que totz jorns assenhora 

Mala domna.

B. de Ventadour: Amors enquera. 

Moult vit à grande détresse et à douleur angoisseuse, celui que toujours domine méchante dame. 

CAT. Mesquinaria. PORT. Mesquinharia.

Mesquinera, s. f., mesquinerie, détresse.

4. Mesquinitat, s. f., mesquinerie, petitesse, sordidité.

Lur donet tanta mesquinitat que... en totz luocs los apela hon cans.

Hist. de la Bible en prov., fol. 75.

Leur donna telle sordidité que... en tous lieux on les appelle chiens

ESP. Mezquindad. (chap. Mesquindat, mesquindats.)

Carlos Rallo Badet, Calaceite, Calaseit, Calaceit, Calasseit, Kalat Zeyd, aragonés, catalanista, tonto útil, catalufo, baturro, cachirulo

sábado, 10 de noviembre de 2018

lo llop y la raboseta

Los flares estáen a un convén y lo llop y la raboseta teníen molta gana (fam) y van escomensá a cridá:

¡¡¡Flares flares, a la erada que ve la gran tronada!!!

Així tots los flares sen van aná al cam a arreplegá la cullita, mentres lo llop y la raboseta se van minjá lo minjá dels flares y cuan ya estáen fartets, van torná los flares y lo llop va arrencá a corre en la raboseta a les costelles mentres la raboseta cantáe:

¡¡ Allioli a la mollera farta vach y a caballera !!


All y oli, en latín : allium oleum. Julius Caesar ya minjáe all y oli o allioli, igual es perque ere catalá y no u sabíe.

http://www.ascuma.org/cuentos/cd1/llop_rabosa/llop_rabosa.html
a mí no me va lo "Flash player"



All y oli, en latín : allium o alium oleum


En la Gran Vía de Salamanca encontramos este restaurante que siendo tan moderno lleva un nombre tan clásico. Allium, un termino latino que significa ajo.

Conversando con el profesor de latín de 4º ESO, me recuerda que no deje de citar en esta entrada el "alioli". Salsa cuyo nombre procede del catalán "all i oli" que significa ajo y aceite
Evidentemente proveniente del latín Allium: ajo y de Oleum: aceite.
No entramos en las declinaciones de estas palabras, pues como dicen algunos alumnos en clase: esta no es ahora nuestra guerra.


Quinti Sereni Sammonici, allium oleum
Quinti Sereni Sammonici, google books



lo llop y la raboseta

lo llop y la rabosa

lunes, 11 de junio de 2018

PAC, M-P (Pedro Arnal Cavero)

[mallar]. V. mallo.

mallo, mallar. Martillo grande en las herrerías. / lo mall, los malls /

Mallar. Martillar, golpear con cualquier objeto duro y pesado.
En geografía física, la roca vertical muy alta.
Los Mallos de Alquézar, de piedra caliza, tienen más de 70 m de altura; los Mallos de Riglos tienen otra geología más compleja 26.

[malmetedor]. V. malmetíu. / malmetedó : que dixe malmetre les coses, fés malbé.


malmetíu, malmetedor. La cosa echada a perder; la persona que tira, que dilapida, que desaprovecha las cosas, que no las cuida ni trata con esmero.

manchanza. Piojos (Fulano lleva manchanza). Usan la palabra todos los que creen más elegante y fina la sustitución de piojos por ella, no se refiere a ninguna otra clase de insectos parásitos del hombre sucio.

mandil. tela grande, fuerte, burda, de cáñamo, más ancha que las sábanas y que tiene empleo constante en las casas de labradores, para coger olivas, llevar paja, maíz, mies, etc. Aquí no se emplea la palabra para indicar delantal. / borrassa

mantudo, mantuda. Enfermizo, tristón, pensativo, preocupado. Se aplica, sobre todo, a los pollos y gallinas enfermos. No tiene aquí la significación de ‘friolero’ que señala el Sr. Borao. / manta, portá una manta /

mardano. El macho semental en el ganado de cerda. / mardá de les ovelles, borrego /

marguinazo. Margen, límites de una faja, cuatrón o demba, lleno de zarzas, arbustos, árboles, que hacen de seto vivo; margen alta, vestida, muy inclinada. / marge, margi

marinetas. Especie de calzoncillo blanco, de muletón o tela recia, que se lleva debajo del calzón en el traje montañés de hombre, de baturro, como dice la gente de ciudad. Va atado, atadas, mejor, por debajo de las rodillas, sujetando también las calcillas de estambre.

mascara. Mancha, tiznadura de hollín, de carbón, del fondo de sartenes, calderos, ollas, etc. / portes una mascara, t'has mascarat, yo me mascaro, tú te mascares, ell se mascare, mos mascarem, tos mascaréu, se mascaren; Mascaró

Próspero de Bofarull y Mascaró

masito. El cordero grande, gordo, casi carnero.

[matacabras]. V. toscón.

maticals. Matorrales, sobre todo de arbustos de poco porte.

matrazo. Grandes piezas, troncos de grandes árboles dispuestos para enormes prensas de los tornos antiguos o molinos de aceite. Constituyen una gran máquina simple, una enorme palanca de primer género.


melampo. Melón en grado superlativo; inocentón; torpe, inconveniente en hablar; engreído.


melico. Ombligo. / melic, melics


melitroncha, melitroncho. La mujer descuidada, simple, desgarbada. Se usa rara vez en masculino y nunca en plural.


menancio. Simple, atrevido, osado en hablar, en pedir o decir alguna inconveniencia.

26. Se ha respetado el orden en el que Arnal presenta los datos relativos a mallo y mallar, a pesar de que resulta poco claro; el verbo y su definición estarían mejor tratados de manera independiente.
mialca. Yerba de gran y profunda raíz, que es plaga y daño en los sembrados,

mielga. / melca

mica. Nada, miaja, cosa. / una mica, un poc, un poquet, una miqueta

[michino, michina]. V. llamar a animales. / mixino : gat, mixinos : gats /

mielsa, mielsudo, mielsuda. Cachaza; cachazudo, cachazuda, el que no se apura ni tiene prisa por nada ni por nadie, calmudo.

[mielsudo, -a]. V. mielsa.

mindán. El hombre cachazudo, descuidado, desaseado, sanchopancesco... decidor de inconveniencias y de atrevimientos. Solo se usa en masculino, rara vez en plural.

mingala. Ocasión propicia (güena mingala t’has dejáu perder, ¿no has teníu mingala mejor que ahora?). Buena suerte; tener fortuna inesperada.

misache. Mozo, joven, hombre no viejo. Casi siempre se usa en sentido elogioso: ye un güen misache; ye un misache muy trebajador; si te casas con él, güen misache te llevas.

mistura. Centeno. No tiene otro significado; se aplica la palabra a la mies, al grano y a la planta. En algunos sitios, mezcla de trigo y centeno. Arre, burro, no te pares, / que aquí no venden centeno, / porque a mistura que cogen / la fan en pan de moreno (cantar popular). / mixture inglés, mezcla, mescla

ANC. CAT. Messes. ESP. Mies. PORT. IT. Messe. (chap. Mies : sembrat, sembrats. Cullita de gra.)

mojón. Porción de pan con chocolate hecho; pan mojado, envuelto con chocolate semilíquido o pastoso. / cómete un mojón, moced

molimento. Monumento de Semana Santa en las iglesias. A parar, a’sparar o molimento, a poner, a quitar el monumento.

[monina, quirrina]. V. llamar a animales. Cabra.

monita. Hablar con gran facilidad y desparpajo; envolver a uno en razones y palabrería. Es, pues, distinto el significado que el que indica la Academia.

moregón, moregona. Adusto, enfadado, mala cara, poco hablador, muy serio, no comunicativo...

Artur Quintana i Font; moregón, adusto, enfadado, mala cara, poco hablador, muy serio, no comunicativo

morgallo, morgalloso, morgallosa. Moco, mucosidad; mocoso, mocosa, que lleva moco.
Mocoso significa también pequeño, el joven, el mozalbete que quiere hombrear.
[morgalloso, morgallosa]. V. morgallo.

morguero. Lo que está muy sucio: pañuelo, traje, camisa, cara, pies, etc. Se refiere a ropas y a personas. / que lleva mugre /

morralleras. Los labios en que haya huellas, señales inequívocas de haber bebido vino. / morrera, morreres, de morro, morros tacats pel vi /

morriar a boira. Se dice que ya morrea a boira cuando la niebla empieza a subir por las riberas y por los llanos. / dorondón, niebla, boira, broma

mosquera. Sitio fresco; sombra en verano; sombra de un árbol frondoso. Se dice os machos ya s’en van ta mosquera, es decir, ya corren, ya marchan a la cuadra. / fresquera, fresca, fresqueta /

muergo. Planta parásita del trigo; mala yerba; tizón. / no es el muérdago , besque o vesque, visc o bisc /

[muertas]. V. panseñas.

muir. Ordeñar. / muñí /

nafra, nafrera. Herida más extensa que profunda. / tamé ñafra /
[nafrera]. V. nafra.

navesar. Pasar, correr, andar deprisa y a lo lejos del observador. Mialo por ande navesa ya, míralo por dónde va ya.

ne. Tráimene, dámene, dílene...

o, a, os, as. El, la, los, las. O carro, el carro; a brenda, la merienda; os críos, los niños; as zagalas, las niñas.

pacino. Terreno que mira al norte, sin sol en invierno; umbría. /  y dijo mi muger : me voy a tumbar al pacino / y se va tombá a Al Pacino /

me voy a tumbar al pacino / y se va tombá a Al Pacino /


paco. Margen (marguinazo), lindero de un campo, terreno en flanco con muchos arbustos y árboles, sobre todo robles, orientado al norte y, por tanto, con poco o nada de sol (pacino) en invierno.

pajuzo. Paja muy menuda, gualva que se moja, o se deja mojar para que se convierta en estiércol. / pallús /

palluza. Especie de cesto o canasto hecho con paja y mimbres para guardar el pan del día. Se suele tener en un extremo de las cadieras o bancos de las grandes cocinas de las casas fuertes montañesas, sobre todo en las que hay criados, jornaleros y pastores. A iche no le cogerán o pan d’a palluza, que es listo, vivo, previsor.

[pansas]. V. panseñas. / pansa, panses, raím sec /

panseñas. Olivas, aceitunas escaldadas, adobadas después de secas y muertas con sal, aceite y cenojo; olivas pansas. / olives maurades, pansides /

papís. Tonto, pazguato, bobalicón.

[par]. V. ta par d’astí, ta par d’allí.

parreta, figuera 27. Voltereta, cabriola.

pastura. Pienso cocido para los animales, generalmente para los cerdos; verduras, calabaza, patatas, mondaduras, remolacha, salvado, etc.

patantón, patantonizo. Simplón, patán (despectivo).


patantoniar, patantonizo 28. Hacer el tonto, el ineducado, el pesado, el inoportuno. El que interviene en conversaciones sin ser llamado; el desocupado, holgazán y atrevido.


27. Así consta en el Vocabulario y en Refranes. Puede tratarse de dos palabras, parreta y figuera, que el autor considera sinónimas. Apenas hay en los repertorios aragoneses datos de estas voces con la acepción aquí propuesta, aparte de las tomadas de Arnal Cavero; como locución (parreta figuera) se incluye en el diccionario de Andolz (s. v. parreta), con unas localizaciones en el Somontano de Huesca; sin embargo, los datos ofrecidos tanto para las palabras aisladas como para dicha locución son anómalos ya que en la traducción inversa aporta (s. v. cabriola), figuera (como tomada de Ballarín), parreta (en Alquézar) y parreta, figuera (en el Somontano de Huesca) y, por otro lado (s. v. voltereta) propone parreta-figuera (también de Ballarín; aunque en la primera edición, la de 1977, la situaba en el Somontano de Huesca) y parreta (en Alquézar); debe indicarse que en el Vocabulario de Benasque de Ballarín, al que remite, no constan dichas voces con el significado propuesto.

28. En Refranes elimina el adjetivo de esta entrada pero mantiene sin cambios la definición.

[patantonizo]. V. patantón y patantoniar.

patusca, a la. Juego con monedas o con almendras. El que tira con más tino y maestría suele llevarse la mayor ganancia.

[pech]. V. peches.
peches. Peces. Pech. Pez.

pened, peted. Piececito, diminutivo de pie; pie de niño. / peuet, pevet, peuets, pevets /

[pensamiento pensáu, ni]. V. ¡vágale!

perbullir. Empezar a hervir una cosa; hervir poco una cosa cualquiera.
petar. Está que peta, está muy gorda. / le dije a mi muger que estaba gorda

petar. No me peta, no me da la gana, no quiero.

[peted]. V. pened.

pial. Peal. / pial a Valjunquera : pel, pials : pels /

pialeta. Calcetín burdo, de cáñamo, lino o lana muy gruesa que se pone sobre la calcilla para que la abarca (y galocha de los pastores) sujete mejor el pie sin peligro de recibir daño por tierra, piedras, pinchos, etc.

pialuco. Especie de calcetín burdo, recio, fuerte, para llevar las albarcas mejor, o las galochas.

picar. Cavar. Tiene, además, la significación genérica que da la Academia. Aquí nadie sabe qué es cavar, aquí se pica, pero no se cava. / picá en un pic, pics; cavá en una cavegueta /


[picha]. V. pichar.

pichar, picháus. Orinar; orines. O vino está como picháu, es decir, caliente. / lo vi está com los pixats o pichats /

Picha, picheta. Miembro viril. / sigala, sigales, etc. /

[picháus]. V. pichar.

pichela. Jarro para vino de algo más de un litro. / pichella de aigua /

[picheta]. V. pichar.

piconero, piconera. El niño o la niña que pega fuertemente a otros niños; la persona mayor, especialmente mujer, que zahiere, molesta, compite, acusa y echa en cara, con ingenio e intención y oportunidad, ideas, frases y palabras en defensa propia y en ofensa y crítica de su interlocutor.

picueta. Viruela; huellas en la cara de haber tenido esa enfermedad.
/ pigota /


pigo. Calcetines, hilaturas de algodón con fibras blancas, negras y color crema 
(de color pigo). Se llama también gazpiáu.

pincho. Guapo mozo, bien vestido, presumido, matón, jactancioso. Va pincho, es un pincho.

Marcel Pena, Markel Bringuè; pincho. Guapo mozo, bien vestido, presumido, matón, jactancioso. Va pincho, es un pincho.

pingued, cazar a. Poner una hormiga con alas (alaiga 29) en un cepo o con palito con liga (besque) para cazar pájaros. / cassá en visc /

pintapared. Pájaro de colores vistosos, insectívoro, aracnívoro, sobre todo. Aparece en días fríos recorriendo fachadas de las casas viejas con agujeros y grietas (rajas) en busca de pitanza. La gente dice cuando lo ve: pronto va a nevar, ya se vey por astí o pintapared.

pisto. Trago de vino. Echar unos güenos pistos, beber en abundancia.

piz, piz, tordoliz. Pan de Francia, la balanza; / pan de Aragón, güen costrón.
Dicho en juego de niños poniendo los puños de todos en una columna.

pizcas. Trozos de carne, tajadas, chuletas.

Pizqueta. Trozo, tajada pequeña, zaborreta.

[pizqueta]. V. pizcas.

ple. En el juego de pelota, el primer tanto que da el derecho a un bando a sacar.
Ganar el ple, hacer el saque todos los del bando que lo han ganado para poder sumar tantos.

plorar, ploro. Llorar; lloro. / v. plorá; plo, plos /

[ploro]. V. plorar, ploro.

Los germans de Isabetta maten al seu amán; aufádega, cap, Lorenzo

pocha. Bolsillo, sea el que fuere, grande o pequeño, en la prenda que sea. / burchaca, burchaques; borchaca, borchaques /

pod. Piel que envuelve las verguetas con liga o vesque para la caza de pájaros. Todo, piel y verguetas envescadas, forman el pod.

polecón. Plaga en las habas. Ataca las hojas y tallos tiernos. Son manchas negras de millones de seres, insectos tal vez.

porpuz. Abubilla. / putput, puput, etc /

putput, put-put, pupŭt, puput, poput, porpuz, parputa, babuta, pulput, gurgŭ, borbuta-viel barbut, barbut

prenso. Pienso del ganado, especialmente de las caballerías de labor y carga (bajes).

presiego. Una clase de melocotón, blanco, amoscatelado que se abre fácilmente soltando, sin esfuerzo ni cuchillo, el hueso o semilla. / préssec, bresquilla; mullarero /

presiego. Una clase de melocotón, blanco, amoscatelado que se abre fácilmente soltando, sin esfuerzo ni cuchillo, el hueso o semilla. / préssec, bresquilla; mullarero /

prusiano, prusiana. Hombre de cuidado; mujer poco recomendable.

puesto, quiesto. Podrido, querido (participios pasivos de poder, querer).

punchón de figuera. Aumentativo de tonto. 31.

puntarrón. Madero o maderos que hacen de puente para ganar una acequia.

[punza]. V. puncha.

putios. Un arbusto de tallo tierno y hoja abundante que comen bien, en primavera, el ganado cabrío y los conejos.

29. Así es como está corregido en Refranes y es la palabra que aparece en el propio Vocabulario; ponía aquí aliaga.

30. La cursiva en esta palabra no figura en el original; puncha se incluye en los vocabularios aragoneses y consta, sin marcas, en el diccionario académico; punza, en cambio, no se recoge en el DRAE y se ha localizado en Ejea y Huesca (Andolz).

31. El ejemplo se repite y en ambos casos ponía «se más tonto que punchón de figuera»; en Refranes sustituye la errata se por es. Andolz reproduce la expresión escribiendo ye, solución que, a la vista de otros 
ejemplos y de la propia entrada ye de este Vocabulario, será la correcta.

aragonensi lingua, El vocabulario aragonés en «El Pirineo Español»

sábado, 22 de septiembre de 2018

Algunes diferénsies entre catalá, valencià, chapurriau

Texto en valensiá (ñabíen algúns errors, encara ne ñan)
En la flexió verbal.
Son formidables traços pertinents les formes respectives de la flexió verbal, en la seua morfologia i en la sintaxis. En català hi ha un entrecreuament entre els verps "ser" i "estar" que no existix en valencià:
Els catalans usen "ser" per a expressar ubicació després de canvi: "ja hi som aquí" (v. ya estem ací); i "estar" per a una acció passiva "ha estat una relliscada" (v. ha segut un esvaro).
Un atre creuament entre els verps "ser" i "haver" que tampoc es valencià: català "no hi es" (v. no hi ha). Valencià verp + a + complement directe (v. he vist a mon pare), no aixina en català: "he vist mon pare".
Valencià: verps que indiquen companyia, relació d’instrument o mig del qual u se val, duen la preposició "en" (o "ab" arcaica), mentres el català porta "amb".
català: verps + de (decidir de, desijar de, oferir de, pregar de…) com "m’agradaria de veure el fill", no aixina en valencià (v. m’agradaria vore al fill).
català: reflexiu "hom", introduint una oració impersonal, no existix en valencià: "hom ha de fer-se correr la veu" (v. s’ha de fer correr la veu).
català: Tot i + participi de present o gerundi, no existix en valencià: "Tot content" (v. content)
Conjugació verbal.
Es tan diferent la conjugació valenciana de la catalana que hauriem de recorrer les conjugacions regulars i irregulars des del principi a la fi, i sería inacabable. Vejam alguns eixemples, sense explicació:
c. tenir, venir, veure
v. tindre, vindre, vore
ch. Tindre, vindre, vore. Ting, tens, té, tením, teníu, ténen. Ving, vens, ve, vením, veníu, vénen. Vech, veus, veu, veém, veéu, véuen.
c. prengui, prenguem
v. prenga, prengam
ch. Prenga, préngues, prengue, prengám, prengáu, prénguen
c. donés, sofrix
v. donara, sofrira
ch. donara, donares, donare, donárem, donáreu, donáren; patiguera , patiguéres, patiguére, patiguérem, patiguéreu, patiguéren
c. neixer, treure
v. naixer, traure
ch. Náixe, traure. Naixco, naixes, naix,
naixém, naixéu, náixen. Trac, traus, trau, traém, traéu, tráuen.

c. seure, ensopegar
v. assentarse, entropeçar
ch. Assentás. Yo me assento (yo m´assento), tú te assentes, assente, assentém, assentéu o assentáu, assénten. Entropesso, entropésses, entropésse, entropessém, entropesséu o entropessáu, entropéssen.
c. temo, perdo (1ª pers.)
v. tem, perc
ch. Yo ting temó o po, tens temó, té temó, tením temó, teníu temó, ténen temó. Yo pergo, perts, pert, perdém, perdéu, pérden.
c. visc, cresc
v. vixc, creixc
ch. Vic, vius, viu, vivím, vivíu, víuen. Créixco, créixes, creix, creixém, creixéu, créixen.
c. creiem, caieu
v. creem, caeu
ch. Natros creém, caém. Vatros o vatres creéu, caéu. Mingém, mingéu. Fem, féu. Soltém, soltéu. Pujém, pujéu.
c. perdi, creixis
v. perga, creixques
ch. Perga, pergues, pergue, pergám, pergáu, pérguen. Creixca, creixques, creixque, creixcám, creixcáu, créixquen.
c. veuré, veuries
v. voré, vories
ch. Vore, yo voría, voríes, voríe, voríem, voríeu, voríen. Yo vech, veus, veu, veém, veéu, véuen.
c. plangui, planguí
v. planyga, plangyuí
ch. Queixás, queixo, queixes, queixe, queixém o queixám, queixéu, quéixen.
c. vinguem, vingueu
v. vingam, vingau
ch. Que yo vinga, vingues, vingue, vinguém, vinguéu o vingáu, vínguen.
c. serveix, converteix
v. servix, convertix
ch. Servíx, convertíx. Servixco, servixes, servix, servím, servíu, servíxen. Convertixco, convertíxes, convertíx, convertím, convertíu, convertíxen.
c. obre, omple
v. obri, ompli
ch. Obri, ompli. Óbrigo, óbris, obri, obrím, obríu, óbren - obríxen.
Ómpligo, ómplis, omplix - umplix, omplím - umplím, omplíu - umplíu, omplíxen - umplíxen - ómplen. Pleno, plenes, plene, pleném, plenéu o plenáu, plénen.
c. sofert, omplert
v. sofrit, omplit
ch. Patit, omplit – umplit. Yo hay patit. Yo hay omplit – umplit (plenat).
c. amansir, espessir
v. amansar, espesar
ch. Amansá, espesá. Amanso, amánses, amánse, amansém, amanséu o amansáu, amánsen. Espesso, espésses, espésse, espessém, espesséu o espessáu, espéssen.


c. sapiga, sapigues
v. sapia, sapies
ch. Sápiga, sábiga, sápigues, sábigues, sápigue, sábigue, sapigám, sabigám, sapiguéu, sabiguéu, sápiguen, sábiguen. Sápia, sápies tamé se diu an algún poble.
Verbo sabé. Yo sé, saps o sas, sap, sabém, sabéu, sáben. Sabré, sabrás, sabrá, sabrém, sabréu, sabrán.
c. culli, cullis
v. cullga, cullgues
ch. Que yo cullga, que tú cullgues, cúllgue, cullgám, cullgáu, cúllguen. La cullita.
c. tusso, tussi
v. tusc, tusca
ch. Yo tusgo, tússes, tus, tussím, tussíu, tússen. Que yo túsga, túsgues, túsgue, tussigám, tussigáu, tússguen.
c. cuso, cusi, cusis
v. cusc, cusca, cusques
ch. Cusí. Yo cusgo, cuses, cus, cusím, cusíu, cúsen.
Preposicions.
El català usa preposicions pospostes en una construcció que no tenim en valencià ni en cap atre idioma: "arros cunill sense" (v. arros sense conill). Uns quants eixemples, sense explicacio, donaran idea de la diferenciació:
c. s’entesta que li donen
v. s’encabota en que li donen
ch. S´empeñe en que li dónon. Es mol tossut, es mol tossuda. Cabut, cabuda.
c. es queixaven que
v. es queixaven de que
ch. Se queixáben de, queixáen. Yo me queixaba, te queixabes, queixáes, se queixábe, queixáe, mos queixábem, queixáem, tos queixábeu, queixáeu, se queixáben, queixáen.
c. anarem en aquell lloc
v. anarem a aquell lloc
ch. Vam aná an aquell lloc o puesto. Yo vach aná, vas aná, va aná, vam aná, vau aná, van aná.
c. estic a Valencia
v. estic en Valencia
ch. Estic a Valénsia. Estás, está, estém o estám, estéu o estáu, están.
c. prometre de veure
v. prometre vore
ch. Yo vach prométre de vore, prométre que voría. Verbo prometí. Prometixgo, prometíxes, prometíx, prometím, prometíu, prometíxen.
c. Jaume veu (en) Pere
v. Jaume veu a Pere
ch. Jaume veu a Pere, veu a la María.
c. pensar a dir-ho
v. pensar en dir-ho
ch. Pensá en díu. Penso, penses, pense, pensém o pensám, penséu o pensáu, pénsen. Cóm collóns se pot pronunsiá U la paraula HO. Home, hort, hospedá, etc.
c. no m’era permés d’anar
v. no m’estaba permés anar
ch. No me estabe permetut (permitit) aná a casa de ma tía.
c. pis per llogar (causal)
v. pis per llogar
ch. Pis per a llogá, pis en llogué, se llogue este pis, (se alquile)
c. pis per llogar (final)
v. pis per a llogar
c. a la tarda
v. per la vesprada (vesprà)
ch. A la tarde, a la vesprá o vesprada, al tardet,
c. al dessota de
v. baix de
c. al davant de
v. davant de
ch. Dabán de casa meua han ficat la paradeta. Ting la paradeta (a) dabán de casa. En cambi, tira cap abán.
c. al defora de
v. fora de
c. malgrat
v. a pesar de
ch. A pesar de,
Substantius.
Diferencies de genero, encara que en totes les llengües romàniques es conserva el que tenim en llatí, com molts dels abstractes que acaben en -OR, i uns atres:
c. (el) fel
v. (la) fel
ch. La fel está al feche, es mol amarga, poques coses ñan mes amargues que la fel.
c. (el) aventatge
v. (la) ventaja
ch. La ventaja.
c. (el) escafandre
v. (la) escafandra
ch. La escafandra del buzo.
c. (la) aladre
v. (el) aladre
ch. LO aladre, l´aladre, los aladres, la rella, les relles.
També diferencies en el mateix genero
c. jueva
v. jueua
ch. Una judía, los judíos (se pronúnsie la j de judía diferén a la de JOTA)
c. princessa
v. princesa
ch. Lo príncipe, la prinsesa.
c. alcaldessa
v. alcaldesa
ch. Lo alcalde, la alcaldesa.
c. comtessa
v. comtesa
ch. Lo conde, la condesa.
c. el periodista (masc.)
v. el periodiste (masc.)
ch. Lo periodista, la periodista.
c. el maquinista (masc.)
v. el maquiniste (masc.)
ch. Lo maquiniste, la maquinista ?
Diferencies en número, els que passen al plural de diferent forma en català i en valencià:
c. [papés]
v. papers
ch. Papés, papé.
c. [carrés]
v. carrers
ch. Los carrés, lo carré. La carrera, les carreres (a La Codoñera per ejemple).
c. homes
v. hómens
ch. Homes y hómens.
c. joves
v. jovens
ch. Los joves, los jóvens. Les joves, les jóvens.
c. presupostos
v. presuposts
ch. Los presuposts, los presupostos. Lo presupost.
c. boscos
v. boscs
ch. Lo bosque, los bosques.
c. generes
v. generos
ch. Los géneros. Lo género. En cambi, ña mol (de) Género a la paradeta de la fruita. Esta G se pronúnsie diferén que la G de gat. Paregut a gepa, geput (chepa), jupa (chupa), junta, ajuntamén.


c. quadres
v. quadros
ch. Lo cuadro, los cuadros. La cuadra (de caballs), les cuadres, lo mosso de cuadra, los mossos de cuadra.
c. litres
v. litros
ch. Un litro, dos litros.
c. goigs
v. gojos/goigs
ch. Lo goch, los gochs. Gochet (cusigañes a La Fresneda). Aixó fa goch.
c. desigs
v. desijos/desigs
ch. Lo dessich, los dessichos, desseos.
c. assumpte
v. assunt
ch. Un assunto, dos assuntos.
c. culte
v. cult
ch. Culto, cultos.
Adjetius.
En quant al plural, lo mateix que els substantius. Possesius (adjetius i pronoms):
c. meva
v. meua
ch. Meua, meues, meus, meu.
c. teva
v. teua
ch. Teua, teues, teu, teus.
c. el meu (neutre)
v. lo meu (neutre)
ch. Lo meu, la meua, los meus, les meues.
c. el nostre (neutre)
v. lo nostre (neutre)
ch. Lo nostre, la nostra, los nostres, les nostres.
Demostratius:
c. aquest
v. est/este
ch. Este, esta, estos, estes
c. aqueix
v. eix/eixe
ch. Eixe, eixa, ixe, ixa, íxes, eixes,
numerals cardinals:
c. vuit
v. huit
ch. Vuit. A Valjunquera: Siat, nau, diau, dotche,

c. dinou
v. deneu
ch. denóu
c. seixanta
v. xixanta
ch. sixanta
c. dues-centes
v. doscentes
ch. Dosséntes, dosséns.
c. milió
v. milló
ch. Milló (1.000.000) un milló es milló que satséns mil.
Numerals ordinals:
c. cinqué
v. quint
ch. Quin, quinta. Lo quinto, la quinta, es lo-la que fa 18 añs aquell añ.
c. sisé
v. sext
ch. Sexto, sexta.
c. vinté
v. vigesim
ch. Vigéssim casi no se fa aná, lo número vin.
Partitius i colectius:
c. meitat
v. mitat
ch. Mitat, la mitat.
c. miler
v. miler/miller/millar (Fullana)
ch. Un milená, mil.
Quantitatius:
c. força
v. molt
ch. Mol
c. quant pa
v. quant de pa
ch. Cuán pa teníu al forn?
c. fa molt fret
v. fa molt de fret
ch. Fa mol fret. Fa molta fresca.
c. quanta de neu
v. quanta neu
ch. Cuanta. Cuánta neu ña al port? - Cuán sol nessessite esta florera?
Indefinits:
c. altre
v. atres
ch. Atre, altre. Atres, altres.
c. abdues
v. les dos
ch. Les dos, en les dos máns.
c. nombrós
v. numerós
ch. Numerós, numerosa.
Articul definit.
En català està proscrit l’articul masculí en les formes LO i LOS, que el valencià manté vius al costat de EL i ELS: lo bo del cas; lo meu; lo pronte que has vingut; va fer lo que li van manar.
En valencià sol ser incorrecte posar l’articul davant de noms propis: No direm "la Maria o el Jordi", com en català.
Pronom personal.
En valencià el pronom reflexiu HOM i la segona persona del plural US no existixen, aixina com JO en lloc de YO, usant-se molt poc el pronom adverbial HI:
c. hom diu per tot arreu
v. se diu per onsevol
ch. Se diu per tot arreu. Tot lo món u diu, s´ha escampat per tot arreu.
c. jo us mane
v. yo vos mane
ch. Yo tos mano. Tos U mano per radera vegada (lo que tos hay dit abáns dos vegades).
c. Que no hi es?
v. ¿ que no està ?
ch. Está Mariano o fulanito a casa? - No - No hi está? Pos si m´ha dit que hi estaríe an esta hora.
En valencià es pot dir A ELL o AD ELL, i D’ELL, referintse a persones o coses; en català s’ha de fer un rodeig quan es referix a coses:
c. en turnem a parlar
v. tornem a parlar
ch. Ne tornem a parlá, ne tornarém a parlá, sen parlará, ne parlarém un atre rato, etc.
Frases i tractaments:
c. davant meu
v. davant de mi
ch. Dabán de mí. Pássa dabán de mí, pássam !
c. darrere teu
v. darrere de tu
ch. Detrás de tú.
c. aquest és pintat per mi
v. este està pintat per mi
ch. Este está pintat per mí. Este lay (lo hay, l´hay) pintat yo.
Adverbis:
Hi ha un grapat d’adverbis de lloc, de temps, de modo, d’afirmació, negació i dubte. Uns eixemples significatius:
c. lluny
v. llunt
ch. lluñ
c. sota, dessota
v. baix, baix de
ch. Baix, a baix, daball (de), cap aball, cap a baix.
c. endavant
v. davant, cap davant
ch. Abán, cap abán
c. al damunt
v. damunt
ch. Damún
c. aleshores
v. llavors
ch. Entonses, allavonses, llavores, allacuanta (fa mol tems),
c. avui
v. hui
ch. Avui (de AB + HUY - HUI )
c. aviat
v. pronte
ch. Pronte (aviát es de aviá, aventá), prontet.
c. a entrada de fosc
v. a boqueta nit
ch. Al tardet, cuan oscurix, cuan se fa fosc, cuan pardeje,
c. demà passat
v. despusdemà
ch. Después demá
c. abans d’ahir
v. despusahir
ch. Antes ahí
c. dos quarts de nou
v. les huit i mija
ch. Les vuit y mija
c. de cop sopte
v. de repent
ch. De repén
c. s’un plegat
v. d’una volta
ch. De una vegada, de una tongada
c. no facis pas el meu
v. no faces lo meu
ch. No fáigues lo meu
c. mai no vindràs
v. no vindràs mai
ch. No vindrás may - mai