Mostrando las entradas para la consulta prezat ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta prezat ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

miércoles, 18 de octubre de 2023

X, Ieu chan, qu' el Reys m' en a preguat

X.


Ieu chan, qu' el Reys m' en a preguat 

A l' auzen de mon menassat

De l' afar d' aquesta guerra, 

D' aquest juec que vey entaulat, 

E sabrem, quan l' auran joguat, 

Dels quals dels filhs er la terra.


Tost l' agra 'l Reys joves matat,

Si 'l coms no 'l n' agues essenhat,

Mas aissi 'ls clau e 'ls enserra

Qu' Engolmes a per fort cobrat,

E tot Centonge desliurat

Tro lai part finibus terra.


Si 'l coms pot far sa voluntat

Que no 'l vendon cyst afiat,

Ni del tot si dezenferra;

Qu' anc cynglar no vim pus irat,

Quan l' an brocat ni l' an cassat,

Qu' elh er mai sos cors non l' erra.


De mos senher lo Rey annat

Conosc que an siey filh peccat,

Que del sojorn d' Anglaterra

L' an ahoras dos ans lunhat,

Del tot lo 'n tenh per enguanat

Mai quan de Johan Ses Terra.


Li guazan si son acordat

Entr' elhs e ves lui revelat,

Com aissilh de Lombardia;

Mai volon esser be menat

Per rey que per comte forsat,

D' aitan lur en trac guarentia.


Aquest juec tenc per guazanhat

Deves vos e per envidat,

Que dels pezos de valia

Avem l' estachier desliurat,

Que tug n' aneron esfredat

Ses comjat, q' us non prendia.


En Lemozi fon comensat,

Mas de sai lur es afinat,

Qu' entre Fransa e Normandia,

Ves Giortz e ves Nuovmercat,

Vuelh qu' en auion cridar: “Arrat 

E Monjoy e deus aia.”

 

Lo sen venserem ab foudat

Nos Lemozin et envezat

Que volem qu' om do e ria;

Qu' els Normans en son enviat,

E dizon, si s n' eron tornat,

Q' uns mais d' elhs sai non venria.


Lo Rey tenc per mal cosselhat

De Fransa e per piegz guizat,

Car vey que sos fagz estanha

Que 'l valrion mais daurat;

E si no val a son conhat,

Sens e pretz tem que 'l sofranha.


Frances, si com es abdurat

Sobre totz e li plus prezat,

Paresca q' us non remanha

Companh qu' el Reys aia mandat; 

Que jamais no seretz prezat, 

Si non etz en la mesclanha.


Lo dux de Berguonh' a mandat

Qu' el nos ajudara l' estat

Ab lo secors de Campanha,

On venran tals cinc cens armat

Que, quan tug serem ajustat,

Non er Peitieus no s' en planha.


Reys qui per son dreg si combat

A mielhs dreg en sa eretat;

E quar conqueret Espanha

Karles, n' a hom tos temps parlat,

Qu' ab trebalh et ab larguetat

Conquier Reys pretz e 'l guazanha.


Senhe' 'N Rassa, aquest comtat

Vos cresca 'l Reys ab Bretanha.


Lo Reys joves s' a pretz donat

De Burcx tro qu' en Alamanha.


Bertrand de Born.

miércoles, 2 de octubre de 2024

Poeta - Preposteratio

 

Poeta, s. m., lat. poeta, poëte.

Las ficxios dels poetas. Eluc. de las propr., fol. 114.

(chap. Les ficsions dels poetes.)

Les fictions des poëtes.

Fortunat, poeta, noble hom. Cat. dels apost. de Roma, fol. 72.

Fortunat, poëte, noble homme.

CAT. ESP. PORT. IT. Poeta. (chap. Poeta, poetes.)

El más membrillo de La Codoñera: Tomás Bosque Peñarroya.


Poges, Pogues, s. m,, pougeoise, monnaie du Puy.

Ad IV pougeisses minoris legis, sicut debet fieri moneta.

Tit. de 1253. Hist. de Languedoc, t. III, pr., col. 492.

Ditz hom que, per dos poges,

Sai si logua e lai si ven.

P. d'Auvergne: Chantarai.

On dit que, pour deux pougeoises, ici il se loue et là se vend.

Nég. expl. No us er prezat un pogues.

Marcabrus: Ans que.

Ne vous sera prisé une pougeoise.

2. Pogeza, s. f., pougeoise.

Totz hom que passa aquest mandamen, es tengutz a restitutio entro a 1 pogeza.

Pagar entro a la derieyra pogeza.

(chap. Pagá hasta la radera pugesa.)

V. et Vert., fol. 3 et 53.

Tout homme qui passe ce commandement est tenu à restitution jusqu'à une pougeoise.

Payer jusqu'à la dernière pougeoise.

ANC. FR. Seront li dis deniers à 3 deniers poigeoise.

Charte de 1282. Du Cange, t. V, col. 614.


Poirir, Poyrir, v., lat. putrere, pourrir.

Recemblan lo malvat que vol mays poyrir en la carcer pudenta que aver lo trebalh de montar l' escalier, per issir de la carcer. V. et Vert., fol. 12.

Ils ressemblent au méchant qui veut davantage pourrir dans la prison puante que d'avoir la peine de monter l'escalier, pour sortir de la prison. Part. pas. Sembla frug que par bells e sas deforas, e dins es poyritz.

1 poma poyrida entre las sanas corromp las autras.

(chap. Una poma podrida entre les sanes corrom (podrix, pudrix) les atres.)

V. et Vert., fol. 94 et 85.

Il ressemble à fruit qui paraît beau et sain dehors, et dedans est pourri.

Une pomme pourrie entre les saines corrompt les autres. 

Fig. Aisi avols hom ben vestitz

Es bels defors, e dins, poiritz.

Roman de Jaufre, fol. 30.

Ainsi méchant homme bien vêtu est beau dehors, et dedans, pourri.

CAT. ESP. Podrir, pudrir. IT. Putridire. (chap. Pudrí, pudrís, podrí, podrís: yo me pudrixco o pudrixgo, pudrixes, pudrix, pudrim, pudriu, pudrixen; pudrit, pudrits, pudrida, pudrides; podrit, podrits, podrida, podrides. Podrit, pudrit tamé se li diu a un pesat, cansino com Carlos Rallo, que está mol estorbadet per lo catalanisme.)

Carlos Rallo Badet, Calaceite, Calaseit, Calaceit, Calasseit, Kalat Zeyd, aragonés, catalanista, tonto útil, catalufo, baturro, cachirulo

2. Poyre, s. m., lat. putrorem, pus, humeur purulente, virus.

Quan es corromput, de leu se transmuda en poyre venenos.

Aquels qui escupo sanc et poyre.

(chap. Aquells que escupiñen sanc o sang y pus - carcassos de humor purulenta, flema, flemes.)

Eluc. de las propr., fol. 29 et 52.

Quand il est corrompu, facilement il se change en pus vénéneux.

Ceux qui crachent sang et pus.

3. Poiridura, Puiridura, Puridura, s. f., pourriture.

Si vostr' auzel a poiridura.

Deudes de Prades, Auz. cass.

Si votre oiseau a pourriture.

A la puiridura de la charn a at fers e coitura. Trad. de Bède, fol. 50.

Pour la pourriture de la chair, il est besoin de fer et de brûlure.

Fig. Terga las puriduras de las malas obras. Trad. de Bède, fol. 29.

Nettoie les pourritures des mauvaises œuvres.

CAT. Podridura, pudridura. (ESP. Podredumbre. Chap. Podridura, podridures; pudridura, pudridures.)

4. Poiridier, s. m., pourriture, saleté.

Be sera bos lo metges, e ricx lo despessiers,

Si sap donar metzina que n' iesca 'l poiridiers.

Izarn: Diguas me tu.

Bien sera bon le médecin, et riche le droguiste, s'il sait donner une médecine pour qu'en sorte la pourriture.

Pel poiridier d'aquestas bestias, tot l' aer ne fo corromputz.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 74.

Par la pourriture de ces bêtes, tout l'air en fut corrompu.

5. Poyrimen, Puirimen, s. m., pourriture.

Tola cauza apta a poyriment. Eluc. de las propr., fol. 276.

Toute chose apte à pourriture. 

Vida de las charns es sandaz del cors, e puirimens dels os, enveia.

Trad. de Bède, fol. 33. 

La vie des chairs est santé du corps, et pourriture des os, l'envie.

CAT. Podriment. ESP. Podrimiento, pudrimiento. 

(chap. Podrimén, podrimens; pudrimén, pudrimens.)

6. Poyregos, adj., formé de pourriture.

Eruca... verm es mol et poyregos. Eluc. de las propr., fol. 250.

Chenille... est ver mou et formé de pourriture.

7. Putrid, adj., lat. putridus, putride.

D' humors putridas consumptiva.

Especia de febre... la segunda... es dita putrida.

Eluc. de las propr., fol. 193 et 87. 

D' humeurs putrides consomptive. 

Espèce de fièvre... ia seconde... est dite putride.

CAT. Pudrite. ESP. (pútrido, pútridos, pútrida, pútridas) PORT. IT. Putrido.

(chap. Podrit, podrits, podrida, podrides; pútrid, putrids, pútrida, pútrides. Tomás Bosque y José Miguel Gracia Zapater, aragonesos catalanistes analfabetos de La Codoñera, tenen codoñs pudrits a la punta dels dits.)

codoñ, codony, membrillo, cydonia oblonga, dulce de membrillo, codoñat

8. Putrefaccio, Putrefactio, s. f., putréfaction.

Si atrobaz en la codena putrefactio.

Lepra, que es fayta per putrefaccio de flecma.

Trad. d'Albucasis, fol. 41 et 10.

Si vous trouvez dans la couenne putréfaction. 

Lèpre, qui est causée par putréfaction de flegme. 

Per putrefaccio... de membre mort. Eluc. de las propr., fol. 17. 

(chap. Per putrefacsió... de membre mort.)

Par putréfaction... de membre mort. 

CAT. Putrefacció. ESP. Putrefacción. PORT. Putrefacção. IT. Putrefazione.

(chap. Putrefacsió, putrefacsions.)

9. Putrefact, adj., lat. putrefactus, putréfié.

Febre... simpla es la que si engendra de una materia, en un loc, putrefacta. Eluc. de las propr., fol. 90.

Fièvre... simple est celle qui s'engendre d'une matière, en un lieu, putréfiée.

PORT. (ESP.) Putrefacto. IT. Putrefatto.

(Chap. Putrefacto, putrefactos, putrefacta, putrefactes : podrit, podrits, podrida, podrides; corromput, corromputs, corrompuda, corrompudes.)


Pois, Puois, Pueis, Pos, Pus, adv., lat. post, puis, après, ensuite, depuis.

Pens e repens, e pueis sospir,

E pueis me levi en sezens.

Arnaud de Marueil: Dona genser.

Je pense et repense, et puis je soupire, et puis je me lève en séant.

Quar si fai mal, pois abena.

T. de Pierre d'Auvergne et de B. de Ventadour: Amic. 

Car s'il fait mal, ensuite il améliore. 

Cui encubit al prim vezer e puois.

A. Daniel: Sols sui que. 

Qu'il convoita au premier voir et depuis. 

Adv. comp. Pois apres de gra en gra dissen.

(chap. Después de grasó en grasó (o graó) dessén : baixe.)

Sordel: Qui be s membra. 

Puis après de degré en degré descend.

- Conj. Puisque.

Pos vas me s' orguelha 

Cilh qu'ieu plus volgr' aver.

B. de Ventadour: Lanquan vey.

Puisque vers moi s'enorgueillit celle que plus je voudrais avoir.

Pus de chantar m' es pres talens,

Farai un vers.

(chap. Pos de cantá m' han entrat ganes, faré un vers : cansó.)

Le Comte de Poitiers: Pus de chantar.

Puisque de chanter il m'est pris désir, je ferai un vers.

Conj. comp. Pos que del tort no s' afraing

Ni s pentis del faillimen.

La Dame Almuc de Châteauneuf: Domna.

Puisque du tort il ne se soumet pas et ne se repent pas de la faute.

De son bec dese adeza

Sus en la carn pueis que l' a presa.

Deudes de Prades, Auz. cass.

De son bec incessamment il frappe sus en la chair après qu'il l'a prise.

Anc pueys, pos que la vi,

Sa fina fresca color,

Non dezirei autr' amor.

Paulet de Marseille: Er que 'l jors.

Oncques après, depuis que je la vis, sa fine fraîche couleur, je ne désirai autre amour.

ANC. FR. Unkes nus homs poiz ne avant

N'en eustrent ne cunquistrent tant. Roman de Rou, v. 49.

Car onques mais puis que fuz né

Je ne fuz tant enamouré.

Roman de la Rose, v. 961.

ANC. CAT. Puys. CAT. MOD. Pus. ESP. Pues. IT. Poi. (chap. Pos : ya que. Después, mes abán, post, del latín post.)

2. Despuois, Depueis, Depos, conj., puisque, depuis que. 

Ben es dreig qu'ieu fass' ueimai

Un vers, depos talans m' en ve.

(N. E. Aquí arriba leemos al conde de Poitiers:

Pus de chantar m' es pres talens,

Farai un vers.)

B. Martin: Ben es dreitz.

Il est bien juste que je fasse désormais un vers, puisque l'envie m'en vient.

Tos temps me suy per sieu tengutz 

Depos la vi.

(chap. Tots tems (sempre) me soc per seu tengut o tingut, después de que la vach vore.)

Giraud d'Espagne: Qui en pascor.

Toujours je me suis tenu pour sien, depuis que je la vis.

Despuois vos vi, ai fag vostre coman.

La Dame Castelloze: Ja de chantar.

Depuis que je vous vis, j'ai fait votre commandement.

ANC. CAT. Depus, depuys, depux (N. E. ¿Dónde está el catalán inventado després, no lo encontró Raynouard? Pero sí que encontró variantes de la lengua valenciana (p. ej. Ausiàs March) que creía que eran catalanas). ESP. Después. PORT. Depois. IT. Dopo. (chap. Después.)

3. Poissas, Pueissas, Pueyssas, Poisas, adv., depuis, ensuite. 

Cum poisas cuida montar per l' eschalo. Poëme sur Boèce.

Lorsqu' ensuite il pense monter par l' échelon.

Cantarai, a mon escien, 

D' aquels que pueissas an trobat.

Le moine de Montaudon: Pus Peyre.

Je chanterai, à mon escient, de ceux qui depuis ont trouvé.

Apres sant Vincent

E pueyssas sant Amanz.

V. de S. Honorat.

Après saint Vincent et ensuite saint Amant.

4. Apost, adv., après.

O apost tot en seria afolada. Trad. du Code de Justinien, fol. 18.

Ou après entièrement elle en serait dissipée.

5. Posteritat, s. f., lat. posteritatem, postérité.

A tota ta posteritat.

(chap. A tota ta (la teua) posteridat.)

Tit. de 1185. Arch. du Roy., J. 326.

A toute ta postérité.

CAT. Posteritat (N. E. Algún catalanoparlante avispado o catalanista superdotado se dará cuenta de que posteritat catalán es igual a posteritat occitano, plana lengua romana, provenzal, romance, romans, lemosín, gascón, etc).

Geoffroi Rudel, Jaufrés Rudèls de Blaia, Jaufré Rudel de Blaye,

ESP. Posteridad. PORT. Posteridade. IT. Posterità, posteritate, posteritade. (chap. Posteridat, posteridats. Yo traduíxco y lucho pera que lo chapurriau se quedo pera la posteridat, encara que ella no ha fet res per mí.)

¿Per qué hauría de preocupám per la posteridat? ¿Qué ha fet la posteridat per mí?


6. Preposteratio, s. f., ordre renversé, confusion, terme de rhétorique.

La preposteratio, so es la dezordenatio d'aytal oratio o d' aytal sentensa.

Leys d'amors, fol. 134.

La confusion, c'est-à-dire le défaut d'ordre de tel discours ou de telle pensée.

ESP. Preposteración. (chap. Preposterassió, preposterassions : desorden o desorde de orassions o frasses; confusió, terme de retórica. De Pre : abans, antes y Post : después.)

sábado, 7 de octubre de 2023

Pistoleta.

Pistoleta.


I.

Sens e sabers, auzirs e fin' amors
Mi fan amar leialmen ses falsura
Mi dons, on ai mes de bon cor ma cura:
Cum posca far e dir qu' ilh sia honors!
Car sens la m mostra per la plus valen
Domna del mon; vezers, ab cor plus gen;
Auzirs, mi fai auzir son pretz prezat;
Amors, m' a 'l cor plen et enamorat.


Tot quan eu dic entr' els fins amadors
Posc ben proar qu' es vertatz e mezura,
Car sos bels cors on bes non fai
fraichura,
E siei bel oill, e sa fresca colors,
E tuit bon aip m' en son d' aisso guiren:
Et ai proat per pretz e per joven
Que 'l meiller es, et ab mais de beutat
D' autra domna, et es a dreit jujat.


Per qu' eu, quan venc vas vos, en vau de cors

Tost e viatz, e non fatz de mezura;
E quan m' en part, vau meins que d' ambladura,

Pensan de vos qual es vostra valors;
Pois regart me lai on vos es soven,
E dic vos mais en ver per sagramen
Que, quant ab vos ai tot un jorn estat,
Lo premiers motz m' es pres del comiat.
Bona domna, meiller de las meillors,
E la genser, qual sera m' aventura,
Pois de tos bes mos cors ses vos endura!
Que res ses vos no m' es gaugs ni sabors,
Pois fui vostres aissi tot leialmen:
Que mais mi platz far vostre mandamen
Qu' autra fezes del tot ma voluntat;
Aissi m' avetz conquist e gazaignat.

Domna, mei oill que us vezon tan soven
Mostran al cor la beutat e 'l joven,
E 'l cor fai dir a la
lenga de grat
So que mei oill el cor fan acordat.

II.

Manta gent fas meravelhar
De mi, quar no chant pus soven;
Pero quascus sap son afar,
Et ieu sai lo mieu eissamen.
Qui jais non es, com chantara!
E si chanta, qui l' auzira!
Car perdutz es joys ni solatz:
Qu' el plus jauzens mi par iratz,
El plus ricx escas e marritz,
Per que mos chans s' es adormitz.

Pauc se fai rire ab plorar,
Ni paubres d' aver ab manen,
E nueitz escura ab jorn clar,
E qui ren no val ab valen,
E pauc cavalier ab vila,
Ni us malautz ab autre sa,
Et erguelh ab humilitat,
E largueza ab escassedat,
E cortes entr' els descauzitz,
Plus qu' austors mudatz ab soritz.

Tals tolh que deuria donar,
E tals cuia dir ver que men;
Tals cuia autrui enganar
Que si mezeis lassa e repren;
E tals se fia en lendema,
Que ges no sap si 'l se veira;
E tals es savis apellatz
Que fai e ditz de grans foldatz
;
E tals es apellatz petitz
Qu' es, quan s' eschai, pros et arditz.

No vuelh en cort ses joi estar,
Ni ab baron desconoissen;
Ni no m' azaut de trop guabar,
Ni de
companha d' avol gen;
Mas
lo coms de Savoya m' a
Per amic, e tos temps m' aura,
Car el es pros e gent onratz,
Et mante proez' e solatz,
Et es de tos bos aips complitz:
Ben aya huey aital razitz.

De tal suy homs que non a par
De beutat ni d' ensenhamen;
Mas no m' en puesc gaire lauzar,
Ans en planc e 'n sospir soven:
E domna, si merce non a
Del sieu, diga m de cui l' aura!
Qu' amada l' aurai dezamatz
Tan qu' autre s' en for' enuiatz;
Et ieu, on pieitz mi falh e m ditz
De mal, en sui plus afortitz.

Domna, estortz for' e gueritz,
Si 'l ben que us vuelh mi fos grazitz.

//

Pistoleta, juglar de Arnaut de Mareuil

https://www.vallenajerilla.com/berceo/riquer/trovadorysumundo.htm

"El juglar, como los heraldos y los reyes de armas, a veces llevaba un nombre alusivo a sus menesteres o a aquel de quien dependía. El trovador Pistoleta, que fue juglar, se llamaba así porque como tal actuaba de mensajeroepistolita»), caso similar, sin duda, al de Peire Bremon Ricas Novas («buenas noticias»), y el de Guerau de Cabrera era llamado Cabra porque en las armas del linaje de aquel gran señor figuraba una cabra. (Capraria)
Guiraudó lo Ros, Perdigon y Aimeric de Belenoi («hermoso aburrimiento», mote malintencionado) fueron trovadores que conservaron sus nombres juglarescos. Los llamados Peire de la Mula, Rofian (hay un bufón con este apellido), Reculaire, Pelardit («hirsuto»), Tostemps, etcétera, revelan claramente su condición de juglares."

https://core.ac.uk/download/pdf/71528847.pdf

https://dialnet.unirioja.es/descarga/articulo/4932897.pdf

https://anaforas.fic.edu.uy/jspui/bitstream/123456789/39981/1/JuglaresyTrovadores_JoseManuelHerreroMassari.pdf

https://es.scribd.com/document/208473600/Los-Trovadores

https://academia-lab.com/enciclopedia/trovador/

https://tr-ex.me/traduccion/espa%C3%B1ol-ingl%C3%A9s/juglares+y+trovadores


viernes, 13 de octubre de 2023

Complaintes Historiques. I. Quascus plor e' planh son dampnatge, Guillaume, moine de Beziers.

Complaintes Historiques.


I.


Quascus plor e' planh son dampnatge,

Sa malanansa e sa dolor,

Mas ieu las! n' ai en mon coratge

Tan gran ira e tan gran tristor

Que ja, mos jorns, planh ni plorat

Non aurai lo valen prezat,

Lo pros Vescomte, que mortz es,

De Bezers, l' ardit e 'l cortes,

Lo gai e 'l mielh adreg e 'l bon,

E 'l melhor cavallier del mon.


Mort l' an, et anc tan gran otratge

No vi hom, ni tan gran error

Mais far, ni tan gran estranhatge

De dieu et a nostre senhor,

Cum an fag li can renegat

Del fals linhatge de Pilat

Que l' an mort; e pus dieus mort pres

Per nos a salvar, semblans es

De lui, qu' es passatz al sieu pon

Per los sieus estorser laon.


Mil cavallier de gran linhatge

E mil dompnas de gran valor

Iran per la sua mort a ratge,

Mil borzes e mil servidor

Que totz foran gent heretat,

Si 'lh visques, e ric et honrat:

Ar es mortz, ai dieus! quals dans es!

Guardatz quals etz ni quo us es pres,

Ni selhs qui l' an mort qui ni don,

Qu' eras no ns acuelh ni ns respon.


A senhor tan fort deu salvatge

Esser, al gran et al menor,

Quan del sieu honrat senhoratge

Nos membrara e de l' honor

Que ns fetz et de la fezautat

Vas selhs qu' eron a mort jutjat:

Ar es mortz, ai dieus! quals dans es!

Caitieu, cum em tug a mal mes!

Vas qual part tenrem, ni ves on

Penrem port, tot lo cor m' en fon!


Ric cavallier, ric de linatge,

Ric per erguelh, ric per valor,

Ric per sen, ric per vassallatge,

Ric per dar e bon servidor,

Ric d' erguelh, ric d' umilitat,

Ric de sen e ric de foldat,

Belhs e bos, complitz de totz bes,

Anc no fo nulhs hom que us valgues;

Perdut avem en vos la fon

Don tug veniam jauzion.

Selh dieu prec que fetz trinitat

De se mezeis en deitat,

Qu' el cel, on lo maior gaugz es,

Meta l' arma, e non li pes,

Et a totz selhs qui pregatz son

De son ben soccor' et aon.

Guillaume, moine de Beziers.

https://www.persee.fr/doc/ccmed_0007-9731_1968_num_11_44_1461

https://commons.wikimedia.org/wiki/Category:Viscounts_of_B%C3%A9ziers


Index:


II, mon chan fenisc ab dol et ab maltraire

III, Si cum sel qu es tan grevatz

IV, Fortz chauza es, que tot lo maior dan

V, Cascus hom deu conoisser et entendre

VI, Ailas! per que viu lonjamen ni dura

VII, Era par ben que valors se desfai,

VIII, Anc non cugey que m pogues oblidar

IX, Belh senher dieus, quo pot esser sufritz

X, Planher vuelh En Blacatz en aquest leugier so,

XI, Molt mes greu d' En Sordel, quar l' es falhitz sos sens,

XII, Pus partit an lo cor En Sordel e 'N Bertrans

XIII, Ab marrimen et ab mala sabensa

XIV, Razos non es que hom deya chantar

XV, Ples de tristor, marritz e doloiros

XVI, Aissi quo 'l malanans,

XVII, Planhen, ploran ab desplazer

miércoles, 1 de noviembre de 2023

Hameus ou Amédée de la Broquerie, N Uc de Saint Circ

Hameus ou Amédée de la Broquerie. Trois pièces. Voici des fragments de ce troubadour:

Broquerie

Per leis soi plus leu que trocha
Ei' amors, si
amors;
Ieu fora plus deleitos
De burdir e de cantar
S' ela m
volgues acuilhir;
Mas aquo l' es greus a far:
C' on plus
desir
Son cors me fui;
Mas lo joi de leis, quar l' am, me
desdui.

Bels cors gens, dreitz, bela bocha,
Ei' amors, si
amors,
A blancas dens, hueils amoros
E veiaire fresc e
clar;
Ins e mon cor vos remir,
Quar per vos vei pretz levar
Et
enrequir;
Cascus en brui
Mas lo joi de leis, quar l' am, me
destrui.
Mentre qu' el.

Quan reverdeion li conderc
E
la lauzeta puei' al mont,
E li auzelet dui e dui
En lur lati,
segon que s' es,
Fan retendir la calmeilla
Pel fin joi qu' ins
en lor s' es mes.


Per
ma enemigua m' esperc
Que m te marrit e deziron
Per so quar tos
temps si m defui;
Aisi ja l' en penra merces,
Qu' ieu no sai
com si s conseilla,
Quar de leis no ve negus bes.
Quan
reverdeion.
Millot, III, 410. P. Occ. 373.

Henri. Une
tenson avec Aruer:
Amic Aruer, d' una ren vos deman
De dos
amantz d' una dompna qu' es pros
Que d' un talent e d' un cor son
amdos,
Mas son devis lor preis e lor semblan,
Car l' us es
semple e l' autre sobranzier,
L' un pauc prezat e gaire
plasentier,
A l' autre par tot lo mont obezir,
Gardas cal deu
la domna mais eslir?
Amic Aruer.
Millot, III, 410.

Henri,
comte de Rhodez. Giraud Riquier fit un commentaire en vers d' une
chanson de Giraud de Calanson (voy. t. II, p. 252); on lit à la
suite de ce commentaire:
Aiso que ven apres es testimoin qu' el
senher N Enric, per la gracia de dieu, coms de Rodes porta ad esta
espozisio ab veritat.
E nos devem, ses esser greu,
Enric, per
gracia de dieu,
Coms de Rodes, per gracia de dieu,
Ad esta
espozisio
Testimoin qu' el ver sabem;
Nos, el temps qu' el dig,
adonem
A catre trobadors per ver
La chanso, qu' em volguem
saber
Per cascus d' els l' entendemen;
E Gr. Riquier veramen
Fo
ne pus qu' els autres curos,
Car esta espozitios
Nos fon, trop
a, per lui renduda;
Mans e may l' avem tenguda,
Lo dig dels
autres atenden;
E dels dos sabem veramen
Que mays no s' en
entremetran;
E del terz crezem lo semblan,
Tan n' a lonc espazi
avut;
En Gr. a requeregut
Eras que aisso li redessem,
O
auctoritat li prestassem.
Avut cosselh d' entendedors,
E nos
entendem pro qu' el cors
Del entendemen a tocat,
E prestam li
auctoritat;
E, per so qu' el crezut en sia,
Volem li 'n portar
guerentia,
E mandam que y sia pauzatz
Nostre sagel, so es
vertatz;
L' an c' omz comta M. CC.
LXXXV, no may ni mens,
VI
jorns a l' intrada del mes
De juli, aisi vertat es
Que fon fag
ab gran alegrier
Ins el castel de Monrozier.

Le manuscrit
ajoute:
Aiso fon trag veramen de la carta sagelada.
Si m
fos tan.
Millot, III, 410.

Hugues. Une tenson avec
Bertrand:
Senher En Bertran, uns cavalier prezatz
Ama una dona
et es per leis amatz
Adreitamen e senes tricharia,
Et ha maint
jorn durat lur drudaria;
Mas el ha tant estat de lei vezer
Per
que non ausa denan lei venir
Que, s' el hi ve, ben sap, senes
mentir,
Que perdra la. Ara m diguatz lo ver;
Qual li val mais
ho qu' en aissi remanha,
Ho que lai an' e perda sa
companha?
Senher en.
On trouve sous le même nom d' Hugues
une autre tenson avec Baussan; en voici le premier couplet:

Baussan,
respondetz mi, si us platz,
Totz savis es acosselhatz

Et
avetz bon' entensio,
Ar entendetz en ma tenso
Que us parc, e
vos aiatz los datz,
E cauzetz de catr' amistatz
La cal val mays
segon razo.
Baussan respondetz.
Millot, III, 411.

Hugues
de la Bachelerie, t. II, III et IV. Sept pièces.
N Ucs de la
Bacalairia si fo de Limozi, de la on fo Gauselm Faiditz. Joglars fo
de pauc valor, e pauc anet e pauc fo conogutz; e si fes de bonas
cansos, e fetz un bon descortz e de bonas tensos. E fo cortes home,
ben adreich e ben enseingnatz.
Bastero, 101. Crescimbeni, 220.
Millot, III, 414. P. Occ. 375.

Hugues Brunet, t. III et IV.
Sept pièces.
Uc Brunecs si fo de la ciutat de Rodes, qu' es de la
seignoria del comte de Tolosa, e fo clergues; et apres be letras e
saup ben trobar; subtils era mot e de gran sen natural; e fes se
joglars e fes motas de bonas cansos, mas non fetz sons. Et anet ab lo
rei 'N Anfos d' Arago, et ab lo comte de Tolosa, et ab lo comte de
Rodes lo sieu seignor, et ab En Bernart d' Anduza, et ab lo Dalfi d'
Alvernhe. Et entendet en una borzeza d' Orlhac, que avia nom ma dona
Galiana; mas ela non lo volc amar ni retener, ni far negun plazer en
dreg d' amor; e tan qu' ela avia fag son drut del comte de Rodes, e
donet comjat a 'N Uc Brunec. Et adonc N Uc, per la dolor que el n'
ac, mes se en l' ordre de Cartosa; et aqui el mori.

Lanquan
son li rozier vermelh,
M' es bel, quant aug dels auzelhos
Refrims
e chans e lays e sos,
Que d' un vers m' aparelh
Qu' al re mos
cors no m barganha
Mas solatz e cortezia,
Ni no m poiria un
dia
Aver joi qu' en mi remanha...


S'
om pogues vezer en espelh
Tan be sos ayps cum sas
faissos,
Aquelh miralhs fora trop bos,
Qu' els malvatz
viran qui son elh;
Que tal se pipa e s' aplanha
Cui malvestatz
sobrelia,
Qu' aisselhs miralhs lo faria
Plazen de belha
companha.
Lanquan son li.

Voici deux couplets d' une
pièce dans laquelle le troubadour s' était imposé la difficulté
bizarre de la répétition obligée des mêmes mots:

En est son
faz chansoneta novelha,
Novelha es quar ieu chant de novelh
E
de novelh ai chauzida 'l plus belha,
Belha en totz sens, e tot
quan fay es belh,
E quar m' es belh, ieu m' alegr' e m
deport,
Quar en deport val pauc qui no s deporta.


Jois
deporta mi quar am dompn' ysnelha,
Ysnelha es selha que m ten
ysnelh;
Ysnelh cor n' ay quar tan gent si capdelha
Qu' ilh
capdelha mi, ses autre capdelh;
Que mais capdelh non quier mas per
conort,
Per gienh conort qu' om no s pes qui m conorta.

Be
m conorta selha qu' es fina e franca...
En est son
faz.
Nostrad. 68. Crescimbeni, 48. Bastero, 101. Hist. gén. du
Languedoc III, 97. Millot, I, 40. P. Occ. 111.

Hugues Catola.
Deux pièces, dont l' une est aussi sous le nom de Marcabrus; l'
autre est une tenson avec sa dame, à laquelle il répond:
Bella
amiga, ensegnamenz es granz
De dompneiar, qui 'n sap esser
gignos,
Que tuit s' ajoston gai e voluntos,
Mas al partir en es
chascuns blasmans...
Millot, III, 414.

Hugues de l' Escure.
Un sirvente lacéré dans le manuscrit. Il se compare aux autres
troubadours de son temps; il dit ne pas craindre Pierre Vidal ni
Albertet:

Ni
'N Perdigos de greu sonet bastir
Ni 'N Peguilhan de chansos metr'
en sal,
Ni de gabar sos chans N Arnaut Romieu,
Ni de lausar
Fonsalada son fieu,
Ni 'N Pelardit de contrafar la gen,
Ni 'N
Gualaubet de viular coyndamen.
De motz.
Millot, II,
205.

Hugues de Mataplane. Un sirvente adressé à Raimond de
Miraval.

Les
vers suivants sont tirés d' une tenson:
En Blacasset, en sui de
noit
Vengut a vos per combatre ades...
E voill sachaz qu' eu
soi el diable
Lo plus cruel e 'l plus penable.
En
Blacasset.
Bastero, 102. Crescimbeni, 220. Millot, II,
118.

Hugues de Murel. Un sirvente dont le couplet suivant est
tiré:

No m platz qui pert ses demanda
Lo sieu, e l' autrui
deman;
Ni qui m promet e m fai guanda
No m tenh' a mal, s' ieu
li guan,
Qu' ieu no m' azaut de baron truan
Pus ab mentir s'
atruanda;
Ni qui ses benfag no me blan,
Ja no s pes que ieu lo
blanda.
Jes sitot bon.
Millot III, 415.

Hugues de
Pena. Trois pièces.
Ugo de Pena si fo d' Agenes, d' un castel que
a nom Messat, fils d' un mercadier. E fes se joglars; e cantet ben, e
sap gran ren de las autrui cansos. E sabia molt las generacios dels
grans homes d' aquellas encontradas. E fetz cansos. Grans baratiers
fo de jogar e d' estar en taverna, per que ades fo paubres e ses
arnes. E venc se amoillerar a
l' Isla e Venaissi en Proensa.

Dans
l' une de ces pièces, il dit:
Cora que m desplagues amors,
Ara
m' a conquist franchamen
E fas tot son comandamen;
Per que m
deu valer sa valors,
Si s fai que tal m' a faig chauzir
Don tos
temps mais l' ai que grazir,
Sol d' un bel semblant amoros
Que
m fes cil don son enveios.
Cora que m.
Dans une autre:
Anc
Lanselotz, can sa dona 'l promes
Que faria per el tot sos
coman,
Si 'l mostrava un fin lial aman,
Non poc aver de si eys
sovinensa,
Bona domna, tan for s' er oblidatz
Tro que merces lo
y ac adregz esguarz
Lai on razos non li valia re,
Per qu' ieu
aten de vos aital merce.
Si anc me.
Nostrad. 147.
Crescimbeni, 101. Bastero, 102. Millot, III, 309. P. Occ.
325.

Hugues de Saint-Cyr, t. III et IV. Trente-six pièces,
dont plusieurs sont attribuées à d' autres troubadours.
N Uc de
Saint Circ si fo de Caersi, d' un borc que a nom Tegra. Fils fo d' un
paubre vavassor que ac nom N Arman de Saint Circ, per so qu' el
castels don el fo a nom Saint Circ, qu' es al pe de Sainta Maria de
Rocamaior, que fo destruichs per guerra e derrocatz. Aquest N Uc si
ac gran ren de fraires maiors de se; e volgron lo far clerc e
manderon lo a la scola a Monpeslier. E quant ill cuideron que ampares
letras, el amparet cansos e vers e sirventes e tensos e coblas, e ill
fach e ill dich dels valens homes e de las valens domnas que eron al
mon ni eron estat: e com aquel sabers s' ajoglari. El coms de Rodes e
'l vescoms de Torena si 'l leverent molt a la jogloria, com las
tensos e com las coblas qu' el feiren com lui e 'l bons Dalfin d'
Alvernhe.
Et estet lonc temps en Gascoingna paubres, cora a pe
cora a caval. Lonc temps estet com la comtessa de Benauges, e per
leis gazagnet l' amistat d' En Savaric de Maleon, lo cals lo mes en
arnes et en roba. Et estet lonc temps com el en Peitieu et en las
encontradas, pois en Cataloingna et en Aragon et en Espaigna, com lo
bon rei Amfos e com lo rei Anfos de Leon e com lo rei Peire d'
Aragon; e pois en Proensa com totz los barons, pois en Lombardia et
en la Marcha. E tolc moiller e fez enfans. Gran ren amparet de l'
autrui saber e voluntiers l' enseingnet a autrui. Cansos fes de fort
bonas e de bons sons e de bonas coblas; mas no fes gaires de las
cansos, quar no fo enamoratz de neguna. Mas se sap feigner enamorat
ad ellas ab son bel parlar, e sap ben dire en las soas cansos tot so
que ill avenia de lor: e ben las sap levar e ben far cazer, quand el
lo volia far, ab los sieus vers et ab los sieus digz. Mas pois qu' el
ac moiller non fetz cansos.

Qu' eras es una sazos
Que hom ren
mal guazardos,
E servezi son perdut
E befag desconegut,
Et
amor vol et acuelh
Aquels que mais an d' erguelh...


Et
on plus elha m' esglaia
Ni m fai planher ni doler,
Ilh ri e
chant e s' apaia
E s dona joy e lezer;
Ilh m' es mala, eu li
suy bos
Anhels suy, ilh m' es leos...
Nulha res que.

Nulhs
hom no sap d' amic tro l' a perdut

So
que l' amicx li valia denan,
Mas quan lo pert, e pueys es a son
dan,
E 'l notz aitan cum l' avia valgut;
Adoncx conoys que l'
amicx li valia;
Per qu' ieu volgra ma domna conogues
So qu' ieu
li vaill, ans que perdut m' agues;
E ja depueis al sieu tort no m
perdria.


Ben
sai que s' ieu l' agues aitan nogut,
Cum l' ai valgut ni son pretz
trait enan,
Ben agra dreyt que m volgues mal plus gran
Qu' a
nulha re; per qu' ieu ai conogut
De ma domna que mais me
nozeria
Ab lieys lo mals no m valria lo bes,
Per que m' agra
mestier, si ja pogues,
Que m' en partis, mas per dieu no poiria.


Que
s' amors m' a si doussamen vencut
Que ieu non puesc ni ai negun
talan
Que ja de lieys, que m' auci deziran,
Parta mon cor ni l'
en vir ni l' en mut,
Ans si enpren e si ferma quec dia
Per que
feira chauzimen, s' il plagues,
Pus tan suy sieus, si per sieu mi
tengues;
E pueis qu' en fes cum del sieu a sa guia...
Nulhs
hom no sap.

Estat ai fort longamen
Vas lieis qu' es falsa
leials
Et ai sofertat mos mals,
Per so n' ai pres maint
tormen
E non quer don ni esmenda;
Mais no m platz qu' ieu
atenda
Acort ni dura merce
Ni plaser ni joi ni be
Que sufren
amors mi renda...

Mas autre conseill taing prenda,
Tal qu'
ieu voill c' om mi penda,
Si mais l' obedisc en re;
Quar dregz
es en leial fe
C' aissi com hom compra venda...
Totz hom qu' en
folla s' enten
En fol despen sos jornals.
Estat ai
fort.

Aissi cum es cuenda e guaya
E corteza e plazens,
Et
azauta totas gens
la belha de cuy ieu chan,
M' es ops que d'
aital semblan,
Cum ilh es, fassa chanso
Cuenda e guay' ab
plazen so,
Que la man lay
Que l' an dire
Lo desire
Que
ieu n' ai
De vezer son gen cors guai...

Sos
amicx e sos servire
E sos homs suy e seray,
Quar tant es de
beutatz ray
Quan la vey no sai on so,
Qu' ieu mais volria un
cordo
Que ieu l' agues de sa man
Cum si prenia de joi tan
Quan
pren selh
Que si dons baya;
Tan m' apaya
Que cozens
M' es
totz autres jauzimens.
Aissi cum es.

Bella donna gaia e
valentz,
Pros e corteza e conoissentz,
Flors de beltatz e flors
d' onors,
Flors de joven e de valors,
Flors de sen e de
cortezia,
Flors de pretz e ses vilania,
Flors de totz bes senes
totz mals,
Sobre totas fina e leials,
Lo vostre fis amics
enters
Que us es fizels e vertaders
Vos saluda, e manda vos
Qu'
anc no fo en son cor joios
Pois que denan vos se partit,
Ni anc
puois nuilla re no vit
Qui gaires li pogues plazer;
Sitot se
cuebra so voler
Ab gen soffrir et ab cellar,
Qar negus jois no
ill pod semblar
Contra 'l vostre joi nuilla re,
Ne nuill be
contra 'l vostre be
No ill pod plazer ni abellir,
Ni negus bes
no ill pod venir
Ses vos; et anc be no ill anet,
Si donc de vos
no ill remembret
O del vostr' avinen solatz,
E qar plus tost no
es tornatz
Ves vos, prega us per chausimen,
Donna, per vostr'
esseinhamen,
Se us platz, que lo i perdonez...
Bella
donna.

Nostrad. 76. Crescimbeni, 54. Bastero, 102. Hist. gén.
de Languedoc II, 519; III, 328. Millot, II, 174. P. Occ. 161.

martes, 2 de diciembre de 2025

Pretz - Prevaricador

Pretz, s. m., lat. pretium, prix, valeur.
Loc. Ells fan mercat ab ells de far lur obras a pres fag.
(chap. Ells fan mercat en ells de fé les seues obres a preu fet.)
V. et Vert., fol. 14. 
Ils font marché avec eux de faire leurs ouvrages à prix fait.

Ells fan mercat en ells de fé les seues obres a preu fet.


Per pres fach am lui. 
Tit. de 1433. Hist. de Nîmes, t. III, pr., p. 237. 
Pour prix fait avec lui.
- Récompense.
Costuma es que ieu laisse a vos, 
Esta festa, 1 pres o dos.
(chap. Costum es que yo tos dixo a vos, esta festa, un premio o dos; recompensa.)
Trad. de l'Évangile de Nicodème.
C'est la coutume que je laisse à vous, cette fête, un prix ou deux.
- Fig. Mérite, qualité, vertu, valeur.
Paratge d' auta gen,  
Poders d' aur ni d' argen,
No us daran ja bon pretz, 
Si ric cor non avetz.
Arnaud de Marueil: Razos es. 
Parage de haute gent, pouvoir d'or et d'argent, ne vous donneront jamais bon mérite, si coeur généreux vous n'avez.
Vostre fin pretz es tan poiatz 
Que sobre totz es enansatz.
Blacasset: Be m platz. 
Votre pur mérite est si élevé qu'au-dessus de tous il est avancé.
Ab trebalh et ab larguetat 
Conquier reys pretz e 'l guazanha. 
Bertrand de Born: Ieu chan. 
Avec fatigue et générosité roi conquiert valeur et la gagne.
Prov. Vers es so qu' el reprochier ditz,
Que bon pretz creis, on plus loin es auzitz.
Gui d'Uisel: Ades on plus. 
Est vrai ce que le proverbe dit, que bon mérite croît, où plus loin il est ouï. 
ANC. FR. Quand les lettres et les sciences grecques y ont esté en honneur et en prix. 
Amyot, Trad. de Plutarque. Vie de M. Caton. 
CAT. Preu. ESP. Prez, precio. PORT. Preço. IT. Prezzo
(chap. Preu, preus; premio, premios, recompensa, recompenses; valor.)
2. Preza, s. f., valeur, prix, mérite.
Per vostra preza 
E per la gentileza 
Qu' en vos es.
Amanieu des Escas: En aquel mes. 
Par votre mérite et par la gentillesse qui en vous est.
ANC. IT. Prezza.
3. Prezar, v., priser, apprécier, estimer, évaluer, avoir du prix.
Quar tot l' autre dan 
Non prezera un guan. 
P. Raimond de Toulouse: No m puesc. 
Car tout l'autre dommage je ne priserais pas un gant.
Mens preza vieure que morir.
Arnaud de Marueil: Dona sel. 
Moins prise vivre que mourir.
El fai valer valor e pretz prezar.
Aimeri de Peguilain: Ancmais de. 
Il fait valoir valeur et mérite avoir du prix. 
Pauc prezeria, si trobar non saupes.
(chap. Poc valdría, si trobá (fé cansons) no sapiguera. Tomás Bosque Peñarroya, de La Codoñera, no val res, y aixó que sap trobá.)
B. Zorgi: Mal aia cel.
Peu j'aurais de prix, si trouver je ne savais pas.
Part. prés.
Pero, tal ren ten hom vil, qu' es prezans.
G. Faidit: Tant ai sufert. 
Pourtant, telle chose on tient pour vile, qui est ayant du prix.
Vos etz del mon la plus prezanz.
Rambaud de Vaqueiras: Era m requier. 
Vous êtes du monde la plus ayant du prix. 
Part. pas. A tal que fos pros e prezatz.
Folquet de Romans: Tornatz es en.
A tel qui fut preux et prisé.
S' anc fui belha ni prezada, 
Ar sui d' aut en bas tornada.
Cadenet: S' anc. 
Si oncques je fus belle et prisée, maintenant je suis tournée de haut en bas. 
Subst. Plazo mi 'l pros e 'lh prezat.
P. Cardinal: Qui volra. 
Me plaisent les preux et les prisés.
ANC. CAT. Presar. PORT. Prezar. IT. Prezzare.
4. Precios, Pretios, adj., lat. pretiosus, précieux, exquis.
Es pus pretios, pas cars e pus valens 
Que peiras pretiosas ni fis aurs ni argens. 
Pierre de Corbiac: El nom de. 
Est plus précieux, plus cher et plus valant que pierres précieuses ni or fin ni argent.
Nos rezems de son sanc precios.
Pons de Capdueil: So qu' om. 
Nous racheta de son sang précieux. 
Non quier preciosas viandas ni curiosamens adobadas.
V. et Vert., fol. 53.
Ne recherche pas exquis aliments ni soigneusement apprêtés. 
CAT. Precios (preciós). ESP. PORT. Precioso. IT. Prezioso.
(chap. Pressiós, pressiosos, pressiosa, pressioses; un chiquet pressioset, una chiqueta pressioseta, chiquets pressiosets, chiquetes pressiosetes.)

La chiqueta María teníe un corderet

5. Preziu, Pressiu, adj., précieux, estimable.
Tant es adoniva, 
De totz bes preziva.
G. Riquier: Voluntiers faria. 
Tant elle est généreuse, en tous biens précieuse.
6. Sobreprecios, adj., très précieux.
Aquest pas es sobreprecios e sobrenobles e sobreben aparelhatz.
V. et Vert., fol. 43.
Ce pain est très précieux et très noble et très bien apprêté.

pastas típicas, panaderías, Caballé, Ibáñez

(chap. Sobrepressiós, sobrepressiosos, sobrepressiosa, sobrepressioses.)
7. Preciositat, Preciozetat, s. f., lat. pretiositatem, excellence, valeur, grand prix.



Celidoni es peyra... granda en virtut et en preciositat.
Eluc. de las propr., fol. 186.
La chélidoine est pierre... grande en vertu et en excellence.
(N. E. Calcédoine Botryoïdale y variantes.)

Calcédoine Botryoïdale



La terssa razo per que vergenetat deu esser lauzada mot, es preciozetat.
V. et Vert., fol. 96. 
La troisième raison pour quoi virginité doit être louée moult, c'est grand prix. 
ANC. FR. De fin or et aultres préciositez.
Roman fr. de Fierabras, liv. II, part. III, ch. 10.
CAT. Preciositat. ESP. Preciosidad. PORT. Preciosidade. IT. Preziosità, preziositate, preziositade. (chap. Pressiosidat, pressiosidats.)
8. Prezansa, s. f., estime, appréciation.
Prezans, prezansa. Leys d'amors, fol. 70.
Estimant, estime.
(chap. Estima, estimes, v. estimá : apressiá : fé apressio; apressiassió, apressiassions.)
9. Apreciar, v., lat. appreciare, apprécier.
Part. pas. Mon loguier an apreciat XXX deniers. Leys d'amors, fol. 135.
(chap. Mon llogué (salari) han apressiat trenta dinés; li han ficat lo preu de 30 dinés, suposo que al día.)
Mon salaire ils ont apprécié trente deniers.
Fos estada apreciada.
Tit. de 1384. Arch. du Roy., K. 70. 
Fut été appréciée.
CAT. ESP. Apreciar. PORT. Appreciar. IT. Apprezzare, appregiare.
(chap. Apressiá, ficá preu, valorá, premiá, recompensá: apressio, apressies, apressie, apressiem o apressiam, apressiéu o apressiáu, apressien; apressiat, apressiats, apressiada, apressiades; apressiaría; apressiaré; si yo apressiara.)
10. Desprezar, Despreciar, v., lat. depretiare, déprécier, mépriser.
E 'l chaitieu mon desprezar 
On passam cum vianans.
Folquet de Marseille: Si cum sel. 
Et mépriser le monde chétif où nous passons comme voyageurs.
Despreciar e tenir vil. Doctrine des Vaudois.
(chap. Despressiá y tindre (com a) vil)
Déprécier et tenir vil.
ANC. FR. Desprisent et rejettent d'un sourcil plus que stoïque toutes choses escriptes en françois.
Œuvres de Du Bellay, fol. 3.
Et desprise les vents et les flots de Neptune. 
Ronsard, t. II, p. 1127.
CAT. ESP. Despreciar. PORT. Desprezar. IT. Disprezzare, dispregiare.
(chap. Despressiá: despressio, despressies, despressie, despressiem o despressiam, despressiéu o despressiáu, despressien; despressiat, despressats, despressiada, despressiades; despressiaré; despressiaría; si yo despressiara.)
11. Despreczi, s. m., mépris.
Intitulé d'un poëme vaudois.
Le mépris du monde.
(chap. Lo despressio del món. Ojo cóm cambie lo ocsitá del Vaud, Suiza, de circa l'añ 1100 en lo chapurriau de 2025.)
ANC. FR. En cestuy despris Bacchus tousjours gaignoit pays.
(chap. En este despressio Baco tots los díes guañabe país : terreno. 
Baco va guañá hasta los paísos catalans, un dels seus servidós va sé Mossen Borra, als tems de Alfonso V lo Magnánim, rey de Aragó, Nápoles, etc.)
Rabelais, liv. V, ch. 39.
CAT. Despreci. ESP. Desprecio. PORT. Desprezo. IT. Disprezzo, dispregio.
(chap. Despressio, despressios.)
12. Despreziament, s. m., dépréciation, mépris.
Han las empromessions... en despreziament. La nobla Leyczon.
Ils ont les promesses... en mépris.
ANC. FR. Desprisement incroyable de tout ce pourquoy les humains tant veiglent. Rabelais, Prologue, liv. I.
ANC. ESP. Despreciamiento. IT. Disprezziamento, dispregiamento.
(chap. Despressiamén, despressio, menospressio.)
13. Endesprezar, v., mépriser, dédaigner.
Part. pas. Enaziratz,
Enfrevoltatz, 
Endesprezatz.
Esperdut: Qui non. 
Affligé, affaibli, méprisé.
14. Menespretz, s. m., mépris, dédain, dépréciation.
Mostro renegamen, oblic e menespretz. Leys d'amors, fol. 15.
Montrent reniement, oubli et mépris.
CAT. Menyspreu. ESP. Menosprecio. PORT. Menospreço. 
(chap. Menospressio.)
15. Mesprezar, Mensprezar, Menesprezar, Menespressar, v., mépriser, dédaigner.
No deu mesprezar autrui. Brev. d'amor, fol. 133.
(chap. (ell, ella) No deu menospressiá a datre; al atre - a datra persona.)
Il ne doit pas mépriser autrui.
Cossirar
E mensprezar falhir.
Nat de Mons: Si Nat de Mons.
Considérer et mépriser le faillir. 
Lo menesprezon coma fems. V. et Vert., fol. 29.
(chap. Lo menospressien com al fem.)
Le méprisent comme fumier.
Matran, menespressan K. e sos messagiers, no y volc venir. Philomena.
Matran, méprisant Charles et ses messagers, n'y voulut venir.
Part. pas. Que non sias mesprezatz dels majors.
Trad. de Bède, fol. 2.
Que tu ne sois pas méprisé des supérieurs.
CAT. Menyspresar, menysprear. ESP. Menospreciar. PORT. Menosprezar.
(chap. Menospressiá : valorá menos, despressiá : yo te menospressio, menospressies, menospressie, menospressiem o menospressiam, menospressiéu o menospressiáu, menospressien; menospressiat, menospressiats, menospressiada, menospressiades; menospressiaría; menospressiaré; si yo menospressiara; no vull menospressiát, pero no vals pera res.)
16. Mesprezo, Mensprezo, s. m., mépris, dédain, dépréciation, injure.
Lo mayor fays de mensprezo.
(chap. Lo feix mes gran de menospressio; feix, feixos; de fascis; fascismo, fascisme; los sabocs catalans van inventá feixisme, feixista, feixiste, feixistes.)
Arnaud de Cotignac: Mout dezir.
Le plus grand faix de mépris.
17. Mesprezament, Mesprezamen, Mensprezamen, Menesprezamen, 
s. m., mépris, dédain.
Menesprezamen de totz los bes d' aquest mun.
(chap. Menospressio de tots los bens d'este món.) 
V. et Vert., fol. 29.
Mépris de tous les biens de ce monde. 
Nuils hom, per pauc de sen que aya, 
E ton mensprezamen non caya.
(chap. (nul) Cap home, per poc de señ que tingue, en ton menospressio no caigue.)
Deudes de Prades, Poëme sur les Vertus.
Que nul homme, pour peu qu'il ait de sens, en ton mépris ne tombe.
Fig. Fier e romp, am l' espaza del mesprezamen, l' albre que nays d' amor de bes temporals.
(chap. Sentit figurat: Ferix y romp (rom, trenque, chafe), en la espasa del menospressio, l'abre (l'albre) que naix de bens temporals.)   
Brev. d'amor, fol. 5.
Frappe et romp, avec l'épée du mépris, l'arbre qui naît d'amour des biens temporels.
Prov. Familiaritatz aparelia mesprezament. Trad. de Bède, fol. 80.
(chap. La familiaridat aparelle (amanix, prepare) menospressio. 
La confiansa fa escrúpol.)
Familiarité prépare mépris.
ANC. FR. Par l'erreur du mesprisement que tu en as acquis.
Œuvres d'Alain Chartier, p. 392. 
ANC. ESP. Menospreciamiento.
18. Mesprezaire, s. m., méprisant, contempteur.
Mesprezaire de la regla. Regla de S. Benezeg, fol. 77.
Contempteur de la règle. 
CAT. Menyspreador. ESP. Menospreciador. (chap. Menospressiadó, menospressiadós, menospressiadora, menospressiadores; p. ej. de la regla de San Benito, Benet, Benezeg.)
19. Mesprezable, adj., méprisable. 
Trad. de l'Épître de S. Paul aux Corinthiens.
Ceux qui sont méprisables dans l'église. 
CAT. Menyspreable. ESP. Menospreciable. 
(chap. Menospressiable, menospressiables.)

Prevaricador, s. m., lat. praevaricator, prévaricateur. 
Establic mi prevaricador.
Trad. de l'Épître de S. Paul aux Galates. 
Je m'établis prévaricateur.
CAT. ESP. PORT. Prevaricador. IT. Prevaricatore. 
(chap. Prevaricadó, prevaricadós, prevaricadora, prevaricadores. 
Lo fiscal general del Estat español, Álvaro García Ortiz es un prevaricadó, ha cometut prevaricassió. No res, una condeneta de multa y dos añs de inhabilitassió per revelassió de secretos. Ara lo ficará al consell administradó de consevol empresa mich pública lo pressidén del gobern, Pedro Sánchez Castejón, del PSOE, partit sossialista obré español.)

Álvaro García Ortiz, prevaricador, revelación de secretos, condena, Fiscal General

(Li han pintat les selles an este cara sompo?)