Mostrando las entradas para la consulta ades ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta ades ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

lunes, 18 de diciembre de 2023

Lexique roman, AD: Adait - Adulto

Adait, s. m., péril, malheur.

Tot aissi m guardatz, si us platz,

D' adais de mort subitana.

Lanfranc Cigala: Oi! maire.

Tout ainsi préservez-moi, s'il vous plaît, de périls de mort subite.


Adamas, s. m., lat. adamas, diamant.

Adamas es peyra que vol dire no domabla... La peyra adamas, la qual foc ni fer no pot rumpre.

Eluc. de las prop., fol. 184 et 251.

Diamant est une pierre qui veut dire non domptable... La pierre diamant, laquelle feu ni fer ne peut rompre.

ANC. FR. Comme aussi le riche adamant.

Loys de Caron, Gloss. de Sainte-Palaye. 

ANC. CAT. Ademant. ANC. ESP. IT. Adamante.

2. Diaman, s. m., diamant.

Domna, celh que premiers trobet

C'om mescles fin' aur ab assier

Per dyaman que on requier.

Deudes de Prades: Anc mais hom.

Dame, celui qui le premier trouva qu'on mêlat fin or avec acier pour diamant qu'on recherche.

Fig. Humilitat es lo verays dyamans, peyra preciosa.

V. et Vert., fol. 54.

Humilité est le vrai diamant, pierre précieuse.

CAT. Diamant. ESP. PORT. IT. Diamante.


Adaptir, v., assaillir, frapper.

Cavalers e borzes e sirvent, ab desir,

Entr'els brans e las massas los van si adaptir

En quantas de maneiras los poirian adaptir.

Guillaume de Tudela.

Chevaliers et bourgeois et sergents, avec désir, les vont assaillir ainsi entre les glaives et les masses.

En combien de manières ils pourraient les assaillir.


Additio, s. f., lat. additio, addition.

La quarta per additio.

Leys d'amors, fol. 44.

La quatrième par addition.

CAT. Addició. ESP. Adición. PORT. Addição. IT. Addizione.


2. Additament, s. m., lat. additamentum, ajutage, ajutoir.

La largitut de aquel additament es quays un palm... Entre aquels dos additamentz. Trad. d' Albucasis, fol. 38.

La largeur de cet ajutage est presque un palme... En ces deux ajutoirs.

PORT. IT. Additamento. (N. E. ESP. aditamento: m. Cosa que se añade a otra. añadido, añadidura, adición, complemento, apéndice.) 


Adeps, s. m., lat. adeps, saindoux, graisse.

Nomnat adeps comunament o graysha.

Eluc. de las propr., fol. 65.

Nommé saindoux communément ou graisse.

IT. Adipe.

(N. E. ejemplo ESP. tejido adiposo - graso)

Si no hi ha referéndum em declaro en vaga de fam


Ades, adv., du lat. ad ipsum tempus, maintenant, incontinent.

Vuelh que ns anem ades dinar. P. Vidal: Abril issic.

Je veux que nous allions maintenant dîner.

(N. E. chap. Fa un rato: adés me ha passat una cosa.)

ANC. FR. Adès avant, adès arrière.

Vigiles de Charles VII, t. I, p. 166.

- Sans cesse, toujours.

A lei de mal deutor

Qu' ades promet, mas re non pagaria.

Folquet de Marseille: Si tot me.

A la manière d'un mauvais débiteur qui toujours promet, mais qui ne payerait rien.

Vei vos ades, en pessan, jorn e ser.

Bérenger de Palasol: Tant m'abelis.

En pensant, je vous vois sans cesse jour et nuit.

ANC. FR. Deu fu devan et er adès.

Image du monde, not. des MSS., t. V, p. 246.

ANC. CAT. Ades. ANC. ESP. Adiesso. IT. Adesso.

2. Ades ades, adv. comp., sans relâche.

Los enchaussen ades ades.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 83.

Les chassent sans relâche.

ANC. CAT. Ades ades. IT. Adesso adesso.

3. Per ades, adv. comp., quelquefois, parfois.

Que ges ergueil per ades non es bos.

G. le Roux: Ara sabrai.

Que parfois l' orgueil n'est pas bon.


Adesar, v., atteindre, adhérer.

Et de son bec dese adhesa

Sus en la carn, pues que l' a preza.

Deudes de Prades, Auz. cass.

Et de son bec toujours il s' attache sur la chair, depuis qu'il l'a prise.

C'aissi fos presa

Del mal que m' adesa

M' amia, cil a cui pauc pesa

Car mi fai languir.

P. Raimond de Toulouse: Sens alegrage.

Qu' ainsi mon amie, celle à qui peu soucie de ce qu'elle me fait languir, fût prise du mal qui s' attache à moi.

ANC. FR. N' i out baronz ki l' adesast,

Ne ki sa main metre i osast.

Roman de Rou, v. 14326.

S' onques d' ome fui adesée

Carneument aine se de vous non.

Roman du comte de Poitiers, v. 422.

Que si hideuse beste osas onc adeser.

Roman de Berte, p. 6.

2. Aderdre, Aerdre, v., lat. adhaerere, attacher, lier.

Part. pas. Si es mos cors en vos joinhz et aders

De fin' amor e de desir coral,

Qu'en autra part non es ferms mon voler.

Arnaud de Marueil: L' ensenhamenz.

Mon coeur est en vous tellement joint et attaché par amour et par désir d' affection, que ma volonté n'est ferme en autre part.

ANC. FR. Mès à autre se vuet aerdre.

Roman de la Rose, v. 9806.

Et meurt tout vif s' à aimer ne s' ahert.

Œuvres d' Alain Chartier, p. 589.

3. Adherir, Aherir, v., lat. adhaerere, attacher, adhérer, se joindre.

E fay adherir aquo que es superflueys.

Trad. d' Albucasis, fol. 16.

Et fais joindre ce qui est superflu.

Part. prés. Els autres ero adherens a lor apellatio.

Tit. de 1390, DOAT, t. CXLVII, fol. 174.

Les autres étaient adhérents à leur appel.

Substantiv. Et juraran los dichs aherens.

Tit. du XIVe siècle, DOAT, t. VIII, fol. 229.

Et lesdits adhérents jureront.

CAT. ESP. PORT. Adherir. IT. Aderire.

4. Adherencia, s. f., lat. adhaerentia, adhérence.

De la adherencia de la palpebra... Tu inscindeys la adherencia.

Trad. d' Albucasis, fol. 17.

De l' adhérence de la paupière... Tu coupes l' adhérence.

CAT. ESP. PORT. Adherencia. IT. Aderenza.

5. Aorser, v., attacher, unir.

Vertaz no si pot jonger ni aorser ab messonja.

Trad. de Bède, fol. 44.

La vérité ne se peut joindre ni attacher avec le mensonge.

ANC. FR. Se elle ne se feust aorgé à un estal.

Lett. de rem., 1376, Carpentier, t. 1, col. 310.

La gent qui à guerre s' aourse. G. Guiart, t. 1, p. 60.


Adhibir, v., lat. adhibere, employer, appliquer.

Part. pas. Ad aquestas causas remedi esser adhibit.

Priv. conc. par les R. d' Angleterre, p. 11. 

Remède être appliqué à ces choses.

2. Exhibition, s. f., lat. exhibitionem, exhibition.

Sia facha exhibition de l' instrument.

Statuts de Provence, BOMY, p. 229.

Soit faite exhibition de l' instrument.

CAT. Exhibició. ESP. Exhibición. PORT. Exhibição. IT. Esibizione.

3. Inhibir, v., lat. inhibere, inhiber, prohiber.

Far inhibir al dict president. 

Statuts de Provence, Julien, t. II, p. 431.

Faire inhiber audit président.

Plassa que inhibisca a totas sas gents.

Tit. du XIVe siècle, DOAT, t. CXLVI, fol. 234.

Plaise qu'il prohibe à toutes ses gens.

CAT. ESP. PORT. Inhibir. IT. Inibire.

4. Inhibition, s. f., lat. inhibitionem, inhibition.

Inhibition et defensa. Fors de Bearn, p. 1078.

Inhibition et défense.

Inhibitios de portar armas.

Tit. de 1394, DOAT, t. CXLII, fol. 54.

Inhibitions de porter armes.

CAT. Inhibició. ESP. Inhibición. PORT. Inhibição. IT. Inibizione.

5. Prohibir, v., lat. prohibere, prohiber, empêcher.

Aquo prohibir... Sia prohibida de la facilitat del movement.

Trad. d' Albucasis, fol. 10 et 17.

Empêcher cela... Soit empêchée de la facilité du mouvement.

Part. pas. Que sia prohibit. Statuts de Provence, Julien, t. I, p. 600.

Qui soit prohibé.

CAT. ESP. PORT. Prohibir. IT. Proibire.

6. Prohibition, s. f., lat. prohibitionem, prohibition.

Far... prohibitios sus los draps del dit pays de Catalogna... 

A l' encontra de las prohibitios.

Tit. de 1424, Hist. de Lang., t. IV, pr., col. 424 et 425.

Faire... prohibitions sur les draps dudit pays de Catalogne... 

A l' encontre de ces prohibitions.

CAT. Prohibició. ESP. Prohibición. PORT. Prohibição. IT. Proibizione.

7. Prohibitiu, adj., lat. prohibitorius, prohibitif.

Las autras prohibitivas coma: no fassas aquo.

Leys d'amors, fol. 99.

Les autres prohibitives comme: ne fasses pas cela.

CAT. Prohibitiu. ESP. PORT. Prohibitivo. IT. Proibitivo.


Adius, adj., prompt, empressé, exact.

Ad ira sias fort tardius,

E a merce adius e pius.

Deudes de Prades, Poëme sur les vertus.

Sois fort lent à la colère, et empressé et facile pour la merci.


Adobar, v., armer, adouber, garnir.

At dubba, duban, equitem creare, vel ad honorem equitis aliquem solemniter provehere. Inde quod equitem creatum vestimentis et armis splendidis ornare solebant, addobare in speciali sensu adornare dixerunt.

G. Hickesius, Gramm. franco-theot., p. 91.

Voyez Du Cange, t. 1, col. 150 et 151.

Que gen m' avetz noirit et adobat,

E de nien fag cavayer prezat.

Rambaud de Vaqueiras: Valen marques.

Que vous m' avez agréablement nourri et adoubé, et de rien fait chevalier distingué.

Fig. Com d' aquel que lo Sans Esperit adoba et arma de virtutz.

V. et Vert., fol. 32.

Comme de celui que le Saint-Esprit garnit et arme de vertus.

Loc. Ren mi l' escut, l' ausberc e 'l bran,

E 'l caval que sai t' aportet.

- No farai, qu'el bon rei m' o det

Cant m' adobet a cavallier.

Roman de Jaufre, fol. 2.

Rends-moi l' écu, le haubert et le glaive, et le cheval qui t' apporta ici. 

- Ne ferai, vu que le bon roi m' en fit présent quand il m' arma chevalier.

- Arranger, disposer.

Curiosamens adobar lur cap. V. et Vert., fol. 70.

Soigneusement arranger leur tête.

Bec et onglas l' adobaretz.

Deudes de Prades, Auz. cass.

Vous lui arrangerez le bec et les ongles.

- Raccommoder, pacifier, préparer, arranger.

Pueis adoba us sers

La coreilla d'un an.

Giraud de Borneil: Si sotils.

Puis un soir pacifie la querelle d'un an.

E manda levar sa masnada

Qu' adobon de manjar corren.

Roman de Jaufre, fol. 87.

Et ordonne de faire lever ses gens pour qu'ils préparent à la hâte de quoi manger.

Cal es aquel che vos a nafrat

Ni chi tant mal vos a adobat?

Roman de Blandin de Cornouailles, etc.

Quel est celui qui vous a blessé et qui vous a si mal arrangé?

Part. pas. D' aital hueu aissi adobat

Dirnaretz tres vetz, per mon grat,

En la semmana vostre auzel.

Deudes de Prades, Auz. cass.

A mon avis, vous repaîtrez trois fois la semaine votre oiseau d'un tel oeuf ainsi préparé.

Non quier preciosas viandas ni curiosamens adobadas.

V. et Vert., fol. 53.

Il ne cherche les mets précieux et soigneusement préparés.

(N. E. Mets: en alemán, Mett es una carne picada y especiada que se come cruda sobre pan, con cebolla y pimienta. “Hackfleisch, auch Gehacktes, Geschabtes, Faschiertes (österreichisch), Gewiegtes, Mett oder Haschee”. En Valjunquera se come aún llenguañissa cruga.)

Carnicería , Ginesa Gil, Beceite, Beseit, llenguañissa, longaniza

Susbtantiv. N'y a agut de mal adobat.

Chronique des Albigeois, col. 44.

Il y en a eu de mal arrangés.

ANC. FR. A chevalier l' ad adubé,

Marie de France, t. 1, p. 348.

Se onques fûtes chevalier adobé.

Rom. de Gerard de Vienne, Du Cange, t. I, col. 151.

L' adoube à loi de chevalier.

R. de Partonopex de Blois, not. des MSS., t. IX, p. 83.

Me donna armes, après que je fus adoubé, etc.

Roman français de Fierabras.

Et luy fust adoubée sa playe qu'il avoit au col.

Comines, liv. I, p. 31.

CAT. ESP. Adobar, IT. Addobare.

2. Adob, adop, s. m., arrangement, harnois, équipage.

De bon adop en totas res.

Deudes de Prades, Auz. cass.

De bon arrangement en toutes choses.

No trobon adop que lur sia onratz.

Izarn: Diguas me tu.

Ils ne trouvent équipage qui leur soit honorable.

Un adob portava tant acermat.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 38.

Il portait un harnois si bien disposé.

ANC. FR. L' empereres de France descendi à ses très;

Illuec se désarma des adous qu' ot porté.

Not. du Rom. de Garin le Loherain, p. 65.

CAT. Adob. ESP. Adobo. IT. Addobbo.

3. Adobament, s. m., ajustement, réparation, ornement.

En adobamens de carrieras.

Cartulaire de Montpellier, fol. 41.

En réparations de rues.

Adobamentz de plagas.

Ord. des R. de Fr., 1400, t. VIII, p. 402.

Ajustement (pansement) de blessures.

- Accommodement, traité.

Et non plus qu'en dara per sentencia o per adobamen ad aquel a que avia facha l' ancta. Cout. d' Alais, arch. du Roy., K, 704.

Et non plus qu'il en donnera par jugement ou accommodement à celui à qui il avait fait l' injure.

Lo tort que eu ai... vengut a adobamen.

Tit. de 1243, DOAT, t. CXL, fol. 144.

Le tort que j'ai... venu à accommodement.

ANC. FR. Molt fu ses adoubemens beax.

Fabl. et cont. anc., t. IV, p. 91.

IT. Addobamento.

4. Adobier, s. m., traité, arrangement.

En lor adobier et en lor acordier... Per acordier et per adobier.

Tit. de 1279, DOAT, t. CXLVII, fol. 12.

En leur arrangement et en leur accord... Par accord et par traité.

5. Adobador, s. m., arbitre, entremetteur, réparateur.

Adonc son tug tres adobador.

Deudes de Prades, Poëme sur les vertus.

Alors ils sont tous trois réparateurs.

Dans Nicot et dans Cotgrave on trouve addoubeur.

ESP. Adobador.


Adolescentia, s. f., lat. adolescentia, adolescence.

Puericia, adolescentia. Cartulaire de Montpellier, fol. 174.

Enfance, adolescence.

ESP. Adolescencia. PORT. Adolescentia. IT. Adolescenza.


Adoptio, s. f., lat. adoptio, adoption.

Cant uns rics homs non ha effans, el pot afilhar un filh d'un paure home, si far o vol, e sera sos filhs per adoptio, e non es filhs naturals.

V. et Vert., fol. 39.

Quand un homme riche n'a pas d' enfants, il peut adopter un fils d'un homme pauvre, s'il le veut faire, et it sera son fils par adoption, et il n'est pas fils naturel.

Fig. Em nos totz filhs de Dieu per adoptio.

V. et Vert., fol. 57.

Nous sommes tous fils de Dieu par adoption.

CAT. Adopció. ESP. Adopción. PORT. Adopção. IT. Adozione.

2. Adoptiu, adj., lat. adoptivus, adoptif.

Es coma filhs adoptius. Leys d' amors, fol. 44.

Est comme fils adoptif.

CAT. Adoptiu. ESP. PORT. Adoptivo. IT. Adottivo.


Adorar, Azorar, v., lat. adorare, adorer, prier.

Un sol Dieu adoraras. V. et Vert., fol. 2.

Tu adoreras un seul Dieu.

Poderos Dieus, verays e merceyans,

Merce m' aiatz, qu'ieu vos azor.

G. D' Autpoul: Esperansa de totz.

Dieu puissant, vrai et miséricordieux, ayez pitié de moi, vu que je vous adore.

Car lieis am e lieis ador. G. Faidit: D' un dolz bel.

Car je l' aime et je l' adore,

Loc. Adorar en esperit et en veritat. V. et Vert., fol. 88.

Adorer en esprit et en vérité.

- Appliquer sa bouche, baiser.

Presero Annas et Cayfas lo libre de la ley e pauzero lo devant Joseph, et el adoret lo devotament ayci com far devia.

Hist. abr. de la Bible, fol. 71.

Anne et Caïphe prirent le livre de la loi el le posèrent devant Joseph,

et il le baisa dévotement ainsi comme il devait faire.

CAT. ESP. PORT. Adorar. IT. Adorare.

2. Adorador, s. m. lat. adorator, adorateur.

Ayci com servidor et adorador de Dieu.

Hist. abr. de la Bible, fol. 40.

Ainsi comme serviteur et adorateur de Dieu.

CAT. ESP. PORT. Adorador. IT. Adoratore.


Adulatio, azulatio, s. m., lat. adulatio, adulation, flatterie.

Peccat de adulatio es portar lauzengas. V. et Vert., fol. 3.

Offrir des flatteries est péché d' adulation.

Ab enguan et ab malvestat,

Ab fenchas azulatios.

Brev. d' amor, fol. 172.

Avec tromperie et méchanceté, avec feintes adulations.

CAT. Adulació. ESP. Adulación. PORT. Adulação. IT. Adulazione.


Adulteri, s. m., lat. adulterium, adultère.

Adulteris es cant hom es molheratz o femna maridada, o ambidoy o so, 

e falso lor mariatge.

Liv. de Sydrac, fol. 130.

Adultère est quand l' homme est épousé ou la femme est mariée, ou tous les deux le sont, et qu'ils faussent leur mariage.

La femna que era preza en adulteri e devia esser lapidada.

V. et Vert., fol. 79.

La femme qui était surprise en adultère et devait être lapidée.

ANC. FR. Jà n' oïstes vous onques dire

Que j'aie fait nul avoutire.

Roman de la Rose, v. 16708.

CAT. Adulteri. ESP. PORT. IT. Adulterio. 

2. Adultre, s. m., lat. adulter, adultère.

3. Adultra, s. f., lat. adultera, adultère.

Si adultres o adultra so pres en adulteri.

Cout. De Fumel, 1265, DOAT, t. VIII, fol. 144.

Si un adultère ou une adultère sont surpris en adultère.

4. Adulterador, s. m., lat. adulterator, adultère.

Dieus damnara los fornicadors e 'ls adulteradors. 

Trad. de Bède, fol. 40.

Dieu damnera les fornicateurs et les adultères.

ANC. FR. Billonneurs, adultérateurs de marchandises.

Rabelais, liv. IV, ch. 46.

CAT. ESP. Adulterador. IT. Adulteratore.

5. Avoutre, Avoutro, s. m., adultère, fils adultérin.

S'ieu t' apel ser o lairon o avoutre.

Trad. du Code de Justinien, p. 102.

Si je t' appelle serf ou voleur ou adultérin.

Fas ben trassio,

Qu'el home fils de Dieu apelas avoutro.

Izarn: Diguas me tu.

Tu fais bien trahison, puisque tu appelles adultérin l' homme fils de Dieu.

ANC. FR. Et herite à gran tort maint bastard, 

maint avoutre.

J. de Meung, Testament, v. 1811.

Fil à putain, bastart, avoutre...

Si les bati et chevela,

Et avoltres les apela.

Roman du Renart, t. 1, p. 19 et 319.

ANC. IT. Intendo avaro dilettare in avarizia, in avolterio avoltro... 

Tutti adoltri non figliuoli siete. Guittone d' Arezzo, Lett. 3.

ANC. CAT. Adulter. ESP. Adúltero. PORT. IT. Adultero.

6. Avoutra, s. f., adultère.

Donca, vivent lo marit, sera appellada avoutra.

Tr. de l' Ep. de S. Paul aux Romains.

Donc, le mari vivant, elle sera appelée adultère.

7. Adulterar, Avoutrar, v., adultérer, commettre un adultère.

Que la femna publicamen s' espauses venals a adulterar son propri cors.

Tit. du XIIIe sièc. DOAT, t. CXVIII, fol. 42.

Que la femme s' exposât publiquement vénale à adultérer son propre corps.

Ben deffent la ley velha fornigar e avoutrar...

Ni avoutrar ni aucir...

La nobla Leyczon.

La loi ancienne défend bien de forniquer et de commettre adultère... 

ni adultérer ni occire.

ANC. FR. Il desbaucha et adultéra la femme de l' autre.

Amyot, Trad. de Plutarque, morales, t. III, p. 304.

Et ne peut adultérer l' espouse incorrompue de Jésus-Christ.

Monstrelet, t. II, fol. 160.

CAT. ESP. PORT. Adulterar. IT. Adulterare.


Adulto, s. m., lat. adultus, adulte, pupille.

El curaire pot possedir a nom de son adulto.

Trad. du Code de Justinien, fol. 78.

Le curateur peut posséder au nom de son pupille.

CAT. Adult. ESP. PORT. IT. Adulto.

lunes, 9 de octubre de 2023

Guiraud, Giraud, Guiraut, Giraut, Girautz ; Borneil, Bornelh, Bornelh, Borneill, Bornell, Borneil, Borneyll, 1138 - 1215

Guiraud de Borneil.

Guiraud, Giraud, Guiraut, Giraut, Girautz ; Borneil, Bornelh,  Bornelh, Borneill,  Bornell, Borneil, Borneyll

I.

Ar ai gran joy quant remembri l' amor
Que ten mon cor ferm en sa fezeutat;
Que l' autr' ier vinc en un vergier de flor
Tot gent cubert ab chan d' auzels mesclat,
E quant estei en aquels bels jardis,
Lai m' aparec la bella flors de lis,
E pres mos huels e sazic mon coratge,
Si que anc pueis remembransa ni sen
Non aic mas quant de lieys en cui m' enten.


Ilh es selha per cui ieu chant e plor;
Tant ai ves lieys mon talant esmerat,
Soven sospir e soplei et azor
Ves lai on vi resplandir sa beutat;
Flors de domnas, c' om acli e grazis,
Es aissella que tan gen m' a conquis,
Dous' e bona, humil, de gran paratge,
En faitz gentils ab solatz avinen,
Agradiva vas tota bona gen.


Ben fora ricx, s' auzes dir sa lauzor,
Qu' a tota gen vengra l' auzirs en grat;
Mas paor ai que fals lauzenjador,
Felh et esquiu, sobredesmezurat
M' entendesson, et ai trops d' enemis:
A mi non play qu' om se fassa devis;
Mas quan veirai home de son linhatge,
Lauzar l' ai tan tro que la boca m fen,
Tan d' amor port al sieu bel cors jauzen.


Ja non laissetz per mi ni per amor
Fals lauzengiers complitz de malvestat,
E demandatz cui ni quals es l' onor,
S' es loing o pres, qu' aisso us ai ben emblat,
Qu' ans fos ieu mortz qu' en aital mot falhis:
Qu' amic non ai ben d' aisso no 'l trais;
Quar hom non es non aia per usatge
Us fols vezis que 'l vai mal enqueren,
Per q' us no s fi en fil ni en paren.

Ara diran de mi escarnidor:
Ai! ai! fant il, cum ten sos huels en fat
E sa gamba d' orguelh e de ricor!
Qu' ieu non cossir, s' er' en un gran mercat,
Mas quant de lieys on mos cors s' es assis,
E ten los huels viratz vas lo pais
On ilh estai, e parl' en mon coratge
Ades de lieis on mon fin cor s' aten,
Car non ama qui non o fai parven.


II.

Ja m vai revenen
D' un dol e d' un' ira
Mos cors, quar aten
Per sol bon coven
Avinen e jai;
Per qu' ieu chantarai:
Qu' ogan non chantera,
Pos vergiers, ni pratz,
No m' adui solatz,
Ni chans per plaissatz
Que l' auzelet fan
Vas lo torn de l' an.

Ni ja l' avol gen
En patz no sofrira,
Qu' apessadamen
Van ves valor len,
Per que pretz dechai;
Ren als no us en sai,
Mas ja non cuidera
Fos aitan viatz
Joys dezamparatz;
Vos m' en conortatz,
Domna, per cui chan,
E m vau alegran.
E per vos defen
So que plus me tira,
Que no m' espaven
Per bon covinen
Que n' agui e n' ai,
Mas plus no m' eschai;
Qu' assatz miels chantera,
Si 'l gens cors honratz
Mi fos plus privatz;
Empero, si us platz,
No y dei aver dan
Si us repren chantan.

Qu' ab plus d' ardimen
Mos fatz cors no s vira,
Ta fort m' espaven;
Ans me ditz soven
Qu' a mon dan serai,
Quan vos preiarai,
Pos aissi m' es fera,
Quar sol o cuiatz
Ans que ren sapchatz;
Si plus n' auziatz,
Paor mi faitz gran
Que m dobles l' afan.

Mas mon escien
Tot' autra m sufrira
Plus d' envazimen.
Parlem bellamen;
Diguatz, o dirai;
Qual tort vos aurai
Si us am, o enquera
Vos en prec forsatz?
Pois pres o liatz
Sui, ja non crezatz
Que sobretalan
Ja m' ane guaran.

Quar qui 'ls dregz enten
D' amor, ni 'n sospira,
Non pot aver sen
De gran jauzimen,
S' ab foldat no y vai;
Qu' anc drut savi guai
No vi, qu' ans esmera
Lo sen la foudatz:
Pero s' amavatz,
E 'l sen creziatz,
Per pauc de semblan
Iriatz doptan.

E per aisso pren
Qui trop no s' albira;
Primiers quar cossen
So qu' autre repren:
Ges ben no us estai,
Si us mespren de lai;
Qu' eissamen m' amera
Cum vos vos amatz,
Que guerra m fassatz;
Mas sufretz en patz,
Quar silh venseran
Que miels sufriran.

Qu' en patz e sufren
Vi ja que m jauzira
D' un amor valen,
Si leugieramen,
Per fol sen savai,
No m fezes esglai
So que m' ajudera,
Si 'n fos veziatz;
Mas feyssi m' iratz,
Per qu' autre senatz,
Quan m' anei tarzan,
Pois pres ta enan.

E pueys sofertera
Maiors tortz assatz,
Quan m' en sui lunhatz,
E sui 'n esfredatz;
Per qu' ie us prec e us man
Que sufratz aman.


III.

No pues sofrir qu' a la dolor
De la den la lenga no vir,
E 'l cor a la novelha flor,
Lanquan vei los ramels florir,
Doussa votz pel boscatge
Aug dels auzelhs enamoratz;
E si be m' estau apessatz
Ni pres per mal usatge,
Quan vey camps e vergiers e pratz,
Eu m renovelh e m' asolatz.


Qu' ieu no m' esfortz d' autre labor
Mas de chantar e d' esbaudir;
L' autr' ier sompniey en pascor
Un somnhe, que m fetz esbaudir,
D' un esparvier ramatge.
Que s' era sus mon pong pauzatz,
E si m semblav' adomesgatz,
Anc non vi tan salvatge,
Mas pueys fon mainiers e privatz,
E de bons getz apreisonatz.

Lo somnhe dis a mon senhor,
Qu' a son amic lo deu hom dir,
Et el narret lo m' en amor,
E dis me que no m pot falhir
Que del aussor paratge
Conquerrai tal amigu' en patz,
Quan be m' en serai trebalhatz,
Qu' anc hom de mon linhatge
Ni de maior valor assatz
Non amet tal, ni 'n fon amatz.

Aras n' ai vergonha e paor
Quan m' esvelh, e planc e sospir,
E 'l somnhe tenc a gran folhor,
E non crey que puesc' avenir;
Pero d' un fat coratge
No s pot partir us rics pessatz
Orgoylhos e desmezuratz;
Qu' apres nostre passatge
Crey qu' el somjes sera vertatz,
Aissi dreg cum mi fo narratz.


E pueis auziretz cantador
E cansos anar e venir;
Qu' eras, quan re no sai ves or,
M' aven un pauc plus enardir
D' enviar mon messatge,
Que ns porte nostras amistatz;
Que sai n' es faita la meitatz,
Mas de lai non tenc gatge;
Pero ja non er acabatz
Nuls fagz tro sia comensatz.

Qu' ieu ai vist comensada tor
D' una sola peira bastir,
E quad a pauc poiar aussor
Tro que la podia hom garnir;
Per qu' ieu prenc vassallatge
D' aitan, si vos m' o conselhatz,
Qu' el vers quant er ben acabatz
Trametrai el viatge,
Si trob qui lai lo m port viatz,
Ab que s deport e s don solatz.

E s' ieu ja vas emperador
Ni vas rei vauc, si m vol grazir
Tot aissi com al sieu traichor
Que no 'l sap ni no 'l pot gandir,
Ni mantener ostatge,
Loing en un dels estrans regnatz;
Qu' aissi serai justiziatz
E fis de gran damnatge,
Si 'l sieus gens cors blancs e prezatz
M' es estrans ni m' estai iratz.

E vos entendetz e veiatz
Que sabetz mon lengatge,
Quoras que fezes motz serratz,
S' eras no 'ls fatz ben esclairatz.


E soi m' en per so esforsatz
Qu' entendatz cals chansos eu fatz.

IV.

Rei glorios, verais lums e clardatz,
Dieu poderos, senher, si a vos platz,
Al mieu
compainh sias fizels ajuda,
Qu' ieu non lo vi pus la nueitz fo venguda,
Et ades sera l' alba.(”)

“Bel companhos, si dormetz o velhatz,

Non dormatz plus, qu' el jorn es apropchatz,

Qu' en Orien vey l' estela creguda
Qu' adutz lo jorn, qu' ieu l' ai ben conoguda,

Et ades sera l' alba.(”)

“Bel companhos, en chantan vos apel,
Non dormatz plus, qu' ieu aug chantar l' auzel
Que vai queren lo jorn per lo boscatge,
Et ai paor qu' el gilos vos assatge,
Et ades sera l' alba.(”)

“Bel companhos, issetz al fenestrel,
Et esgardatz las ensenhas del cel,
Conoiseretz si us sui fizels messatge;
Si non o faitz, vostres er lo dampnatge,
Et ades sera l' alba.(”)

"Bel companhos, pus mi parti de vos

Ieu non durmi ni m muec de ginolhos,

Ans preguei dieu lo filh santa Maria

Que us mi rendes per leial companhia,
Et ades sera l' alba.(”)

“Bel companhos, las! foras al peiros,
Me preiavatz qu' ieu no fos dormilhos,
Enans velhes tota nueg tro al dia;
Aras no us plai mos chans ni ma paria,
Et ades sera l' alba.”

“Bel dos companh, tan soy en ric sojorn

Qu' ieu no volgra mais fos alba ni jorn,

Car la genser que anc nasques de maire

Tenc et abras, per qu' ieu non prezi guaire

Lo fol gilos ni l' alba.”

//




Giraut de Bornelh, Girautz de Borneill, Giraud de Bornell, de Borneil o de Borneyll (Exideuil, Eissiduelh, Lemosín, Dordoña, 1138 – 1215) fue un trovador francés en lengua occitana, del cual se conservan alrededor de ochenta composiciones y cuatro partituras; un alba, cuarenta y seis cansós, una composición religiosa, dos cantos de cruzada, una pastorela, dos planhs, (planch) una romanza, dieciséis sirventeses, seis sirventés-cansós y tres tensós. Fue tan famoso que sus contemporáneos lo llamaron "maestro de trovadores", aunque esta denominación parece ser literal, porque también se dedicaba a la enseñanza.

Se conservan sobre este trovador una Vida y seis razós de distinta fiabilidad. Era "de baja condición, pero sabio hombre de letras y de ingenio natural... Su vida transcurría de tal suerte que durante todo el invierno estaba en la escuela y enseñaba letras, y todo el verano andaba por las cortes y llevaba consigo dos cantantes que cantaban sus canciones. Nunca quiso casarse, y todo lo que ganaba se lo daba a sus pobres padres, y a la iglesia de la villa donde nació, la cual iglesia tenía por nombre, y aún lo tiene, San Gervasio". Estudió en una abadía limosina y tras pasar por varias cortes occitanas se vinculó a la corte de Alfonso II de Aragón y acompañó al conde Adémar V a las Cruzadas entre 1188 y 1189. También estuvo algún tiempo en la corte del rey Alfonso VIII de Castilla, quien le hizo numerosos regalos ("un muy rico palafrén herrado, y muchas otras joyas, y todos los nobles de su corte le habían dado ricos presentes").​
Se retiró al Lemosín el 1192. Su prestigio fue tal que Dante Alighieri lo puso en su Purgatorio (XXVI, 120) como el segundo mejor trovador después de Arnaut Daniel, aunque en su De vulgari eloquentia (liber secundus, Gerardum de Bornello) lo pone entre los tres poetas provenzales más grandes: Giraut de Bornelh lo sería respecto a la poesía más alta, cuyo tema es la virtud, Arnaut Daniel en cuanto a la lírica amorosa y Bertrand de Born en la poesía marcial.

También fue protegido por Ricardo Corazón de León en la tercera cruzada, por el príncipe Bohemundo III de Antioquía, en cuya corte estuvo un invierno, y por el rey Pedro II de Aragón; tuvo también su parte de mala suerte: aunque se dice que Sancho el Fuerte de Navarra lo hizo desvalijar a su regreso de Castilla ("lo hizo robar y le quitó todo el arnés y tomó para sí el palafrén herrado, y la otra parte del botín dejó para aquéllos que le habían robado", cuenta una razó) en realidad el robo fue cometido por un noble navarro; y su señor feudal, el vizconde de Limoges Guido IV, tomó y saqueó el castillo de su natal Exideuil en 1211.

Empezó siendo partidario del trobar clus por influjo de Arnaut Daniel, pero luego abandonó este oscuro estilo por el trobar leu más simple y melódico; sobre estos dos estilos debatió en verso con Raimbaut d'Aurenga.​ Sus numerosas composiciones abarcan distintos géneros; la lírica amorosa está en su mayor parte dedicada a Alamanda d'Estanc. Se cita como su obra maestra en esta lírica amorosa una deliciosa e inspirada alba, en la que supo hermanar hábilmente la poesía popular con las refinadas formas literarias cortesanas; en algunos sirventeses lamenta la decadencia de las reglas de la caballería y de la poesía; también escribió diálogos amatorios, pastorelas y una elegía fúnebre o planto / planh, inspirado por la muerte de su amigo Ignaure de Pena Vermelha. Sólo han sobrevivido cuatro de sus melodías.
La albada Reis glorios es una de les más famosas y excepcionalmente bella.

http://www.mcnbiografias.com/app-bio/do/show?key=giraut-de-bornelh

https://trobadors.iec.cat/veure_observacions.asp?id_estudi=33&codi=242,026

https://hispanamusica.wordpress.com/giraut-de-bornelh-1138-1215/

http://www.trobar.org/troubadours/giraut_de_bornelh/

https://trobadors.iec.cat/autors_obres_d.asp?autor=Giraut%20de%20Bornelh

http://www.bibliotecagonzalodeberceo.com/berceo/sanchezjimenez/tesis.pdf

Roig Torres, María Elena (2015). «Trovadores occitanos en Navarra, Navarra en los trovadores occitanos (1134-1234)». Tesis doctoral (Universidad de Barcelona). 

http://hdl.handle.net/10803/393890

https://en.wikipedia.org/wiki/Giraut_de_Bornelh

About ninety of Giraut's poems and four of his melodies survive; these were held in high esteem in the 13th century: Petrarch called him "master of the troubadours", while Dante, who preferred Arnaut Daniel, mentions that many considered him superior. Notable pieces include:

S'anc jorn aqui joi e solaz, a planh about the death of Raimbaut d'Aurenga.

Ara·m platz, Giraut de Borneill, a tenso with Raimbaut d'Aurenga discussing trobar clus versus trobar leu.

Be me plairia, senh'en reis, a tenso with king Alfons II of Aragon
Giraut contributes to the poetical debate as to whether a lady is dishonoured by taking a lover who is richer than herself. This debate was begun by Guilhem de Saint-Leidier, taken up by Azalais de Porcairagues and Raimbaut d'Aurenga, and continued in a partimen between Dalfi d'Alvernha and Perdigon.

Reis glorios (glorious king), a well-known alba.

Sharman, Ruth V. (1989). The Cansos and Sirventes of the Troubadour Giraut de Borneil. Cambridge: Cambridge University Press. ISBN 0-521-25635-6.

martes, 5 de diciembre de 2023

Gaucelm Faidit. Moutas sazos es hom plus volontos

Gaucelm Faidit.


Moutas sazos es hom plus volontos

De so don mals e dans li deu venir 

Que de son ben, e vuelh o per me dir,

Car ieu meteys m' anei metre cochos

En tal poder, don era m vau planhen,

Que m fai languir e sospirar soven, 

E, quant ieu cug be n' aver, ieu n' ai dan,

E torn atras quan cug anar enan.


Be m' an trahit siey belh huelh amoros 

E sos gens cors que s sap tan gen garnir,

Sos doutz parlars ab son bel aculhir, 

Sos gais solatz, sos avinens respos; 

Mala vi anc sa gran beutat valen, 

Don miels cugei aver mon cor jauzen; 

Mas era vau planhen e sospiran, 

E no m' i val merces, quan la deman. 


Anc no cugei qu'en nulha dona fos 

Tan grans beutatz qu'en fos merces a dir, 

C'on plus li clam merce, no m denh auzir, 

Ans n' a son cor ades plus ergulhos, 

Per que mos malz me vai ades creissen, 

Et es mi piegz, si m sal Dieus, per un cen, 

Per lieys, car re n' y a de malestan

Que per lo mal qu' ieu n' ai, ni per l' afan.


Lo mals qu' ieu trac me fora belhs e bos, 

Belha dona, sol qu' el pogues sofrir; 

Car ses afan no s pot hom enriquir 

De nulh afar que sia cabalos; 

E so que hom conquer ab gran turmen, 

Ten hom plus car e plus celat e gen,

Que so que a tot jorn a son talan, 

Car leu despen qui de leu a gazan.


De so don plus cugei esser joyos 

Suy plus iratz, e n' ai mais de cossir; 

Per qu' om no s deu per gaug trop esjauzir, 

Ni per ira trop esser angoissos:

Mas ieu non puesc ges esser d' aital sen; 

Qu' ieu m' alegrei trop al comensamen, 

Dona, per vos, mas ara 'n vau ploran 

Cum hom marrit que re no sap on s' an.


S'a ma dona plaguesson mas chansos 

Ni mos preiars, mout m' estera plus gen; 

Car ja enans non aurai bon talen

De nulha re, ni puesc far belh semblan,

Tro que de lieys aya so que deman.

___


Razon e mandamen

Ai de lieys, on m' aten 

De far guaya chanso; 

Doncx, pus ilh m' en somo, 

Ben cove derenan 

Qu' ieu m' alegr' en chantan 

Mielhs que far no solia; 

Qu' eras conosc e sai

Que mos enans li plai; 

Qu'en franca senhoria 

Ai mes mon cor e me; 

Pero tanh e cove, 

Pus que senher fai be 

A son bon servidor, 

Que s' en melhur' e cresca sa valor.


Qui don de senhor pren,

Non es ges avinen

Qu'el fassa mespreizo 

Vas lui, ses ochaizo; 

Ni non es benestan, 

Si pueys li quier son dan 

Ni so que non deuria: 

E pus dona tan fai 

Qu'a son amic s' atrai, 

E l' us en l' autre fia, 

Non sai don pueys lur ve 

Que l' us l' autre malme; 

Mas tan sai ieu e cre

Que celh a mais d' amor 

Que mielhs ama, e rete mais d' onor.


En aisso fan non sen 

Li drut, mon escien; 

E qui 'n jutja razo

Es anta senes pro; 

Qu' ades on mais auran 

D'amor, miels preyaran 

Sai e lai quascun dia; 

E, per aquest assai, 

Bayssa amor e deschai 

E leials drudaria; 

Quar, per un que s capte

Vas amor e vas se 

Leialmen, ni rete 

D' aquestz aips lo melhor,

En veiretz mainz que l' an per sordeyor.


Drutz qu' ama falsamen 

Deu, per dreg jutjamen, 

Aver fals guizardo;

Mas a vos m' enrazo, 

Bona domna, d' aitan

Qu'en mi non a engan

Contra vos ni bauzia;

E si m donavatz jai 

Segon lo cor qu' ieu n' ai, 

Ja res pus no us querria; 

Que d' aitan bona fe 

Cum anc hom amet re, 

Vos am, e no m recre 

Per mal ni per dolor,

Tan vos ai cor de leial amador!


Domna, lo cor e 'l sen

E 'ls huels e 'l pessamen 

Ai en vostra preizo, 

E non truep guerizo 

Mas solamen d' aitan, 

Quan vos estau denan, 

Adoncs me par qu' ieu sia 

L' om el mon cui miels vai; 

E, quan me part de lai, 

Ven m' ira e feunia 

Que m lassa 'l cor e m te: 

Mas pueis, quan mi sove 

De vos, cui jois mante, 

Oblit l' ira maior, 

E torn mon cor en joi et en doussor.


Belhs Desirs, mout mi plai

Del vostre gent cors gai, 

Quar pueia quascun dia 

En honor et en be, 

Que quascus hom que us ve

Vos enans' e us mante, 

Que de gaug e d' amor 

Son vostre dig, e 'l fach son de lauzor. 

___


Tot me cugiei de chanson far soffrir

Er ab l' ivern tro ves calenda maya;

Mas era vei que no m' en puesc giquir 

Per ma razo que tot jorn es pus gaya, 

E per joy qu' ai de mon Plus Avinen 

E de son pretz qu' ades puei' e s' enansa; 

Qu' ara sai ieu e conosc ses duptansa, 

Que deu esser plus gaia ma chansos

Quar vol ni'l platz que sos belhs noms hi fos.


Ves ma domna soplei totas sazos 

Que m nafret gen el cor, ses colp de lansa, 

D'un dous esgart, ab sos huelhs amoros, 

Lo jorn que m det sa joia e sa coinhtansa; 

Aquel esgartz m' intret tan dolsamen

Al cor que tot lo m reven e m' apaya, 

Et ab sos huelhs m' a fait cortesa playa; 

Ilh m' en saup pueis cortezamen guarir,

Per que lo y dei conoisser e grazir. 


En amor son fermat tuit mei cossir, 

Si qu'en ren al no ai poder qu' els retraia, 

Qu' ieu no sui faitz mas per far e per dir 

Mi dons tot so que 'l sia bon ni 'l playa;

Qu'ades l' acli e grans merces li ren, 

Ab bona fe et ab humil semblansa, 

E grazic li lo joy e l' alegransa 

Que m det tam ferm que no romp ni descos;

Per qu' ieu estauc alegres e joyos.


Nulhs hom no pot, ses amor, far que pros,

Si no i enten o no i a sa esperansa,

Qu'el joys d' amor es tan fis e tan bos, 

Qu' encontra lieys non es mais benenansa;

Que per amor ten hom son cor plus gen,

Si 'n val hom mais e n' esfors' e n' assaya

D'aver bon pretz e de valor veraya;

Si 'n vol hom mais cavalcar e garnir

E far que pros e donar e servir.


Ja ma dona non cuig de lieys me vir

Ni altr' amors ja li m tolha ni m' aya, 

C'on plus esgart autra domna ni mir

Non ai poder que ja de lieys m' estraya; 

Per merce 'l clam e per essenhamen,

Aia de mi cossir et remenbransa, 

E quar no m ve no s' o tenh' a pezensa (pezansa); 

Qu' ieu n' estau tan pessius e cossiros

Qu'ades hi tenh los huelhs del cor amdos. 

___


Chant e deport, joy, domney e solatz,

Ensenhamen, largueza e cortezia,

Honor e pretz e leyal drudaria

An si baissat engans e malvestatz

Qu'a pauc d' ira no m suy desesperatz;

Car, entre cent domnas e preyadors,

Non a una ni us que be s captenha

De ben amar, qu' a doas partz no s fenha,

Ni sapcha dir qu' es devengud' amors;

Gardatz cum es abayssada valors!


Quar drutz hi a e domnas, si 'n parlatz, 

Que s fenheran e diran tota via 

Que 'l son leyal et amon ses bauzia; 

E pueys quascus es cubertz e celatz, 

E tricharan say e lay, vas totz latz; 

E las domnas, on plus an preyadors, 

On plus cuian qu' om a pretz lur o tenha. 

Mas aitals joys, cum cove, lur en venha;

Qu'a cascuna es anta e deshonors, 

Pus a un drutz, que pueys desrey' alhors.


Aissi cum es miels en domna beutatz,

Gens acuillirs et avinens coindia,

E gens parlars, pretz e doussa paria,

Aissi deu miels gardar sas voluntatz;

Que ren no val cors de doas meitatz

Ni non es fis, pueys hi a vaira colors,

Quar una amors sola tanh la destrenha:

Non dic ieu ges qu' a domna descovenha,

S' om la preia, ni a entendedors,

Mas non deu ges en dos luecs far secors.


Tan quan renhet leyalmen amistatz, 

Fo lo segles bos e ses vilania;

E pus amors tornet en leujaria,

Fo joys cazutz e jovens abayssatz;

Per qu' ieu meteys, si dir vuelh las vertatz,

Ai tant apres dels fais drutz trichadors

Que non es dregz que jamais en revenha,

Quar ves amor dis anc falsa entresenha,

Cum si m' agues mal faich, fugi de cors,

Quan m' ac levat et enansat e sors.


E s' il plagues qu' ab bels plazers honratz

Mi retengues en leyal senhoria,

E s' afranques, pus en als s' umilia,

E m perdones, aisi for' afinatz

Ves lieys, cum l' aurs s' afina en la fornatz;

E no m nogues paratges ni ricors,

Quar si elha m tra del mal, ni far o denha,

Aissi 'l serai fis, ses falsa entresenha,

Cum fo 'l leos a 'N Golfier de las Tors,

Quan l' ac estort de sos guerriers peyors.


Ha! s' aquest tortz, domna, m fos perdonatz,

Passad' agra la mar part Lombardia;

Mas ges non puesc far leyal romavia,

Si en abans non era adrechuratz.

Sol per aisso devetz voler la patz,

E car merces es ab vos e ricors,

An ma chansos, e res non la retenha,

Preyar vas vos francamen que us sovenha

Que a franc cor tanh franqueza e doussors,

E Dieus perdona als bos perdonadors.


Na Maria, tant es la grans valors

Qu'en vos estai, bona domna, e renha,

Que m meravill que nuills cors la sostenha,

E quascun jorn creissetz als trobadors

Avinens faitz, don crescan las lauzors.