Mostrando las entradas para la consulta fruit ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta fruit ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

viernes, 22 de marzo de 2024

Lexique roman; Frest - Esfruguar


Frest, s. m., comble, sommet, faîte, extrémité supérieure d'un bâtiment.

Loc. Non eis per frest ni per sim.

Rambaud de Vaqueiras: Nuils hom tan. 

Ne sort par comble ni par cime.


Fresza, s. f., fraise, fressure.

Mangem la bona fresza

E 'ls mortairols.

P. Cardinal: Ab votz d'angel. 

Mangeons la bonne fressure et les saucissons.


Frevol, Freol, Freul, adj., lat. frivolus, faible, frivole, fragile. 

Ab pon frag, ab frevol planca.

Gavaudan le Vieux: A la pus longa. 

Avec pont rompu, avec faible planche. 

Tota causa, sia frevol' o dura.

B. Carbonel: Motas de vetz. 

Toute chose, soit fragile ou dure. 

Nos lur venserem lur freul ajust. Philomena. 

Nous leur vaincrons leur faible rassemblement. 

Quar qui ab plus fort de si s desmesura, 

Fai gran foldat... 

De plus frevol de si, es vilania.

Folquet de Marseille: Sitot me. 

Car qui sort de mesure avec plus fort que soi, fait grande folie... 

avec plus faible que soi, c'est vilenie.

Fig. Tant an frevol coratge.

Dalfinet: Del mieg.

Tant ont faible courage.

Dementre que serem en aquesta freul vida. Philomena. 

Tandis que nous serons dans cette fragile vie. 

Subst. E 'ls fortz tolon als frevols lurs honors. 

Folquet de Romans: Quan lo dous. 

Et les forts enlèvent aux faibles leurs possessions. 

Los paures e los freols e los orbs. V. et Vert., fol. 77.

Les pauvres et les faibles et les aveugles. 

ANC. CAT. Frevol. ESP. (frívolo) PORT. IT. Frivolo. (chap. Fluix, débil, frágil; frívolo.)

2. Frevolmen, adv., frivolement, faiblement. 

Car lor Artus demandon frevolmen. 

Bertrand de Born: Gent fai. 

Car ils demandent frivolement leur Artus. 

En quascuna... plus frevolment operativa. Eluc. de las propr., fol. 20.

En chacune... plus faiblement opérative. 

ESP. Frívolamente. (chap. Frívolamen; fluixamen, frágilmen, débilmen.)

3. Frevolir, Frevolhir, Frevolzir, Freulir, v., affaiblir, faiblir.

Car qui be vol baissar ni frevolhir 

Sos enemics, bos amics deu chauzir. 

B. Arnaud de Montcuc: Ancmais tan. 

Car qui veut bien abaisser et affaiblir ses ennemis, doit choisir de bons amis.

Lo cor que abstinencia frevolzis non art pas tentacios.

Trad. de Bède, fol. 53. 

La tentation ne brûle pas le coeur que l'abstinence affaiblit.

Part. pas. Quan vostr' auzels es frevolitz,

Paisetz lo d'auzels menudetz.

Deudes de Prades, Auz. cass.

Quand votre oiseau est affaibli, nourrissez-le de petits oiseaux.

Lur pretz es tan freulitz, 

Que res, mas bestia o peys, 

Non lur es obediens.

Bertrand de Born: S'abrils. 

Leur mérite est si affaibli, que rien, excepté bête ou poisson, ne leur est obéissant.

4. Frevolar, v., affaiblir.

Quar frevol vey fort frevolar. 

Rambaud de Vaqueiras: Los frevols. 

Car je vois les faibles affaiblir le fort.

5. Frevoltat, Freoltat, s. f., lat. frivolitatem, frivolité, fragilité, faiblesse.

Mi tol paor

E frevoltat.

Giraud de Borneil: Allegrar me. 

M'enlève peur et faiblesse.

Tos temps ey paors que ns embarc

La freoltatz.

Gavaudan le Vieux: Lo mes e 'l temps. 

J'ai toujours peur que la faiblesse nous embarrasse. 

Es gran frevoltatz 

Qu' om ben am desamatz.

Giraud de Borneil: Jois e chans.

C'est grande faiblesse qu'on aime bien n'étant pas aimé.

ESP. Frivolidad. PORT. Frivolidade. (chap. Frivolidat, frivolidats; debilidat, fluixera, fragilidat.)

6. Frevoleza, Freuleza, s. f., faiblesse, fragilité, frivolité.

Richart si sailli a la guerra, quant el vi la frevoleza del rei Felip.

V. de Bertrand de Born.

Richard s'élança à la guerre, quand il vit la faiblesse du roi Philippe.

Pren granda freuleza. Eluc. de las propr., fol. 30.

Prend grande faiblesse.

Per sa joventut e per sa frevoleza.

Fig. La frevoleza de la frevol carn.

(chap. La debilidat de la débil carn.)

Liv. de Sydrac, fol. 94 et 14.

Pour sa jeunesse et pour sa frivolité.

La fragilité de la fragile chair.

IT. Frivolezza.

7. Afrevolar, Afreolar, v., affaiblir.

Pueis vi mi dons bell' e bloia, 

Per que s' anet mos cors afreollan. 

Bertrand de Born: Fuelheta vos. 

Depuis que je vis ma dame belle et blonde, par quoi mon coeur alla s'affaiblissant. 

Part. pas. Om no m' enten, tan sui afrevolatz.

R. Gaucelm de Béziers: Dieus m'a. 

On ne m'entend pas, tant je suis affaibli.

8. Afrevolir, Afrevolzir, v., affaiblir.

Si m sen lo cor afrevolir

Que paor ai l' arma s' en an.

P. Raimond de Toulouse: Enquera. 

Je me sens tellement affaiblir le corps que j'ai peur que l'âme s'en aille.

Quant alcunas vegadas li folzer del aire encontro las grossas neulas, perdo una partida de lor forssa per l' aiga que l' afrevolzis. 

Liv. de Sydrac, fol. 48.

Quand aucunes fois les foudres de l'air rencontrent les grosses nues, ils perdent une partie de leur force par l'eau qui l'affaiblit.

Manja pro que sias fortz e non te afrevoliscas. V. et Vert., fol. 21.

(chap. Minja prou per a que sigues fort y no te debilitos; afluixos.)

Mange assez pour que tu sois fort et que tu ne t'affaiblisses pas.

S' afrevolziro e s' ajustero essemps. Liv. de Sydrac, fol. 48. 

S'affaiblirent et s'ajustèrent ensemble. 

Part. prés. Lh' arma vai tot jorn afrevolhan. Liv. de Sydrac, fol. 17.

(chap. L'alma se va tots los díes debilitán.) 

L'âme va toujours affaiblissant.

Part. pas. Afrevolida e trencada

Per dolor e per marrimen.

Passio de Maria.

Affaiblie et brisée par douleur et par amertume.

On lit dans quelques manuscrits

afreolir, afreulir.

ANC. CAT. Afreulir. (MOD. afeblir.)

9. Afreuliment, s. m., affaiblissement. 

Humor pren degastament, natural virtut afreuliment.

Eluc. de las propr., fol. 39. 

L'humeur prend corruption, la force naturelle affaiblissement.

10. Enfreulir, v., infirmer, détruire.

Part. pas. Anulladas ni enfreulidas en tot ni en partida.

Tit. de 1267. DOAT, t. LXXIX, fol. 183.

Annulées et infirmées en tout et en partie.

11. Enfrevolir, v., faiblir, s'affaiblir.

Ne mangeron ses morir, ses emmalautir e ses envelhezir e ses enfrevolir.

V. et Vert., fol. 37.

En mangèrent sans mourir, sans devenir malades et sans vieillir et sans s'affaiblir.

12. Esfrevolzir, v., affaiblir.

Non deu pas predicatios esfrevolzir.

Luxuriosa vida esfrevolsis la charn.

Trad. de Bède, fol. 80 et 41.

Prédication ne doit pas affaiblir. 

Vie luxurieuse affaiblit la chair.


Frezar, Freisar, v., fraiser, border, galonner.

En luoc d' elme fai capairon freisar.

Sordel: Lo reproviers.

En place d'heaume fait fraiser chaperon.

Subst. Vestir ses frezar.

P. Basc: Ab greu cossire. 

Vêtement sans fraiser. 

IT. Fregiare.

2. Fresadura, Frezadura, s. f., fraise, broderie.

La donna romp son cisclaton,

Sos fermals et sa fresadura. 

Pesseia son mantel, e romp sa frezadura. V. de S. Honorat.

La dame déchire son manteau, ses fermoirs et sa fraise.

Elle met en pièces son manteau, et déchire sa fraise.

Non porte en sas vestiduras o sobre sos vestimens alcuna fresadura.

Statuts de Montpellier du XIIIe siècle. 

Qu'elle ne porte en ses habits ou sur ses vêtements aucune broderie. 

IT. Fregiatura.

3. Desfrezar, v., défraiser, déborder, débroder.

L'apostoli de Roma

Volgra fezes cremar

Qui nos fai desfrezar.

P. Basc: Ab greu cossire. 

Je voudrais que l'apôtre de Rome fît brûler qui nous fait défraiser. 

IT. Sfregiare.

4. Defreselir, v., défraiser, débroder, défranger.

Part. pas. Veus Draugo per lo camp mort e delit, 

Mais d' un' auna perpres desfreselit.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 27. 

Voilà Draugon mort et détruit par le champ, de plus d'une aune déchiré, défraisé.


Frezillar, v., frétiller.

Ab son drut frezilla.

Marcabrus ou Bernard de Venzenac: Lanquan. 

Frétille avec son amant.


Frimar, v., fronder, critiquer.

Qui qu' en frima ni en fragel.

Pierre d'Auvergne: A vieill trobar. 

Qui que ce soit qui en critique et en babille.


Frichura, s. f., friture. 

Causas salsas, frichura ni raust.

Eluc. de las propr., fol. 86.

Choses salées, friture et rôt.

ESP. PORT. Fritura. IT. Frittura.

2. Fregidura, s. f., friture.

Aquest peccat es la padena de ifern, en que lo diable fa sas fregiduras.

V. et Vert., fol. 8. 

Ce péché est la poêle d'enfer, dans quoi le diable fait ses fritures.

(chap. Fregidura, fregidures; frechidura, frechidures.)

3. Fregir, v., lat. frigere, frire. 

Part. pas. Fregitz e raustitz. V. et Vert., fol. 43. 

(chap. Fregit y rostit; frechit.)

Frit et rôti.

4. Frire, v., frire.

Ella mandet al baile del Dalfin que ill des lart ad ous frire.

V. du Dauphin d'Auvergne. 

Elle manda au bailli du Dauphin qu'il lui donnât lard pour frire des oeufs. Loc. prov.

Quant es vius, de sai non a que frire. 

T. d'Albert de Sisteron et du Moine: Mongez. 

Quand il est vivant, de çà il n'a que frire. 

Part. pas. Uous... ad horas so fritz, alcunas vetz bullitz.

Eluc. de las propr., fol. 277. 

Oeufs... sont parfois frits, aucunes fois bouillis.

CAT. Fregir. ESP. Freír. PORT. Frigir. IT. Friggere. (chap. Fregí, frechí: fregixco o fregixgo, fregixes, fregix, fregim, fregiu, fregixen; fregit, fregits, fregida, fregides; frechit, frechits, frechida, frechides, mote de los de La Fresneda, perque u pronunsien aixina, com a Valjunquera.)

Críticas hacia la catalanización de un pueblo de Teruel, La Fresneda.


Frire, v., lat. frigere, frissonner, frémir.

Fai drutz frir' e tremblar

Amors, e 'ls maritz pensar.

Aimar de Rocaficha: Si amors. 

Amour fait frissonner et trembler les amants, et rêver les maris.

Aissi m fai tremblar

Ma domna 'l cor e frire.

G. Faidit: Solatz e.

Ainsi ma dame me fait trembler et frémir le coeur.

Per aquesta fri e tremble. 

Le Comte de Poitiers: Farai chansoneta. 

Pour celle-ci je frissonne et tremble.

ANC. FR. Je ne vos puis la moitié dire 

De la dolor qui me fet frire. 

Roman du Renart, t. II, p. 363.


Fromen, s. m., lat. frumentum, froment, blé.

Qui en desert

Semena fromen ses arar.

P. Cardinal: Predicator. 

(chap. Qui al desert sembre fromén, formén sense llaurá; blat candeal o tardá, com lo que se sembrabe a Formenta, entre Beseit y Fredes, o a Formentera.)

Qui en désert sème froment sans labourer.

So mantas especias de froment.

Eluc. de las propr., fol. 208.

Sont maintes espèces de froment. 

Prov. Tals cuia lo pa trobar fah, qu' el fromens es el cam.

Liv. de Sydrac, fol. 108.

Tel pense trouver le pain fait, que le blé est au champ.

CAT. Froment. ESP. PORT. Frumento. IT. Frumento, formento.

2. Fromental, s. m., froment.

Las tres partz de la modura del fromental.

Cartulaire du Bugue, fol. 25.

Les trois parties de la mouture du froment.

ANC. FR. Sis chens de fuere fourmental.

Carpentier, Gloss., t. II, col. 530.

3. Fromentos, adj., fromenteux, produisant du froment.

Fromentoza es et fertil. Eluc. de las propr., fol. 181. 

Est fromenteuse et fertile.

PORT. IT. Fromentoso.


Froncir, Fronzir, Fruzir, v., froncer, plisser, rider, plier, fausser, briser, écraser.

Tant peitz escoichendre e tant elme fronzir.

Guillaume de Tudela.

Déchirer tant de poitrines et fausser tant de heaumes.

Part. pas. Tant cervel fronzit. Guillaume de Tudela.

Tant de cerveaux brisés.

Pel froncida ni ransa.

P. Vidal: Cara amiga.

Peau ridée et rance.

Cel que a lo fron larc e no l' a pas fronzit. Liv. de Sydrac, fol. 126. 

Celui qui a le front large et ne l'a pas plissé.

Lhi filh Terric lai porten bliautz fruzitz;

La mainada Bozo, ausbercs vestitz

Per desotz lor gonelas fortz e treslitz.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 32.

Les fils de Thierry portent là bliaux froncés; la troupe à Boson, hauberts forts et maillés revêtus par-dessous leurs gonelles.

CAT. Frunsir. ESP. Fruncir. PORT. Franzir.


Front, s. m., lat. frontem, front. 

Tro la crisma li pauzon sus el fron.

Bertrand de Born: Quan la novelha. 

Jusqu'à ce qu'ils lui posent le chrême sur le front. 

Vostre fron pus blanc que lis.

(chap. (lo) vostre fron mes blanc que 'l lis : lliri.)

Arnaud de Marueil: Dona genser.

Votre front plus blanc que lis.

Que 'l lauzengier e 'l trichador

Portesson corn el fron denan.

B. de Ventadour: Non es meravilha.

Que les médisants et les traîtres portassent corne au front devant.

Fig. Ad obs del front de la capela. Philomena.

Pour le besoin du front de la chapelle.

Loc. Quier a ma dompna perdon,

Qu' el cor ay e 'l sen sus el fron.

E. Cairel: Si cum selh.

Je demande pardon à ma dame, vu que j'ai le coeur et le sens sur le front.

Frances ni clercia

Ni las autras gens no l'an fron.

P. Cardinal: Ieu volgra.

Français ni clergé ni les autres gens ne lui tiennent tête.

Adv. comp. No sapcha de tot parlar a fron.

Guillaume de S. Didier: Aissi cum es. 

Ne sache du tout parler avec hardiesse. 

La dreytura

No y troba gua ni pon,

Mas desmezura 

Hi vai per tot a fron.

P. Cardinal: Quals aventura.

La droiture n'y trouve gué ni pont, mais excès y va partout avec effronterie.

CAT. ANC. ESP. Front. ESP. MOD. Frente. PORT. IT. Fronte.

2. Fronteira, s. f., front.

Vos fetz aquo que us par a la fronteira.

T. de Bonnefoi et de Blacas: Seingn' En.

Vous fit ce qui vous paraît au front.

3. Frontal, s. m., lat. frontalia, frontal, bandeau, têtière.

Gans e sentura...

Ab frontal crocut.

Guillaume d'Autpoul: L' autr' ier. 

Gants et ceinture... avec frontal recourbé.

- Front, façade.

El frontal del mur havia C portas de metalh.

Eluc. de las propr., fol. 166.

Au front du mur il y avait cent portes de métal. 

ANC. FR. Le diadesme, c'est-à-dire le bandeau ou frontal. 

Amyot, Trad. de Plutarque, Morales, t. III, p. 235. 

ANC. CAT. ESP. PORT. Frontal. IT. Frontale. (chap. Fachada, frontera; frontal es adverbio, de frente.)

4. Frontier, adj., effronté.

De mentir frontiers et yssernitz.

G. Riquier: Jamais non. 

De mentir effronté et avisé.

5. Afrontier, adj., affronteur, insolent.

L' autr' es de penre presentiers

Draps o deniers a crezensa,

Mais al pagar ser' afrontier.

Folquet de Lunel: E nom del.

L'autre est gracieux pour prendre draps ou deniers à crédit, mais au payer il sera affronteur.

6. Afrontazos, s. f., confrontation, confin, limite.

Co las sobredichas afrontazos.

Tit. de 1234. Arch. du Roy. Toulouse, J. 322.

Comme les susdites confrontations. 

ESP. Afrontación (confín, límite, linde). (chap. Partissió, fita, afrontassió.)

7. Afrontar, v., attaquer de front, affronter, menacer.

Cell' ab cui s' afronta, 

Es serta de morir.

Rambaud de Vaqueiras: Truan mala.

Celle avec qui elle s'attaque est certaine de mourir. 

Fig. Quar grans destricx

Totz, ab vos, nos afronta.

G. Figueiras: Sirventes vuelh. 

Car grand embarras, avec vous, nous menace tous.

- Confronter, confiner.

Lo cals mas s' afronta, d'una part, ab lo mas.

Tit. de 1239. DOAT, t. CXXXII, fol. 283.

Lequel manoir se confronte, d'une part, avec le manoir.

S' afronta aquest cazals... devas megdia.

Tit. de 1234. Arch. du Roy., J. 322.

Ce casal se confronte... devers midi.

Roca de migia, salto de agua

- Part. pas. Effronté.

Si que la meins afrontada

N'a laissat cazer un caire.

Marcabrus: Al son desviat. 

Tellement que la moins effrontée en a laissé tomber un côté.

CAT. ANC. ESP. Afrontar. PORT. Affrontar. IT. Affrontare. (chap. Afrontá.)

8. Esfrontat, adj., effronté.

Qui se abandona, esdeve ne desvergonhatz et esfrontatz.

V. et Vert., fol. 95. 

Qui s'abandonne, en devient dévergondé et effronté.

IT. Sfrontado.

9. Confrontatio, s. f., confrontation, confin.

Confrontatios sobre dichas.

(chap. Les fites sobre dites; les partissions.)

Charte de Gréalou, p. 80.

Confrontations susdites.

En las confrontacios del realme.

L'Arbre de Batalhas, fol. 43.

Dans les confins du royaume.

CAT. Confrontatió (confrontació; algunos imbéciles franjistas le llaman franja).

ESP. Confrontación. PORT. Confrontacão. IT. Confrontazione.

10. Confrontar, v., confronter, confiner.

Confronta, d'una part, juxta la carrieira.

Tit. de 1284. Arch. du Roy., M. 864. 

Confronte, d'une part, contre la rue. 

Las quals dichas maios se confronto d'una part.

Tit. de 1260. Arch. du Roy., J. 323. 

Lesquelles dites maisons se confrontent d'une part. 

Part. prés. Confrontant, d'una part, en lo prat.

(chap. Confrontán, partín, lindán, d'una part, en lo prat.)

Part. pas. Prat dessus confrontat e designat. 

Terrier de la confr. du S.-Esprit de Bordeaux. 

Confrontant, d'une part, au pré.

Pré ci-dessus confronté et désigné.

CAT. ESP. PORT. Confrontar. IT. Confrontare. (chap. Confrontá, partí, lindá.)


Frug, Frut, s. m., lat. frugem, fruit, produit. (fructum, fructus, etc.)

La fuelh' e 'l flors e 'l frugz madurs.

(chap. La fulla y la flo y lo fruit madú; la fruita madura.)

Pierre d'Auvergne: La fuelh' e 'l flors.

La feuille et la fleur et le fruit mûr.

Lo frug del albre de saber.

P. Cardinal: Dels quatre caps.

Le fruit de l'arbre de science.

Recebon lurs frugs e las rendas.

V. et Vert., fol. 56. 

Reçoivent leurs produits et les rentes.

Fig. Mas selh qu' en Dieu fenis e ben comensa, 

Ren frug de pretz e frug de salvamen. 

G. Figueiras: Totz hom qui. 

Mais celui qui finit et bien commence en Dieu, rend fruit de mérite et fruit de salut.

Flors e frutz de totz bos complimens. 

Aimeri de Peguilain: S'ieu anc. 

Fleur et fruit de toutes bonnes perfections. 

CAT. Fruyt. ESP. PORT. Fruto. IT. Frutto. (chap. Fruit, fruits; fruita, fruites.)

2. Frucha, Fruita, s. f., fruit, production des arbres fruitiers.

Terra non rendet blat ni frucha. V. de S. Honorat.

La terre ne rendit blé ni fruit. 

Las fruitas dels albres, can los podon trobar. Guillaume de Tudela.

(chap. Les fruites dels albres, abres, cuan les poden trobá.)

Les fruits des arbres, quand ils peuvent les trouver.

ESP. PORT. Fruta. IT. Frutta. (chap. Fruita, fruites.)

3. Fruchier, Fruitier, s. m., lat. fructifer, fruitier, arbre fruitier.

A l' obra conois hom l' obrier,

Et al frug conois lo fruchier.

Brev. d'amor, fol. 83.

A l'oeuvre on connaît l'ouvrier, et au fruit on connaît le fruitier.

Al frug conois hom lo fruitier.

P. Cardinal: Anc no vi. Var. 

Au fruit on connaît le fruitier.

ANC. FR.

Ainsi ce roy Francus, sur l' automne fruictière. 

De Laudun, Franciade, p. 316. 

Les fruictières campagnes.

Du Bartas, p. 348.

CAT. Fruyter. ESP. Fructero, frutero (árbol frutal). PORT. Fruteiro. (chap. abre fruité, albres fruités; al que ven fruita se li diu lo frutero o lo que ven fruita (p. ej. lo de Cabanes que veníe a Beseit.); ya ve la frutera o fruitera que té dos bons melons y bones sindries, o la verdulera, de verdura.)

4. Fruchar, v., fructifier, profiter.

No vim fruchar frug de bona semensa.

G. Figueiras: Totz hom qui. Var.

Nous ne vîmes fructifier fruit de bonne semence. 

Fig. Un nou joi que m frug e m floris.

Pierre d'Auvergne: De josta 'ls. 

Une nouvelle joie qui me fructifie et me fleurit.

Subst. Son al fruchar sauzes e saucs.

Marcabrus: Al departir. 

Sont pour le fructifier sureaux et saules. 

Part. prés. De l' umor, qu'an ajustat

En yvern, fan frug en estat,

Aquilh pero que son fruchan. 

Brev. d'amor, fol. 50.

De la sève, qu'ils ont réunie eu hiver, font fruits en été, ceux-là toutefois qui sont fructifiants.

ESP. Frutar. IT. Fruttare.

5. Fruicio, s. f., jouissance.

De las causas spirituals era sa fruicio.

V. de S. Flors. DOAT, t. CXXIII, fol. 272.

Sa jouissance était des choses spirituelles.

Final felicitat e gloriosa fruicio.

Eluc. de las propr., fol. 1.

Félicité finale et glorieuse jouissance.

CAT. Fruicio. ESP. Fruición. PORT. Fruição. IT. Fruizione. (chap. Fruissió, fruissions : goch, gochs)

6. Fructuari, s. m., lat. fructuarius, usufruitier.

Que m done loc am los sans fructuaris. Leys d'amors, fol. 15.

Qu'il me donne place avec les saints usufruitiers. 

ESP. Fructuario.

7. Usufructuari, s. m. et f., lat. usufructuarius, usufruitier. 

L' usufructuari, so es aquel de cui es l' usufrutz.

Trad. du Code de Justinien, fol. 20. 

L' usufruitier, c'est celui de qui est l' usufruit. 

Si es lexada usufructuary per lo marit.

(chap. Si es dixada usufructuaria per lo marit; p. ej. al testamén.)

Fors de Béarn, p. 1087.

Si elle est laissée usufruitière par le mari.

CAT. Usufrutuari. ESP. PORT. Usufructuario. IT. Usufruttuario. 

(chap. usufructuari, usufructuaris, usufructuaria, usufructuaries.)

8. Uzuffrug, Usufrut, s. m., lat. usufructus, usufruit.

Uzuffrug, so es dreg d' uzar o de fruir la causa d'autrui en tal guiza que la causa sia salva. Trad. du Code de Justinien, fol. 19. 

Usufruit, c'est droit d'user ou de jouir la chose d'autrui en telle guise que la chose soit sauve.

CAT. Usufruyt. ESP. PORT. Usufructo. IT. Usufruttto. (chap. Ussufructo, ussufructos; ussufruit, ussufruits.)

9. Fruir, v., lat. frui, jouir. 

Non usara ni non fruira la causa. Trad. du Code de Justinien, fol. 20.

(chap. Ni fará aná, empleará, ni disfrutará la cosa.)

N' usera ni ne jouira la chose.

ANC. FR. Dignes d'avoir la feuille, fleur et fruict

Du nom et loz dont orateur fruit. 

Cretin, p. 222. 

ANC. CAT. ANC. ESP. PORT. Fruir. IT. Fruire. (chap. Disfrutá de una cosa o possessió.)

10. Fructuos, adj., lat. fructuosus, fructueux, productif.

Tot quant es d'aquest albre es bo e fructuos.

V. et Vert., fol. 36.

Tout ce qui est de cet arbre est bon et fructueux. 

Es mot plus perilhoza 

Que autr' e mens fructuoza.

Brev. d'amor, fol. 125.

Est beaucoup plus périlleuse qu'autre et moins fructueuse.

CAT. Fructuos. ESP. PORT. Fructuoso. IT. Fruttuoso. 

(chap. Fructuós, fructuosos, fructuosa, fructuoses.)

11. Infructuos, adj., lat. infructuosus, infructueux, improductif, stérile. Per fauta de humor si ret infructuos.

Herbas inutils et infructuozas.

(chap. Herbes inutils e infructuoses, esterils, ermes.)

Eluc. de las propr., fol. 207 et 137.

Par faute de sève se rend infructueux.

Herbes inutiles et stériles.

CAT. Infructuos. ESP. PORT. Infructuoso. IT. Infruttuoso. (chap. Infructuós, infructuosos, infructuosa, infructuoses; estéril, esterils; erm, erms, erma, ermes.)

12. Sobrefructuos, adj., très fructueux.

Mas en Egipte es sobrefructuos. Eluc. de las propr., fol. 207.

Mais en Égypte il est très fructueux.

13. Fructificar, Fructifiar, v. lat. fructificare, fructifier. 

Cum la clardat del solelh escalfan fay bell jorn, e fai fructificar las plantas en la terra. V. et Vert., fol. 94.

(chap. Com la claró del sol escofán fa bon día, y fa fructificá les plantes a la terra.)

Comme la clarté du soleil échauffant fait beau jour, et fait fructifier les plantes dans la terre.

Tals es turqua que per els fructifia.

P. Cardinal: Ab votz d'angels. 

Telle est stérile qui par eux fructifie.

Fig. Castetat e virginitat... floris e fructifica claramens davan Dieu e graciosamens. V. et Vert., fol. 94. 

Chasteté et virginité... fleurit et fructifie devant Dieu clairement et gracieusement.

CAT. ESP. PORT. Fructificar. IT. Fruttificare. (chap. Fructificá.)

14. Afruchar, v., fructifier, profiter. 

Quar vei que re no m' afrucha.

Giraud de Borneil: Quan la bruna. 

Car je vois que rien ne me profite.

Fig. On pretz fluris et afrucha.

G. Raimond de Gironella: La clara.

Où mérite fleurit et fructifie.

Part. prés. Quan no veirai las flors

Dels frugz ben afruchans.

J. Estève: Aissi col.

Quand je ne verrai pas les fleurs des fruits bien fructifiants. 

ANC. FR. Je m'en vois parfaire une luite

Dont, se Diu plaist, grans bien afruite...

De ceste amor qui si s' afruite...

Tous chis afaires riens n' afruite.

Fables et cont. anc., t. I, p. 118, 365 et 221.

15. Esfruguar, v., rendre stérile, appauvrir, dépouiller. 

Fig. Qui, per sos cors esfruguar, 

Se vol de vielha loguar. 

T. de Bertrand et de Gausbert: Gausbert. 

Qui, pour rendre stérile son corps, se veut faire locataire de vieille.

martes, 30 de mayo de 2017

abrecoc

abrecoc a Beseit , abrecoqué lo abre, abrecocs plural

abrecoc a Beseit , abrecoqué lo abre, abrecocs plural

Lo abrecoc tamé té una franja, com lo meu cul.



albaricoque


DOMASQUINO:

El curioso nombre de domasquino no guarda relación con las denominaciones que esta deliciosa fruta tiene en otras lenguas, que incorporaron la palabra del español: abricot (francés), aprikose (alemán) o apricot (inglés). Tampoco de la palabra original árabe “al-burquk” ni del latín “praecox” o “praecoquus”.
El origen de este nombre local tiene más que ver con la denominación que al fruto se le da en Argentina, Bolivia, Chile, Cuba, Andalucía, Canarias, Paraguay, Perú, Uruguay o Venezuela. En estos lugares se le llama “damasco”, posiblemente por asociación de la fruta con la ciudad de Damasco.
Así, domasquino parece ser una de las ricas reminiscencias de la dominación árabe de la zona, que se extendió entre los siglos VIII a XII. También lo es el intensivo cultivo de esta fruta que se realiza en la zona, particularmente en las localidades ribereñas del Jalón, como Calatayud y Paracuellos de la Ribera. (No es el triste y famoso Paracuellos de la guerra civil




ALBERCOC m. 


|| 1. Fruit de l'arbre Armeniaca vulgaris (V. albercoquer); cast. albaricoque. Si en fruites volem pensar, aci ha.... cireres de diverses sorts, guíndoles, albercocs, magranes, ginjols, Eximenis Reg. 25. En ceyll jardí los fruiters | eren de totes maneres | ... | codonys, albercochs, cireres, Diuis. Mall., 11.—Dins la mateixa espècie botànica dels albercocs hi ha moltes varietats de forma, grossària i color, que tenen tots aquests noms: Albercoc ambresquillenc (Alcoy): és xicotet, vermell i no gaire bo, i té la molla molt adherida al pinyol; madura a darrers de juny. Albercoc blanc (Eivissa): té el color blanquinós. 
Albercoc bord capona (Campanet): és de pell blanca i de popa molt sucosa i gustosa. Albercoc bord crespí (Campanet): és de popa forteta i tarda a madurar. Albercoc cagó (Xàtiva): és menudet, vermell i groc, no gaire bo; madura pel maig i juny. Albercoc cigala (Manacor): és abundós i dolent, de pinyol agre; madura molt prest. Se diu cigala perque prové de Son CigalaAlbercoc de caramelo (Castelló de la P.): és menut, vermell i dolç. Albercoc de domàs blanc (Mall.): és petit, molt sucós, de pell molt blanquinosa i poc gustós; madura pel juliol. Albercoc de domàs vermell (Mall.): és molt petit i sucós, de pell vermella i fina, i fa com fils en el capoll; no és molt bo. Albercoc de galta (Llucmajor): és gros, a una banda vermell i a l'altra blanquinós, i molt fi; madura devers el juny o juliol. Albercoc de la galta roja (Xàtiva, Cullera, Alcoi): és grosset, groc per una cara i vermell per l'altra i dolç; madura pel juny o juliol. Albercoc de la gran casta (Manacor): és gros i bo. Albercoc del Patriarcaés gros, blanquinós i bo, i madura pel juny (Alcoi, Castelló); és gros, groc-vermellós i boníssim (València, Cullera, Xàtiva). Albercoc de l'ull blancés gros, blanc de cera, primerenc i no molt dolç (Castelló, Alcoi); és blanc, dolç (Xàtiva). Albercoc de marge (Castelló): és menut, roget i poc dolç; madura a la darreria de juny. Albercoc d'En Caparró (Campanet): és de popa forta i pell vermella. Albercoc d'En Pila (Campanet): és petitet i no gaire bo. 
Albercoc d'En Pua (Campanet); és petit i sempre de color verda. 
Albercoc d'En Violeta (Campanet): és de pell blanca i popa saborosa, molt tardà. Albercoc de pinyol agre (Llucena, Balears): és gros, de carn blanca i pinyol agrenc. 
Albercoc de pinyol de sucre (Vilafranca de Bonany): és petit, de pell un poc aspra, però la popa és molt saborosa; madura pel juliol. Albercoc de pinyol dolç (Calasseit, València, Balears): és gros, molt gustós, i el pinyol és mengívol. Albercoc de Sant Joan (Manacor): madura en el juny i no és gaire bo. Albercoc de Sant Pasqual (Castelló): és vermell i menut; madura pel maig. Albercoc gavatxetés el més primerenc, molt vermell i un poc més petit que els ordinaris (Martí G. Dicc.). Albercoc granat (Campanet): és molt petit, però saborós. Albercoc moscatell (Mall.): és no molt gros, groguet blanquinós, molt bo. Albercoc negre (Mall.): és petit, verd fosc per fora, amb suc ben vermell; madura pel maig i no és gaire bo. Albercoc pigós (Alcoi): és gros, verdós i no molt bo; madura a la primeria del juliol. Albercoc porquíés petitet, groc vermellós, no gaire gustós, i madura pel maig i juny (Alcoi, Cullera, Xativa); és tardà (Eivissa). Albercoc rosal (Campanet): és molt gros, de carn molt fina i pell color de rosa. Albercoc sucrer (Manacor): és petitó, molt dolç. 
Albercoc taronjal (Mall.): és gros, vermell, molt sucós i saborós, amb el pinyol dolç; madura devers el juny. Albercoc vermei (Manacor): és mitjancer, molt pelut i dolent; només el mengen els animals. 

|| 2. m. i adj. Bajà, poc-seny, irreflexiu; cast. mastuerzo. «Sempre seràs un albercoc» (Benigànim). «No sies aubercoc» (Mall., Men.). ¡Vaja un conexement y vaja una compassió que té aquest aubercochRoq. 27. S'aubercoch hi consentí, per darli gust. Alcover Rond., i, 14. «Albercoc de marge: patán, el sujeto sencillo e ignorante» (Martí G. Dicc.).

    Loc.a) Esperar que munt es joc, esperança d'aubercoc (Marroig, Refr. mall.).b) ¡Es teu aubercoc! Expressió que s'empra humorísticament per desmentir qualcú amb resolució (Mall.). Equival a la frase mallorquina «es teu beneit», ja que aubercoc significa ‘beneit, bàmbol’ (BDLIC, xiv, 262).

  
    Intens.—a) Augm.: albercocarro, albercocàs, albercocot.—b) Dim.: albercoquet, albercoqueu, albercoquiu.—c) Pejor.: albercoquetxo, albercocot.
    Etim.: de l'àrab. al-barquq, ‘l'albercoc’, compost de l'art. al i d'un mot pres del llatí praecŏquum, ‘fruita primerenca’ i especialment ‘albercoc’. Els alarbs no prengueren dit mot directament del llatí, sinó del gr. πραικὄκκιον derivat de la mateixa rel de praecoquum (<praecoce).

ALBERCOQUER m. bot. 

albercoquer, abrecoqué, abrecoc, alberge, alberche

Arbre de la família de les amigdalàcies: Armeniaca vulgaris Lamk.: cast. albaricoquero. Se fa de 3 a 6 ms. d'altària; té la soca llisa; fulles oval-cordiformes, acuminades, doblement dentades, no peloses, subcoriàcies, de peciol glandulós; flors blanques o rosades, precursores de les fulles, solitàries o geminades; calze acampanat, purpurascent, caduc; fruit (albercoc) globulós, pubescent-vellutat, carnós, suculent, ordinàriament groc o amb una part vermella, i solcat per una regata des del capoll fins a l'ull; el pinyol és ovoidal comprimit, llis i carenat. Floreix en el març i el fruit madura entre el maig i el juliol. Se fa per cultiu a totes les nostres comarques, i tant l'arbre com el fruit té diferents qualificatius segons la varietat de forma, grossària i gust del fruit (V. albercoc, || 1).
    Var. form.: 
albercoquer, abircoquer, abrecoquer, abrecroquer, abricoquer, abricoter, abricotier, albaricoquer, albecroquer, albricoquer, ambercoquer, aurecoquer, baracoquer, benacroquer, bercoquer, berecroquer, bericoquer, bricoquer, mercoquer, obrecoquer, ubercoquer, abrebaracoquer.
    Fon.: 
aɫβeɾkokéɾ (Val., Xàtiva, Alacant, Alcoi); aɫβeɾkoké (Llucena); əwβəɾkuké (Tarragona, Valls, Menorca, Eivissa); awβeɾkoké (Pla d'Urgell, Calasseit, Falset, Gandesa, Tortosa); əwβəɾkoсé, əwβəɾkoké (Mall.); uβəɾkuké (Ciutadella); aɫβɾekokéɾ (Cast.); aɫβiɾkoké (Alcalà de X.); aɫβekɾoké (Pradell); aɫβeɾikokέ (Sort); awβeɾikoké (Torre de Cabdella); uβɾəkuké (Berga); oβɾekoké (Balaguer); uβɾəkluké (Solsona); uβɾəkɾuké (Solsona); əmbəɾkuké (Vendrell); ambeɾkokéɾ (Sueca, Gandia, Benialí, Benilloba); bəɾəkuké (Elna); bəɾkuké (Vic, Lluçanès, Sta. Col. de Q.); beɾkokéɾ (Pego, Calp); beɾikokέ (Esterri d'À., Sort); bɾikuké (Arles, Cadaqués, Darnius, Figueres); bɾikuté (Formiguera, Serrallonga); abɾabaɾakuké (Alg.).
    Intens.
—a) Augm.: albercoqueràs, albercoquerot.—b) Dim.: albercoqueret, albercoquereu, albercoqueriu.—c) Pejor.: albercoqueretxo, albercoquerot.


domingo, 7 de octubre de 2018

Traéume de estes dudes

- ¿Per qué los refrescos tenen suc artifissial de llimó y los detergens suc natural de llimó?

Pedro Bel Caldú conteste:


Lo suc de llimó es agre pero l’aroma del llimó no está al suc si no a la pell. L’ácit del suc millore les qualidats llimpiadores del detergent pero l’aroma no. Se pot fabricar artificialment acid citric que ix mes barat que el suc de llimó natural. Tamé se fabrique, pels aromistes, aroma artificial de llimó, pero es mes complicat i car que fabricar acid cítric. No me puc estendre en més explicacións, pero estic segur que de la informació que dono se poden traure conclusións.



- ¿Per qué los Picapedra festejaben (selebraben) Nadal, si vivíen a una época antes de Cristo?


¿Per qué los Picapedra festejaben Nadal, si vivíen a una época antes de Cristo?

- ¿Si les dones diuen que los homes són tots iguals, per qué se preocupen tan en triá?

- ¿Cóm se escriu lo cero en números romanos?


No se escriu. 

- Cuan van inventá lo rellonge, ¿cóm sabíen quína hora ere, per a pugué ficál en hora?




- ¿Per qué ña gen que desperte als atres pera preguntá si estaben dormín?





- ¿Cóm puc sabé cuántes vides li queden al meu gat?

https://mx.answers.yahoo.com/question/index?qid=20090627123321AAsaFkY

- ¿Per qué les coses sempre están al radé puesto aon un les busque? (Murphy)

- ¿Qué conten les ovelles per a pugué dormí com a liróns?


- ¿Qué conten les ovelles per a pugué dormí com a liróns?

- ¿Per qué los sementeris tenen les tápies tan altes, si los que están a dins no poden eixí y los que están afora no volen entrá?


- ¿Per qué los sementeris tenen les tápies tan altes, si los que están a dins no poden eixí y los que están afora no volen entrá?

- ¿Per qué “separat” se escriu tot jun y “tot jun” se escriu separat?

- ¿Per qué lo “día del traball”, ningú treballe?

- Si la llana se encongix cuan se bañe... ¿Per qué les ovelles no se fan mes menudes (se encongixen) cuan plou?


- Si la llana se encongíx cuan se bañe... ¿Per qué les ovelles no se fan mes minudes cuan plou?
- Un parto al carré ... ¿es alumbrat públic?

- Si cuan minjo ous me fan mal al feche, cuan minja feche... ¿me fará mal als ous? / A Aiguaiva se mingen lo feche crugo

- ¿Per qué no ña minjá pera gats en gust a rata, ratolí o furigaña?


¿Per qué no ña minjá per a gats en gust a rata, ratolí o furigaña?




- Lo món es redó y li diém planeta. Si fore pla... ¿li diríem redoneta?

- Si un abogat se torne lloco... ¿pert lo juissi?

- ¿Los infans disfruten la infansia tan com los adults lo adulteri?

- Si un fruit sec se bañe, ¿seguix sén un fruit sec?


Si un fruit sec se bañe, ¿seguix sén un fruit sec?

- ¿Per qué als peixos no los entre aigua als ulls?

https://es.quora.com/A-los-peces-les-entra-agua-en-los-ojos-1

- ¿Per qué se li diu meche al dotó y cura al mossen cuan es lo meche lo que cure?

- ¿Per qué se li diu llit al catre y cómoda a la cómoda cuan lo llit es mes cómodo?

- Si tots los drets són resservats, ¿qué passe entonses en los zurdos, son menos timits?

- ¿Per qué les llunes de atres planetes tenen nom y la nostra se diu lluna?


¿Per qué les llunes de atres planetes tenen nom y la nostra se diu lluna?
- Si lo món es un mocadó, natros ¿qué som?

Si lo món es un mocadó, natros ¿qué som?