Mostrando las entradas para la consulta planh ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta planh ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

viernes, 13 de octubre de 2023

Complaintes Historiques. I. Quascus plor e' planh son dampnatge, Guillaume, moine de Beziers.

Complaintes Historiques.


I.


Quascus plor e' planh son dampnatge,

Sa malanansa e sa dolor,

Mas ieu las! n' ai en mon coratge

Tan gran ira e tan gran tristor

Que ja, mos jorns, planh ni plorat

Non aurai lo valen prezat,

Lo pros Vescomte, que mortz es,

De Bezers, l' ardit e 'l cortes,

Lo gai e 'l mielh adreg e 'l bon,

E 'l melhor cavallier del mon.


Mort l' an, et anc tan gran otratge

No vi hom, ni tan gran error

Mais far, ni tan gran estranhatge

De dieu et a nostre senhor,

Cum an fag li can renegat

Del fals linhatge de Pilat

Que l' an mort; e pus dieus mort pres

Per nos a salvar, semblans es

De lui, qu' es passatz al sieu pon

Per los sieus estorser laon.


Mil cavallier de gran linhatge

E mil dompnas de gran valor

Iran per la sua mort a ratge,

Mil borzes e mil servidor

Que totz foran gent heretat,

Si 'lh visques, e ric et honrat:

Ar es mortz, ai dieus! quals dans es!

Guardatz quals etz ni quo us es pres,

Ni selhs qui l' an mort qui ni don,

Qu' eras no ns acuelh ni ns respon.


A senhor tan fort deu salvatge

Esser, al gran et al menor,

Quan del sieu honrat senhoratge

Nos membrara e de l' honor

Que ns fetz et de la fezautat

Vas selhs qu' eron a mort jutjat:

Ar es mortz, ai dieus! quals dans es!

Caitieu, cum em tug a mal mes!

Vas qual part tenrem, ni ves on

Penrem port, tot lo cor m' en fon!


Ric cavallier, ric de linatge,

Ric per erguelh, ric per valor,

Ric per sen, ric per vassallatge,

Ric per dar e bon servidor,

Ric d' erguelh, ric d' umilitat,

Ric de sen e ric de foldat,

Belhs e bos, complitz de totz bes,

Anc no fo nulhs hom que us valgues;

Perdut avem en vos la fon

Don tug veniam jauzion.

Selh dieu prec que fetz trinitat

De se mezeis en deitat,

Qu' el cel, on lo maior gaugz es,

Meta l' arma, e non li pes,

Et a totz selhs qui pregatz son

De son ben soccor' et aon.

Guillaume, moine de Beziers.

https://www.persee.fr/doc/ccmed_0007-9731_1968_num_11_44_1461

https://commons.wikimedia.org/wiki/Category:Viscounts_of_B%C3%A9ziers


Index:


II, mon chan fenisc ab dol et ab maltraire

III, Si cum sel qu es tan grevatz

IV, Fortz chauza es, que tot lo maior dan

V, Cascus hom deu conoisser et entendre

VI, Ailas! per que viu lonjamen ni dura

VII, Era par ben que valors se desfai,

VIII, Anc non cugey que m pogues oblidar

IX, Belh senher dieus, quo pot esser sufritz

X, Planher vuelh En Blacatz en aquest leugier so,

XI, Molt mes greu d' En Sordel, quar l' es falhitz sos sens,

XII, Pus partit an lo cor En Sordel e 'N Bertrans

XIII, Ab marrimen et ab mala sabensa

XIV, Razos non es que hom deya chantar

XV, Ples de tristor, marritz e doloiros

XVI, Aissi quo 'l malanans,

XVII, Planhen, ploran ab desplazer

lunes, 9 de octubre de 2023

Claire, Clara; Anduse, Anduze, Anduza

Claire d' Anduse.

Claire, Clara;  Anduse, Anduze, Anduza


En greu esmay et en greu pessamen

An mes mon cor, et en granda error,

Li lauzengier e 'lh fals devinador,
Abayssador de joy e de joven,
Quar vos, qu' ieu am mais que res qu' el mon sia,
An fait de me departir e lonhar,
Si qu' ieu no us puesc vezer ni remirar,
Don muer de dol, d' ira e de feunia.


Selh que m blasma vostr' amor, ni m defen
Non podon far en re mon cor mellor,
Ni 'l dous dezir qu' ieu ai de vos maior,
Ni l' enveya ni 'l dezir ni 'l talen;
E non es hom, tan mos enemicx sia,
S' il n' aug dir ben, que no 'l tenha en car;
E, si 'n ditz mal, mais no m pot dir ni far
Neguna re que a plazer me sia.


Ja no us donetz, belhs amics, espaven
Que ja ves vos aia cor trichador,
Ni qu' ie us camge per nul autr' amador,
Si m pregavon d' autras donas un cen;
Qu' amors, que m te per vos en sa bailia,
Vol que mon cor vos estuy e vos gar,
E farai o; e, s' ieu pogues emblar
Mon cors, tals l' a que jamais non l' auria.


Amicx, tan ai d' ira e de feunia
Quar no vos vey, que quant ieu cug chantar
Planh e sospir, per qu' ieu no puesc so far
A mas coblas qu' el cor complir volria.

//

https://fr.wikipedia.org/wiki/Clara_d%27Anduza

Clara d'Anduze, est une trobairitz de langue occitane, sans doute issue de la famille des seigneurs d’Anduze, dans le Gard, est née aux environs de l'an 1200. Elle était aimée du troubadour Huc ou Uc de Saint-Circ, amour partagé.

Son existence n'est pas assurée, elle se base sur la razo d'Uc de Saint-Circ qui la mentionne et un poème qui lui est attribué publié dans un manuscrit conservé à la Bibliothèque nationale de France, ms. C, BnF fr. 856.

En greu esmai et en greu pessamen

an mes mon cor et en granda error

li lauzengier e.l fals devinador,

abaissador de joi e de joven;

quar vos qu'ieu am mais que res qu'el mon sia

an fait de me departir e lonhar,

si qu'ieu no.us puesc vezer ni remirar,

don muer de dol, d'ira e de feunia.


Cel que.m blasma vostr' amor ni.m defen

non pot en far en re mon cor meillor,

ni.l dous dezir qu'ieu ai de vos major

ni l'enveja ni.l dezir ni.l talen;

e non es om, tan mos enemics sia,

si.l n'aug dir ben, que non lo tenh' en car,

e, si 'n ditz mal, mais no.m pot dir ni far

neguna re que a plazer me sia.


Ja no.us donetz, bels amics, espaven

que ja ves vos aja cor trichador,

ni qu'ie.us camge per nul autr' amador

si.m pregavon d’autras donas un cen;

qu'amors que.m te per vos en sa bailia

vol que mon cor vos estui e vos gar,

e farai o; e s'ieu pogues emblar

mon cor, tals l'a que jamais non l'auria.

    

Amics, tan ai d'ira e de feunia

quar no vos vey, que quan ieu cug chantar,

planh e sospir, per qu'ieu non puesc so far

ab mas coblas que.l cors complir volria.


Traduction de Raoul Goût et André Berry:

« En grave émoi et grave inquiétude ils ont mis mon cœur et aussi en grande détresse les médisants et les espions menteurs qui rabaissent joie et jeunesse car pour vous que j'aime plus que tout au monde ils vous ont fait partir et vous éloigner de moi à tel point que si je ne puis vous voir ni vous regarder j'en meurs de douleur, de colère et de rancœur.

Ceux qui me blâment de mon amour pour vous ou veulent me l'interdire ne peuvent en rien rendre mon cœur meilleur ni faire croître encore mon doux désir de vous non plus que mon envie, mes désirs, mon attente et il n'y a pas un homme, fût il mon ennemi que je ne tienne en estime si je l'entends dire du bien de vous, mais s'il dit du mal, tout ce qu'il peut dire ou faire ne me sera jamais plaisir.

N'ayez pas de crainte, bel ami qu'envers vous je n'aie jamais le cœur trompeur ni ne vous délaisse pour quelque autre amoureux, même si cent dames m'en priaient, car mon amour pour vous me tient en sa possession, et veut que je vous consacre et vous garde mon cœur ainsi je ferai, et si je le pouvais être mon cœur, tel l'a qui jamais ne l'aurait.

Ami, j'éprouve tant de colère et de désespoir de ne pas vous voir que lorsque je pense chanter, je me plains et je soupire parce que je ne puis faire avec mes couplets ce que mon cœur voudrait accomplir. »

En grèu esmai a été repris par:

Aiga Linda, album Barrutladas, interprété par Hervé Robert (chant, chifonie) et René Huré (clarinette).

Duo Dedoceo, concert Le chemin de Regordane, interprété par Pascal Jaussaud (chant, vielle à roue) et Valère Kaletka (guitare électrique).

À Anduze, un buste dans le parc des Cordeliers, porte son nom.

Clara d'Anduze trobairitz Un spectacle du gargamelatheatre; texte:
Anne Clément; mise en scène: Michel Froelhy

https://catalogue.bnf.fr/ark:/12148/cb33021783w.public

http://www.editions-alcide.com/livre-Petit_dictionnaire_des_%C3%A9crivains_du_Gard-328-1-1-0-1.html

https://archive.org/stream/posiesdeucdesa00ucde#page/n31/mode/2up

http://www.siefar.org/dictionnaire/fr/Clara_d%27Anduze/Fortun%C3%A9e_Briquet

https://archive.wikiwix.com/cache/?url=http%3A%2F%2Fwww.siefar.org%2Fdictionnaire%2Ffr%2FClara_d%2527Anduze%2FFortun%25C3%25A9e_Briquet



Lettre à Clara d'Anduze par Lionel Bourg.


Lecture faite par Lionel BOURG à Grigny ( Rhône)

Cette lettre de 1989 écrite par Lionel BOURG est actuellement épuisée chez son Editeur Jacques BREMOND

(Ce dernier nous a joyeusement promis de la rééditer en claquant sa main contre celle de Lionel BOURG à GRIGNY -Rhône - le week-end dernier – Dont Acte …).

Je vous l'offre en attendant et pour inaugurer ce nouvel album qui sera le réceptacle de toutes les lettres écrites ou à écrire à toute sorte de Femmes Pathétiques... La liste en est, vous en conviendrez, immémoriale...

J’accueillerais toute lettre personnelle ou éditée dans cet esprit particulier. Une sorte de remise en écoute de voix s’adressant aux femmes de manière recevable et sensible à leurs limbes silencieuses.

__________________________________________________


LA DECHIRURE

LETTRE A CLARA D'ANDUZE

Revenir sur ses pas. Marcher comme si rien n'avait été. Comme si cette morne journée de février ne contenait pas toutes celles vécues ici ou ailleurs, là où la brume frange de ses apparitions des pierres que tant de passants foulèrent. Je me suis arrêté un instant. Tout était gris. Le ciel, la garrigue, les strates même, accumulées pour je ne sais quelle ferveur, les rues soudain plus tristes, ce jardin où, me promenant, je contemplais le singulier visage d'une femme morte depuis des siècles, et dont , inexplicablement, je ne pouvais abandonner le regard immobile.

A quoi songez-vous, Clara ? Et quel amour vous ronge ?

Vous demeurez en ces lieux, aussi improbable qu'aux temps où, folle peut-être, vous composiez des poèmes pour les dire en secret à celui que vous aimiez. Vous êtes là. Distante. Présente de toute cette distance qui tient en votre façon un peu hautaine de jauger le silence, cependant que vous semblez vouloir retenir le promeneur, mêlant à cette invite un refus péremptoire : déjà loin, si loin, vous savez sans doute que ne s'étreignent vraiment, après tant de leurres, que ceux qui délaissent à la poussière la peur de ne pas être aimés.

Si lointaine. Si proche pourtant. Et ce n'est pas facilement faire jouer les mots : vous découvrant une nouvelle fois, j'ai compris davantage en quelle inaccessible patrie résident celles que l’on désire de cet amour plus fort que les vaines raisons qui nous font exister.

J’ai marché. Il y avait le ciel, les nuages, le gris des calcaires, toute cette lumière vague des nuages où passe une tristesse qui ressemble à la seule forme admissible du bonheur. Voyez-vous, je n’éprouve jamais plus fortement le sentiment de vivre qu’en ces moments comme suspendus entre deux rives inconciliables. Il y faut cette brume. Ces pierres chiffrées. Ces traces dont il importe peu alors de connaître l’origine : elles sont là, métissant leurs langages, livrant leur impassibilité aux interrogations qui restent retenues. Elles disent une sorte de paix. Une manière de repos. Et si j’en relève les empreintes, collectionnant les figures énigmatiques, c’est sans doute parce qu’en ces gravures de rien, ces marques élémentaires, quelque chose n’en finit pas de me parler du monde qui, tangible, évident, n’en demeure pas moins dissimulé sous ses propres dehors, et barré, raturé par l’errance qui nous voue à rechercher une présence aussitôt dérobée.

Et je voudrais qu’il pleuve, maintenant, que le ciel fût pleinement gris, haché de ce bleu si sombre qu’il est à la nuit une espèce de supplique, avec, çà et là, ces trouées claires, ces passages miraculeux ouverts dans l’épaisseur des ombres et que des oiseaux seuls, souverainement seuls, toisent un instant avant de s’y engouffrer pour se jeter de l’autre côté du monde et des choses. Et la pluie tomberait. Longue. Interminable. Une pluie d’avril ou de septembre, une eau sous laquelle il me serait possible d’aller, hurlant des hymnes incongrus, des mots stupides, criant peut-être « je t’aime », ou « je me fiche de tout », ou « je vis », une pluie qui me ferait l’égal de cet arbre qui, d’avoir été mille fois dépouillé, d’abriter en son tronc, sous l’écorce, des insectes qui le ruinent, essaie de se tenir debout face à tout, face à cette détresse sans borne et cette inextricable beauté d’un ciel déchiré sur la terre.

Peut-être est-ce pour cela que je vous écris, Clara , pour cette déchirure. Pour ces regards que je ne puis croiser sans baisser les yeux, sans même savoir ce qui gît derrière eux, comme si, à l’extrémité de j’ignore quelle nuit, une neige tombait, dont je ne saurais retenir que d’infimes étoiles bientôt fondues entre mes doigts et pareilles à des larmes.

Puis à nouveau , le ciel. Les pierres nues. Et, devant moi, la lente, l’invincible crue de la lumière. Je vous ai longtemps contemplée. Me retournant une ultime fois, vous paraissiez sourire à l’inacceptable.

Derrière le parc, un chemin secret entre deux murs. Passage étroit, préludant à quelque initiation. Parmi les grès, des blocs de tuf fourmillant de traces végétales :réseau de feuilles, de tiges, morceaux de bois inscrits en creux, mémoire d’une boue sans âge où pourrissait la vie. Il y avait quelque chose de poignant dans cette sente. La certitude peut-être, irréfléchie, qu’on ne parvient jamais à combler la faille où l’on erre, rêvant à des visages ou fomentant, du plus loin de ses songes, des paradis brisés, des édens invivables.

Ma vie, Clara, qu’est-ce donc que ma vie ?

Une promenade obstinée sur une berge. Une déambulation hasardeuse.

J’aurai vu, de l’autre côté, la lèvre où je crus devoir vivre. Pour ne pas crever tout de suite. Pour continuer à marcher sous la pluie. Serrer tout contre moi cette femme que j’aime. Et si rien n’aura été qu’un trou béant, qu’une patiente, peut-être irrévocable déchirure, c’est ici, arpentant une à une les journées ordinaires, que je tente de faire de mes jours autre chose que leur banale insuffisance. Comme vous. Comme celle qui me sourit. Qui est là. Seule. Criblée d’amour et comme foudroyée par la douceur lancinante des étoiles.

jueves, 5 de octubre de 2023

Pierre Rogiers. Peire Rotgiers.

Pierre Rogiers.

Pierre Rogiers. Peire Rotgiers.



I.

Al pareissen de las flors,
Quan l' albre s cargon de fuelh,
E 'l temps gensa ab la verdura
Per l' erba que creys e nais,
Doncx es a selhs bona amors
Qui l' an en patz, ses rancura,
Q' us vas l' autre non s' erguelha.

Bos drutz non deu creire auctors
Ni so que veiran sey huelh
De neguna forfaitura
Don sap que sa domna 'l trays;
So que dis qu' a fait alhors
Creza, sitot non lo jura,
E so qu' en vi dezacuelha.

Qu' ieu vey de totz los melhors
Qui sempr' en devenon fuelh,
Qu' en queron tan lur dreitura
Tro que lur domna s n' irays,
E 'l ris torna 'ls pueis en plors;
E 'l folhs per mal' aventura
Vai queren lo mal qu' el duelha.

Qu' amors vol tals amadors
Que sapchon sufrir erguelh
En patz e gran desmezura,
Sitot lor domna 'ls sostrays;
Paucs plagz lur en sia honors,
Quar s' il sap mal ni s rancura,
Ilh queira tost qui l' acuelha.

Per aquest sen suy ieu sors,
Et ai d' amor tan quan vuelh;
Quar s' elha m fai gran laidura,
Quant autre s planh, ieu m' apais.
Sitot s' es grans ma dolors,
Suefre tro qu' elha m melhura
Ab un plazer, qual que s vuelha.

Mais vuelh trenta dezonors
Q' un onor, si lieys mi tuelh;
Qu' ieu sui hom d' aital natura
No vuelh l' onor qu' el pro lays;
Ni ges no m laissa 'l paors
Don mos cors non s' asegura;
Qu' ades cug qu' autre la m tuelha.

De mon dan prec mos senhors,
Mas l' amor de mi dons vuelh;
E que 'l prenda de mi cura,
Que trop es grans mos esmays.
Molt mi fera gen secors
S' una vetz ab nueg escura
Mi mezes lai o s despuelha.


Peire Rotgiers, quier secors;
E si 'l mals loindans li dura,
Pauc viura, qu' ades rauguelha.

II.

Tan no plou ni venta
Qu' ieu de chan non cossire;
Freidura dolenta
No m tolh chantar ni rire:
Qu' amors me capdelh e m te

Mon cor en fin joi natural;

E m pais, e m guid, e m soste,

Qu' ieu non suy alegres per al,

Ni al res no m fai viure.

Ma domna es manenta

De so qu' ieu plus dezire;

Del donar m' es lenta
Qu' anc non fui mais jauzire:

Ben sai que pauc l' en sove;

E ges no m par joc cominal,

Qu' ilh pensa petit de me:

Et ieu trac per lieys mal mortal,

Tal qu' a penas puesc viure.

Non truep qui m guirenta,
Ni qui m' o auze dire
Q' un' autra tan genta
El mon s' eli, ni s mire;
Ni d' autra non s' esdeve,
Mas qu' om digua que res no val;
Qu' elha ditz e fai tan be,
Q' una contra lieys non sap s' al,
Tal domna fai a viure.

Si s' en fenhon trenta,
Ges per so no m n' ahire;
Cuy que s vol si s menta,
Qu' a mi s denh escondire.
Adoncx sai ieu ben e cre
Q' us non a domna tan cabal,
Quar quecx la lauza per se:
Que s' el n' avia un' aital,
Ben pogra ses lieys viure.

Greu planh mal que senta
Drutz, quant es bos sufrire;
Qu' amors es valenta
A sel que n' es jauzire;

Qu' erguelh no vol ni mante,

Ans qui lo 'lh mostr' a lieys non cal:

Que mais n' auria ab merce
En un jorn, qu' en dos ans ab mal,

Sel qu' ab erguelh vol viure.
Si uns si prezenta

Qu' ill denh lonc se assire,

Ges no m' espaventa
Qu' ab mi l' ai' a devire.

Que domna, que pretz mante,

Deu aver fin cor e leyal;
E non crezas que s mal me

Contra son bon amic coral,

Als dias qu' ai a viure.

E s' il fai parventa
Qu' el guinh ni l' huelh lor vire,
Per so no s guaimenta
Mos cors, ni m mand aucire.
Ma domna fai manta re,
Per que platz a totz per engual:
E quascus, cum li cove,
Deu aculhir dins son ostal,
S' ab gran bontat vol viure.

Peire Rogiers, per bona fe,

Tramet son vers tot per cabal
A si dons clamar merce,
Qu' aprenda 'l, avans de Nadal,

S' ab grat de lui vol viure.



III.

Per far esbaudir mos vezis
Que s fan irat, car ieu non chan,
Non mudarai deserenan,
Qu' ieu non despley
Un son novelh qu' els esbaudey,
E chant, mais per mon Tort N' avez:
Quar trop dechai
Tot quan vei sai,
Mas ab lieys creis honors e pretz;
Per qu' el sieus conortz m' es plus bos,
Que tot quan vei sai entre nos.

De mi dons ai lo guap e 'l ris,
E sui fols s' ieu plus li deman;
Ans dey aver gran joy d' aitan.
A dieu m' autrey,
Non ai doncs pro quan sol la vey:
Del vezer suy ieu bautz e letz;
Plus no m' eschai,
Que ben o sai;
Mas d' aitan n' ai ieu joy e pretz,
E m' en fauc ricautz a sazos,
A guiza de paubr' ergulhos.

Anc ieu ni autre no 'lh o dis,
Ni elha non saup mon talan;
Mas a celat l' am atretan,
Fe qu' ieu li dey,
Cum s' agues fait son drut de mey:

E no i s taing qu' ieu ja l' ameissetz.

Doncs amarai
So qu' ieu non ai;
Oc, qu' eyssamen n' ai joy e pretz,
E suy alegres e joyos,
Quan res non es cum si vers fos.

De totz drutz suy ieu lo plus fis,

Qu' a mi dons no dic re ni man,

Ni 'l quier gen fait, ni bel semblan.
On qu' ilh estey
Sos drutz suy, et ab lieys domney,
Totz cubertz e celatz e quetz.
Qu' ilh no sap lai
Lo ben que m fai,
Ni cum ai per lieys joi e pretz.
No s tanh que ja 'l sapcha enoios
Qu' ieu sui sai sos drutz a rescos.

Per s' amor viu, e si m moris,
Qu' om disses qu' ieu sui mortz aman,
Fait m' agra amors honor tan gran,
Qu' ieu sai e crey
Qu' anc a nulh drut maior non fey.

Vos jutgatz, domna, e destrenhetz;

Quar s' ieu m' esmai,
E si maltrai,
Ni muer per vos, joys m' es e pretz;

De vos m' es totz mals bes, dans pros,

Foldatz sens, tortz dregz e razos.

Ieu mai que mai,
Ma domna, ieu sai
Que vos mi donatz joy e pretz;
E vuelh mais morir a estros,
Ja 'l sapcha negus hom mas vos.

Bastart, tu vai,
E porta m lai
Mon sonet, a mon Tort N' avetz:
E di m' a 'N Aimeric lo tos
Membre 'l dont es, e sia pros.

IV.

Tant ai mon cor en joy assis,
Per que non puesc mudar non chan;
Que joys m' a noirit pauc e gran,
E ses lui non seria res.
Qu' assatz vei que tot l' als qu' om fai

Abaiss, e sordey, e dechai,
Mas so qu' amors e joys soste.

Lo segles es aissi devis
Que perdut es, quan l' avol fan;
Mas ab los pros vai pretz enan,
Et amors ten se ab los cortes:
E d' aqui son drut cuend e guai;
Per que s te jois que tost non chai,
Qu' estiers del mais hom no 'l soste.


Si 'l jois d' amor no fos tan fis,
Ja non agra durat aitan;
Mas no y a d' ira tan ni quan,
Qu' el dans n' es pros, e 'l mals n' es bes
E sojorns cui plus mal en trai;
Demandatz cum qu' ie us o dirai:
Quar apres n' aten hom merce.

Pauc pren d' amor qui no sofris
L' erguelh, e 'l mal, e 'l tort, e 'l dan;
Qu' aissi o fan selh que re n' an:
Guerra m sembla qu' amors no i es,
Tan son li mal e sai e lai;
E non ai dreg el fieu qu' ieu ai,
S' al senhor don mov mals en ve.


Amors ditz ver et escarnis,
E dona pauza ab gran afan,
E franc cor apres mal talan;
Huei fai que platz, deman que pes;
E doncx qu' en diretz qu' aissi vai,
Que costa que tot torn en jai,
Pueis apres no i a re mas be.

Membra m' aras d' un mot qu' ieu dis,
E tal non vuelh qu' om lo m deman.
- No l' auzirem doncx! - Non onguan,
No us er digz, ni sabretz quals es.
- No m' en qal, qu' atressi m viurai.
Si us vivetz o us moretz, so sai
Non costa re mi dons ni me.

Mon Tort N' avetz en Narbones
Man salutz, sitot luenh s' estai;
E sapcha qu' en breu la veyrai,
Si trop grans afars no m rete.


Lo senher, que fetz tot quant es,
Salv e guart son cors cum si s fai;
Qu' ilh mante pretz e joi verai
Quan tota autra gen si recre.

V.

Entr' ira e joy m' an si devis
Qu' ira m tolh manjar e dormir,
Jois me fai rire et esbaudir,
Mas l' ira m passa 'l bon conort,
E 'l joys reman, don sui jauzens,
Per un' amor qu' ieu am e vuelh.


Domn' ai?.. Non ai... Ja 'n suy ieu fis?

No sui, quar no m' en puesc jauzir...

Tot m' en jauzirai quan que tir?
Oc, ben leu, mas sempre n' a tort...
Tort n' a... Qu' ai dig? boca, tu mens,
E dis contra mi dons erguelh!


Bona domna, per qu' ieu m' aucis,
Ara m podetz auzir mentir;
Que re no m fai, per que m' azir,
Non re sia per pauc tot mort.
Ben sui fols, e fatz es mos sens,
Quar ja dis so per que la m tuelh.

Molt am selieys que m' a conquis,
Et elha me;
oc, s' o l' aug dir,
Creirai son dig senes plevir,
Oc ben, sol qu' ab lo fag s' acort,
E m' atenda totz mos covens,
E qu' ieu n' aia plus qu' ieu no suelh.


Per lieys ai ieu joy, joc e ris,
Mas ara 'n planh, plor e sospir,
E 'l mals que m' es greus a sufrir,
Torna m' a doble en deport.
Pauc pres lo mal qu' el bes lo vens,
Que plus m' en jau que no m' en duelh.

De luenh li sui propdas vezis,
Qu' amicx non pot nulhs hom partir
Si 'l cor si volon consentir:
Tot m' es bon quant hom m' en aport,
Mais am quan cor de lai lo vens,
Que d' autra si pres si m' acuelh.

Ja non dira hom qu' anc la vis
Que tan belha 'n pogues chauzir:
Qu' om no la ve que no se mir,
Quar sa beutatz resplan tan fort
Nuegz n' esdeve jorns clars e gens,
A qui l' esgarda de dreg huelh.

Lo vers vuelh qu' om mi dons me port,
E que 'l sia conortamens
Tro que ns esguardem de dreg huelh.

//


Tro que ns esguardem de dreg huelh.

dreg huelh de Oriol Junqueras, dret ull.

//

https://es.wikipedia.org/wiki/Peire_Rogier

Pierre de Rougier o Peire Rogiers (1145 - Lodève, alrededor de 1197) fue un trovador francés de la escuela lemosina y auverniana, hijo del señor de Rouziers, en Auvernia.

Sus biógrafos aluden a que fue hijo de un señor de Auvernia: «Peire Rotgiers si fo d'Alvernhe... e fo gentils hom».

Ha sido identificado como perteneciente a la familia de los señores de Rouziers,​ cerca de Mauriac, en el departamento de Cantal.

Uc de Sant-Cirq (o Uc de Saint-Circ), el trovador biógrafo de trovadores, indicó que conocía las letras y que era canónigo de Clermont. Añade que era un buen cantante que abandonó su canonicato para hacerse juglar y hacer conocidos sus cuentos.

Fue a la corte de Ermengarda de Narbona, de gran valor y de gran inteligencia, que lo acogió y lo trató con honores. Se han conservado ocho sirventès, canciones de amor en las que Peire Rogier designa a la vizcondesa de Narbonne con la palabra clave "senhal".

A causa de calumnias que comprometían la reputación de la vizcondesa, Pierre Rogiers recibió la orden de abandonar su corte y se refugió cerca de Raimbaut d'Orange hasta 1173. Tras la muerte de Raimbaud en 1173, fue a la corte de Raimundo V de Tolosa; frecuentó también las de Alfonso IX de Castilla, después de la de Alfonso II de Aragón.

Se retira con otro trovador, Guilhem Azemar de Merueis, a la abadía de los hombres de Grandmont, cerca de Lodève, donde toma el hábito en 1194 y se queda hasta su muerte.

(Guillem Azemar si fo de Gavaudan d' un castel que a nom Merueis (9). - No revisado - 
Gentils hom era, filhs d' un cavallier que non era rics ni manens: el seigner de Merueis sil fetz cavallier. Et el era ben valens hom e gen parlans, e fon bos trobaires. Et non poc mantener cavaiaria, e fetz se joglars. E fon fort onratz per tota la bona gent, per los baros e per las domnas; e fetz mantas bonas chansos. E cant ac loue temps vescut, el se rendet a l' orde de "Grandmont" e lai mori. Chabaneau, Camille)


  1.  Cheyette, Fredric L. (2001). Ermengard of Narbonne and the World of the Troubadours. Ítaca: Cornell University Press. ISBN 0-8014-3952-3.
  2. Chabaneau, Camille (1885). «Les biographies des troubadours en langue provençale» (en francés).
  3.  Bouillet, Jean-Baptiste. Nobiliaire de Auvernia, tomo V (en francés). p. 419.

Bibliografía

sábado, 9 de diciembre de 2023

Pierre Cardinal. D'un sirventes faire no m tuelh;

Pierre Cardinal.

Pierre Cardinal. Peire Cardenal. Cardinal.


D'un sirventes faire no m tuelh;

E dirai vos razon per que,

Quar azir tort, aissi cum suelh,

Et am dreg, si cum fis ancse;

E qui qu' aia autre thesor,

Ieu ai leialtat en mon cor

Tant qu' enemic m' en son li plus leial;

E si per so m' aziron, no m' en cal.


On plus d' omes vezon miei huelh,

On mens pretz las gens e mais me;

Et on plus los siec, piegz lur vuelh

Et on mais los aug, mens los cre;

Et on plus intr' en lur demor,

Mens ai de plazer en mon cor;

Que, si pogues viure de mon captal,

Greu m' asegra la nueg en lur fogal.


Dels ricx malvatz barons mi duelh,

Quar son tant de malvestat ple;

Mal m' es quar la mortz no 'ls acuelh,

E piegz quar vida los soste;

E mal m' es quan malvatz hom mor,

Quar la malvestatz, qu' a el cor,

No mor ab el tot ensems, per engual,

Que non restes ab son filh al ostal.


Manta carta vei e mant fuelh

On aitals escritz se conte,

Que hom azir tort et erguelh,

E laisse 'l mal, e fassa 'l be;

Mas trastotz lo mons, d' or en or,

A juratz l' al re en son cor,

Que hom laisse lo ben, e fassa 'l mal,

E 'l dreg azir, et am lo tort mortal.


Ben camja civada per juelh,

E tiriaca per vere,

Et anguila per aneduelh,

Qui laissa Dieu per laia re.

Tan vai tracios a vil for,

Que si l' hom, que plus n' a el cor,

La trazia en plen mercat venal,

No 'l daria hom mealha del quintal.


Trachors, si 'n vos tricha no mor,

La malvestatz qu' avetz el cor

Vos menara a fort malvat ostal,

Qu'anc non fon us que non anes a mal.

___


L' arcivesques de Narbona

Ni 'l reis non an tan de sen,

Que de malvaisa persona

Puescon far home valen.

Dar pot hom aur et argen

E draps e vi et anona;

Mas lo belh ensenhamen

A selh a qui Dieus lo dona.


Quar, ab renda gran e bona,

Sai ieu un caitiu dolen

Que no fai condutz, ni dona

Ni somo ni acuelh gen;

Mal conquier, e pietz despen;

E si 'l donavatz Bayona,

Non despendria 'l renden,

Si cum valors o faissona.


Valors vol que hom somona

E meta e gast' e prezen;

Et a una companhona,

Caritat, que l' o cossen;

E lai on valors s' empren,

E caritatz esperona,

Malvestatz es per nien,

Quant ab ellas se tensona.


Tals a sus el cap corona,

E porta blanc vestimen,

Qu' il voluntatz es fellona,

Cum de lop o de serpen;

E qui tolh ni trais ni men

Ni auci ni empoizona,

Ad aquo es ben parven

Quals volers y abotona.


Ar diran que ieu despona

Mon sirventes a la gen,

Quais qu' ieu ai lengua bretona,

Que negus hom no m' enten;

Pro m' entendran li entenden,

Et a l' autra gen bricona

Chantarai dels filhs N' Arsen

E de Bueves d' Antona.


De traitor sobresaben

Dezir, que tals lo somona,

Que 'lh do d' atretal pimen

Com elh als autres dona.

-----


Qui vol aver

Fina valor entieyra,

Ab dire ver

Et ab dreit far la queyra,

Ab pron tener,

Lai on sera nescieyra;

Quar per valer

Es hom valen a tieyra,

E cuion cen

Esser valen,

Que us no sap la fieyra

On hom la valor ven.


No us cuietz pas

Valor venha de bada,

Ans es assas

Manta vetz car comprada;

Mas los malvas

No 'n compron denairada,

Abans son las

De la mieia jornada.

Donan, meten,

Plazers fazen,

Es valors recaptada,

E malvestatz tolen.


Grans erguelhs es

E grans desconoissensa,

Qui s fen cortes

E non fai captenensa,

Lai on merces

No fai frug ni semensa,

Ni negus bes

En elh non pren naissensa.

Pauc a de sen

Qui, per nien,

Cuid' esser de valensa,

E no i fai bastimen.


Bastimen fai

E valensa e mezura

Selh que s' atrai

Ab valor e s' atura,

Cui vertatz plai

E merces e dreitura,

E sai e lai

Sec razon e mezura;

Mas tan dolen

A en la gen,

Que d' aquo non an cura,

Per que valors deissen.

Deissen valors

E dechai quascun dia,

Et engans sors

E nais e multiplia;

E mor amors

El mon, e nais feunia;

Et es lauzors

Blasmes, e sens folhia;

E selh que men

Ad escien,

E trahis e gualia,

Renha saviamen.


Mas qui se ren

En tal coven,

Ges ieu la foldat mia

Non daria pel sieu sen.

____


Qui volra sirventes auzir,

Tescut d' enueitz, d' antas mesclat,

A mi 'l deman, qu' ieu l' ai filat,

E sai lo teisser et ordir;

E sai be los savais chauzir,

E conoisser lor malvestat;

E plazo mi 'l pro e 'lh prezat,

E 'ls fals e 'ls messongiers azir.


Dels deslials clergues me mir

Que an tot l' erguelh amassat

E l' engan e la cobeitat,

Que hom mais elhs no sap trahir;

E fan soven perdos venir,

Per aver so que ns es restat,

Et aquo lor es ben gardat,

Que hom ni Dieus non pot jauzir.


Mas elh auran tot, quan que tir,

Pus res non lor es amparat;

Qu'els no temon Dieu ni peccat,

Ni lunh lag estar far ni dir,

Sol las terras puescan chaupir;

Qui s vuelha n' aia l' uelh moilhat,

Que non an de re pietat,

Mas de lor ventre adumplir.


E d' aquo no 'ls pot hom partir,

Qu'aissi com son plus aut prelat

An mens de fe e de vertat,

E mais d' engan e de mentir;

E mens en pot hom de ben dir,

E mais hi a de falsetat,

E mens hi trob' om d' amistat,

E mais fan de mals us issir.


E fan soven pel mon auzir

Que raubador sian vedat,

E quant elh an tout et emblat,

Los veiretz del bordelh issir;

Cap dreg van al autar servir;

E si 'lh servizi cuelh en grat

Dieus, ben ten so per escampat

Que hom dona als paubres vestir.


Ab raubar gleizas e 'nvazir,

Et ab enguans son fals clergat,

Senhor del mon, e sotzplantat

Sotz els sels que degran regir:

Carles Martels los saup tenir;

Mas aquest rei conoisson fat,

Que 'l fan far del tot a lor grat,

E so qu' el degr' onrar, aunir.


Cavaliers degr' om sebelir

Que jamais d' els non fos parlat,

Quar aunit son e deshonrat,

Lor vida val mens de morir;

Que als clercx se laisson prestir,

E pel rei son desherat,

E, segon lo dreg de barat,

Jutjat son del tot a morir.

____


Aissi com hom planh son filh o son paire

O son amic, quan mortz lo l' a tolgut,

Planh ieu los vius que sai son remazut

Fals, desleials, fellons e de mal aire;

Messorguier truan,

Cobes de mal plan,

Raubador, lairo,

Jurador d' enguan,

Abric de trachors,

On Diables renha,

Qu'aissi los ensenha,

Com hom fai enfan,

E lor met denan

So per que Dieus los soan.


Tot home planc quant es glotz e raubaire,

E planc lo fort cant trop o a tengut,

E planc lo fort quar hom non l' a pendut,

E planc lo fort quar es trachers ni laire;

Non planc quar morran,

Mas quar vivon tan

Li malvat gloto;

E planc quar auran

Heres sordeiors;

Tan fan mala senha

Sels que Dieus destrenha,

Que, si gair' estan

En aissi obran,

Festa farem quan n' iran.


Tot lo mon planc, quar hi estan tant laire,

E quar si son enguanat e perdut,

Que dels vicis cuion sian vertut,

E del mal ben, so lor es aveiaire.

Que 'ls pros son blasman,

E 'lh malvat prezan,

E li avol bo,

E 'lh tort benestan,

E l' anta honors;

Malfaitz los ensenha,

Quar no vol qu' om tenha

Ren que Dieus coman,

Mas que quascus an

Lai on li desleial van.


Mout planc, quar quecs cuia valens faitz faire,

E s fenh fort francs, quan fort pro a begut;

Mas si sos faitz fasia, aissi com tut,

De la valor calri' al ren retraire.

Lai cug que segran

Li fals cug que an,

Que del fag felho

Lor fai ferm semblan,

Qu'es vera valors.

Gens, cui Dieus desdenha,

Cuiatz-vos que us venha

Bes per mal mazan

Ni pros per dar dan?

De tot fag voletz grat gran.


Ar m' es semblans que mos chans no val guaire,

Quar de mal dir l' ai ordit e tescut;

Mas de mal fuelh non cuelh hom leu bon frut,

Ni d' avol fag bon plag non sai retraire.

Dels laitz faitz qu' ilh fan

Lor ai dic lo dan,

Josta la razo,

E del felh talan

Enic dic lo cors;

Quar greu m' es qu' ieu penha

Lur error ni fenha,

Ni los an lauzan,

Ni 'l chant an dauran,

Mas per aital com seran.


Mos chantars ensenha

De que hom se tenha,

Ni qual fag soan

Selh que a talan

De valor e d' onor gran.

___


Tot farai una demanda

A cui que respondre m vuelha,

Si avers ni terra granda

A negun home aonda,

Qu' ieu vey los plus ricx e 'ls plus grans

Qu'en queron cent milia tans

Que aquilh que non an renda.


No vuelh esser reis d' Irlanda,

Per tal qu' ieu emble ni tuelha

Castelh ni tor ni baranda,

Ni que l' autra gent cofonda.

Qui pert Dieu per autruy anvans,

Ni s' arma per autruy besans,

Razos es que mal li 'n prenda.


Razos vol e dretz comanda

Que qui semena que cuelha;

Qualque semensa qu' espanda,

Aital frug coven que tonda;


E qui fai los enuegz ni 'ls dans,

Certz sia que, al autre lans,

Penra dan, quan que atenda.


Tal n' i a que non garanda

Mas son voler, cui qu' en duelha,

Mentre que porta guarlanda,

Et es guais ab testa blonda,

Gieta por lo joi de mil an,

Per estar un pauc en bobans;

Per qu' es razos que deissenda.


Non cre que il gens alamanda

Senhor tolledor acuelha,

Ni que mal parta vianda,

Ni que per manjar s' esconda,

Ni que sia dezeretans,

Ni que deseret los enfans,

Ni que condug lai revenda.


Tals cuia far gentils enfans,

Que 'ls fay renoviers e truans,

Tolledors, ples de rozenda.

___


Un sirventes vuelh far dels autz glotos

Que vendon Dieu, e destruizon la gen,

E prezicon que 'ls vivon sanctamen;

Ab belhs semblans cobron lurs tracios,

Per qu' ieu non vuelh jamais esser celaire

De lurs crois faitz, on es desleialtatz,

Pus qu' atrestan es vas Dieu encolpatz

Selh que manten lairon, com es lo laire.


Lairons son ilh, e renhon sobre nos;

Doncx ben em folhs et ab pauc d' escien;


Pus laires es qui al lairon cossen,

Que farem doncx, si no ns en val razos?

Cridem lo mal qu' ilh fan o que fan faire,

Si que 'lhs puescon conoisser lors peccatz;

E no s tenga negus asseguratz

Si ve desfar son vezi o son fraire.


Fraire son tug, mas no son pas engals

Las partz que 'lhs fan dels bens de Jhesu Crist.

Ai! verais Dieus, qu' ab ton sanc nos rempsist,

Veias com es sancta gleiza venals,

Que hom no i a dignetat ni prebenda,

Si non lur fai soven donar socors,

O non es neps o filhs de tos pastors,

O non cossen lor desleial fazenda!


Faitz an fellons e ditz esperitals,

Ab votz tenen et ab coratge trist;

Ieu cug que 'ls son messatge d' Antecrist.

Guardatz si d' els pot ben issir totz mals!

Mas Dieus en fai totz jorns corteza esmenda,

Qu'on plus aut son puiatz en las honors,

Cazon plus bas, ab penas et ab plors,

El fons d' iffern, et autre cuelh la renda.


Rendas queron per laissar als parens;

Et anc denant no fon tan lur amicx,

Que non sia per elhs tengutz mendicx,

Si non lor fai remembrans' ap presen.

Selh que conois e sap Sancta Escriptura,

Es pauc prezatz, si non sap de trafey,

E non conois la lur desleial ley,

Que fan semblar de tot mal tort drechura.


Guardon si selhs que fan de tort drechura,

Que solamen faun de lor ma rancura.

____


Selh jorn que ieu fui natz,

Me fo aitals dos datz,

Que m plagues captenensa

D' omes ensenhatz,

E m pezes malvestatz

E faitz desmezuratz;

Per qu' ieu port penedensa

Dels autruis peccatz,

Quar me do marrimen

Del autrui falhimen,

E no m volvi ni m vire

Ni m mudi leumen

Per negun estamen,

Qu'ades tort no m' azire,

E 'ls malvatz repren

E 'l mon, quar no los pen.



Ben son a parven

Li pro e li valen,

Que, ab joi et ab rire

Et ab parlar gen,

Estan entre la gen

Ab belh captenemen,

Ses enueg far e dire,

Aman e serven;

Mas d' aicels es viutatz,

Qu'el mon fon semenatz

D'una laida semensa

Que te empachatz

Los regnes e 'ls comtatz,

Don nais desconoissensa

E tortz e barratz

Que s' espan vas totz latz.


Tans vei d' omes fatz,

E tans de trop senatz,

Que negus en parvensa

Non es atempratz,

Quar a cavals cargatz

Trop los desmezuratz,

Que ses tota temensa

Fan las malvestatz;

L' us tolh e l' autre pren,

E l' autre escoyssen,

E l' autre es trahire

De la bona gen,

E l' autre embla e men,

E l' autre vai aucire

Homes per argen,

E l' autre per nien.


Ges no s' en repen

Qui tot l' an vay tollen,

Et estai en cossire

Et en pensamen

Del autrui cazamen,

Cossi 'lh fassa perden

Ab enguan, e que 'lh tire

L' aver e 'l renden;

Non deu esser nomnatz

Entre 'ls homes lauzatz,

Que la res que plus gensa

Los pros e 'ls prezatz

Es bona voluntatz,

E 'l res que plus bistensa

Los caitius malvatz

Es volers deshonratz.


Assatz es viltatz

De condugz e de blatz,

Mas d' amor es falensa

E de fagz honratz;

Et es petit amatz

Hom paubres e coytatz,

E troba bevolensa

Lo rics e 'l sobratz;

E 'l paubres non a sen

Encontra lo manen,

E sap mais us trahire

Que duy ignoscen;

E 'l dig de Moysen

No vol hom tant escrire,

Cum d' un mescrezen

Que sas paraulas ven.


Toloza, quan m' albire

Vostre fag valen

E vostre parlar gen,

Autras ciutatz azire

De bel captenemen.


Pro aura de martire,

Si no s' i repen

Aisel que, per argen,

Trais ni es trahire,

Qu' ins el foc arden

D' infern fai bastimen.

___


Aquesta gens, quan son en lur guayeza,

Parlon d' amor, e no sabon que s' es,

Quar fin' amors mov de gran leialeza

E de franc cor gentil e ben apres;

Et els cuion de luxuria

E de tort que bon' amors sia;

Mas en derrier o pot hom ben vezer,

Que lur amor viron en mal voler.


Cort cug qu' eu sai qu' es corta de largueza,

Ab cortz servirs, ab cortz dons, ab cortz bes,

Ab cort' amor et ab corta franqueza,

Ab cortz perdos et ab cortas merces;

Cortz es ab corta cortezia

Et ab corta dousa paria,

E, quar son cort li joy e li plazer,

Per aquo deu lo nom de cort aver.


Mas ieu quier cort que s descort ab cruzeza,

E que s' acort ab totz fis faitz cortes,

E qu' en plan pueg, pueg par fina proeza,

E quan que cost, so sia sos conques,

E cort de mil amicx amia,

On fals ni fragz non afadia;

Cort on s' acort la valors ab voler,

E 'l gaug ab dreg, e 'l donar ab dever.


Qui men soven e vol que hom lo creza,

Ab genz, ses sen, lauzara si meteis;

Qui 'l ven despen, en luec d' autra riqueza,

Don pren nien selh cuy ren a promes,

Engual li val oc que fadia;

Qu'en qualqu' aital mercadaria

D' enjan penran, aisso podon saber,

Cuian aver nien al cap del ser.


Que fan l' enfan d' aquella gen engleza,

Qu' avan no van guerreyar ab Frances;

Mal an talan de la terra engolmeza,

Tiran iran conquistar Gastines;

Ben sai que lai, en Normandia

Dechai, e chai lur senhoria,

Quar los guarzos vezon en patz sezer;

Anctos es tos que trop pert per temer.


Lo pros dels pros me plazeria,

E 'l mals dels mals, si s' avenia

Qu'en tal ostal estau mati e ser

On mielh que m vuelh ai trastot mon plazer.

___


Non es cortes, ni l' es pretz agradius,

Ni 'l plai en cort lauzors ni bos ressos,

Aiselhs que ditz que grans peccatz es dos,

Selh de joglar, per qu' es nominatius

Totz homs valens en mant bon luec per lor;

Quar anc, ses do, no vim far gran valor

A nulh home, e Dieus mandet, so cre,

Qu'a tot querent des hom, e que 'l fes be.


Quar ren no sap si dema sera vius

Lo plus paubres del mon ni 'l ricos,

O viura tant que torne sofrachos,

E solamen viva desagradius

Mest sos vezis qu' esti' a dezonor;

Qu'a vegadas passa l' aigua que cor

De sobre 'l pont, per forsa qu' a en se,

E pueis merma tant que non passa re.


Anc no vim an que no y fos us estius,

Et us yverns braus e contrarios,

Ni anc nulhs hom no y ac un gaug ni dos


Senes tres dols mals e fers et esquius,

Si visquet tant; per qu' es folhs qui non cor

Als cortes faitz, mentre que n' a legor;

Que, pueis qu' es mortz, selh a cui laissa re

Per s' amistat, non cug fassa gran be.


Mas la molher que ama lo caitius

Mais que si eis, ni nulha ren qu' anc fos,

E n' oblida parens et amics bos,

Et enantis los sieus com folhs aurius,

Penra marit dese a gran baudor,

Quant elh er mortz, son enemic peior.

E qui pert Dieu per tal molher, merce

Ni pretz, per filh, non deu trobar ni be.


Er dira hom que ieu sui mai mesclius

De las molhers e dels avols espos,

O qu' ieu dic mal, o qu' en sia gilos,

So qu' anc no fui, mas ben sui contrastius

En tot quan puesc, e lur nozi ancse

Ab sirventes et ab chans qu' en fauc be.

___


Tos temps vir cuiar en saber,

E camge so cug per so say,

E lays mentir per dire ver,

Et azir tort, e dreitz mi play,

E blasmi mal, e lauzi be,

E mostri joy, e dol rescon,

E suy companz de bona fe,

E quar es ab me, ab lieys son.

Pero n' ai pezar e plazer,

E m' en irasc, e m' en apay,

E n' ay amor e mal voler,

Ab tal que mal ni ben no m fay;

E per aisso ieu am, En Re,

Et azir En Cesto d' Amon;

Quar En Re fay so que s cove,

Et En Cesto escorgua e ton.


E per aisso no m puesc tener

Qu' ieu non digua d' aquelh de lay,

Que Dieus lo degra dechazer,

Si quon elh los autres dechay,

E que trobes aital merce

Cum trobon aquels qu' elh cofon;

Quar los destruy no say per que,

E los fay fugir no say on.


Mas qui pogues lo cor vezer

Del malvat ric home savay,

Hom hi vira tan fer aver

Que fera paor et esglay;

E per aisso quar hom non ve

Lo malvays voler deziron,

La gran malvestat qu' a en se

Portes escricha sus el fron.


Malvays ricx hom de gran poder

Que gent viest e manja e jay,

E no vol als autres valer,

Sembla lo ric, que hom retray,

Que manjava a gran esple,

E vestia lo mielhs del mon,

E, quar non dava son conre,

Deyssendet en yfern preon.


De las doas vias qu' hom te

Vos faray entendre quals son:

L' una fai mal, l' autra fai be;

L' una vay aval, l' autr' amon.

___


De sirventes suelh servir

Sai sus on eron volgut,

Dont ai maynt vil vol tolgut

Per far fals faitz esquivir,

E que hom ves valor vir;

E si per so platz als pros,

Pro m' es pros,

Qu' ieu am e dezir

Qu'om pros m' am, qui que m' azir.


A fers faitz fai afortir

Lo mons selhs que y son nascut,

Que quan quecx a pron viscut,

Quecx quier cum puesca murir

Ab tortz far et ab mentir;

Qu'en dos milliers non a dos,

Qu'ab dreitz dos,

Vuelhan devenir

Sai, on hom dous deu venir.


E, quan Vidal vol falhir,

Cuia far vera vertut,

Quan dis que siey aver tut

Sian dat al sebelhir,

Qu' estiers no 'l pot abellir

Donars, tant es cobeitos

E coytos

D' aver aculhir,

Tro mortz vay luy reculhir.


Dieus deu los barons grazir,

Quar ves luy son sort e mut,

Qu' el luec, on fon rezemut,

No 'l volon tan possezir

Com l' autruy terra saizir,

E no cug qu' el reys N Amfos

Aytals fos,

Quan volc descauzir

Turcs, per chrestias ayzir.


Malvestat vey espandir

Ves totas partz, a saubut,

Qu'el mon a tan corrumput

Que gaire non es a dir;

E qui o auzava dir,

Bays e bruns e blanc e ros

An tan ros

Que, quan m' o albir,

Dolor m' en ven arramir.


Un non truep, en cent guarsos,

Que gart sos,

Mays volon burdir

De chansos falaburdir.

___


Caritatz es en tan belh estamen

Que pietatz la resenh e la clau,

Vertatz la vol, dreytura la congau,

Merces la te, e patz la vay seguen;

Poder la defen,

Sabers l' es amicx,

E bontatz abricx

Sus el gra aussor,

Ab lo Dieu d' amor,

Cuy esperitz armatz ve

Ab los huelhs clars de la fe.


E sains es tortz que ab dreg conten,

Et es mentirs qui siec tort per esclau,

Et an enguan e bauzia e frau

E cobeytat et erguelh eissamen;

De lor parlamen

Salh us tals prezicx

Que conorta 'ls ricx,

Et ensenha lor

Que sian trachor

E de malvestat tug ple,

Tro que la mortz los enme.


Dreitz ditz a totz que vivan justamen,

Que Tortz peris, engal qu' el ben li clau;

E Tortz respon aquo que li abau:

Qu' els tieus son paubr' e li mieu son manen,

Dreitz dis que qui men

Es mos enemicx.

Tortz ditz: Si t' en gicx

Non auras ricor.

Dreitz ditz: Qu'om labor,

Et aura ricor e be.

Tortz ditz qu' om non li 'n lays re.


Tortz ditz als sieus qu' esgardon en presen,

Qu'om no val re qui l' aver non enclau;

E Dreitz respon: Aquel que Dieu non au,

El non au luy, ni sos precx non enten.

Tortz ditz que, qui pren

Es savis e ricx;

Dreitz ditz: Non t' aficx

En aital ricor.

Tortz ditz que honor

Maior a, qui mais rete.

Dreitz ditz: Non a ges ses me.


La gran folhor del mon Tortz ten a sen,

Et a folhor lo sen qu' ab Dieu s' enclau;

E 'lh dous voler de Dieu Tortz ten a brau,

E selh del mon a dous et a plazen;

Mas Dreitz lo repren

E ditz qu' als enicx

Es l' enans destricx,

Qu'el ris torna en plor

E 'l joy en dolor

E 'l gran poder en non re;

E dreitz vay lai on cove.


A belh amador,

Que a belh' amor

Qu'a donat son cor e se,

Ai donat m' amor e me.

___


Qui s vol tal fays cargar qu' el fays lo vensa,

En derrier repren la comensansa;

Per que s deu suenh donar, qui ben comensa,

Qu'el comens ab la fin ai' acordansa;

Qu'el comensars es honors,

Quant a la fin siec lauzors,

E 'l lauzors es en la fis

Dels bens ditz e dels faitz fis.


Quar lo bon comensars es conoyssensa,

Fes, leys e caritatz et abstinensa

Qu' hom aia en fatz, en ditz et en crezensa;

Quar comensar ses fi petit enansa;

Que dels grans comensadors

A pron per los refrectors,

E pels autres luecx assis,

A trop de pans e de vis.


Un sai que venc jurar obediensa,

Mas, prop del sagramen, agr' ops fermansa,

Quar no ten castetat ni penedensa,

Ans fer, franh et empenh, e peiras lansa;

Encaras veyrem priors

Combatens e jostadors;

Mas mal sembla sanh Danis

Qui se ni autre aunis.


Entre floc e gambays a differensa,

Et entre egua e buou, a ma semblansa;

Quar qui vay al mostier far penedensa,

Non porta son gambays, ni pren sa lansa;

Ni porta draps de colors,

Ni esparviers ni austors

Per anar en paradis,

Ans fay so que 'l regla dis.


Aquist ric hom no son ges de valensa,

Ans son d' aut guap, cum son feiras de Fransa;

Avols e vils e cruza es lur semensa,

De bauzar e d' escruzar es lur dansa,

E son finas lurs amors

Cum de lops e de pastors,

E lor solatz e lor ris

Cum dels ribautz de Paris.


Sirventes, vai t'en de cors

En Vianes per secors,

E sapchas me del Dalfis

Si es de guap o de ris.

____


Al nom del Seingnor dreiturier,

Dieus, qu' es senhers de tot quant es,

E nuills, mais el, senhers non es,

Ai cor de far vers vertadier;

Et el do m' en poder, qu' el mon soste,

De far aital, pos en coratge m ve;

Car nuill cantar non tanh si' apellatz

Vers, si non es vertadier ves totz latz.


Motz non deu aver hufanier...

Si totz motz adreitz e cortes

Met hom en maint chantar leugier;

Bels dictas fis, ab castic si cove

En vertz, qui 'l fa ab tant dobla son be;

Car, per bels motz, er sos chantars lauzatz,

E 'l casticx es fondemenz de peccatz.


Pos tant pot valer castier,

Ben voill qu' en mon vers sia mes;

E no i aura mais motz masclez,

E par me sia lo primier;

E fas l' ab joi, car hieu enten e cre

C'aissi foron faig li bon fag ancse.

Per que totz hom ri per outracuidatz

Cant no s da joi, quan pot estar onratz.


En aissi volgra 'l plus sobrier

D'aver castiar, s' en pogues,

Que non fos avars ni cobes,

E que s des joi et alegrier;

E volgra fort el castier metre

Que des per Dieu et que non tolgues re;

Mas cant lo rics er d' aisso castiatz,

Venra N Artus, sel qu' emportet lo catz.


Non sai si m n' auran per parlier

Li ric, s' ieu dic aizo que n' es;

Mas tant hieis de lor pauc de bes,

Per qu' eu no i conosc meillurer,

S' ieu dic lo ver, o si m' en lais dese;

Car so qu' ieu dic enten cascuns e ve,

E s' ieu dic plus serai per els blasmatz,

E si m' en lais non serai plus honratz.


Seingner Dieus vers, sobre vos non ha re,

Et en aissi com es vers hieu o cre,

Da mi poder qu' eu ame so que amatz...

___



Totz lo mons es vestitz et abrazatz

De fals enguans, e totz jorns vai creissen

Tan d' or en or que n' es sobreversatz;

E 'l sobrevers non pren nulh mermamen,

Que las gens vey renhar malvaizamen,

Que non porton l' us al autre fizansa;

Que cobeitatz a morta amistansa,

Et enveia, que om a e talen

De so d' autrui en que non a nien.


Qu' ieu non truep font don iesca leyaltatz,

Pretz ni valors, aissi m sal Dieus mon sen;

Mas pron truep fons don ieisson, malvestatz

Don ja per se non penran tarimen;

Qu'enans defalh selh que viu leyalmen

Que selh qu' esta tot jorn en malestansa;

Ab pauc no m part de Dieu mal' esperansa

Pus qu' els fals son abastat e manen;

Mas ieu non cre sian a Dieu plazen.


Ben ai per folhs e per trop dessenatz

Selhs que estan honest e leyalmen;

Si 'lh deslials eron per vos amatz,

Vers paire Dieus, ben ar i a pauc de sen;

Quar selhs qu' estan cofes e peneden,

De selhs cre ben que auran benanansa

En paradis, e 'ls fals la malanansa,

Del fuec d' ifern cremaran veramen;

S' ieu non dic ver, doncx l' Escriptura men.


Si 'ls abastes en aissi leyaltatz

Quon si depert, ja non fora plazen

Als Diables, ans ne foran iratz

Si que jamais dedintz en lur coven

Non intrera nulh' arma veramen:

Mas non lur cal aver nulha duptansa

Que ja mueira enguans ni malestansa,

Per secada ni per freg ni per ven,

Quar ab totz pren razitz e noirimen.


Pauc son d' aquels que son enraziguatz

En drechura ni en bon estamen,


E fenhon s' en gran ren que son malvatz,

E son plus fals que no fan a parven.

Aquelh fenhers es a dechazemen

De las armas, qu' en perdon alegransa;

Et en clergues es aquella uzansa

Que s fenhon bos, mas Dieus sap l' estamen

Dels fals clergues e dels laicx eyssamen.

___


D'un sirventes far suy aders

Merce Dieu e de mos vezis;

Que de Dieu me mov lo sabers,

E 'l razos dels barons mesquis,

Paubres d' amor e de feunia ricx,

Sors en erguelh, en valor deschauzitz,

Amicx de tort e de Dieu enemicx.


Mal lor di hom, mas lor es vers,

Qui los apela querentis

Ni renoviers d' autruy avers,

Ni raubadors d' autres camis,

Trebalh dels bos e dels layros abricx,

Cautz de tortz far, e de caritat frez,

Ricx en raubar, et en donar mendicx.


Lor pessatz es lo mieus plazers,

E lor plorar es lo mieus ris;

Qu' atrestan me play lo volers

D'un lop o d' una calcatris,

Quar si ligetz entr' els libres anticx,


Vos trobaretz de lops aitan adretz

Que n' an passat mans fels barons enicx.


D' els non van segurs laycx ni clers,

Ni monge niers ni blancx ni gris,

Que belhs manjars e belhs jazers

L' oste ni l' ostals non guaris,

Si lay a astz ni pals ni picx,

Que al levar s' en van ab los espletz,

So que no fai En Lobat ni En Tricx.


Be sai que terra ni avers

No met son don en paradis,

Ni grans thezaurs ni grans poders

Non salva ricx vilan fenhtis,

Quar l' enansar de sai, es lai destricx,

Quan l' arma siec lai los camis estretz,

E 'l cors es sai vianda dels lombricx.


Sapchas, mals hom, si de tortz far no t gicx,

Tan non penras ni de dos ni de pletz

Que tu non ans a mal quan que o tricx.

___


Aissi comensa la gesta de Fra Peyre Cardinal.


Car motz homes fan vers,

Ieu voly esser divers,

Que vuelh far una versa:

Lo mon es tant revers

Que fa del drech evers.

Tot cant veg es gorbilh,

Que lo paire ven lo filh

E l' un l' autre devora;

Lo plus gros blat es milh,

Lo camels es conilh;

Lo mon dins e defora (1: mon es un símbolo: + encima de O)

Es plus amar que thora.


Lo papa veg falhir,

Car vol ric enriquesir

E 'ls paubres no vol veyre;

Lo aver vol reculhir,

E fay se gent servir;

En draps daurats vol seyre, 

(2: (sic) Pour la rime, au lieu de sezer.)

E a 'ls bos mercadiers,

Que dona per deniers

Avesquatz e maynada;

Tramet nos ranatiers,

Quistans am lors letriers

Que dono perdo per blada,

Que fan pojezada.


Los cardenals ondratz

Estan apparelhatz

Tota la nuog e 'l dia

Per tost far un mercat:

Si voletz avescat,

O voletz abadia,

Si lor datz gran aver

Els vos faran aver

Capel vermelh o crossa;

Am fort pauc de saber,

A tort o a dever,

Vos auretz renda grossa,

May que pauc dar no y noza.


Dels avesques m' es bel,

Car escorjon la pel

Als cappelas que an renda;

Els vendo lor sagel,

En un pauc de cartel,

Dieu sab se y cal emenda!

E fan trop may de mal,

Que a un menestayral

Fan per deniers tonsura;

Tot es mal cominal

A la cort temporal,

Que y pert sa drechura,

E la glieyza ne pejura.


Ades seran trop may

Clergues, pestres, so say,

Que no so boayralha;

Cascus son par decay;

Ben so letratz, so say,

Ja dire no m' o calha;

Cascus son defalhens,

Que vendo sagramens

Et may que may las messas;

Cant coffesso las gens

Laygas, non malmerens,

Donan lor grans destressas,

Non pas a preveyressas.


Los ordes fan semblan

De penedensa gran,

May per cert non fan gayre,

Car mielhs vivo dos tans

Que no fazian avans

En l' ostal de lor payre,

Mielhs vivo atressi;

Mal fan com querenti,

Jotz l' abit fan la berta,

E mot home mesqui

En orde meton si,

Car non an renda certa;

Jotz l' abit fan cuberta.


Metges falces veg trops

Que fan falsses yssarops,

Copas e medecinas;

D'aqui raubo lor ops;

Cascus volrian fos clops,

Car fan falssas doctrinas;

Poticaris malvatz,

So consentens al fag,

E van per via torta,

E so tant maestratz

Que, am novels essagz,

An mota gen morta,

Pueys dizo aquo es sorta.


Falses avocatz veg

Que playdeio lo dreg

Per fort pauca de causa;

Am semblanssa de dreg

Faran libel ses leg;

De parlar non an pausa;

Plaideiar l' auso fort,

E non volo acort

Mas que hom se desavenga;

Tant home ric n' es mort,

Car els sosteno fort;

Mala mort los estrenga,

E lor sarre la lenga!


Trop obro falsamen,

Prejuran e menten, (1: (sic) Lisez perjuran.) 

Aquestz falses notaris;

Per decebre las gens,

Fan los encartamens

Que n' aio grans salaris;

Se carta lor queretz, (1: (sic) Lisez si, de même que plus bas.)

Diran digous venetz, (2: (sic) Lisez dijos.)

Que aras non letz a querre.

Empero se proferetz

V sols o VI o X

Vos o podetz conquerre,

Mas que bossa se serre. (3: (sic) Lisez borsa.)


Clergues studians

Que gasto los guazanhs

Que lor payre guazanha,

E 'ls van putaneian,

Las ribieyras sercan

Aqui que blat soffranha,

Quar se van deportar

Que deurian recordar;

Aprendo de l' escrima,

Mas legir ni cantar

No sabo al autar,

No, ni may dire prima,

Sitot s' an raza sima.


De totz clergues me duelh,

Tant los veg ples d' erguelh,

Que hom no m' en pot be dire;

Lor malfagz veg a huelh,

Mas dire non o vuelh,

Pro n' ay dig, a mon albire,

Tant los trobe malvatz,

Certas que me desplatz,

Car levo los deymaris;

Dieus, que foc clavelat,

Los fassa bos, s' elh platz,

Que tant trobi falsaris

Los seus malvatz vicaris.


Defalhir veg lo rey,

Car te gens senes ley,

E es semblan de erransa,

May defalhis, so vech,

Car no te d' un an dreg

Mesuras e ballansas;

E falh car vol levar

Subcidis, ni cambiar

Negun temps las monedas,

Al comu vol trencar

Costumas et mudar;

Tant vol tondre sas fedas,

Que non lor layssa sedas.


Thesaurier e baylius,

Jutges, sirvens caytius,

Trastot lo mon engano

En calque loc que sieu, (1: (sic) Pour la rime, au lieu de sian.)

Cascus de panar vieu,

E 'l dreg del senhor pano;

E 'ls serco mal tos temps;

Trops hostals an fagz sems

A tort senes forfach;

Totz pudo coma fems,

E ges trastotz essems

No valo pas dos datz;

Volgra fosso negatz.

Nos vezem entre nos

Paratges sofrachos,

Tant que vendo lor terra,

E creys lor metios;

Mas tan son ergolhos

Que no lor platz mas guerra;

E 'ls compro a matleu,

E pueis pago tant greu

C' om lor met en hostage.

Nos vezem leu que leu

Que decazo mot leu;

No conoyssi en paratge

Sino mal e dampnatge.


Mercadiers fan renou

Que aquels que vendo un huou

Els ne volo l' espera,

Els fan de blat vielh nou,

E del vedel fan buou...

Lo fais mercadier beu

Lo paubre cant li deu,

E del renou si clama;

Tot jorn pren d' aquo sieu

Entro que dis tot es meu

E l' estam e la trama,

Adonc lo caytieu brama.


Menestayrals ribaus

So del gazanh tant caus,

Per que falsso lors obras,

E 'ls vendo tant asaut,

E monto pretz tant naut

Que trobo largas sobras;

E 'ls vendo ses merce,

E dizo, per ma fe,

A autre non o dera,

E quant pagues dese;

Els vos contaran be

So qu' el pretz guazanhera.

A mon vol Dieus s' en vengera.


A n' y de gen d' affan

Que sabo tan d' engan,

Dieus vol que pauc lor sobra!

Cascus pana cad an

Del deyme tan o can,

Sa semensa ne cobra:

Ja non veyretz negu

D' aquestz vestitz de bru

Seno am lenga parlieyra, (1: (sic) Lisez sino.)

Car qui talha comu

Dizo mal a cascu,

Trop fora gen sobrieyra,

Si no fos la paubrieyra.


Aquestz paubres mendix

Vivo trastotz dels rix,

E gayre no los amo,

An certas ieu vos dic (2: (sic) Lisez ans.)

Que els son tan enix

Que tot jorn los deffamo;

Cant lo ric pren mescap

Al paubre trop bo sab,

E contra el s' en arma;

Pa ni vy ny may blat

Non agro, per mon cap,

Anz sentiro guazarma,

Si no fos mas per l' arma.


Jotglars an tost apres

Coblas e may versetz,

Cansos e bassas dansas,

Tot cant dizo fals es,

Car no se entendo ges

Per que fan gran falhesas.

Joglars vivo d' esquern

E so de mal govern,

L' enemic los governa,

E 'ls gazanho yffern;

L' estieu e may lo yvern

Non veyretz una terna

Que no ano a la taverna.


De hostaliers ay despieg,

Que se voletz hun lieg

Avans volran la paga...

Si voletz vy ni pa

L' argen metetz al ma

Tantost a lor maynada...

Trop lor plats la gen fada.


Regardatz en prion

Totas las gens del mon,

En totas trobi falha,

So d' aval veg d' amon,

Que l' un l' autre coffon,

E cascus lo mon baralha;

Mas aquel qu' es be vestit

Es per tot be aculhit,

E que el fos raubayre;

E lo mal abilhat

Es lo plus pauc presat,

E que fos predicayre,

O papa ny emperayre.


May dire no vuelh plus,

Maz qui vol poiar sus,

Sus en l' albre de vida,

Esforce se cascus

Que fassa bon conclus

E bona departida;

Totz los mals seran bos

Si laisso falhisos,

E que cascus se ature;

E si Dieu me perdo,

Lo mal ay dig per pro,

Que mal plus no pejure

E que be se melhure.


Ay! Regina del cel,

Plus dossa trop que mel,

Paradis me apparelha;

Dona, fay nos fizels,

Lials com fist Abel!

Tot lo mon, dona, velha

En tu rosa vermelha.