champouirau, chapurriau, chapurriat, chapurreau, la franja del meu cul, parlem chapurriau, escriure en chapurriau, ortografía chapurriau, gramática chapurriau, lo chapurriau de Aguaviva o Aiguaiva, origen del chapurriau, dicsionari chapurriau, yo parlo chapurriau; chapurriau de Beseit, Matarranya, Matarraña, Litera, Llitera, Mezquín, Mesquí, Caspe, Casp, Aragó, aragonés, Frederic Mistral, Loís Alibèrt, Ribagorça, Ribagorsa, Ribagorza, astí parlem chapurriau, occitan, ocsitá, òc, och, hoc
martes, 2 de junio de 2026
Solatri, Solatz, Solassar, Solacier, Consolation, Cossolansa
jueves, 12 de octubre de 2023
Elias Cairels, Cairel, Cayrel
Elias Cairels.
I.
Mout mi platz lo dous temps d' abril,
Quan vey florir pratz e boissos,
Et aug lo chan dels auzelos
Que fan los playssatz retendir;
Adoncx cossir
Cum ieu pogues jauzir
D' un joy novelh que m' es al cor intratz,
Que m ve d' amor a cui mi sui donatz;
Per qu' ieu farai guais motz ab son plazen,
Qu' atendut ai la razon longamen.
Ma dona a pretz senhoril
E los fagz e 'ls digz amoros,
Per qu' ieu n' am mais mos huels amdos
Quar me feron en lieys chauzir;
Mas no l' aus dir
Mon cor ni descobrir,
Quar per un pauc pert hom soven assatz;
E, s' ieu de lieys perdia 'l guay solatz
Ni 'l gap ni 'l ris ni 'l belh aculhimen,
No viuria pueys jorn mon escien.
Del sieu belh cors grail' e sotil,
Blanc e gras, suau, len e dos
Volgr' ieu retraire sas faissos;
Mas gran paor ai de falhir
Quan ieu remir
Son gen cors cui dezir,
Sa saura crin pus que aur esmeratz,
E son blanc front, e 'ls sils voutz e delguatz,
E 'ls huelhs e 'l nas e la boca rizen
A! per un pauc denan totz non la pren.
Lo
cor ai temeros e vil,
Dompna, quan ieu sui denan vos,
Tan que
d' al no sui poderos,
Mas quan dels huelhs ab que us remir,
Que
us cuion dir
La gran pena e 'l martir
En que m' a mes vostra
fina beutatz;
Per qu' ieu vos prec, bona dompna, si us platz,
Qu'
aiatz merce de me e chauzimen,
E non gardetz lo vostre pretz
valen.
Qu' amors non guarda 'l plus gentil
Lai on es
vencuda razos,
Mas selui qu' es cortez e pros,
Qui sap l' onor
e 'l ben grazir;
Per qu' ieu no m vir,
Dona, de vos servir;
Ans
sufrirai lo ben e 'l mal en patz,
E fora m' en del tot
desesperatz:
Mas per servir bon senhor humilmen
Ai
vist paupre venir ric e manen.
Chansoneta, vai me tost e
viatz
Dreg al marques de cui es Monferratz,
E diguas li qu' anc
a volpil dormen
Non intret grils en boca ni en den.
Don'
Izabel, ma chanso vos prezen,
Quar valetz mais de tot lo
remanen.
II.
Si cum selh que sos companhos
Ve rire e
no sap de que,
Tot atretal vey qu' es de me,
Que fas chansos
E
de l' autruy joy suy joyos;
Mas tan mi platz
Joy e solatz
Per
que m don alegrier chantan,
E nulh afan
Non a tan grieu en tot
lo mon,
Cum far chanso, e no sap don.
Er es venguda la
sazos,
Pero ben crey que fos ancse:
S' us cortes complitz de
tot be
Vol esser bos,
Li desconoyssen enueyos
A cuy
desplatz
Joy e solatz,
Cosselhan e cridan e fan
Brut e
mazan,
Tro giet son don a cor volon,
Si non l' a tan ferm que
l' aon.
De las dompnas mov l' ochaizos,
Per qu' el pros
servirs se recre,
Que fals fenhedors de mal ple
Son cabalos
E
de lur dompney poderos,
E silh cui platz
Joy e solatz,
Qu'
es fis e leyals ses enjan,
Es en soan;
Don quier a ma dompna
perdon,
Qu'
el cor ay e 'l sen sus el fron.
Mi dons es guaya e belh' e
pros
E tals que no m desditz en re,
Ni ieu no 'l fuy anc per ma fe
Trop
enuios,
Ni elha no saup anc qui m fos;
Doncx per que m
platz
Joy e solatz?
Quar l' am e la ser atretan
Cum s' en
baizan
M' agues dat lo joy jauzion
Don tug l' autre son
deziron.
Selieys cuy platz
Joy e solatz
Ai estat de
vezer un an,
Mas ma fe 'l man,
S' ieu trobes sobre mar un
pon,
Vist agra son cors jauzion.
//
https://en.wikipedia.org/wiki/Elias_Cairel
Elias Cairel (or Cayrel; fl. 1204–1222) was a troubadour of international fame. Born in Sarlat in the Périgord, he first travelled with the Fourth Crusade and settled down in the Kingdom of Thessalonica at the court of Boniface of Montferrat (1204–1208/10) before moving back to western Europe, where he sojourned at the court of Alfonso IX of León (1210–11) and in Lombardy (1219–1222/24). He wrote fourteen surviving lyrics: ten cansos, one tenso, one descort, one sirventes, and one Crusade song. He was partial to refrain rhyming and coblas capfinidas.
Elias' vida survives in three manuscripts with a variant in a fourth designed to refute the other three. According to his biographer he was gold- and silversmith and an armourer who turned to minstrelsy. His singing, composition, fiddling, and speaking were reputed as "bad", but his biographer says ben escrivia motz e sons: "well he wrote words and songs", implying a distinction between his composing and his writing. He supposedly returned from Romania to die in Sarlat.
Elias composed his only tenso with the trobairitz Ysabella, who may have been either a high-ranking noblewoman of Italy or Greece, or perhaps just a local girl of Périgord who Elias knew in his youth. She is also the addressee of two other poems. Elias also addressed one poem to Ruiz Díaz de Coneros (Roiz Dies), a Spanish patron, and another to Conon de Béthune (Coino), a trouvère. Elias may have been present at the Battle of Las Navas de Tolosa in 1212.
In his Toz m'era de chantar gequiz, the Bolognese troubadour Rambertino Buvalelli asks Elias to bring the poem to Beatrice d'Este when he travels to the court of Azzo VII at Este.
Abril ni mai non aten de far vers
Era no vei puoi ni comba
Estat ai dos ans (addressed to Ysabella)
Freit ni ven, no·m posc destreigner
Lo rossinhols chanta tan dousamen
Mout mi platz lo doutz temps d'abril (addressed to Ysabella)
N'Elyas Cairel, de l'amor (with Ysabella)
Per mantener joi e chant e solatz
Pois chai la fuoilla del garric
Qan la freidors irais l'aura dousana
Qui saubes dar tant bon conseil denan
Si cum cel qe sos compaignos
So qe·m sol dar alegranssa
Totz mos cors e mos sens (addressed to Ruiz)
Aubrey, Elizabeth. The Music of the Troubadours. Indiana University Press, 1996. ISBN 0-253-21389-4.
Bertoni, Giulio. I Trovatori d'Italia: Biografie, testi, tradizioni, note. Rome: Società Multigrafica Editrice Somu, 1967 [1915].
Bruckner, M. T.; Shepard, L.; and White, S. Songs of the Women Troubadours. New York: Garland Publishing, 1995. ISBN 0-8153-0817-5.
Egan, Margarita (ed. and trans.) The Vidas of the Troubadours. New York: Garland, 1984. ISBN 0-8240-9437-9.
Gaunt, Simon, and Kay, Sarah. "Appendix I: Major Troubadours" (pp. 279–291). The Troubadours: An Introduction. Simon Gaunt and Sarah Kay, edd. Cambridge: Cambridge University Press, 1999. ISBN 0-521-57473-0.
Jaeschke, Hilde, ed. Der Trobador Elias Cairel. Berlin: Emil Ebering, 1921. Text at archive.org
Riquer, Martín de. Los trovadores: historia literaria y textos. 3 vol. Barcelona: Planeta, 1975.
domingo, 10 de diciembre de 2023
Boniface Calvo. Enquer cab sai chanz e solatz,
Enquer cab sai chanz e solatz,
Pos los mante lo reis N Anfos;
Mas si per lui tot sol no fos,
Ja 'ls agron del tot oblidatz;
E pois qu' el los vol mantener,
Non met amor a noncaler;
Car, sens amor, chanz ni solatz no val,
Ni a sabor plus que conduitz ses sal.
Per amor fon chantars trobatz,
Car chantars et esser joios
Es dreitz mestiers dels amoros
E dels autres non, so sapchatz,
E mais dic c'om non pot valer
Granmen, ni far ben son dever
En nuil afar, ni s sab gardar de mal
Cortezamen, pois que d' amor no il cal.
E s' el reis N Anfos, qu' es senatz
En totz faitz e valens e pros,
Lauza mon dig, ben es razos
Qu'el dei' esser enamoratz,
E qu' el, ab amoros voler,
Se voill' en guiza chaptener,
Per qu' amatz sia coralmen de tal
Com taing al seu fin pretz sobrecabal.
E sitot es l' albres loingnatz
Per que il fo l' amars saboros
Del sieu digne frug glorios,
No s laisset tant e tal c' assatz
Pot del mescap restaur aver;
E car en posc ben dir lo ver,
Fatz mon mestier, mas non dirai ges qual,
Car ai paor de plaig descomunal.
E s' en fol no m sui trebaillatz,
Ben m' en venra tals guiardos,
Qu'en seran trist' e consiros
Cil per qu' eu sui sems e mermatz
Del gran deport e del plazer
Qu' ieu soil aver lo jorn e 'l ser
Dels mieus mestiers, don ai dolor coral,
E maint autre que no i podon far al.
Reis de Castell', al mieu parer,
Be us ai per mon chan fag saber
So qu' ieu devia per plazer de tal
Que us deu plazer, si us plai, so que mais val.
sábado, 7 de octubre de 2023
Arnaud de Marueil. Arnaut de Mareuil, Maruelh, Marolh, Marol, Maroill, Maruoill, Meruoill
Arnaud de Marueil.
I.
Dona, genser qu' ieu no sai dir,
Per que soven planh e sospir,
Est vostre amicx fis et leials,
Assaz podetz entendre cals,
Mand e tramet salutz a vos;
Mas a sos obs n' es sofraitos:
Jamais salutz ni autre be
Non aura, si de vos no 'l ve.
Dona, loncx temps a qu' ieu cossir
Co us disses o vos fezes dir
Mon pessamen e mon coratge,
Per mi meteys o per messatge;
Mas per messatge non aus ges,
Tal paor ai no us desplagues;
Ans o dissera ieu metes,
Mas tan soi d' amor entrepres,
Quan remir la vostra beutat,
Tot m' oblida quant m' ai pensat:
Messatge trametrai fizel,
Breu sagelat de mon anel;
No sai messatge tan cortes
Ni que mielhs seles totas res.
Cest cosselh m' a donat amors
A cui deman tot jorn secors;
Amors m' a comandat escriure
So que 'l boca non ausa dire,
E no puesc far esdig ni garda
En so que amors me comanda.
Ar auiatz, dona, s' a vos plai,
So que mos breus vos dira lai:
Corteza domn' e conoissens,
E de bon grat a totas gens,
Apreza de totz benestars
En fatz, en ditz et en pessars,
La cortezi' e la beutatz,
E 'l gen parlars e 'l bels solatz,
L' ensenhamentz e la valors,
Li bel ris, l' esgartz amoros,
E l' autre benestan de vos,
Li bon fait e 'l dig agradiu,
Mi fan la nueg e 'l jorn pensiu;
Quan non ai loc de vos vezer,
Joi ni deport non puesc aver;
Non puesc aver joi ni deport.
Peritz soi si non venc al port;
Qu' el loncs espers e 'l greus sospirs,
E 'l trop velhar e 'l pauc dormirs,
E 'l deziriers de vezer vos,
Mi tenon si 'l cor angoissos,
Cen vetz prec dieu la nueg e 'l jor,
Que m do la mort o vostr' amor:
Dona, si m don vostr' amor dieus,
Cen tantz soi mielz vostres que mieus,
Car de vos sai, dona, que m ve
Tot quant ieu fas ni dic de be.
Lo premier jorn qu' ieu anc vos vi,
M' intret el cor vostr' amor si
Qu' un fuec m' avetz lainz assis,
Qu' anc no mermet, pus fo enpris;
Fuecx d' amor escart e destreing,
Que vins ni l' aiga no l' esteing;
Pus fon enpris, pueys no s' esteys,
De jorn en autre dobl' e creys.
E quan me soi de vos lonhatz
Creys e dobla pus l' amistatz:
Mas quan se pot esdevenir
Qu' ieu vos vey, dona, ni us remir,
Soi aissi que mais res no m sen;
Per que sai be qu' es falhimen
Lo reprochiers c' om dire sol,
Que huelhs no vezo cors ne dol;
Lo cors m' en dol, dona, per ver
Quan no us podon miei huelh vezer;
Mas del vezer cosselh no i sai:
Pero mon cor que remas lai,
Lo premier jorn que anc vos vi,
Anc pueis de vos no si parti;
Non si parti de vos un torn:
Ab vos sojorna nueg e jorn
Ab vos esta on qu' ieu m' esteia,
La nueg e 'l jorn ab vos domneia;
Per que m' esdeven mantas vetz,
Qu' en autr' afar pessar no m letz,
Quan cug pensar en autra res.
De vos ai messatge cortes,
Mon cor, qu' es lai vostr' ostaliers,
M' en ven de vos sai messatgiers,
Me ditz e m remembr' e m retray
Vostre gen cors cuendet e gay,
La vostra bella saura cris,
E 'l vostre fron pus blanc que lis,
Los vostres huelhs vairs e rizens,
E 'l naz qu' es dreitz e be sezens,
La fassa fresca de colors
Blanca, vermelha pus que flors,
Petita boca, bellas dens
Pus blancas qu' esmeratz argens,
Mento e gola e peitrina
Blanca com neus e flors d' espina,
Las vostras bellas blancas mas
E 'ls vostres detz grailes e plas,
Pueis la vostra bella faisso
On non a ren de mespreiso,
Los vostres gaps plazens e bos,
E 'l gen solatz e 'l franc respos,
E 'l ben semblan que m fetz al prim
Quan s' esdevenc qu' amdui nos vim;
Quan so m remembr' al cor ni m ditz,
Adoncx remanc si esbaitz
No sai on vauc ni don mi venc,
Meravilh me car me sostenc,
Qu' el cor me falh e la colors.
Si m destrenh, dona, vostr' amors
Tot jorn suefri aital batalha:
Mas la nueg trac peior trebalha;
Que quan me soi anatz jazer,
E cug alcun repaus aver,
E 'l compaigno dormon trestuit,
Que res non fai n' auia ni bruit,
Adoncx me torn e m volv e m vir,
Pens e repens, e pueis sospir;
Soven mi levi en sezens,
Apres m' en retorn en jazens,
E colgui me sobr' el bras destre,
E pueis me vire el senestre;
Descobre mi soptozamen,
Pueis me recobri bellamen;
E quan me soi pro trebalhatz
Ieu get defor amdos mos bratz,
E tenc lo cor e 'ls huelhs aclis,
Mas juntas, deves lo pais
On ieu sai, dona, que vos es;
Tot aiso fas c' auzir podes.
Ai! bona dona benestans,
Si veira ja est fis amans
A son viven lo jorn ni 'l ser
Que, a selat o per lezer,
Vostre gen cors cuend e prezan
Entre mos bras remir baizan,
Huelhs e boca tan doussamen!
Que sol un bais fassa m dels cen,
Et ieu pel joi blasmar m' en lais;
Er ai trop dig, mas no puesc mais,
S' una vetz sola ai parlat
So qu' el cor a mil vetz pensat;
Quant aiso dic, non puesc pus dir,
Clauzi mos huelhs, fas un sospir,
En sospiran vau endormitz;
Adoncx s' en vai mos esperitz
Tot dreitamen, dona, ves vos
De cui vezer es cobeitos;
Tot en aisi con ieu dezir
La nueg e 'l jorn quan m' o cossir,
A son talan ab vos domneya,
Embrass' e baiza e maneya;
Ab que dures aisi mos soms
No volria esser reis ni coms:
Mais volria jauzens dormir
Que velhan deziran languir.
E Rodocesta, ni Biblis,
Blancaflors, ni Semiramis,
Tibes, ni Leyda, ni Elena,
Ni Antigona, ni Esmena,
Ni 'l bel' Ysseulz ab lo pel bloy,
Non agro la meitat de joy
Ni
d' alegrier ab lurs amis,
Cum ieu ab vos, so m' es avis.
Per la
douzor fas un sospir,
Pueis mi trasail al resperir,
Obri mos
huelhs isnelamen,
Gart sai e lai tot belamen,
Trobar vos cug,
domna, latz mei,
Mas no vos truep ni no vos vei;
Clauzi mos
huelhs e torn ma cara,
Las mas juntas, d' eissa maneira
Vezer
si poiria durmir,
Mas ges no i puesc esdevenir;
Ans torn en
eyssa la batalha
D' amor que m' aussi e m trebalha.
Dona, no us
puesc lo cente dir
De las penas, ni del martir,
Del pantays, ni
de la dolor
Qu' ieu trac, dona, per vostr' amor;
Per vostr'
amor totz vieus aflam,
Mas per merce, dona, reclam
Que m
perdones s' ieu falh ni pec;
Auiatz et entendetz est prec,
Dona,
la genser creatura
Que anc formes el mon natura,
Genser qu' ieu
non puesc dir ni say,
Pus bela que bels jorns de may,
Solelhs
de mars, umbra d' estieu,
Roza de may, pluia d' abrieu,
Flors
de beutat, miralhs d' amor,
Claus de bon pretz e crinz d'
onor,
Mas de do, capdels de joven,
Sim e razitz d'
ensenhamen,
Cambra de joi, loc de domnei,
Dona, mas juntas vos
soplei;
E pos sui vostres leialmentz,
Venza us merces e
chauzimentz
Que m retengas a servidor,
E prometes mi vostr'
amor.
Del plus no us prec, ni no s cove,
Mas tot si' en vostra
merce;
C' aissi lais dieus d' amor jauzir:
Mais am de vos sol
un dezir,
E l' esperanz' e 'l lonc esper
Que de nuilh' altra
son jazer;
E pos de mi vos fas ligansa,
Prometes mi bon'
esperansa;
De la promess' aurai confort,
E bon respieg tro a la
mort.
Mais vuelh en bon esper morir,
No vuelh dezesperatz
languir.
Dona, no us aus de pus preyar,
Mas dieus vos sal e
dieus vos gar;
Si us platz, rendetz mi ma salut:
Pus amors m' a
per vos vencut,
Vensa us per mi cortesamentz
Amors, que totas
causas ventz,
Dompna!
II.
Si cum li peis an en l'
aigua lor vida,
L' ai ieu en joy e totz temps la i aurai,
Qu'
amors m' a fait en tal domna chauzir
Don viu jauzens sol del
respieit qu' ieu n' ai;
Tant es valens que, quan ben m' o
cossir,
M' en nays erguelhs e 'n creys humilitatz;
Si s tenon
joinz amors e jois amdos
Que ren no i pert mezura ni razos.
Tot
autre joy desconois et oblida
Qui ve 'l sieu cors gent e cortes e
guay,
Que tan gen sap avinen far e dir
Ab pur plazer tot so que
ben estay,
Que hom non pot mal dire ses mentir;
Qu' en lieis es
sens, honors, pretz e beutatz:
E se no m val sos gens cors
amoros,
Amors n' a tort qui m' en fai enveyos.
Belha
domna, cui joys e jovens guida,
Ja no m' ametz, totz temps vos
amarai,
Qu' amors o vol ves cui no m puesc guandir;
E quar
conois qu' ieu am ab cor verai,
Mostra m de vos de tal guiza
jauzir:
Pensan vos bais e us maney e us embraz;
Aquest domneis
m' es dous e cars e bos,
E no 'l me pot vedar negus gelos.
Bona
domna, de totz bos aips complida,
Tant etz valens part las melhors qu' ieu sai,
Mais
am de vos lo talant e 'l dezir
Que d' autr' aver tot so qu' a drut
s' eschai;
D' aisso n' ai pro, quar tem el plus falhir,
Pero
non sui del tot dezesperatz,
Qu' en ricas cortz ai vist mantas
sazos
Paubr' enrequir e recebre grans dos.
Vas
lo pays, pros domna issernida,
Vire mos huelhs on vostre cors
estai,
E quan de vos plus pres no m puesc aizir,
Ten vos el cor
ades, e cossir sai
Vostre gen cors cortes que m fai languir,
Lo
bel semblant e 'l deport e 'l solatz,
Lo pretz e 'l sen e las
beutatz de vos
Don, pois que us vi, no fui anc oblidos.
Mos
Gens Conquis, jois e pretz e solatz
Vos tenon guai vostre pretz e
joyos,
Per qu' om no us vei que no s' azaut de vos.
Ves
mon Frances vuelh que s n' an ma chansos,
Quar
es adregz e francs e larcs e pros.
III.
Belh m' es quan
lo vens m' alena
En abril ans qu' intre mays,
E tota la nuegz
serena
Chanta
'l
rossinhols e 'l jays;
Quecx auzel en son lenguatge,
Per
la frescor del mati,
Van menan joy d' agradatge;
Com quecx ab
sa par s' aizi!
E pus tota res terrena
S' alegra, quan
fuelha nays,
No m puesc mudar no m sovena
D' un' amor don ieu
sui jays;
Per natur' e per uzatge
M' aven qu' ieu vas joy m'
acli
Lai, quant fai lo dous auratge
Que m reven lo cor
aissi.
Pus blanca es que Elena,
Belhazors que flors que
nays,
E de cortezia plena,
Blancas dens ab motz verays,
Ab
cor franc ses vilanatge,
Color fresca ab sauras cri:
Dieus que
'l det lo senhoratge
La sal, qu' anc gensor no vi.
Merce
fara, si no m mena
D' aissi enan per loncs plays,
E don m' en
un bais d' estrena,
E, segon servizi, 'l mays;
E pueys farem
breu viatge
Sovendet, e breu cami,
Qu' el sieu belh cors d'
alegratge
M' a mes en aquest trahi.
IV.
Belh m' es
lo dous temps amoros,
Lanquan lo mons reverdezis,
Per qu' ieu m' alegr' e m' esbaudis
Ab joy de las novellas flors,
E chant d' amor jauzens pel bon esper;
Qu' aissi m' estai mos cors mati e ser
Que
d' als no m ve pessamen ni cossires.
En tal domna qu' es belh'
e pros
Ai mon entendemen assis,
E sos pretz es tan bos e
fis
Qu' en sa beutat gensa valors:
Aisso la m fai plus duptar e
temer;
Et on mielhs vey que no m deu eschazer,
M' en creys
magers voluntatz e dezires.
Ges no puesc esser oblidos,
Qu'
el mon ren tant no m' abelis;
Be m mal menet e be m' aucis,
Quar
anc l' a m fes amar amors.
Si m' an li mal abaissat a plazer
Que
totz jorns muer e no m' en puesc mover,
Ans
m' es sojorns lo solas e 'l martires.
E pero, si 'l bel mals
m' es bos,
Grans ops m' auria qu' en gueris,
E silh vas cui ieu
sui aclis
Fezes m' ajuda e secors.
Amors! faras ja ren al mieu
voler?
Per so, t' en prec, tu qu' o as en poder,
Qu' un pauc
ves mi lo sieu coratge vires.
E
s' ieu auzes dir quar mi fos
Un ser lai on se desvestis,
Sol
que 'l plagues qu' ieu la servis,
No volgra guazardos maiors:
E
s' a present, per proar de saber,
Non l' auzava solatz adoncx
tener,
Mans jocs y a que valon mais que rires.
Contra 'ls
lauzengiers enueyos,
Mal parlans, per qui jois delis,
Volgra
que celes e cobris
Son cor quasqus dels amadors;
Que tals es
fals lo segles a tener,
E ges ades non deu hom dire ver;
Soven
val mais mentirs et escondires.
Lo
vers tramet a mi dons per plazer:
Mal o fas, cors, car te potz
abstener,
Quant te parli de lieys, que non sospires.
V.
L'
ensenhamentz e 'l pretz e la valors
De vos, domna, cui sopley
nueyt e dia,
M' an si mon cor duit de belha paria,
On plus me
duelh ieu chant e m' esbaudei,
E quar amors mostra totz sos
poders
Vas me tot sol que troba plus leyal,
No m val esfors
contra lieys ni sabers.
E doncs, domna, valha m vostre
secors,
E vensa vos merces e cortezia,
Ans qu' el talans ni l
deziriers m' aucia
Del vostre cors gensor qu' el mon estei;
Als
vostres laus dir mi sofranh lezers,
Quar tant es rics vostre pretz
e tan val,
Sobr' els melhors es eyssausatz et ers.
Domna
valens, don dic veras lauzors,
Ren de mon cor non ai mas la
bailia,
De vos lo tenc don tot lo mon seria,
S' elh era mieus;
e quar soven no us vei,
Lai on vos etz contrasta m mos temers;
Qu'
ins en mon cor ieu vos faisson aital
Com ieu vos vi als prims
plazens vezers.
Domna, 'ls plazers grazisc e las honors,
E
us grazirai totz temps, si tan vivia,
Quar me sufretz qu' en bon
esper estia,
E, s' a vos plai, conosc que far o dei;
Doncs, s'
aissi muer, que m val mos bos espers?
S' en breu de me pus coralmen no us cal,
Dezesperar
me fara 'l non chalers.
Domna, nos tres vos et ieu et
amors
Sabem totz sols, ses autra guerentia,
Quals fo 'l covens;
no s tanh qu' ieu plus en dia,
Quar vostres suy e per vostre m'
autrei;
Si es mos cors en vos joinhz et aders
De fin' amor e de
dezir coral,
Qu' en autra part non es ferms mon volers.
D'
aisso sai grat als autres trobadors
Que quascus pliu en sos digz,
et afia
Que sa domna es la genser que sia;
Sitot s' es fals
lurs digz, laus e mercei,
Qu' entre lurs guaps passa segurs mos
vers,
Q' us no l' enten ni no so ten a mal,
Quar atressi s
cuion sia plazers.
Plus fora ricx de totz entendedors,
Si
ieu agues lo joi que plus volria,
De proeza ja par no trobaria,
Ni
nulha res non fora contra mei;
E pel gran cor qu' auri' e dels
sabers,
De paradis foran mieu li portal,
E mais d' honor no i
poiria avers.
VI.
Aissi cum selh qu' ama e non es
amatz,
O ai ieu fag qu' ai amat longamen
En un sol luec don ges
no m' en repen,
Qu' ans la vuelh mais servir dezesperatz
Que d'
autr' aver totas mas voluntatz;
E quar ieu l' am leyalmen, ses
engan,
Crei qu' ilh val tan que ja no i aurai dan.
Auzit ai
dir, per que m sui conortatz,
Que qui ben sier bon guazardon
aten,
Ab qu' el servirs sia en luec jauzen,
Qu' en aissi es
trop miels guazardonatz;
Per qu' ieu me sui del tot a vos
donatz,
Belha domna, qu' ieu d' als non ai talan
Mas de servir
vostre cors benestan.
Mielhs qu' ieu no dic, dona, prec m'
entendatz,
Qu' ieu vos am mais mil tans no fatz parven,
E no m'
en lais mas per dreg espaven;
Qu' ieu me feira molt de vos plus
privatz,
Mas diria hom qu' ieu sui enamoratz;
Pero vers es qu'
anc re non amiei tan,
Mas endreg vos eu non aus far semblan.
Vos
valetz tan qu' ieu crei que conoscatz
Que mielhs ama selh que
pregua temen,
Que no fai selh que pregua ardidamen;
Bona domna,
ja aisel non crezatz
Qu' ab engan vai e si es enganatz;
Mas ieu
sui selhs que muer temen aman,
Per que no us aus preyar mas en
chantan.
Soven m' aven la nueg, quan sui colgatz,
Qu' ieu
sui ab vos per semblan en durmen;
Adoncs estauc en tan ric
jauzimen,
Qu' ieu non volgra ja esser rissidatz,
Tan cum dures
aquel plazenz pensatz;
E quan m' esvelh, cug murir deziran,
Per
qu' ieu volgra aissi dormir tot l' an.
Chascun que us ve,
domna, sap qu' es vertatz
Que totz bons aibs avetz complidamen;
En
vos pot hom trobar beutat e sen,
Pretz e valor, e totz bons faitz
onratz:
Per so, en dreit d' amor, vos er peccatz
Del mal qu' eu
ai; e per vos muor aman,
Que non fora, se non valgues aitan.
Bona
domna, soven sui acordatz
Qu' ie us an vezer, e soven vau
duptan
Que no us plagues, per qu' ieu n' ai estat tan.
Seinher
Frances, cal que si' abaissatz,
De totz bos pretz vos anatz
meilluran
Per dir e far trestot faich benestan.
VII.
Anc
vas amor no m puesc re contradire,
Pus anc hi volc son poder
demostrar;
Per qu' ieu non puesc sa guerra sols atendre,
A sa
merce me ren sos domengiers,
E ja mos cors vas lieys non er
leugiers;
Qu' anc nulhs amans pus lo premier conquis,
Ni aquelh
eys no fo de cor pus fis.
D' amor no m fenh, ni 'n sui del
plus jauzire,
Mas sol d' aitan qu' ab ferm cor et ab clar,
A
lei d' aman, mi fai en tal entendre,
De cuy es pretz fis e cars et
entiers;
E non er ja per me conquiza estiers,
Si fin' amors,
que a mon cor assis,
Lo sieu bel cors per forsa non languis.
Si
dieus volgues lo sieu ric pretz devire,
Gran ren pogra d' autras
donas honrar;
Tan cum mars clau ni terra pot estendre,
Es lo
sieu pretz de totz bos aips premiers;
Et agra m' ops lo jorn,
vilas portiers,
Qu' aniei ves lieis, e qu' ieu tan prim no
vis;
Que mon saber ai paor que m' aucis.
Bona domna, li
plazer e 'l dous rire
E l' avinens respos que sabetz far,
M' an
si conquis qu' ad autra no m puesc rendre;
Partira m' en si pogues
voluntiers,
Que vostre pretz cre que m' es sobransiers;
Mas en
aisso m conort e m' afortis,
Que paratges es vas amor aclis.
Al
ferm voler don vos am e us dezire,
Dona, m jutgatz, e si mezura us
par
Que us en denha merces al cor deyssendre,
No m' o tuelha
paors de lauzengiers,
Que ja negus non er tan plazentiers
Al
prim saber, ni lunhdas ni vezis,
Que ja sia de mos afars
devis.
Aitan se pert qui cuia plazers dire
Ni lauzenguas
per mon cor devinar,
Q' atressi ben e mielhs m' en sai
defendre,
Qu' ieu sai mentir e remanc vertadiers:
Tal ver y a
qu' es fals e messongiers;
Car qui dis so per qu' amor
avilzis,
Vas si dons ment e si mezeis trahis.
Chansoneta,
selh cuy es Monpesliers,
Qu' es guays e pros volgra ben que t'
auzis,
Mas enans vai lai a mon Gen Conquis.
VIII.
Aissi
cum selh que anc non ac cossire
Ni voluntat ni cor ni pessamen
De
nulha re, pueis vos vi, mas de vos
Ai ieu estat, domna, tan
cossiros
Co us pogues tans de plazers far e dire,
Que una vetz,
en trastot mon viven,
Vos fos d' aquo qu' ieu plus dezir
servire.
Vas qualque part qu' ieu an ni m vuelf ni m vire,
Bona
domna, tan vos am finamen,
Mos cors no s pot per ren partir de
vos,
Ans en durmen me vir mantas sazos,
Qu' ieu joc e ri ab
vos, e 'n sui jauzire;
Pueis, quan reissit, vey e conosc e sen
Que
res non es, torn en plorar lo rire.
E doncx, domna, genser qu'
el mon se mire,
Pus
aissi sui vostre serf leialmen,
Per chauzimen e per honor de
vos
Vulhatz, si us play, qu' el vostre belhs respos
Tengua 'l
mieu cor plazen en tal albire,
Que 'l voluntatz qu' ai del vostre
cors gen
No l' estengua, ni l' angoissos martire.
Pero
plazen e dous, senes devire,
M' en son li mal per los bens qu' ieu
n' aten;
E si us plagues qu' ieu agues ren de vos,
Ans qu' om
saubes per me que res en fos,
Sapchatz, domna, que m laissari'
aucire:
Ja dieus no m do pueis viure lonjamen,
Pus ja serai en
re vas vos trayre.
Mais
vuelh estar totz temps francx e suffrire,
Quan pus non puesc aver
de jauzimen,
Qu' aia 'l solatz e l' aculhir de vos
Qu' anes
preyan sai e lai a rescos,
Que ges no m puesc mon coratge
devire:
Qu' al mieu albir, qui en dos luecs s' aten
Vas quascun
es enganaire e trahire.
De las domnas non s' eschai ges a
dire,
Que mainh n' i a que s camjon tan soven
Que dan hi a selh
qu' es ses mal cossire.
Domna, lo jorn m' aucietz mantenen
Que
ja m trobetz ves vos mas en ben dire.
IX.
Tot quant ieu
fauc ni dic que m sia honrat
Me mostr' amors que m' es al cor
assiza,
E lai on vey plus ferma voluntat
De pretz conquerr' e
de joy mantener,
Esforsi m mais de far e dir plazers;
Quar
mezura es e sabers et honors
Qu' om puesc' esser plus plazens als
melhors.
Mout fora greus, mas quar ven tant en grat,
Lo mals d'
amor franh per si e us e briza,
E 'l gaug que son ab la dolor
mesclat
Fan la pena e la fan leu parer:
Qu' ieu fora mortz, mas
us jauzens espers
M' a enrequit, gent conortat e sors;
E si 'n
trac mal, ieu n' aten gen secors.
Qu' aissi m' a tot amors
vout e virat
D' autres afars, e tornat a sa guiza;
Tug silh qu'
ieu veg mi semblon folh e fat,
Qu' ab lor non puesc solatz d' amor
aver
Per vos, dona, don no part mon volers:
E s' ieu ja 'l cor
vir per amar alhors,
No m valha dieus ni merces ni amors.
Mout
estai gent franquez' ab gran beutat;
Doncx, si cum etz la genser qu' anc fos viza,
Dona,
si us platz aiatz humilitat
De mi que sui totz el vostre
poder;
Valha m' ab vos merces e car teners,
Qu' en breu seran
mey ris tornat en plors,
Si 'l mieu fin cor no vens vostra valors.
D'
amor no m par qu' om puesca far meitat,
Quar, segon dreg, pus es
per locx deviza,
D' aqui enan deu aver nom camjat;
Per so no us
cal, bona dona, temer
Que ja vas vos tan falha mon sabers,
Qu'
els vostres mans no m tenha per senhors,
Neus
amaray, si us platz, mos nozedors.
X.
Ses joy non es
valors,
Ni ses valors honors,
Quar joy adutz amors,
Et amor
domna guaya,
E gayeza solatz,
E solatz cortezia;
Per qu' ieu
non vuelh un dia
Viure desconortatz,
Ans on pus suy iratz
Ieu
chant e m' asolatz,
Quoras qu' avinen sia.
En joy ai mon
esper,
Fin cor, e ferm voler,
E joy no m puesc aver,
Domna,
tro qu' a vos playa
Cui me suy autreyatz,
Per aital
aventura
Qu' amors m' en assegura,
E vos m' en esfreidatz;
Mas
una re sapchatz,
S' amor e mi forsatz,
Mout etz salvatg' e
dura.
Chauzimen e merce
Podetz aver de me,
Qu' ie us
amarai jasse,
E tot so que m n' eschaya,
Domna, penrai en
patz
Aissi cum bos sufrire;
Qu' ie us am tant e us dezire,
Mais
m' en platz us somnjatz
De vos, quan sui colguatz,
Que us
tengues en mos bratz,
Que d' autra esser jauzire.
Domna,
merce vos clam,
Que totz ard et afflam,
Tan de bon cor vos
am:
Ai! doussa res veraya,
Quar es tant alt puiatz
Lo dezirs
que m turmenta,
Merce us clam, domna genta,
Colors d' autras
beutatz,
Que s' ieu orguelh y fatz,
La vostr' humilitatz
Per
merce m' o cossenta.
El
cor vos mir ades,
E quar vos sui plus pres,
La genser qu' anc
nasques,
Prec vos que dan no i aia;
Belha domna, si us
platz
Vuelh vostre pretz retraire,
Si qu' ab fin joi s'
esclaire
Per vos ma voluntatz;
Qu' en nuls autres pensatz
No
fui alezeratz,
Des que ieu vos vi guaire.
XI.
Si m
destrenhetz, dona, vos et amors
Qu' amar no us aus, ni no m' en
puesc estraire;
L' us m' encaussa, l' autre m fai remaner,
L'
us m' enardis, e l' autre m fai temer;
Preyar no us aus per enten
de jauzir,
Aissi cum selh qu' es nafratz per murir,
Sap que
mortz es, e pero si s combat,
Vos clam merce ab cor
dezesperat.
Bona domna, paratges ni ricors,
On plus autz es
e de maior afaire,
Deu mais en se d' umilitat aver,
Quar ab
erguelh non pot bos pretz caber,
Qui gen no 'l sap ab chauzimen
cobrir;
E puois no m puesc de vos amar suffrir,
Per merce us
prec e per humilitat
Qu' ab vos trobes qualaquom pietat.
No
mi nogua vostra rica valors,
Qu' anc non la puec un jorn plus
enans traire;
De pus vos vi, aic lo sen e 'l saber
De vostre
pretz creysser a mon poder,
Qu' en manhs bons locs l' ai dig e fag
auzir:
E si us plagues que m denhessetz grazir,
No quezira plus
de vostr' amistat,
Ans prezera per guazardon lo grat.
Totz
los forfaitz e totas las clamors,
En que m podetz acuzar ni
retraire,
Son quar m' auzatz abelhir ni plazer
Plus d' autra re
qu' ieu anc pogues vezer;
Qu' autr' ochaizo, dona, no m sabetz
dir,
Mas quar vos sai conoisser e chauzir
Per la melhor et ab
mais de beutat;
Veus tot lo tort en que m' avetz trobat.
Vostre
gen cors, vostra fresca colors,
E 'l dous esguartz plazens que m
sabetz faire
Vos mi fan tan dezirar e voler,
Qu' ades vos am on
plus m' en dezesper;
E si folhei, quar no m' en sai partir:
Mas
quant me pens quals etz que m faitz languir,
Cossir l' onor, et
oblid la foudat,
E fug mon sen, e sec ma voluntat.
Belhs Carboucles, no us puosc plus de ben dir;
Mas qui 'l marques mentau
de Monferrat,
Ja plus no 'l laus qu' assatz l' aura
lauzat.
XII.
A guiza de fin amador,
Ab franc cor
humil e verai,
Viu sol del bon respieg d' amor
Jauzens, ab greu
pena qu' en trai
Mos cors, per que la m fetz chauzir,
Dont hom
non pot lauzan mentir,
Ni del be que y es dir el tertz.
Ges
no l' aus mostrar ma dolor
Estiers adhorar, quan s' eschai
Qu'
ieu la vey, li dic ab temor
Semblans per que sap be cum vai;
E
s' ieu en re mensprenc el dir,
Sobretemers me fai falhir,
Que
fai humils los plus espertz.
Ailas! qu' en er si no m
socor?
Non als, mas deziran morrai;
E doncx aura hi gran
honor,
Si per so quar l' am mi dechai!
Ilh en pot ben son cor
complir,
Mas non l' er, segon mon albir,
Apres me nulhs amics
tan sertz.
Tot ades sopley et azor
Al pays on ma don'
estai;
E 'n tenria neys per senhor
Un pastor que vengues de
lai
Empero negus no s cossir
Qu' el castelh, on se fai
servir,
Ja sia per me descubertz.
Chanso, vai t' en a la
melhor,
E di 'l qu' ieu 'l clam merce, s' il plai;
Quan cossir
ara sa valor,
Li membre del fin cor qu' ieu l' ai:
Que, si m
lais dieus s' amor jauzir,
Semblaria m; tan la dezir,
Ab lieys
paradis us dezertz.
Pueys diguas a mon Ben S' Eschai
Qu' en
tal son pauzat mei dezir,
S' il puesc a son plazer servir,
De
ric guizardon serai sertz.
//
https://es.wikipedia.org/wiki/Arnaut_de_Mareuil
Arnaut de Mareuil (Maruelh, Marolh, Marol, Maroill, Maruoill, o Meruoill) fue un trovador occitano de fines del siglo XII. Su nombre indica que procedía de Mareuil-sur-Belle, actual departamento de Dordogne, en la región del Périgord. De las veinticinco o quizá veintinueve obras que compuso, todas ellas Cançóes (canciones), tan solo han sobrevivido seis con música.
La tradición provenzal cuenta que Arnaut era un clérigo de origen pobre. Salió al mundo a vivir de sus letras, se estableció en la corte de Tolosa y posteriormente en la de Béziers. Parece que amó a la condesa Azalais, hija de Ramón V de Tolosa y esposa de Roger II Trencavel. La narración de este amor es el tema de la mayoría de los 31 poemas que nos han llegado de su autoría. Alfonso II de Aragón fue su rival por los afectos de Azalais y, según la razó de unos de los poemas de Arnaut, los celos del rey la persuadieron de romper su amistad con este poeta. Pasó entonces a Montpellier, donde encontró el patrocinio del conde Guillermo VIII.
Arnaut de Mareuil era menos famoso que su contemporáneo Arnaut Daniel (Petrarca los compara y opta por este último), pero destacaba por la elegante simplicidad de la forma y la delicadeza del sentimiento.
Su cantaire (cantor) y jongleur (juglar) fue el trovador Pistoleta.
https://www.youtube.com/watch?v=XXiUX1R3RCE
Hay otro poeta del siglo XX con el mismo nombre
martes, 5 de diciembre de 2023
Giraud de Borneil. Aquest terminis clars e gens,
Giraud de Borneil.
Aquest terminis clars e gens,
Qu'es tan deziratz e volgutz,
Deu esser ab joy receubutz,
E quasqus en sia jauzens,
Quar ven estatz
Ab sas clartatz;
A cui non platz
Jois ni solatz,
Non es amatz
Ni amaire.
Era m melhura mos talens
Pel joy, quar issem a la lutz,
Que totz lo deportz e 'l desdutz
Covens qu' esta sazon comens,
Pos vey los pratz
E 'ls boys foillatz;
E vuelh sapchatz
Per amistatz
Suy envezatz
E chantaire.
Mos cors es pus gays e jauzens,
Quar m' es us messatgiers vengutz
Que m retray d' un' amor salutz
Don mi ven joys e jauzimens;
Si 'n suy estatz
Lonc temps iratz,
Desacordatz,
D'amor sobratz,
Ar puesc assatz
De joy faire.
Mout es grans la proez' e 'l sens
Qu' il a, que fis sabers l' adutz,
Qu'anc non fon per lieys mantengutz
Erguelhs, ni no 'l passet las dens;
Qu' umilitatz,
Don es cargatz
Sos cors prezatz,
La ten en patz
E 'l digz parlatz
E non gaire.
Sobre totz bos ensenhamens
Aitan fort es sos pretz crezutz,
E 'l sieus sens per melhor tengutz,
Ni ja no l' en er fag contens,
Qu' ilh a puiatz
Los aussors gratz;
Qu' alhs pus senatz
Es, so sapchatz,
Greus la meitatz
A retraire.
Domna, mos pes e mos entens
E totz mos respietz es cazutz,
Et en vostra merce vengutz,
E prenda us de mi chauzimens,
Qu' ieu sui d' un latz
Pel col lassatz,
A vos donatz
Et autreiatz,
Quar tant eratz
De bon aire.
Domna, volhatz
Que mos pensatz
Sia vertatz,
E, s' a vos platz,
Ma volontatz
M' en esclaire.
A penas sai comensar
Un vers que vuelh far leugier;
E si m' ai pessat des ier
Qu'el fezes de tal razo
Que l' entenda tota gens,
E qu' el fassa leu chantar,
Qu' ieu 'l fas per plan deportar.
Be 'l saupra plus cubert far,
Mas non a chans pretz entier
Quan tug non son parsonier,
Qui que s n' azir, mi sap bo
Quant aug dire per contens
Mo sonet rauquet e clar,
E l' aug a la font portar.
Ja plus volrai clus trobar,
Non cug aver mon parier,
Ab so, que ben ai mestier
A far una leu chanso;
Qu' ieu cug qu' atrestan grans sens
Es, qui sap razon gardar,
Cum dels motz entrebescar.
D' als m' aven a cossirar
Qu' ieu am tal que non enquier:
Per so quar del cossirier
Sai be que s fa mesprezo,
Que farai? qu' us ardimens
Mi ven qu' ieu l' an razonar,
E paor fai m' o laissar.
Ben lo i volria mandar,
Si trobava messatgier:
Mas si 'n fas autrui parlier
Ieu tem qu' ella m n' ochaizo;
Quar non es ensenhamens
Qu' om ja fass' autrui parlar
D'aisso que sols vol celar.
Tant be m saup lo cor emblar
La beutat e 'l pretz sobrier
Que gran batailla 'n sufier,
Car no i vauc ad espero;
Pueis m' en ven us espavens
Que m' en fai dezacordar,
E mon ardimen bayssar.
Ges no la puosc oblidar,
Tan mi fai gran dezirier!
Ieu vuelh pietz qu' a mon guerrier
Selui que d' als me somo,
Quar lai es mos pessamens,
E miels no m pot solassar
Sol que m lays de lieys pessar.
Cossiriers m' en es guirens
Qu'anc ren tan no m puoc amar
Pus la vi, ni tener car.
___
Si per Mon Sobre Totz no fos
Que m ditz qu' ieu chant e sia gays,
Ja 'l suaus temps, quan l' erba nays,
Ni pratz, ni rams, ni bosc, ni flors,
Ni durs senhers, ni van' amors,
No m pogram metre en eslays:
Mas d' aisso m tenc ab lui
Que, pos joys falh e fui,
Merma pretz e barnatz;
E pois las poestatz
S' estraigneron de jay,
De quan que 'l piegers fay
No fon per mi lauzatz;
Qu'aissi m suy cosseillatz,
Que nulh ric non envey
Que trop mal senhorey.
Selha vetz era 'l segles bos
Quan per tot aondava jays,
E selh grazitz on n' era 'l mays,
E pretz s' aveni' ab ricors:
Ar appell' om pros los peiors
E sobrier selh que pieitz s' irais;
E selh que mais adui,
Cum que s pot, del autrui,
Sera plus enveiatz.
De que m tenh per forsatz,
Qu'om d' avol plait savay
Cuelha bon pretz veray
Don degr' esser blasmatz
E vos, quar non pessatz
Si s tanh qu' om pretz autrey
A sel que lag feuney.
Mal fon capdelada razos
Des qu' om tenc per pros los savays,
E 'ls francs e 'ls cortes e 'ls verays
Razonet hom per sordeiors;
E moc la colpa dels aussors
Quant de vers brezillet ni frays,
Qu' eras no sai per cui
Tol hom l' onor selui
Que n' era adreit cazatz;
E si 'ls encoreillatz
Diran que ben estay;
Mas selh qu' ieu no diray,
Sera trop miells armatz;
E pueis si us embarjatz
De pretz ni de domney,
Mens avetz el conrey.
Ieu vi qu' om prezava chansos,
E que plasia tresc' e lays,
Mas eras vei, pus que hom s' estrays
De solatz ni de fagz gensors,
Ni l' afars dels fis amadors
Se viret de dreit en biays,
Que totz devers defui;
Que ja s' om se deblui
Las carns ni 'ls vis ni 'ls blatz,
E s' el acompanhatz,
A pretz non o tenray,
Ni crezutz non seray;
Mas no m segra 'l peccatz,
Que lai val pauc rictatz
Qui la men' a desrey,
Ni dreg non sec ni ley.
Er aug del rey qu' era plus pros
E plus valens en totz assays
De totz selhs que vianda pays,
Que sobret meians e majors,
E crec sos pretz e sas honors,
E non temia afan ni fays,
Que si lo planhon dui,
Lo ters lor o destrui;
Que m par mal ensenhatz,
Qu' ieu non cug qu' anc fos natz,
De Karlemagn' en say,
Reys per tant bel essay
Mantengutz e prezatz;
Mas ja leu non crezatz
Qu' afars tan mal estey
Qu' esems lo plaignon trey.
E que val doncs bella faissos,
Ni grans poders qu' aissi s' abays!
E ja passava part Roays
Lo noms e 'l pretz e la paors,
Entr' els pagans galiadors
Qu'anc us sols areire no 'ls trays;
Per que falh qui s desdui,
Pus aissi leu s' esdui
So qu' om plus vol ni'l platz,
De qu' ieu tenc per grevatz
Selhs que mais podon say,
Si non adobon lay,
Quan camjaran rictatz,
Qu' aian qualque solatz
De lur gran galaubey
Denant lo maior rey.
Qu' el trefas segles enveios
Dona piegz, s' elh que plus s' atrays
Non a suenh mas qu' el cors s' engrays,
E fassa cum que s pot son cors,
E l' arma pert ses lo socors
De lui cui sos covens a frays;
Qu'om tan gen no s' estui
Ni no s serra ni s clui
De belhs murs dentelhatz,
Quan sera lai passatz
Al port on no s' eschay
Qu'om merme son esmay,
Totz non sia ensarratz;
Per qu' es conseills senatz
Qu'om de sai se castey
Que sos tortz lai no 'l grey.
___
S'es chantars ben entendutz,
E sofrirs pretz e valor,
Per qu' es lag de trobador,
Des que son chans er saubutz,
Qu'el eis en sia lauzaire?
Que ben pareys al retraire
Si 'l n' eschai blasmes o laus.
E bos pretz reconogutz
Dur' ades d' una color,
Si 'l senhers gara com cor,
Qu'aissi sera greu vencutz;
E qui fort es rabinaire
No sap ni no s pot estraire
Qu' ans termini non repaus.
E bon' amistatz de drutz,
Qui la noyris ab temor,
Fa bon frug e bona flor,
Quan quascus n' eschai salutz;
E no us aizinetz gabaire
Si a ren fatz fis amaire,
Ans cove francs e suaus.
Qu' ieu ai d' amadors vistz nutz,
Pus i feron gabador;
Quan guerra sors entre lor,
Lo gabars es remazutz
Escarnitz; sobregabaire,
Dins o defors son repaire,
A pejor perilh que naus.
Lo vers auzitz e mogutz
Coma de bon trobador;
Pueis revertis en error
Lo chans quant era saubutz;
Qu'us s' en fasia clamaire
Dels ditz don autr' era laire,
Com fes de la gralha paus.
Rics savis decazegutz
Pus foron larc donador,
Quar per agrey de folhor,
Remania lur pretz nutz:
E cui sens non es guidaire
No sap ni pot a cap traire,
Ans par a la fin bertaus.
E ieu que sai sui vengutz,
Bos reys, per vostra valor,
E no i muov a comtador,
Mas del vers, quant er saubutz,
Ves lo vostr' entier veiaire;
Quar sai que ns es guitz e paire
De pretz e tenetz las claus.
E creys vos ades vertutz,
Cui que s vir de dreit en quaire;
E Dieus, si 'l platz, la us esclaire
Qu' ie us am servir, e non aus.
___
Que chantav' en un plays
Me desviet l'autr'ier
De mon camin, e m trays,
E justa 'l plaissaditz,
On fon l' auzels petitz,
Planhion, en un tropel,
Tres tozas en chantan,
La desmezur' e 'l dan
Qu'an pres joys e solatz;
E vengui plus viatz
Per miels entendr' el chan,
E dissi lur aitan:
“Tozas, de que chantatz
O de que vos clamatz?”
E cobret son mantelh
La maier, que sap mays,
E dis: “D'un encombrier
Que mov dels ricx savays,
Per qu' es jovens delitz,
Qu'aissi cum proez' es guitz
Ab bon pretz, qui 'l capdel
E 'l creis e 'l par enan,
Aissi son a son dan
Li peior dels malvatz;
Que si vos alegratz,
Ni 'n faziatz semblan,
Ilh vos aguisaran
Cum ja joys non aiatz,
Si dels non etz privatz.”
- “Toza, ges tan isnelh
No son vas bos assais
Cum foron li premier
Quant aondava jais,
E chantz era grazitz,
Qu' ieu eys en sui marritz,
Quar no trop qui m' apelh,
Ni m queira ni m deman;
Ans fui raubatz ogan
Entre tres reys prezatz,
Si que l' us dels regnatz
M' o vai contrarian;
E parec al ferran
Que m' era gen donatz,
E m fon mal prezentatz.”
- “Senher, d' avol fardelh
Se carg' e d' avol fays
Qui rauba soudadier,
Ni s' en vest ni s' en pays;
E 'l luecs es plus aunitz
On el es aculhitz.
Aital lairon fraidelh
Plen de mal e d' engan,
Si ja 'l sofre ni 'l blan
Nulh' auta poestatz,
Greu pot esser honratz;
Que ben leu se diran
Cylh que non o sobran
Qu'elh eys n' es encolpatz
O 'l n' eschai la meitatz.”
- “Amiga, el temps novelh
Solion esser guays;
Ar no vol hom vergier
Entro qu' el frugz l' engrays,
Ni non platz chans ni critz;
Totz lo mons es marritz,
E plus li jovenselh
Que nulh conort no fan;
Qu' ieu vi que per un guan,
Si lor fos enviatz,
Se mesclav' us barnatz
Que durava tot l' an;
Ar vos escondiran
Lur drusas amistatz,
Pus qu'en folh pretz triatz.”
- “Senher, li fort castelh,
Don la maleza nays,
E 'l mur e li terrier
De tort e de biays
An tolt dos e convitz,
Quar non es hom garnitz
Si non fai manganelh
Que pas sobre l' anvan,
D'on ira s pueis cridan
Us vilas enrabiatz:
Tota la nueg velhatz,
Qu' ieu ai auzit mazan!
Et adonc levaran ,
E vos, si non levatz,
Seretz n' ocayzonatz.”
- “E que m val si m revelh,
Amiga, ni m' irays?
Cuiatz vos qu' elh derrier
Se metan en eslays
Per aitals colps petitz?
Ni joves endurzitz,
Pus qu' el tira la pelh,
Se veynha melhuran
Per pauc colp de verguan,
Ni que s fassa vezatz?
Qu'us vers pros hom prezatz,
Ses domna pars un an,
Duptara pueis l' afan,
E tenra s per greviatz
Si ja re il demandatz.”
- “Si 'l senher de Bordelh,
Amics non sofr' el fays,
E no s da cossirier
C'om del tot non abays,
Lo mons fos totz peritz;
Que pois joys es falhitz
Re 'n tot l' als non espelh
A bon pretz benestan,
Ni ja lay non iran
Ni jois ni fes ni patz;
Qu'el senher regna iratz,
Qu'a luy s' azesmaran
Cilh qu' entorn luy seran;
E pus que joys li platz
Alegro s' en totz latz.”
- “Toza, ieu m' irai laissan
De chantar mays ongan
S'a mon Sobre Totz platz,
Que non sui enastratz.”
- “Senher, li dui Bertran
Say be que vos diran
Que us etz mal cosselhatz,
Si del chan vos laissatz.”
- “Toza, totz deshonratz
Es qui ama desamatz.”
___
Al honor Dieu torn en mon chan
Don m' era lonhatz e partitz,
E no mi torna braitz ni critz
D' auzels ni fuelha de verjan,
Ni ges no m' esjau en chantan,
Ans sui corrossos e marritz,
Qu'en mainz escritz
Conosc e vey
Que podera pechatz,
Per que falh fes, e sors enequitatz.
E cossir mout meravelhan
Com s' es lo segles endurmitz,
E com ben seca la razitz
E 'l mals s' abriv' e vai poian,
Qu' er a penas prez' om ni blan
Si Dieus es anctatz ni laiditz,
Qu' als Arabitz
Traitors, sens ley,
Reman Suria en patz,
E sai tenson entre las poestatz.
Mais pero ges non es semblan
Qu'om valens d' armas ni arditz,
Pos c'a tal coch' er Dieus falhitz,
Ja sens vergonha torn denan;
Mas selh qu' aura pres d' autrui bran
De grans colps, e del sieu feritz,
Er aculhitz,
E de son rey
Si tenra per pagatz,
Qu'el non es ges de donar yssarratz.
E pus de cor e de talen
Dona poder Sans Esperitz,
E 'l lonha qu' om no si' aunitz
Del Diable qu' es plen d' enjan,
Esquivan silh qu' ab Dieu iran,
Qu'us de sa forsa non s' iritz,
Qu'a penas vitz,
Per gran desrey
De vairas voluntatz,
Grans chauzimens venir, ni de manhs latz.
Mas des que seguem tuit un ban,
E chascus vol esser grazitz,
Qui mais pot, plus s' i afortitz;
Qu'aissi sapchan que venceran:
E sels ajudon que no i van
Per que Dieus sia mielhs servitz;
Pero so ditz
Qu' usquecx abney
So qu' el mon plus li platz,
E 'l segua nutz, qu' el sai venc despolhatz.
A! caitiva gen! que diran
Quant el remembrara 'ls ublitz,
E volra comte dels petitz,
De cels qu' er non l' ajudaran?
Veiretz ben que razon rendran
De quan qu' els aian senhoritz,
E ja lor guitz,
Fe que vos dey,
Qu'els auran mal guidatz,
No lor faran ni conortz ni solatz.
Ben sapchatz que m peza del dan,
Mas per l' anta m suy esbaitz,
Qu'els trefanetz, menut vestitz,
Que Dieu ni ley ni ben non an,
Fassan sobre nos so que fan,
Que lag nos an envilanitz;
Qu'anc non ausitz
En tal agrey,
Del temps que Dieus fo natz,
Tan gran perilh que tan leu fo portatz.
Pero, si vauc solatz cobran
Que m' eran lonhatz e partitz,
E mos vers es en joi finitz
Qu'era comensatz en ploran,
Des que las ostz qu'en aug qu' iran
E 'l socors dels reys es plevitz;
Mal er bailitz,
So vos autrey,
Soudans o amiratz
Quant ilh venran, si no son d' els loynhatz.
El coms Richartz es ben garnitz,
Et a 'ls sieus aizitz,
Qui que 'l n' envey;
Aitals afars me platz
Que ben es grans, e sia 'n Dieus grazitz.
___
A ben chantar
Coven amars
E locs e grazirs e sazos;
Mas, s' ieu n' agues dels quatre dos,
Non cug qu' els autres esperes:
Que locs mi dona joi ades
E la sazos de qu' ieu sui gais;
Que ges lo temps, quan l' erba nais,
Si ben s' agensa fuelha e flors,
Tan no m' ajud' en mon chantar
Cum precs e grazirs de senhors.
E per amar
Fon ja chantars
Grazitz, e pretz prezatz pels pros,
E fon que sol la sospeissos,
Ses autre pro qu' om hi cuides,
Ensenhava qu' om s' enanses
Vas totz los benestars d' eslais,
E que s penes, en mans assais,
Cum li cregues pretz e valors,
E que s chauzis de mescabar,
E il fos vils senhorils honors.
Era no m par
Que chastiars
Mi valgues ni clams ni tensos,
Pero no m cuich qu' anc Amors fos
Plus fina, s' amadors trobes,
Que, qui per dreg la razones,
Ades se meillura e val mais:
C'aissi, cum par fina als verais,
Sembla trefana als trichadors,
E lor engans fa 'l nom camjar,
Que, pus falh, non es fina Amors.
De castiar
Me suy tan pars
Que pro vetz n' estau cossiros,
Que vey qu' ab ponher d' esperos
Non puesc tan far que joi cobres:
Pero, si sos ditz averes,
Mos Bels Senhers, l' ira e l' esmais,
Qu' ieu n' ai sofert, mi fora jais
E forsa e valors e socors;
E deuria s' en plus coitar,
Car no 'n deman ni 'n vuelh d' alhors.
E s' ieu de far
Li fos avars
Don m' agues mandat ni somos,
Assatz l' aportera razos
Que ja covens no m' atendes;
Mas, s' ieu li sui verais, penses
Si s tanh que s volva ni s biais;
Que la bona esperansa m pais
E m' acompanha ab cantadors
E m' a faitz solatz recobrar,
Don m' era totz loignatz de cors.
E ges d' avar
No m par afars,
No m tolh qu' ieu no sia joios;
Qu'anc no parec que ben ames
Cela cui joi non agrades;
Qu'anc sens ni poders, que joi bais,
No m' agradet ni no m' atrais.
Mal aia irada ricors!
E qui que apel trop pensar
Saber, ieu dic qu' ans es follors.
A merce ar
Taing mercears
E franquesa als francs amoros,
E contra 'ls sobriers orgoillos
Orgoills e mals, que si s gardes
Dona al traspas, ans qu' el passes,
Ja vils ni sobriers ni savais
No il plagra, que no il taing s' apais
En tal obra don desonors
Li remazes, s' a rasonar
S' avenia entr 'els amadors.
Senher, sobre totz de colors
Son li drap, e qui 'ls sap triar
Falh, si compra los sordeiors.
___
Ben es dregz, pos en aital port
Nos a nostre Senher trames,
Qu'ab joi l' en referam merces,
E chascus ponhe, ab plans esfortz,
Qu'elh sia lauzatz e grazitz
Tant adreg guitz,
Cui terr' e mars e pluei' e vens
Serv e sap esser obediens;
E qui 'l ten car,
Ben pot esser fis qu' ai paguar
Venra centismes gazardos;
Ja 'l servizis non er tan bos.
E pos sabem qu' anc no fes tort
Ni fara d' aisso que ns promes,
Ans en sec ades maiers bes,
Pro deu valer nostre conortz;
Quar sel qu' els defragz e 'ls frunitz
E 'ls mal noiritz
Acuelh, e 'ls fai viure jauzens,
Be m sembla que 'ls rics penedens
Vuelha logar,
Si 'l cors e l' obra venen par,
Trop mielhs qu' els forfaitz sofraitos,
Quar mais val lor confessios.
Per que s degra 'l plus rics plus fort
Esforsar qu' om mais li plagues,
Pois gens garnirs ni bels conres
Ni cortesia ni deportz
No 'l notz, des que Sanhs Esperitz
Hi met razitz;
Ni ja per sos bels garnimens,
Pueis qu' es cortes et avinens,
Non deu doptar
Que nostre Senhers desampar
Los plus gent tenens ni 'ls plus pros,
Si non lur notz autra razos.
Ni non crei qu'en l' adreit deport,
Si 'l cor non falsa ni la fes,
Que si' aissi jujatz ni pres
Qu' al cor no 'l venga bos acortz
Selh que non sap esser maritz;
Qu'el cors me ditz:
Tan vau treballatz e temens,
Non puesc suffrir que non comens
Un sol chantar,
Ab que cujava remembrar
Los avols rics de valor blos,
Per qu' es falhitz condugz e dos.
E si non fos qu'en al m' acort
Don m' aven a pensar manes,
Anc non foron pieitz escomes,
E mais m' atendera 'l plus fortz,
Per qu' es jois e jovens aunitz
E pretz faiditz,
Ses ajud' e ses benvolens;
Qu' aissi cum fo 'l comensamens
De joi menar
Pels plus rics, ar lo fan baissar,
Tan paucs n' i a de coratjos
De far honradas messios.
E qui pogues tarzar la mort
Un jorn o dos que non vengues
Ben estera qu' om conquezes,
E non fora tan autz lo tortz;
Mas ieu cre qu' anc sellui non vitz
Qui 'n fos auzitz,
Cui vizis ni sabers ni sens
Ni manentia fos guirens
D'un mot parlar;
Don puesc ieu segur afizar
C' uei non son tan bellas meissos
Cum d' aver pretz entr' els baros.
E pos, per saber ni per sort,
Reys ni ducs ni coms ni marques
Non viu lo menor jorn del mes,
Com er del aver? metrem tortz,
Qu'elh no 'l falh tro qu' el er falhitz;
E l' avol critz
Renha e mostr' a mantas gens,
Las obras e 'ls captenemens,
E 'ls fai blasmar;
Per que s deuria suenh donar
Totz hom, mentre n' es lezeros,
Que no 'l remazes mal ressos.
Laissem estar las avols gens,
Qu'aissi s tanh a far als valens,
Que trop es greu d' els a parlar,
E pensem dels Turcs orgullos
Cum lur avols leys chaia jos.
___
Jois sia comensamens
E fis, ab bon' aventura,
D'un nou chan qu' era comens;
Quar sobravinens
Es e bona ma razos;
De far chansos
Sol hom dir qu' es falhimens;
Ar es bes e chauzimens
Qu' usquecx chan,
E digu' e mostr' en chantan
Quan ric gazardon aten
Sel qu' a Dieu ser bonamen.
Per qu' ieu, que n' er' alques lens,
Non tenc, per man d' escriptura,
Qu' al chantar non torn jauzens,
Tan mi sembla gens
E fis lo mestier, qu' ab sos
Vuelh far sermos
E precs contra 'ls noncalens,
Cui cors falh enans qu' argens;
Per qu' estan
Qu' al servizi Dieu non van
De pagans e d' avol gen
Deslivrar lo monimen.
E qui, dels fals mescrezens,
Non pensa ni s dona cura
Quom caia lor ardimens,
Viu cum recrezens;
Que mielhers luecs cre non fos
D' esproar los pros,
Qu' armatz de bels garnimens,
Sobre los destriers correns,
Conquerran
Benenans' e valor gran,
Don seran pueis viu manen,
E si moron eyssamen.
Mas que val esbaudimens
Al cor, s' el cap s' en rancura?
Ni que val forsa ni sens,
Quan non es parvens?
Dieus, qu' es lo cap e la cros
Don nos ven, sai jos,
Lo bes e l' ensenhamens
E l' adreitz captenemens,
Que l' enjan
E la pen' e 'l mal talan
E 'l vilan captivemen
Cuelh hom de la carn creissen.
Pos tals es sos mandamens
Coven, mentr' om viu ni dura,
Qu'a Dieu sia obediens;
Qu' amics ni parens,
Ni larga possessios,
Ni conques ni dos
Non valran dos aguilens
Al estrenher de las dens;
Mas penran,
Segon que servit auran,
Li bon ben e 'l mal tormen
Ses fin perdurablamen.
Dieus! E quan pauc val jovens
En qu' el cors creys e s melhura,
Si s pert lo melhuramens,
Reys omnipotens,
Ans que comens la sazos
En que hom er bos!
Qu' eras es paucs pros e gens,
Si sas colpas penedens
Non eschan
Dieu serven e 'l cor forsan,
Qu' aissi venra veramen
Al sieu premier estamen.
Per que m par recrezemens,
Si 'l reys, qu' es maiers, abdura
Los mals ni 'ls deschauzimens;
Qu'om sas ni valens
Estei del anar doptos,
Pueis es sospeissos
Qu' al anar sera guirens;
E las penas e 'ls turmens
Qu'en venran
Ira Dieus amezuran,
Si 'l platz, venjan o parcen,
Merce mesclat d' espaven.
Qu'el aten ben sos covens,
Qui qu' els an
Somoven ni abaissan;
E ten als larcs larc presen,
Cum larx senher largamen.
___
Be veg e conosc e say,
Per so quar proat o ay,
Que, qui plus el segl' estay,
Pus y a dol et esmay;
E selh que per pieitz maltray
Es fols e plus, quar no s tray
Lai on sap que tos temps may
Viura ses dol e ses pena.
Senhers Dieus, drechuriers, cars,
Humils, resplandens e clars,
Entre mos nessis pessars
Son endevengutz liars;
Mais ar conosc que l' amars
D'aquest segle es amars,
Qu'om n' es fols e tant avars,
Per que n' a pueis dol e pena.
Q' uei non es hom aut ni bas
Que per la greu mort non pas,
E doncx pessa de tu, las!
Que ja saps be que morras,
Et ades ves la mort vas;
E s' ans qu' om te met' el vas,
Non pensas, ja non seras
Nuls temps ses dol ni ses pena.
Vols que t done bon conort?
Fai de ton cor feble, fort;
Et aissi de ton gran tort
Trobaras ab Dieu acort;
Si non o fas, tem que t port
Tos fols volers a tal port
Que viuras apres la mort
Totz temps ab dol et ab pena.
Qu'om no viu II jors essems
Ses trebalh, e pueis falh temps
Qu'om mor doloiros ab gems,
E put pus mil tans que fems;
E si vols venir per temps
A Dieu, ni l' amas ni 'l tems,
Ja non seras de joi sems,
Ni trairas mays dol ni pena.



