Mostrando las entradas para la consulta farai ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta farai ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

lunes, 9 de octubre de 2023

Hugues de Saint-Cyr. Uc de Saint-Circ, fl. 1213 - 1257

Hugues de Saint-Cyr.

Hugues de Saint-Cyr. Uc de Saint-Circ



Tres enemicx e dos mals senhors ai;

Qusquex ponha nueyt e jorn que m' aucia:

L' enemic son mey huelh, e 'l cors que m fai

Voler tal joy qu' a mi non tanheria:

E l' us senhers es amors qu' en baylia

Ten mon fin cor e mon bon pessamen;

L' autre es vos, domna, en cui m' enten,

A cui non aus mon cor mostrar, e dir

Com m' aucizetz d' enveya e de dezir.


Que farai ieu, domna, que sai ni lai

Non puesc trobar ses vos ren que bo m sia?

Que farai ieu, qu' a mi semblon esmai

Tug autre joy, si de vos no 'ls avia?

Que farai ieu, cui capdella e guia

La vostr' amors, e m siec e m fug e m pren?

Que farai ieu, qu' autre joy non aten?

Que farai ieu, ni cum poirai guandir,

Si vos, domna, no m voletz aculhir?


Cum durarai, ieu que non puesc murir,

Ni ma vida non es mais malanansa?

Cum durarai, ieu que vos faitz languir

Dezesperatz ab petit d' esperansa?

Cum durarai, ieu que ja alegransa

Non aurai mais, si no m' en ven de vos?

Cum durarai ieu donc, qu' ieu sui gilos

De tot home que ab vos vai ni ve,

E de totz selhs a cui n' aug dire be?


Cum viurai ieu, que tan coral sospir

Fas nueg e jorn ab gran dezesperansa?

Cum viurai ieu, que non pot far ni dir

Autra, mas vos, ren que m tengu' ad onransa?

Cum viurai ieu, qu' als no port en membransa

Mas votre cors gentil et amoros,

E las vostras guayas plazens faissos?

Cum viurai ieu, que d' als no prec de me

Dieu, mas que m lais ab vos trobar merce?


Que dirai ieu, dona, si no m mante

Merces ab vos, sivals d' aitan qu' ieu vensa,

Ab mon fin cor et ab ma leial fe

Vostra ricor e vostra gran valensa?

Que dirai ieu, s' ab vos non truep guirensa?

Que dirai ieu, qu' autra non puesc vezer

Qu' endreg d' amor me puesca far plazer?

Que dirai ieu, qu' autra el mon non es

Que m dones joy per nulh be que m fezes?


A la valen comtessa de Proenssa,

Quar son sei fag d' onor e de saber,

E ill dig cortes, e ill semblan de plazer,

An ma chansos, quar cella de cui es

Me comandet qu' a lieis la trameses.


II.


Servit aurai franchamen,

Humils, francs, ferms e lials,

Amor don ai pres grans mals,

Ira, pena e turmen,

Greu maltrag ses nulha esmenda;

Et enquer vol qu' ieu atenda

Amors sa dura merce,

Per saber si n' aurai be,

Sufren ans qu' alhors mi renda.


Amarai doncx finamen,

Pus fis amars no m' es sals?

Non auzarai esser fals

Vas lieis qu' aissi m vai volven?

Cosselh m' es ops qu' ieu en prenda,

Mas amors ditz qu' ans mi penda

Que ja li 'n menta de re;

Et es dregz, qu' ab aital fe

Cum ilh compra, qu' ieu li venda.


Mas ges vas lieys no m defen

Razos, dregz, amors, ni als;

E, s' il plai mos dans mortals,

E los sieus quier eissamen,

No creza qu' ieu li contenda;

Qu' ieu viu de paupra prevenda,

E non ai poder en me,

Qu' elha l' a qu' a 'l cor ab se,

E no vuelh qu' om li m defenda.


Esfors fas doncs quar m' enten,

E quar y pert mos jornals

En lieys don vista, sivals

Ni pres ni luenh, non aten;

Si doncx no 'l plai que s' estenda

En lieys merces ni deisenda,

Esser pot, mas non o cre,

Tan la truep de dura fe,

Que no m par res m' en atenda.


Huelhs clars ab boca rizen,

Dens plus blancas que cristals,

Neus blanca non es aitals

Cum sos belhs cors de joven;

Fresca, vermelha, ses menda

Es la cara sotz la benda,

Tot y es, quant y cove;

Honrada sus tota re,

Si que no i a qu' om reprenda.


Que ma vida m fatz esmenda, 

Bella de dura merce,

Ab sol que sufratz de me 

Qu' eu per vos al cel entenda.


A 'n Savaric part Enenda, 

Chansos, vai dir de part me 

Qu' el sabra quan veira te, 

Si 'l taing que fuga o atenda.

//

https://fr.wikipedia.org/wiki/Uc_de_Saint-Circ


Son importance tient au fait qu'il fut peut-être auteur de nombreuses vidas d’autres troubadours, bien qu'on ne puisse lui attribuer avec certitude que celle de Bernard de Ventadour.


On lui connaît quarante-deux poèmes, dont quinze cansos.


Plusieurs étudiants l'identifient avec Uc Faydit (Hugues l’exilé), l’anonyme auteur des « Donatz proensals », la plus ancienne grammaire de la langue occitane aujourd’hui connue.


Uc naît à Thégra, une petite ville située près de Rocamadour. Il est fils d’un seigneur de petite noblesse, Arman de Saint-Circ d’Alzon.


Selon les informations des vidas, le château de son père fut détruit par une guerre pendant la jeunesse d’Uc. C’est pour cette raison que ses frères l’envoient à Montpellier afin qu’il reçoive l'instruction pour devenir prêtre. Là, il découvre la poésie des troubadours, en particulier en apprenant les genres poétiques les plus courants comme la chanson et le sirventès. Il devient jongleur et commence sa vie errante de troubadour, en se mettant au service du comte de Rhodes, avec lequel il part pour la Croisade albigeoise. Il entre en contact avec le dauphin d'Auvergne et d’autres princes locaux.

Il rédige les notices biographiques de Savary Ier de Mauléon et de Bernart de Ventadour.

Il visite la Gascogne, le Poitou, et les royaumes de l’Espagne chrétienne, en particulier la Castille et l’Aragon. Il retourne ensuite en Provence, et puis il déménage définitivement en Italie (1220), visitant la Lombardie et la Vénétie. Il s’établit à Trévise, chez l’importante cour des frères Alberico et Ezzelino da Romano. Il écrit plusieurs poésies pour ses nouveaux protecteurs, mais il crée aussi des anthologies d'œuvres des plus importants parmi les poètes provençaux. Pour les apprendre aux Italiens, il écrit aussi les vidas des troubadours et une grammaire de la langue provençale.

https://archive.org/stream/posiesdeucdesa00ucde#page/n13/mode/2up

Jean-Baptiste Gluck (ill. Eugène Gluck), Album historique de département du Lot : Avec les vues des principaux monuments et sites du Quercy, Peronnas, Éditions de la Tour de Gile, 1852 (réimpr. 1995), 192 p. (ISBN 2-87802-209-2), p. 95.

viernes, 23 de octubre de 2026

Uc de Saint-Circ. Tres enemics e dos mals senhors ai, + Seign'en coms, no us cal esmaiar

Uc de Saint-Circ.

Uc de Saint-Circ. Tres enemics e dos mals senhors ai, + Seign'en coms, no us cal esmaiar


I.

qu'usquecs ponha noit e jorn cum m'aucia:
l'enemic son mei olh e l cors qui m fai
voler celei qu'a mi non tanheria;
e l'us senher es amors qu'en bailia
ten mon fin cor e mon fin pensamen,
l'autre etz vos, domna, en cui m'enten,
a cui non aus mon cor mostrar ni dir 
cum m'aucizetz d'envei' e de dezir.
Que farai eu, domna, que sai ni lai
non posc trobar ren ses vos que m bon sia? (bon me sia)
Que farai eu, cui serion esglai
tuit autre joi, si de vos no ls avia?
Que farai eu, cui capdella e guia
la vostr' amors, e m fug e m sec e m pren?
Que farai eu, qu'autre joi non aten?
Que farai eu ni cum poirai gandir,
si vos, domna, no m voletz retenir?
Cum durarai eu que non posc morir,
ni ma vida no m'es mas malenansa?
Cum durarai eu cui vos faitz languir,
dezesperat ab un pauc d'esperansa?
Cum durarai eu que ja alegransa
non aurai mais si no m'en ven de vos?
Cum durarai, domna, qu'eu sui gilos
de tot home qui vai vas vos e ve,
e de totz cels a cui n'aug dire be?
Cum viurai eu que tan coral sospir
fatz noit e jorn, que movon d'esperansa?
Cum viurai eu, que non posc far ni dir
autra ses vos ren que m tenh' ad onransa?
Cum viurai eu qu'als no port en membransa
mas vostre cors e sas plazens faissos
e ls cortes ditz humils et amoros?
Cum viurai eu que d'als non prec de me
Deu, mas que m lais ab vos trobar merce?
Que dirai eu, domna, si no m mante
fina merces, sivals d'aitan qu'eu vensa
ab mon fin cor et ab ma leial fe
vostra rictat e vostra gran valensa?
Que dirai eu, si vos no m faitz sufrensa?
Que dirai eu, c'autra non posc vezer
qu'en dreit d'amor mi posc' al cor plazer?
Que dirai eu, qu'autra el mon non es
que m dones joi per nulh be que m fezes.
A la valen comtessa de Proensa,
quar son sei fait d'onor e de saber,
e lh dig cortes e lh semblan de plazer,
an ma chansos, car cella de cui es
mi comandet qu'a leis la trameses.


II. 

N'Uc de sain Circ e l coms de Rodes.

“Seign'en coms, no us cal esmaiar
per mi ni estar consiros,
qu'eu no sui ges vengutz a vos
per ren querre ni demandar;
que ben ai so que m'a mestier,
e vos vei que faillon denier,
per qu'eu non ai en cor que us queira re,
ans, si us dava, faria gran merce.”
"N'Uc de Sain Circ, be m deu grevar
que us veia que ogan sai fos
paubres e nutz e sofraitos,
et eu vo n fi manen anar,
que mai m costetz que dui archier
non feiron o dui cavallier:
pero ben sai, si us dav' un palafre,
Deus que m'en gart, vos lo penriatz be.”

jueves, 5 de octubre de 2023

Rambaud, Raimbaut, Raembautz; Orange, Aurenga

Rambaud d' Orange.

Rambaud, Raimbaut, Raembautz; Orange, Aurenga

I.


Ab nou cor et ab nou talen,

Ab nou saber et ab nou sen,

Et ab nou belh captenemen,

Vuelh un bon nou vers comensar;

E qui mos bons nous motz enten,

Ben er plus nous a son viven,

Qu' om vielhs s' en deu renovelar.


Qu' ieu renovelh mon ardimen;

Qu' el novelhs volf vielh pessamen,

Farai novelh ab ferm parven,

Er quant em al novelh temps clar,

Qu' els novelh fuelh naysson desen

Lo novelh crit, don jois en pren

Els auzels qu' intran en amar.


Doncs aman mi fan alegrar,

Qu' ieu am si qu' om non pot comtar

Tan be cum ieu am, ni pensar;

Et am la gensor ses conten,

Si dieus m' am, e no y met cuiar,

Qu' al mielhs d' amar la m saup triar

Amors, quan nos ajustet gen.


D' amor me dey ieu ben lauzar,

Mielhs qu' ad amor guazardonar

No puesc, qu' amors m' a, e m ten car,

Dat amors, per son chauzimen,

Plus qu' amors non pot estujar

A sos ops d' amor, ni donar

A autrui, don ai cor rizen.


Rire deg ieu, si m fatz soven,

Qu' el cors me ri, neys en durmen;

E mi dons ri m tan doussamen

Que belh ris m' es de dieu, so m par;

E me fai sos ris plus jauzen

Que si m rizian quatre cen

Angel que m deurian gaug far.


Gaug ai ieu tal que mil dolen

Serian del mieu gaug manen,

E del mieu gaug tuit mei paren

Viurian ab gaug ses manjar.

E qui vol gaug sai l' an queren,

Que ieu ai tot gaug eissamen

Ab mi dons qui 'l me pot tost dar.


Domna, d' als non ai a parlar

Mas de vos, domna, que baizar

Vos cug, domna, quant aug nomnar

Vos, domna, que ses vestimen

En mon cor, domna, vos esguar,

Qu' ades mi ven, domna, estar

Vostre bel cors nou avinen.


De mon nou vers vuelh totz preguar

Qu' el m' anon de novelh chantar

A lieis qu' am senes talan var;

Dieus m' abais' et amors, s' ieu men,

Qu' autre ris me sembla plorar,

Si m ten ferm en gaug, ses laissar,

Mi dons, qu' autre drut non consen.


Dieus guart ma domn' e mon joglar,

E jamais domna no m prezen.


II.


Si de trobar agues melhor razo

Que ieu non ai, sapchatz que be m plairia; 

Mas, tal cum l' ai, farai gaya chanso,

Si far la sai tal qu' elha fos grazia

Per ma domna, que no m denha entendre,

E ten mon cor qu' alhors non puesc' atendre; 

E platz mi mais viure desesperatz,

Que si ieu fos per altra domn' amatz.


Viure m' es greu, ni morir no m sap bo.

Que farai doncx amarai ma enemia?

Amar la dei, si non fas falhizo,

Qu' amors o vol qui m' a en sa bailia;

Al sieu voler no me vuelh ieu defendre,

Ni enves lieis de nulha re contendre:

Ans dei ben dir qu' ieu mi tenh per pagatz,

Pus que ieu fas totas sas voluntatz.


Son voler fas, e quier li 'n guizardo

Que, s' a lieys platz, desamat no m' aucia,

O que m fezes oblidar sa faisso

Que m' es miralhs, en qualque loc qu' ieu sia.

E pus amors me vol d' amar sorprendre,

Ben deuria a mi dons far aprendre

Com ieu pogues de lieys esser privatz,

Pueis m' auria mos mals guiardonatz.


Trebails, maltraitz, cuidatz ab pensazo,

Ni guerreyars qu' ieu fas, no m' en desvia.

De vos amar, que m tenetz en preizo:

Offensio no us fis jorn de ma via,

Ni en ferai, com que m' en dega prendre,

Ni no m faretz ad autra domna rendre;

Que ab mon cor me sui ben acordatz

De ben amar, sia sens o foldatz.


E non per so molt me sabria bo,

Qu' ieu fezes sen; mas, sitot fauc folhia,

De tal foldat no vuelh qu' hom m' ochaizo,

Quar en amar non sec hom drecha via,

Qui gent no sap sen ab foldat despendre;

Mas selh qu' o fai se pot ben tant estendre

Qu' elh er amicx sivals o drutz clamatz;

Si 'n aisso falh, non er a dreit jutjatz.


A mon Diable, qui belhs motz sap entendre,

T' en vai, chanso, e si te denh' aprendre,

Pueys poirai dir que sui ben cosselhatz

De mon cosselh, qu' es d' Aurengua laissatz.


III.


Er no sui ges mals et astrucx,

Quan sui ben malastrucx de dreg;

E pus malastres m' a eleg,

Farai vers malastruc e freg;

Si truep un malastruc adreg

Que mon malastre mi pesseg.


E pus tos temps sui malastrucx

Per un gran malastre que m ve,

Selh que per malastruc no m te

Dieu prec de malastre l' estre,

Que mil malastruc serion ple

Del malastre qu' ieu ai en me.


Er auiatz cum sui malastrucx!

Qu' on meynhs cug de malastr' aver,

Ieu sui plus malastrucx en ver;

Qu' en malastre m laissei cazer,

E pueis vinc malastre querer

Don aurai malastruc esper.


Domna, per vos sui malastrucx,

Quar per malastre m voletz mal;

E fis ben malastruc jornal,

Qu' anc nuills malastrucs no 'l fetz tal;

Doncx mos malastres res non val,

Per que d' est malastruc no us cal.


Mas pus ara sui malastrucx,

Mos pels malastrucx mi tolrai,

Aitan de malastre perdrai;

E si 'l malastres no s' en vai,

Malastrucx sia cui no m plai,

Quar tan grans malastres m' eschai.


Mas s' atrobes dos malastrucx

Qu' anesson malastruguamen

Ab me mais malastre queren,

Adoncx for' ieu malastrucx gen;

Mas non trueb malastruc valen

Qu' ab mi de malastres prezen.


Et ieu sui aitan malastrucx 

Que de malastre port la flor,

Et ai de malastre l' honor

Levat, malastre de senhor;

Ieu cant en malastre ab plor

D' aquest malastruc amador.

Tu est malastrucx de senhor,

Et ieu sui malastrucx d' amor.

//


Rambaud d' Orange, Raimbaut d’Aurenga

https://de.wikipedia.org/wiki/Raimbaut_d%E2%80%99Aurenga

Cars, douz e fenhz del bederesc

En aital rimeta prima

Una chansoneta fera

Apres mon vers vueilh sempr’ordre

Un vers farai de tal mena

Peire Rotgier, a trassaillir

Al prim qe•il timi sorz en sus

Braiz, chans, quils, critz

Car vei qe clars

Ar vei bru, escur, trebol cel

Ar m’er tal un vers à faire

Ab vergoinha part marrimentz

Er quant s’embla•l foill del fraisse

Ara non siscla ni chanta

Entre gel e vent e fanc

Pos trobars plans

Assaz m’es belh

Aissi mou

Amors, cum er? Que faray?

Assatz sai d’amor ben parlar

Ben s’eschai q’en bona cort

Ben sai c’a sels seria fer

Donna, cel qe•us es bos amics

Escotatz, mas no say que s’es

Amics, en gran cossirier

Dona, si m’auzes rancurar

Non chant per auzel ni per flor

Lonc temps ai estat cubertz

Ara•m so del tot conquis

A mon vers dirai chansso

Ara•m platz, Giraut de Borneill

S’il cors es pres, la lengua non es preza

Joglar, fe qed eu dei

Ab nou cor et ab nou talen

Ar non sui jes mals et astrucs

Als durs, crus, cozens, lauzengiers

Pois tals saber mi sortz e•m creis

Ar resplan la flors enversa

Raembautz daurenga

http://trobar.org/troubadours/aurenga

Raimbaut d’Orange entstammt einer jüngeren Linie der Familie der Herren von Montpellier. Sein Vater war Guillem d’Omelaz (Guilhelm d’Aumelas), seine Mutter Tiburge d’Orange, die Erbtochter des Grafen Raimbaut II. Ab 1156 war Raimbaut u. a. Herr von Aumelas (Omelaz), Le Pouget, Montarnaud und Popian, 1171 erbte er einen Teil der Herrschaft Orange.



Azalais de Porcairagues, joglar, Rambaud Orange, Raimbaut


//

Raimbaut of Orange (Old Provençal: Raimbaut d'Aurenga; c. 1147 – 1173) was the lord of Orange and Aumelas and an influential troubadour in medieval France. His properties included the towns of Frontignan and Mireval. He was the only son of William of Aumelas and of Tiburge, Countess of Orange, daughter of Raimbaut, Count of Orange. After the early death of his father, Raimbaut's guardians were his uncle William VII of Montpellier and his elder sister Tibors.

Raimbaut contributed to the creation of trobar ric, or articulate style, in troubadour poetry. About forty of his works survive, displaying a gusto for rare rhymes and intricate poetic form.

His death in 1173 is mourned in a planh (lament) by Giraut de Bornelh, and also in the only surviving poem of the trobairitz Azalais de Porcairagues, who was the lover of Raimbaut's cousin Gui Guerrejat. It seems possible that Azalais' poem was composed in an earlier form while Raimbaut was still alive, because in his poem A mon vers dirai chanso he appears to contribute to the poetical debate begun by Guilhem de Saint-Leidier and taken up by Azalais as to whether a lady is dishonoured by taking a lover who is richer than herself. Aimo Sakari argues that Azalais is the mysterious joglar (jongleur) addressed in several poems by Raimbaut.

miércoles, 1 de noviembre de 2023

Taurel - Vinzens (Fin du tome V)

Taurel. Une tenson avec Falconet, auquel il dit:

Falconet, de Guillalmona
Vos vei enamorat,
E 'l marques de Montferat
Fai pechat que non la us dona.
Falconet de.
Millot, III, 436.

Le Templier, ou le Chevalier du Temple, t. IV.


Thibaud de Blizon. La pastourelle imprimée t. II, p. 230, est sous son nom dans un des manuscrits.
Millot, III, 275.
Thomas. Une tenson avec Bernado.
Bernado, la genser dona que s mir
En tot lo mon ni anc fos ni er mais
Dieu prec que gar de mal e de falhir,
E m do s' amor e m tragua d' est pantais
E dels peccatz c' a faitz mortals e lais,
Me do, s' il play, de tot be far ayzina,
Car dels peccatz ben es hora que lais,
E prec ne lui a cui lo mon s' aclina.
Bernado la.
Millot, III, 436.

La Dame Tiberge. Un fragment lacéré.
Na Tibors si era una dompna de Proensa, d' un castel d' En Blacatz que a nom Sarrenom. Cortesa fo et enseignada, avinens e fort maistra, e saup trobar; e fo enamorada e fort amada per amor; e per totz los bons homes d' aquela encontrada fort honrada; e per totas las valens dompnas mout tensuda e mout obedida. E fetz aquestas coblas, e mandet las al seu amador:
Bels dous amics, ben vos puesc en ver dir
Que anc no fo q' eu estes ses desir
Pos vos conven e... per fin aman;
Ni anc no fu q' eu non agues talan,
Bel douz amics, q' eu soven no us vezes,
Ni anc no fos sasons que m' en pentis,
Ni anc no fos, si vos n' anes iratz,
Q' eu agues joi tro que fosetz tornatz.
Bels dous amics.
Crescimbeni, 202. Millot, III, 321. Papon, II, 415. P. Occ. 328.
Tomiers. Voyez Palazis. Fragments d' une pièce:
De chantar farai
Una esdemessa,
Que temps ven e vai,
E reman promessa,
E de gran esmai
Fai deus tost esdessa.
Segur estem, seignors,
E ferms de ric socors.


Ric socors aurem,
En deu n' ai fianza,
Don gazagnarem
Sobre sels de Fransa.
D' ost que deu non tem
Pren deus tost venjanza.
Segur estem, etc.

Tals cuia venir
Ab falsa croisada
Qe 'l n' er a fozir
Sens fog d' albergada,
Car ab ben ferir
Venz hom leu mainada.
Segur estem, etc.

E si Fredericz
Qu' es reis d' Alamaigna
Soffre que Loics
Son emperi fraigna,
Ben sera enics
Lo reis part Bretaigna.
Segur estem, etc.

L' evesque culvert
Non o preson gaire
S' el sainz vas se pert
O fo nostre paire,
Quan moc del desert,
Mas amon Belcaire.
Segur estem, etc.

Nostre cardenals
Sojorna e barata,
E pren bels ostals,
De que deus l' abata,
Mas pauc sent los mals
Quant a Damiata.
Segur estem, seignors,
E ferm de ric socors...
De chantar farai.
Bastero, 94. Crescimbeni, 219. Hist. gén. du Languedoc III, 98. Millot, III, 45. P. Occ. 273. Hist. Litt. XV, 462.

Torcafols. Deux pièces; en voici quelques vers:
Comunal, en rima clausa
On ja no m respondres, so m cuich,
Farai sirventes aora,
E dirai vostra semblansa,
C' ab armas es soven vencutz;
Et hom vielz pois desclavella
Ni ses de totz pretz abatutz,
Be m meravill com se feing drutz.
Comunal en.

Ben viu a gran honor
Qui pert son mal seignor,
Qu' eu perdei lo peior
Qu' anc mortz pogues aucir,
Mas ieu non pois morir,
Ni no voill que m' aucia
Per ma vida gandir...
Comunal veill.
Bastero, 94. Crescimbeni, 210. Millot, III, 436.

Le Troubadour de Villarnaud. Deux sirventes, dont l' un est à la manière des troubadours qui se permettaient de changer les terminaisons de plusieurs mots pour produire des rimes extraordinaires:
Mal mon grat fatz serventula
Dels ricx malvatz cor mortula,
Quar il no temon vergula,
Quar ses cor han lur corsul;
Per qu' ieu n' ai men de raubula;
E man joglar de cortula
Qu' en fan tot jorn gran rancul
Dels malvatz trenca linhula.
Mal mon grat.
Voici des fragments du second, qui est dans le style ordinaire du temps:
Un serventes nou qu' om chan
Farai en est leugier so,
Que coratge e talan
N' ai e mout bona razo,
Quar mant dizon veiramen
Qu' el Dalfins pert per non sen
Gapenses;
Et er grans merces,
Si 'l ven meschasensa,
Quar pretz no l' agensa...


Si 'l Dalfins sai ven ugan
Ni l' aduzon siei baro,
Mant elm, mant escut, mant bran,
Mant ausberg, mant gonfano,
E man bell cavall corren
Veirem, mant cairell bruien
Trais espes,
Mant colp demanes
Ferir, si no i tensa
Lo coms de Proensa.

Quar si 'l coms si fai enan
Per intrar en teneso,
Cobrar pot, senes tot dan
E ses mass' e ses basto,
So qu' an perdut lonjamen
Siei amic e siei paren...
N Agoutz, ab bon pretz valen,
Creis quec dia e non deisen

Nullas ves
Vostra valors que es
Aussors, e que gensa
Quec jorn a presensa.

Serventes,
Vai tost, e no t pes,
Fai m' en sovinensa
Al comte de Proensa.
Un serventes.
Crescimbeni, 210. Millot, III, 436.

Vinzens. Tenson avec Giraud et un marquis:
De so don yeu soy doptos
Me diatz vostr' entendensa,
Guiraut, pus es amoros;
A razon ni conoisensa
L' amor don vos aug parlar,
Car mon senhor n' aug clamar
Que ditz c' un an l' a o dos
Servida que non l' es pros.
De so don.

Anonymes, t. II.
Voyez Millot, tome III, page 439, jusqu'à la page 449; et le Parnasse occitanien, depuis la page 387, jusqu'à la page 393.

Dans un Domneiaire anonyme se trouvent ces vers:
Mas cel non poc en ren faillir
Que vos fetz e volc que siatz,
Quar meillor es de las meillors
E genser es de las gensors,
E plus haut sobre las haussors,
E bella de totas beutatz;
Far sabetz tals cinc cent honors
Que senz una de las menors
Non voill haver los Mans ni 'ls Tors
Ni esser coms d' Angeus clamatz.
Domna Vos.
Millot, III, 439.

(N. E. Le Mans, Tours, Comte d' Anjou ?)


Fin du tome V.


Variantes et corrections.

Les manuscrits des poésies des troubadours, de même que tous ceux du moyen âge, n' offrant pas les signes de ponctuation, ni ceux de l' apostrophe et de l' aphérèse, les personnes qui étudieront les pièces que je publie, pourront changer ou rétablir la ponctuation qui a été adoptée dans cet ouvrage, quand le sens leur semblera l' exiger, et ainsi lire No 'n pour Non, etc., et vice versa, etc.
Quand deux mots paraîtront devoir être réunis, ou un seul mot paraîtra devoir être divisé, on le fera si l' on trouve un meilleur sens, parce que, malgré le soin extrême que je me suis donné, je puis n' avoir pas pris constamment le parti le plus convenable.
Dans les passages épars des pièces, on trouvera quelquefois des citations qui ne s' accordent pas avec la table précédente ou avec les indications des noms des troubadours; cette différence vient de ce que les manuscrits attribuent les mêmes pièces à différents troubadours. J' ai cru pouvoir en donner des exemples frappants, en rapportant quelquefois sous des noms divers quelques fragments, et en n' y laissant d' autre différence que les variantes des manuscrits, ainsi qu' on peut le voir tome V, pages 55 et 198, 219 et 298.
Après ces renseignements je me borne à proposer les variantes et les corrections suivantes:

t. Ier, p. 280. Am placé après As à la deuxième personne du présent au singulier, doit être placé à la ligne suivante après A, troisième personne.

t. III, p. 69. Contra 'l mon, - contra mon.
81. Lai, s' il no m' asegura, - que i an anz no.
99. L' amor que m, - l' onor.
147. Mesclat ab eyssens, - ascens.
162. Adrechurers, - adrechures.
187. Qui non a cor als, - acora 'ls.
200. Après ce vers: L' ensenhamentz et la valors, ajoutez:
E 'l gens cors e la fresca colors.
203. N' auia ni bruit, - noia.
239. E la fresca, - sa fresca.
259. Que m don, - det.
317. Cui sui amans, - comans.
318. Quel mon, - qu' el.
346. S' abranda, - s' arranda.
353. Ges no m' es, - me son.
356. A pensatz, - apensatz.
394. No m tengua dan, - tengu' a.
404. En pastre, - enpastre.

t. IV,

7. Semena arena, - en arena

30. Dos colps, - bos.
58. Lo cor fendre, - cor s.
68. Molt mes, - m' es.
85. Com A, - coma.
95. En bonia, - bouia.
164. Greu m' es deisendre carcol, - defendre
167. Tornar en paus, - Paus.
178. Qu' era floris, - on mielhs.
180. E tant auvan, - anvan.
212. Quan d' armas, - d' armatz.
217. Prec asselhs, - a selhs.

230. No us fait, - fail.
272. Pessaran descarnir, - d' escarnir.
280. De tot avol, - tot' avol.
286. Can veian, - mueian.
291. D' els, - dels.
299. Valria 'ls agues, - 'l s' agues.
Ibid. Qu' en joglaritz, - qu' enjoglaritz.
311. Geratz a, - metetz.
314. E 'ls pen e en fai, - e 'n fa planca e.
317. De mal cor, - malcor.
318. Capel, - capdel.
325. Ab falces trudetz, - fals estrudetz.
424. Daniel dins, - d' ins.
426. Oblidetz ges, - gens.
327. Cum heretiers, - heretjes.
430. Li larcx senes, - ni.
433. Chanso o vers aquest chan, - chansos... chans.
Ibid. Demandan, demandam.
443. Don lo dieus, - tieus.
456. Non tardas, - t' ardas.
460. Sembla l' encomenzansa, - sembl' a
Ibid. Segur, - seguir.

T. V, p. 98. Traitz al canz, - alcanz.
Ibid. En Peitius, - en.
102. E qui s tos temps aventura s, - quis... aventuras.
133. Sobr' una post, - sobr' un apost.
134. Raitz David, - David.
170. Nil, - Nil.
264. So auzes, - s' o.
273. Que diga totz, - dig' a.
290. Alur, - a lur.
320. Dels joglars, - d' els.
342. Sa part, - par.
363. Ad honor, - ab.
380. Desfors, - d' esfors.
389. Ar vau, - van.
393. Per guerre, - guerra.
394. Que a ma, que ma.

miércoles, 18 de octubre de 2023

XXI, Un sirventes farai novelh, plazen (Bertrand de Born)

XXI.


Un sirventes farai novelh, plazen

Ancmais non fis; non m' en tenra paors

Qu' ieu non digua so qu' aug dir entre nos

Del nostre rey que pert tan malamen

Lai a Melhau, on solia tener,

Qu' el coms li tolh ses dreg et a gran tort,

E Marcelha li tolh a gran soan,

E Monpeslier li cuget tolre antan.

Coms de Tolza, mal guazardon aten

Selh que vos sier, don vey qu' es grans dolors,

Quar de servir tanh qualque guazardos;

Doncs be us servi lo rey Peire valen

Que ab sa gent vos anet mantener,

E mori lai, don fo gran desconort;

Pero aisselhs que foron al sieu dan

Anatz creyssen, e 'l rey Jacme merman.


Al comte dic non aia espaven

De Proensa, qu' en breu aura socors,

Qu' el nostre reys, quar trop n' es coratgos

Que li valha, quan n' aura mandamen

Sai en Chiva; pero ieu 'lh fatz saber

Qu' En Berenguier li a 'l castelh estort,

E ditz que reys que lo sieu vai donan,

Ni s' en torna, fai costuma d' efan.


Comte d' Urgelh, assatz avetz fromen

E civada e bos castelhs ab tors,

Ab que de cor no sias temeros, 

E demandatz al rey tot l' onramen 

De lai d' Urgell que soliatz tener,

E no y guardetz camp ni vinha ni ort;

E si no fagz, ja l' autra sanh Joan

No veiatz vos, s' el mieg non faitz deman.


Bona domna, ie us am tan lialmen

Que, quan no us vey, cuia m' aucir amors,

E quan vos vey, sui tan fort temeros

Que dir no us aus mon cor, tal espaven

Mi pren de vos no us fezes desplazer;

Doncs que farai, dona? qu' en breu sui mort

En dretz d' amor, qu' autra non vuelh ni 'n blan,

E quan vos vey, no vos aus far semblan.


Lo nostre reys assatz a de poder

Mest Sarrazis; mas lai de vas Monfort

Volgra vezer hueimais son auriban

Contra totz selhs qui 'l van d' onor baissan.


Bertrand de Born.

XXXV, Doas coblas farai en aqest son (Hoc; Gui de Cavaillon)

XXXV.

Doas coblas farai en aqest son (Hoc)

 

Doas coblas farai en aqest son

Qu' eu trametrai a 'N Bertran d' Avignon,

E sapza be que dinz Castelnou son, 

E li Franceis nos estan d' eviron;

E membra m be de cela cui hom son,

Que soven det en broc e 'n esperon;

E crit m' enseigna, e desplec mon leon,

Per qu' eu o man a Bertram d' Avignon,

Hoc, a 'N Bertram.

 

A 'N Bertram Folc man com hom esserat

Per so qu' el aia de venir volontat,

Qu' el jorn estam nos e 'l caval armat;

E puois al vespre, can tost avem sopat,

Nos fan la gaita entr' el mur e 'l fossat;

Et ab Franceis non an ges entregat,

Enans i son maint colps pres e donat;

Et aizo a mais de tres mes passat,

E 'l i a pois tot soau sojornat,

Pois se parti de nos ses comiat

Bertram Folcon.

 

Gui de Cavaillon.

resposta de hoc o de no; reyna

Sirventes historiques. I, En aquest guai sonet leugier (+ Index)

Sirventes historiques.


I.


En aquest guai sonet leugier

Me vuelh en cantan esbaudir,

Quar hom que no s dona alegrier

No sai que puesc esdevenir;

Per qu' ieu me vuelh ab joy tenir

Et ab los pros de Proensa

Qui renhan ab conoissensa

Et ab belha captenensa,

Si qu' om no 'ls en pot escarnir.


De conquerre fin pretz entier

Agra ieu talen e dezir,

Si no m' en falhisson denier

E rendas, don pogues complir

Los fagz qu' ieu volgra mantenir;

Mas pus a dieu non agensa

Qu' ieu puesca far gran valensa,

Gardar me dei de falhensa

Al meins, e d' aiso qu' ai servir.


Quar pretz no demanda ni quier

Ab sels qui volen obezir,

Mas tant quant al poder s' afier,

E que hom se guart de falhir;

Per qu' aisel que trop vol tenir

A molt petit de sciensa,

Quar l' avers non a valensa

Mas quar hom en trai guirensa,

E quar hom s' en pot far grazir.


A l' emperador dreiturier

Frederic vuelh mandar e dir

Que, si mielhs no mante l' empier,

Milan lo cuida conquerir

Ab grans faitz, e fai s' en auzir;

Don vos jur per ma crezensa

Que pauc pretz sa conoissensa

E son sen e sa sabensa,

S' en breu no l' en sap far pentir.


Dona sai ab cors plazentier,

Don negus hom no pot mal dir,

E no tem gap de lauzengier,

E sap los melhors retenir

Ab honrar et ab aculhir;

Tan gen fenis e comensa

So solatz e sa parvensa

Qu' en re non hi fai falhensa,

Et a car nom per encarzir.


Na Johana d' Est agensa

A totz los pros, ses falhensa,

Per qu' ie m vuelh ab los pros tenir.

Bernard de Ventadour.

//

Index:

II, Un sirventes on motz non falh

III, Ges de far sirventes no m tartz,

IV, Pus Ventedorn e Comborn e Segur

V, Un sirventes fatz dels malvatz barons,

VI, D' un sirventes no m qual far longor ganda,

VII, Lo coms m' a mandat e mogut,

VIII, Rassa, mes se son primier

IX, Ges no mi desconort S' ieu ai perdut,

X, Ieu chan, qu' el Reys m' en a preguat

XI, Gent fai nostre reis liouranda,

XII, Pus lo gens terminis floritz

XIII, Greu m' es deisendre carcol,

XIV, Quan vey pels vergiers desplegar

XV, Pus li baron son irat e lor peza

XVI, Al dous nou termini blanc

XVII, S' ieu fos aissi senhers e poderos

XVIII, Miez sirventes vueilh far dels reis amdos,

XIX, Non estarai mon chantar non esparja,

XX, Quan la novella flors par el verjan

XXI, Un sirventes farai novelh, plazen

XXII, Ja nuls hom pres non dira sa razon

XXIII, Del rei d' Arragon consir,

XXIV, Quor qu' om trobes Florentis orgulhos,

XXV, Sendatz vermelhs, endis e ros,

XXVI, Bel m' es cant aug lo resso

XXVII, Ab greu cossire Fau sirventes cozen; Bernard Sicart de Marjevols.

XXVIII, Foilla ni flors ni chautz temps ni freidura

XXIX, En aquell temps qu' el reys mori 'N Anfos

XXX, D' un sirventes faire Es mos pessamenz (Pierre de la Caravane)

XXXI, Quant vei lo temps renovellar, (Bertrand de Born, le fils)

XXXII, Ja de far un nou sirventes

XXXIII, Ja no vuelh do ni esmenda (Bernard de Rovenac)

XXXIV, D' un sirventes m' es grans volontatz preza, (Bernard de Rovenac)

XXXV, Doas coblas farai en aqest son

XXXVI, Seigneiras e cavals armatz

XXXVII, Ja non creirai d' En Gui de Cavaillon

XXXVIII, Estiers mon grat mi fan dir villanatge

XXXIX, Belh m' es quan d' armas aug refrim (Guillaume de Montagnagout)

XL, Guerra e trebalhs e brega m platz, (Boniface de Castellane)

XLI, Gerra mi play quan la vey comensar,

XLII, Peire salvagg', en greu pessar

XLIII, De l' arcivesque mi sap bon

XLIV Ja de chantar nulh temps no serai mutz

XLV, Un sirventes farai ses alegratge,

XLVI, En luec de verjanz floritz

XLVII, Ges no m' es greu s' eu non sui ren prezatz

XLVIII, Mout a que sovinenza

XLIX, Entre dos reis vei mogut et enpres

L, Mout fort me sui d' un chan meravillatz

LI, On hom plus aut es pueiatz,

LII, Comte Karle, ie us vuelh far entenden

LIII, Al bon rey qu' es reys de pretz car,

LIV, Nostre reys qu' es d' onor ses par (Bernard d' Auriac)

LV, Francx reys frances, per cuy son Angevi,

LVI, Ancmais per aital razo

LVII, Tant m' es l' onratz, verays ressos plazens,