Mostrando las entradas para la consulta novelh ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta novelh ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

jueves, 5 de octubre de 2023

Rambaud, Raimbaut, Raembautz; Orange, Aurenga

Rambaud d' Orange.

Rambaud, Raimbaut, Raembautz; Orange, Aurenga

I.


Ab nou cor et ab nou talen,

Ab nou saber et ab nou sen,

Et ab nou belh captenemen,

Vuelh un bon nou vers comensar;

E qui mos bons nous motz enten,

Ben er plus nous a son viven,

Qu' om vielhs s' en deu renovelar.


Qu' ieu renovelh mon ardimen;

Qu' el novelhs volf vielh pessamen,

Farai novelh ab ferm parven,

Er quant em al novelh temps clar,

Qu' els novelh fuelh naysson desen

Lo novelh crit, don jois en pren

Els auzels qu' intran en amar.


Doncs aman mi fan alegrar,

Qu' ieu am si qu' om non pot comtar

Tan be cum ieu am, ni pensar;

Et am la gensor ses conten,

Si dieus m' am, e no y met cuiar,

Qu' al mielhs d' amar la m saup triar

Amors, quan nos ajustet gen.


D' amor me dey ieu ben lauzar,

Mielhs qu' ad amor guazardonar

No puesc, qu' amors m' a, e m ten car,

Dat amors, per son chauzimen,

Plus qu' amors non pot estujar

A sos ops d' amor, ni donar

A autrui, don ai cor rizen.


Rire deg ieu, si m fatz soven,

Qu' el cors me ri, neys en durmen;

E mi dons ri m tan doussamen

Que belh ris m' es de dieu, so m par;

E me fai sos ris plus jauzen

Que si m rizian quatre cen

Angel que m deurian gaug far.


Gaug ai ieu tal que mil dolen

Serian del mieu gaug manen,

E del mieu gaug tuit mei paren

Viurian ab gaug ses manjar.

E qui vol gaug sai l' an queren,

Que ieu ai tot gaug eissamen

Ab mi dons qui 'l me pot tost dar.


Domna, d' als non ai a parlar

Mas de vos, domna, que baizar

Vos cug, domna, quant aug nomnar

Vos, domna, que ses vestimen

En mon cor, domna, vos esguar,

Qu' ades mi ven, domna, estar

Vostre bel cors nou avinen.


De mon nou vers vuelh totz preguar

Qu' el m' anon de novelh chantar

A lieis qu' am senes talan var;

Dieus m' abais' et amors, s' ieu men,

Qu' autre ris me sembla plorar,

Si m ten ferm en gaug, ses laissar,

Mi dons, qu' autre drut non consen.


Dieus guart ma domn' e mon joglar,

E jamais domna no m prezen.


II.


Si de trobar agues melhor razo

Que ieu non ai, sapchatz que be m plairia; 

Mas, tal cum l' ai, farai gaya chanso,

Si far la sai tal qu' elha fos grazia

Per ma domna, que no m denha entendre,

E ten mon cor qu' alhors non puesc' atendre; 

E platz mi mais viure desesperatz,

Que si ieu fos per altra domn' amatz.


Viure m' es greu, ni morir no m sap bo.

Que farai doncx amarai ma enemia?

Amar la dei, si non fas falhizo,

Qu' amors o vol qui m' a en sa bailia;

Al sieu voler no me vuelh ieu defendre,

Ni enves lieis de nulha re contendre:

Ans dei ben dir qu' ieu mi tenh per pagatz,

Pus que ieu fas totas sas voluntatz.


Son voler fas, e quier li 'n guizardo

Que, s' a lieys platz, desamat no m' aucia,

O que m fezes oblidar sa faisso

Que m' es miralhs, en qualque loc qu' ieu sia.

E pus amors me vol d' amar sorprendre,

Ben deuria a mi dons far aprendre

Com ieu pogues de lieys esser privatz,

Pueis m' auria mos mals guiardonatz.


Trebails, maltraitz, cuidatz ab pensazo,

Ni guerreyars qu' ieu fas, no m' en desvia.

De vos amar, que m tenetz en preizo:

Offensio no us fis jorn de ma via,

Ni en ferai, com que m' en dega prendre,

Ni no m faretz ad autra domna rendre;

Que ab mon cor me sui ben acordatz

De ben amar, sia sens o foldatz.


E non per so molt me sabria bo,

Qu' ieu fezes sen; mas, sitot fauc folhia,

De tal foldat no vuelh qu' hom m' ochaizo,

Quar en amar non sec hom drecha via,

Qui gent no sap sen ab foldat despendre;

Mas selh qu' o fai se pot ben tant estendre

Qu' elh er amicx sivals o drutz clamatz;

Si 'n aisso falh, non er a dreit jutjatz.


A mon Diable, qui belhs motz sap entendre,

T' en vai, chanso, e si te denh' aprendre,

Pueys poirai dir que sui ben cosselhatz

De mon cosselh, qu' es d' Aurengua laissatz.


III.


Er no sui ges mals et astrucx,

Quan sui ben malastrucx de dreg;

E pus malastres m' a eleg,

Farai vers malastruc e freg;

Si truep un malastruc adreg

Que mon malastre mi pesseg.


E pus tos temps sui malastrucx

Per un gran malastre que m ve,

Selh que per malastruc no m te

Dieu prec de malastre l' estre,

Que mil malastruc serion ple

Del malastre qu' ieu ai en me.


Er auiatz cum sui malastrucx!

Qu' on meynhs cug de malastr' aver,

Ieu sui plus malastrucx en ver;

Qu' en malastre m laissei cazer,

E pueis vinc malastre querer

Don aurai malastruc esper.


Domna, per vos sui malastrucx,

Quar per malastre m voletz mal;

E fis ben malastruc jornal,

Qu' anc nuills malastrucs no 'l fetz tal;

Doncx mos malastres res non val,

Per que d' est malastruc no us cal.


Mas pus ara sui malastrucx,

Mos pels malastrucx mi tolrai,

Aitan de malastre perdrai;

E si 'l malastres no s' en vai,

Malastrucx sia cui no m plai,

Quar tan grans malastres m' eschai.


Mas s' atrobes dos malastrucx

Qu' anesson malastruguamen

Ab me mais malastre queren,

Adoncx for' ieu malastrucx gen;

Mas non trueb malastruc valen

Qu' ab mi de malastres prezen.


Et ieu sui aitan malastrucx 

Que de malastre port la flor,

Et ai de malastre l' honor

Levat, malastre de senhor;

Ieu cant en malastre ab plor

D' aquest malastruc amador.

Tu est malastrucx de senhor,

Et ieu sui malastrucx d' amor.

//


Rambaud d' Orange, Raimbaut d’Aurenga

https://de.wikipedia.org/wiki/Raimbaut_d%E2%80%99Aurenga

Cars, douz e fenhz del bederesc

En aital rimeta prima

Una chansoneta fera

Apres mon vers vueilh sempr’ordre

Un vers farai de tal mena

Peire Rotgier, a trassaillir

Al prim qe•il timi sorz en sus

Braiz, chans, quils, critz

Car vei qe clars

Ar vei bru, escur, trebol cel

Ar m’er tal un vers à faire

Ab vergoinha part marrimentz

Er quant s’embla•l foill del fraisse

Ara non siscla ni chanta

Entre gel e vent e fanc

Pos trobars plans

Assaz m’es belh

Aissi mou

Amors, cum er? Que faray?

Assatz sai d’amor ben parlar

Ben s’eschai q’en bona cort

Ben sai c’a sels seria fer

Donna, cel qe•us es bos amics

Escotatz, mas no say que s’es

Amics, en gran cossirier

Dona, si m’auzes rancurar

Non chant per auzel ni per flor

Lonc temps ai estat cubertz

Ara•m so del tot conquis

A mon vers dirai chansso

Ara•m platz, Giraut de Borneill

S’il cors es pres, la lengua non es preza

Joglar, fe qed eu dei

Ab nou cor et ab nou talen

Ar non sui jes mals et astrucs

Als durs, crus, cozens, lauzengiers

Pois tals saber mi sortz e•m creis

Ar resplan la flors enversa

Raembautz daurenga

http://trobar.org/troubadours/aurenga

Raimbaut d’Orange entstammt einer jüngeren Linie der Familie der Herren von Montpellier. Sein Vater war Guillem d’Omelaz (Guilhelm d’Aumelas), seine Mutter Tiburge d’Orange, die Erbtochter des Grafen Raimbaut II. Ab 1156 war Raimbaut u. a. Herr von Aumelas (Omelaz), Le PougetMontarnaud und Popian, 1171 erbte er einen Teil der Herrschaft Orange.



Azalais de Porcairagues, joglar, Rambaud Orange, Raimbaut


//

Raimbaut of Orange (Old Provençal: Raimbaut d'Aurengac. 1147 – 1173) was the lord of Orange and Aumelas and an influential troubadour in medieval France. His properties included the towns of Frontignan and Mireval. He was the only son of William of Aumelas and of Tiburge, Countess of Orange, daughter of Raimbaut, Count of Orange. After the early death of his father, Raimbaut's guardians were his uncle William VII of Montpellier and his elder sister Tibors.

Raimbaut contributed to the creation of trobar ric, or articulate style, in troubadour poetry. About forty of his works survive, displaying a gusto for rare rhymes and intricate poetic form.

His death in 1173 is mourned in a planh (lament) by Giraut de Bornelh, and also in the only surviving poem of the trobairitz Azalais de Porcairagues, who was the lover of Raimbaut's cousin Gui Guerrejat. It seems possible that Azalais' poem was composed in an earlier form while Raimbaut was still alive, because in his poem A mon vers dirai chanso he appears to contribute to the poetical debate begun by Guilhem de Saint-Leidier and taken up by Azalais as to whether a lady is dishonoured by taking a lover who is richer than herself. Aimo Sakari argues that Azalais is the mysterious joglar (jongleur) addressed in several poems by Raimbaut.

lunes, 5 de agosto de 2024

Noth - Neomenia


Noth, s. m., lat. notus, notus, vent du midi.

Auta es le ters vent cardinal,... ad el collateral es noth.

Eluc. de las propr., fol. 134.

Autan est le troisième vent cardinal,... à lui est collatéral notus.

ESP. PORT. IT. Noto.


Notz, s. f., lat. nux, noix.

Voyez Muratori, Diss. 33.

En la notz tres causas ha,

L' escorsa, la testa e 'l nogalhs.

Brev. d'amor, fol. 80. 

En la noix il y a trois choses, l'écorce, la coque et le cerneau.

Son meins grossas d' una notz.

Deudes de Prades, Auz. cass. 

Sont moins grosses qu'une noix.

De notz a 'scofellar.

Marcoat: Mentre m. 

Des noix à écaler.

Loc. No 'n donaria doas notz.

Pierre d'Auvergne: Qui bos vers.

Je n'en donnerais pas deux noix.

ANC. FR. Secours requiert une autre fois, 

Mais ne lui vault pas d'une nois. 

Ysopet, I, fab. 52. Robert, t. 1, p. 171.

Voyez Gandres.

CAT. Nou. ESP. Nuez. PORT. Noz. IT. Noce. (chap. Anou, anous.)

CAT. Nou. ESP. Nuez. PORT. Noz. IT. Noce. (chap. Anou, anous.)

2. Nogalh, Nogaill, s. m., amande de noyau, cerneau.

De presegas auretz nogaills,

Faitz n' oli.

(chap. De pressecs tindréu ameles, feu ne oli. Ameles (normalmen amargues) de préssec, mullarero, bresquilla, abrecoc, nespró, que están a dins del piñol, os. Lo licor que fan a Italia, amaretto (de amaro, amarc o amarg, amarguet) no m' agrade gens, ni lo massapá en amela amarga. De sagals mos féem bromes en algún amelé que teníe rames bordes y fée les ameles amargues. Avui en día si te ix alguna amela amarga a la mostra que fan cuan les volen comprá, no te 'n compren cap del lote.)

préssec, trobá lo préssec, cul, culs

Deudes de Prades, Auz. cass.

Vous aurez des amandes de noyaux de pêches, faites-en de l'huile.

En la notz tres causas ha,

L' escorsa, la tesla e 'l nogalhs.

Brev. d'amor, fol. 80.

En la noix il y a trois choses, l'écorce, la coque et le cerneau.

3. Nogalho, Nogualho, s. m., amande, cerneau.

De comprar oli ni nogualhos nul jorn. 

Document de 1381. Ville de Bergerac. 

D' acheter huile et cerneaux nul jour.

Un nogalho d' avelana. Eluc. de las propr., fol. 184.

(chap. Un gallo de avellana : es la avellana sense clasca.

Gallo de taronja o mandarina; en castellá gajo.)

Une amande d'aveline.

4. Noguier, Nogier, s. m., noyer.

Al albre d' un noguier per la gola si pent. V. de S. Honorat. 

(chap. A un anogué per la gola (coll) se penge.)

A l'arbre d'un noyer par la gueule il se pend.

S' era non renverdisc en pascor,

Be leu la nuot del Sa Giovan, (chap. La nit de San Juan.)

Ansi cum li nogier fan.

Un troubadour anonyme, Coblas esparsas.

S'il ne reverdit maintenant en printemps, peut-être la nuit de la Saint-Jean, ainsi comme les noyers font.

CAT. Noguer. (chap. Lo anogué, los anogués; la noguera (tamé apellit Noguera, mol conegut a Beseit), les nogueres. A Beseit ña un anogué o una noguera aon descanse una joya o gema que vam tindre.

ESP. Nogal.)


Nou, Nueu, adj., lat. novus, neuf, nouveau.

Ab nou cor et ab nou talen...

Vuelh un bon nou vers comensar.

Rambaud d'Orange: Ab nou. 

Avec nouveau coeur et avec nouveau désir... je veux un bon nouveau vers commencer.

Farai chansoneta nueva

Ans que vent ni gel ni plueva.

Le Comte de Poitiers: Farai.

(chap. Faré una cansoneta nova abans (antes) de que faigue ven o gelo o plogue.)

Je ferai chansonnette nouvelle avant qu'il vente et gèle et pleuve.

Adv. comp. De nou renovellaz.

P. Bremond Ricas Novas: Pois lo bel. 

Renouvelé à neuf.

ANC. FR. En son nuef ostel entrer.

Nouv. rec. de fables et cont. anc., t. 1, p. 367.

CAT. Nou. ESP. Nuevo. PORT. Novo. IT. Nuovo.

(chap. Nou, nous, nova, noves.)

2. Novas, s. f. plur., nouvelle, conte, histoire.

Unas novas vos vuelh contar

Que auzi dir a un joglar.

(chap. Unes noves tos vull contá que vach escoltá (sentí, “oí”) di a un juglar; este juglaret ere Tomaset Bosque Peñarroya, lo mes membrillo de La Codoñera, ascumita que treballabe a la “comparativa”.)

El más membrillo de La Codoñera: Tomás Bosque Peñarroya.

R. Vidal de Bezaudun: Unas novas.

Une nouvelle je veux vous conter que j'ouïs dire à un jongleur.

No sabetz las novas de Tristan.

Bertrand de Paris de Rouergue: Guordo.

Vous ne savez pas les nouvelles de Tristan.

Guastos, cui es Bearns e Paus, 

Mi trames sai novas comtar.

Bertrand de Born: Quan vey. 

Gaston, à qui est Béarn et Pau, m' envoya ici conter des nouvelles.

CAT. Nova. ESP. Nueva. PORT. Nova. IT. Nuova.

(chap. Nova, noves : notissies; bona nova, bones bones.)

3. Novell, Novelh, Noel, adj., lat. novellus, neuf, nouveau.

El Novell Testament. V. et Vert., fol. 80.

(chap. Al Nou Testamén.)

Au Nouveau-Testament.

En est son fas chansoneta novelha. 

H. Brunet: En est. 

Sur cet air je fais chansonnette nouvelle. 

Anet chantan 1 chan noel.

P. Vidal: Lai on cobra.  

Il alla chantant un chant nouveau.

Senher, on es En Gui, mos noels maridatz? 

Roman de Fierabras, v. 2985.

Seigneur, où est le seigneur Gui, mon nouvel epousé?

Ab noels digz e de nova maestria.

Guillaume de Montagnagout: Non an tan.

Avec nouveaux dits et de nouvelle science.

Adv. Raimond Gaucelm, avetz fac re novelh?

R. Gaucelm: A penas vau.

Raimond Gaucelm, avez-vous fait rien de nouveau?

Adv. comp. Novelha es, quar ieu chant de novelh.

H. Brunet: En est.

Elle est nouvelle, car je chante de nouveau.

De mon nou vers, vuelh totz pregar

Qu' el m' anon de novelh chantar

A lieis qu' am senes talan var.

Rambaud d'Orange: Ab nou cor.

A l' égard de mon nouveau vers, je veux les prier tous qu'ils me l'aillent chanter de nouveau à celle que j'aime sans désir changeant.

ANC. FR. De novels dras l'a feit vestir.

(chap. De draps nous l' ha fet vestí. Suposo que algún componén de la banda de catalanistes Los Draps entendrá esta frasse en fransés antic.
Ya sabéu que ñan llengües que se entenen prou be, y són diferentes; 
y tamé hauríeu de sabé que lo catalá es un mes dels dialectes ocsitans.) 

los draps, logo, logotipo, Penarroija de Tastavins, grupo de música

G. Gaimar, Poëme d'Haveloc, v. 653. 

CAT. Novell. ESP. PORT. Novel. IT. Novello. 

(chap. Nou, nous, nova, noves; sol se fa aná novel cuan se parle de un conductó que se ha tret lo carnet y ha de portá la L.)

4. Novellet, adj. dim., nouvelet. 

E mon cor ai un novellet chantar.

Arnaud de Marueil: E mon cor. 

En mon coeur j'ai un chanter nouvelet.

(chap. Al meu cor yo tinc o ting un cantá novet. Novet, novets, noveta, novetes.)

5. Novella, Novelha, Noela, s. f., lat. novellae, nouvelle, bruit, rumeur.

Estranha novelha

Podetz de mi auzir.

B. de Ventadour: Lanquan vey. 

Étrange nouvelle vous pouvez entendre de moi. 

Venc si celadamen, c' anc no 'n saubron novellas tro qu' el fon jos al borc. V. de Bertrand de Born le fils. 

Vint si secrètement, qu'oncques ils n'en surent nouvelles jusqu'à ce qu'il fut en bas du bourg.

Garda que tu no recepchas las noelas de tos homes. 

Trad. de Bède, fol. 3.

Prends garde que tu n' accueilles les rumeurs de tes hommes.

CAT. Novella. ESP. Novela. PORT. IT. Novella.

(chap. Novela, noveles; notissieta, notissietes; brugit, rumor o rumó.)

Sense notissies de Gurb, traducsió al chapurriau

6. Novellaria, s. f., nouveauté.

Cant issia de l' abadia, 

Apportava novellaria

De peccat e de tracions,

Ab qu' engannava los compagnons. V. de S. Honorat.

Quand il sortait de l'abbaye, il apportait nouveauté de péché et de trahisons, avec quoi il trompait les compagnons.

7. Novitat, s. f., lat. novitatem, nouveauté.

De temps mudament, novitat et finiment.

Eluc. de las propr., fol. 210. 

De temps changement, nouveauté et achèvement.

CAT. Novedat (actualmente novetat). ESP. Novedad. PORT. Novidade. 

IT. Novità, novitate, novitade. (chap. Novedat, novedats.)

8. Noveletat, Noeletat, s. f., lat. novellitatem, nouveauté.

Ab aitals noveletatz 

Escorjon lor gens de totz latz.

Brev. d'amor, fol. 122. 

Avec de telles nouveautés ils écorchent leurs gens de tous côtés.

Mas sias reformat en la noveletat de vostre sen.

Trad. de l'Épître de S. Paul aux Romains. 

Mais soyez réformés en la nouveauté de votre sens. 

No us hi fassa forsa ni noeletat. Tit. de 1283. DOAT, t. X, fol. 143. 

Ne vous y fasse force ni nouveauté. 

ANC. FR. Tousjours nouvellettez on veult. 

Vigiles de Charles VII, t. I, p. 83. 

Il y eut à ce changement de l'État que remua Lycurgus, beaucoup de nouvelletez, mais la première et la plus grande fut l' institution du sénat.

Amyot, trad. de Plutarque. Vie de Lycurgus.

9. Noellaire, s. m., auteur de nouvelles.

No bon trobaire, mas noellaire fo. V. d'Elias Fonsalada.

(chap. No (ere) bon trobadó, pero noveladó va sé.)

Il ne fut pas bon trouveur (N. E. troubadour), mais auteur de nouvelles.

ESP. Novelador. PORT. Novelleiro. IT. Novellatore.

(chap. Noveladó, autó de noveles, o noveletes com les de Lo Decamerón en chapurriau, de Giovanni Boccaccio. Escritó, escritós, escritora, escritores; als que escribíen poesía, se 'ls díe trobadó, trobadora, trobadós, trobadores, o en v: trovadó, trovadora, trovadós, trovadores; poeta, poetes, poetisa, poetises.)

Noveladó, autó de noveles, o noveletes com les de Lo Decamerón en chapurriau, de Giovanni Boccaccio

10. Novici, Novissi, s. m., lat. novitius, novice.

De vos lauzar me conosc trop novici. Leys d'amors, fol. 152.

De vous louer je me connais trop novice.

Subst. Meta l' om en la maio dels novissis.

Trad. de la règle de S. Benoît, fol. 29.

Qu'on le mette dans la maison des novices.

CAT. Novici. ESP. Novicio. PORT. Noviço. IT. Novizio.

(chap. Novissi, novissis, novissia, novissies; al llibre Pedro Saputo en chapurriau podréu lligí uns capituls aon ixen unes novissies, y Geminita.)

11. Novelhamen, Novelamen, Noelamen, adv., nouvellement, de nouveau.

Aissi meto servitut

E pezatge novelamen.

Brev. d'amor, fol. 125.

Ainsi ils imposent nouvellement servitude et péage. 

Noelamen intrar en l' orde. Trad. de la règle de S. Benoît, fol. 29. 

Entrer nouvellement dans l'ordre.

Quant aug de fin joy la doussor 

Que fan l' auzelh novelhamen.

Pierre d'Auvergne: Belha m' es. 

Quand j'entends la douceur de pure joie que font les oiseaux nouvellement. 

CAT. Novellament. IT. Novellamente.

(ESP. Nuevamente, por ejemplo en las impresiones de libros.)

12. Ennovacio, s. f., lat. innovatio, innovation.

(N. E. Aquí se ve claramente un cambio del latín i al occitano e.)

Fetz alqunas ennovacios. Cat. dels apost. de Roma, fol. 218.

Fît aucunes innovations.

CAT. Innovació. ESP. Innovación. PORT. Innovação. IT. Innovazione.

(chap. Innovassió, innovassions.)

13. Innovar, v., lat. innovare, innover. 

Los fors..., renovam, innovam, los donam. 

For de Mimisan, 1389. Ord. des R. de Fr., t. XV, p. 635. 

Les fors..., nous renouvelons, innovons, les donnons. 

CAT. ESP. PORT. Innovar. IT. Innovare.

(chap. Innová: innovo, innoves, innove, innovem o innovam, innovéu o innováu, innoven; innovat, innovats, innovada, innovades.)

14. Renovatiu, adj., rénovatif, propre à renouveler.

Solelh... ha virtut renovativa. Eluc. de las propr., fol. 115.

Le soleil... a vertu rénovative.

15. Renovelatiu, adj., renouvellatif, restauratif, propre à restaurer.

De la terra per flors et herbas renovelatiu.

Eluc. de las propr., fol. 123. 

Renouvellatif de la terre par fleurs et herbes.

(chap. Renovadó, renovadós, renovadora, renovadores.)

16. Renovacio, s. f., lat. renovatio, rénovation, renouvellement.

Es temps de renovacio. Eluc. de las propr., fol.. 128.

C'est temps de rénovation.

CAT. Renovació. ESP. Renovación. PORT. Renovação. IT. Rinovazione, rinnovazione. (chap. Renovassió, renovassions.)

17. Renou, Renieu, s. m., usure, intérêt, courtage.

Devedon renou e raubaria,

Et elhs fan lo.

Pons de la Garde: D' un sirventes. 

Défendent usure et volerie, et ils le font.

Adv. comp. Si monge nier vol Dieus que sian sal 

Per pro manjar ni per femnas tenir...

Ni canonge per prestar a renieu.

Raimond de Castelnau: Mon sirventes.

Si Dieu veut que moines noirs soient sauvés pour beaucoup manger et pour femmes tenir... et chanoine pour prêter à usure.

18. Renovier, s. m., usurier, prêteur sur gages.

Si cum es plus renoviers cobeitos

On plus a d' aur e d'argent a se mes.

Pons de Capdueil: Astrucx.

Ainsi comme est l' usurier plus convoiteux où plus il a d'or et d'argent à soi placé.

Renovier yssamen com Juzieu.

Raimond de Castelnau: Mon sirventes.

Prêteurs sur gages également comme Juifs.

ESP. Renovero (usurero). (chap. Usuré o usurero, usurés o usureros, usurera, usureres; prestamista, prestamistes.)

19. Renovellament, Renovelament, s. m., renouvellement.

El renovelament de la luna. Eluc. de las propr., fol. 281. 

Au renouvellement de la lune. 

Car adonca comenczava lo renovellament. La nobla Leyczon. 

Car alors commençait le renouvellement. 

IT. Rinovellamento, rinnovellamento.

20. Renovar, v., lat. renovare, renouveler.

Los fors..., renovam, innovam, los donam. 

For de Mimisan, 1389. Ord. des R. de Fr., t. XV, p. 635. 

Les fors..., nous renouvelons, innovons, les donnons.

CAT. ESP. PORT. Renovar. IT. Rinovare, rinnovare. 

(chap. Renová: renovo, renoves, renove, renovem o renovam, renovéu o renováu, renoven; renovat, renovats, renovada, renovades.)

21. Renovellar, Renovelar, v., renouveler, recommencer, rajeunir. 

Per la carn renovellar, 

Que no puesca envellezir.

Le Comte de Poitiers: Mout jauzens. 

Pour renouveler la chair, afin qu'elle ne puisse vieillir.

L' odor de l' erba floria, 

E 'l dous chan que l' auzels cria, 

Mi fan mon joy renovellar.

B. de Ventadour: En abril. 

L'odeur de l'herbe fleurie, et le doux chant que l'oiseau crie, me font ma joie renouveler. 

Quan lo boscatges es floritz, 

E vei lo temps renovelar.

B. de Ventadour: Quan lo. 

Quand le bocage est fleuri, et je vois le temps renouveler.

Serpens que manja maurela, 

Tot mantenen renovela.

Brev. d'amor, fol. 50. 

Serpent qui mange morelle, tout aussitôt renouvelle.

Part. pas. Solelh de may, abrils renovellat. 

Giraud de Calanson: Bel senher. 

Soleil de mai, avril renouvelé.

ANC. FR. Quant li prins-tems renovela, Kalles, li empereres, s'apareilla pour ostoier. 

Gestes de Louis-le-Débonnaire. Rec. des Hist. de Fr., t. VI, p. 131.

Mesme l' an qui ce jour commence et renouvelle 

En diverses saisons départira son cours.

Premières Œuvres de Desportes, fol. 72.

ANC. CAT. Renovellar. IT. Rinovellare, rinnovellare. (chap. Renová.)

22. Neomenia, s. f., lat. neomenia, néoménie.

Festa... apelada neomenia, so es a dire festa de novela luna.

Era neomenia una sollempnitat.

Eluc. de las propr., fol. 126 et 127.

Fête... appelée néoménie, c'est-à-dire fête de nouvelle lune.

Néoménie était une solennité.

CAT. ESP. PORT. Neomenia. (chap. Lluna nova.)

martes, 10 de octubre de 2023

Marcabrus, Marcabruns, Marcabrun, Marcabrunela,

Marcabrus.

Marcabrus, Marcabruns, Marcabrun, Marcabrunela,


I.


Cortezamens vuelh comensar

Un vers, si 'l es qui escotar,

E pus tan m' en sui entremes,

Veyrai si 'l poirai afinar,

Qu' eras vuelh mos chans esmerar,

E dirai ver de mantas res.


Assatz pot hom vilanejar

Qui cortezia vol blasmar,

Qu' el plus savis e 'l mielhs apres

No sap dire tantas ni far,

Q' om non li puesca essenhar

Petit o pro, tals hora es.


De cortezia s pot vanar

Qui ben sap mezura gardar;

E qui tot vol auzir quant es,

Ni tot quant es cuida amassar,

Del tot l' es ops a mezurar,

O ja non sera trop cortes.


Mezura es en gent parlar,

E cortezia es d' amar;

E qui no vol esser mespres,

De tota vilania s gar,

D' escarnir e de foleiar,

Pueis sera savis ab qu' el pes.


Aissi deu savis hom renhar,

E bona domna melhurar;

Mas sella qu' en pren dos o tres,

E per un no s' en vol fiar,

Ben deu sos pretz asordeiar,

Et avilar a quada mes.


Aitals amars fai a prezar

Que se meteissa ten en car;

E s' ieu en dic nuill vilanes

Per mal que la 'n vuelh' encolpar,

Be 'l laus que m fassa pro badar,

Qu' ieu n' aurai so que m n' a promes.


Lo vers e 'l so vuelh enviar

A 'N Jaufre Rudelh oltra mar,

E vuelh que l' aion li Frances

Per lur coratges alegrar;

Que dieus lur o pot perdonar,

O sia peccatz o merces.


II.


A la fontana del vergier,

On l' erb' er vertz josta 'l gravier,

A l' ombra d' un fust domesgier,

En aiziment de blancas flors

E de novelh chan costumier,

Trobey sola, ses companhier,

Selha que no vol mon solatz.


So fon donzelh' ab son cors belh,

Filha d' un senhor de castelh;

E quant ieu cugey que l' auzelh

Li fesson joi e la verdors,

E pel dous termini novelh,

E que entendes mon favelh,

Tost li fon sos afars camjatz.


Dels huelhs ploret josta la fon,

E del cor sospiret preon.

“Jhesus, dis elha, reis del mon,

Per vos mi creis ma gran dolors,

Quar vostra anta mi cofon,

Qu' ar li melhor de tot est mon

Vos van servir, mas a vos platz.


Ab vos s' en vai lo mieus amicx 

Lo belhs e 'ls gens e 'l pros e 'l ricx, 

Sai m' en reman lo grans destricx,

Lo deziriers soven, e 'ls plors:

Ay! mala fos reys Lozoicx

Que fai los mans e los prezicx,

Per qu' el dols m' es el cor intratz.” 


Quant ieu l' auzi desconortar,

Ves lieis vengui josta 'l riu clar.

“Belha, fi m' ieu, per trop plorar

Afolha cara e colors,

E no vos qual dezesperar;

Que selh que fai lo bosc fulhar

Vos pot donar de joi assatz.”

 

“Senher, dis elha, ben o crey

Que dieus aya de mi mercey

En l' autre segle per jassey,

Quon assatz d' autres peccadors;

Mas sai mi tolh aquelha rey

Don joy mi crec; mas pauc mi tey,

Que trop s' es de mi alonhatz.” 

miércoles, 18 de octubre de 2023

XXI, Un sirventes farai novelh, plazen

XXI.


Un sirventes farai novelh, plazen

Ancmais non fis; non m' en tenra paors

Qu' ieu non digua so qu' aug dir entre nos

Del nostre rey que pert tan malamen

Lai a Melhau, on solia tener,

Qu' el coms li tolh ses dreg et a gran tort,

E Marcelha li tolh a gran soan,

E Monpeslier li cuget tolre antan.

Coms de Tolza, mal guazardon aten

Selh que vos sier, don vey qu' es grans dolors,

Quar de servir tanh qualque guazardos;

Doncs be us servi lo rey Peire valen

Que ab sa gent vos anet mantener,

E mori lai, don fo gran desconort;

Pero aisselhs que foron al sieu dan

Anatz creyssen, e 'l rey Jacme merman.


Al comte dic non aia espaven

De Proensa, qu' en breu aura socors,

Qu' el nostre reys, quar trop n' es coratgos

Que li valha, quan n' aura mandamen

Sai en Chiva; pero ieu 'lh fatz saber

Qu' En Berenguier li a 'l castelh estort,

E ditz que reys que lo sieu vai donan,

Ni s' en torna, fai costuma d' efan.


Comte d' Urgelh, assatz avetz fromen

E civada e bos castelhs ab tors,

Ab que de cor no sias temeros, 

E demandatz al rey tot l' onramen 

De lai d' Urgell que soliatz tener,

E no y guardetz camp ni vinha ni ort;

E si no fagz, ja l' autra sanh Joan

No veiatz vos, s' el mieg non faitz deman.


Bona domna, ie us am tan lialmen

Que, quan no us vey, cuia m' aucir amors,

E quan vos vey, sui tan fort temeros

Que dir no us aus mon cor, tal espaven

Mi pren de vos no us fezes desplazer;

Doncs que farai, dona? qu' en breu sui mort

En dretz d' amor, qu' autra non vuelh ni 'n blan,

E quan vos vey, no vos aus far semblan.


Lo nostre reys assatz a de poder

Mest Sarrazis; mas lai de vas Monfort

Volgra vezer hueimais son auriban

Contra totz selhs qui 'l van d' onor baissan.


Bertrand de Born.

martes, 10 de octubre de 2023

Deudes, Daude, Prades, Pradas

Deudes de Prades.

Deudes, Daude, Prades, Pradas


I.


Ben ay' amors, quar anc me fes chauzir

Lieys que no m vol ni m denha ni m' acuelh;

Quar, si m volgues aissi cum ieu la vuelh,

Non agra pueys don la pogues servir;

Precx e merces, chauzimens e paors,

Chans e dompneys, sospirs, dezirs e plors

Foran perdut, si fos acostumat

Que engualmen fosson aman amat.


Us joves cors complit de gran beutat,

Guai, amoros, cortes, de bon agrat,

On es fis pretz renovelhatz e sors

M' a si conquis non puesc pensar alhors;

Qu' ieu non estauc vas autra part ni m vir

Qu' ades mon cor non tir lai e mey huelh;

E s' ieu aisso lur vet nulh temps ni tuelh,

Ja fin' amors no m' en fassa jauzir.


Gaug e plazer mi ven on plus mi duelh,

E sui pagatz tan m' es bon a sufrir,

Quar molt vuelh mays per lieys cui am languir

Qu' autra m don so don ella m fai erguelh;

Qu' ieu no vuelh ges aver quist ni trobat

Dona que trop m' aya leu joy donat;

Quar non es joys, si non l' adutz honors,

Ni es honors, si non l' adutz amors.


S' amors o vol, e m fai merces secors,

Ieu serai tost gueritz de mas dolors

E dels maltragz on ai lonc temps estat;

Mas si m destrenh razos e m fier e m bat,

Que tot quan pes me torna d' autre fuelh;

Per folh mi tenh, quar ja vuelh ni dezir

So que no s pot ni no s deu avenir,

E non per tan qu' ieu remanc tals cum suelh.


Ges de mi dons no m pot razos partir

Qu' ieu clam per dieu e per humilitat,

E si razos trai de lai sas ricors,

Ieu fauc de sai de merce mon capduelh;

E ges no pert son pretz fina lauzors,

Si chauzimens li daura son escuelh;

Qu' el dieus d' amor a ben per dreit jujat

Que dona deu son amic enriquir.


D' esser clamans mi devet e m despuelh,

Ans grazirai, si m denha neis auzir

Amors que m' es capdelhs e guitz e tors;

Em pays totz jornz de pessamen onrat,

De joy novelh me tenc be per paguat,

Quar no l' enguana en re lo miradors:

Totz temps la vuelh onrar et obezir

E car tener; qui s vuelha s' en janguelh!


Lai on son tug li valen ajustat,

T' en vai, chanso, ves Anduza de cors;

E sit vols far en bona cort grazir,

Crida soven Caslutz e Rocafuelh.


II.


Ab lo dous temps que renovelha,

Vuelh far er novelha chanso

Qu' amors novelha m' en somo

D' un novelh joy que mi capdelha;

E d' aquest joy autre joys nais,

E s' ieu non l' ai non poirai mais,

Mas ades azor e sopley

A lieys cui am de cor, e vey.


Tan mi par m' esperansa belha

Que be m val una tenezo,

E pus espers mi fai tal pro

Ben serai ricx, si ja m' apelha,

Ni m dis: “Bels dous amicx verais,

Be vuelh que per mi siatz guays,

E ja no s vir per nulh esfrey

Vostre fis cors del mieu dompney.”

Ara dic so que m plazeria,

E sai que no s pot avenir,

Que domna non ditz son dezir,

Ans cela plus so que volria

De son amic, si vol onrar;

E fai s' ades plus apreyar,

On plus la destrenh sos talans;

Mas be val dir lo belh semblans.


E qui ren sap de drudaria,

Leu pot conoisser e chauzir

Que 'l belh semblant e 'l dous sospir

No son messatge de fadia;

Mas talant a de fadeyar

Qui so que te vol demandar;

Per qu' ieu cosselh als fins amans

Qu' en prenden fasson lur demans.


Mout sai que m tenran ad ufana,

Quar ieu ai dig que fis amicx

Hi fai mout que pros e que ricx,

Si quan pot de si dons s' apana;

Mas ieu non cug ges far orguelh,

Si la re qu' ieu plus am e vuelh

Bay et abras, e vuelh saber

S' il platz qu' ieu n' aya nulh plazer.


Lai, on es proeza certana,

Ves Arle t' en vai e no t tricx,

Chanso, qu' el senhers t' er abricx

Contra la falsa gent trefana;

E 'ls dos fraires de Rocafuelh

En cui pretz e jovens s' acuelh,

Sapchas a tos ops retener,

Si vols en bona cort caber.

//

Daude de Pradas est un troubadour originaire « d'un bourg du Rouergue du nom de Prades à quatre lieues de Rodez » (« Daude de Pradas si fo de Rozergue d'un borc que a nom Pradas que es pres de la ciutad de Rodez quatre leguas... »1).

Il vécut dans les trois premiers quarts du xiiie siècle. Il est auteur d'une vingtaine de poésies lyriques et de deux poèmes didactiques, l'un, sur les quatre vertus cardinales (El Romanz) et l'autre sur la fauconnerie (Dels Auzels Cassador).


Deodatus de Pradas, comme il est appelé dans les archives de Rodez, semble avoir eu une vie exceptionnellement longue, comme Peire Cardenal3. Il est signalé dans les archives à partir de 1214 jusqu'en 12824.


Si l'on en croit sa vida, « c'était un homme très lettré, à l'intelligence innée, qui composait facilement »5, qui fut chanoine de la cathédrale de Maguelonne, mais rien n'est moins sûr. En revanche, il est mentionné comme chanoine à Sainte-Marie de Rodez en 1214, puis vicaire général en 12665. Il est protégé successivement par Guillaume IV d'Orange (mort en 1218) puis par Estève de Chalançon, évêque du Puy-en-Velay de 1220 à 12312. Sur une miniature, il est représenté vêtu d'un long surcot mais tonsuré.


Œuvres


El Romanz

Ce poème sur les quatre vertus cardinales, écrit entre 1220 et 1231 et composé de 1812 vers octosyllabiques à rimes plates, est une traduction/adaptation en occitan de la Formula vitæ honestæ de Martin de Braga, dédicacée à Estève de Chalançon7.


Des auzels cassadors

Il s'agit d'un traité de fauconnerie, activité aristocratique, en 3792 vers, inspiré du De cura accipitrum d'Adélard de Bath et sans doute de divers traités en latin du siècle précédent. Il en existe quatre manuscrits complets dont deux à la BNF et un à la bibliothèque vaticane.

Les chansons

Daude de Pradas a chanté l'amour divin, « celui qui saisit tout sans fin ni commencement »9, mais sa qualité de chanoine ne l'a pas empêché d'écrire aussi des chansons d'amour profanes. Ses cansos, au nombre d'une vingtaine, décrivent comment Amor, Merces, Joi, Desir (Amour, Joie, Mercy et Désir) déterminent l'état d'esprit de l'amoureux. Il n'existe plus la mélodie que d'une seule.

Il a composé, vers 1220, un planh à l'occasion de la mort d'Uc Brunenc, son compatriote11. Il est aussi auteur d'une tenso dans laquelle il mentionne Gui d'Ussel3. Dans Le Roman de la Rose, écrit dans le premier tiers du xiiie siècle, un de ses poèmes (Belha m'es la votz autana) est cité (v. 4652-4659), traduit en langue d'oïl, Bele m'est la voiz altane, et présenté comme « une chanson auvergnate », ce qui semble indiquer que, de son vivant, ses chansons étaient connues au-delà de la sphère occitane.

http://www.trobar.org/troubadours/daude_de_pradas/

http://www.arlima.net/ad/daude_de_pradas.html

http://www.persee.fr/web/revues/home/prescript/article/rbph_0035-0818_1950_num_28_3_2071_t1_1145_0000_3