Mostrando las entradas para la consulta solatz ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta solatz ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

martes, 2 de junio de 2026

Solatri, Solatz, Solassar, Solacier, Consolation, Cossolansa

Solatri, s. m., solandre, sorte de plante. (N. E. liane trompette)
Cum so... portulaca, solatri e semlans.
Eluc. de las propr., fol. 104.
Comme sont... pourpier, solandre et semblables.
CAT. IT. Solatro. (ESP. Solandra, como la grandiflora, campana de montaña, bolsa de Judas, floripondo de monte, copa de oro, copa de ángel, guayacán, perilla, flor de san José, hueipatli, kanibakache, kiéri, quieri nanáari, queli, tecomaxochitl, hueytlacatzintli, tima wits (México); colibrí, papaturro, papamiel, manzana de monte (Honduras a Panamá), baján, bejuco chamico (Cuba); copa de ángel (Venezuela); bejuco manzana, bejuco de trompeta (Antillas); Injerto de montaña (Guatemala) y flor de san José - Nicaragua).

Solatri, s. m., solandre, sorte de plante. (N. E. liane trompette)

Solatz, s. m., lat. solatium, soulas, plaisir, agrément, familiarité, entretien, badinage.
Tan cum solatz d' amor valen.
G. Rudel: Pro ai del.
Autant comme soulas d'amour valant.
Enamoret se de la moiller del comte a forma de solatz.
V. de Sordel.
Il s'amouracha de la femme du comte par forme de badinage.
E 'l gen solatz e 'l franc respos
E 'l ben semblan que m fetz.
Arnaud de Marueil: Dona genser.
Et la gentille familiarité et la franche réponse et le bien semblant que vous me fîtes.
El sieus solatz era guays e chauzitz.
Aimeri de Peguilain: De tot en.
Le sien entretien était gai et choisi.
Si pres lo fag a solatz, e comenset a rire.
V. de P. Vidal.
Il prît le fait en badinage, et commença à rire.
Loc. Ben soi entrepres
S' ieu non chant e no m' a solatz.
E. Cairels: Estat ai dos.
Je suis bien entrepris si je ne chante et ne me possède pas soulas.
ANC. FR. Qu'ele fet par sa cortoisie
Solaz et bele compaignie.
Fabl. et cont. anc., t. II, p. 184.
Laissons ces soulas et ces jeux.
Coquillart, p. 144.
Quant par ta desloyauté
M'as osté 
Tout le soulas de ma vie. 
Œuvres d'Alain Chartier, p. 797.
Ne trouvant en ce monde plus grand solas et plaisir que m'entretenir en grâce avec mes amis anciens.
F. P. Crespet, Vie de sainte Catherine.
Voyez Menar.
CAT. Solas. ESP. Solaz. (chap. Solás, plaé, diversió, familiaridat, entretenimén, passá lo tems.)

2. Solassar, v., réjouir, récréer, divertir, se divertir. 
Coma filh Joan, to nebotz,
Que te solassara per totz.
Trad. d'un Évang. apocr. 
Comme le fils Jean, ton neveu, qui te réjouira partout.
Tornejar e solassar. 
E 'l reis s' en rit e s solasset.
V. de Bertrand de Born. 
Suivre les tournois et se divertir.
Et le roi s'en rit et se divertit.
Subst. En luec de solassar
Aug en las cortz los critz.
Giraud de Borneil: Per solatz.
En place du divertir j'entends dans les cours les cris.
ANC. FR. Li cors où envie s'embat
Ne se solace ni esbat
Toz jors est ses viaires pales.
Fabl. et cont. anc., t. IV, p. 121.
Je chant et deport 
Pour moi solasier.
Le Roi de Navarre, chanson 23.
ESP. Solazar. (chap. Solassá, solassás.)

3. Solacier, adj., alerte, joyeux.
Quar me vezetz solaciera,
Senher, vos pessatz engan.
Leys d'amors, fol. 32.
Parce que vous me voyez joyeuse, seigneur, vous pensez tromperie.
4. Assolassar, Assolazar, v., réjouir, divertir, récréer.
Fay me, mos filh, assolassar. Passio de Maria.
Fais-moi, mon fils, réjouir.
- Consoler, soulager. 
Visita e assolassa los malaudes. 
Trad. de la Règle de S. Benoît, fol. 6.
Visite et console les malades.
Subst. Al assolassar.
G. Pierre de Cazals: Ab lo.
Au réjouir.
Part. pas. Ni m tenh per assolassat. 
Giraud de Borneil: Si 'l cor.
Et je me tiens pour égayé.
ANC. ESP. Asolazar. (chap. Assolassá, assolassás; chalá, disfrutá, divertís.)

5. Consolation, s. f., lat. consolationem, consolation.
Que pregues lo sant baron
Li dones consolation.
V. de S. Honorat.
Qu'il priât le saint homme qu'il lui donnât consolation.
CAT. Consolació. ESP. Consolación. PORT. Consolação. IT. Consolazione.
(chap. Consolassió, consolassions.)  

6. Cossolansa, s. f., consolation.
Cossolansa dels fis descossolatz.
Guillaume d'Autpoul: Esperansa.
Consolation des fidèles affligés.
IT. Consolanza.

7. Consolament, Cossolamen, s. m., consolation.
Don fetz Eva sa femna, que 'l fos consolamentz.
Que la vertut del cel mi sia cossolamens.
Pierre de Corbiac: El nom de.
Dont il fit Ève sa femme, qui lui fût consolation.
Que la vertu du ciel me soit consolation.
IT. Consolamento. (chap. Consolamén, consolamens.)

8. Consolaire, Consolador, s. m., lat. consolator, consolateur.
Aycel Sant Esperit consolaire.
Dara vos autre consolador.
Trad. du N.-Test., S. Jean, ch. 14.
Ce Saint-Esprit consolateur.
Il vous donnera autre consolateur.
CAT. ESP. PORT. Consolador. IT. Consolatore. (chap. Consoladó, consoladós, consoladora, consoladores.)

9. Desconsolar, Descossolar, v., désoler, affliger, abandonner.
Part. pas. Quan lo rey vi que sa razon non podia esser devesida per sos savis, el fon mot desconsolat. Hist. de la Bibl. en prov., fol. 15.
Quand le roi vit que son argument ne pouvait être expliqué par ses savants, il fut moult affligé.
Femnas maridadas seran desconsoladas. V. de S. Honorat.
Femmes mariées seront désolées.
Voyez Cossolansa.
CAT. ESP. PORT. Desconsolar. IT. Disconsolare. (chap. Desconsolá, desconsolás : desconsolo, desconsoles, desconsole, desconsolem o desconsolam, desconsoléu o desconsoláu, desconsolen; desconsolat, desconsolats, desconsolada, desconsolades; vore desconort, per ejemple, lo de Ramón Lull.)

obras rimadas Ramon Lull, Gerónimo Rosselló, idioma catalan-provenzal, Raimundo Lulio

jueves, 12 de octubre de 2023

Elias Cairels, Cairel, Cayrel

Elias Cairels.

Elias Cairels, Cairel, Cayrel


I.

Mout mi platz lo dous temps d' abril,
Quan vey florir pratz e boissos,
Et aug lo chan dels auzelos
Que fan los playssatz retendir;
Adoncx cossir
Cum ieu pogues jauzir
D' un joy novelh que m' es al cor intratz,
Que m ve d' amor a cui mi sui donatz;
Per qu' ieu farai guais motz ab son plazen,
Qu' atendut ai la razon longamen.

Ma dona a pretz senhoril
E los fagz e 'ls digz amoros,
Per qu' ieu n' am mais mos huels amdos
Quar me feron en lieys chauzir;
Mas no l' aus dir
Mon cor ni descobrir,
Quar per un pauc pert hom soven assatz;
E, s' ieu de lieys perdia 'l guay solatz
Ni 'l gap ni 'l ris ni 'l belh aculhimen,
No viuria pueys jorn mon escien.

Del sieu belh cors grail' e sotil,
Blanc e gras, suau, len e dos
Volgr' ieu retraire sas faissos;
Mas gran paor ai de falhir
Quan ieu remir
Son gen cors cui dezir,
Sa saura crin pus que aur esmeratz,
E son blanc front, e 'ls sils voutz e delguatz,
E 'ls huelhs e 'l nas e la boca rizen
A! per un pauc denan totz non la pren.


Lo cor ai temeros e vil,
Dompna, quan ieu sui denan vos,
Tan que d' al no sui poderos,
Mas quan dels huelhs ab que us remir,
Que us cuion dir
La gran pena e 'l martir
En que m' a mes vostra fina beutatz;
Per qu' ieu vos prec, bona dompna, si us platz,
Qu' aiatz merce de me e chauzimen,
E non gardetz lo vostre pretz valen.

Qu' amors non guarda 'l plus gentil
Lai on es vencuda razos,
Mas selui qu' es cortez e pros,
Qui sap l' onor e 'l ben grazir;
Per qu' ieu no m vir,
Dona, de vos servir;
Ans sufrirai lo ben e 'l mal en patz,
E fora m' en del tot desesperatz:
Mas per servir bon senhor humilmen

Ai vist paupre venir ric e manen.

Chansoneta, vai me tost e viatz
Dreg al marques de cui es Monferratz,
E diguas li qu' anc a volpil dormen
Non intret grils en boca ni en den.

Don' Izabel, ma chanso vos prezen,
Quar valetz mais de tot lo remanen.

II.

Si cum selh que sos companhos
Ve rire e no sap de que,
Tot atretal vey qu' es de me,
Que fas chansos
E de l' autruy joy suy joyos;
Mas tan mi platz
Joy e solatz
Per que m don alegrier chantan,
E nulh afan
Non a tan grieu en tot lo mon,
Cum far chanso, e no sap don.

Er es venguda la sazos,
Pero ben crey que fos ancse:
S' us cortes complitz de tot be
Vol esser bos,
Li desconoyssen enueyos
A cuy desplatz
Joy e solatz,
Cosselhan e cridan e fan
Brut e mazan,
Tro giet son don a cor volon,
Si non l' a tan ferm que l' aon.

De las dompnas mov l' ochaizos,
Per qu' el pros servirs se recre,
Que fals fenhedors de mal ple
Son cabalos
E de lur dompney poderos,
E silh cui platz
Joy e solatz,
Qu' es fis e leyals ses enjan,
Es en soan;
Don quier a ma dompna perdon,

Qu' el cor ay e 'l sen sus el fron.

Mi dons es guaya e belh' e pros
E tals que no m desditz en re,

Ni ieu no 'l fuy anc per ma fe

Trop enuios,
Ni elha no saup anc qui m fos;
Doncx per que m platz
Joy e solatz?
Quar l' am e la ser atretan
Cum s' en baizan
M' agues dat lo joy jauzion
Don tug l' autre son deziron.

Selieys cuy platz
Joy e solatz
Ai estat de vezer un an,
Mas ma fe 'l man,
S' ieu trobes sobre mar un pon,
Vist agra son cors jauzion.

//

https://en.wikipedia.org/wiki/Elias_Cairel

Elias Cairel (or Cayrel; fl. 1204–1222) was a troubadour of international fame. Born in Sarlat in the Périgord, he first travelled with the Fourth Crusade and settled down in the Kingdom of Thessalonica at the court of Boniface of Montferrat (1204–1208/10) before moving back to western Europe, where he sojourned at the court of Alfonso IX of León (1210–11) and in Lombardy (1219–1222/24). He wrote fourteen surviving lyrics: ten cansos, one tenso, one descort, one sirventes, and one Crusade song. He was partial to refrain rhyming and coblas capfinidas.

Elias' vida survives in three manuscripts with a variant in a fourth designed to refute the other three. According to his biographer he was gold- and silversmith and an armourer who turned to minstrelsy. His singing, composition, fiddling, and speaking were reputed as "bad", but his biographer says ben escrivia motz e sons: "well he wrote words and songs", implying a distinction between his composing and his writing. He supposedly returned from Romania to die in Sarlat.

Elias composed his only tenso with the trobairitz Ysabella, who may have been either a high-ranking noblewoman of Italy or Greece, or perhaps just a local girl of Périgord who Elias knew in his youth. She is also the addressee of two other poems. Elias also addressed one poem to Ruiz Díaz de Coneros (Roiz Dies), a Spanish patron, and another to Conon de Béthune (Coino), a trouvère. Elias may have been present at the Battle of Las Navas de Tolosa in 1212.

In his Toz m'era de chantar gequiz, the Bolognese troubadour Rambertino Buvalelli asks Elias to bring the poem to Beatrice d'Este when he travels to the court of Azzo VII at Este.


Abril ni mai non aten de far vers

Era no vei puoi ni comba

Estat ai dos ans (addressed to Ysabella)

Freit ni ven, no·m posc destreigner

Lo rossinhols chanta tan dousamen

Mout mi platz lo doutz temps d'abril (addressed to Ysabella)

N'Elyas Cairel, de l'amor (with Ysabella)

Per mantener joi e chant e solatz

Pois chai la fuoilla del garric

Qan la freidors irais l'aura dousana

Qui saubes dar tant bon conseil denan

Si cum cel qe sos compaignos

So qe·m sol dar alegranssa

Totz mos cors e mos sens (addressed to Ruiz)

Aubrey, Elizabeth. The Music of the Troubadours. Indiana University Press, 1996. ISBN 0-253-21389-4.

Bertoni, Giulio. I Trovatori d'Italia: Biografie, testi, tradizioni, note. Rome: Società Multigrafica Editrice Somu, 1967 [1915].

Bruckner, M. T.; Shepard, L.; and White, S. Songs of the Women Troubadours. New York: Garland Publishing, 1995. ISBN 0-8153-0817-5.

Egan, Margarita (ed. and trans.) The Vidas of the Troubadours. New York: Garland, 1984. ISBN 0-8240-9437-9.

Gaunt, Simon, and Kay, Sarah. "Appendix I: Major Troubadours" (pp. 279–291). The Troubadours: An Introduction. Simon Gaunt and Sarah Kay, edd. Cambridge: Cambridge University Press, 1999. ISBN 0-521-57473-0.

Jaeschke, Hilde, ed. Der Trobador Elias Cairel. Berlin: Emil Ebering, 1921. Text at archive.org

Riquer, Martín de. Los trovadores: historia literaria y textos. 3 vol. Barcelona: Planeta, 1975.

http://www.rialto.unina.it/autori/ElCair.html

martes, 6 de octubre de 2026

32. Gaucelm Faidit. Anc nom parti de solatz ni de chan


Secondo la lezione di E con le varianti di M.

Gaucelm Faidit.

Anc nom parti de solatz ni de chan 
per desconort ni per mal quem vengues, 
c'ab bel semblan ai tengut mon cor pres 
c'anc non poc hom saber ma malanansa; 
donx s' ieu agues en mon cor alegransa, 
be saubra far gaug a la bona gen, 
pos tan gen sai cubrir mon pensamen. 
E pos tan gen sai cubrir mon afan, 
ja nos n'esfors lauzengers malapres
quem tengon dan ni conoscon los bes 
qu'ieu ai d'amor ni la gran benanansa; 
e s'ab midons puesc trobar acordansa, 
tan ai estat de vezer son cors gen, 
fara merce c'autre ioi non aten.
E vos, amors, que m'aves promes tan 
vostre secors, eraus en sovengues, 
anatz a leis et an ab vos merces,
et ieu irai lai en vostra fizansa; 
e s'elam fai amistat ni m'enansa, 
vos e merces n'auratz grat solamen 
apres midons qu'a en vos mandamen.
A vostre secors non aten ni deman 
mas sol de lieis s'ieu aver la pogues, 
quar anc no vi dona tan bem plagues 
et ai estat en Ongri' ez en Fransa, 
e sim dones damaizela Costansa, 
totz mos volers non paceral talen 
qu'ieu ai de liei cui am tan finamen.
Car meils me vai que a Pestre Joan, 
quar mi membra de leis qui m'a conques, 
c'ab pretz onrat et ab bels digz cortes 
mi dona joi em promet benanansa 
per tal que fos en pretz et en onransa, 
c'apres lo joi me vengues l'onramen, 
tug poiraun dir: veus l'amador jauzen.
Chanso, vai t'en dreit per Monelian 
a Monferran e dim al pros marques 
qu'en breu veirai lui el comte de Bles, 
quar totz los faitz son de bela semblansa; 
e diguas lim leialmen ses duptansa
que mos conortz mi rete sai tan gen, 
perqu'ieu estauc que nols vei plus soven.

(N. E. Lo mismo que antes. Omito los números o variantes.)

non p. qem venges q' anc doncs - ages a mon saupra cobrir cobrir
lauzengiers qem tenga d. n. conosca q' ieu puesch qautre socors - araus en sovenges anas - e an am fiansa e s'ellam merses qa Autre socors leis - poges qar - donna - plages e - Ongria qar s. d. damisa e C. tot - passeral - q - leis Qar mieills - qe a Preste Joan qan mi menbra - qe m' conqes q' ab p. honrat - bells ditz me qe - e en q'apres - venges tut poiran Chanzos en Monferrat - pro q' en qar tut lor fach - bella qe - reten perq' - q' ieu.

Gaucelm Faidit. Anc nom parti de solatz ni de chan

Gaucelm Faidit. Anc nom parti de solatz ni de chan 2


sábado, 24 de octubre de 2026

Raimon Vidal, nouvelle. So fo el temps c'om era jais

Raimon Vidal, nouvelle.

2. Raimondo Vidal. Las razos de trobar. Raimons Vidals

So fo el temps c'om era jais
e per amor fis e verais
e cuendes e de bon escuelh,
qu'en Lemozi, vas Essiduelh,
ac un cavalier mout cortes,
adreg e franc e gent apres
e a totz afars pro e ric;
e car son nom ades no us dic,
estar m'en fa so, car no l sai
e car el en sa terra lai
no fon ges dels baros maiors,
per que sos noms non ac tal cors
coma de comte o de rei.
Per so us dic que non fon, so crei,
senher mas d'un castel basset;
mas nobles cors, que mans en met
de bas loc en ric et en aut,
li donet que saup far azaut
e d'avinen tot cant anc fetz,
a totz sos jorns: e qu'en diretz?
que tant puget per galhardia
per pretz e per cavalairia
e per armas e per servir
c'a totz si fetz mil tans grazir
que baros qu'en la terra fos,
vas qu'el sera de companhos
menet soven e voluntiers.
Tant ac de covinens mestiers
que cavaliers fon, pro e bo,
qu'en la terra non ac baro,
a qui taisses, que de bon grat
no l fezes de sa cort privat
e poderos ab lui ensems.
E membra m be qu'en cellui temps
que l cavaliers fon pros aissi
ac una domn' en Lemozi,
valent de cors e de paratje, 
e ac marit de senhoratje
e d'onor ric e poderos.
Mout fo l cavaliers coratjos
que celei amet per amor.
E la domna, que de valor
lo vi aital e de proeza,
anc no i volc gardar sa riqueza,
ans lo retenc lo premier jorn;
qu'en Bernartz dis de Ventadorn:
"Amors segon ricor no vai."
E doncx no us cuiatz vos, de lai
cant el se senti retengutz,
c'adoncx fos plus aperceubutz
e plus jais que dabans non era?
Si fo, e de melhor manera
valens e plus abandonatz.
Car bon' amors fug als malvatz
e dona s als bos metedors.
E domn', ab cui treva valors
e val sabers e conoissensa,
com auza far desconoissensa
ni drut recrezen per aver
ni tal que ja non aus parer
ni en cort venir ni anar!
Sabetz, cal drut deu domna far
que per pretz vol menar joven?
Adreg e franc e conoissen,
ardit et en cort prezentier,
e gart, cant penra cavalier
a si servir, que sieus paresca
e qu'e s'amor melhur e cresca,
car aissi l pot far de paratje:
c'anc malvatz no fo de linhatje
ni hom galhartz de vilania;
car lai on valors ven e tria
ven paratjes, e de lai fui
on paubres cors soven s'adui,
que mans n'a faitz bas d'autz baros.
E per so dis en Perdigos:
"En paratje non conosc ieu mai re
so mas que mais n'a cel qui mielhs se capte."
E cascus pot saber qu'es dreitz.
E per so l cavaliers adreitz,
on ricx cors noiric cortezia,
can vi c'a si dons non tanhia
per paratje ni per ricor,
volc enantir tan sa valor
c'ab lieis s'engales pauc o mout.
E non estet en lei de vout
vestitz, ni patz a una part,
ans se carguet guerr' e regart
e fetz per sos vezis assautz,
aisi com dis en Raimbautz: - 
e cels que m vol auzir m'escout -
"Per midons ai cor estout
et humil e baut;
e s'a lieis no fos d'azaut,
ieu m'estera en loc de vout,
e d'als no pensera mout,
mais manger' e tengra m caut
et agra nom Raimbaut."
No volc aver nom Raimbaut
lo cavaliers, mas bon e bel.
E la domna, per far cembel
a la gent que vai devinan,
volc lo sofrir a son deman
e c'om plus bas no ill en dones,
car greu er pros domna c'ades
calque drut hom no ill en devi.
E si no n voletz creire mi,
auiatz d'en Miravalh qu'en dis,
que mai saup d'amor que Paris
ni hom c'anc auzissetz comdar:
"Sabetz, per que deu domn' amar
tal cavalier que l sia onors:
per paor de mals parladors,
c'us non la'n puesc' ocaizonar
d'aiso c'ad onrat pretz s'atanh;
quar plus en bon' amor s'enpren,
nulhs hom no m pot pois far crezen
que ves autra part se vergonh."
Aisi m par issida del ponh
a malparliers domna prezans.
Enaissi l tenc mai de set ans
la domna l cavalier que us dic,
que pres del sieu e que l sofric
son deman e que la preies,
et qu'ella l donet que portes
anels e manjas per s'amor.
Adenan, un jorn de Pascor,
c'aisi servia l cavaliers,
anet, car n'era costumiers,
vezer si dons en son repaire,
e si us cuiatz qu'ella l saup faire
tot cant a bel solatz cove,
ja non cug que i falhatz en re;
c'anc domna mielhs no s'en captenc.
E l cavaliers, sempres que venc,
josta lieis s'anet asezer;
e no foron mas can plazer
las premieiras novas d'abdos.
Mais cel qu'en era bezonhos
e per sobramor apensatz,
co hom cortes et ensenhatz
a si dons deu far, li comensa
l'amor e la long' entendensa
qu'en lieis a fag' e l long servir,
e com li deu tostemps grazir
lo ben e l'onor qu'en lui es;
car be sap e conois manes
que per lieis l'es tot avengut;
e si l tenia en loc de drut
a son jazer ni per privat,
no s cuia que i agues peccat
ni facha nulha leugaria:
e quar lo l dis, per merce l sia,
que non li o torn a nulh mal,
c'amors l'en fors', e no n pot al,
e pois totz jorns pot auzir dire
qu'el mon non a tan greu martire
com lonc esperar, qui l sec fort.
Aisi no l respos nulh conort
la domna, mas iradamens:
"Per Dieu," fai s ela, "malamens
ai messa l'amor que us ai facha,
c'aital anta m'avetz retracha
ni us pensetz anc c'ab mi us colgues.
Non aviatz pro que us ames
e us tengues per mon cavalier?
A mi m'en torn que mal m'en mier;
que per vos n'ai laissatz mans ricx:
mais en Bernartz, lo fis amicx,
o dis, so sabetz, qu'ieu o sai:
"Totz m'en desconosc, tan be m vai,
e s'om sabia, en cui m'enten!"
Tan n'ai fag per ensenhamen
que totz vos n'etz desconogutz.
Aisi, quar voletz esser drutz,
vos tuelh mo solatz e m'amor,
e pensatz de conquerr' alhor
domna, c'ab se vos denh colgar:
c'ab mi non podetz mai trobar
esmenda, patz ni fi ni treva."
Ab tan dejosta lui se leva
cais c'als autres vol far solatz.
E l cavaliers remas iratz,
pensius, e tenc son cap vas terra,
qu'es per amor en manta guerra
ab mant pensamen enoios.
Era s penet, car fon cochos
vas si dons tan de dir son cor,
e maldis celui qu'a nulh for
amet anc, car tot cant avia
fag en set ans, pert en un dia,
ses forfag, e no sap per que. -
En la sala, que be m sove,
on aiso fo c'a celui peza,
ac una donzela corteza,
nepta fo l senhor del castel;
azaut cors ac e gent e bel
e jove; que non ac vint ans.
E aperceup be per semblans
e per fag las novas d'abdos,
e vi l cavalier consiros
per la domna que s'en levet,
e penset, c'anc sol no i ponhet,
c'auzit ac so que no l fon bo.
Ves lui s'en va per occaizo
d'aver solatz, e l cavaliers,
des que la vi, mot voluntiers
josta si li fetz bel estatje,
com a donzela d'aut paratje
deu hom far, cant es ric' e bela. -
Aisi co hom se renovela
solatz per traire cor d'autrui
li vai dizen tan que l'adui
en las novas c'auzir volia.
E l cavaliers li dis: "Amia,
car conosc, que de vos no m gart,
ans car semblatz de bona part
e tals cui no tanh malvestatz,
vos dirai, e sia n celatz,
de vostra domna co m n'es pres;
ieu cug que tant avetz apres,
non per jorns, mas per plan coratje,
que ben sabetz que per paratje
ni que m cuges esser sos pars
non amei, - e sia'n cuiars
eissitz - vostra domn'a mos jorns;
mas amors, que non es sojorns
celui que vol trop aut amar,
la m fetz tan soven remembrar
que mal mon grat lo i aic a dir.
E car anc m'o volc acuilhir
qu'eu la preges, no i gardei re
a lieis servir, ni mal ni be,
ni tort ni dreit, cals que il plagues;
e membra m be, cals c'o disses,
e cug fos n'Arnautz de Maruelh
que mai saup qu'aicel de Nantuelh
d'amor ni d'autre al mieu albir: 
"E can me pes cals es que m fa languir,
consir l'onor et oblit la foldat
e fug mo sen e siec ma volontat."
Aisi m'a volers enganat
e fag amar set ans en van:
eras, can cugei penre plan
e leu so c'avia servit,
es m'avengut so c'ai auzit,
que dis en Folquetz l'amoros:
"Per qu'er peccatz, amors, so sabetz vos,
si m'aussizetz, pus vas vos no m'azire;
mas trop servirs ten dan mantas sazos,
que son amic en pert hom, so aug dire;
qu'ie us ai servit et encar no m'en vire:
mais car sabetz qu'en guizardo enten,
ai perdut vos e l servir eissamen." 
"Aiso no m par del vostre sen,"
dis la donzela, "bels amicx:
assatz toccatz de bas aficx,
vas que de cor semblatz azautz.
Auzatz so qu'en dis en Guirautz
que mai saup d'amor que Tristans:
"E com ja semblari' enjans
aitals balans
c'om ben ames e no sofris!"
E car ma domna no s'en ris
al premier mot e no us dic oc, 
per so us cuiatz que us torn en joc
vostr' afar ni us datz consirier.
E d'en Guillem de san Desdier
qu'en dis, non auzitz anc parlar?
"E cels qu'obra d'amor sap far
jes per un mot no s desesper;
car bona domna son voler
cela soven per essaiar."
Voletz n'en mon conselh estar
o non?" "Oc ieu mout voluntiers,
amiga," dis lo cavaliers,
"e prec vos que m'en conselhetz."
"Ades vuelh doncx que us remembretz
aquesta cobla per intrar,
c'auzitz a'n Guillem Ademar
mantas vetz dir et en mans locx:
“E fara m canezir a flocx,
si no m socor enans d'un an,
car ja dizon que m van brulhan
canetas, e no m sembla jocx:
e si m fai joven canezir,
tot canut m'aura, can que tir,
car bos esfortz malastre vens.
Et a vos remembr' eissamens
aquesta qu'es entre nos ams:
“E cuiatz qu'aisso sia clams
ni que m'en rancur? Non fatz jes;
tota ma rancura es merces,
si be s passa l ditz lo garans;
no sui clamans;
mas be volria ela s chauzis
que no falhis,
tan es adrecha e benestans,
que l maier pans
del pretz caira, si no l soste vertatz,
e sera greu us fis cors ves dos latz."
Ab aital cor vuelh que siatz,
amicx," la donzela respon.
"Et ieu, per lo senhor del mon."
"Car dolors es d'ome que ama,
ab midons, e si tot s'en clama,
no vo n cal, qu'ieu vo n serai bona.
Mas de mieg jorn ad ora nona
es, e vos remanretz aisi;
e non laissetz c'al bo mati,
ans que us movatz ni l cautz s'espanda,
non tornetz a vostra demanda,
aisi co fis amicx deu far;
car ben leu per vos essaiar
o car no i venguetz de sazo
avetz trobat aital de no;
e deu s'en melhurar, so cug;
e dirai vos so que jes tug
no us sabrian dir, si m n'esvelh,
qu'en dis en Guirautz de Bornelh,
e membre us afortidamen:
"Qu'en patz e sufren
vi ja que m jauzira
d'un' amor valen,
si leugeiramen,
per fol sen savai,
no m fezes esglai
so que m'aiudera,
si n fos veziatz;
e feichi m iratz;
per c'autre senatz,
quan m'anei tardan,
poins e pres enan.
E pois sofertera
maiors tortz assatz,
quan m'en fui lunhatz
e fui n esfreidatz;
per que us prec e us man
que sofratz aman.
Be m platz que ill aman
amon soffertan;
Car cil venceran
que be sofriran."
E vos, que avetz sufert tan,
non o perdatz per sol un ser." -
Aisi l fe la nueg remaner
la donzela, cui Dieus ampar.
E non oblidet c'al colgar,
cais qui s vai d'autr' afar parlan,
a si dons non demandes tan
qu'en las novas la fetz venir.
Mas cela que s'en pres albir
aissi com s'era trop sabens
leva la ma, fier l'en las dens
que l sanc li'n fetz issir manes.
"Vai," fai s ela, "maldicha res,
vils senes sen, que vos m'auses 
parlar de tal causa, c'ades
non o compresets ses devet."
E la donzela s'en calet
e tenc se per envilanida
e dis qu'anc mala fo ferida,
que sa domna re non auzi.
Aisi remas tro al mati
que tug levan per la maiso.
E l cavaliers, can vic sazo
c'a si dons degues mai plazer,
josta lei s'anet assezer,
e tornet li a son deman:
mas no l'en calc anar enan;
c'al comensar auzi tal re
que per tot cant hom el mon ve
non ausera mai dir un mot
mai sol aitan, e fon fag tot,
com cels c'apenas s'asegura:
"Cortezia non es als mas mesura,
e vos, amors, no saupes anc que s fos;
per qu'ieu serai tan plus cortes que vos,
c'al maior brui celarai ma rancura."
“E vos o faitz, qu'ieu no n ai cura
mas que denan mi vos ostetz,"
dis la domna, "e que pensetz
d'autre vostr' afar per ja mais."

domingo, 4 de octubre de 2026

17. Giraldo di Bornelh, Si per mon Sobretotz no fos,

17. Giraldo di Bornelh. *

Guiraud, Giraud, Guiraut, Giraut, Girautz ; Borneil, Bornelh,  Bornelh, Borneill,  Bornell, Borneil, Borneyll

La prima poesia è secondo il testo pubblicato dal Raynouard (Lexique roman, 1, 379); (Ed. Ramón Guimerá Lorente) per la seconda si riproduce il testo pubblicato pure dal Raynouard (Choix des poésies originales des Troubadours, IV, 290); (Ed. Ramón Guimerá Lorente) per la terza e la quarta si dà la lezione del canz. A, con correzioni da C per la terza, e da B per la quarta.

Si per mon Sobretotz no fos,
quem ditz qu'ieu chant e sia gays,
jal suaus temps, quan l'erba nays,
ni pratz ni rams ni bosc ni flors,
ni durs senhers ni van' amors
nom pogram metre en eslays:
mas d'aissom tenc ab lui
que, pos joys falh e fui,
merma pretz e barnatz;
e pois las poestatz
s' estraigneron de jay,
de quan quel piegers fay
no fon per mi lauzatz;
qu'aissim suy cosseillatz,
que nul ric non envey
que trop mal senhorey.
Selha vetz eral segles bos
quan per tot aondava jays,
e selh grazitz on n'eral mays,
e pretz s' aveni' ab ricors;
ar appell' om pros los pejors
e sobrier selh que pieitz s' irais;
e selh que mais adui
cum ques pot de l'autrui,
sera plus envejatz.
de quem tenh per forsatz,
qu'om d'avol plait savay
cuelha bon pretz veray
don degr' esser blasmatz,
e vos, quar non pessatz
sis tanh qu'om pretz autrey
Mal fon capdelada razos
des qu'om tenc per pros los savays,
els francs els cortes els verays
razonet hom per sordejors,
e moc la colpa dels aussors
quant de vers brezillet ni frays,
qu'eras no sai per cui
tol hom l'onor selui
que n'era adreit cazatz;
e sils encoreillatz
diran que ben estay;
mas selh qu' ieu no diray,
sera trop miells armatz;
e pueis sius embarjatz
de pretz ni de domney,
mens avetz el conrey.
Ieu vi qu'om prezava chansons
e que plasia tresc' e lays,
mas eras vei pus que hom s'estrays
de solatz ni de fagz gensors,
ni l'afars dels fis amadors
se viret de dreit en biays,
que totz devers defui;
que ja s'om se deblui
las carns nils vis nils blatz,
e se l' acompagnatz,
a pretz non o tenray
ni crezutz non seray;
mas nom segral peccatz,
que lai val pauc rictatz
qui la men' a desrey,
ni dreg non sec ni ley.
Er aug del rey qu'era plus pros
e plus valens en totz assays
de totz selhs que vianda pays,
que sobret mejans e majors,
e crec sos pretz e sas honors
e non temia afan ni fays;
que si lo planhon dui, 
lo ters lor o destrui; 
quem par mal ensenhatz, 
qu'ieu non cug qu'anc fos natz, 
de Karlemagn' en say, 
reys per tant bel essay 
mantengutz e prezatz; 
mas ja leu non crezatz 
qu'afars tant mal estey 
qu'esems lo plaignon trey. 
E que val doncs bella faissos 
ni grans poders qu'aissi s'abays? 
e ja passava part Roays
lo noms el pretz e la paors, 
entrels pagans galiadors
qu'anc us sols areire nols trays;
per que falh quis desdui, 
pus aissi leu s'esdui
so qu'om plus vol nil platz, 
de qu'ieu tenc per grevatz 
selhs que mais podon say, 
si non adobon lay; 
quan camjaran rictatz, 
qu'ajan qualque solatz 
de lur gran galaubey 
denant lo major rey. 
Quel trefas segles envejos
dona piegz, s'elh que plus s'atrays
non a suenh mas quel cors s'engrays,
e fassa cum ques pot son cors,
e l'arma pert ses lo socors
de lui cui sos covens a frays;
qu'om tan gen no s'estui
ni nos serra nis clui
de belhs murs dentelhatz, 
quan sera lai passatz 
al port on no s'eschay, 
qu'om merme son esmay 
totz non sia enserratz; 
per qu'es conseills senatz
qu'om de sai se castey, 
que sos tortz de lai nol grey.
Per solatz revelhar, quar es trop endormitz,
e per pretz qu'es fayditz aculhir e tornar,
mi cuyei trebalhar; mas er men sui giquitz, 
per so quar sui falhitz, quar non es d'acabar; 
cum plus m'en ven voluntatz e talans, 
plus creys de lai lo dampnatges el dans. 
Greu es a sofertar, a vos o dic qu'auzitz 
cum era jois grazitz e tug li benestar, 
hueymais podetz jurar que ja de fust no vitz
ni vilas miels formitz estra grat cavalgar:
lagz es l'afars e greus e malestans 
don hom pert Dieu e reman malanans. 
Ieu vi torneis mandar e segre gens garnitz, 
e pueys del miels feritz una sazo parlar; 
ar es pretz de raubar buous, motos e berbitz;
cavaliers si' aunitz ques met a domnejar, 
pus que toca dels mans motos belans, 
ni que rauba gleizas ni viandans.
On son gandit joglar qu'ieu vi gent aculhitz, 
qu'a tal mestier fo guitz que solia guidar? 
e vey senes reptar anar tals escarits, 
pus fon bos pretz failhitz que solia menar 
de companhos, e no sai dire quans, 
gent en arneis e bels e benestans.
E vi per cortz anar de joglaretz petitz
gen caussatz e vestitz, sol per domnas lauzar;
ar non auzon parlar, tant es bos pretz delitz, 
dont es lo tortz issitz d'elas mal razonar. 
diatz de quals d'elhas o dels amans, 
ieu dic de totz, quel pretz n'a trag enjans. 
Qu'ieu eys que suel sonar totz pros hom issernitz, 
estauc tant esbaitz que nom sai cosselhar;
qu'en luec de solassar aug en las cortz los critz,
qu'aitan leu s'es grazitz, de lans e de bramar 
lo comtes entre lor cum us bos chans 
dels rics afars e dels temps e dels ans. 
Mas a cor afrancar, que s'es trop endurzitz, 
non deu hom los oblitz nils viels faitz remembrar
que mal es a laissar afar pus es plevitz, 
el mal don sui guaritz nom qual ja mezinar;
mas so qu'om ve, volv e vir en balans, 
e prenda e lais e forss' e dams los pans. 
D'aitan me puesc vanar qu'anc mos ostaus petitz
no fon d'els envazitz; sels cui aug totz duptar
anc no fetz mas honrar los volpils mal arditz;
doncs mos senher chauzitz si deuria pensar
que non l'es ges pretz ni laus ni bobans 
qu'ieu quem laus d'el sia de lui clamans.
Eras non plus per que no m'o demans, 
que blasmes er, si vau d'aissi clamans, 
so dil Dalphins que conois los bons chans.

Er auziretz encabalitz chantars, 
q'ieu sui amics encabalitz e pars; 
aujatz si fo anc mais dicha 
tant grans foillia en chantan; 
greu n'escamparai ses dan, 
s'ab lieis m'apareil ni m'ec 
cui sui plus liges que sers.
terra, tu cum o sofers?
Ai, tantas vetz m'a trait necis parlars 
joi d'entrels mans, per qen devenc liars!
el cors, pois en ren s'aficha
don s'alegra tan ni qan, 
volgra ieu chantes gaban, 
q'era tro que s'esparec
tenial dreg per envers, 
tant fui ves amor esmers.
E qen diretz si l'esciens es rars 
el cors es leus? valram ja sobramars? 
non jes, tant es auta e richa
cella, cals remaigna ab tan. 
ja ren laus no mi valran, 
mou mas chanssos e mos vers
cum fols de saber esters.
Anc nuills effreis non fo valens ni cars
tro que moc loing de joi sobregabars;
e pois dic c'amors me tricha
per un petit de semblan,
et ieu pert per so que nom blan
lieus parlars, c'us dans men crec
quem ten pres plus greu q'en fers
per ti, bocha, qe 'n mal mers.
Aras nom letz qan mi valgra prejars; 
qerre merce si fai que mos trobars,
pois tant s'es m'amors africha
c'autra non qier nin deman,
clamail merce, qui qeil chan
celliei cui deschausir lec;
fouz descuidatz e despers,
tot trobaras so que quers.
El bes qet fetz, si n'eras el fuoc ars,
poz loill grazir; fo doncs mas us baisars?
folla res e cel que picha
non vai l'obra meilluran; 
ben as pauc saber d'enfan
e sit fetz mais que non dec;
piejer que cill de Beders
tu cals merces l'en refers?
Tal que lai dreitz mos huoills on bat la mar
el cors es fis e doutz e francs e clars
vas celliei on jois s'abricha
loing d'avol pretz e d'engan
e de mi qen vauc pensan,
per q'en magrezisc e 'n sec, 
volven de tort en travers 
plus abronquitz d'un covers
E cuidatz setz m'enuoi ni dejunars
nim tenga dan non fai c'us doutz penssars
m'aduria ab una nicha
san e let al cap d'un an.
fol, c'as dig? pauc t'en creiran
de so c'anc vers non parec;
si fara si loil enquers
mos Lignaure lai part Lers. 
Joios qui per bon eders 
no s' alegra, fols es mers.
Sim sentis fizels amics
per ver encusera amor, 
mas er men lais per paor 
qem dobles l'anta el destrics; 
mas aisso puosc dir ses dan,
c'anc d'engan ni de no fe
nom membret, puois amai be; 
anz n'ai sofertz de grans mals, 
c'aissi s'aven als leials.
E si non grana l'espics 
si cum pareis a la flor, 
cujatz que plass'al seignor? 
anz l'en creis ira e genzics; 
e par que consir de l'an 
en avan, car sap e ve
que sos affars noill ave; 
q'ieu vi c' us jorns ferials 
m'era mieiller c' us nadals. 
E vi ja mentr'era rics, 
segon lo temps q'era cor, 
q'ieum tenia a desonor
mainz plaitz don er sui abrics; 
c'um vencutz sofrire, qui blan
soffertan, qe pietz l'en ve 
so que plus li desconve, 
qe segon qe l'era egals, 
l'amors era ab mi cabals. 
Aujatz, joves ni antics, 
puois en sa baillia cor, 
tri de dos mals lo major, 
non farial reis Lodoycs. 
deu hom ben doncs rire d'aman 
qui l'afan d'amor soste 
e nol sap loignar de se, 
puois ve que li retz venals 
es doncs dans d'amor' aitals. 
Eraus semblara prezics
mos chans; mas si Dieu ador, 
peç' a non vitz amador
cui meins noca anta ni trics;
mas per mieills assire mon chan, 
vau cercan bos motz en fre
que son tuit cargat e ple
d'us estrains sens naturals;
mas non sabon tuich de cals.
E sitot s'enfeing enics
per espaventar los lor,
si plans valors noi acor,
pauc i val precs ni chastics.
deus om doncs aucire prejan?
dreig n'ai gran, qu'ieu sai e cre,
mas jes non o dic per re,
q'alz verais amics corals
non vai enan lor captals.

* Biografia, secondo il testo edito dallo Chabaneau (op. cit. p. 14): 
Girautz de Borneill si fo de Lemozi, de l'encontrada d'Esidueill, d'un ric castel del vescomte de Lemoges. e fo hom de bas afar, mas savis hom de letras e de sen natural. e fo meiller trobaire que negus d'aquels qu'eron estat denan ni foron apres lui; per que fo appellatz maestre dels trobadors, & es ancar per totz aquels que ben entendon subtils ditz ni ben pauzatz d'amor e de sen. fort fo honratz per los valens homes e per los entendens, e per las dompnas qu'entendian los sieus maestrals ditz de las soas cansos. e la soa vida si era aitals que tot l'ivern estava a scola & aprendia, e tota la estat anava per cortz, e menava ab se dos cantadors que cantavan las soas cansos. non volc mais moiller, e tot so qu'el gazaingnava dava a sos paubres parens & a la gleisa de la vila on el nasquet; la qual gleisa avia nom & a encaras Saint Gervasi.
Girautz de Borneil si amava una dompna de Gascoina que avia nom n'Alamanda d'Estanc. mout era prezada dompna de sen e de... valor e de beutat, & ella si sofria los precs e l'entendemen d'en Giraut, per lo gran enansamen qu'el li fazia de dretz e d'onor e per las bonas chansos qu'el fasia d'ella, don ella s'en deleitava mout, per qu'ella las entendia ben. lonc temps la preget, & ella com bels ditz e com bels honramenz e com bellas promissions se defendet de lui cortezamen, que anc noil fetz d'amor nil det nuilla joia, mas un son gan; dont el visquet lonc temps gais e joios, e pueis n'ac mantas tristessas quant l'ac perdut; que madomna n'Alamanda, quan vi qu'el la preissava fort qu'ella li fezes plaser d'amor, e saub qu'el avia perdut lo gan, ella s'en corozet del gan, dizen que mal l'avia gardat, e qu'ella noil daria nulla joia ni plaser noil faria mais d'amor, e que so qu'ella li avia promes li desmandava, qu'ella vesia ben qu'el era fort loing eissitz de sua comanda. quant Girautz ausi la novella ocaison el comjat que la domna li dava, mout fo dolens e triz...
Per la dolor e per l'ira qu'en Girautz de Borneil ac de la mort del rei Richart d'Engleterra, e per l'engan que l'a fait la sua dompna n'Alamanda, si s'era laissatz de chantar e de trobar e de solatz. mas en Ramons Bernartz de Rovigna, qu'era trop valens hom de Gascoingna e trop sos amics, com qui el clamava se Sobretotz, lo preget e volc qu'el chantes e fos gais, don el fetz aquesta chanso que diz: Si per mon Sobretotz non fos...
Girautz de Borneil, quan Guis lo vescoms de Lemotges l'ac fait raubar la sua maiso de sos libres e de tot son arnes, e vi que pretz era fugitz e solatz adormitz e dompneis mortz e proesa faillida e cortezia perduda & enseignamenz volz en deschausiment, e que engans era entraz en amdoas las parz, en las amairessas & en los afans el se volc penar de recobrar solatz e joi e pretz, e si fetz aquesta chanson que diz: Per solatz reveillar.