Mostrando las entradas para la consulta deshonor ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta deshonor ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

lunes, 8 de abril de 2024

Hom, Home, Om - Enhonest

Hom, Home, Om, s. m., lat. homo, homme.

Qui mais val mais fay de falhimen,

Can falh en re, que us homs ses valor.

B. Carbonel: Per espassar.

hom, home, om, homo, homine, Luis Rajadell, Valderrobres

Celui qui vaut davantage fait plus de faute, quand il manque en rien, qu'un homme sans valeur. 

Al lial hom donarai un bezan,

Si 'l deslials mi dona un clavelh.

(chap. Al leal home (li) donaré un besán (moneda, Bizancio), si lo desleal me done un clau o tacha.)

P. Cardinal: Tos temps azir. 

Au loyal homme je donnerai un besant, si le déloyal me donne un clou.

ANC. FR. Se on le devoit croire, selonc ce que il estoit propres homs, ou selon ce que il estoit filz adoptis de Dieu le père.

Rec. des hist. de Fr., t. V, p. 244. 

Nus homs ne se teneit à une fame espose. Roman de Rou, v. 770.

Du premier hom 

L'histoire avon.

Blason des Faulces amours, p. 248.

ANC. ESP. No aventures mucho tu riqueza

Per consejo de ome que ha pobreza. 

Hist. du conte de Lucanor. Hist. de la Poesía esp., t. I, p. 97.

Hom s'employa comme pronom indéfini:

Li deu far om so aniversari. Titre vers 1090.

On lui doit faire son anniversaire.

Il est si évident que l' on du français actuel vient de l' hom, om roman, que dans les troubadours cet hom se combine avec le pronom personnel:

Mas ja no s cug hom qu'ieu m' abays.

P. Vidal: A per pauc de. 

Mais que jamais on ne se pense que je m'abaisse. 

Quant el s'irais, e vei c' om no s castia. 

G. Faidit: Cascus hom. 

Quand il s'irrite, et voit qu'on ne se corrige pas. 

ANC. FR. Quant prez erent de cel endreit 

Come hom pierre jeter porreit. 

Roman de Rou, v. 6702.

Une chançon tote de Rome,

Onques si bele n'oï home.

Roman du Renart, t. III, p. 47. 

Les adultères n'avoient bon temps et home n'osoit attenter sacrilége de corrompre une vierge.

F. P. Crespet, De l'excell. de Virg. et Chast. 

ANC. CAT. E per amor pot ser hom ignocentz

Ausias March: Si cum un. 

ANC. ESP. La cosa que omne tiene treinta annos 

En paz. Fuero Juzgo, lib. X, tit. II, §.6. 

ANC. PORT. Que ome perdera per ren 

Coita d' amor. 

Cancioneiro de collegio dos nobres, fol. 46. 

ANC. IT. Vien peccato di gola,

Ch' uom chiama ghiottornia.

Brunetto Latini, Tesoretto, 26.

Le professeur Ben. Perotti, traducteur de l'Histoire littéraire de l'Italie par Ginguené, ayant employé l'expression uom dans ce sens indéfini, en disant: Uom sa, uom vede, uom sente, 

des critiques lui ont reproché d'avoir réhabilité cette ancienne acception. Voyez Biblioteca Italiana, nov. 1823, p. 249.

Loc. Anc hom de carn non ac ira maior.

Deudes de Prades: El temps d' estiu. 

Oncques homme de chair n'eut tristesse plus grande.

D' autres miracles moutz 

Don hom carnals no sap fi.

Pierre d'Auvergne: Dieus vera. 

D'autres miracles nombreux dont homme charnel ne sait la fin.

Fon pueys lo Reis glorios 

Hom carnals, de peccatz blos.

Guillaume de S. Didier: Aissi cum a. 

Fut ensuite le Roi glorieux homme charnel, exempt de péchés.

Coma son homes de mar. V. et Vert., fol. 54. 

Comme sont hommes de mer.

Briguet com los bons homes de cort, et apres tot so qu'el pot.

V. de Sordel. 

Il fraya avec les bons hommes de cour, et apprit tout ce qu'il put.

- Homme-lige, vassal.

Seretz home delh comte de Tholosa, et ad elh seretz obediens.

Philomena. 

Vous serez homme du comte de Toulouse, et à lui vous serez obéissant.

Fig. Sos amicx e sos servire

E sos homs suy e serai.

Hugues de S. Cyr: Aissi cum es. 

Son ami et son serviteur et son homme je suis et serai.

Vostr' om sui en totas sazos.

G. Faidit: Ab chantar. 

Je suis votre homme en toutes saisons. 

ANC. FR. Je sui vostre homs et vos mes sire. 

Roman du Renart, t. II, p. 307. 

CAT. MOD. Home. ESP. MOD. Hombre. PORT. MOD. Homem. 

IT. MOD. Uomo. (chap. Home, homens.)

2. Gentils hom, s. m., gentilhomme.

Si el es filhs d' aital hom que es fort gentils om.

Trad. du Code de Justinien, fol. 98. 

S'il est fils de tel homme qui est fort gentilhomme. 

Gentils hom era, fils d'un cavallier que non era rics.

V. de Guillaume Adhémar.

Était gentilhomme, fils d'un cavalier qui n'était pas riche.

ANC. FR.

Laboureurs vit repaistre en leurs maisons 

Sans craincte ou pour, plus fiers que gentilz homs.

Clément Marot, t. V, p. 61. 

CAT. Gentil home. ESP. Gentilhombre. PORT. Gentil-homem. 

IT. Gentiluomo. (chap. Gentilhome, gentilhomens; A Aragó se solíe di rico ome, ricos omes.)

3. Homenes, Omenes, s. m., hommage.

Que 'l vengues, 

Mas juntas, far homenes.

P. Raimond de Toulouse: Ar ai ben. 

Que je lui vinsse, mains jointes, faire hommage. 

Mi dons, per sa franchesa gran, 

Plac e receup mon omenes.

Peyrols: Ieu non lauzarai. 

Ma dame, par sa franchise grande, agréa et reçut mon hommage.

(chap. Homenache, homenaches; homenaje, homenajes; sagramén, sagramens.)

4. Omenesc, s. m., hommage.

Carta col rei reconosc qu'el sagramen que li fon fag, li fes hom ses omenesc. Cartulaire de Montpellier, fol. 160. 

Charte comme le roi reconnut que le serment que lui fut fait, on lui fit sans hommage.

5. Homenatge, Homenage, Omenage, s. m., hommage.

S' eu fos seigner, ja no m feir' homenatge 

Adrechamen, car sai qu'el no 'l tenria.

Lanfranc Cigala: Estiers mon grat. 

Si je fusse seigneur, jamais il ne me ferait hommage directement, car je sais qu'il ne le tiendrait pas. 

Vuelh que totz li fassan homenage. Philomena. 

Veut que tous lui fassent hommage. 

Fig. Ella lo pres per son cavallier, e receup son homenatge.

V. de Raimond Jordan. 

Elle le prit pour son chevalier, et reçut son hommage.

Pueis vi mon humil semblan, 

E receup mon homenatge.

G. Faidit: Sitot ai. 

Puis elle vit mon humble manière, et reçut mon hommage.

Com s' ieu l' agues fait certan omenage. 

Peyrols: D' un bon vers. 

Comme si je lui eusse fait sûr hommage. 

CAT. Homenatge. ESP. Homenage (homenaje). PORT. Homenagem. 

IT. Omaggio. (chap. Homenache, homenaches; homenaje, homenajes; sagramén, sagramens.)

SERMENTS, 842, STRASBOURG, lengua romana, el chapurriau más antiguo

6. Homecida, Omicida, s. m., lat. homicida, homicide, meurtrier. 

No sias homecida de tu mezeys.

(chap. No sigues homissida de tú mateix; no te suissidos; v. suissidá.)

lacito amarillo, cuerda, amarilla, coll, enllás, enllassos, penjar, Catalunya, catalanismo, llas groc, catalanistes, penjá

V. et Vert., fol. 21. 

Ne sois pas homicide de toi-même.

- Meurtre.

Lo VII peccat fo omicida. Hist. abr. de la Bible, fol. 2. 

Le septième péché fut homicide. 

CAT. ESP. PORT. Homicida. IT. Omicida. (chap. homissida, homissides.)

7. Homicidi, Omicidi, s. m., lat. homicidium, homicide, meurtre. Mesclas e bregas,... contensos et omicidis. 

Apres sego s'en motas ves homicidis.

V. et Vert., fol. 22 et 11. 

Querelles et disputes,... contestations et homicides.

Après s'en suivent nombreuses fois homicides. 

CAT. Homicidi. ESP. PORT. Homicidio. IT. Omicidio. (chap. Homissidi, homissidis; assessinat, assessinats.)

- Meurtrier.

Homicidi e lauzengier...

Homicidi e traidor.

Marcabrus: Pus mos. 

Homicides et médisants... 

Homicides et traîtres.

(chap. Homissida, homissides; assessino, assessinos. ESP. Homicida.)

8. Homicidier, s. m., homicide, meurtrier.

Als homicidiers, als fornicadors.

(chap. Als homissides, als fornicadós.)

Trad. de la Ire Ép. de S. Paul à Timothée.

Aux homicides, aux fornicateurs.

ANC. CAT. Homicidiari. IT. Omicidiario. (chap. Homissida, homissides.)

9. Prohome, Prosom, s. m., lat. prudens homo, prud'homme.

Lo jutges las deu far commandar en garda d' un prohome estranh.

Trad. du Code de Justinien, fol. 21. 

Le juge doit les faire recommander en la garde d'un prud'homme étranger.

L'aigua si part sus el gravier, 

Lo prosoms mes dedins sos pes.

V. de S. Honorat. 

L'eau se sépare sur le gravier, le prud'homme mit ses pieds dedans. 

ANC. FR. Fet Renart, qar tu es prodom. Roman du Renart, t. I, p. 196. Mais puis sera prodons et sages. 

Nouv. rec. de fables et cont. anc., t. I, p. 369. 

ANC. CAT. Prohom. ESP. Prohombre. (chap. Prohome, prohomens.)

10. Prodomia, s. f., prud'hommie, bonté, probité.

Paire, en vos non es prodomia. Chronique d'Arles. 

Père, en vous n'est pas prud'hommie.

11. Bonomia, s. f., bonhomie, douceur, bonté.

Un evesque mot sant e de gran bonomia. 

Complida de vertut e de gran bonomia. 

V. de S. Honorat.

Un évêque moult saint et de grande bonhomie.

Accomplie de vertu et de grande douceur.

12. Human, Uman, adj., lat. humanus, humain.

Deslivrar d'infern trastot l' uman linhatge. V. de S. Honorat.

Délivrer d'enfer toute l'humaine race.

Pres per nos carn humana.

(chap. Va pendre per natros carn humana.)

P. Cardinal: Jhesum Crist. 

Prit pour nous chair humaine.

CAT. Humá. ESP. PORT. Humano. IT. Umano. (chap. Humá, humans o humano, humans; humana, humanes.)

13. Humanal, Umanal, adj., humain.

Per tu es sobronrada 

Tota l' umanals lignada.

G. Riquier: Sancta Verges. 

Par toi est surhonorée toute l'humaine lignée. 

El penra en lhieis humanal natura. Liv. de Sydrac, fol. 90. 

Il prendra en elle humaine nature.

ANC. CAT. ANC. ESP. Humanal.

14. Humanalmen, adv., humainement.

Una emage de Nostre Senhor, no... facha humanalmen, mas per vertut de Dieu. Cat. dels apost. de Roma, fol. 36.

Une image de Notre Seigneur, non... faite humainement, mais par vertu de Dieu.

Humanalment passant d'aquest setgle en l'autre.

Tit. de 1333. DOAT, t. XLIII, fol. 33.

Passant humainement de ce monde dans l'autre.

15. Humanat, adj., humanisé, devenu homme. 

El filh, en quant que es humanat et incarnat. Eluc. de las propr., fol. 8.

Le fils, en tant qu'il est humanisé et incarné.

(chap. Humanisat, convertit en home.)

16. Humanitat, Umanitat, s. f., lat. humanitatem, humanité. 

Aperteno a Jhesu Christ, cant a ssa humanitat. V. et Vert., fol. 4. Appartiennent à Jésus-Christ, quant à son humanité. 

Car selh qu' anc no fes peccat, 

Venc suffrir humanitat 

E mort desotz Pons Pilat.

Pierre d'Auvergne: Lauzatz sia. 

Car celui qui jamais ne fit péché, vint souffrir humanité et mort dessous Ponce-Pilate.

- Charité, douceur.

No fai umanitat als paubres. Trad. de Bède, fol. 64. 

Ne fait pas charité aux pauvres. 

CAT. Humanitat. ESP. Humanidad. PORT. Humanidade. IT. Umanità, umanitate, umanitade. (chap. Humanidat, humanidats; v. humanisá: humaniso, humanises, humanise, humanisem o humanisam, humaniséu o humanisáu, humanisen; humanisat, humanisats, humanisada, humanisades.)

 

Honor, Onor, s. f., lat. honor, honneur, avantage.

Ja mos chantars no m'er honors.

B. de Ventadour: Ja mos. 

Jamais mon chanter ne me sera honneur.

Gran ben e gran honor 

Conosc que Dieus me fai, 

Qu' ieu am la belazor 

Et elha me, so sai.

B. de Ventadour: Pus mi preiatz. 

Grand bien et grand honneur je connais que Dieu me fait, vu que j'aime la plus belle et elle moi, je le sais. 

Loc. Cant el vi que venia,

Salh en pes per far m' onor.

Gui d'Uisel: L'autre jorn. 

Quand il vit que je venais, il saute en pied pour me faire honneur.

Prép. comp. En honor del Paire en cui es 

Totz poders e tota vertatz. 

Pons de Capdueil: En honor. 

En honneur du Père en qui est tout pouvoir et toute vérité.

ANC. FR. Moult li portent tuit grant honor. 

Nouv. rec. de fables et cont. anc., t. 1, p. 234.

- Dignité, bénéfice, droits honorifiques, fonds, terre, domaine, patrimoine. 

E 'l reys de cu ieu tenc m' onor.

Le Comte de Poitiers: Pus de chantar.

Et le roi de qui je tiens ma terre. 

Que m renda m' onor e tot mo fieu. 

Mi renda en sa honor ces ni tolieu. 

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 88 et 72. 

Qu'il me rende mon bénéfice et tout mon fief. 

Me rende en son domaine cens et tonlieu. 

Honor dotal no s pot alienar. Petit Thalamus de Montpellier, p. 69. 

Fonds dotal ne se peut aliéner. 

Fig. et allusiv. D'aver l' onor e 'l fieu

Que han tos los cors sancs que moriron per Dieu.

V. de S. Honorat. 

D' avoir la dignité et le fief qu'ont tous les corps saints qui moururent pour Dieu. 

ANC. FR. Jà n'aura ne bien ne honor.

Nouv. rec. de fables et cont. anc., t. 1, p. 370. 

Ci sunt venu Sarrazin d'outre-mer 

Qui bien nos cuident de nos honors geter. 

Roman d'Agolant. Bekker, p. 185. 

CAT. ESP. PORT. Honor. IT. Onore. (chap. Honor, honors; v. honorificá, honrá.)

2. Honransa, Onransa, s. f., honneur. 

Er lo pro meus, e vostra l' onransa. 

Aimeri de Peguilain: Hom ditz.

Sera mien le profit, et votre l'honneur.

Si domneys e cortejars no fos,

No fora pretz ni servirs ni honransa. 

P. Raimond de Toulouse: Tos temps aug. 

Si galanterie et courtiser ne fût, ne serait mérite ni servir ni honneur.

- Accueil, éloge.

No m tardasetz hueimais vostra honransa, 

S' aver la dei.

Giraud le Roux: Nulhs hom. 

Que vous ne me retardassiez désormais votre accueil, si je dois l'avoir.

L'autre fan, senes sal, 

Coblas, sirventes, dansas; 

... Cuian honransas 

Penre per lur trobar.

G. Riquier: Pus Dieu. 

Les autres font, sans sel, couplets, sirventes, danses;... ils pensent recueillir des éloges pour leur trouver.

- Hommage.

Pois li darem del vi en luoc d' onransa. 

Lanza: Emperador. 

Puis nous lui donnerons du vin en lieu d' hommage. 

ANC. IT. Onranza.

3. Honrament, Onramen, s. m., considération, politesse, égard, respect.

Las! qui sabra mais tan entieiramens 

Far ad autrui honramens ni honor.

Aimeri de Peguilain: S'ieu anc chantiei. 

Hélas! qui saura désormais aussi entièrement faire à autrui considération et honneur.

Quar us belhs honramens

Val mais q' un don petitz.

Giraud de Calanson: El mon non. 

Car une belle politesse vaut mieux qu'un petit don.

- Honneur, gloire.

Quascun jorn creyssetz vostr' onramen. 

Pons de la Garde: D'un sirventes. 

Chaque jour vous accroissez votre honneur. 

Car an mes tot so per qu' om vai pueian 

En honrament et en pretz, en soan.

B. Calvo: Ab gran dreg. 

Car ils ont mis en mépris tout ce par quoi on va montant en gloire et en mérite.

- Avantage, profit.

C' apres lo joy me vengues l' onramen

G. Faidit: Anc no m parti. 

Qu'après la joie me vînt le profit.

Onramens grans cre que 'l n' eschai

A celh que sab en patz sufrir 

Son dan.

P. Raimond de Toulouse: Us novels. 

Grand avantage je crois qu'il lui en échoit à celui qui sait souffrir en paix son dommage.

- Domaine, terre.

Demandatz al rey tot l' onramen 

De lai d' Urgelh, que soliatz tener.

Bertrand de Born: Un sirventes farai. 

Demandez au roi tout le domaine au-delà d'Urgel, que vous aviez coutume de tenir. 

ESP. Honramiento. (chap. Honramén, honramens.)

4. Honrador, s. m., qui honore, adorateur.

Com servidor et honrador de Dieu. Abr. de l'A. et du N.-T., fol. 16.

Comme serviteur et adorateur de Dieu. 

ESP. PORT. Honrador. (chap. Honradó, honradós, honradora, honradores.)

5. Honoros, adj., du lat. honorificus, honorable.

Totz bos ayps, per qu' estatz honoros

E fis e cars e valens sobr' els bos.

Arnaud de Marueil: A gran honor. 

Toutes les bonnes qualités par lesquelles vous êtes honorable et fidèle et cher et méritant sur les bons.

CAT. Honros. ANC. ESP. Honoroso. ESP. MOD. PORT. Honroso. 

(chap. Honrós, honrosos, honrosa, honroses; honorífic, honorifics, honorífica, honorífiques; honorable, honorables.)

6. Honorable, Honrable, Ondrable, adj., lat. honorabilem, honorable.

So es qu' el sia plus honorables dels altres. Trad. de Bède, fol. 63. 

C'est-à-dire qu'il soit plus honorable que les autres.

Si non cuia que li sia honrabla. V. et Vert., fol. 31.

S'il ne pense pas qu'elle lui soit honorable.

Del ondrable senhor. Tit. de 1402, de Bordeaux. Bibl. Monteil. 

De l' honorable seigneur.

A lo honorable home Johan. Tit. de 1464, de Bordeaux. Bibl. Monteil. 

A l' honorable homme Jean. 

CAT. ESP. Honorable. IT. Onorevole.

7. Honoriu, adj., remarquable, distingué.

Ma don' a pretz honoriu.

P. Vidal: Be m pac. 

Ma dame a mérite distingué.

8. Honorar, Honrar, Onrar, Hondrar, Ondrar, v., lat. honorare, honorer.

Qui honora son paire s' esjauzira de sos fils. Trad. de Bède, fol. 70. 

Qui honore son père se réjouira de ses fils. 

Gran ren pogra d'autras donas honrar.

Arnaud de Marueil: Anc vas amor. 

Beaucoup d'autres dames je pourrais honorer. 

Tant cantet d' ela, e tant la onret e la servi que la domna se laisset envolar ad el. V. de Pierre de Maensac. 

Tant chanta d'elle, et tant l'honora et la servit que la dame se laissa enlever par lui. 

Part. pas. Mas volon mort onrada que viure aunidamen. 

Guillaume de Tudela. 

Ils veulent plus mort honorée que vivre honteusement. 

ANC. FR. Mult sunt honuret li tuen ami.

Anc. trad. du Psaut. de Corbie, ps. 138. 

ANC. CAT. ANC. ESP. Honorar. CAT. MOD. ESP. MOD. PORT. Honrar.

IT. Onorare. (chap. Honrá: honro, honres, honre, honrem o honram, honréu o honráu, honren; honrat, honrats, honrada, honrades.)

9. Honradamen, adv., honorablement.

Ella lo fetz honradamen sepellir en la maison del Temple de Tripol.

V. de Geoffroi Rudel. 

Elle le fit honorablement ensevelir dans la maison du Temple de Tripoli. 

CAT. Honradament. ESP. PORT. Honradamente. (chap. Honradamen.)

10. Honoradamen, adv., honorablement.

Me fai entr' els pus vieure mot honoradamens.

Pierre de Corbiac: El nom de.

Me fait vivre entre eux beaucoup plus honorablement.

CAT. Honorablement. ESP. Honorablemente. IT. Onorevolmente.

(chap. Honorablemen.)

11. Honorificar, v., lat. honorificare, rendre honneur, honorer.

Qual que sia que a me aura aministrat, mon payre lo honorificara.

Frag. de trad. de la Passion. 

Quel qui soit qui m'aura servi, mon père lui rendra honneur.

ANC. FR. Vous avez trouvé le moyen de faire que ceste place-cy, laquelle de soy est assez refusable, soit maintenant honorifiée.

Macault, Trad. des Apophtegmes, fol. 44.

CAT. ANC. ESP. Honorificar. IT. Onorificare. (chap. Honorificá.)

12. Deshonor, Desonor, s. f., déshonneur.

En gran deshonor

Ne venra sa corona.

Germonde de Montpellier: Greu m'es. 

En grand déshonneur en viendra sa couronne. 

Loc. Anc no ill fi desonor.

P. Bremond Ricas Novas: Lo bels. 

Jamais je ne lui fis déshonneur. 

Sitot lop m' apellatz, 

No m' o tenh a deshonor.

P. Vidal: De chantar. 

Quoique vous m'appeliez loup, je ne le tiens pas à déshonneur. 

ANC. FR. Icil te gart de deshonor.

Roman du Renart, t. II, p. 78. 

CAT. ESP. Deshonor. IT. Disonore. (chap. Deshonor, deshonors; 

v. deshonorá, deshonrá.)

13. Deshonransa, Desonransa, s. f., déshonneur, opprobre. 

Car clergue e sel de Fransa

Prezon pauc la desonransa.

Palazis: Si col flacs. 

Car les clercs et ceux de France prisent peu le déshonneur.

Qui volra venjar la deshonransa

Qu'elh pres per nos, quan sus la crotz fo mes. 

R. Gaucelm: Qui vol aver. 

Qui voudra venger l' opprobre qu'il prit pour nous, quand il fut mis sur la croix. 

ANC. FR. Sa honte e sa deshonorance. 

B. de Sainte-Maure, Chron. de Norm., fol. 169. 

ANC. CAT. Desonranza. (chap. Deshonransa, deshonranses; deshonor.)

14. Desonorar, Deshonrar, Deshondrar, Desonrar, Desondrar, v., déshonorer, outrager.

Aitals hom Dieu desonora. Brev. d'amor, fol. 140.

Un tel homme outrage Dieu.

Greu er que no us deshondre.

P. Vidal: No m fay chantar. 

Il sera difficile qu'il ne vous déshonore. 

Part. pas. Mas vueilh murir qe viure desonratz.

Blacasset: Gerra mi play.

Plus je veux mourir que vivre déshonoré.

La crestiantatz era estada desonrada. V. de Folquet de Marseille.

La chrétienté avait été déshonorée.

CAT. Deshonrar. ANC. ESP. Deshonorar. ESP. MOD. PORT. Deshonrar. 

IT. Disonorare. (chap. Deshonrá.)

15. Desonradament, Desondradamens, adv., d'une manière déshonorante, honteusement.

Amenat fora mot desonradament. Hist. abr. de la Bible, fol. 70. 

Amené dehors moult honteusement.

Menat mot desondradamens. Abr. de l'A. et du N.-T., fol. 30. 

Mené moult malhonnêtement.

(chap. Deshonradamen.)

16. Endesonrar, v., déshonorer. 

Part. pas. Per totz tengutz... 

Endesonratz.

Esperdut: Qui non. 

Par tous tenu... déshonoré.

17. Sobronrar, v., surhonorer, honorer beaucoup.

Part. pas. Aissi quon es sobronrada

La maire del Salvador.

G. Riquier: Aissi quon es. 

Ainsi comme est surhonorée la mère du Sauveur.

(chap. Sobrehonrá; sobrehonrat, sobrehonrats, sobrehonrada,  sobrehonrades.)

18. Honestat, Honestetat, s. f., lat. honestatem, honnêteté, vertu.

En la honestat de matremoni. 

Si no fos per la honestetat de matremoni e del sagramen.

(chap. Si no fore per la honestidat de matrimoni y del sacramén.)

V. et Vert., fol. 91 et 92.

En l' honnêteté au mariage.

Si ne fût pour l' honnêteté de mariage et du sacrement.

Prov. Honestat non porta costalier.

B. Carbonel: Per espassar. 

Vertu ne porte pas coutelas.

ANC. CAT. Honestat. CAT. MOD. Honestetat. ANC. ESP. Honestad. 

ESP. MOD. Honestidad. PORT. Honestidade. IT. Onestà, onestate, onestade. (chap. Honestidat, honestidats.)

19. Honest, adj., lat. honestus, honnête, vertueux, poli.

Pueys fai cara mout honesta.

(chap. Pos fa cara mol honesta; fé cara : tindre la cara de.)

Artur Quintana Font, cara honesta, deshonest, lladre, manipuladó, ascumita, ICF, Ascuma

P. Cardinal: Qui ve gran. 

Puis fait mine moult honnête.

Car es tan de bon aire,

Franch' et umils et honesta.

G. Adhemar: Be m'agr'ops. 

Car elle est si débonnaire, franche et modeste et vertueuse.

O ell es pus honestz que los autres, o ell es faula et ysquern e dirrizio de tot lo poble. V. et Vert., fol. 97. 

Ou il est plus vertueux que les autres, ou il est la fable et la raillerie et la dérision de tout le peuple. 

CAT. Honest. ESP. PORT. Honesto. IT. Onesto. (chap. Honest, honests u honestos, honesta, honestes.)

20. Honestamen, adv., honnêtement, convenablement.

Aqui sio li lieh establit honestamen.

Trad. de la règle de S. Benoît, fol. 27. 

Là soient les lits établis convenablement. 

CAT. Honestament. ESP. PORT. Honestamente. IT. Onestamente. 

(chap. Honestamen.)

21. Dezonestat, Deshonestetat, s. f., déshonnêteté, malhonnêteté, grossièreté. 

Ses far dezonestat. Leys d'amors, fol. 41. 

Sans faire malhonnêteté.

Vilanas paraulas que tornon en ribaudias et en deshonestetat.

V. et Vert., fol. 84. 

Vilaines paroles qui tournent en débauches et en déshonnêteté.

ANC. ESP.

Toda monia que face tan grand desonestat. 

Milagros de Nuestra Señora, cop. 549. 

CAT. Deshonestedat. ESP. MOD. Deshonestidad. PORT. Deshonestidade. IT. Disonestà, disonestate, disonestade. (chap. Deshonestidat, deshonestidats.)

22. Deshonest, adj., déshonnête, malhonnête, grossier.

Per servizis deshonestz, donon las prebendas de sancta Glieya.

Per deshonestas paraulas.

(chap. Per deshonestes paraules.)

V. et Vert., fol. 16 et 3. 

Pour services déshonnêtes, ils donnent les prébendes de sainte Église.

Par déshonnêtes paroles.

CAT. Deshonest. ESP. PORT. Deshonesto. IT. Disonesto

(chap. Deshonest, deshonests o deshonestos, deshonesta, deshonestes.)

23. Deshonestamen, adv., déshonnêtement, malhonnêtement.

Tracta l'autre deshonestamens. 

Sovens s' en paro e s'en aparelhon plus vanamens e plus deshonestamens. 

V. et Vert., fol. 92 et 18. 

Traite l'autre malhonnêtement. 

Souvent elles s'en parent et s'en apprêtent plus vainement et plus déshonnêtement. 

CAT. Deshonestament. ESP. PORT. Deshonestamente. 

IT. Disonestamente. (chap. Deshonestamen.)

24. Enhonest, adj., lat. inhonestus, inconvenant, malhonnête.

Injusta deffensa e enhonesta. L'Arbre de Batalhas, fol. 113.

(chap. Injusta defensa e inhonesta.)

Défense injuste et inconvenante.

ESP. Inhonesto. IT. Inonesto. (chap. Inhonest, inhonests o inhonestos,  inhonesta, inhonestes : deshonest, etc.)

sábado, 8 de diciembre de 2018

Dicsionari chapurriau castellá, U

U – ell sabíe aón estabe lo tessoro, ell u sabíe. - HO no se pronúnsie U, sinó diríem Ume en ves de HOme, Urt per Hort, Umedes per Homedes él LO sabía (donde estaba el tesoro)
ubert, uberts, uberta, ubertes, obert, oberts, oberta, obertes abierto, abiertos, abierta, abiertas
ubertamen abiertamente
ubiart, ubert abierto
ubiarta, oberta abierta
ubiartes, obertes abiertas
ubiarts, oberts, uberts abiertos
ubicassió, ubicassións, allí aon está algú o algo ubicación, ubicaciones
ubrí, obrí, aubrí abrir
ubrire, obriguere, obrire abriera, abriese
ubrís (ell), óbri abre
ubríssen, óbrin abren
ull, ulls – güello, güellos aragonés – uèlh, uèlhs en ocsitá – eye, eyes inglés – Auge, Augen alemán ojo, ojos
ullada, ullades – ovelles que tenen lo cap blang y negre, ulleres, ulls ojeada – oveja ojinegra
ullal, ullals (de la Fenellasa o Fenellassa, Parrizal, Parrissal, Beceite, Beseit) fuente intermitente
ullera, ulleres (per a vore milló) - ulleres per a vore milló – ulleres daball dels ulls – ullera singular no se sol di gafas (para ver mejor)
ulleres, golléres anteojeras
ullerosa, ullerós, que té ulleres daball dels ulls ojeroso, ojerosa, que tiene ojeras debajo de los ojos
ullet, ullets – ojito en lo que fas ! ojito, ojitos – ojito !
úlseres, úlsera al estómec úlcera, úlceras
últimamen, raderamen últimamente
ultracorrecsió, massa correcsió ultracorrección
ultrajá, humillá ultrajar, humillar
ultrajála ultrajarla, humillarla
ultraje, ultrajes, agravio, afrenta, injúria, insulto, ofensa, escarnio, despréssio, infámia, deshonor, deshonra, humillassió ultraje, ultrajes, agravio, afrenta, injuria, insulto, ofensa, vilipendio, vejación, escarnio, desprecio, infamia, deshonor, deshonra, humillación
ultránsa (a), resoltamen, dessididamen, radicalmen a ultranza, resueltamente, decididamente, radicalmente
ultrapirenaic, mes allá dels Pirineos o Pirineus ultrapirenaico, más allá de los Pirineos
ululá (un llop), udolá, aullá aullar (un lobo), dar aullidos
umbría , latín umbra (sombra), mas de la umbría a Beseit, umbrieta (Antolí Tello) – solana es lo contrari umbría, donde no da el sol o poco – solana es el antónimo o contrario
umbriosa, ombriosa, ombriós, umbriós, umbriosa, umbrioses ombriosa, a la sombra
umplí, omplí llenar
umplíe llenaba
umplím (natros) llenamos
umplín (g) llenando
umplís, ómpli (ell, ella) llena
umplíslo, omplíxlo, ómplil (omplí, umplí) llénalo
umplisque, ómpligue (que ell) llene (que él)
umplit (omplí, umplí) lleno
umplíu (omplí, umplí) llenáis
umplix (ell ómpli, omplix) llena
umplíxen, umplíssen (omplíxen, umplíxen) llenan
un, uns, una, unes un, uno, una, unas
unánimamen, en unanimidat, tots están de acuerdo unánimamente
unanimidat unanimidad
unflá - unflo, unfles, unfle, unflém o unflám, unfléu o unfláu, únflen – unflára – unflaría – unflaré – Del castellá antic finchar, y este del latín inflare. hinchar
unflat, unflada, unflats, unflades hinchado, hinchada, hinchados, hinchadas
únfle (ell) hincha (él)
únflo (yo únflo una roda en una mancha) hincho
unfló, unflós (unflá) hinchazón,
abultamiento, hinchamiento, tumefacción, inflamación, chichón, bulto, turgencia, vanidad, presunción, engreimiento, soberbia, grandilocuencia, ampulosidad, afectación, envanecimiento, pretensiones, ínfulas
ungla , ungles, ungleta, ungletes uña, uñas
uní, ajuntá – unixco o unixgo, uníxes, unix, uním, uníu, uníxen – uniría – uniguera - uniré unir
uní, ajuntá, juñí a Valjunquera (una parella de machos o yegües) – uníxco, uníxes, uníx, uním, uníu, uníxen, - unit, unida – ajunto, ajuntes, ajunte, ajuntém o ajuntám, ajuntéu o ajuntáu, ajúnten – ajuntat, ajuntada unir, juntar
únic, únics único, únicos
única, úniques única, únicas
unidat, unidats unidad, unidades
unifamiliá, de una sola família, chalets unifamiliás unifamiliar
uniformat, uniformats, uniformada, uniformades uniformado, uniformada
uniforme, uniformes uniforme, uniformes
unínsels (an ells), unínseles (an elles) uniéndoseles
unit, unida, units, unides (vore chuní) unido, unida, unidos, unidas
univers, universo universo
universalmen universalmente
universidat, universidats Universidad, Universidades
universitari, universitaris universitario, universitarios
universitária, universitáries universitaria, universitarias
unsió (extrema) a un mol dolén antes de morís – verbo unsí unción
untá untar
untát, untat, untats, untada, untades (untá), com los alcaldes de la declarassió de Mequinensa untado, untados, untada, untadas
únten (untá) untan
urbana urbana
urbanes urbanas
urbano urbano
urbáns, urbanos urbanos
urgén, urgenta urgente
urgénsia urgencia
urgénsies urgencias
úric, ássit úric, úrica úrico, ácido
urólogo, uróloga, urología urólogo, uróloga, urología
urticán, urticáns, que pique o done picassó. urtica : ortiga urticante, que da picor, que pica
ús (usá) uso
usabe usaba
usaben usaban
usades usadas
usáen, usaben usaban
usán (g) usando
usat usado
usats usados
use (ell, ella) – usá usa
úspen ! Cola ! Vésten ! Fora ! Hale ! Hala ! Fuch ! Arréa ! Vete, largo, fuera, hala, huye, arrea !
ussura, lucro, interés, codíssia, abús, especulassió usura, lucro, interés, codicia, abuso, especulación
ussurero, ussureros usurero, usureros
ussurpassió, expoliassió, expolio, apropiassió indebuda, incautassió, abús, privassió, robo usurpación, expoliación, despojo, apropiación, incautación, abuso, privación, robo
ussurpassió, ussurpassións usurpación, usurpaciones
utensili, utensilis utensilio, utensilios
útil, útils, inútil, inútils Útil, útiles, inútil, inútiles
utilidat, utilidats utilidad, utilidades
utilisá, fé aná, yo fach aná, yo utiliso, utilises, utilise, utilisém o utilisám, utiliséu o utilisáu, utilísen – utilisat (fet aná, empleát), utilisada utilizar
utilisáen, utilisaben utilizaban
utilisat, utilisada utilizado, utilizada
útilmen útilmente

sábado, 24 de noviembre de 2018

dicsionari chapurriau castellá, I

Ibiza (Eviça, Eivissa, Ibossim, etc) Ibiza
Ideá – ideo, idées, idée, ideém, ideéu, idéen idear
idea, idees idea, ideas
ideal, ideals ideal, ideales
ideat ideado
idees (no donos) ideas (no des)
idéntic, identics idéntico, idénticos
idéntica, idéntiques idéntica, idénticas
identidat identidad
identificá identificar
identificáes, identificades - tú identificáes o identificabes Identificadas – identificabes
identificat, identificats identificado, identificados
idéntiques idénticas
idílic idílico
idioma, idiomes idioma, idiomas
idiota, idiotes idiota, idiotas
Idiotisá – fes mes bruto, atontís, atontás, fes baubo, abaubás, assombrás, embelesás, pasmás, maravillás – TV3% idiotizar
Idiotisat, estupidisat, atontat, apamplat, baubo, abaubat estupidizado, idiotizado
idolatrá idolatrar
idolatraben idolatraban
idónea, idónees, idóneo, idóneos idónea, idóneas
iglesia, iglesies,  iglesia, iglesias
Ignissió ignición
Ignominia, ignominies, descrédit, deshonor, deshonra, oprobio, afrenta, baldón, vergoña, baixesa, infamia, canallada, jugada ignominia, ignominias, descrédito, deshonor, oprobio, deshonra, afrenta, baldón, vergüenza, bajeza, infamia, canallada, jugada
ignorá, desconéixe, olvidá,
desaténdre, rechassá, pressindí
ignorar, desconocer, olvidar, desatender, desechar, desdeñar, rechazar, desoír, prescindir
ignorán, ignoranta, ignoráns, ignorantes ignorante, ignorantes – ignorando
ignoránsia ignorancia
ignoro ignoro
igual, iguals igual, iguales
igualá igualar
igualabe igualaba
igualaben igualaban
igualada igualada
igualadet igualadito
igualdat igualdad, equilibrio, estabilización, armonía, proporción, contrapeso, simetría, consonancia, contrapartida, ponderación, ecuanimidad, sensatez, moderación, mesura, quietud
igualetes igualitas
igualets, com dos bessóns igualitos, como dos gemelos
igualmen igualmente
igualos iguales
iguals iguales
ilegal, ilegals ilegal, ilegales
illuminá illuminar
illumine illumina
iluminada, iluminades iluminada, iluminadas
ilumináe, iluminabe iluminaba
iluminán (g) iluminando
iluminare iluminara, iluminase
iluminat, iluminats – iluminati iluminado, iluminados – iluminati
ilusió, ilussió, ilusións, ilussións ilusión, ilusiones
ilustre, ilustres ilustre, ilustres
ilustríssim, ilustríssims ilustrísimo, ilustrísimos
ilustríssima, ilustríssimes ilustrísima, ilustrísimas
imache, imaches, image, imagens imagen, imágenes
imaginá imaginar
imaginaba (yo) imaginaba
imaginabe imaginaba
imaginable imaginable
imaginán (g) imaginando
imaginánse imaginándose
imaginassió, imaginasió imaginación
imaginassións imaginaciones
imaginát, imaginat, imaginada, imaginats, imaginades imaginado, imaginados, imaginada, imaginadas
imaginéu imaginad
imaginéutos, imagináutos imagináos
imagino imagino
imán, imáns – magnétic – religió mussulmana imán, imanes
imbéssil, imbéssils imbécil, imbéciles
imborrable, que no se pot borrá imborrable
Imbuí - inculcá, infundí, persuadí, contagiá, adquirí, empapás, saturás imbuir, inculcar, infundir, persuadir, contagiar, adquirir, empaparse, saturarse
Imbuít – convensut – verbo imbuí, convénse imbuido, convencido
imitaben imitaban
imitáe, imitabe imitaba
imitál imitarlo
imitála imitarla
imitáls imitarlos
imitán (g) imitando
imitassió, imitassións imitación, imitaciones
imitát imitado
impassible, imperturbable, impávit, impertérrit, indiferén, insensible, circunspecto, inexpresiu, sereno, serio, fret, fred, apátic, passiu, flemátic, tranquil, calmat impasible, imperturbable, impávido, impertérrito, indiferente, insensible, circunspecto, inexpresivo, sereno, serio, frío, apático, pasivo, flemático, tranquilo, calmoso
impassién, impassiéns impaciente, impacientes
impassienmen impacientemente
impedí, impossibilitá, evitá, estorbá, paralisá, dificultá, frená, contíndre, reprimí, tropessá, obstaculisá, atascá, complicá, molestá, detíndre, pará, contrariá, retrasá, interrómpre, interrumpí, vetá, vedá impedir, imposibilitar, evitar, estorbar, paralizar, dificultar, entorpecer, frenar, contener, reprimir, tropezar, obstaculizar, atascar, complicar, molestar, detener, contrariar, retrasar, interrumpir, vetar, vedar
impedida, impedides impedida, impedidas
impediguere impidiera, impidiese
impedimén, impediméns impedimento, impedimentos
impedíren o impediguéren impidieran, impidiesen
impedit, impedits impedido, impedidos
impedíu impedís, impedirlo
impedix impide
impedixen impiden
impensable, que no se pot pensá o imaginá, inimaginable, absurdo, increíble, inconsebible, irrealisable, inviable impensable, inimaginable, absurdo, increíble, inconcebible, irrealizable, inviable
impensadamen, sense pensásu gens impensadamente, sin pensárselo (gens: nada)
imperá, reiná, dominá, maná, sométre, goberná, preponderá, predominá, descollá imperar, reinar, dominar, mandar, someter, gobernar, prevalecer, preponderar, predominar, descollar
imperdible, imperdibles (vore hebilla) imperdible, imperdibles
imperdonable, imperdonables imperdonable, imperdonables
Imperfecte, imperfectes Imperfecto, Imperfectos
imperi, imperis, imperio, imperios imperio, imperios
impermeable, impermeables impermeable, impermeables
imperseptible, imperseptibles imperceptible, imperceptibles
impertinén, impertinéns, impertinenta, impertinentes impertinente, impertinentes
impertinenmen impertinentemente
impertinénsia, impertinénsies impertinencia, impertinencias
ímpetus ímpetus
implicá implicar
implique implica
implíssit implícito
importá, aixó no te importe, aixó no te fot res, aixó no va per a tú, algo me importe, importán, importanta, importat (tamé verbo importá una mercansía) importar
importabe, importáe importaba
importáen, importaben importaban
importáli importarle
importán importante, importando
importáns importantes
importánsia importancia
importánsia importancia
importanta importante (femenino)
Importantíssim, importantíssims importantísimo, importantísimos
importaríe importaría
importe importa
importo importo
importuná, incomodá, fastidiá, incordiá, insistí, acosá, jorobá, jeringá, molestá, cansá, aburrí importunar, incomodar, fastidiar, incordiar, insistir, acosar, jorobar, jeringar, molestar, cansar, aburrir
importunabe importunaba
importunál importunarlo
importunáren importunaran
importunéu importunéis
imposá imponer
imposada impuesta
Imposat – impost impuesto
Imposats – impostos impuestos
imposon impongan
impossibilidat imposibilidad
impossible, impossibles imposible, imposibles
impost, impostos impuesto, impuestos
impotén, impoténs impotente, impotentes
impregnat, impregnats impregnado, impregnados
impresa, imprimida impresa, imprimida
impresió, impresións impresión, impresiones
impresionat, impresionats impresionado, impresionados
impresións impresiones
impressindible, impressindibles imprescindible, imprescindibles
imprevisió, imprevisións imprevisión, imprevisiones
imprevist, imprevistos imprevisto, imprevistos
imprimí imprimir
imprimides imprimidas
improvís (de) improviso (de)
improvisadó, com Moncho Borrajo, lo meu tocayo improvisador
imprudenmen imprudentemente
imprudénsia, imprudénsies imprudencia, imprudencias
impugná, refutá, rebatí, rebátre, contestá, oposá, opóndres, reclamá, rechassá, contradí, reconvíndre, objetá, instá, negá impugnar, refutar, rebatir, contestar, oponer, reclamar, rechazar, contradecir, reconvenir, objetar, instar, negar
impugnassió (vore impugná) impugnación, refutación, rebatimiento, contestación, oposición, rechazo, contradicción, objeción, instancia, negación
impuls, impulsos impulso, impulsos
impulsá impulsar
impulsá, propulsá, espentá, aventá, rechassá, aviá, despedí, sacsá, fomentá, promoure, desarrollá, potensiá, activá, intensificá, provocá, insitá impulsar, impeler, propulsar, empujar, arrojar, rechazar, echar, despedir, sacudir, fomentar, promover, desarrollar, potenciar, activar, intensificar, provocar, incitar
impulsat impulsado
impulsíu, impetuós, vehemén, exaltat, aventat, arrebatat, nerviós, ñirviós, irreflexiu, violén, apassionat, passional, efusiu, enérgic, abalotat impulsivo, impetuoso, vehemente, exaltado, lanzado, arrebatado, nervioso, irreflexivo, violento, apasionado, pasional, efusivo, enérgico
impulsos (que tú) que tú impulses
inacabable interminable, inacabable
inacabable, inacabables, que no se pot acabá o acotolá inacabable, inacabables
inaccessible, inaccessibles, no se pot acsedí inaccessible, inaccessibles
inadvertida, inadvertides inadvertida, inadvertidas
inadvertit, inadvertits inadvertido, inadvertidos
inapelable, inapelables, no se pot apelá inapelable, inapelables
inaudible, que no se pot sentí o escoltá inaudible
inaudit, inaudito, inaudits, inauditos, que no se ha escoltat abáns inaudito, inauditos
inaugurá inaugurar
inaugural inaugural
incandessénsia, que está incandessén, ruén, com un cresol (CANDil, lo de Valderrobres no, los de oli de cremá) incandescencia
incansable, que no se canse incansable
incapás incapaz
incapasses incapaces (ellas)
incapassos incapaces (ellos)
incleménsies del tems inclemencias del tiempo
Incliná, inclinás - tórse, recliná, sesgá, desviá, desnivellá, doblegá, encorvá, tombás, apoyás, acachás, influí, contribuí, protegí, agradá, preferí, apegás, vóldre, predisposá, encariñás, afavorí, paréixes, assemellás, assimilá, saludá, reverensiá Inclinar, inclinarse -
ladear, torcer, reclinar, sesgar, desviar, desnivelar, doblar, encorvar, escorar, echarse, recostarse, apoyarse, agacharse, influir, contribuir, propender, proteger, gustar, preferir, apegarse, querer, predisponer, encariñarse, favorecer, parecerse, semejarse, asimilarse, saludar, reverenciar
inclinaben inclinaban
inclinada, inclinades inclinada, inclinadas
inclinades inclinadas
inclinám inclinarme
inclinánse inclinándose
inclinassió, inclinassións inclinación, inclinaciones
inclinat, inclinats inclinado, inclinados
incluí, insertá, ficá, introduí, incorporá, compéndre, contíndre, adjuntá, implicá, encuadrá, englobá, embolicá, tancá, abarcá incluir, insertar, meter, introducir, incorporar, comprender, contener, adjuntar, implicar, encuadrar, englobar, encartar, envolver, encerrar, abarcar
incluída, incluídes incluida, incluidas
incluít, incluíts incluido, incluidos
incluíx incluye
incluíxen incluyen
inclús incluso
incógnit, que no se coneix (cognito) incógnito
incógnita incógnita
incoherén, incoheréns incoherente, incoherentes
incomodabe incomodaba
incomodat incomodado
incomodidat incomodidad
incomodidats incomodidades
incómodo, que no es cómodo incómodo
incompetén, incompeténs incompetente, incompetentes
incompleta, incompletes incompleta, incompletas
inconmovible, inconmovibles, que no se conmou, no se emossione inconmovible, inconmovibles
incontinénsia, per ejemple urinaria, cuan no se pot aguantá la pixera incontinencia
inconvenién, inconveniéns inconveniente, inconvenientes
incorporá, incorporás - eixecás, integrá, ingresá, adherís, afiliás, admití, anexioná, juñí, ajuntá, inscriure, alistá incorporar, integrar, ingresar, adherirse, afiliarse, admitir, anexionar, unir, inscribir, alistar
incorporás incorporarse
incorrecte, incorrectes incorrecto, incorrectos
incredulidat, que no te creus lo que te diuen incredulidad
increíble, increíbles increíble, increíbles
incrementá, aumentá – incremento, aumento, incrementes, aumentes, incremente, aumente, incrementém o incrementám, aumentém o aumentám, incrementéu o incrementáu, aumentéu o aumentáu, increménten, auménten – aumentat, incrementat, incrementada, aumentada - incrementar, aumentar, acrecentar, multiplicar, ampliar, engrosar, acentuar, intensificar, reforzar, crecer, desarrollar, agigantar, elevar, añadir, extender, alargar, ensalzar, agregar, amplificar, dilatar
Incurrí - insidí, cométre, meréixe, guañá, atraure, caure incurrir, incidir, cometer, merecer, ganar, atraer, caer
indeféns, indefenso, que no se pot defensá o no té cap defensa indefenso
indefensa, indefenses indefensa, indefensas
indefensos indefensos
indefinible, que no se pot definí indefinible
indefinida, indefinides indefinida, indefinidas
indefinidamen, sense tems definit indefinidamente
indefinit, indefinits indefinido, indefinidos
indefinits indefinidos
independén, com Daniel Vives Albesa de Fondespala, que diu “fins i tot” l´atontat, que cuan se va casá, a la nit de bodes se va fé una palla. independiente
independéns, independentes independientes
independénsia independencia, individualización, autosuficiencia, emancipación, libertad, autodeterminación, autogobierno, autonomía, alejamiento, aislamiento, neutralidad
indessén indecente
indestructible indestructible
indeterminada, indeterminades indeterminada, indeterminadas
indeterminat, indeterminats indeterminado, indeterminados
India, Indies India, Indias
Indicá – indico, indiques, indique, indiquém o indicám, indiquéu o indicáu, indíquen – indicat, indicada – si yo indicára, indicáres, indicáre, indicárem, indicáreu, indicáren – yo haguera indicat indicar
indicáe, indicabe indicaba
indicáen, indicaben indicaban
indicán (g) indicando
indicassió, indicassións Indicación, indicaciones
Indicatiu, Indicatius indicativo, indicativos
indicativa, indicatives indicativa, indicativas
índice, merda per a que u diu, índices índice, mierda para el que lo dice
indiferén, indiferéns indiferente, indiferentes
indiferénsia, indiferénsies indiferencia, indiferencias
indigén, indigéns indigente, indigentes
indígena, indígenes indígena, indígenas
indigestió, indigestións indigestión, indigestiones
indignidat indignidad
indio, indios indio, indios
indique indica
indiquen indican
indirecte, indirectes indirecto, indirectos
indiscretamen indiscretamente
indissi, indissis - siñal, vestigio, huella, rastre, pista, estela,
síntoma, atisbo, assomo, auspissi, barrunto, conjetura, sospecha
indicio, indicios, señal, vestigio, huella, rastro, pista, estela, síntoma, atisbo, asomo, auspicios, barrunto, conjetura, sospecha, vislumbre
indissións, inyecsións, indissió, inyecsió inyección, inyecciones
individual, individuals individual, individuales
individualisat, individualisats individualizado, individualizados
individuo, individuos individuo, individuos
índole, naturalesa, temperamén, carácter, idiossincrássia, genio, condissió, cualidat, calaña, classe, género, ralea, tipo índole, naturaleza, temperamento, carácter, idiosincrasia, genio, condición, cualidad, calaña, clase, género, ralea, tipo
indolén (dropo) indolente, vago, desidioso, abúlico, abandonado, dejado, descuidado, gandul, indiferente, negligente, apático, flojo, haragán, perezoso
induí, vore convénse inducir
indulgénsia, indulgénsies indulgencia, benignidad, compasión, comprensión, condescendencia, misericordia, perdón, piedad, clemencia, tolerancia, absolución
industrial, industrials, com los polígonos de cada poble, plenets a cormull de empreses. Lo de Beseit está als domenges, y té tan tráfec com consevol polígono en domenge. industrial, industriales
inesperat, inesperats inesperado, inesperados
inevitabilidat inevitabilidad
inexcrutable, inecscrutable, inexcrutables, inecscrutables inexcrutable, inexcrutables
inexistén, com la Corona catalano-aragonesa o los paísos cagaláns inexistente
inexplicable, inexplicables, que no se pot explicá inexplicable, inexplicables
Infamán (infámia) Infamando, infamante (infamia)
Infámia, infámies infamia, infamias - iniquidad, afrenta, deshonor, abyección, baldón, depravación, ignominia, indignidad, mácula, ofensa, ruindad, vileza
infán, infáns, infanta, infantes infante, infantes, infanta, infantas
infánsia, cuan eres chiquet o sagalet infancia
infantil, infantils infantil, infantiles
infart, infarts (de cor) infarto, infartos
infectá, infectás infectar, infectarse
infectabe, infectáe infectaba
infectada, infectades infectada, infectadas
infectat, infectats Infectado, infectados
infelís, infelísos infeliz, infelices
infelismen infelizmente
infelissidat infelicidad
inferí, vore deduí inferir
inferió, inferiós inferior, inferiores
infern, inferns infierno, infiernos
infestá, infestás – invadí, tíndre una plaga, exténdres, omplí, saquejá infestar, invadir, plagar, colmar, extender, llenar, saquear
infestat, infestats infestado, infestados
infiarn (Valjunquera) infierno
infiel, infiels infiel, infieles
infinidat infinidad
infinitamen infinitamente
infinitiu de un verbo, per ejemple, cantá infinitivo
inflamá inflamar
inflamabe inflamaba
inflamassió, congestió, unfló, tumefacsió, flemón, tumor, gaburro, abscesso, gra inflamación, congestión, hinchazón, tumefacción, flemón, panadizo, tumor, absceso, grano
inflamat inflamado
influánsia, influénsia influencia
influánsies influencias
Influensiá, influí – influixco, influíxes, influíx, influím, influíu, influíxen – influít, influída – si yo influiguéra, influiguéres, influiguére, influiguérem, influiguéreu, influiguéren – yo haguera influít – tíndre influénsia influenciar
influensiable, influensiables influenciable, influenciables
Informá – informo, informes, informe, informém o informám, informéu o informáu, infórmen – informat, informada – si yo informára, informáres, informáre, informárem, informáreu, informáren informar
informabe informaba
informáli informarle
informám informarme
infórmam infórmame
informán (g) informando, informante
informarém informaremos
informassió, avís, reportaje, testimoni, comunicassió, aclarassió, adverténsia, assessoría, averiguasió, indagasió información, aviso, reportaje, testimonio, comunicación, aclaración, advertencia, asesoría, averiguación, indagación
informat, informats informado, informados
informáuli, informáulo informadle, informadlo
informe, informes informe, informes
informen informan
informo informo
infundí, inspirá, insuflá, animá, comunicá, inculcá infundir, inspirar, insuflar, animar, comunicar, inculcar
infundit, infundits infundido, infundidos
Ingén , ingéns, colossal, monumental, enorme, inméns, descomunal, grandiós, gigán, titánic ingente, ingentes, colosal, monumental, enorme, inmenso, descomunal, grandioso, gigantesco, titánico
ingeniá, ingeniás ingeniar, ingeniarse
ingeniabe ingeniaba
ingeniaríe ingeniaría
ingéniat ingéniate
Ingenié, ingeniero, ingeniés, ingenieros ingeniero, ingenieros
ingeniós, grassiós, agut, ocurrén, salat, clarividén, cómic, chispeján, inteligén, perspicás, sutil, avispat, listo, espabilat ingenioso, gracioso, agudo, ocurrente, salado, clarividente, cómico, chispeante, inteligente, perspicaz, sutil, avispado, listo
Ingeniosa, ingenioses ingeniosa, ingeniosas
íngles, íngle, “entrecuix” ingles
inglés, inglesos inglés, ingleses
inglesa, ingleses inglesa, inglesas
Ingrata, ingrates Ingrata, ingratas
ingratitut ingratitud
ingrés, ingresos ingreso, ingresos
ingresá ingresar
ingresada ingresada
ingresáe, ingresabe ingresaba
ingresáen, ingresaben ingresaban
ingresála ingresarla
ingresaríe ingresaría
ingresat ingresado
ingresen ingresan
ingresos (que tú) Que tú ingreses
inimaginable inimaginable
ininteligible, ininteligibles, que no se pot enténdre, com un de Olot parlán mentres minge polvoróns ininteligible
iniquidat, ignomínia, injustíssia, perversidat, vilesa, infámia, maldat – Estes paraules les fan aná mol los masovés de Queretes, com per ejemple : Quina iniquidat, mo se han aflamat les bajoqueres ! Quina ignomínia, mo se han agostejat los sigróns ! iniquidad, ignominia, injusticia, perversidad, vileza, infamia, maldad
inissi inicio
inissiá, inissiás iniciar, iniciarse
inissiadora iniciadora
inissial inicial
inissials iniciales
inissiativa, inissiatives iniciativa, iniciativas
iníssie inicia
inissio inicio
inissis inicios
injuriabe injuriaba
Injuriat, injuriats injuriado, injuriados
injúries injurias
injustamen injustamente
injustes injustas
injustíssia injusticia
inmediat, inmediats inmediato, inmediatos
inmediatamen inmediatamente
inméns, inmensos inmenso, inmensos
inmersió, inmersións inmersión, inmersiones
inminén inminente
inminénsia inminencia
inmobiliaria, inmobiliaries inmobiliaria, inmobiliarias
inmoderada, inmoderades inmoderada, inmoderadas
inmoderadamen, sense moderassió inmoderadamente
inmoderat, inmoderats inmoderado, inmoderados
inmortal, inmortals inmortal, inmortales
inmóvil, inmóvils inmóvil, inmóviles
inmundíssies inmundícias
inmunidat, inmunidats inmunidad, inmunidades
innessessari, innessessaris innecesario, innecesarios
innovadó, innovadós innovador, innovadores
inoculá, apegá, contagiá, contaminá, penetrá, transmití inocular, contagiar, contaminar, penetrar, transmitir
inoportunidat inoportunidad
inossén, inosséns inocente, inocentes
inossénsia inocencia
inossenta inocente (ella)
inossentes inocentes (ellas)
inquietá inquietar
inquietán inquietante
inquietát inquietado
inquiete inquieta
inquieto, inquietos inquieto, inquietos
inquietut inquietud
inquina, inquines inquina, inquinas
inquissidó, inquissidós inquisidor, inquisidores
insalvable, insalvables insalvable, insalvables
insecte, insectes insecto, insectos
insegura, insegures insegura, inseguras
insendi, insendis, insendio, insendios incendio, incendios
insensall, ensenall, (incensallo) per a enséndre lo foc, tea (melis, fusta en oli que creme mol be), clasca de amela, de anous, avellanes, fulla de pi, crosta de pi, argilaga, bocha, burufalla para encender el fuego, ramitas, tea, etc
insensato, insensatos insensato, insensatos
insensibilidat insensibilidad
insert incierto
insertes inciertas
insessán incesante
insignificánsia, nimiedat, menudénsia, chuchería, futilidat, tontería, tontada, trivialidat, bagatela, fruslería insignificancia, nimiedad, menudencia, chuchería, futilidad, nadería, tontería, trivialidad, zarandaja, bagatela, baratillo, fruslería
insinuáli insinuarle
insinuat insinuado
insistén, insisténs – Lo gat pesat se emporte la rata insistente, insistentes – el gato pesado se lleva la rata
insistenmen insistentemente
insisténsia, persisténsia, reiterasió, tossudés, obstinassió, machaconería, empessinamén, porfía, terquedat, lata, tabarra insistencia, persistencia, reiteración, tozudez, obstinación, machaconería, empecinamiento, porfía, terquedad, testarudez, lata, tabarra
Insistí – insistíxgo o insistíxco, insistíxes, insistíx, insistím, insistíu, insistíxen – insistiguéra – insistiré – insistiría insistir
Insistixco insisto
insitá incitar, inducir, estimular, instigar, avivar, azuzar, empujar, apremiar, pinchar, espolear, soliviantar, importunar, acuciar, provocar, excitar, insinuar, tentar, calentar, revolucionar, perturbar, interesar, atraer, seducir, sugerir
insitada, insitades incitada, incitadas
insitánlo incitándole, incitándolo
insitánlos incitándoles, incitándolos
insitassió incitación, inducción, predisposición, aliciente, persuasión, reto, tentación, provocación, exhortación, instigación, seducción, apremio
insitat, insitats incitado, incitados
insolén, insoléns insolente, desvergonzado, atrevido, arrogante, deslenguado, petulante, procaz, descarado, descocado, fresco, jactancioso, presumido
insolénsia insolencia
insólita, insólites insólita, insólitas
insómnio, cuan no pots dormí (vore ensomiá) insomnio
insoportable, insoportables, que no se poden soportá o aguantá insoportable, insoportables
inspecsió, inspecsións inspección, inspecciones
inspecsioná inspeccionar
inspectó inspector
inspirá inspirar
inspirá inspirar
inspirabe inspiraba
inspirada, inspirades inspirada, inspiradas
inspirassió, com díe lo matarranyenc Paco Escudero, que la inspirassió t´agarro treballán; a tú, perque a mí no m´agarrará may treballán inspiración, estro, iluminación, lira, arrebato, entusiasmo, musa, numen, sugerencia, sugestión, vena, excitación, soplo, aspiración, inhalación, respiración, henchimiento
inspiren inspiran
instabe instaba
instalá instalar
Instalá – instalo, instales, instale, instalém o instalám, instaléu o instaláu, instálen – instalára – instalaré – instalaría instalar
instalada, instalades instalada, instaladas
instalarán instalarán
Instalaría Instalaría
instalás instalarse
instalassió, instalassións instalación, instalaciones, montaje, construcción, ubicación, emplazamiento, establecimiento, instauración, entronización, inclusión, fundación, puesta en marcha
instalat, instalats instalado, instalados
instalo instalo
Instán – de tems – vore instá: animá an algú Instante – instando
instáns instantes
Instánsia, instánsies – rog, ruego, solissitut, súplica, apelassió, memorial, arbitri, escrit, informe, ofissi, petissió instancia, instancias, ruego, solicitud, súplica, apelación, memorial, arbitrio, escrito, informe, oficio, petición
inste insta
instín, intuissió, flat (olfato), impuls, reflejo, automatisme, corassonada, estimativa, natural, naturalesa, propensió, inclinassió instinto, intuición, olfato, impulso, reflejo, automatismo, corazonada, estimativa, natural, naturaleza, propensión, inclinación
instintivamen instintivamente
institussió, com la ICF, institussió cultural de la franja del meu cul, institussións institución, instituciones
instrucsió, instrucsións instrucción, instrucciones
instruít, instruíts instruido, instruidos
instrumén, instruméns, com la trompeta del trompetero o trompeté Francisco Celma Tafallatafalleta y la seua tompeta instrumento, instrumentos
instrumental instrumental
insult (la t final se pronúnsie), insults insulto, insultos
insultá insultar
insultabe insultaba
insultán (g) Insultando – insultante
insultat, insultats insultado, insultados
insultéu insultáis
insulto (yo) insulto
insustansial, que no té ni suc ni muc, sosso, insípit, anodino, insulso, vano, fofo, buit, trivial, vulgar insustancial, soso, insípido, anodino, insulso, vano, hueco, vacuo, vacío, trivial, vulgar, fútil
integrá integrar
integral, integrals integral, integrales
íntegramen íntegramente
integrán, integráns integrante, integrantes
integren integran
intelecto, inteligénsia intelecto, inteligencia
intelectual intelectual
intelectuals intelectuales
inteligén, inteligéns inteligente, inteligentes
inteligénsia, intelijánsia inteligencia
intemperie, al ras, destemplansa, exterió, a fora, al aire libre intemperie, al raso, destemplanza, exterior, fuera, al aire libre
intensa, intenses intensa, intensas
intensamen intensamente
intensidat, magnitut, poténsia, passió, entussiasme, apassionamén, veheménsia, exaltassió, grado, energía, forsa, vigor intensidad, magnitud, potencia, pasión, entusiasmo, apasionamiento, vehemencia, exaltación, grado, energía, fuerza, vigor
intensió, intensións intención, intenciones
intensíssim, intensíssims intensísimo, intensísimos
intensíssimamen, en molta intensidat intensísimamente
intensiu, intensius intensivo, intensivos
inténta intenta
Intentá – intento, intentes, intente, intentém o intentám, intentéu o intentáu, inténten – intentat, intentada – si yo intentara, intentares, intentare, intentárem, intentáreu, intentáren – yo haguera intentat – yo intentaría, intentaríes, intentaríe, intentaríem, intentaríeu, intentaríen - preténdre, procurá, tratá de, voldré fé, aspirá a, dessichá, probá a, proyectá, tantejá intentar, pretender, procurar, tratar, querer, aspirar, desear, probar, proyectar, tantear
intentabe intentaba
intentabem, intentáem intentábamos
intentaben intentaban
intentán (g) intentando
intentarán intentarán
intentat, intentats intentado, intentados
intentáu, intentéu intentarlo, intentáis
intente intenta
intento intento
Intentos – que tú intentos Intentos – que tú intentes
interdissiplinari, interdissiplinaris, com la lingüística y la sossiología interdisciplinario, interdisciplinarios
interés, interesos interés, intereses
Interés, interesos Interés, Intereses
interesá, complaí, contentá, encantá, deleitá, alegrá, cautivá, atráure, seduí, hechisá, enchisá, arrebatá, entusiasmá, embelesá, embriagá, absorbí interesar, atraer, agradar, apasionar, cautivar, prendar, sugestionar, fascinar, hechizar
interesaríe, interessaríe interesaría
interesás interesarse
interesat interesado
Interesats, interessats interesados
interessám interesarme
interessán interesante
interessanta (ella) interesante
interesse interesa
interesse interesa
interesso intereso
interfono, telefonet de la comunidat interfono, telefonillo de la comunidad
interió, interiós interior, interiores
interiorisme interiorismo
interiormen interiormente
interiós interiores
interlocutó, interlocutós interlocutor, interlocutores
intermediari, intermediaris intermediario, intermediarios
intermicha, intermija intermedia
intern, interns, interno, internos interno, internos, internado, internados
interna, internes interna, internas
internabe internaba
internada, internades internada, internadas
internat, internats – seminari aon va está l´agüelo Sebeta internado, internados – seminario
internes internas
interpretassió, interpretassións del grupo de teatro fem riure (o no) de Valderrobres interpretación, interpretaciones
interrogá interrogar
interrogán interrogante
interrogán (g) interrogando
interrogáns interrogantes
interrogat interrogado
interrogatiu, interrogatius, quí, cóm, qué, cuán, per qué ... interrogativo, interrogativos
interrogatori, interrogatoris interrogatorio, interrogatorios
interromprán, (interrumpirán) interrumpirán
interrómpre (interrumpí) – interrumpixgo o interrumpixgo, interrumpíxes, interrumpíx, interrumpím, interrumpíu, interrumpíxen – interrómpego, interróms, interróm, interrumpím, interrumpíu, interrumpíxen interrumpir
interrumpí (vore interrómpre) interrumpir
interrumpit, interromput interrumpido
interrumpits, interromputs interrumpidos
interrumpíx interrumpe
interrupsió, interrupsións interrupción, interrupciones
intersedí intercedir
intervé interviene
intervenen intervienen
Interveníe Intervenía
intervensió intervención
intervensións intervenciones
intervindre intervenir
intervinguda, intervingudes intervenida, intervenidas
intervinguere interviniera, interviniese
íntim, íntims – Matarraña íntim íntimo, íntimos
íntima, íntimes íntima, íntimas
íntimamen íntimamente
intimat intimado
intimidat intimidad
Intoxicá, intocsicá – intoxico, intoxiques, intoxique, intoxiquém o intoxicám, intoxiquéu o intoxicáu, intoxíquen – intoxicára – intoxicaré – intoxicaré intoxicar
intoxicás intoxicarse
intoxico intoxico
intranquil, intranquils intranquilo, intranquilos
intranquilidat intranquilidad
intransferible intransferible
intransigén intransigente
intrigá intrigar, Conchabar, conchabarse, confabular, conspirar, maquinar, tramar, maniobrar
intrincá intrincar, complicar, enmarañar, embarullar, embrollar, tergiversar
introduí, embutí, farsí (rellená) introducir, embutir, rellenar
introduím introducirme
introduín (g) introduciendo
introduís introducirse
introduixco introduzco
introduíxen introducen
intrús, intrusa, entrometut, entrometuda, inoportú, inoportuna, trepadó, trepadora, trepa, forasté, forastera, forasté, forastera, forano, forana, ajeno, ajena intruso
intrusos intrusos
intuissió, instín, visió, flat (olfato), ull, vista, perspicássia, sagasidat, clarividénsia, pressentimén - vislumbrá, barruntá intuición, instinto, visión, olfato, ojo, perspicacia, sagacidad, clarividencia, presentimiento, vislumbre
intuíxco intuyo
inundá inundar
inundabe inundaba
inundat inundado
inussitadamen inusitadamente
inussitades inusitades
inútilmen inútilmente
invadí invadir
invadida, invadides invadida, invadidas
invadíe invadía
invadíen invadían
invadit, invadits invadido, invadidos
invadix invade
Invadixen invaden
invalidés invalidez
invasió, invasións invasión, invasiones
invén, invento, invéns, inventos invento, inventos
invensible, que no se pot vénse invencible
invensió, invensións invención, invenciones
inventá, inventás inventar, inventarse
inventabe inventaba
inventaben inventaban
inventat, inventats inventado, inventados
invento, inventos invento, inventos
invern, hivern invierno
inversa (a la) inversa
invertit, invertits invertido, invertidos
investigá investigar
investigadó, investigadós investigador, investigadores
investigán (g) investigando
investigasió, investigassió, investigasións, investigassións investigación, investigaciones
investigat, investigats investigado, investigados
inviarn invierno
invissible, que no se pot vore, com lo que porte lo heliotropo a damún – invissibles invisible, invisibles
invitá, vore convidá invitar
invitabe, invitáe invitaba
invitaben, invitáen invitaban
invitála invitarla
invitáls invitarlos
invitám invitarme
invitaríe invitaría
invitassió, invitassións invitación, invitaciones
invitat, invitats, convidat, convidats invitado, invitados, convidado, convidados
invitátos invitaros
invitats invitados
invite invita
inviten invitan
inviton inviten
invocá invocar
invocabe invocaba
invocán (g) invocando
involuntaria involuntaria
involuntariamen, sense volé, sense voluntat de féu involuntariamente
ira, rábia ira, rabia
ironía ironía
irónic, irónics irónico, irónicos
irrassional irracional
irrassionals irracionales
irreal, que no es real, de verdat irreal
irreals irreales
irregulá irregular
irregulá irregular
irregularidat irregularidad
irregularidats irregularidades
irregulás irregulares
irrepetible, que no se pot repetí irrepetible
irreversible, que no se pot torná al estat de abáns irreversible
Irritá – diu un árbit : no me tocos lo pito que me irrito irritar
irritán (g) Irritando – irritante
irritare irritara, irritase
irritat, irritats (los ulls per ejemple) irritado, irritados
ís, ix sale
isla, isles isla, islas
isleta, isletes isleta, isletas – islita, islitas
isque, ixque salga
isquere, ixquere saliera, saliese
isquiarra izquierda
isquiarro izquierdo
íssen, íxen salen
ísses, íxes sales
issí, eixí, ixí salir
issíen, ixíen, eixíen salían
itálic itálico
itálics itálicos
itinerari, itineraris itinerario, itinerarios
ix sale
ixa esa
ixco salgo
íxe ese
ixe, eixe ese
íxen salen
íxes sales
ixí, eixí , ixco, ixes, ix, ixim, ixiu, ixen salir
ixida, eixida salida
ixidó saliente
ixidós salientes
ixíe salía
ixíen salían
ixím salimos
ixín (g) saliendo
ixínli saliéndole
ixiré saldré
ixirém saldremos
ixiríe saldría
ixíssen, eixíssen de la carretera, ixíssen en la seua salirse de la carretera, con la suya
ixit salido
ixits salidos
ixíu salís
ixo, aixó esto
ixos, eixos estos
ixque salga
ixquém salgamos
ixquen salgan
ixquera saliera, saliese
ixquere (ell) saliera, saliese
ixqueren salieran, saliesen
íxques salgas