Mostrando las entradas para la consulta farai ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta farai ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

lunes, 9 de octubre de 2023

Hugues de Saint-Cyr. Uc de Saint-Circ, fl. 1213 - 1257

Hugues de Saint-Cyr.

Hugues de Saint-Cyr. Uc de Saint-Circ



Tres enemicx e dos mals senhors ai;

Qusquex ponha nueyt e jorn que m' aucia:

L' enemic son mey huelh, e 'l cors que m fai

Voler tal joy qu' a mi non tanheria:

E l' us senhers es amors qu' en baylia

Ten mon fin cor e mon bon pessamen;

L' autre es vos, domna, en cui m' enten,

A cui non aus mon cor mostrar, e dir

Com m' aucizetz d' enveya e de dezir.


Que farai ieu, domna, que sai ni lai

Non puesc trobar ses vos ren que bo m sia?

Que farai ieu, qu' a mi semblon esmai

Tug autre joy, si de vos no 'ls avia?

Que farai ieu, cui capdella e guia

La vostr' amors, e m siec e m fug e m pren?

Que farai ieu, qu' autre joy non aten?

Que farai ieu, ni cum poirai guandir,

Si vos, domna, no m voletz aculhir?


Cum durarai, ieu que non puesc murir,

Ni ma vida non es mais malanansa?

Cum durarai, ieu que vos faitz languir

Dezesperatz ab petit d' esperansa?

Cum durarai, ieu que ja alegransa

Non aurai mais, si no m' en ven de vos?

Cum durarai ieu donc, qu' ieu sui gilos

De tot home que ab vos vai ni ve,

E de totz selhs a cui n' aug dire be?


Cum viurai ieu, que tan coral sospir

Fas nueg e jorn ab gran dezesperansa?

Cum viurai ieu, que non pot far ni dir

Autra, mas vos, ren que m tengu' ad onransa?

Cum viurai ieu, qu' als no port en membransa

Mas votre cors gentil et amoros,

E las vostras guayas plazens faissos?

Cum viurai ieu, que d' als no prec de me

Dieu, mas que m lais ab vos trobar merce?


Que dirai ieu, dona, si no m mante

Merces ab vos, sivals d' aitan qu' ieu vensa,

Ab mon fin cor et ab ma leial fe

Vostra ricor e vostra gran valensa?

Que dirai ieu, s' ab vos non truep guirensa?

Que dirai ieu, qu' autra non puesc vezer

Qu' endreg d' amor me puesca far plazer?

Que dirai ieu, qu' autra el mon non es

Que m dones joy per nulh be que m fezes?


A la valen comtessa de Proenssa,

Quar son sei fag d' onor e de saber,

E ill dig cortes, e ill semblan de plazer,

An ma chansos, quar cella de cui es

Me comandet qu' a lieis la trameses.


II.


Servit aurai franchamen,

Humils, francs, ferms e lials,

Amor don ai pres grans mals,

Ira, pena e turmen,

Greu maltrag ses nulha esmenda;

Et enquer vol qu' ieu atenda

Amors sa dura merce,

Per saber si n' aurai be,

Sufren ans qu' alhors mi renda.


Amarai doncx finamen,

Pus fis amars no m' es sals?

Non auzarai esser fals

Vas lieis qu' aissi m vai volven?

Cosselh m' es ops qu' ieu en prenda,

Mas amors ditz qu' ans mi penda

Que ja li 'n menta de re;

Et es dregz, qu' ab aital fe

Cum ilh compra, qu' ieu li venda.


Mas ges vas lieys no m defen

Razos, dregz, amors, ni als;

E, s' il plai mos dans mortals,

E los sieus quier eissamen,

No creza qu' ieu li contenda;

Qu' ieu viu de paupra prevenda,

E non ai poder en me,

Qu' elha l' a qu' a 'l cor ab se,

E no vuelh qu' om li m defenda.


Esfors fas doncs quar m' enten,

E quar y pert mos jornals

En lieys don vista, sivals

Ni pres ni luenh, non aten;

Si doncx no 'l plai que s' estenda

En lieys merces ni deisenda,

Esser pot, mas non o cre,

Tan la truep de dura fe,

Que no m par res m' en atenda.


Huelhs clars ab boca rizen,

Dens plus blancas que cristals,

Neus blanca non es aitals

Cum sos belhs cors de joven;

Fresca, vermelha, ses menda

Es la cara sotz la benda,

Tot y es, quant y cove;

Honrada sus tota re,

Si que no i a qu' om reprenda.


Que ma vida m fatz esmenda, 

Bella de dura merce,

Ab sol que sufratz de me 

Qu' eu per vos al cel entenda.


A 'n Savaric part Enenda, 

Chansos, vai dir de part me 

Qu' el sabra quan veira te

Si 'l taing que fuga o atenda.

//

https://fr.wikipedia.org/wiki/Uc_de_Saint-Circ


Son importance tient au fait qu'il fut peut-être auteur de nombreuses vidas d’autres troubadours, bien qu'on ne puisse lui attribuer avec certitude que celle de Bernard de Ventadour.


On lui connaît quarante-deux poèmes, dont quinze cansos.


Plusieurs étudiants l'identifient avec Uc Faydit (Hugues l’exilé), l’anonyme auteur des « Donatz proensals », la plus ancienne grammaire de la langue occitane aujourd’hui connue.


Uc naît à Thégra, une petite ville située près de Rocamadour. Il est fils d’un seigneur de petite noblesse, Arman de Saint-Circ d’Alzon.


Selon les informations des vidas, le château de son père fut détruit par une guerre pendant la jeunesse d’Uc. C’est pour cette raison que ses frères l’envoient à Montpellier afin qu’il reçoive l'instruction pour devenir prêtre. Là, il découvre la poésie des troubadours, en particulier en apprenant les genres poétiques les plus courants comme la chanson et le sirventès. Il devient jongleur et commence sa vie errante de troubadour, en se mettant au service du comte de Rhodes, avec lequel il part pour la Croisade albigeoise. Il entre en contact avec le dauphin d'Auvergne et d’autres princes locaux.

Il rédige les notices biographiques de Savary Ier de Mauléon et de Bernart de Ventadour.

Il visite la Gascogne, le Poitou, et les royaumes de l’Espagne chrétienne, en particulier la Castille et l’Aragon. Il retourne ensuite en Provence, et puis il déménage définitivement en Italie (1220), visitant la Lombardie et la Vénétie. Il s’établit à Trévise, chez l’importante cour des frères Alberico et Ezzelino da Romano. Il écrit plusieurs poésies pour ses nouveaux protecteurs, mais il crée aussi des anthologies d'œuvres des plus importants parmi les poètes provençaux. Pour les apprendre aux Italiens, il écrit aussi les vidas des troubadours et une grammaire de la langue provençale.

https://archive.org/stream/posiesdeucdesa00ucde#page/n13/mode/2up

Jean-Baptiste Gluck (ill. Eugène Gluck), Album historique de département du Lot : Avec les vues des principaux monuments et sites du Quercy, Peronnas, Éditions de la Tour de Gile, 1852 (réimpr. 1995), 192 p. (ISBN 2-87802-209-2), p. 95.

jueves, 5 de octubre de 2023

Rambaud, Raimbaut, Raembautz; Orange, Aurenga

Rambaud d' Orange.

Rambaud, Raimbaut, Raembautz; Orange, Aurenga

I.


Ab nou cor et ab nou talen,

Ab nou saber et ab nou sen,

Et ab nou belh captenemen,

Vuelh un bon nou vers comensar;

E qui mos bons nous motz enten,

Ben er plus nous a son viven,

Qu' om vielhs s' en deu renovelar.


Qu' ieu renovelh mon ardimen;

Qu' el novelhs volf vielh pessamen,

Farai novelh ab ferm parven,

Er quant em al novelh temps clar,

Qu' els novelh fuelh naysson desen

Lo novelh crit, don jois en pren

Els auzels qu' intran en amar.


Doncs aman mi fan alegrar,

Qu' ieu am si qu' om non pot comtar

Tan be cum ieu am, ni pensar;

Et am la gensor ses conten,

Si dieus m' am, e no y met cuiar,

Qu' al mielhs d' amar la m saup triar

Amors, quan nos ajustet gen.


D' amor me dey ieu ben lauzar,

Mielhs qu' ad amor guazardonar

No puesc, qu' amors m' a, e m ten car,

Dat amors, per son chauzimen,

Plus qu' amors non pot estujar

A sos ops d' amor, ni donar

A autrui, don ai cor rizen.


Rire deg ieu, si m fatz soven,

Qu' el cors me ri, neys en durmen;

E mi dons ri m tan doussamen

Que belh ris m' es de dieu, so m par;

E me fai sos ris plus jauzen

Que si m rizian quatre cen

Angel que m deurian gaug far.


Gaug ai ieu tal que mil dolen

Serian del mieu gaug manen,

E del mieu gaug tuit mei paren

Viurian ab gaug ses manjar.

E qui vol gaug sai l' an queren,

Que ieu ai tot gaug eissamen

Ab mi dons qui 'l me pot tost dar.


Domna, d' als non ai a parlar

Mas de vos, domna, que baizar

Vos cug, domna, quant aug nomnar

Vos, domna, que ses vestimen

En mon cor, domna, vos esguar,

Qu' ades mi ven, domna, estar

Vostre bel cors nou avinen.


De mon nou vers vuelh totz preguar

Qu' el m' anon de novelh chantar

A lieis qu' am senes talan var;

Dieus m' abais' et amors, s' ieu men,

Qu' autre ris me sembla plorar,

Si m ten ferm en gaug, ses laissar,

Mi dons, qu' autre drut non consen.


Dieus guart ma domn' e mon joglar,

E jamais domna no m prezen.


II.


Si de trobar agues melhor razo

Que ieu non ai, sapchatz que be m plairia; 

Mas, tal cum l' ai, farai gaya chanso,

Si far la sai tal qu' elha fos grazia

Per ma domna, que no m denha entendre,

E ten mon cor qu' alhors non puesc' atendre; 

E platz mi mais viure desesperatz,

Que si ieu fos per altra domn' amatz.


Viure m' es greu, ni morir no m sap bo.

Que farai doncx amarai ma enemia?

Amar la dei, si non fas falhizo,

Qu' amors o vol qui m' a en sa bailia;

Al sieu voler no me vuelh ieu defendre,

Ni enves lieis de nulha re contendre:

Ans dei ben dir qu' ieu mi tenh per pagatz,

Pus que ieu fas totas sas voluntatz.


Son voler fas, e quier li 'n guizardo

Que, s' a lieys platz, desamat no m' aucia,

O que m fezes oblidar sa faisso

Que m' es miralhs, en qualque loc qu' ieu sia.

E pus amors me vol d' amar sorprendre,

Ben deuria a mi dons far aprendre

Com ieu pogues de lieys esser privatz,

Pueis m' auria mos mals guiardonatz.


Trebails, maltraitz, cuidatz ab pensazo,

Ni guerreyars qu' ieu fas, no m' en desvia.

De vos amar, que m tenetz en preizo:

Offensio no us fis jorn de ma via,

Ni en ferai, com que m' en dega prendre,

Ni no m faretz ad autra domna rendre;

Que ab mon cor me sui ben acordatz

De ben amar, sia sens o foldatz.


E non per so molt me sabria bo,

Qu' ieu fezes sen; mas, sitot fauc folhia,

De tal foldat no vuelh qu' hom m' ochaizo,

Quar en amar non sec hom drecha via,

Qui gent no sap sen ab foldat despendre;

Mas selh qu' o fai se pot ben tant estendre

Qu' elh er amicx sivals o drutz clamatz;

Si 'n aisso falh, non er a dreit jutjatz.


A mon Diable, qui belhs motz sap entendre,

T' en vai, chanso, e si te denh' aprendre,

Pueys poirai dir que sui ben cosselhatz

De mon cosselh, qu' es d' Aurengua laissatz.


III.


Er no sui ges mals et astrucx,

Quan sui ben malastrucx de dreg;

E pus malastres m' a eleg,

Farai vers malastruc e freg;

Si truep un malastruc adreg

Que mon malastre mi pesseg.


E pus tos temps sui malastrucx

Per un gran malastre que m ve,

Selh que per malastruc no m te

Dieu prec de malastre l' estre,

Que mil malastruc serion ple

Del malastre qu' ieu ai en me.


Er auiatz cum sui malastrucx!

Qu' on meynhs cug de malastr' aver,

Ieu sui plus malastrucx en ver;

Qu' en malastre m laissei cazer,

E pueis vinc malastre querer

Don aurai malastruc esper.


Domna, per vos sui malastrucx,

Quar per malastre m voletz mal;

E fis ben malastruc jornal,

Qu' anc nuills malastrucs no 'l fetz tal;

Doncx mos malastres res non val,

Per que d' est malastruc no us cal.


Mas pus ara sui malastrucx,

Mos pels malastrucx mi tolrai,

Aitan de malastre perdrai;

E si 'l malastres no s' en vai,

Malastrucx sia cui no m plai,

Quar tan grans malastres m' eschai.


Mas s' atrobes dos malastrucx

Qu' anesson malastruguamen

Ab me mais malastre queren,

Adoncx for' ieu malastrucx gen;

Mas non trueb malastruc valen

Qu' ab mi de malastres prezen.


Et ieu sui aitan malastrucx 

Que de malastre port la flor,

Et ai de malastre l' honor

Levat, malastre de senhor;

Ieu cant en malastre ab plor

D' aquest malastruc amador.

Tu est malastrucx de senhor,

Et ieu sui malastrucx d' amor.

//


Rambaud d' Orange, Raimbaut d’Aurenga

https://de.wikipedia.org/wiki/Raimbaut_d%E2%80%99Aurenga

Cars, douz e fenhz del bederesc

En aital rimeta prima

Una chansoneta fera

Apres mon vers vueilh sempr’ordre

Un vers farai de tal mena

Peire Rotgier, a trassaillir

Al prim qe•il timi sorz en sus

Braiz, chans, quils, critz

Car vei qe clars

Ar vei bru, escur, trebol cel

Ar m’er tal un vers à faire

Ab vergoinha part marrimentz

Er quant s’embla•l foill del fraisse

Ara non siscla ni chanta

Entre gel e vent e fanc

Pos trobars plans

Assaz m’es belh

Aissi mou

Amors, cum er? Que faray?

Assatz sai d’amor ben parlar

Ben s’eschai q’en bona cort

Ben sai c’a sels seria fer

Donna, cel qe•us es bos amics

Escotatz, mas no say que s’es

Amics, en gran cossirier

Dona, si m’auzes rancurar

Non chant per auzel ni per flor

Lonc temps ai estat cubertz

Ara•m so del tot conquis

A mon vers dirai chansso

Ara•m platz, Giraut de Borneill

S’il cors es pres, la lengua non es preza

Joglar, fe qed eu dei

Ab nou cor et ab nou talen

Ar non sui jes mals et astrucs

Als durs, crus, cozens, lauzengiers

Pois tals saber mi sortz e•m creis

Ar resplan la flors enversa

Raembautz daurenga

http://trobar.org/troubadours/aurenga

Raimbaut d’Orange entstammt einer jüngeren Linie der Familie der Herren von Montpellier. Sein Vater war Guillem d’Omelaz (Guilhelm d’Aumelas), seine Mutter Tiburge d’Orange, die Erbtochter des Grafen Raimbaut II. Ab 1156 war Raimbaut u. a. Herr von Aumelas (Omelaz), Le PougetMontarnaud und Popian, 1171 erbte er einen Teil der Herrschaft Orange.



Azalais de Porcairagues, joglar, Rambaud Orange, Raimbaut


//

Raimbaut of Orange (Old Provençal: Raimbaut d'Aurengac. 1147 – 1173) was the lord of Orange and Aumelas and an influential troubadour in medieval France. His properties included the towns of Frontignan and Mireval. He was the only son of William of Aumelas and of Tiburge, Countess of Orange, daughter of Raimbaut, Count of Orange. After the early death of his father, Raimbaut's guardians were his uncle William VII of Montpellier and his elder sister Tibors.

Raimbaut contributed to the creation of trobar ric, or articulate style, in troubadour poetry. About forty of his works survive, displaying a gusto for rare rhymes and intricate poetic form.

His death in 1173 is mourned in a planh (lament) by Giraut de Bornelh, and also in the only surviving poem of the trobairitz Azalais de Porcairagues, who was the lover of Raimbaut's cousin Gui Guerrejat. It seems possible that Azalais' poem was composed in an earlier form while Raimbaut was still alive, because in his poem A mon vers dirai chanso he appears to contribute to the poetical debate begun by Guilhem de Saint-Leidier and taken up by Azalais as to whether a lady is dishonoured by taking a lover who is richer than herself. Aimo Sakari argues that Azalais is the mysterious joglar (jongleur) addressed in several poems by Raimbaut.

miércoles, 1 de noviembre de 2023

Taurel - Vinzens (Fin du tome V)

Taurel. Une tenson avec Falconet, auquel il dit:

Falconet, de Guillalmona
Vos vei enamorat,
E 'l marques de Montferat
Fai pechat que non la us dona.
Falconet de.
Millot, III, 436.

Le Templier, ou le Chevalier du Temple, t. IV.


Thibaud de Blizon. La pastourelle imprimée t. II, p. 230, est sous son nom dans un des manuscrits.
Millot, III, 275.
Thomas. Une tenson avec Bernado.
Bernado, la genser dona que s mir
En tot lo mon ni anc fos ni er mais
Dieu prec que gar de mal e de falhir,
E m do s' amor e m tragua d' est pantais
E dels peccatz c' a faitz mortals e lais,
Me do, s' il play, de tot be far ayzina,
Car dels peccatz ben es hora que lais,
E prec ne lui a cui lo mon s' aclina.
Bernado la.
Millot, III, 436.

La Dame Tiberge. Un fragment lacéré.
Na Tibors si era una dompna de Proensa, d' un castel d' En Blacatz que a nom Sarrenom. Cortesa fo et enseignada, avinens e fort maistra, e saup trobar; e fo enamorada e fort amada per amor; e per totz los bons homes d' aquela encontrada fort honrada; e per totas las valens dompnas mout tensuda e mout obedida. E fetz aquestas coblas, e mandet las al seu amador:
Bels dous amics, ben vos puesc en ver dir
Que anc no fo q' eu estes ses desir
Pos vos conven e... per fin aman;
Ni anc no fu q' eu non agues talan,
Bel douz amics, q' eu soven no us vezes,
Ni anc no fos sasons que m' en pentis,
Ni anc no fos, si vos n' anes iratz,
Q' eu agues joi tro que fosetz tornatz.
Bels dous amics.
Crescimbeni, 202. Millot, III, 321. Papon, II, 415. P. Occ. 328.
Tomiers. Voyez Palazis. Fragments d' une pièce:
De chantar farai
Una esdemessa,
Que temps ven e vai,
E reman promessa,
E de gran esmai
Fai deus tost esdessa.
Segur estem, seignors,
E ferms de ric socors.


Ric socors aurem,
En deu n' ai fianza,
Don gazagnarem
Sobre sels de Fransa.
D' ost que deu non tem
Pren deus tost venjanza.
Segur estem, etc.

Tals cuia venir
Ab falsa croisada
Qe 'l n' er a fozir
Sens fog d' albergada,
Car ab ben ferir
Venz hom leu mainada.
Segur estem, etc.

E si Fredericz
Qu' es reis d' Alamaigna
Soffre que Loics
Son emperi fraigna,
Ben sera enics
Lo reis part Bretaigna.
Segur estem, etc.

L' evesque culvert
Non o preson gaire
S' el sainz vas se pert
O fo nostre paire,
Quan moc del desert,
Mas amon Belcaire.
Segur estem, etc.

Nostre cardenals
Sojorna e barata,
E pren bels ostals,
De que deus l' abata,
Mas pauc sent los mals
Quant a Damiata.
Segur estem, seignors,
E ferm de ric socors...
De chantar farai.
Bastero, 94. Crescimbeni, 219. Hist. gén. du Languedoc III, 98. Millot, III, 45. P. Occ. 273. Hist. Litt. XV, 462.

Torcafols. Deux pièces; en voici quelques vers:
Comunal, en rima clausa
On ja no m respondres, so m cuich,
Farai sirventes aora,
E dirai vostra semblansa,
C' ab armas es soven vencutz;
Et hom vielz pois desclavella
Ni ses de totz pretz abatutz,
Be m meravill com se feing drutz.
Comunal en.

Ben viu a gran honor
Qui pert son mal seignor,
Qu' eu perdei lo peior
Qu' anc mortz pogues aucir,
Mas ieu non pois morir,
Ni no voill que m' aucia
Per ma vida gandir...
Comunal veill.
Bastero, 94. Crescimbeni, 210. Millot, III, 436.

Le Troubadour de Villarnaud. Deux sirventes, dont l' un est à la manière des troubadours qui se permettaient de changer les terminaisons de plusieurs mots pour produire des rimes extraordinaires:
Mal mon grat fatz serventula
Dels ricx malvatz cor mortula,
Quar il no temon vergula,
Quar ses cor han lur corsul;
Per qu' ieu n' ai men de raubula;
E man joglar de cortula
Qu' en fan tot jorn gran rancul
Dels malvatz trenca linhula.
Mal mon grat.
Voici des fragments du second, qui est dans le style ordinaire du temps:
Un serventes nou qu' om chan
Farai en est leugier so,
Que coratge e talan
N' ai e mout bona razo,
Quar mant dizon veiramen
Qu' el Dalfins pert per non sen
Gapenses;
Et er grans merces,
Si 'l ven meschasensa,
Quar pretz no l' agensa...


Si 'l Dalfins sai ven ugan
Ni l' aduzon siei baro,
Mant elm, mant escut, mant bran,
Mant ausberg, mant gonfano,
E man bell cavall corren
Veirem, mant cairell bruien
Trais espes,
Mant colp demanes
Ferir, si no i tensa
Lo coms de Proensa.

Quar si 'l coms si fai enan
Per intrar en teneso,
Cobrar pot, senes tot dan
E ses mass' e ses basto,
So qu' an perdut lonjamen
Siei amic e siei paren...
N Agoutz, ab bon pretz valen,
Creis quec dia e non deisen

Nullas ves
Vostra valors que es
Aussors, e que gensa
Quec jorn a presensa.

Serventes,
Vai tost, e no t pes,
Fai m' en sovinensa
Al comte de Proensa.
Un serventes.
Crescimbeni, 210. Millot, III, 436.

Vinzens. Tenson avec Giraud et un marquis:
De so don yeu soy doptos
Me diatz vostr' entendensa,
Guiraut, pus es amoros;
A razon ni conoisensa
L' amor don vos aug parlar,
Car mon senhor n' aug clamar
Que ditz c' un an l' a o dos
Servida que non l' es pros.
De so don.

Anonymes, t. II.
Voyez Millot, tome III, page 439, jusqu'à la page 449; et le Parnasse occitanien, depuis la page 387, jusqu'à la page 393.

Dans un Domneiaire anonyme se trouvent ces vers:
Mas cel non poc en ren faillir
Que vos fetz e volc que siatz,
Quar meillor es de las meillors
E genser es de las gensors,
E plus haut sobre las haussors,
E bella de totas beutatz;
Far sabetz tals cinc cent honors
Que senz una de las menors
Non voill haver los Mans ni 'ls Tors
Ni esser coms d' Angeus clamatz.
Domna Vos.
Millot, III, 439.

(N. E. Le Mans, Tours, Comte d' Anjou ?)


Fin du tome V.


Variantes et corrections.

Les manuscrits des poésies des troubadours, de même que tous ceux du moyen âge, n' offrant pas les signes de ponctuation, ni ceux de l' apostrophe et de l' aphérèse, les personnes qui étudieront les pièces que je publie, pourront changer ou rétablir la ponctuation qui a été adoptée dans cet ouvrage, quand le sens leur semblera l' exiger, et ainsi lire No 'n pour Non, etc., et vice versa, etc.
Quand deux mots paraîtront devoir être réunis, ou un seul mot paraîtra devoir être divisé, on le fera si l' on trouve un meilleur sens, parce que, malgré le soin extrême que je me suis donné, je puis n' avoir pas pris constamment le parti le plus convenable.
Dans les passages épars des pièces, on trouvera quelquefois des citations qui ne s' accordent pas avec la table précédente ou avec les indications des noms des troubadours; cette différence vient de ce que les manuscrits attribuent les mêmes pièces à différents troubadours. J' ai cru pouvoir en donner des exemples frappants, en rapportant quelquefois sous des noms divers quelques fragments, et en n' y laissant d' autre différence que les variantes des manuscrits, ainsi qu' on peut le voir tome V, pages 55 et 198, 219 et 298.
Après ces renseignements je me borne à proposer les variantes et les corrections suivantes:

t. Ier, p. 280. Am placé après As à la deuxième personne du présent au singulier, doit être placé à la ligne suivante après A, troisième personne.

t. III, p. 69. Contra 'l mon, - contra mon.
81. Lai, s' il no m' asegura, - que i an anz no.
99. L' amor que m, - l' onor.
147. Mesclat ab eyssens, - ascens.
162. Adrechurers, - adrechures.
187. Qui non a cor als, - acora 'ls.
200. Après ce vers: L' ensenhamentz et la valors, ajoutez:
E 'l gens cors e la fresca colors.
203. N' auia ni bruit, - noia.
239. E la fresca, - sa fresca.
259. Que m don, - det.
317. Cui sui amans, - comans.
318. Quel mon, - qu' el.
346. S' abranda, - s' arranda.
353. Ges no m' es, - me son.
356. A pensatz, - apensatz.
394. No m tengua dan, - tengu' a.
404. En pastre, - enpastre.

t. IV,

7. Semena arena, - en arena

30. Dos colps, - bos.
58. Lo cor fendre, - cor s.
68. Molt mes, - m' es.
85. Com A, - coma.
95. En bonia, - bouia.
164. Greu m' es deisendre carcol, - defendre
167. Tornar en paus, - Paus.
178. Qu' era floris, - on mielhs.
180. E tant auvan, - anvan.
212. Quan d' armas, - d' armatz.
217. Prec asselhs, - a selhs.

230. No us fait, - fail.
272. Pessaran descarnir, - d' escarnir.
280. De tot avol, - tot' avol.
286. Can veian, - mueian.
291. D' els, - dels.
299. Valria 'ls agues, - 'l s' agues.
Ibid. Qu' en joglaritz, - qu' enjoglaritz.
311. Geratz a, - metetz.
314. E 'ls pen e en fai, - e 'n fa planca e.
317. De mal cor, - malcor.
318. Capel, - capdel.
325. Ab falces trudetz, - fals estrudetz.
424. Daniel dins, - d' ins.
426. Oblidetz ges, - gens.
327. Cum heretiers, - heretjes.
430. Li larcx senes, - ni.
433. Chanso o vers aquest chan, - chansos... chans.
Ibid. Demandan, demandam.
443. Don lo dieus, - tieus.
456. Non tardas, - t' ardas.
460. Sembla l' encomenzansa, - sembl' a
Ibid. Segur, - seguir.

T. V, p. 98. Traitz al canz, - alcanz.
Ibid. En Peitius, - en.
102. E qui s tos temps aventura s, - quis... aventuras.
133. Sobr' una post, - sobr' un apost.
134. Raitz David, - David.
170. Nil, - Nil.
264. So auzes, - s' o.
273. Que diga totz, - dig' a.
290. Alur, - a lur.
320. Dels joglars, - d' els.
342. Sa part, - par.
363. Ad honor, - ab.
380. Desfors, - d' esfors.
389. Ar vau, - van.
393. Per guerre, - guerra.
394. Que a ma, que ma.


miércoles, 18 de octubre de 2023

XXI, Un sirventes farai novelh, plazen

XXI.


Un sirventes farai novelh, plazen

Ancmais non fis; non m' en tenra paors

Qu' ieu non digua so qu' aug dir entre nos

Del nostre rey que pert tan malamen

Lai a Melhau, on solia tener,

Qu' el coms li tolh ses dreg et a gran tort,

E Marcelha li tolh a gran soan,

E Monpeslier li cuget tolre antan.

Coms de Tolza, mal guazardon aten

Selh que vos sier, don vey qu' es grans dolors,

Quar de servir tanh qualque guazardos;

Doncs be us servi lo rey Peire valen

Que ab sa gent vos anet mantener,

E mori lai, don fo gran desconort;

Pero aisselhs que foron al sieu dan

Anatz creyssen, e 'l rey Jacme merman.


Al comte dic non aia espaven

De Proensa, qu' en breu aura socors,

Qu' el nostre reys, quar trop n' es coratgos

Que li valha, quan n' aura mandamen

Sai en Chiva; pero ieu 'lh fatz saber

Qu' En Berenguier li a 'l castelh estort,

E ditz que reys que lo sieu vai donan,

Ni s' en torna, fai costuma d' efan.


Comte d' Urgelh, assatz avetz fromen

E civada e bos castelhs ab tors,

Ab que de cor no sias temeros, 

E demandatz al rey tot l' onramen 

De lai d' Urgell que soliatz tener,

E no y guardetz camp ni vinha ni ort;

E si no fagz, ja l' autra sanh Joan

No veiatz vos, s' el mieg non faitz deman.


Bona domna, ie us am tan lialmen

Que, quan no us vey, cuia m' aucir amors,

E quan vos vey, sui tan fort temeros

Que dir no us aus mon cor, tal espaven

Mi pren de vos no us fezes desplazer;

Doncs que farai, dona? qu' en breu sui mort

En dretz d' amor, qu' autra non vuelh ni 'n blan,

E quan vos vey, no vos aus far semblan.


Lo nostre reys assatz a de poder

Mest Sarrazis; mas lai de vas Monfort

Volgra vezer hueimais son auriban

Contra totz selhs qui 'l van d' onor baissan.


Bertrand de Born.

Sirventes historiques. I, En aquest guai sonet leugier (+ Index)

Sirventes historiques.


I.


En aquest guai sonet leugier

Me vuelh en cantan esbaudir,

Quar hom que no s dona alegrier

No sai que puesc esdevenir;

Per qu' ieu me vuelh ab joy tenir

Et ab los pros de Proensa

Qui renhan ab conoissensa

Et ab belha captenensa,

Si qu' om no 'ls en pot escarnir.


De conquerre fin pretz entier

Agra ieu talen e dezir,

Si no m' en falhisson denier

E rendas, don pogues complir

Los fagz qu' ieu volgra mantenir;

Mas pus a dieu non agensa

Qu' ieu puesca far gran valensa,

Gardar me dei de falhensa

Al meins, e d' aiso qu' ai servir.


Quar pretz no demanda ni quier

Ab sels qui volen obezir,

Mas tant quant al poder s' afier,

E que hom se guart de falhir;

Per qu' aisel que trop vol tenir

A molt petit de sciensa,

Quar l' avers non a valensa

Mas quar hom en trai guirensa,

E quar hom s' en pot far grazir.


A l' emperador dreiturier

Frederic vuelh mandar e dir

Que, si mielhs no mante l' empier,

Milan lo cuida conquerir

Ab grans faitz, e fai s' en auzir;

Don vos jur per ma crezensa

Que pauc pretz sa conoissensa

E son sen e sa sabensa,

S' en breu no l' en sap far pentir.


Dona sai ab cors plazentier,

Don negus hom no pot mal dir,

E no tem gap de lauzengier,

E sap los melhors retenir

Ab honrar et ab aculhir;

Tan gen fenis e comensa

So solatz e sa parvensa

Qu' en re non hi fai falhensa,

Et a car nom per encarzir.


Na Johana d' Est agensa

A totz los pros, ses falhensa,

Per qu' ie m vuelh ab los pros tenir.

Bernard de Ventadour.

//

Index:

II, Un sirventes on motz non falh

III, Ges de far sirventes no m tartz,

IV, Pus Ventedorn e Comborn e Segur

V, Un sirventes fatz dels malvatz barons,

VI, D' un sirventes no m qual far longor ganda,

VII, Lo coms m' a mandat e mogut,

VIII, Rassa, mes se son primier

IX, Ges no mi desconort S' ieu ai perdut,

X, Ieu chan, qu' el Reys m' en a preguat

XI, Gent fai nostre reis liouranda,

XII, Pus lo gens terminis floritz

XIII, Greu m' es deisendre carcol,

XIV, Quan vey pels vergiers desplegar

XV, Pus li baron son irat e lor peza

XVI, Al dous nou termini blanc

XVII, S' ieu fos aissi senhers e poderos

XVIII, Miez sirventes vueilh far dels reis amdos,

XIX, Non estarai mon chantar non esparja,

XX, Quan la novella flors par el verjan

XXI, Un sirventes farai novelh, plazen

XXII, Ja nuls hom pres non dira sa razon

XXIII, Del rei d' Arragon consir,

XXIV, Quor qu' om trobes Florentis orgulhos,

XXV, Sendatz vermelhs, endis e ros,

XXVI, Bel m' es cant aug lo resso

XXVII, Ab greu cossire Fau sirventes cozen; Bernard Sicart de Marjevols.

XXVIII, Foilla ni flors ni chautz temps ni freidura

XXIX, En aquell temps qu' el reys mori 'N Anfos

XXX, D' un sirventes faire Es mos pessamenz (Pierre de la Caravane)

XXXI, Quant vei lo temps renovellar, (Bertrand de Born, le fils)

XXXII, Ja de far un nou sirventes

XXXIII, Ja no vuelh do ni esmenda (Bernard de Rovenac)

XXXIV, D' un sirventes m' es grans volontatz preza, (Bernard de Rovenac)

XXXV, Doas coblas farai en aqest son

XXXVI, Seigneiras e cavals armatz

XXXVII, Ja non creirai d' En Gui de Cavaillon

XXXVIII, Estiers mon grat mi fan dir villanatge

XXXIX, Belh m' es quan d' armas aug refrim (Guillaume de Montagnagout)

XL, Guerra e trebalhs e brega m platz, (Boniface de Castellane)

XLI, Gerra mi play quan la vey comensar,

XLII, Peire salvagg', en greu pessar

XLIII, De l' arcivesque mi sap bon

XLIV Ja de chantar nulh temps no serai mutz

XLV, Un sirventes farai ses alegratge,

XLVI, En luec de verjanz floritz

XLVII, Ges no m' es greu s' eu non sui ren prezatz

XLVIII, Mout a que sovinenza

XLIX, Entre dos reis vei mogut et enpres

L, Mout fort me sui d' un chan meravillatz

LI, On hom plus aut es pueiatz,

LII, Comte Karle, ie us vuelh far entenden

LIII, Al bon rey qu' es reys de pretz car,

LIV, Nostre reys qu' es d' onor ses par (Bernard d' Auriac)

LV, Francx reys frances, per cuy son Angevi,

LVI, Ancmais per aital razo

LVII, Tant m' es l' onratz, verays ressos plazens,

miércoles, 1 de noviembre de 2023

Cadenet, La comtesse de Provence

Cadenet, t. II, III et IV. Vingt-huit pièces, dont quelques-unes sont attribuées à d' autres troubadours.

Cadenetz si fo de Proensa, d' un castel que a nom Cadenet, qu' es en la riba de Durensa el comtat de Forcalquier. Fils fo d' un paubre cavallier; e quant el era enfans lo castels de Cadenet si fo destruitz e raubatz per la gent del comte de Toloza, e li home de la terra mort, et el pres e menat en Tolsan per un cavalier qu' avia nom Guillem del Lantar; et el lo noiric e 'l tenc en sa maison. Et el venc bos, bels e cortes, e si saup ben trobar e cantar e parlar; et apres a trobar coplas e sirventes. E parti se del seignor que l' avia noirit, et anet s' en per cortz; e fez se joglars e fazia se apellar Baguas. Lonc temps anet a pe, desastrucs per lo mon. E venc s' en en Proensa, e nuillz hom no lo conoissia; e fetz se clamar Cadenet; e comenset a far cansos e fetz las bonas e bellas. En Raimonz Leugier, de Dosfraires del evesquat de Nissa, lo mes en arnes et en honor.

En Blancatz l' onret e 'l fetz grans bens. Longa sazon ac gran ben e gran honor; e pois el se rendet a l' Ospital e lai definet. E tot lo sieu faig eu saubi auzir e per vezer.
Fragment d' une pièce:
S' ieu trobava mon compair' En Blacatz
Un bon conseill leial li donaria,
Mas per mon grat ses conseill o faria,
Qu' enanz qu' el fos del segle trespassatz
S' en departis, qu' el temps que n' es passatz
No il fara ges al maior obs secors,
Anz hai paor qu' inz en enfern no 'l pegna,
Si tan no fai qu' a Jesu Crist si vegna,
Que l' ufana d' aquest segl' e 'l lauzors
Es en l' autre marrimenz e dolors.
S' ieu trobava.
Crescimbeni, 108. Bastero, 80 et 121. Millot, I, 416. Papon, II, 385.
P. Occ. 113.

La dame Castelloze, t. III.
Na Castellosa si fo d' Alvergne, gentils domna, moiller del Truc de Mairona; et amet N Arman de Breon, e fetz de lui sas cansos. Et era una domna mout gaia e mout enseignada, e mout bela.
Crescimbeni, 179. Bastero, 81. Millot, II, 464. P. Occ. 245.

Cavaire. Réponse à un couplet qui lui est adressé par Bertran Folcon:
Cavaliers, cui joglars vest,
De cavalaria s devest,
C' us joglaretz del marques d' Est,
Falco, vos a vesti ab si,
Per que m demandatz que m feri,
Que noca us deman qui us vesti?

Cercamons. Cinq pièces.
Cercamons si fos uns joglars de Gascoingna, e trobet vers e pastoretas a la usanza antiga. E cerquet tot lo mon lai on poc anar, e per so fez se dire Cercamons.
Dans une de ses pièces, il adresse des reproches aux troubadours:
Ist trobador entre ver e mentir
Afollon druz e moilliers et espos,
E van dizen c' amors va en biais
Per que 'l marit en devenon gilos
E dompnas son intradas en pantais...
Pois nostre temps.

Et dans une autre il dit:
E cel que bon pretz oblida
Sembla fols que l' autrui abais;
Et es razos deschausida
Qu' om veia 'l pel en l' autrui oill
Et el sieu no conois lo trau.
Ges per lo temps.
Crescimbeni, 179. Bastero, 81. Millot, II, 474. P. Occ. 250.

Certan. Interlocuteur dans une tenson, il propose de la soumettre au jugement du roi d' Aragon:
N Ugo, lo rei valentz e fis
D' Aragon, en cui pres s' aizis,
El entendra ben lausor;
Sa s que dira, tan sap d' amor...
Millot, III, 396.

Le chevalier du Temple t. IV.
Millot, II, 467.

Claire d' Anduze, t. III.
Millot, II, 477. P. Occ. 252.

Cominal, t. IV.

Le comte d' Empurias. Une seule pièce, dont le texte est altéré dans le manuscrit; c' est une réponse à Frédéric III, Roi De Sicile:
A l' onrat rei Frederic terz vai dir...
Que dels parenz qu' aten de vas Espagna
Secors ogan non creia qu' a lui venia...

Ni no s cug ges qu' el seus parenz desir
Qu' el perda tan qu' el regne no il remagna,
N' el bais d' onor per Franzeis enrechir
Qu' en laiseron lo plan e la montagna...

Del joven rei me platz car non s' esmaia
Per paraulas, sol qu' a bona fin traia
So qu' el paire conquis a lei de sert,
E si 'l reten, tenrem l' en per espert.
A l' onrat rei.
Bastero, 81. Crescimbeni, 180. Millot, III, 23.

Le comte de Flandre. Un couplet adressé à Folquet de Roman; en voici la fin:
Pero conseill li darai gen,
Et er fols s' el no l' enten,
C' ades tegna son viatge
Dreit lai vas son estage;
Que sai van las genz dizen
Que per Cinc cenz marcs d' argen
No il calria metre gatge.
Bastero, 81. Crescimbeni, 180.

Le comte de Foix.
Mas qui a flor se vol mesclar
Ben deu gardar lo sieu baston,
Car frances sabon grans colps dar
Et albirar ab lor bordon.
E no us fizes en Carcasses
Ni en Genes
Ni en Gascon, quar no l' amon de res
De pos vas mi ai faita la falhensa.
En breu de temps veirem mos Brogoignon
Cridar Montjoi, e 'l criden Aragon.
Mas qui a.
Voici le commencement d' une autre pièce:
frances, c' al mon de gran cor non a par
E de saber, de fortz', e Bergoingnon
Los Patarin a Roma auzan menar;
E qui clamar se fara d' Aragon
A lo gran foc seran menatz apres,
Com rason es,
E tuit bruisat seran
E lor cenes gitad' al vent.
frances c' al mon.
Millot, II, 470. P. Occ. 291.

Le Comte de Poitiers, t. III et IV.
Lo Coms de Peitieus si fo uns dels maiors cortes del mon, e dels maiors trichadors de dompnas; e bons cavalliers d' armas, e larcs de dompneiar.

E saup ben trobar e cantar: et anet lonc temps per lo mon per enganar las domnas. Et ac un fill que ac per moiller la duquessa de Normandia, don ac una filla que fo moiller del rei Enric d' Engleterra, maire del rei jove, e d' En Richart e del comte Jaufre de Bretaingna.
Ce troubadour étant le plus ancien de tous ceux dont les ouvrages sont parvenus jusqu'à nous, il a paru convenable d' en extraire les divers fragments qui peuvent donner une idée de l' état de la langue et de la poésie de l' époque où il a écrit.
Companho farai un vers covinen,
Et aura i mais de foudatz no y a de sen;
Et er totz mesclatz d' amor e de joi e de joven.


E tenguatz lo per vilan qui no l' enten
O dins son cor voluntiers no l' apren;
Greu partir si fai d' amor qui l' atrob a son talen.


Dos cavals ai a ma selha ben e gen;
Bos son et ardit per armas e valen
E no 'ls puesc amdos tener, que l' us l' autre no cossen.

Si 'ls pogues adomesgar a mon talen,
Ja no volgr' alhors mudar mon garnimen,
Que miels foren cavalguatz de nul home viven.

L' uns fon dels montaniers lo plus corren,
Mas tan fera estranheza ha longuamen,
Et es tan fers e salvatges que del ballar se defen.

L' autre fon noyritz sa jos pres Cofolen
Et anc no vis bellazor, mon escien;
Aquest non er ja camjatz per aur ni per argen...

Cavalliers, datz mi cosselh d' un pessamen;
Ancmais no fui issarratz de cauzimen (N. E. issaratz más arriba)
E no sai ab qual mi tengua de N' Agnes o de N' Arsen...
Companho farai.

Ben vuelh que sapchon li plusor
D' est vers, si 's de bona color,
Qu' ieu ai trag de mon obrador,
Qu' ieu port d' ayselh mestier la flor
Et es vertatz,
E puesc en trair lo vers auctor,
Quant er laissatz.

Ieu conosc ben sen e folhor
E conosc ardimen e paor
E, si m partetz un juec d' amor,
No suy tan fatz
Non sapcha triar lo melhor
Entr' els malvatz.

Ieu conosc ben selh qui be m di
E selh qui m vol mal atressi,
E conosc ben selhuy qui m ri
E s' ill pro s' azauton de mi,
Conosc assatz,
Qu' atressi dey voler lor fi
E lor solatz.


Mas ben aia cel qui m noiri,
Que tan bon mestier m' eschari,
Que anc a negun no falhi,
Qu' ieu sai jogar sobre coysi
A totz tocatz;
Mais en sai que nulh mon vezi,
Qual qu' emveiatz.

Dieu en laus e sanh Jolia;
Tant ai apres del juec doussa
Que sobre totz n' ai bona ma;
E selh qui cosselh mi querra
No l' er vedatz,
Ni nuils de mi non tornara
Descossellatz.

Qu' ieu ai nom maiestre certa;
Ja m' amigu' a nueg no m' aura
Que no m vuelh' aver lendema,
Qu' ieu sui be d' est mestier sobra
Tant ensenhatz
Que ben sai guazanhar mon pa
En totz mercatz...
Ben vuelh que.

Pus vezem de novelh florir
Pratz, e vergiers reverdezir
Rius e fontanas esclarzir,
Auras e vens,
Ben deu quascus lo joy jauzir
Don es jauzens.

D' amor non dei dire mas be,
Quar non ai ni petit ni re,
Quar ben leu plus no m' en cove;
Pero leumens
Dona gran joi qui be mante
Los aizimens...

Per tal n' ai meins de bon saber,
Quar vuelh so que no puesc aver
Aicel reproviers me ditz ver
Certanamens:
A bon coratg' e bon poder
Qui 's ben sufrens...

Obediensa deu portar
A mantas gens qui vol amar,
E coven li que sapcha far
Faigz avinens,
E que s guart en cort de parlar
Vilanamens.
Pus vezem de.

En Alvernhe, part Lemozi,
M' en aniey totz sols a tapi;
Trobey la moler d' En Guari
E d' En Bernart:
Saluderon me francamen
Per sant Launart.

Una mi dis en son latin:
Deus te salve, dom pelegrin,
Molt me pareis de bel eisin,
Meu esient,
Mais trop en vai per est camin
De folla gent.

Auiatz ieu que lur respozi,
Anc fer ni fust no y mentaugui
Mas que lur dis aital lati:
Tarrababart
Marta babelio riben
Sara ma hart.

So dis N' Agnes e N' Ermessen:
Trobat avem qu' anam queren,
Alberguem lo tot plan e gen,
Que ben es mutz;
E ja per el nostre secret
Non er saubutz.

La una m pres sotz so mantelh;
Meneron m' en a lur fornell,
Et a mi fon mout bon e belh;
Lo foc fo m bo
Et ieu calfei me voluntiers
Al gros carbo.

A manjar me deron capos;
El pan fon cautz, e 'l vin fon bos;
Et ieu dirney me volentos
Fors et espes,
Et anc sol no y ac coguastros
Mas que nos tres.

“Sors, aquest hom es enginhos
E laissa son parlar per nos:

Aportatz lo nostre cat ros
Tost e corren,
Que li 'n fara dir veritat,
Si de res men.”

Quant ieu vi vengut l' enuios
Qui a grant onglas e lonc grignos,
Ges son solatz no mi fon bos;
Totz m' espaven;
Ab pauc no 'n perdi mas amors
E l' ardimen.

Quan aguem begut e manjat
Despulley m' a lur voluntat;
Derreire m' aportero 'l cat
Mal e fello;
Et escorgeron me del cap
Tro al talo.

Per la coa 'l pres N' Ermessen
E tira el cat escoyssen;
Plaguas me feyron mays de cen
Aquella ves;
Coc me, mas ieu per tot aquo
No m mogui ges.

Après avoir exagéré ses prouesses dans un récit que la décence ne permet pas de transcrire, et auquel il serait difficile de croire, quand même, selon un couplet qui se trouve seulement dans le manuscrit de Mac-Carti, on admettrait qu' il passa huit jours avec ces deux dames, le Comte de Poitiers termine la pièce par ces vers adressés à son jongleur:
Monet, tu m' iras al mati,
Mo vers portaras el Borssi
Dreg a la molher d' En Gari
E d' En Bernat;
E diguas lor que per m' amor
Aucizo 'l cat.
En Alvernhe.
Dans une pièce licencieuse, il fait la comparaison suivante:
E cels qui no volran creire mos casteis
Anho vezer pres lo bosc en un deveis;
Per un albre c' om hi tailla, n' y naison dos o treis;
E quan lo bosc es taillatz, nais plus espes;
E 'l senher no 'n pert son comte ni sos ses.
Companho tant ai.
Crescimbeni, 190. Bastero, 81. Millot, I, 1. Hist. Litt. XI, 37; XIII, 42. Papon, II, 422. P. Occ. 1.

Le comte de Provence. Une pièce en forme de tenson, avec Carn et Ongla:
Carn et Ongla, de vos no m voill partir
Tan vos trob ferm en plan et en montagna,
E poira m' en, qui s volra escarnir,
Qu' eu vos partrai ogan de ma compaigna,
Ni negun temps, mentre que guerra aia,
Pro sabra d' art toz homs que us me sostraia;
Tan bon caval no sai ni tant espert,
Per que m' er mal si ses armas vos pert.
                            Carn et ongla.

Une tenson avec Arnaud:
Amics, N Arnaut, cent domnas d' aut paratge
Van outra mar e son en mieja via,
E non podon ges complir lo viatge
Ni sai tornar per nulla res que sia,
Si non o fan per aital convinen
Q' un pet fassatz, de que mova tal ven
Per que la naus venga s a salvamen:
Faretz l' o no, que saber o volria?
Amics N Arnaut.
Nostrad. 103. Bastero, 81 et 92. Crescimbeni, 180. Millot, II, 212. Papon, II, 417. P. Occ. 166.

Le comte de Rodez.
Lo coms de Rodes si era mout adreitz e mout valens, e si era trobaire; e 'N Uc de Sain Sir fetz aquesta cobla:
Seigner coms, no us cal esmeiar, etc.
E lo coms si respondet aquesta cobla:
N Uc de San Cir, be m deu grevar
Que us veia que ojan sai fos
Paubres e nutz e d' aver blos,
Et eu vos fi manent anar;
Mais me costes que dui arquier
No feiron o dui cavallier;
Pero ben sai, si us dava un palafre,
Dieus que m' en gar, vos lo prendriatz be.

Le comte de Rodez a une autre tenson avec Hugues de Saint-Cyr, dans laquelle il lui dit:
E vostr' ais me farai vezer,
N Uc de San Cir, anz del pascor,
Si que i farai de roca tor
Et aut mur e fossatz chazer;
Que trop menon gran bobansa
N Uc et Arnautz, si deus mi gar;
Mas eu la lor farai baissar,
E no voill aver honransa
Ni portar escut ni lansa.
E vostr' ais me.
Bastero, 81. Crescimbeni, 180. Millot, II, 174.

Le comte de Toulouse. Couplet en réponse à Gui de Cavaillon:
Lo coms de Tolosa li respondet:
Per deu, Gui, mais ameria
Conquerre prez e valor
Que nuill' autra manentia
Que m tornes a desonor;
Non o dic contra clerzia
Ni m' en esdic per paor,
Q' eu no voill castel ni tor
S' eu eis no la m conquerria;
E mei honrat valedor
Sapchan qu' el gazainz er lor.
Seigner coms.
Bastero, 81. Crescimbeni, 180. P. Occ. 271.

La Comtesse de Die, t. III.
La comtessa de Dia si fo moiller d' En Guillem de Peitieus, bella dompna e bona; et enamoret se d' En Raembaut d' Aurenga, e fetz de lui mains bons vers. Et aqui sont escriutas de las soas chansos.
Nostrad. 47. Crescimbeni, 30. Bastero, 81. Millot, I, 161. Papon, II, 381. P. Occ. 54. Hist. Litt. XV, 446.

La comtesse de Provence. Un couplet:
Vos que m semblatz d' els corals amadors,
Ja no volgra que fosses tan doptans;
E platz mi molt car vos destreing amors,
Qu' atressi sui eu per vos malananz.
Et avetz dan en vostre vulpilhage,
Quar no us ausas de preiar enhardir,
E faitz a vos et a mi gran damnage;
Que ges dompna non ausa descobrir
Tot so q' il vol per paor de faillir.
Vos que m semblatz.
Millot, II, 222. P. Occ. 167.
dalfinet. Une pièce.
Del mieg sirventes ai legor
E voill lo far a toz auzir,
E penrai ivern per pascor
E trauchar per pro dormir
Et estar el boscage,
Et irai sovenet armatz,
E pren per flor la neu e 'l glaz,
C' ab honrat vasalatge
Menarai si las mans e 'ls braz
Tro paus tot mon afar en paz.

Elle a trois couplets et cet envoi:
Domna, d' onrat lignatge
Per vos sui al Dalfin cazaz,
E tenc totas mas eretaz.
Del mieg sirventes.